24
Cada llosa del sòl relluïa. Cada
columna imperial havia estat meticulosament netejada i fregada fins a deixar-la
d'un blanc impol·lut. Cada estendard multicolor que representava els planetes
més lleials a l'Imperi penjava perfectament recte, i era exhibit sense mostrar
ni la més petita arruga. L'ordre i la neteja més absoluts regnaven fins a
l'últim racó de la ciutadella central de l'Acadèmia Militar Imperial de Càrida.
L'ambaixador Furgan va assentir. Sí,
no hi havia dubte que tot estava tal com li agradava veure-ho.
Tres-cents soldats seleccionats
entre els millors integrants de les tropes d'assalt romanien ferms en la gran
estança plena de ressons, totalment immòbils formant fileres perfectes. La seva
armadura blanca brillava com l'os polit. Eren màquines militars exactes,
eficaces i consciències ensinistrades, perfectes i totalment idèntiques entre
si. Aquells soldats eren la crema de la crema de l'acadèmia. Només els reclutes
imperials de primera categoria arribaven a iniciar-se en l'ensinistrament per
entrar a les tropes d'assalt, i aquells tres-cents havien destacat en tots els
aspectes.
L'ambaixador Furgan va anar cap a
l'estrada per dirigir-s'hi. L'olor dels olis i ceres escampades sobre la fusta
sintètica semblava més potent del normal en aquella atmosfera esterilitzada que
es trobava lliure de qualsevol altre olor. Furgan s'alçà sobre l'estrada,
intentant semblar més gran i imponent del que li permetia la seva constitució
rabassuda i robusta. Els tres-cents cascos blancs van girar a l'uníson per
seguir-lo amb les seves ulleres negres.
- Soldats imperials! -va començar
dient en Furgan -. Heu estat escollits per encapçalar la missió més important
des de la caiguda del nostre estimat Emperador. Heu suportat un gran nombre de
rigors i privacions, i heu superat moltes proves durant el vostre
ensinistrament. Us he escollit com l'elit, els millors cadets de tota Càrida.
Els soldats no es van moure i no van
intercanviar felicitacions. Tots van romandre tan immòbils com si fossin files
d'estàtues, un fet que ja demostrava fins a quin punt havia estat conscienciós
el seu ensinistrament.
En Furgan havia estat planejant
aquella operació amb extremada cautela des que va rebre les llargament
esperades coordenades d’Anoth, el planeta secret. Hi havia examinat i estudiat
les dades personals de milers dels seus millors soldats. Hi havia analitzat els
registres dels seus exercicis d'ensinistrament: els combats simulats en els
inhòspits casquets polars de Càrida, els setges prolongats en els deserts
calcinats on no hi havia ni una gota d'aigua: els recorreguts de supervivència per
la jungla, on calia obrir-se pas a través de frondoses jungles per explorar
plenes de depredadors primitius, plantes carnívores i insectes verinosos...
En Furgan havia anat fent una llista
dels soldats que havien mostrat més resistència i capacitat d'iniciativa i
havien obtingut els millors resultats, unint a tot això la seva decisió
indestructible d'obeir al peu de la lletra qualsevol ordre que rebessin.
L'ambaixador estava molt orgullós de
la seva força d'assalt.
-Hem obtingut informació secreta pel
que fa al parador de cert nadó -va seguir dient -. Aquest nadó té un enorme
potencial per a l'ús de la Força... –En Furgan va fer una pausa esperant sentir
un panteix ofegat procedent de les files d'armadures blanques, però els soldats
de les tropes d'assalt no van emetre cap so -. Aquest nen és fill de la Leia
Organa Solo, la ministra d'Estat de la Nova República. Si arribéssim a capturar
aquest nadó, assestaríem un terrible cop psicològic a la Rebel·lió..., però a
més, aquest nen és el nét d’en Darth Vader.
I en Furgan per fi va sentir un
murmuri quasi imperceptible entre les files, una sobtada agitació de por o
respecte supersticiós.
-Aquest nen podria ser extremadament
valuós per al ressorgiment de l'Imperi. Un nen, semblant que fos educat i
ensinistrat de la manera adequada podria arribar a ser un digne successor de
l'Emperador Palpatine.
En Furgan va seguir parlant, i les
paraules van anar sorgint dels seus llavis amb més rapidesa a mesura que notava
com l'excitació s'anava apoderant d'ell. Era més que un simple ambaixador, i
planejava acompanyar la força d'assalt. No s'exposaria personalment durant cap
fase de l'atac, per descomptat, però estaria allí per apoderar-se del petit
Ànakin.
-Els vostres líders d'unitat us
assignaran llocs determinats -va continuar -. L'expedició ja està sent
proveïda, i comptem amb mitjans de transport espacial que us portaran fins a
aquest món secret.
En Furgan va permetre que els seus
gruixuts llavis purpuris es corbessin en un gran somriure.
-També tinc el plaer d'anunciar que
aquest atac suposarà la primera utilització en combat dels nostres nous
transports blindats per terrenys muntanyosos, amb els que us heu estat
ensinistrant durant aquests últims mesos. Això és tot... Visca l'Emperador!
La resposta eixordadora de les veus
filtrades pels cascos de les tropes d'assalt va arribar fins a Furgan i va fer
tremolar la gran sala.
- Visca l'Emperador!
En Furgan va lliscar per entre les
domassos porpra i va anar per una passarel·la que el va portar fins a un
laberint de passadissos buits il·luminats per llums i el seu despatx. Va tancar
la porta blindada de la seva cambra, la va segellar utilitzant el codi xifrat i
va apartar de banda els models i plànols dels nous i mortífers vehicles d'atac
MT-AT. Se sentia immensament complagut amb si mateix i cremava en desitjos que
comencés l'assalt.
En Furgan havia passat tots els anys
d'agitació i conflictes a Càrida, i havia presenciat amb creixent preocupació
els enfrontaments entre els comandants imperials que s'havien produït després
de la mort de l'Emperador. Molts senyors de la guerra dels Sistemes del Nucli
eren extremadament poderosos, però desaprofitaven el seu temps lluitant entre
ells per imposar el seu domini sobre les restes de la flota imperial en lloc de
combatre al seu veritable enemic, la Rebel·lió.
El Gran Almirall Thrawn havia
semblat la seva esperança, però havia estat derrotat, i un any després fins i
tot l'Emperador ressuscitat havia estat vençut. El buit de poder en el
lideratge havia deixat les forces imperials sense líder ni objectius, i
aquestes s'havien vist reduïdes a lluitar amb l'única meta de millorar la seva
posició.
La sorprenent nova amenaça que
suposava aquella almirall renegada anomenada Daala també inquietava Furgan. La
Daala estava utilitzant els seus Destructors Estel·lars per a un bon fi, ja que
atacava mons rebels i creava el màxim de caos i destrucció possible. Però la
Daala no tenia cap pla global, cap estratègia que pogués acabar
proporcionant-li la victòria final. No era més que un colós mortífer que atacava
un objectiu darrere l'altre impulsat per la satisfacció que li produïa causar
dolor.
En Furgan s'havia endut una gran
sorpresa descobrint que la Daala havia estat ensinistrada a Càrida. Es va
dedicar a furgar en els vells registres, i es va trobar que el seu expedient
estava ple de reprimendes i accions disciplinàries. En aquella època la Daala
ja havia estat tossuda i incontrolable: complia els seus deures amb una
eficiència admirable, però es negava a aprendre quin era el seu lloc i insistia
que era ella qui mereixia ser ascendida, i no els seus companys de servei. En Furgan
no havia trobat cap registre de la seva promoció al grau d'almirall, però en Moff
Tarkin l'havia transferit al seu seguici personal després d'una de les seves
breus visites d'inspecció. En Furgan no havia trobat cap informació referent a
la Daala després d'aquesta data.
Una altra cosa que irritava
considerablement a Furgan era que l’almirall continués amb els seus atacs a la
Nova República sense haver fet el més mínim intent d'establir contacte amb
Càrida. La Daala potser es considerava com una lluitadora solitària decidida a
venjar les derrotes imperials, però l'Imperi necessitava que els seus soldats
lluitessin com a parts d'un tot colossal. L'Imperi no necessitava individus que
volien fer la guerra pel seu compte.
En Furgan havia intentat posar-se en
contacte amb alguns comandants imperials per obtenir naus que transportessin a
la seva força d'assalt fins Anoth. L'Emperador, el Gran Almirall Thrawn i
altres expedicions depredadores ja havien consumit una gran part dels recursos
espacials disponibles a Càrida. Tenir la seva base en el planeta
d'ensinistrament militar permetia que en Furgan tingués accés a alguns dels
sistemes d'armament més sofisticats i als soldats millor entrenats de tota la
galàxia, però les interminables disputes entre l'Exèrcit Imperial i l'Armada
Imperial feien que Furgan no pogués anar enlloc amb les seves tropes. Això li
deixava en la peculiar posició de ser al planeta més poderosament armat que
seguia sent lleial a l'Imperi..., i en el qual menys útil podia ser-li.
En Furgan va joguinejar distretament
amb un model articulat d'un vehicle de combat MT-AT. Veure aquella nova i
meravellosa màquina en acció resultaria fascinant. Furgan seguia sent totalment
i indestructiblement lleial a l'Imperi i el Nou Ordre, i ni tan sols la mort de
l'Emperador havia pogut fer vacil·lar aquesta lleialtat.
En Furgan seguia fent quant estava a
les seves mans per assestar cops letals a la Nova República d'una manera o
d'una altra. Li encantava rebre informes indirectes que li proporcionaven
evidències de l'inexorable progrés de la «misteriosa malaltia» que estava
acabant amb la Mon Mothma. La Cap d'Estat de la Nova República no trigaria a
morir.
I quan Furgan tingués a les seves mans
al nét d’en Darth Vader, tots els que seguien sent lleials a l'Imperi haurien
d’escoltar-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada