Campions de la Força (II)

Anterior

2

La Leia Organa Solo va sortir corrent del Falcó Mil·lenari tot just es va haver posat sobre Yavin IV i va ajupir el cap mentre baixava per la rampa de descens. Després va alçar la mirada cap a la imponent massa del Gran Temple massassi.

La frescor del matí impregnava la lluna de les jungles, i la boirina brollava del sòl i s'aferrava a les copes dels arbres i fregava els flancs de la piràmide escalonada de pedra, embolicant-la com un tènue sudari blanc. «És com si estigués teixint una mortalla fúnebre per al Luke...», va pensar la Leia.

Hi havia transcorregut una setmana des que els estudiants de l'Acadèmia Jedi havien trobat el cos immòbil d’en Luke Skywalker al cim del temple. L’havien portat dins i havien intentat cuidar el millor possible, però no sabien què fer. Els millors metges de la Nova República no havien descobert cap dany físic. Tots estaven d'acord que en Luke seguia amb vida, però semblava trobar-se sumit en un peculiar estat d'èxtasi. No hi havia resposta a cap prova o sondeig.

Els bessons van baixar per la rampa del Falcó, deixant caure els peus sobre el metall amb totes les seves forces en un intent d'esbrinar quin dels dos podia provocar un estrèpit més gran amb les seves petites botes. Han caminava entre en Jacen i la Jaina agafant-los de la mà.

-No feu tant soroll, parella -els va dir.

- Anem a veure l'oncle Luke? -Va preguntar la Jaina.

-Sí, però està malalt -va respondre en Han -. No podrà parlar amb vosaltres.

- És mort? -Va preguntar en Jacen.

- No! -Va exclamar secament la Leia -. Veniu, entrem al temple.

Els bessons van baixar corrent per la rampa.

Les penetrants aromes de la jungla van portar càlids records a la memòria de la Leia mentre creuava la clariana. Les olors dels arbres caiguts, de les fulles que s'anaven podrint a poc a poc i de les flors es confonien uns amb altres per acabar creant una potent simfonia olfactiva. La Leia havia proposat aquelles ruïnes buides com a seu per l'acadèmia d’en Luke, però mai havia pogut visitar-les..., i quan per fi venia a elles, era per veure el cos immòbil del seu germà.

-Això no em ve de gust gens ni mica -va murmurar en Han.

La Leia va estendre el braç per estrènyer-li suaument la mà. En Han li va tornar l'estreta durant més temps i amb més força del que ella havia esperat.

Siluetes embolicades en túniques van sorgir del temple i van semblar avançar flotant cap a ells per entre les ombres de primera hora del matí. La Leia va comptar ràpidament una dotzena, i va reconèixer el rostre taronja fosc de la Cilghal, l'ambaixadora calamariana, en la primera d'elles. La Leia havia sabut percebre el gran potencial Jedi de l’alienígena amfíbia, i havia insistit que havia d'anar a l'acadèmia d’en Luke. Un cop allà, la Cilghal havia aconseguit utilitzar les habilitats diplomàtiques que havia donat mostres una vegada i una altra al llarg de la seva carrera com a ambaixadora per mantenir units els dotze estudiants durant els dies terribles que van seguir a la caiguda del seu Mestre Jedi.

La Leia va reconèixer a alguns dels aspirants a convertir-se en Jedi que avançaven sobre el sòl humitejat per la rosada de l'alba. L’Streen, un ancià de cabellera despentinada mig recollida sota el caputxó d'una túnica Jedi, havia estat cercador de gasos a Bespin, on havia portat una existència d'ermità amagant-se de les veus que sentia ressonar dins del seu cap. També va veure la Kirana Ti, una de les bruixes del planeta Dathomir on la Leia i en Han havien conegut durant els dies plens d'emocions i perills en què en Han va festejar la Leia. La Kirana Ti va anar cap a ells i va saludar els bessons amb un gran somriure. La bruixa de Dathomir tenia una filla un any més gran que els bessons, i l'havia deixat a la cura de les seves companyes de clan en el seu món natal.

La Leia també va poder identificar la Tionne, la jove de llarga cabellera platejada que queia en cascada per l'esquena de la seva túnica. La Tionne era una estudiant de la història de l'antiga Orde Jedi que cremava en desitjos d'arribar a anar una Jedi.

Al costat d'ella hi havia el sempre callat i fosc Kam Solusar, un Jedi que havia caigut en la corrupció i al qual en Luke havia aconseguit portar de tornada al costat de la llum, i en Dorsk 81, un alienígena de pell llustrosa i sense borrissol que havia estat donat generació rere generació perquè la seva societat creia que ja havia aconseguit crear la civilització perfecta i no desitjava que es produís cap canvi en ella.

La Leia no va reconèixer a l'altre grapat d'estudiants Jedi, però sabia que en Luke havia dut a terme la cerca de candidats amb una gran diligència. La crida seguia ressonant d'un confí a un altre de la galàxia, convidant a tots aquells que posseïssin el potencial necessari per arribar a convertir-se en nous Cavallers Jedi.

Tot i que el seu instructor jeia sumit en un profund coma...

La Cilghal va alçar una mà-aleta.

-Ens alegra molt que hagis pogut venir, Leia -va dir.

-Ambaixadora Cilghal... -Va murmurar la Leia -. El meu germà... Hi ha hagut algun canvi?

Van anar lentament cap a la gegantina i opressiva massa del temple massassi. Leia ja creia saber quin seria la resposta a la seva pregunta.

-No. –La Cilghal va bellugar el seu gran cap quadrat -. Però potser la teva presència pugui tenir algun efecte que la nostra és incapaç de produir.

Els bessons ja havien captat la solemnitat d'aquells moments, i no només no estaven corrent d'un costat a un altre entre rialletes com solien fer, sinó que tampoc van intentar explorar les sales de parets de pedra que feien olor de floridura. El grup va entrar a la penombra de l'hangar que ocupava una gran part del nivell inferior del temple massassi, i Cilghal va portar la Leia, en Han i els bessons fins a un turboascensor.

-Anem, nois -va dir en Han, i va tornar a agafar en Jacen i la Jaina de les mans -. Potser pugueu ajudar a recuperar l'oncle Luke.

- Què podem fer? -Va preguntar la Jaina, obrint molt els seus grans ulls d'un marró líquid que s'havien omplert d'una sobtada esperança.

-Encara no ho sé, amor -va replicar en Han -. Si se t'ocorre alguna idea, fes-m'ho saber de seguida.

Les portes del turboascensor es van tancar i la plataforma va anar pujant cap als nivells superiors del temple. Els bessons es van abraçar amb sobtada inquietud. Encara no havien superat la por als turboascensors que havien desenvolupat des que un d'ells els va transportar fins als foscos nivells inferiors abandonats de la Ciutat Imperial, però el trajecte va acabar en un moment i van sortir del turboascensor per trobar-se en la gegantina sala d'audiències del Gran Temple. Les lluernes vessaven raigs de sol sobre una espaiosa avinguda de pedres polides que portava fins una estrada.

La Leia va recordar com havia pujat a aquesta estrada feia ja bastants anys després que l'Estrella de la Mort hagués estat destruïda per lliurar medalles al Han, a Chewbacca, al Luke i els altres herois de la batalla de Yavin, però tornar a veure-la en aquelles circumstàncies va fer que sentís una dolorosa opressió al pit. En Han va deixar escapar un gemec ofegat al seu costat, un so ronc i ple de dolor que la Leia mai havia sentit sorgir dels seus llavis amb anterioritat.

En Luke jeia sobre la plataforma cerimonial que s'alçava a l'altre extrem de la sala..., com un cadàver exposat per a un funeral a una gran sala buida i plena de ressons.

La Leia va sentir una por sobtada que li va accelerar el pols. Volia donar-se la volta per no haver de veure’l, però els seus peus la van obligar a avançar. Va anar cap a l'estrada, movent-se amb ràpides gambades que es van convertir en una veloç carrera abans que hagués arribat al final de l'avinguda. En Han la va seguir, portant un bessó en cada braç. Tenia els ulls vermells mentre intentava contenir el plor. La Leia ja sentia les galtes humides.

En Luke estava embolicat en els plecs de la seva túnica Jedi. L’havien pentinat, i tenia les mans creuades sobre el pit. La seva pell estava grisenca, i semblava més plàstic que pell humana.

-Oh, Luke -va murmurar la Leia.

-Si se li pogués descongelar com vas fer amb mi quan em vas rescatar del palau d’en Jabba... -Va dir en Han.

La Leia va estendre una mà per tocar en Luke. Va utilitzar les seves capacitats amb la Força i va intentar aprofundir al màxim i establir contacte amb el seu esperit, però només va trobar un forat gelat i un buit tan enorme com si alguna cosa s'hagués dut en Luke. No era mort. La Leia sempre havia estat convençuda que si el seu germà moria, ella ho sabria de seguida d'alguna manera misteriosa.

- Està dormint? -Va preguntar en Jacen.

-Sí..., en certa manera -va respondre la Leia, no ocorrent-se-li res més a dir.

- I quan despertarà? -Va preguntar la Jaina.

-No ho sabem -va dir la Leia -. No sabem com despertar-lo.

-Potser desperti si li faig un petó.-La Jaina es va enfilar a l'estrada i es va estirar fins que va poder besar els llavis immòbils del seu oncle. La Leia va contenir l'alè durant un moment i es va sentir envaïda per l'absurda esperança que la màgia de la nena pogués donar resultat. Però en Luke va romandre immòbil.

-Està fred... -Va murmurar la Jaina.

Veure que el seu oncle no havia despertat va fer que la petita inclinés el cap, visiblement desil·lusionada.

En Han va estrènyer la mà de la Leia amb tanta força que li va doldre, però no volia deixar de sentir el contacte dels dits del seu espòs.

-Porta així des de fa dies -va dir la Cilghal darrere d'ells -. Vam portar la seva espasa de llum amb ell. La vàrem trobar al costat del seu cos al cim del temple.

La Cilghal va semblar vacil·lar durant uns moments, i després va fer un pas cap endavant i va mirar al Luke.

-El Mestre Skywalker em va dir que tinc un talent innat per curar mitjançant la Força. Havia començat a ensenyar-me com desenvolupar les meves habilitats..., però he intentat utilitzar el que sé sense obtenir cap resultat. No està malalt. No es tracta de res físic... Sembla com si hagués quedat atrapat en un moment del temps, com si la seva ànima hagués sortit del seu cos deixant-lo aquí perquè esperi el seu retorn.

-O com si estigués esperant que trobem una forma d'ajudar-la a tornar -va dir la Leia.

-No sé com aconseguir-ho -va murmurar la Cilghal amb veu rogallosa -. Cap de nosaltres ho sap..., encara. Però potser treballant junts puguem descobrir-ho.

- Teniu alguna idea del que va passar en realitat? -Va preguntar la Leia -. Heu trobat algun indici?

Va poder sentir la sobtada agudització del remolí d'emocions que s'agitaven dins d’en Han, la Cilghal va desviar la mirada dels seus enormes ulls de calamariana, però Han respondre amb fosca convicció.

-Ha estat en Kyp -va dir -. Va ser en Kyp qui ho va fer.

- Què? -Va exclamar la Leia, girant sobre si mateixa per mirar-li.

En Han va respondre amb un torrent de paraules balbotejades.

-L'última vegada que vaig parlar amb Luke, em va dir que estava molt preocupat per en Kyp. –En Han va empassar saliva amb un visible esforç. -Em va explicar que en Kyp havia començat a investigar l’indret fosc. El noi havia robat la nau de la Mara Jade i s'havia esfumat, i en Luke no tenia ni idea d'on podia haver anat. Bé, doncs crec que en Kyp va tornar i va desafiar al Luke.

-Però per què? -Va preguntar la Leia -. Per a què havia de fer alguna cosa semblant?

La Cilghal va assentir amb un moviment tan lent i cansat com si el seu cap pesés massa perquè les seves espatlles poguessin sostenir-lo per més temps.

-Vàrem trobar la nau robada davant del temple -va dir -. Segueix aquí, així que no sabem com va marxar..., llevat que fugís a les jungles.

- Quines probabilitats hi ha que ho fes? -Va preguntar la Leia. La Cilghal va moure el cap.

-Els estudiants Jedi hem unit els nostres talents i les hem sondejat. No detectem la seva presència a Yavin IV. L'única explicació és que va haver de marxar en una altra nau.

-Sí, però... D'on va poder treure-la? -Va preguntar la Leia.

I de sobte va recordar la sorpresa dels astrònoms de la Nova República quan van donar la notícia impossible que tot un grup d'estrelles de la Nebulosa del Calder s'havia convertit en supernoves en el mateix instant.

-Em pregunto si en Kyp pot haver tret el Triturador de Sols del nucli de Yavin... -Va murmurar.

En Han va parpellejar.

- Com pot haver-se-les arreglat per fer-ho?

La Cilghal va inclinar el cap en un gest ple d'abatiment.

-Si en Kyp Durron ha aconseguit fer això, llavors el seu poder és molt més gran del que ens temíem. No m'estranya que pogués derrotar el Mestre Skywalker.

En Han es va estremir, com si temés acceptar el que sabia que era veritat. La Leia va percebre el remolí d'emocions que oscil·lava bojament al seu interior.

-Si en Kyp ha perdut el control de si mateix i té el Triturador de Sols... Llavors hauré d'anar a detenir-lo.

La Leia es va tornar ràpidament cap a ell i el va fulminar amb la mirada, recordant que en Han sempre s'havia llançat de cap a tots els desafiaments que se li posaven per davant.

- És que tornes a tenir deliris de grandesa? Per què has d’anar tu?

-Perquè sóc l'única persona a qui potser escoltarà -va replicar en Han.

Va tornar la mirada cap al rostre cadavèric d’en Luke, i la Leia va veure que li tremolaven els llavis.

-O ve, si en Kyp no m'escolta... Bé, llavors no escoltarà a ningú, i estarà perdut per sempre -va seguir dient en Han -. Si el seu poder és tan gran com pensa la Cilghal, aquest noi no és el tipus d'enemic que la Nova República es pot permetre el luxe de tenir.

En Han va mirar la Leia i la va obsequiar amb aquell somriure tort que ella coneixia tan bé.

- A més, tot el que sap sobre el maneig d'aquella nau l'hi vaig ensenyar jo. No pot fer-me res, oi?

El sopar amb els estudiants Jedi es va desenvolupar en un ambient ombrívol i ple de tristesa.

En Han va utilitzar els sintetitzadors d'aliments del Falcó per crear un menú de plats corellians bastant pesats i difícils de digerir. La Leia va rosegar unes quantes tires de carn fregida i assaonada amb espècies d'una salamandra peluda que la Kirana Ti havia caçat a la jungla. Els bessons es van atipar de fruites i baies, i van aconseguir posar-se perduts amb els sucs i la polpa mentre ho feien. En Dorsk 81 va devorar un sopar sonso i d'aspecte res apetitós consistent en cubs d'aliments considerablement processats.

La conversa va quedar reduïda al mínim i va ser bastant forçada. Ningú s'atrevia a parlar del tema que realment els preocupava a tots..., fins que en Kam Solusar va començar a parlar amb el seu to sec i tallant de costum.

-Teníem l'esperança que ens portaria notícies, ministra Organa Solo -va dir -. Ajudeu-nos a descobrir el que hem de fer. Som estudiants Jedi sense un Mestre Jedi. Hem après algunes coses, però no les suficients per poder seguir avançant pel nostre compte.

-No estic molt segura que haguem de tractar d'aprendre a controlar allò que no entenem -va intervenir la Tionne -. Fixeu-vos en el que li va passar a Gantoris! Va ser consumit per alguna cosa maligna que va descobrir per casualitat i sense adonar-se’n del que era en realitat... I què hi ha d’en Kyp Durron? I si ens anem veient atrets cap a l’indret fosc sense adonar-nos-en?

L’Streen es va posar dret i va moure el cap.

-No, no... Està aquí! És que no sentiu les veus? -Tothom es va tornar a mirar, i l’Streen es va asseure i va inclinar les espatlles cap endavant com si estigués intentant ocultar-se sota la seva túnica Jedi.

Després va esbufegar i estossegar sorollosament abans de seguir parlant.

- Puc sentir-lo... Ara mateix m'està parlant en murmuris. Sempre em parla... No puc allunyar-me d'ell.

La Leia va sentir una sobtada onada d'esperança.

- En Luke? Pots sentir al Luke parlant-te?

- No! –L’Streen va girar ràpidament fins a quedar de cara a ella -. Sento parlar a l'Home Fosc... És un home fet de foscor, una ombra. Va parlar amb Kyp Durron. Fas brillar la llum, però l'ombra no se’n va mai, i parla, i murmura...

L’Streen es va tapar les orelles amb les mans i va començar a estrènyer-se les temples.

-Això és massa perillós -va dir la Kirana Ti arrufant les celles -. Vinc de Dathomir, i allà he vist el que passa quan tot un grup sucumbeix davant l’indret fosc. Les bruixes malignes del meu planeta han fet que Dathomir fos un infern durant segles... i la galàxia es va salvar únicament pel fet que no podien viatjar per l'espai. Si les bruixes haguessin aconseguit estendre les seves fosques manipulacions d'un sistema estel·lar a un altre...

-Sí, hauríem d’interrompre tots els nostres exercicis Jedi -va dir en Dorsk 81, parpellejant i contemplant-los amb els seus grans ulls grocs -. La veritat és que no era una bona idea. Ni tan sols hauríem d’haver-ho intentat.

La Leia va deixar caure les dues mans sobre la taula.

- Ja n'hi ha prou! -Va exclamar -. En Luke s'avergonyiria de sentir dir aquestes coses als seus estudiants. Amb aquest tipus d'actitud mai arribareu a convertir-vos en Cavallers Jedi.

La Leia estava cada vegada més enfurismada.

-Sí, hi ha un risc -va seguir dient -. Sempre hi haurà riscos. Heu vist el que passa quan algú no és prou previngut..., però això només significa que heu de tenir cura. No us deixeu seduir pel costat fosc. Apreneu del sacrifici d’en Gantoris, apreneu de la manera en què va ser temptat en Kyp Durron i apreneu de tots els sacrificis que va fer el vostre Mestre Jedi quan va intentar protegir-vos.

Es va posar dreta i va deixar que els seus ulls fossin recorrent lentament les cares de tots els estudiants. Alguns es van encongir, i d’altres li van sostenir la mirada sense baixar el cap.

-Sou la nova generació de Cavallers Jedi -va dir -. És una gran càrrega, cert, però heu de suportar-la perquè la Nova República us necessita. Els antics Cavallers Jedi van protegir la República durant un miler de generacions. Com podeu rendir-vos després del primer desafiament?

» Heu de ser els campions de la Força amb o sense el vostre Mestre Jedi. Apreneu tal com va aprendre en Luke: pas a pas. Heu de treballar junts, descobrir les coses que encara ignoreu i lluitar contra allò que ha de ser combatut... Però l'únic que no podeu fer és rendir-vos!

-Té raó -va dir la Cilghal amb la seva ferma tranquil·litat habitual -. Si ens rendim, la Nova República disposarà d'una arma menys contra el mal que aguaita a la galàxia. Encara que alguns fracassem, la resta ha de triomfar.

-Fes-ho o no ho facis... -Va dir la Kirana Ti.

-... perquè el fet d’intentar-ho no existeix -va concloure la Tionne, acabant la frase que el Mestre Skywalker els havia repetit una vegada i una altra.

La Leia es va asseure lentament, sentint que el cor li bategava a tota velocitat i que se li formava un nus a la gola. Els bessons van contemplar la seva mare amb cara de sorpresa, i en Han li va llançar una mirada plena d'admiració mentre li estrenyia la mà. La Leia va respirar fondo, va començar a permetre que la tensió es fóra dissipant i que els seus músculs es relaxessin a poc a poc...

I de sobte un terrible crit d'agonia va ressonar dins el seu esperit fent-lo miques. Era com una allau impalpable en la Força, o com el clam de milers i milers de vides aniquilades en un sol instant. Els estudiants Jedi, tots ells sensibles per força, es van dur les mans al pit o van intentar tapar-se les orelles.

L’Streen va deixar escapar un llarg gemec.

- Són massa, massa...! -Va protestar amb veu gemegosa.

La sang de la Leia semblava cremar-li a les venes. Unes urpes terribles van lliscar al llarg de la seva columna vertebral, tirant dolorosament dels seus nervis i enviant descàrregues elèctriques per tot el seu cos. Els bessons estaven plorant.

En Han va agafar la Leia per les espatlles i la va sacsejar.

- Què et passa, Leia?-va preguntar atònit -. Què ha passat? -Pel que semblava en Han no havia sentit res -. Què ha estat això?

-Una gran... pertorbació en..., en la Força -va aconseguir respondre la Leia per fi amb veu entretallada -. Alguna cosa terrible acaba de passar.

La Leia va pensar en el jove Kyp Durron, que s'havia tornat cap a l’indret fosc i que estava armat amb el Triturador de Sols, i una gèlida onada de terror es va anar apoderant d'ella.

-Alguna cosa terrible... -Va repetir, però no va poder respondre a les altres preguntes d’en Han.

Següent