Fora del bressol
Patrícia
A. Jackson
En
Drake Paulsen ha viscut entre els contrabandistes de Socorro durant els seus 15
anys de vida. Idealista i ple de recursos, no té el sentit comú que ve amb
l'experiència de la vida. De totes maneres, sota l'acurada tutela del seu pare,
en Drake està destinat a la grandesa, amb un còmode marge de protecció dins de
l'ombra infame del seu pare.
I
La moto lliscant va
donar sacsejades en senyal de protesta, aixecant monticles de sorra negra
contra la duna.
- Gràcies per la
companyia, noi! -Va cridar el pilot sobre els eixordadors motors. En Drake
Paulsen es va allunyar de l'estrany, sacsejant-se el sutge negre de la roba i
els cabells. Va netejar les seves ulleres de vol amb dits sorrencs, plens de
terra, esborrant el sutge obstinat de la lent.
- Gràcies pel
viatge! -Va respondre cridant en Drake, mentre pujava corrent per la cara de la
duna. Es va retirar el drap saturat de sorra de la seva cara, refrescat per
l'aire fred que bufava suaument sobre la seva pell. Fent una ullada per sobre
l'espatlla, va escoltar, i després cridar -. Estaran aquí en qualsevol moment.
El nòmada va
accelerar el motor sobrealimentat, girant la barredora mentre accelerava a
fons. La moto serpentejà descontrolada, aixecant sorra i enderrocs mentre el
vehicle accelerava a la plana resseca. En Drake va grimpar a dalt de la duna,
el seu cos àgil acostumat a la terra solta lliscant entre els dits. A prop del
cim, sense alè, es va deixar caure al llit de sorra, tornant-se a fer una
ullada a l'ombra del nòmada abans que desaparegués entre les ones del desert.
La paraula «socorro»
significava «terra arrasada» en corellià antic. Al Drake no se li ocorria cap
nom més adequat per descriure el seu món natal. De pol a pol, les crestes
ennegrides de cendra volcànica endurida cobrien el planeta. Al lluny, la
serralada Rym romania com el testament silenciós dels volcans morts fa temps
que havien deixat anar aquestes cendres.
Sospirant, en Drake
es va inclinar sobre la duna, recolzant el cap contra la sorra. Va sentir el
brunzit distintiu dels caçadors que s'acostaven, muntats en motos de desert de
preus exageradament alts i característiques bastament limitades. Confiat, el
jove socorroà els va saludar amb la mà, somrient quan es van aturar indecisos,
amb les seves figures tremolant inestables en els vapors termals que sorgien
del terra del desert. Per un moment, en Drake va pensar preocupat que podien
anar darrere seu i, inconscientment, va posar el polze sobre el fiador del seu
blàster esportiu, sentint la familiar culata contra el seu palmell. No hi havia
cap preu posat pel seu cap, i havia poc a guanyar d'un noi de 15 anys d'edat
que, sense saber-ho, havia anat de paquet a la moto lliscadora d'un conegut
criminal galàctic. En Drake es va sentir a si mateix sospirar d'alleujament
quan els caçadors de recompenses finalment van seguir el seu camí, de tornada
als Erms Doaba a la recerca d'una caça més rendible.
Arraulit en el si
del seu planeta natal, en Drake es va dur les ulleres cap enrere contra la seva
rebel mata de cabell castany. Amb aire absent, es va tocar el cèrcol d'or al
lòbul esquerre, i els seus ulls blaus, van lluitar contra la resplendor del sol
minvant de Socorro. La prima màscara de sutge del desert no podia amagar la
cara bonica bronzejada, ni el somriure de satisfacció que creuava els seus
llavis. Tot d'una, la brisa que abans era fresca, va començar a bufar des dels
erms. En Drake va tirar del cordó de cuir al voltant del seu coll, fent rodar
la petita bossa entre els seus dits. De mala gana, es va retirar de l'abraçada
de la sorra, estirant les seves articulacions entumides abans de fer el seu
camí al cim del turó.
L'estació espacial
Soco-Jarel era viva i animada amb el tràfic entrant i sortint de transports
pesats i salta planetes. Esmorteïts per les sorres profundes, en Drake podia
sentir els generadors elèctrics enterrats sota terra, mentre les veus dels
tècnics, droides i maquinària, fins i tot quan el vent portava a les seves
oïdes el xiulet estrident d'un motor iònic defectuós. Avançant amb cura per la
inestable cresta de la duna, en Drake es va aturar, ficant-se les mans a les
butxaques, mentre feia una ullada final als núvols de tempesta que es movien
per tot l'horitzó.
Aliena a les
meravelles naturals d'aquest món, Soco-Jarel s'estenia diversos quilòmetres al
desert, usant hangars externs i plataformes de vol per rebre vaixells de
càrrega i transports de tota la galàxia. L'entrada nord estava a només uns pocs
metres de les portes de la capital planetària, Vakeyya, l'única ciutat
reconeguda en la faç del planeta.
- Kaine?
Tret de la seva
abstracció, en Drake va començar a baixar turó. Usant els plecs endurits
tallats a la roca per les emanacions de les fuites dels coets d'enlairament
dels vaixells de càrrega, va lliscar pel pendent final. Deliberadament va
deixar la resplendor del sol just sobre la seva espatlla dreta, una vella
superstició nòmada per tenir bona sort.
- Només sóc jo, Toob
-va respondre en Drake, estrenyent-li la mà fermament.
- He sentit rumors
sobre que el teu vell anava a tornar -va dir el vell capità del vaixell de
càrrega. Llavors, advertint la pistola esportiva al maluc del jove, va afegir
-: Viatges bastant lleuger, no?
Dissimulant
fàcilment el seu horror per la vergonya, en Drake va somriure al corellià ple
de cicatrius. Els cirurgians havien deixat un pegat llis de groguenc teixit
cicatritzat on la flamarada d'un detonador tèrmic casolà havia volat l'ull
esquerre d’en Toob. Havien substituït l'altre ull amb una unitat cibernètica,
que s'ajustava malament a la flàccida conca danyada. En Drake va recordar que
un aspirant a caçador de recompenses havia col·locat a la paret d'un magatzem
l'explosiu defectuós que va arruïnar la cara d’en Toob, va ferir un altre home,
i va matar set, entre ells el caçador de recompenses. Les lesions tenien ja
gairebé un mes, i no obstant això semblaven tan recents com si només tinguessin
uns pocs dies.
- El pare diu que no
estic preparat per a un blàster pesat -va confessar en Drake, mirant amb
gratitud lluny de la cara d’en Toob.
- Si pots
sostenir-lo i disparar, llavors ja tens edat suficient. -En Toob sospirà -. La
galàxia ja no és segura, ni tan sols aquí a Vakeyya -va grunyir, un so que en
Drake només podia definir com a derrota -. És com sempre he dit, hi ha dos
tipus de vida a Socorro, depredadors...
- I altres
depredadors més grans, més intel·ligents i més ràpids -va acabar en Drake.
En Toob va somriure
amb ironia. Era un esforç honest contra el gruix teixit cicatricial que cobria
el seu rostre.
- Parles com un
veritable canalla. – Adonant-se de la borsa al pit d’en Drake, la va obrir i va
abocar el contingut en la seva mà enguantada, somrient davant les relíquies
infantils: una dent de llet, un anell fet amb l'eix trencat d'una bobina
d'ions, i una urpa de llangardaix momificada -. Vaig a anar-me'n un temps,
Drake - va dir en Toob, tornant els objectes al seu lloc -, per descansar. - Va
vacil·lar, i després va afegir -: Si tu o el teu pare mai necessiteu un lloc...
busqueu-me a Vedis IV.
- Li ho diré -va dir
en Drake, mirant a l'ull del contrabandista -. Que tinguis cel clar, Toob.
En Toob es va
encorbar, dibuixant línies en la terra als peus d’en Drake. Recollint un petit
monticle de sorra a la mà, el va abocar a la borsa de cuir, tirant de la corda
per segellar l'obertura.
- Recorda sempre
d'on véns, noi. És una cosa que ningú et pot arrabassar.
En silenci, va
passar al costat d’en Drake, caminant en direcció a l'estació d'acoblament
inferior.
En Drake va forçar
que un alè entrés en els seus pulmons, sentint que un pes enorme queia sobre
ell. Mirà a l'esquena del vell, reconeixent per les seves paraules i les seves
accions que en Toob s'anava per morir, fora del planeta, com era d'esperar.
Ningú moria a Socorro. Era tabú fins i tot parlar dels morts, que no estaven
realment morts, sinó «fora del planeta per negocis». Malgrat aquesta i altres
tradicions estranyes, els socorroans sentien una incommensurable sensació
d'orgull cultural. Sota el cel fosc, en Drake només podia sentir llàstima.
El jove socorroà va
arronsar les espatlles contra el pes infinitesimal de la sorra. Pacientment, va
esperar a veure la nau d’en Toob, la Glòria,
enlairar-se de l'estació, amb el seu motor iònic xiulant en l'atmosfera
superior. Mentre observava, el vaixell de càrrega lleuger semblà vaporitzar-se,
empassat sencer pels núvols de tempesta que s'acostaven. En Drake va tirar
distretament de la seva arracada, desfent els nusos dels seus rínxols del
cèrcol d'or. En silenci, es va obrir pas entre les familiars ombres de l’urbs
fins a la Taverna Pols Negre.
- Vaja, que un
rancor em faci servir com a joguina de mossegar! -Va cridar una veu des del
fons de la taverna -. Lom! Quan has aterrat?
En Drake va arronsar
les espatlles davant l'insult del seu sobrenom d'infància. Alguns dels clients
de la taverna, nadius i de fora del planeta, van saludar-lo amb el cap.
Respectuosament, els va tornar el gest en silenci, apropant-se a la barra.
- Per totes les
llunes de Nal Hutta, noi! -Va jurar l'aguerrit pirata, avançant cap a ell.
En Drake va
somriure, tractant desesperadament d'enfocar la seva mirada al venerable rostre
d’en Karl Ancher, el més antic soci i amic del seu pare. Va tractar d'ignorar
la peculiar coixesa de l’Ancher quan caminava, un pas molt dolorós a la vista
del jove socorroà. L’Ancher va ser l'altre supervivent del detonador casolà,
que va deixar al vell contrabandista amb uns mesos per contemplar la seva
notòria ocupació i un implant cibernètic a la cama.
- Com estàs, Lom?
-Va cantussejar musicalment. Brandant amb destresa una gerra sobre el taulell,
servint-se una generosa porció de raava socorroà.
- Vaig aterrar fa
unes hores -va respondre en Drake, prenent un glop. El dens líquid marró era
dolç amb una picor inesperada. Va fer una ganyota quan el raava amarg va baixar
cremant per la seva gola.
- Com està el teu
pare?
- Està bé, però la Senyoreta Oportunitat té problemes
hidràulics de nou -va grunyir en Drake, ronc pel raava -. L'està portant a
l'estació per fer reparacions.
- Què va passar amb
aquest luxós Ghtroc que el seu pare va jurar que tindria? –L’Ancher va fer
l'ullet amb picardia -. Fins i tot encara que hagués de robar-lo.
- L’Infrangible? -En Drake va somriure amb
picardia -. Ben amagat -va xiuxiuejar -. En algun lloc dels Erms Doaba.
Els ulls del vell
corellià van brillar amb orgull.
- En algun lloc dels
Erms Doaba -va rondinar -, on només un escarabat d'aigua podria trobar-lo.
Darrere de la barra,
entre una col·lecció d'imatges hologràfiques i fotos estàtiques, en Drake va
veure un gravat hologràfic del seu pare, dret al costat dels seus mentors, en
Karl i en Toob.
Necessitant només el
seu sentit de contrabandista per seguir els ulls d’en Drake, l’Ancher
xiuxiuejà:
- Vaja, suposo que
et vas trobar amb Toob de camí a l'estació.
En Drake va assentir
sense fer més comentaris, mirant el reflex brillant.
- Lom. - L’Ancher va
sospirar, recolzat contra el taulell -. Espero que mai aprenguis les lliçons
que el vell Toob i jo vam haver d'aprendre. He ensenyat al pare els trucs que
jo mateix em vaig aprendre. Els mateixos trucs que t'està ensenyant. Tot amb
l'esperança que no hagis d’acabar com en Toob, tot trencat i espantat per dins.
En Drake va arronsar
les espatlles.
-Això mai no
succeirà, Ancher.
El paternal corellià
no li va tornar el somriure sorneguer.
-Algunes ferides són
profundes, Lom, més profundes fins i tot que el cor d'un pirata socorroà.
En Drake va sentir
la porta de la taverna obrir-se. L'habitual soroll del bar i les xerrades dels
clients van quedar sobtadament en silenci. Hi va haver una llarga pausa, mentre
els passos ressonaven entrant a la sala i la porta es tancava. Mirant amb aire
casual per sobre de la seva espatlla, en Drake va veure, encara que no molt
clarament en la foscor, tres figures desconegudes. Ansiós, va col·locar el
polze sobre el fiador del seu blàster, interpretant els senyals del més
experimentat Ancher.
- Vés amb compte,
noi -li va dir l’Ancher -. Alguns dels parents llunyans de la teva pare estan
arribant.
A Socorro, no
existien els enemics, només els «parents llunyans». Nascut en el si de la
tradició del contraban, en Drake estava familiaritzat amb el fosc submón del
seu planeta natal i les ombres que mai semblaven esvair-se. Una d'aquestes
figures recurrents era un sluissi, Secles Uslopos, que treballava com a
conseller d'un dels més temuts senyors de Socorro, Abdi-Badawzi. Humanoide de
cintura cap amunt, una túnica de color porpra fosc cobria les espatlles
estretes de l’sluissi. Per sota d'aquesta, el seu cos serpentí semblava
enrotllar-se sobre si mateix una vegada i una altra conforme lliscava per la
taverna, immediatament seguit per dos bruscos i malgirbats gamorreans.
Creuant les mans
davant seu, com si estigués resant, l’sluissi es va alçar sobre la seva cua,
oscil·lant hipnòticament d'un costat a un altre i xiulant en veu baixa.
- Què vols dir amb
què no ens alarmem? -Va escopir l’Ancher.
En Drake va mirar
fixament al corellià i després a l’sluissi, adonant-se que la irada frase de
l’Ancher era en resposta a l'alienígena.
Sense immutar-se, en
Secles xiuxiuejà.
- Sssalutacionsss,
amic Ancher i jove Paulsssen, essstic complagut que elss rumorsss que hem
sssentit hagin resssultat ssser certesss. -Estenent els braços a banda i banda,
va dir efusivament -: Tu i el teu pare heu retornat, triomfalment, a Sssocorro.
Benvingut. Benvingut a casssa.
- I a tu què
t'importa, cap de cuir? - Va escopir l’Ancher, posant amb aire casual un rifle
blàster a la barra.
L’sluissi va
vacil·lar, com si assimilés l'insult. Els gamorreans darrere d'ell van començar
a grunyir amb intensa agitació. Els seus musells marrons i roses brillaven per
la mucositat, com a complement de la bava que penjava de les seves mandíbules.
En Secles xiuxiuejà en veu baixa:
- Essstic aquí en
nom de l’honorable Abdi-Badawzi.
En Drake va arrufar
les celles.
- I què vol l’Abdi?
L’sluissi es va
posar vermell, amb un rubor rosa irradiant pel pàl·lid pigment darrere del seu
cap.
- El Magnífic ha
sssolicitat que el gran Chu'la i el ssseu fill li concedeixin un petit favor,
pel qual amdósss ssseran ben recompensssatsss.
- No -va dir en
Drake secament, tornant-se cap a la barra.
- Abdi-Badawzi ha
sssigut bassstant essspecífic -va xiuxiuejar l’sluissi. El plec de pell a la
part posterior del seu cap es va estremir nerviosament -. T’atreviriesss a
negar-te a mossstrar ressspecte al mentor i únic benefactor del teu pare?
-Sí -va dir en
Drake, bevent la resta del seu raava.
- Ja has sentit el
nen! - Va etzibar l’Ancher ràpidament -. Rasca grava, cap de cuir.
L’sluissi va
rebuscar a les butxaques frontals de la seva túnica. L'acció, encara que lenta
i deliberada, va fer que en Drake esclatés. Va treure el seu blàster en un
ràpid moviment de balanceig, col·locant la boca de l'arma a un metre de la cara
de l’sluissi. Subjectant-lo fermament, en Drake va mirar a la cara de
l'alienígena, conscient dels furiosos gamorreans que estaven a punt
d'envoltar-lo.
- Fes-ho i escamparé
els teus choobies per tota la paret del fons -va dir l’Ancher des de darrere
del rifle blàster.
- Elsss meusss
perdonsss. - Amablement, l’sluissi es va inclinar en senyal de submissió,
extraient amb calma un paquet de la seva túnica -. L’Abdi-Badawzi ofereix
aquessst pagament, 1500 crèditsss sssol per la teva presssència,
jove Paulsssen. Dosss mil per al teu padre, Chu'la, sssi compareix.
L’Ancher estava
impressionat amb l'oferta, però la seva experiència anterior amb l'enganyós
gàngster Twi'lek feia que els seus sentits de contrabandista sonessin amb
alarma.
- Lom? -Va
xiuxiuejar, apuntant al més gran dels gamorreans a través del seu visor.
-He dit que no -va
contestar en Drake.
L’Ancher es va
aclarir la gola, i després va grunyir:
-Pren els teus
diners i elsss teusss mússssculsss -va mirar als gamorreans mentre es burlava
de l'accent de l’sluissi - i surt del meu bar.
Sense dir més, l’sluissi
va fer una reverència i va fer un senyal als gamorreans perquè el seguissin a
través de la porta. Mentre es retiraven, en Drake va observar un arsenal
d'armes il·legals i gallets ansiosos sota de les taules. Diversos dels clients
de la taverna van sospirar, visiblement alleujats de veure partir l'sluissi i
els gamorreans.
- Porteu només unes
hores de tornada i en Badawzi ja està intentant afegir-vos a tu i al teu pare a
la seva col·lecció de cremats. – L’’Ancher va negar amb el cap, tornant a
deixar el rifle blàster sota la barra -. Serà millor que vigilis la teva
esquena, noi. En general, en Badawzi sempre aconsegueix el que vol.
-Millor me'n vaig
-va sospirar en Drake, bevent l'últim glop del seu raava.
- Recorda el que
t’he dit- va dir l’Ancher -. Vigila la teva esquena.
Fent una pausa per
comprovar si hi havia un camí clar cap a l’hangar d'atracada, en Drake es va
tornar cap al vell corellià i va somriure.
- Cuida't, Ancher.
Va desaparèixer en
la nit fora de la porta de la taverna.
Núvols onerosos avançaven
des del desert profund, amenaçant pluja al cel sobre Vakeyya, pluja que no
havia caigut en gairebé un mil·lenni. Els reflectors il·luminaven amb la seva
claredat un sostre d'un quilòmetre d'alt sobre el port espacial. En Drake va
fer una pausa per mirar el vaivé, la rutina hipnòtica de les llums. Li
recordaven a l’sluissi ficat del bar. Tremolant pel fred, va sentir com una
sobtada i estranya sensació d'entumiment viatjava a través dels seus membres.
Davant els seus ulls, els llums de l'hangar van oscil·lar i van vacil·lar,
girant en espiral amb el patró esporàdic de l’hiperespai.
Horroritzat, en
Drake va reconèixer els efectes d'un blàster en el seu ajust baix per atordir.
Va lluitar desesperadament per resistir la força paralitzant. La Taverna Pols
Negre estava a només uns pocs metres a un costat. Va tractar de cridar contra
el seu atacant invisible, però va ser detingut immediatament per una mà que li
va agafar del coll. El jove socorroà va caure de genolls, una posició
deliberada de rendició, però la mà no el va alliberar, ni tan sols mentre
panteixava a la recerca d'aire. Es va desmaiar.
En Drake es va
despertar amb un dolor sord al cap. Gemegant, va estirar el coll contra els
coixins per alleujar temporalment la pressió dels nervis pinçats. Va tractar de
rememorar els seus últims i vagues records dels gamorreans arrossegant-lo cap a
un carreró proper i asfixiant-lo fins a deixar-lo inconscient. El seu següent
record era d’en Secles mirant-lo ansiosament a la cara, comprovant si hi havia
vida en les seves pupil·les dilatades. Tot i que amb prou feines entenia el
gamorreà, havia d'haver hagut una breu discussió sobre la ira d’en Abdi-Badawzi
si el fill d’en Chu'la resultés ferit permanentment. A continuació, amb total
nitidesa, en Drake recordava la sala del tron principal de la fortalesa
subterrània de l’Abdi-Badawzi on, atordit i sorprès, havia caigut de genolls
davant el tron d’en Badawzi i en
els braços del seu pare.
En Drake es va
asseure de cop. L'acció va ser tan sobtada que es va doblar immediatament,
presa de vertigen i marejos. Es va aixecar amb esforç del llit i es va deixar
caure a terra. La suor freda es va assecar sobre la seva pell quan es va
recolzar contra el marc del llit, incapaç de distingir on acabaven els efectes
de l'atordiment i on començava l'abús físic. Tot just conscient, va donar un
cop d'ull a l'habitació, reconeixent el compartiment. Anteriorment en la seva
vida, mentre el seu pare feia contraban per al Badawzi, en Drake havia arribat
a pensar que aquest descuidat lloc en particular era la seva llar. Hi havia
fins i tot una caixa de joguines, abandonades en un racó, on estaven l'última
vegada que es va acordar d'elles... rifles i pistoles blàster de fusta,
ennegrida amb sabons i colorants, ara grisencs pels àcars de la pols i l'edat.
Teranyines traçaven patrons intricats entre maquetes de naus de càrrega,
completes amb plaques de contraban i armes de vigilància ocultes. En Drake va
examinar un bast model d'un vaixell de càrrega YT-1300, deixant anar la placa
de contraban. Un grapat de crèdits socorroans li va caure a la mà. Sota la
decadent República, els diners eran tan mancat de valor com la sorra sota els
seus peus.
Observant
l'habitació, com si estigués perdut en un lloc estrany, tornava a tenir només
cinc anys estàndard. Per un moment dur i polsegós en Drake es va imaginar que
el seu pare aviat apareixeria de cop per la porta, regant-li amb quincalla
robada en la seva última aventura de contraban.
Recolzat contra la
paret per sostenir-se, en Drake va provar el teclat, sorprès de descobrir que
l'escotilla es va obrir. Amb cautela, va treure el cap al passadís exterior. El
seu blàster i la seva funda havien desaparegut, deixant-lo vulnerable; malgrat
tot, va seguir pel passadís. Impertorbable, va avançar a batzegades pels túnels
sinuosos fins a la cambra principal de la fortalesa d’en Badawzi, conduït per
un tènue brunzit. Dempeus a la base de dues portes metàl·liques gegants, en
Drake va prémer l'orella contra la superfície freda. El brunzit no es va fer
més fort, però estava segur que el soroll venia del costat oposat. Mirant al
seu voltant ràpidament al túnel, no va poder veure altres portes. Amb
reticència, va prémer el teclat.
El soroll va
esclatar des de la càmera interior quan en Drake es va trobar de sobte immers
en una gran congregació d'alienígenes, humanoides i d'altres classes, en
representació de gairebé tots els sectors de la galàxia. Des que havia sortit
de la monarquia clandestina de l’Abdi-Badawzi no havia estat entre una mostra
tan diversa de delinqüents i criminals. L'àmplia càmera ressonava amb la
xerrameca de diversos dialectes alienígenes, la majoria dels quals li
resultaven familiars. Altres semblaven ressonar en els records buits de la seva
infància, els records turmentats pel fantasma mortal assegut al racó més
allunyat de l'habitació... Abdi-Badawzi.
La gent de fora del
planeta afirmava que hi havia poca gent, poques coses, que veritablement
haguessin nascut a la fosca faç de Socorro. Contemplar l'estranya aparença de
l’Abdi-Badawzi era creure que cap altre planeta era capaç de produir un sol tan
poc comú. El Twi'lek vestia gruixudes túniques fosques, que fluïen des del coll
alt fins a terra. La seva pell d'un negre intens brillava de suor, impregnant
suaument l'aire al seu voltant amb l'olor de la terra recentment treballada.
Embolicats al voltant de la base del seu gran crani, els seus tentacles es
retorçaven amb aire casual, tan subtils com una idea d'últim moment.
- Sssilenci! -Va
cridar en Secles. En homenatge, el cos de l’sluissi estava totalment estirat,
pressionat contra el terra davant del tron del Twi'lek -.
Sssilenci! -Va cridar.
L'atapeïda habitació
va quedar a l'instant en silenci, amb esferes òptiques alienígenes i ulls
girats cap al tron. En una ona sincronitzada, van caure de genolls, les seves
immenses ombres combinades retirant-se aparentment de la presència que estava
asseguda davant seu, i deixant al Drake més a prop del tron del
que esperava. En Badawzi va riure. Era un so sinistre, fins i tot per als seus
propis sentits. Els seus tentacles es van retorçar una mica, desenroscant-se
del seu cap bulbós.
L’sluissi es va
redreçar, movent el cap cap al senyor de l'inframón. Tornant-se cap al Drake,
es va incorporar en la seva cua, balancejant-la pomposament d'un costat a un
altre.
-L’inmensssament
honrat i estimat Abdi-Badawzi esss complau de...
- L’he entès -va dir
en Drake. La seva veu era clara i uniforme, i ressonava a través del silenci de
la càmera. Tot i que pocs dominaven les complexitats del llenguatge silenciós
Twi'lek, ell era probablement un dels pocs que podien interpretar els subtils
canvis i moviments dels apèndixs del Twi'lek. El mestratge del jove socorroà
per a l'adquisició de llenguatges era un actiu per al seu pare i al mateix
temps una novetat entre la cort d’en Badawzi -. Què és el que vols, Abdi?
- És així com
saludes al més estimat amic del teu bon pare? -Va preguntar l’Abdi en perfecte
socorroà, fingint sentir-se dolgut.
En Drake va
respondre:
- Els parents
llunyans haurien de romandre lluny. - Va fer una pausa -. Per evitar la mala
sang.
- Si hi ha alguna petchuk entre nosaltres, jove Paulsen
-va començar l’Abdi, usant la paraula en corellià antic per «animositat» -, no
ha estat intencionada.
- Llavors per què
sóc aquí?
L’Abdi-Badawzi
inclinà el cap cap a un costat, acariciant les seves galtes demacrades.
- Els teus modals
són terribles, fins i tot per a un pirata.
En veu baixa, en
Drake va deixar anar els pitjors juraments socorroans.
- Abdi, què...?
- Què vull? -El
Twi'lek es va aixecar del seu tron, i un ceptre de
monarca va caure a terra davant d'ell. En Secles ràpidament va lliscar per sota
d'ell, atrapant la vareta de vidre vermell en els seus anells. En Badawzi es va
quedar mirant el ceptre i després al servil sluissi. Allunyant-se de la
plataforma, va caminar sobre tots dos.
- Gràciesss,
misssericordiósss messstre -va grunyir en Secles.
Fent cas omís de
l’sluissi, en Badawzi va dir:
-Vull concedir-te el
desig de tota la vida, jove Paulsen, una oportunitat d'eclipsar al teu pare, el
gran Chu'la, i...
- No!
- I, possiblement,
salvar la seva vida. -Malèvolament, en Badawzi va fer un senyal als seus
guardaespatlles gamorreans. Abandonant momentàniament la càmera, van tornar amb
la figura d’en Kaine Paulsen retorçant-se entre ells.
Lligat i
emmordassat, en Kaine lluitava contra la corda que amarrava les seves mans
darrere de l'esquena. Van fer falta tres gamorreans per mantenir el pirata
socorroà de 35 anys d'edat quiet en un lloc. El seu bell rostre estava enrogit
pels seus esforços, però va vacil·lar veient en Drake. Els seus ulls van anar
directament a Badawzi. Alarmat per les contusions a la gola del seu fill, en
Kaine va començar la seva lluita de nou i va aconseguir donar un cop de peu a
la cara a un dels gamorreans.
- No tinguis por
res, Chu'la. El teu únic fill sempre ha estat fora de perill dins dels meus
murs. -En Badawzi va somriure, mostrant fileres de dents esmolades.
Mirant fixament als
ulls ansiosos del seu pare, en Drake va xiuxiuejar:
- Tan sols digues
què vols, Abdi.
- El lliurament
segur d'un petit carregament.
- On?
- La ubicació no és
important per a tu.
En Drake va arrufar
les celles.
- I la càrrega?
- No necessites
preocupar-te d'això.
- Llavors, què estic
fent aquí? -Va dir en Drake.
L’Abdi va somriure,
amb visible plaer estenent-se pels seus ominosos trets.
- Seràs l'esquer.
- No! -Va ser la
resposta esmorteïda d’en Kaine. Els gamorreans es van reagrupar per controlar
el seu cos que tornava a agitar-se -. Drake! -El seu llarg cabell castany
estava despentinat i s'havia deixat anar de la cinta que solia recollir-lo. El
seu bell rostre va enrogir de pura fúria.
Mirant fixament en
Badawzi a través de l'habitació, en Drake va xiuxiuejar:
- Quines són les
condicions?
- Llavors estem
d'acord -va declarar el Twi'lek, oferint la seva mà perquè el socorroà la besés
en homenatge al seu pacte segellat.
- No esperis que
formi part de la teva fantasia, Badawzi. -En Drake va creuar els braços sobre
el pit, esperant amb impaciència els detalls.
L’Abdi-Badawzi mirà
amb desdeny l’insultant jove pirata, que arrufava les celles ple d'òbvia ira.
- Halbert! -Va
cridar.
Un home d'una mida
monstruosa va sortir arrossegant els peus des de les ombres, postrant-se als
peus d’en Badawzi.
-Sí, exaltat. -La
seva veu semblava un murmuri, obligada a viatjar des d'alguna gran profunditat
dins d'aquest cos de 2,5 metres d'altura. Pèl negre embolicat penjava
lànguidament per l'esquena del corellià; flocs més curts creixien des de
l'exterior a la part superior del seu cap anormalment gran. L'olor rància de la
cervesa gamorreana seguia cada moviment del contrabandista, surant en l'aire
quan es movia. En Drake va grunyir, reconeixent els signes d'una persona
cremada, abocada al desastre des de feia molt de temps. Mirant el cos inflat,
es va sorprendre que un home tan gran pogués caure tan baix davant els
capritxos de l'ego d'un Twi'lek.
- T'has queixat
sobre que necessitaves d'un altre pilot -va sospirar en Badawzi, badallant -.
Ara en tens un, tracta d'aconseguir que no surti volant com quan vas matar
l'últim.
-És clar, Abdi-Badawzi,
Esplèndid Abdi-Bad...
La veu d’en Halbert
va quedar tallada quan el ceptre es va estavellar contra la base del seu crani.
- Silenci! -Va
escopir en Badawzi -. Estic cansat de perdre vaixells de càrrega a causa de la
teva incompetència, Halbert. Crec que aquesta vegada vaig a enviar a algú
perquè mantingui un ull vigilant sobre tu. Parr'Sratt, el meu vaixell de
càrrega, el Rarament Diferent, està
preparat a la badia de sortida. Assegura't que torna a Socorro d'una peça.
Dempeus, apartat
dels altres cortesans de la cort d’en Badawzi, un guerrer coynita va caminar
cap al monarca Twi'lek, inclinant-se amb respecte.
- Tracc'sorr, Ag'Tra'Abdi-Badawzi -va
jurar amb veu suau i ferma.
- Res ha
d'interferir amb la meva tramesa al sistema Nodgra -va dir en Badawzi, tornant
al seu tron.
- Al'ha'gra -va assentir en Parr'Sratt,
obligant al Halbert a aixecar-se.
Impressionat, en
Drake va recórrer amb els seus ulls el cos de 2,8 metres d'altura, totalment
cobert amb una armadura cerimonial. L’esmolat fil de la coyn'skar, una
combinació de destral i llança del seu planeta natal Coyn, estava al seu
costat, amb l'asta tallada amb símbols rúnics de guerra. Un pelatge marró suau
i vellutat cobria una cara noble però angoixada, cobrint el pronunciat arc de
les celles i un digne musell. Una cabellera negre atzabeja lligada en una
intricada sèrie de trenes i nusos s'emmarcava uns ulls grisos. En Drake s'havia
passat la vida entre les estrelles, veient les meravelles i misteris de la
galàxia. Aquest coynita no s'assemblava a res del que el jove socorroà hagués
vist mai, i la visió del guerrer alienígena va portar una nova i profunda
sensació de por.
Alarmat, es va
tornar cap al seu pare, només per trobar els ulls d’en Kaine mirant-lo
directament als seus. El major dels Paulsen es va tornar lleugerament, mostrant
les seves mans, encara lligades a la seva esquena. Els seus dits es movien
lentament i metòdicament. Sistema
Nodgra... almenys tres dies a l'hiperespai... no et preocupis... estaràs fora
de perill.
Tot i que el jove
socorroà no estava segur dels plans del seu pare, una sensació de confiança li
va recórrer. S'estava jugant un joc invisible i en Drake no estava segur de què
o qui estava involucrat. Va començar a caminar mentre el coynita arrossegava al
corellià mig conscient cap als hangars del nivell inferior. Vacil·lant, en
Drake va fer una pausa, mirant al seu pare, qui seguia retingut pels
gamorreans. Bruscament, en Parr'Sratt va trencar la silenciosa mirada entre
pare i fill, empenyent al jove Paulsen cap al passadís.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada