Quan el dòmino cau (i II)

Anterior

II

En Bishop i el seu seguici armat es van retirar a una secció adjacent de l'Oficina. Cautelosos, els guàrdies de seguretat de l'Oficina van conduir en Drake, l’Ancher i la Nikaede per un pas separat, apuntant amb les seves armes principalment a la wookiee.

- Bé, podia haver escollit quelcom més abjecte? -Es va queixar l’Ancher. Evitant la mampara baixa, va entrar a la fosca cel·la -. M'han dit moltes coses en la meva vida, però mai m'havien anomenat puça.

Una barra lluminosa es va encendre a la cel·la.

-Això és perquè tothom sap que són les puces velles les que fan que et rasquis amb més força.

Es van escoltar rialles des de la vora fosca més enllà de la llum.

L’Ancher es va girar lentament, protegint en Drake darrere d'ell.

- Reconec aquesta rialleta arrogant. -Llançant una mà per frenar la wookiee, que es preparava per defensar-se, va xiuxiuejar -: Tait? Tait Ransom?

- El mateix -va dir lentament el contrabandista, oferint la seva mà al corellià -. Quina llàstima veure't, Ancher. Mai vaig imaginar que passaries un temps en una presó imperial.

- Drake, vine aquí -va somriure l’Ancher, movent-se cap a la llum -. Aquest d'aquí és el maleït millor contrabandista a qui he tingut mai l'oportunitat d'enganyar. –L’envellit corellià va picar jogasserament un ull, donant un cop de colze al pit al noi -. L'únic home amb suficients agalles per rivalitzar fins i tot amb el teu pare.

En Drake va sacsejar la mà del desconegut, meravellat pel pèl negre atzabeja que fluïa en gruixudes ones al voltant del bell rostre. Pell fosca emmarcava uns ulls encara més foscos, projectant una aura estranya sobre la seva figura morena i prima, però robusta. Era més gran que en Drake, potser una mica més jove que el seu pare, i li envoltava l’atemporal atmosfera d'un home acostumat a viure al límit.

- Aquesta és la Nikaede -va dir, presentant a la wookiee.

- Què estàs fent aquí? -Va preguntar l’Ancher.

-He estat seleccionat per l'acadèmia dels moments difícils. Aquests furóncols em van sorprendre portant part dels seus equips especials. Armadures. Armes. Coses cares. – En Ransom va arronsar les espatlles nerviosament -. Van a enviar-me a Vizcarra.

- El planeta presó imperial?

-Sí -va xiuxiuejar en Ransom -. I aquí estic assegut, comptant-me els pèls del nas, amb la meitat de la meva tripulació estacionada a l'altra banda del carrer, esperant-me. A l'alba, el meu copilot s'adonarà que em van enxampar en plena tasca i sortirà del planeta.

- Tait -el va renyar l’Ancher -, no és propi de tu deixar-te atrapar sense un pla. Què ha passat?

- Això ha passat -va dir en Ransom. Li va llançar un objecte cilíndric -. O, millor dit, això no ha passat. –L’Ancher va capturar hàbilment a la mà el microxip personal -. Se suposava que si saltava l'alarma de l'armeria imperial, el transponedor alertaria al meu equip de suport. -Frustrat, va sospirar -. D'alguna manera, va quedar danyat en la refrega i, sense senyal, els Nois de Blanc ens van localitzar més ràpid del que el vell Jabba podria reclamar un deute. Sense suport, sense possibilitats, sense sortida.

- On són? -Li va preguntar en Drake amb timidesa, mirant les cel·les buides al seu voltant -. L'altra meitat de la seva tripulació?

En Ransom va prémer els seus gruixuts llavis, guapo fins i tot arrufant les celles.

- Retirats permanentment, noi. Atès que era el líder, m'han mantingut amb vida perquè serveixi d'exemple.

- No pots arreglar-lo? -Va preguntar l’Ancher, examinant la unitat.

- Si es tracta del microxip d'una nau, podria arreglar-lo, canviar-lo, fer que cantés l'himne de la República. -En Ransom va sacsejar el cap per apartar uns flocs foscos que havien caigut sobre els seus ulls -. Aquesta cosa? No tinc ni idea.

- Puc veure aquest microxip? -En Drake va agafar la unitat de l’Ancher, lliurant-li a la wookiee -. Pots arreglar-lo?

- Ei, un moment -va protestar en Ransom.

En Drake el va fer callar amb un gest desdenyós. Subjectant la barra de llum sobre un catre proper, va veure com la Nikaede treia els delicats cables a través de la secció superior. Udolant per a si mateixa, la wookiee va començar a inspeccionar cada cable, ensumant el cable defectuós. Amb molta cura, va desconnectar un cable solt, fent una avaluació aproximada dels danys; llavors ràpidament es va posar a enrotllar el cable al voltant dels capçals de plom, sense deixar de pelar-lo.

- Tait -va murmurar el noi socorroà -, serà millor que l’ajudis. Jo no sé molt sobre codis de transponedor. Ella té por d'alterar el senyal.

Movent-se al costat de l’Ancher, en Drake es va recolzar al recinte de plastiescut ple de marques. La paret de la cel·la havia estat construïda amb una fibra de plàstic transparent, reforçada amb antiquades barres d'acer que havien estat soldades contra l'estructura. Els ulls del vell contrabandista estaven distants i freds, sense veure res més enllà de la foscor.

- Què estàs pensant, Ancher?

El corellià esbufegà pel nas, amb un somriure als llavis.

- Estava pensant en totes les acrobàcies estúpides que he realitzat en la meva vida. Totes les carreres suïcides, els amics que vaig fer... i els enemics -va grunyir, arrufant les celles de sobte. Llavors va tornar el característic somriure tort -. I, per descomptat, les dames -va sospirar amb nostàlgia l’Ancher -. Saps? Quan aquest informe arribi demà, potser hi ha suficients recompenses contra mi per sumar un total de 300.000 crèdits. -Va vacil·lar -. Jo solia pensar que era un senyal de distinció.

- Què t'ha fet canviar d'opinió?

- El valor de la vida, Drake. El valor de la meva vida. -Va esvalotar els cabells del noi -. I les poques persones que m'importen.

- És per això que el meu pare i tu discutíeu avui? Estàs preocupat per ell?

- Drake, no estic d'acord amb el que està fent el teu pare. S’està buscant massa problemes, greus problemes. -Va desviar la mirada -. El mateix tipus de problemes que va començar aquesta mala sang entre aquest imperial estirat i jo. Algú va tractar d'advertir-m’ho, dient-me que no valia la pena, no per una nit amb una noia maca. -Va arronsar les espatlles, els seus ulls ennuvolats pels records -. Però en aquell moment -va xiuxiuejar, conjurant una imatge mental de la jove -, sens dubte semblava merèixer la pena.

-Ell només vol ajudar aquesta gent, Ancher.

- I què demostrarà amb això? Què aconseguirà quan hagi acabat, si sobreviu?

-No ho sabrà fins que hagi acabat. -En Drake va vacil·lar sentint el to amarg del seu pare en la seva pròpia veu -. Ancher, has estat vivint a Socorro durant tots aquests anys i encara no ho entens. Potser un contrabandista corellià pugui mirar cap a un altre costat, però un contrabandista socorroà no. Va en contra de la nostra naturalesa.

- Això és el que va dir el teu pare!

- Perquè hi ha una diferència, Ancher. Tu en dius orgull. Jo en dic honor. -En Drake va agafar aire, tremolós -. Per què creus que els caçadors de recompenses eviten Socorro? Perquè tu i altres com tu estan protegits per la tradició socorroana, una tradició que no s'agenolla davant cap govern, ni autoritat, ni llei.

Submís, el corellià es va allunyar, ocultant l'orgull ferit en els seus ulls.

- Que em pengin si no ets igual que ell.

Somrient, en Drake va respondre:

- Per què t’hauria de sorprendre això?

Darrere d'ells, es va escoltar la greu veu de la Nikaede, udolant tristament la seva derrota.

- Vas fer el que vas poder, wook -la va consolar en Ransom, sense necessitar que ningú li traduís la seva rendició -. Maleïda sigui! -Va escopir, estirant-se el negre i espès cabell amb les mans -. Ha d'haver-hi una altra manera!

- Ancher -va xiuxiuejar en Drake. Va recolzar el cap contra el pit del contrabandista -. No podem quedar-nos aquí.

- No ho farem, Drake -el va calmar l’Ancher, bressolant al noi a la falda -. Tait, no necessitem aquesta maleïda cosa. Ens arrisquem a emportar-nos uns quants bonys, però podríem abandonar aquest lloc i arribar al port espacial.

- Ens emportaríem bastant més que uns quants bonys -va riure entre dents en Ransom -. Durant la nit mantenen almenys sis guàrdies de seguretat armats i dos soldats d'assalt.

Mirant cap a la wookiee, l’Ancher va somriure.

- Les probabilitats semblen estar parelles. -Desafiant la Nikaede, va xiuxiuejar -: Per què no vas on aquestes lliteres i ens mostres com et sents sobre el fet que els imperials s'hagin apoderat del teu planeta natal?

La Nikaede va grunyir amb curiositat, inclinant el cap cap a un costat.

- Necessitem una distracció, Nikaede –li va explicar en Drake -. Vinga, mostra'ls-hi com et sents estant tancada aquí dins.

Udolant un maníac crit de guerra, la Nikaede va llançar una puntada lateral, alta i àmplia, trencant la finestra exterior i doblegant les barres cap a l'exterior de l'edifici. Va descobrir les seves urpes d'escalada retractables, esgarrapant les parets i destrossant els llits. Disposada a demolir la petita cel·la, va agafar les lliteres, esquinçant fàcilment el nivell inferior de la paret. Per un moment, en Drake va pensar que la wookiee havia embogit realment, mirant preocupat com agitava la llitera sobre el seu cap.

L’Ancher agafar al jove socorroà, apartant-lo a un racó segur.

- Ajuda! -Va començar a cridar -. Que algú ens ajudi!

- La bola de pèl s'ha tornat sanguinària! -Va cridar en Tait, colpejant les mans contra la paret de la cel·la -. Caps de plàstic, traieu-me d'aquí!

Es va estremir visiblement quan la Nikaede va agafar la llitera de dalt i d’una tirada va fer saltar guix i ciment arrencant els perns del sòl. Atrets per les veus alarmades, quatre guàrdies i un soldat d'assalt van aparèixer corrent al pavelló, brandant armes.

- Ha embogit -va dir l’Ancher amb calma -. Sol passar quan els engabien així.

- Vosaltres l’heu tancat aquí, idiotes! -Va cridar en Ransom -. Traieu-la abans que vingui a per mi després!

-10-33, Codi Blau -va informar el soldat d'assalt al comunicador -. Traieu-los! - Li va dir a l'equip de seguretat.

Accedint al teclat, el sentinella va obrir la porta, traient al Drake i l’Ancher fora de la cel·la. Quan l'altre soldat d'assalt i els sentinelles restants es van afanyar a arribar a l'escena, un altre guàrdia va agafar per la màniga en Ransom, obligant al contrabandista a col·locar-se darrere de l'equip de seguretat, fora de perill. Corrent cap a la wookiee trastornada, el primer soldat d'assalt va preparar el seu rifle i va disparar una ràpida ràfega.

- No! -Va cridar en Drake i es va abalançar sobre el guàrdia que estava al seu costat. Agitant els punys en arcs amplis i controlats, s’ho va arreglar per treure-li el rifle. El resultat va ser un tret perdut que va rebotar a la paret de la cantonada abans d'impactar a la wookiee. La Nikaede va udolar de dolor quan el tret li va encertar a l'espatlla i el braç.

Esquivant el soldat d'assalt, l’Ancher va tractar d'agafar el rifle blàster. Però abans que pogués arribar al seu objectiu, la furiosa wookiee va prendre el rifle de les mans frenètiques del soldat d'assalt, estavellant l'arma sobre el seu cap. Ignorant les cremades socarrimades, la Nikaede va rugir, carregant contra la porta amb el rifle destrossat subjecte en les seves urpes.

En Ransom va fer un salt contra la paret de plastiescut, rebotant inesperadament contra els guàrdies atònits. Sota els cops dels seus punys i colzes agitats, dos homes van caure inconscients al terra.

- Drake! -Fent una puntada amb gir cap enrere, va llançar al segon soldat d'assalt contra la paret. Malauradament, caient, el soldat d'assalt es va dur a tres dels altres guàrdies i al Drake a terra amb ell. Lluitant contra un embolic de braços i cames, en Ransom va agafar ràpidament el soldat d'assalt pel cap i li girà bruscament, trencant eficaçment el coll de l'imperial i llevant-li el casc de combat.

Alarmat davant la perspectiva que en Drake fora retingut i colpejat pels guàrdies restants, l’Ancher va aixecar del sòl a un d'ells, colpejant la mandíbula de l'home amb el seu puny i clavant el seu genoll contra la boca d'un altre sentinella. La Nikaede saltava d'un guàrdia a un altre amb violència desencadenada, fracturant cranis sota els seus dits.

- Estic bé -va xiuxiuejar en Drake, quan ella el va treure de la carnisseria.

- Rusty! -Va cridar en Ransom al comunicador requisat. Manipulant el transmissor de senyal -. Rusty?

- Tait, crèiem que t'havien regalat l’últim viatge! -Va ser la sobresaltada resposta -. On estàs?

- Al corral imperial al costat del carrer. -En Ransom va deixar anar una rialleta -. Mira, Rusty, els imperials estaran trepitjant-nos els talons.

- Quin és el seu temps estimat d'arribada?

En Ransom es va quedar mirant l'alarma que es va activar quan el soldat d'assalt va disparar el seu rifle blàster.

- Uns 10 minuts perquè arribin aquí -va respondre -. Cinc perquè esbrinin el que ha passat i cinc per començar a tancar el port.

- Entesos, faré que en Seth ens netegi el camí.

- No us preocupeu, els meus nois s'encarregaran -va dir en Ransom, conduint al Drake i a la wookiee cap a la porta -. Simplement correu!

Van seguir els murs exteriors de la presó de l'Oficina, romanent en les ombres. Els carrers estaven tranquils excepte per una rajada de distrets turistes ithorians, que estaven examinant una sèrie de plaques de carbonita exhibides contra la paret del port estel·lar. Creuant com fletxes a l'altra banda del carrer, es van esmunyir cap a l'entrada del port, usant als ithorians per esquivar un escamot de soldats que corrien cap als senyals de sortida, que conduïen al carrer exterior.

Dins de la sorra de l'hangar, en Ransom va reconèixer el corpulent executiu de seguretat. Dempeus al costat d'un moll de seguretat segellat que estava reservat per a les naus de l'autoritat portuària, en Seth va fer ràpidament un gest a un dels seus guàrdies. Va rebre el gest de «tot net» de l’elomin i va assentir amb el cap, indicant als fugitius que avancessin a l'enorme ombra dels generadors del port estel·lar. Els va conduir fins al recòndit interior dels molls del port.

- Tait Ransom –el va renyar -, d'alguna manera sempre sembles crear problemes quan estàs a prop.

- Vaig tenir un bon mestre -va respondre en Ransom, llançant una mirada acusadora a l’Ancher.

Guiant en Drake per l'espatlla, en Seth els va conduir fins al moll controlat pel govern d’Omman.

-He transmès les nostres coordenades d'emergència al seu copilot. De pressa -va dir, lliurant l'arc d'energia a la wookiee -. Amb sort, no necessitaràs això abans de sortir del planeta.

- Com està el trànsit? -Va preguntar en Ransom sense alè, escodrinyant la superfície del lloc estel·lar a la recerca de soldats d'assalt.

- Net -va informar en Seth -. Així que no us molesteu a informar de la vostra partida. La torre està informada del problema.

- Et dec una, Seth. Tots et devem una ben gran.

- Espero que m'arribin unes quantes caixes de raava socorroà en les pròximes 24 hores.

- Hi tant! -va dir l’Ancher, empenyent en Drake i a la wookiee l'interior del moll -. Encara que hagi de transportar-les fins aquí jo mateix!

El robust director de seguretat va fer una profunda reverència.

- Cavallers, dama, que tinguin cels clars.

La seva ombra es va fondre contra una paret del passadís contigu, i després va desaparèixer en la foscor més enllà del túnel d'accés.

- Vinga! -Va cridar en Ransom. Una sinistra canonera corelliana estava amarrada al moll, amb clau i segellada hermèticament per a la seva partida, llevat del celler de càrrega. Corrent per la rampa, en Drake va ensopegar i va relliscar per terra polit mentre el segell pressuritzat començava a tancar-se.

- Vinga, vinga! -Va cridar en Ransom mentre el noi es recuperava. Subjectant contra la paret interior del casc, els fugitius van lluitar contra les turbulències del sobtat enlairament de la canonera.

- A on, cap? -Va ressonar la veu d’en Rusty a la caverna buida del celler de càrrega.

- A Socorro! -Va cridar en Ransom sobre el plor dels motors iònics modificats. Les planxes de la coberta de càrrega van ressonar violentament sota ell quan la canonera es va desplaçar cap a un costat -. Rusty, quina és la informació actualitzada sobre el trànsit?

-En Seth ha disposat una petita distracció a l'altra banda del planeta. -Va exclamar alegrement pel comunicador la veu incorpòria del copilot -. Tenim via lliure.

Esgotat, en Ransom va caure lliscant a terra, posant el cap entre els braços i els genolls.

- Vaja! -Va exclamar -. Això posarà un alt preu a les nostres caps. - Tornant-se cap al Drake, va esvalotar els cabells del noi -. Felicitats, noi, acabes d'entrar a la llista dels més buscats.

■ ■ ■

Sota els cels clars i brillants del seu estimat Socorro, arraulit sota la seva manta de llana preferida, en Drake es va estremir pel raig d'aire fred de les reixetes de circulació. Un somriure somnolent es va dibuixar als seus llavis mentre jeia sobre el coixí, revivint aquells moments emocionants en els desordenats confins de la seva ment. Exhaust, es va estirar sota la calor dels seus edredons, assaborint la sensació de la granulada sorra socorroana entre els seus dits. A prop d'allà, va escoltar els suaus roncs de la Nikaede i va sospirar, preguntant-se quines noves aventures portaria el dia de demà per a ell i la excessivament sensible wookiee.

Després d'un breu moment de sorpresa, la carismàtica veu d’en Tait Ransom, ressonant des de la sala d'estar principal més enllà del seu dormitori, va despertar completament al jove socorroà. Temptejant en la foscor, va ensopegar amb la wookiee dorment. La Nikaede va badallar, deixant al descobert una boca plena de lluents ullals. Rodant cap a un costat, abraçà la ballesta protectorament contra el seu pit i va tornar a adormir-se. Alleujat, en Drake es va acostar de puntetes a la paret, romanent en les ombres. A mesura que la seva consciència es despertava, es va centrar en les veus xiuxiuejades i va escoltar el seu nom, el del seu pare, i alguna cosa sobre la Senyoreta Oportunitat.

- Estàs segur, Tait? - Va grunyir l’Ancher.

- Com t'ho dic, Ancher; tan aviat com sortim de l’hiperespai, vam rebre el seu senyal i la vam seguir fins al cinturó d'asteroides. -En Ransom va rondinar irritat, forçant les paraules des de la gola -. Ens vam anar acostant més i més, fins que finalment ens vàrem trobar just sobre el senyal.

- Llavors estava amagada -va argumentar el contrabandista de la vella guàrdia -. Alguns d'aquests asteroides són enormes. És possible que hagis estat parat just a sobre d'ella.

- Estàvem aturats just a sobre d'ella, Ancher. -En Ransom es va deixar caure en una cadira propera, bressolant el seu cap entre els genolls -. A sobre i al bell mig. Allà no hi quedava molt. - Angoixat, es va incorporar, incapaç de lliurar-se de les imatges del vaixell de càrrega fet xixines, a la deriva a través del curs erràtic del cinturó d'asteroides.

L’Ancher va tancar els ulls, tractant d'evitar les llàgrimes.

-Li vaig dir que no hi anés. Li vaig advertir que hi hauria problemes.

- Què passa amb el noi, Ancher? -Va xiuxiuejar en Tait.

- En Drake? –L’Ancher es va quedar sense alè. Negant fermament amb el cap, va exclamar -: No puc dir-li-ho. No... no sabria què dir.

En Drake va sentir que el seu cor s'encongia, estrenyent el seu pit entre les seves mans.

-No has de dir-me res, Ancher -va xiuxiuejar el jove socorroà. Obligant a l'aire a entrar en els seus pulmons, va entrar a la sala principal.

- Drake -va exclamar l’Ancher -. No sé... ho sento, no és suficient, noi.

Atordit, en Drake va entrar a l'avantcambra interior, evitant la intensa mirada d’en Ransom.

- Drake -va sentir xiuxiuejar al corellià, amb una nota de comandament en la seva veu. Abans que en Ransom pogués detenir-lo i raonar amb ell, va agafar les seves botes de la paret exterior i va córrer cap a la freda albada. Les sempre molestes sorres de Socorro se li van ficar als peus, frenant-lo en la seva carrera pel vessant de la duna fins a la pista d'aterratge buida més enllà del recinte. No hi havia ni rastre de la Senyoreta Oportunitat. Exagerades pel sol ascendent, les dunes del desert formaven falses serralades contra la pètria superfície del planeta.

Sense alè, en Drake va caure de genolls, colpejant la sorra amb els seus punys. Portat per una suau brisa, una pluja de sorra va ruixar seus ulls, convocant llàgrimes immediates.

- No deixaré que marxis! -Va cridar en Drake al sol -. No vaig a deixar-te anar -va exclamar, lliurant-se als braços de les sorres negres.

Començava a fosquejar quan en Drake es va agitar. Estès a la sufocant sorra, es va ficar al llit cap per avall, sense camisa ni refugi per protegir les seves espatlles i l'esquena. La seva pell cremava amb intensitat, inflamada pel sol implacable de Socorro. Serrant les dents, patia aquest càstig autoinfligit, una purificació destinada a cremar la culpa del seu cor, si no de la seva ment. Atordit per la calor extrema, el noi es va incorporar, sorprès de trobar la Nikaede asseguda prop, a la duna.

Asseguda al turó, no semblava més fora de lloc que la mateixa sorra, i el seu pelatge negre es barrejava amb el paisatge socorroà. En Drake es va posar dret, fent ganyotes de dolor per les cremades de la seva esquena que cremaven quan es tibava amb cada moviment. Caminant amb deliberada lentitud, va avançar fins a la carena, fixant per un moment la mirada en els ulls de la wookiee. A punt de plorar, ferit tant físicament com emocionalment, es va asseure a la duna al seu costat.

La Nikaede va tirar el cap cap enrere sobre les seves espatlles, llançant un suau i trist gemec que va ressonar en la seva gola. Va anar augmentant en volum gradualment, no era un so desagradable i semblava quedar surant, reverberant contra les dunes i el cel clar.

- És així com els wookiees ploren els seus morts? -Va preguntar en Drake, intrigat per l'estrany acte. Va escoltar atentament mentre la Nikaede li va explicar com el seu poble es reunia amb les seves famílies d'honor, udolant, lamentant, fins i tot desafiant a la mort, per mostrar la seva solidaritat amb els supervivents. L’afligit noi va arronsar les espatlles, lluitant contra la seva pell tirant per les cremades. En silenci, va escoltar els noms wookiees: oncles i cosins, avis i companys de jocs, guardant tots ells a la memòria, com era la tradició. Un petit somriure es va obrir camí als seus llavis quan la wookiee udolà una estranya melodia que s'assemblava vagament al nom del seu pare.

- Drake! -Va exclamar l’Ancher. El corellià va aparèixer just a la cresta de la duna. Darrere d'ell, en Tait Ransom avançava rígidament per la cresta inestable de sorra, deixant el seu lliscant brunzint a prop, al terra del desert. Esquerp i cohibit, el murri contrabandista es va aturar al costat d’en Drake, mirant fixament el rostre del jove socorroà. De sobte, va agafar la mà d’en Drake i va pressionar un val de 1000 crèdits al palmell del noi.

- Abans que el meu vell marxés a l'altra punta de la galàxia, em va posar 1000 crèdits a la mà i em va dir que me n'anés a cremar-los en el pou d'un rancor. - Es va remoure inquiet a la sorra -. No hi havia amor entre nosaltres... però és així com solen funcionar les coses entre els que treballem a les ombres.

Sacsejant la seva rebel cabellera negra, en Ransom es va quedar mirant al sol ponent, com si reunís coratge.

-L’Ancher em va ensenyar l'ofici de contrabandista. Just aquí, a Socorro. Vaig marxar per llaurar-me un nom per mi mateix, fora de l'ombra d’en Kaine Paulsen. No importa molt el que diguin les històries que s'escriguin sobre l'ahir, l'avui o el demà. - Es va ficar les mans a les butxaques -. Sempre seré el segon millor comparat amb ell... i amb tu. -En Ransom va riure entre dents, pessigant la barbeta del noi -. Jo no porto en els meus gens ser el major pirata de la història de Socorro. - Es va aclarir el nus a la gola -. Estaran vigilant-te, Drake. Jabba, Abdi-Badawzi, des de Nal Hutta fins a Tatooine, tindran els ulls posats en tu perquè ells volen el que tu tens... el que el teu pare tenia. Pren aquests 1000, és un dur començament, però aquesta és l'única cosa que tots tenim en comú.

Mirant a l’Ancher, en Ransom va prendre una profunda respiració pel seu ample nas.

- Vas fer bé posant al vell Ancher al seu lloc. Hi ha alguna cosa diferent en els socorroans, cosa que us separa de la resta. Si es tracta del cor, llavors vés on el cor et porti, noi. -El contrabandista es va retirar, començant a baixar la duna cap al seu vehicle -. No te’n penedeixis mai del que has fet o del que vagis a fer. I mai miris enrere. -En Ransom va titubejar mentre pujava al lliscant terrestre -. Cels clars, noi.

Donant un parell d’accelerades, va sortir cap a les terres ermes, deixant un elevat núvol negre al seu pas.

-És un bon home -va xiuxiuejar l’Ancher, commogut pel gest d’en Ransom -. No és un gran pilot, però un dur lluitador. - Bressolant en Drake contra ell, li va preguntar -: Com et sents?

- Ja no sento res, Ancher. Simplement, no sembla haver-hi cap raó -va respondre ell amb incredulitat -. Cap causa.

-L'única causa bona és una causa morta, em temo. Són les úniques que uneixen la gent.

Mirant més enllà de l'horitzó que s’anava enfosquint, en Drake va preguntar:

- Sabré quina és la meva causa?

- Quan el dòmino cau, campi qui pugui -va respondre l’Ancher -. Però quan arribi el moment, ho sabràs, noi.

En Drake es va incorporar feblement sobre els seus genolls.

- Però què passa si cometo un error? Què passa si no escolto quan hauria? Si emprenc una tasca que em ve massa gran?

- Drake -va dir el contrabandista de la vella guàrdia amb una suau rialleta -, la presa de decisions té a veure amb els errors. Tothom comet algun en algun moment. Per això en diuen vida.

El contrabandista va marxar arrossegant els peus, deixant al Drake i la Nikaede sols davant l'imminent vent nocturn.

Mirant als erms extensos, en Drake va pensar en les tradicions socorroanes, els intricats llaços amb les tràgicament curtes vides dels pirates i contrabandistes no deixaven lloc per dramàtiques cerimònies. No hi hauria fogueres salvatges ni rituals elaborats per celebrar la mort d’en Kaine Paulsen. Ni un moment de silenci, ni tan sols un crit en la nit, per commemorar l'esperit d'un pirata mort. Només hi hauria records, records d'altres mons, i murmuris de glòria caiguda.

Tot d'una, el vent va quedar en calma. Durant un tranquil moment, no es va moure ni un gra de sorra. El sempre canviant rostre de Socorro es va mantenir sense canvis.

Després, tan abruptament com havia cessat, la brisa va bufar des de les terres ermes, portant amb ella un calfred.

- Nikaede, necessito la teva ajuda -va murmurar en Drake -. He de fer una cosa -va vacil·lar -, i no puc fer-la sol.

La Nikaede va colpejar amb el seu puny seu ampli pit, cridant un jurament de lleialtat incondicional al jove pirata. Com si desafiés que la minvant glòria del sol de Socorro dubtés de la integritat del seu honor, va alçar la ballesta i va llançar un gran crit de guerra als cels que s'anaven enfosquint. Intrigat, en Drake va somriure i va murmurar:

- Això era un deute de vida? - El seu somriure es va eixamplar i una profunda sensació d'estar novament complet començava a envair-lo. Espolsant la sorra de les polaines, el jove socorroà es va posar dret -. Anem -va murmurar i va començar a caminar cap a les lúgubres extensions de l'Erm de Doaba.

Estava gairebé clarejant quan van arribar a l'entrada secreta al volcà adormit. Llum solar filtrada va il·luminar la corona volcànica, tamisada a través de la foscor. En el buit de la base, els delicats raigs van esbossar lleugerament la silueta d'un vaixell de càrrega Ghtroc. Amarrat en un conjunt modificat de puntals, la cara radiant de l’Infrangible va agitar en ell records del seu pare, traçant amb ell plans de vol a altes hores de la nit, preparant la nau per les seves primeres carreres de contraban.

Intrigada per les modificacions personalitzades, la Nikaede va examinar les tranquil·les línies exteriors del vaixell de càrrega, impressionada amb els amplificadors de potència que sobresortien de la secció de cua.

- Pots jugar amb els motors en un altre moment -va dir en Drake amb una rialleta, guiant a la wookiee hipnotitzada cap al pont. A l'estret passadís, es va estremir quan l'aire fresc de l'interior de la nau va bufar sobre la seva pell nua. Prenent la jaqueta de vol del seu pare de la consola, es va posar la tela aspra sobre les seves espatlles inflamades i lentament es va asseure a la vora de la cadira del pilot. En el conegut interior de la cabina de vol de l’Infrangible, va pensar que podia sentir la veu del seu pare, ressonant amb càlculs i instruccions en les cartes estel·lars.

- Endavant -va dir entre dents, oferint la cadira del copilot a l'ansiosa wookiee. Reclinant-se sobre la suau cadira de cuir, en Drake es va incorporar de sobte, sentint un bony incòmode contra la part baixa de l'esquena. Palpant darrere d'ell, va sentir la càlida culata d'un blàster pesat contra el seu palmell -. Per totes les llunes de Nal Hutta! -Va exclamar en Drake, fent-se ressò d'una de les expressions preferides de l’Ancher. Traient el blàster de la seva funda, el va reconèixer com la possessió més preuada de l’Ancher, l'única arma que havia sobreviscut a 30 anys del perillós estil de vida del corellià. Usat només per als negocis més prometedors, el blàster modificat era formidable, fins i tot sense el seu paquet de potència -. Com sabia on...? -En Drake va somriure maliciosament, sabent que el tenaç contrabandista tenia formes de conèixer tot el que succeïa per sobre o per sota de les sorres de Socorro.

Sota el blàster, dins de la funda personalitzada, en Drake va trobar una antiquada tauleta de dades personal. Anterior als dies dels teclats i els panells d'introducció de dades, l'obsolet equip utilitzava un llapis magnètic per imprimir informació directament a la pantalla de llum tènue. Examinant les entrades, en Drake es va quedar sorprès pels pulcres càlculs i mapes d’astrogació que es desplaçaven davant seu. Totes les rutes que en Kaine Paulsen havia explorat i utilitzat per al contraban durant tota la seva vida, des de les més estranyes a les rutinàries, hi eren registrades.

- Aquestes eren les dreceres -va xiuxiuejar en Drake. L'última entrada era un esquema detallat del cinturó d'asteroides Thrugii -. Nikaede, què hi ha en el manifest de càrrega? -Va preguntar, mirant fixament a través del parabrisa de la nau -. No al celler de càrrega principal, sinó a les provisions de la nau. - Amb aire distant, el socorroà es va posar dret, cordant-se el blàster a la cintura -. Dos mesos de consumibles? Racions d'emergència. - Somrient múrriament, va ordenar -: Torna a alinear els relés i configura les alarmes de proximitat al màxim. Necessitarem una escombrada activa constant per evitar els sensors d'identificació de l'autoritat del sector.

L'astuta wookiee va reconèixer les variacions en els codis, modificacions radicalment oposades als plans de coordenades espacials normals. Arronsant les espatlles, va introduir el peculiar destí i bordà al seu capità, afegint un agut udol per accentuar la seva pregunta.

- Sí, anem a l'estació Thrugii -va respondre.

Escoltant el xiulet suau dels motors de l’Infrangible, en Drake va manejar els controls d'elevació, guiant el vaixell de càrrega a través de l'estreta corona del volcà. El sol de Socorro els hi va donar la benvinguda a la vora, creant brillantors pronunciades sobre el casc immaculat, mentre la nau accelerava creuant la fosca ombra dels Erms de Doaba.

- Encén els llums de navegació -va ordenar -, totes elles, incloent-hi els focus de recerca.

Perfilat per les seves brillants llums exteriors, l’Infrangible baixà bruscament per sota de la línia de l'horitzó, accelerant sobre els monticles irregulars dels Erms de Doaba. La intensa llum dels focus de recerca creuava la terra que havia vist néixer a Kaine Paulsen en un silenciós homenatge, anunciat només per l'estrèpit dels motors del vaixell de càrrega. Quan l’Infrangible va accelerar per la plataforma de vol externa a l'exterior de la casa de l’Ancher, en Drake va arribar a veure el vell corellià agitant una barra de llum en la foscor, indicant el tradicional desig de cel clar.

Gairebé imperceptible contra les primeres llums de l'alba, l'ombra de l’Infrangible es va esvair ràpidament quan el vaixell de càrrega va ascendir abruptament a l'atmosfera vermella i groga sobre el planeta. En Drake Paulsen va mantenir la mirada fixa en l'espai obert que s'estenia davant seu, sense albergar cap penediment conforme la cara fosca de Socorro s'anava dissipant sota ell. Amb el dit suspès sobre l'interruptor de l’hiperimpulsor, va activar el sistema, instintivament, sense pensar i sense mirar enrere.

FI