34
L'ambaixadora
Cilghal es va aixecar en la seva austera habitació tot just va sentir la
frescor que acompanyava a l'alba de Yavin IV i es va estirar, gaudint de la
humitat plena d'ombres del temple de pedra.
Només portava uns
dies al praxeum Jedi, però ja començava a tenir la sensació que tot l'univers
s'havia obert davant seu. Els exercicis per sintonitzar la seva ment amb la
Força que li havia suggerit el Mestre Skywalker li havien ensenyat a girar els
ulls en una direcció totalment nova, i li permetien veure-ho tot i amb claredat
allò que fins llavors només havia pogut distingir confusament de cua de l'ull.
Era com si el Mestre Skywalker li hagués donat una petita empenta i l'hagués
llançat per una llarga i suau pendent de descobriments: com més aprenia
Cilghal, més ganes tenia de seguir aprenent.
Es va tirar una mica
d'aigua tèbia a la cara per humitejar la seva pell flexible i una mica
coriàcia, i després es va rentar i assecar els delicats circells que penjaven
sota de la seva boca en forma de tall. L'atmosfera de la lluna de les jungles
estava saturada d'humitat, però així i tot Cilghal seguia sentint-se més bé si
podia mantenir mullades les zones de pell que portava al descobert.
La Cilghal va sortir
de la seva habitació i va anar a reunir-se amb els altres dotze estudiants Jedi
al menjador, on cadascun consumiria un petit esmorzar de fruites o carn que fos
compatible amb la seva bioquímica particular.
En Dorsk 81 estava
assegut en una taula contemplant rectangles de colors compostos per substàncies
nutrícies processades. Hi havia viscut durant tant de temps en un món de medi
ambient controlat i totalment tancat sobre si mateix que el clon no era capaç
de digerir aliments que no haguessin estat considerablement processats.
En Kam Solusar, el prim
Jedi endurit per les privacions, estava intentant conversar amb l’Streen, que
tenia els cabells tan regirats com de costum i no parava de moure els ulls d'un
costat a un altre com si hi hagués alguna cosa que el distragués.
La resta
d'estudiants Jedi eren a soles o formant grupets i mantenien nervioses
converses en veu baixa. La Cilghal no va veure el Mestre Skywalker entre ells.
Normalment l’Skywalker sempre era el primer que entrava al menjador, i esperava
allà al fet que els seus estudiants es reunissin amb ell. Els altres estudiants
Jedi semblaven una mica desconcertats per aquell sobtat canvi produït en la
seva rutina.
La Cilghal va
utilitzar la unitat processadora d'aliments per preparar un esmorzar consistent
en rodanxes de peix fumat i un puré de cereals de sabor bastant fort que li
agradava molt.
- On és el Mestre
Skywalker? -va acabar preguntant sense dirigir-se a ningú en concret.
Tots els estudiants
es van mirar els uns als altres com si portessin una bona estona desitjant
formular la mateixa pregunta.
L’Streen es va posar
dret i va mirar al seu voltant, visiblement alarmat.
-Hi ha molt silenci
-va dir -. Tot està massa silenciós. No puc sentir el Mestre Skywalker. Sempre
he pogut sentir veus al meu cap. Sento les de tots vosaltres... Però ara hi ha
massa silenci. -va tornar a seure com si se sentís sobtadament avergonyit -. Massa...
La Tionne va entrar
corrent al menjador amb el seu instrument musical en les mans. La seva
cabellera platejada s'estenia darrere d'ella formant una revolta massa de
flocs, i els seus ulls color perla estaven molt oberts i plens de pànic.
- Veniu de seguida!
-va cridar -. He trobat el Mestre Skywalker...
Tots els estudiants
Jedi es van aixecar a l'uníson sense confusió i sense fer preguntes, posant-se
drets amb un moviment coordinat i ple de fluïdesa. Van sortir del menjador i
van seguir a la cursa a la Tionne mentre la noia es llançava pels serpentejants
passadissos on creixia la molsa en els sòls enllosats. La Cilghal va intentar
mantenir-se a l'altura de qui gaudien d'una millor forma física, com la Kirana
Ti i la Tionne.
Van travessar
corrent la gran càmera d'audiències plena d'ecos on les lianes s'enroscaven
sobre les parets i els seients de pedra polida romanien buits sota les fileres
de raigs de sol.
-Per aquí -va dir
Tionne -. No sé què li ha passat.
Van arribar a una
escala d'esglaons desgastats pel pas del temps que portava fins a la plataforma
d'observació a la part alta de la piràmide esglaonada.
La Cilghal es va
aturar de sobte quan va veure la silueta vestida amb una túnica caiguda sobre
les lloses i immòbil sota el cel. Tenia les mans tirades cap enrere, com si
volgués defensar-se d'alguna cosa.
- Mestre Skywalker!
-va cridar.
Els altres
estudiants van córrer cap a ell. La Cilghal es va obrir pas a través del cercle
de siluetes que romanien immòbils al voltant de l'home caigut a terra i es va
agenollar al seu costat.
El rostre d’en Luke
estava desencaixat, com si es disposés a llançar un crit de por o dolor. Tenia
els ulls tancats, i els llavis retorçats en una ganyota.
La seva espasa de
llum, era a terra al seu costat, com si hagués resultat totalment inútil contra
l'enemic desconegut al qual s'havia enfrontat.
La Cilghal li va
aixecar el cap i va fregar els flocs castany clar de la seva cabellera amb la
mà-aleta. Rierols de suor freda brillaven sobre el rostre d’en Luke, però no va
sentir cap calor en la seva pell. La Cilghal va començar a sondejar-lo,
utilitzant les seves recentment descobertes capacitats amb la Força en una
recerca desesperada.
- Què li ha passat?
-va preguntar en Dorsk 81, molt alarmat.
- Està viu? -va
preguntar l’Streen -. No puc sentir-lo...
La Cilghal va
utilitzar les seves habilitats sensores i va acabar movent el seu cap taronja i
verd fosc.
-Respira -va dir per
fi -. El seu pols amb prou feines és detectable, encara que el seu cor segueix
bategant... Però no he aconseguit trobar-lo. No està dins de si mateix, i quan
li frego amb la Força només trobo un enorme buit...
Es va tombar per
contemplar als altres amb els seus rodons ulls de calamariana plens de
tristesa.
-És com si ens
hagués deixat -va murmurar.
- Què podem fer? -va
preguntar la Kirana Ti.
La Cilghal va
col·locar el cap immòbil d’en Luke sobre la seva falda i els seus enormes ulls
van parpellejar, i durant un moment que es va fer molt llarg va ser totalment
incapaç de parlar.
-Ara estem sols -va
aconseguir dir finalment.
Continuarà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada