21
Chewbacca i C3PO van portar als bessons
per entre les columnes d’acercret cobertes de talles que marcaven l'entrada al
Zoo hologràfic d'Espècies Extingides de Coruscant.
Els nens s'havien portat tan
malament que en Chewbacca s'havia posat frenètic i havia començat a deixar anar
rugits, i fins i tot la programació de paciència de C3PO s'havia vist sotmesa a
una dura prova. Fer sortir en Jacen i la Jaina de casa va semblar una bona idea
per a totes les parts afectades, i el quartet va anar pels tubs de trànsit fins
als gratacels dels nivells superiors de l'antiga Ciutat Imperial, recorrent-los
fins arribar a les terrasses que allotjaven el Zoo hologràfic.
En Chewbacca es va aturar davant
l'espectacular arc d'entrada al Zoo hologràfic amb els seus braços peluts
penjant darrere d'ell i la maneta minúscula d'un bessó invisible dins de cada
manassa. El wookiee va donar dues gambades cap endavant i va esperar que els
bessons l’assolissin, després de les quals va donar dues gambades més i va
tornar a aturar-se per esperar-los. C3PO els precedia com si estigués al
capdavant de l'expedició. Acabava d'administrar-se un bany d'oli, i els
aliatges daurats del seu cos relluïen sota les llums artificials.
Van avançar sota la successió
d'arcades i C3PO va anar a la garita del porter, on va teclejar el codi de
crèdit d’en Han i la Leia. Chewbacca, que estava començant a afartar-se d'haver
d'esperar a què les curtes cames d’en Jacen i la Jaina aconseguissin
atrapar-lo, va agafar un bessó amb cada mà i va seguir a l’androide.
Van haver de suportar una avorrida introducció
en una sala d'espera buida plena de cadires, gàbies i connexions concebudes per
acollir els cossos de tota classe de visitants alienígenes fins que les portes
automatitzades es van obrir amb un espetec. Chewbacca, que seguia portant als
bessons en braços, va avançar per un túnel que feia pendent i conduïa fins als
nivells inferiors. C3PO es va afanyar a seguir-lo i va intentar tornar a
posar-se davant, però la massa del wookiee ocupava gairebé tot l'espai del
túnel i no ho va aconseguir.
Llums multicolors brillaven al
sostre i es lliscaven veloçment d'un costat a un altre oferint simulacions
bastant incompetents d'estrelles, cometes i planetes. Els micro altaveus
estèreo dissimulats a les parets deixaven escapar discursos eixordadors cada
vegada que els visitants passaven al costat d'un sensor de moviments.
- Recorrin pels passadissos del
temps! -Anunciaven aquelles veus ressonants que semblaven pertànyer a
divinitats sense cos -. Viatgin pels camins de l'espai! Experimentaran prodigis
oblidats de temps passats i llocs molt, molt llunyans... Veuran criatures
extingides que ja no existeixen en la nostra galàxia, però que han estat
recreades aquí..., i ara!
Les parets es van anar enfosquint
gradualment. Franges de llum van sorgir del no-res i es van unir per formar una
tosca animació de línies estel·lars en un fals viatge a l’hiperespai. El sòl va
tremolar i va grunyir sota els seus peus acompanyant a la simulació. Els
bessons van semblar quedar bastant impressionats, però la qualitat dels
trucatges era tan baixa que en Chewbacca va llançar un rugit de disgust. La
il·lusió va acabar per fi, i la veu gravada va tornar a parlar, aquest cop en
un melodramàtic murmuri de conspirador.
-Hem arribat... -va anunciar -. Estem
en un nou univers ple de possibilitats!
Hi havia diverses entrades entre les
quals podien escollir.
-Per aquí, nens, per aquí -va dir
C3PO, i es va posar en moviment. L'androide ja havia examinat tots els
fulletons explicatius de l'exhibició, els havia comparat amb el quadre d'interessos
i aficions dels bessons, i havia decidit quins hologrames els ensenyaria
primer. Anem a veure el kàngrex mamut de Calamari.
Van creuar el llindar i els
hologrames es van activar l'instant, rodejant-los amb un turbulent paisatge
oceànic i un escull que sobresortia de les aigües esquitxades per la blancor de
l'escuma. L'escull assotat per les onades estava cobert per una massa d'algues
verdes i porpres entre les quals s'alçava un enorme crustaci segmentat, un
kàngrex de deu potes amb mandíbules dobles a la boca, fileres bessones
d'espines òssies brollant de la seva esquena i divuit negres ullets lluents,
quatre d'ells a les pinces-urpes davanteres que feia servir per caçar i
alimentar-se. El kàngrex s'alçà i va deixar escapar un crit tan eixordador com
si fos un wampa dels gels a qui acabessin de calar foc.
Els bessons van veure com tres
tritons de pell verdosa emergien de les ones escumejants empunyant llances d'os.
Els tritons van arribar a l'escull i van atacar.
Les llances van travessar
l'exosquelet del kàngrex i el monstre es va defensar amb les seves enormes
pinces. Va girar cap a l'esquerra i va atrapar un tritó, estripant la seva
llisa pell verdosa i traient-lo de l'aigua, on les tosques cames unides i
plenes d'aletes que formaven la part inferior del seu cos es van agitar com si
fossin la cua d'un gran peix.
-Va, seguim -va dir Jaina.
-A veure la propera simulació -va dir
en Jacen.
-Però nens, si encara no us he
explicat les peculiars característiques biològiques d'aquestes criatures... -va
dir C3PO.
-Oh, seguim -va insistir la Jaina.
Van travessar la il·lusió que els
envoltava fins arribar a la paret de l'altre extrem, on hi havia unes quantes
portes més. En Chewbacca va empènyer els bessons cap a la porta de l'esquerra.
-Oh. Chewbacca, aquesta no -va dir
C3PO-. No estic segur de si...
Però ja havien entrat a la segona
sala, on es van trobar envoltats per una nova il·lusió que representava un
planeta desèrtic. Onades de calor invisible brollaven de la resseca i escarpada
superfície argilosa fent ondular l'aire. Una criatura molt estranya va
aparèixer sobre d'un promontori rocós i va deixar anar un rugit esgarrifós.
Tenia un cap humanoide de forma quadrada i un enorme cos felí, gegantines urpes
corbes i una cua segmentada que ondulava d'un costat a un altre i acabava en un
temible fibló d'escorpí. La criatura va tornar a obrir la boca per llançar un
segon rugit, i va revelar uns ullals groguencs dels que degotava verí.
- Una mantícora? -va exclamar C3PO
amb incredulitat -. Oh, realment...! No entenc com no han eliminat aquesta
simulació del recorregut. Està demostrat des de fa molt temps que aquesta
criatura no era més que un munt de fòssils de diferents animals que mai haurien
hagut de ser units. Les mantícores no han existit mai.
Una altra mantícora va respondre al
desafiament rugit per la primera amb un crit ensordidor i va grimpar a les
roques calcinades pel sol de l'holograma que s'estenia al seu voltant. Els
bessons van tirar dels peluts braços de Chewbacca i van travessar a les
criatures inexistents dirigint-se cap al nou conjunt d'entrades.
-Aquesta vegada triaré jo, nens -va
dir C3PO.
En Chewbacca va deixar escapar un
gemec.
-Vull anar a casa -va dir en Jacen.
-Jo també vull anar a casa -va dir la
Jaina assentint amb el cap.
-Però... Vinga, nens, estic segur
que la propera simulació us encantarà -va dir C3PO-. Vaig a explicar-vos tot el
que cal saber sobre les figueres del planeta Pil Diller i les melancòliques
melodies que entonen...
Després de tres diorames i tres
pesades conferències explicatives de C3PO més, els bessons van decidir que la
perspectiva de jugar a fet i amagar era infinitament preferible a la de
continuar amb aquella tediosa expedició a través del Zoo hologràfic.
No podien comunicar-se
telepàticament entre ells transmetent frases paraula per paraula, però cada
bessó sempre sabia d'una manera prou clara encara que general el que estava
pensant l'altre. Quan Jacen es va apartar d’en Chewbacca per arrencar a córrer
a través de les glaceres en què niaven els falcons de les neus, va anar cap a
l'esquerra. La Jaina va arrencar a córrer en direcció oposada en aquell mateix
instant, i va passar a tota velocitat al costat d'un sobresaltat i perplex C3PO.
Els bessons van utilitzar els seus incipients talents amb la Força perquè els
guiessin fins a una porta que donava a un corredor de sortida.
Chewbacca va rugir i C3PO va
començar a cridar-los a crits, però en Jacen i la Jaina van tornar a reunir-se
fora dels diorames i es van petar a riure, molt complaguts amb la seva hàbil
escapada. Van anar trotant pel passadís de rajoles blanques, anant tot el de
pressa que podien portar-los les seves curtes cametes i deixant enrere una
successió de símbols que indicaven la localització dels llocs de begudes, sales
per a descans i recàrrega, i zones de reparació.
Van arribar a una cruïlla de
passadissos i es van trobar amb un androide de manteniment d'un model força
antic que estava treballant en un turboascensor. En Jacen i la Jaina ja havien
vist turboascensors amb anterioritat, ja que eren el mitjà de transport pel
qual tornaven a casa després d'haver estat al Palau Imperial.
L’androide de manteniment era de
color gris metàl·lic i tenia dos caps i un gran nombre de braços mecànics amb
un grapat d'eines i dispositius al final de cada un. Les dos caps de l'androide
es donaven la cara. Una contenia una filera de lluents sensors òptics, i
l'altra consistia en una pantalla on anaven apareixent dades, diagrames i
referències del Codi oficial d'Edificis Imperials.
L’androide va furgar en el seu
compartiment del darrere buscant una eina determinada mentre parlava amb si
mateix en binari, va descobrir que no hi era i es va allunyar pel passadís. Va
deixar la porta del turboascensor oberta de bat a bat, amb només un cartellet
minúscul penjant d'ella per advertir que no funcionava.
Els bessons van anar corrent fins al
turboascensor i es van ficar en ell. Havien vist moltes vegades com els seus
pares i C3PO usaven els controls.
El panell semblava diferent del
turboascensor del Palau Imperial: amb prou feines tenia adorns i se’l veia
descolorit a causa dels anys i d'haver estat utilitzat sense gaires miraments,
i consistia en una paret plena de botons que indicaven centenars de pisos
diferents d'aquella metròpolis que tenia diversos quilòmetres d'altura. Els
nivells inferiors de la ciutat havien estat abandonats i havien quedat
enterrats feia molt de temps, per la qual cosa s'havia soldat una gruixuda
planxa metàl·lica sobre la part inferior del tauler per deixar inutilitzats els
botons corresponents als primers 150 pisos. Però l’androide de manteniment
havia tret la planxa per examinar els circuits del turboascensor.
Els bessons no sabien pràcticament
res de nombres tot i que C3PO havia estat intentant ensenyar-los a reconèixer
les xifres bàsiques. Les lliçons solien deixar bastant frustrat a l’androide de
protocol, però els bessons eren molt llestos i havien tret més profit del que
creia C3PO.
Per al Jacen i la Jaina les fileres
de botons eren files de cerclets multicolors que brillaven. Els bessons les van
mirar fixament, no sabent quines havien de prémer, però van aconseguir
reconèixer uns quants números.
La Jaina el va veure primer.
-Número u -va dir.
En Jacen va prémer el botó.
-Número u -va repetir.
La porta del turboascensor es va
tancar i el terra va semblar precipitar-se cap avall al moment que la cabina va
iniciar un veloç descens, brunzint suaument a mesura que s'accelerava. Jacen i
la Jaina van intercanviar una mirada plena de terror, però de seguida es van
posar a riure. El turboascensor va seguir baixant i baixant fins que la cabina
va acabar arribant a una parada i la porta es va obrir amb un lleu xiuxiueig.
En Jacen i la Jaina van romandre
immòbils durant uns moments contemplant el buit, i després van sortir als
foscos nivells inferiors de les zones prohibides i més salvatges de la
metròpoli. Podien sentir com criatures de grans dimensions que semblaven
bastant espantades s'allunyaven per entre la runa fent molt soroll.
-Està molt fosc -va dir en Jacen.
La porta del turboascensor es va
tancar darrere dels bessons i els sistemes automàtics de retorn van fer que la
cabina iniciés l'ascens als nivells superiors, deixant al Jacen i la Jaina sols
en les profunditats de l'antiga Ciutat Imperial.
Chewbacca s'estava obrint pas pels
diorames amb un ímpetu tan incontenible com un vehicle de superfície fora de
control, udolant i cridant a crits els dos nens perduts. C3PO corria darrere
del wookiee intentant no quedar-se enrere.
-Aquests hologrames no em deixen
veure res -va dir C3PO.
En Chewbacca ensumà l'aire intentant
captar el rastre dels bessons, i es va ficar per una altra porta.
Els crits i el caos que estaven
organitzant van acabar atraient a un dels bothans que treballaven al zoo. El
pelatge blanc de l’alienígena es va estarrufar quan va veure a Chewbacca, i el
bothan va començar a agitar els braços mentre intentava tranquil·litzar
l’enfurismat wookiee.
- Shhhhh! Està molestant als altres
visitants. Aquest recinte està consagrat al gaudi i l'educació, i ha d'haver
silenci i calma.
Chewbacca li va rugir. El bothan,
que era molt més petit, es va aixecar sobre els punxeguts dits dels seus peus
posant-se de puntetes en un intent risiblement fallit de mirar Chewbacca als
ulls.
- Mai hauríem d'haver permès que els
wookiees poguessin entrar al Zoo hologràfic!
En Chewbacca va agafar al bothan per
un floc de pèls blancs del pit, el va aixecar en suspens i va deixar anar una
andanada de grunyits, gemecs i udols.
C3PO va anar corrent cap als dos
alienígenes.
-Li demano disculpes, i li prego que
em permeti encarregar-me de la traducció... Bé, el meu amic Chewbacca i jo
estem buscant dos nens petits que semblen haver-se extraviat. Es diuen Jacen i
Jaina, i tenen dos anys i mig d'edat.
En Chewbacca va llançar un nou
rugit.
-Sí, sí, estava a punt d'arribar a
aquesta part... -Es va apressar a dir C3PO-. Veurà, la veritat és que es tracta
d'una autèntica emergència. Els nens van arrencar a córrer de sobte, i
qualsevol classe d'ajuda que pogués prestar-nos...
Chewbacca va utilitzar les dues mans
per sacsejar al bothan com si fos una nina de drap.
-... Li seria enormement agraïda -va
concloure C3PO. Però el bothan s'havia desmaiat.
En Jacen i la Jaina estaven avançant
per un bosc de bigues caigudes, enormes bolets grocs i ataronjats i fongs que
creixien a la capa d'escombraries acumulades al llarg dels anys. Peus
invisibles corrien per entre les bigues i les estructures semblants a
teranyines que s’alçaven per sobre els caps dels bessons.
Els gegantins fonaments dels
edificis semblaven indestructibles tot i que estaven coberts per gruixudes
catifes de molsa. Hi havia coses movent-se entre les ombres, però no se les
podia veure i van seguir sent invisibles fins i tot quan els ulls dels bessons
es van haver acostumat a la penombra que regnava en aquell lloc. Filets d'aigua
calenta i mig podrida degotaven al seu voltant en un lent plugim arítmic.
En Jacen va mirar cap amunt i va
veure que els enormes edificis semblaven no acabar mai. Només va aconseguir
distingir una taca borrosa del que potser fos el cel.
-Vull anar a casa -va dir la Jaina.
Hi havia munts d'equip abandonat
jaient per tot arreu, restes oxidades i corroïdes. Els bessons van seguir
avançant per aquell laberint de vehicles destrossats, obrint-se pas per entre
les enormes masses de màquines de guerra i navilis de combat que s'havien
quedat antiquats o inservibles i que formaven la colossal acumulació de
despulles resultat de la guerra civil de l'any anterior.
En Jacen i la Jaina van acabar
arribant a un mur mig derruït que en temps havia contingut una pantalla
d'ordinador.El terminal estava inclinada cap a un costat i la pantalla s'havia
fet miques, deixant un buit rivetejat per grans de transpariacer estripat. Però
els bessons la van reconèixer com una unitat de data semblant a les que hi
havia a casa.
En Jacen es va plantar davant de la
consola destrossada i es va posar les manetes als malucs intentant assemblar al
seu pare. Després es va dirigir a la pantalla de l'ordinador, sabent amb tota
exactitud el que havia de dir per haver escoltat el conte moltes vegades abans
d'adormir.
-Ens hem perdut -va dir -. Ajuda'ns
a trobar la nostra casa, si us plau...
Va esperar i va esperar, però no va
rebre cap resposta i els panells van romandre foscos. En Jacen va contemplar
les restes de la unitat vocal, en la qual uns escarabats de closques negres i
lluents havien establert el seu niu, però no va sentir cap resposta procedent
d'ells.
En Jacen va sospirar. La Jaina li va
agafar de la mà, i els bessons van girar sobre si mateixos en sentir un frec
que s’anava aproximant lentament per la calçada.
Una criatura informe de color verd
grisenc es va aturar darrere d'ells. Era una eruga del granit, i els seus dos
ulls col·locats a l'extrem de tiges gelatinoses que sobresortien del cos van
semblar escrutar als bessons com si volguessin avaluar-los. En moure’s, l'eruga
anava deixant un gruix rastre viscós i translúcid, i enfonsava l’esquerdada
calçada d’acercret convertint la superfície en una mena de pasta verdosa.
L'eruga del granit va seguir
avançant cap a ells i els bessons van retrocedir. Una esquerda de vores
irregulars es va obrir al final del ventre de l'eruga, formant una tremolosa
boca desproveïda de llavis que es va tensar cap a dins absorbint l'aire en un
prolongat xiulet buit.
La Jaina va anar cap a l’eruga.
Aquesta vegada li tocava a ella.
-Ens hem perdut -va dir -. Ajuda'ns
a trobar la nostra casa, si us plau.
L'eruga del granit va seguir
alçant-se fins que es va alçar sobre la petita. La Jaina va aixecar la mirada
cap a ella i la va contemplar amb els ulls molt oberts. En Jacen estava immòbil
al seu costat.
L'eruga del granit va semblar
desinflar-se de sobte. Després va lliscar el seu cos cap a un passadís mig
ensorrat que s'obria a la dreta i va aterrar sobre les pedres amb un so líquid.
Una ràfega de vent va sorgir del
no-res i l'eruga del granit es va allunyar a tota velocitat pel passadís
lateral, òbviament alarmada. En Jacen va alçar la vista amb el temps just de
veure les ales membranoses en forma de manta ratlla d'un falcó-ratpenat que
estava baixant des de les altures en un veloç picat amb les urpes metàl·liques
esteses.
L'eruga del granit va tractar
d'enterrar-se entre la runa i els enderrocs, però el depredador es va posar
sobre el munt de restes i va començar a arrencar i apartar els trossos de
metall amb les seves urpes. El seu bec triangular va pujar i va baixar com un
pistó implacable fins que va haver deixat al descobert a l'eruga del granit i
va poder enfonsar-se en el cos viscós de la criatura. El falcó-ratpenat va
tornar a desplegar les seves enormes ales i emprendre el vol cap al cel,
portant amb ell una presa gotejant que es recargolava entre les seves urpes.
En Jacen i la Jaina van alçar la
mirada cap a la criatura, i després es van mirar l'un a l'altre. Els bessons
van romandre immòbils durant uns moments i després van reprendre el seu avanç
pel fosc submón de Coruscant.
-I va caminar, i va caminar... -va
dir la Jaina.
- Hem de donar l'alarma
immediatament, Chewbacca! -va dir C3PO.
Però el wookiee no semblava molt
disposat a admetre que havien perdut els dos nens que estaven sota la seva
custòdia.
Van deixar al bothan inconscient en
un dels diorames hologràfics i després van anar pel passadís de rajoles
blanques que portava als llocs de records i begudes i a altres parts del museu.
C3PO es va preguntar què pensaria el pobre bothan quan despertés al centre de
la teranyina-cau d'un aràcnid caníbal del planeta Duros.
Un androide de manteniment va acabar
de reparar el turboascensor amb el qual havia estat ocupat fins aquell moment i
va treure el cartellet de “No funciona”. Els seus dos caps van començar a
intercanviar un duet cantussejat, com si estiguessin molt satisfets d'haver
completat amb èxit aquella tasca.
Chewbacca va assenyalar l’androide
de manteniment, però C3PO va reaccionar amb indignació.
- Què pot saber sobre aquesta
situació un androide de manteniment d'un nivell tan baix? Aquests models són
gairebé tan estúpids com un vehicle de càrrega. -Però una manassa de wookiee ja
estava tirant d'ell -. Oh. d'acord, ja que insisteixes...
En Chewbacca va arrencar a córrer i
es va aturar davant de l’androide de manteniment obstruint-li el pas. Els
sensors automàtics van ordenar a l’androide que es desviés primer a un costat i
després cap a l'altre, però Chewbacca el va obligar a aturar-se. L’androide de
manteniment va emetre un estrident xiulet ple de confusió.
C3PO es va apressar a intervenir.
-Eh... Disculpi’m -va dir, i va
llançar una llarga sèrie de preguntes expressades en el tosc llenguatge binari.
L’androide de manteniment va respondre amb un so indescriptible que feia pensar
en un xiulet de vapor a punt d'esclatar. C3PO va repetir les preguntes, però va
obtenir la mateixa resposta -. Ja et vaig dir que no serviria de molt -va
comentar tornant-se cap a Chewbacca -. Els androides de manteniment no estan
programats per fixar-se en res. Es limiten a fer les seves reparacions i
després esperen que els donin noves instruccions.
En Chewbacca va gemegar i va
bellugar el seu enorme capgròs pelut.
-Oh, calma't d'una vegada, vols?
Tu... Tu... Silenci, catifa gegant amb potes! No estava parlant massa, i a més
et recordo que qui té contret un deute de vida amb Han Solo ets tu i no jo.
L’androide de manteniment va
reprendre el seu camí sense prestar la més mínima atenció a la discussió que
estaven mantenint el wookiee i el model de protocol. C3PO va pensar en com de
meravellosa que seria la seva existència si pogués simplificar la seva
programació fins a l'extrem de viure sumit en una feliç ignorància del que
passava a la galàxia. El seu cervell electrònic va començar a comprendre totes
les implicacions del que havia passat, i C3PO va sentir que els seus circuits
s'anaven reescalfant a mesura que l'horrible pes del que ha passat queia sobre
el seu pobre cap.
- Ai, mare! Estic segur que l'amo
Solo m’arrencarà les cames i m’obligarà a recopilar i posar per ordre alfabètic
totes les restes d'arxius del Centre d'Informació Imperial...
En Jacen es va aturar en la penombra
del submón i va assenyalar una màquina molt sorollosa que hi havia davant
d'ells en un lloc on el carrer ple de restes s'eixamplava bastant.
-Mira -va dir -. És un androide.
Els bessons van arrencar a córrer
agitant les mans amb l'esperança d'atreure l'atenció de l’androide, però es van
aturar en veure que la màquina seguia avançant per un passadís obert entre la
runa que brillava a causa de l'ús repetit.
L’androide era molt més antic que el
model de manteniment del turboascensor. Tenia les articulacions més gruixudes i
els membres més quadrats, i els diferents components estaven units mitjançant
reblons. De fet, l'androide de reparacions consistia bàsicament en un dipòsit
d'eines mòbil amb un tors, uns braços i un cap hexagonal. Un dels seus sensors
òptics s'havia desprès de la placa metàl·lica, i la seva esquena i el seu coll
estaven plens de gruixuts cables oxidats i recoberts per una crosta de pols i
fang sec. L’androide era tan vell que li havia començat a créixer molsa als
costats i es movia amb una lentitud espasmòdica, com si necessités un bany de
lubricant amb urgència.
Al llarg del carrer hi havia una
filera de pals mig oxidats que mesuraven un metre d'alçada més que els bessons.
A sobre de cada pal hi havia un vell cristall de llum amb facetes d'augment,
però tots s'havien tornat d'un gris translúcid i ja no projectaven cap claredat
sobre els carrers sumits en la penombra. Alguns pals s'havien deixat anar de
les connexions del sòl i estaven inclinats cap a un costat.
L’androide de reparacions va arribar
al final del carrer, es va aturar en una posició adequada i va anar pujant el
seu tors mitjançant les seves articulacions d'acordió perquè els seus braços
poguessin arribar fins al vidre de llum espatllat. L’androide va treure el
vidre cremat manipulant cautelosament amb les seves pinces segmentades. El va
col·locar a la part de darrere del seu dipòsit, i va treure un cristall de llum
d'un compartiment obert. Després va seguir les instruccions de la seva complexa
programació, col·locant el vidre de recanvi sobre del pal i activant-lo.
El nou vidre de llum va seguir tan
mort i fosc com el primer, però l'androide no va semblar adonar-se'n.
En Jacen es va plantar davant de la
màquina i va decidir utilitzar la seva millor imitació de la veu del seu pare.
-Ens hem perdut -va dir.
La Jaina es va posar al seu costat.
-Ajuda'ns a trobar la nostra casa,
si us plau -va dir.
L’androide de reparacions va estirar
les seves articulacions d'acordió com si estigués molt alarmat i després es va
anar inclinant sobre els bessons per estudiar-los amb l'únic sensor òptic que
li quedava.
- Perdut? -va preguntar amb veu
metàl·lica i carrisquejant.
-Volem tornar a casa -va insistir la
Jaina.
-La meva programació no cobreix això
-va dir l'androide -. No és la meva tasca principal. -va tornar a estirar les
seves articulacions i va avançar cap a un tercer pal, el vidre de llum estava
tan apagat com tots els altres -. La meva programació no cobreix això.
La Jaina i en Jacen es van posar a
plorar, però sentir sanglotar no només no va reforçar els seus temors sinó que
va servir perquè es calmessin.
-Hem de ser valents -va dir la Jaina.
-Sí, hem de ser valents -va dir en
Jacen.
Estaven esgotats i es van asseure
sobre un tros d’acercret allisat pel temps caigut al mig del carrer. Van veure
com l’androide de reparacions seguia traient cristalls de llum cremats dels
pals i els substituïa per cristalls igualment inservibles.
L’androide va arribar fins al final
del carrer sense haver aconseguit tornar a posar en funcionament ni un sol pal
d'il·luminació. Després va accelerar de sobte i va tornar a tota velocitat pel
passadís que portava cent anys recorrent incessantment, detenint-se en el punt
on havia començat el seu trajecte.
L’androide es va tornar a col·locar
davant del primer vidre de llum cremat, va pujar sobre les seves articulacions
d'acordió i va substituir el vidre apagat que havia col·locat no feia molt a
l'extrem del pal per un altre vidre de llum cremat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada