32
En Kyp Durron va
tornar a la quarta lluna de Yavin i al silenci palpitant de la nit de la
jungla. Se sentia ple d'un poder que per fi havia decidit utilitzar al màxim, i
estava preparat per esclatar en un extàtic vessament de la Força..., però no
podia deixar-se seduir per la temptació d'unes exhibicions tan infantils. Tenia
una missió que complir, i sabia que afectaria el futur de tota la galàxia.
Va pilotar el Z-95
Caçador de Caps que havia robat a la Mara Jade amb els llums apagats i sense
cap balisa de guia fins a posar-lo suaument i sense fer cap soroll sobre la
pista esquitxada de mala herba que s'estenia davant el Gran Temple. En Kyp no
sentia el més mínim interès pels febles i vacil·lants estudiants Jedi i ni tan
sols pel covard i ofuscat Mestre Skywalker, i no volia tornar a tenir res més a
veure amb ells, però necessitava accés als antics temples massassi que l’Exar
Kun havia dissenyat com a punts focals per concentrar el poder Sith.
El cel nocturn
estava ple d'estrelles i els cruixits i frecs de la jungla teixien un tapís de
sons gairebé inaudibles al seu voltant, però la música dels insectes s'havia
tornat més callada i tot just hi havia animals de grans dimensions movent-se
per entre l'espessor. Tota la selva semblava atònita i una mica espantada davant
el retorn d’en Kyp.
En Kyp va llançar
els plecs estranyament lluents de la capa negra sobre les seves espatlles. Ja
era hora que entrés en acció.
Va deixar el Caçador
de Caps posat sobre la pista darrere d'ell i va anar cap a la monolítica
piràmide escalonada del Gran Temple. Les lianes vermiformes color vermell òxid
es retorçaven apartant-se del seu camí per evitar els peus d’en Kyp, com si tot
el seu cos exsudés una calor mortífera.
Trams de graons
formats amb blocs de pedra que havien estat tallats a cops de cisell pujaven
d'una banda de la piràmide.
En Kyp va anar
posant un peu davant d'un altre i va ascendir a poc a poc, escoltant els ecos
ofegats de la seva respiració. L'expectació s'anava acumulant lentament dins
d'ell.
En la seva ment Kyp
sentia fantasmes que llançaven visques i tenia visions que se succeïen
incessantment unes a altres, com si estigués contemplant un muntatge de vídeo
sense principi ni fi que havia estat gravat feia quatre mil anys, quan l’Exar
Kun havia descobert el darrer lloc de descans dels antics Sith. L’Exar Kun
havia construït temples enormes, i havia creat la Germandat del Sith reclutant
als seus membres entre els Cavallers Jedi que havien deixat de creure en els
seus ideals i el seu Codi. Després havia utilitzat a la raça massassi de Yavin
IV com un mer recurs sacrificable, un conducte d'energia i poder que li
permetria redefinir el caos i la corrupció de l'Antiga República. L’Exar Kun
havia desafiat als estúpids Jedi que seguien als seus líders incompetents sense
pensar. i que actuaven d'aquella manera senzillament perquè així havien jurat
fer-ho...
En Kyp acabaria la
batalla, encara que l'enemic ja no era la República incompetent i en decadència
sinó el Nou Ordre fraudulent i l'Imperi repressor que havien ocupat el lloc de
l'Antiga República. El Mestre Skywalker limitava l'abast de l'ensinistrament
impartit als seus nous Cavallers Jedi, però en Kyp Durron havia après moltes
més coses.
Va arribar al segon
nivell de la piràmide escalonada i es va aturar per baixar la mirada cap a la
silueta en forma d'insecte del seu Z-95 Caçador de Caps posat al centre de la
graella de descens. Encara no havia sortit ningú del temple.
Una feble claredat
ambarina va començar a infiltrar-se al cel per l'horitzó, intensificant-se a
poc a poc a mesura que la ràpida rotació de la lluna coberta de jungles feia
aproximar el moment en què es faria visible el seu planeta. En Kyp va seguir
pujant per la llarga sèrie de graons, mantenint els ulls clavats en l'àpex del
Gran Temple.
En Kyp ja havia
clavat el seu primer cop esborrant coneixements molt perillosos de la ment de
la investigadora imperial Qwi Xux. Només la Qwi havia sabut com construir un
altre Triturador de Sols, però en Kyp
-utilitzant únicament les mans nues i aquell poder que acabava de descobrir
-havia arrencat aquests coneixements del seu cervell, i els havia convertit en
fragments impalpables que havia dispersat en el no-res. Ningú podria tornar a
trobar-los.
El seu següent pas
seria portar a terme un acte de justícia poètica que li semblava deliciós i li
feia tremolar d'excitació cada vegada que pensava en ell, ja que suposaria el
fet de venjar-se de tot el que l'Imperi havia fet contra ell, la seva família i
la colònia de seu món. En Kyp ressuscitaria el Triturador de Sols i l'utilitzaria per acabar amb les restes de
l'Imperi. No rendiria comptes davant ningú a part d'ell mateix, ja que aquelles
decisions eren tan dures i terribles que en Kyp no confiava en ningú més a
l'hora de prendre-les.
Va arribar al cim
del Gran Temple just quan l'enorme bola ataronjada de Yavin apuntava lentament
per sobre de l'horitzó. El gegant gasós era un pàl·lid orbe nebulós on a la
seva circumferència s'arremolinaven tremends sistemes de tempestes prou grans
per engolir un petit planeta.
Les lloses en forma
de diamant cobrien la petita plataforma d'observació situada sobre la gran
càmera d'audiències. Nusos de lianes i els troncs rabassuts dels arbres
massassi brollaven dels racons de la vella superfície de pedra.
En Kyp va alçar la
mirada cap al cel. Les plantes i animals que omplien les jungles de Yavin IV no
significaven res per a ell, i no tenien ni la més mínima importància dins el
gran pla que es disposava a posar en pràctica. La importància de la seva
immensa visió era inconcebiblement superior a les míseres necessitats de
qualsevol món.
L'esfera de Yavin es
va alçar al cel, i en Kyp va aixecar els braços i la lluent capa negra va
onejar sobre la seva esquena. Les seves mans eren petites i esveltes. Eren les
mans d'un jove, però el poder cremava dins d'elles i crepitava en els seus
ossos.
-Ajudeu-me, Exar Kun
-va murmurar mentre tancava els ulls.
Va desplegar la seva
ment i va anar seguint els camins de la Força que conduïen a tots els objectes
existents en l'univers, i va anar extraient poder del punt focal còsmic que era
el temple massassi. En Kyp va seguir buscant, i va enviar els seus pensaments
com una sonda impalpable fins a les profunditats dels sistemes de tempestes del
gegant gasós.
En Kyp va poder
sentir el poder d’Exar Kun, fosc i fred com un bloc de gel negre, sorgint del
no-res darrere d'ell, i un instant després va sentir com entrava en ell i
reforçava encara més les seves capacitats. El feble frec exploratori que havia
estat enviant fins aquell moment es va llançar sobtadament cap endavant amb una
potència tan incontenible com la d'un feix desintegrador. En Kyp es va sentir
més gran, com si formés part de la lluna coberta de jungles primer i de tot el
sistema planetari després, i va seguir creixent fins que va poder descobrir el
centre del gegant gasós.
Núvols ataronjats
van passar a tota velocitat al seu costat. En Kyp va sentir com la pressió
s'incrementava a mesura que anava baixant cap a les capes increïblement denses
que s'acumulaven a prop del nucli. Estava buscant el diminut puntet de
maquinària, la mota d'aquella nau petita però indestructible que havia estat
enviada a perdre’s allà.
En Kyp va arribar
als nivells inferiors de l'atmosfera, i per fi va trobar el Triturador de Sols. La nau era com un
far, com un ull obert en l'embut que formaven les línies de camp de la Força.
El Mestre Skywalker
havia repetit una i una altra que la mida no importava. En Kyp va envoltar el Triturador de Sols amb la seva ment,
embolicant-lo i tocant-lo amb les seves noves i il·limitades mans invisibles.
Va pensar d’estirar-lo fins aixecar-lo i treure'l de les profunditats de Yavin
IV, però de seguida va rebutjar aquella idea.
En comptes d'això, i
sempre amb l'ajuda d’Exar Kun, el que va fer va ser utilitzar la seva capacitat
innata per a tornar a activar els controls. Va moure les palanques i prémer
botons per alterar el curs emmagatzemat en la memòria del Triturador de Sols, fent que sortís de la seva presó.
En Kyp va seguir
observant l'avanç de l'arma, concentrant-se en la gegantina esfera del planeta
que ja s'elevava per sobre de les copes dels arbres embolicades en núvols de boirina.
El Triturador de Sols no va trigar a
aparèixer sota la forma d'un puntet platejat. Va emergir de les capes de núvols
més alts, semblant no més gran que un àtom, i va creuar veloçment l'espai
dirigint-se cap a la lluna verd maragda en la qual l’esperava en Kyp.
En Kyp va alçar la
mirada cap al cel i va esperar, obrint els braços per rebre l'arma
indestructible.
El Triturador de Sols es va anar aproximant
com un llarg i esmolat arç fet d'aliatges cristal·lins, movent-se en línia
recta al llarg del seu eix vertical. El llançador toroïdal de torpedes de
ressonància penjava del fons del seu llarg ganxo, i semblava increïblement
bonic.
El Triturador de Sols va anar descendint a
través de l'atmosfera de la lluna de les jungles, baixant a tota velocitat com
una llança que es disposés a travessar el Gran Temple. En Kyp el va controlar i
va anar reduint a poc a poc la velocitat del seu descens fins que la superarma
es va aturar del tot i va quedar suspesa en l'aire flotant davant seu.
El cel ja estava
il·luminat per la claredat del planeta, i els aliatges del casc del Triturador de Sols van semblar brillar
amb una resplendor tan pura i impol·luta com el d'una gemma amb facetes de foc.
Les enormes temperatures i pressions del nucli de Yavin l'havien netejat,
eliminant fins a l'últim rastre d'oxidació o brutícia. El Triturador de Sols semblava impecablement net i mortífer, i estava
preparat perquè Kyp l'utilitzés.
-Gràcies, Exar Kun
-va murmurar.
En Luke Skywalker va
despertar d'una altra sèrie de malsons i es va aixecar en el seu catre, passant
del son a ser conscient de tot el que l'envoltava en només un instant. Hi havia
captat una gran pertorbació en la Força. Alguna cosa anava malament.
Es va aixecar i es
va moure cautelosament mentre enviava els seus pensaments per esbrinar què
estaven fent els seus estudiants. La Kirana Ti. En Dorsk 81, l'ambaixadora
calamariana anomenada Cilghal que acabava d'arribar al Gran Temple. La Tionne, en
Kam Solusar... Tots es trobaven bé, i no semblava haver-hi res d’estrany.
Dormien profundament i, de fet, estaven dormint massa profundament, com si algú
hagués llançat una xarxa de son sobre ells.
En Luke va seguir
estenent el seu sondeig mental i va quedar atònit de percebre la freda foscor
d'un remolí de Força deformada que girava al voltant del cim del temple. El
contacte amb el remolí el va deixar perplex i atordit.
Va córrer cap a la
porta de la seva habitació, va vacil·lar un instant i va acabar tornant sobre
els seus passos per agafar la seva espasa de llum. Després va anar ràpidament
pels passadissos, i va tractar de dissipar la seva por mentre anava en el
turboascensor que portava fins als nivells superiors de la vella piràmide.
«Conservar la calma
has...» Sí, en Yoda l'hi havia repetit una vegada i una altra.
Però el que va veure
sota el cel de l'alba quan va arribar al cim de la piràmide era tan terrible i
sorprenent que va faltar molt poc perquè Luke perdés el control de si mateix.
El Triturador de Sols flotava sobre del
temple, amb el casc desprenent filagarses de vapors que es dissipaven a la
fresca atmosfera de l'alba, ressuscitat de la seva tomba en el nucli del gegant
gasós. En Kyp Durron va girar sobre si mateix per clavar la mirada en Luke, i
la seva capa negra es va arremolinar al seu voltant impulsada per la rapidesa
del moviment.
En Luke va
retrocedir trontollant sense poder creure en el que estava veient.
- Com t'has atrevit
a recuperar aquesta arma? -va exclamar -. Aquest acte va contra tots els
coneixements Jedi que t'he ensenyat...
En Kyp va riure
d'ell.
-No m'has ensenyat
gran cosa, Mestre Skywalker -va dir -. He seguit avançant molt més enllà dels
teus insignificants ensenyaments, i he après molt. Pretens ser un gran
instructor i presumeixes d'això, però en realitat no t'atreveixes a augmentar
els teus coneixements. –En Kyp va tornar la mirada cap al Triturador de Sols -. Faré el que s'ha de fer per acabar amb
l'Imperi d'una vegada i per sempre. Tu pots romandre aquí i practicar els teus
senzills trucs Jedi mentre jo converteixo la galàxia en un lloc segur per a
tots, però has de saber que els teus ridículs exercicis no són més que jocs de
nens.
-Has estat atret pel
costat fosc, Kyp, però has de tornar -va dir en Luke mantenint la seva veu
ferma i tranquil·la i fent un pas cap a ell -. Has sigut enganyat i manipulat.
Torna abans que el poder que el costat fosc exerceix sobre tu es faci massa
fort... -Va engolir saliva -. Fa temps jo també vaig anar pel camí que porta
fins al costat fosc, però vaig tornar. Es pot fer..., si ets prou fort i
valent. Ho ets?
En Kyp va deixar
escapar una rialla plena d'incredulitat.
-Ah, Skywalker, em
resulta molt incòmode sentir-te parlar... No t'atreveixes a córrer cap risc,
però tot i així vols tenir el dret a ser anomenat Mestre Jedi. Bé, doncs la
cosa no funciona així... Has limitat i deformat l'ensinistrament dels teus
altres candidats a causa de la teva pròpia estretor de mires. Potser hauria de
derrotar-te aquí i ara, i així podria encarregar-me de la seva formació després
d’haver-ho fet.
En Luke es va dur la
mà al costat sentint el tremolor dels seus dits i la por i la consternació que cremaven
en el seu pit, i la va tancar sobre l'empunyadura de la seva espasa de llum.
Després va tirar d'ella i va activar l'espasa de llum sentint la barreja de
cruixit i xiuxiueig que tan familiar li era. L'enlluernadora fulla verdosa va
brollar de l'empunyadura, brunzint i preparada per a la batalla.
Un Jedi no podia
atacar a un oponent desarmat, i no podia recórrer a la violència fins no haver
esgotat la resta de recursos... però en Luke coneixia molt bé el potencial
mortífer amb què comptava el més dotat dels seus estudiants. Si en Kyp havia
sucumbit davant el costat fosc, podia arribar a convertir-se en un altre Darth
Vader. Potser arribés a ser molt pitjor que Vader...
-No m'obliguis a fer
això -va dir en Luke.
Va alçar l'espasa de
llum, però no estava molt segur de com havia d'actuar. No podia matar el seu
estudiant, que romania immòbil i desarmat davant seu en el cim del temple. Però
si no ho feia...
-Hem d'enviar el Triturador de Sols de tornada al nucli
de Yavin -va dir en Luke -. Tu mateix vas insistir que mai havia de ser
utilitzat.
-Les meves paraules
de llavors van ser fruit de la ignorància -va replicar en Kyp -, igual que ho
són les teves ara.
-No m'obliguis a
lluitar amb tu... -va murmurar en Luke.
En Kyp va moure una
mà en un gest despectiu, i una onada d'ondulacions fosques va sorgir del no-res
i va travessar l'atmosfera, movent-se tan de pressa com l'ona expansiva d'una
granada de demolició.
En Luke va tornar a
retrocedir. L'espasa de llum es va refredar sobtadament entre els seus dits.
Cristalls de gebre van créixer sobre l'empunyadura formant complexos i delicats
dibuixos. Una ombra va aparèixer en el cor de la resplendor verda de la fulla
d'energia, una malaltia negra que va anar podrint la puresa del feix. El
brunzit de la fulla va vacil·lar i es va convertir en un espurneig vacil·lant
que feia pensar en una tos d'agonia. La contaminació negra es va anar estenent
ràpidament, i no va trigar a haver engolit tot el color verd del feix.
I l'espasa de llum
d’en Luke va morir a la seva mà amb un últim xiuxiueig d'espurnes.
En Luke va intentar
controlar la por que amenaçava amb apoderar-se d'ell, i de sobte va sentir una
onada de fred a l'esquena. Va girar sobre si mateix per veure una negra silueta
encaputxada. Era la imatge que havia fingit ser l’Ànakin Skywalker en el malson
d’en Luke, l'home fosc que havia enganyat i manipulat a Gantoris fins a acabar
portant-lo a la seva catastròfica pèrdua de control final.
La veu d’en Kyp va
arribar fins a les orelles d’en Luke com si vingués de molt lluny.
-I ara, Mestre
Skywalker, per fi pots conèixer al meu mentor... -va dir -. El seu nom és Exar
Kun.
En Luke va deixar
caure l'espasa de llum que ja no li servia de res i es va ajupir. Tots els
músculs del seu cos es van tensar de sobte. Va invocar tots els poders de la
Força i es va embolcallar en ells mentre buscava desesperadament alguna tàctica
defensiva que pogués utilitzar.
En Kyp va estendre
les dues mans amb el Triturador de Sols
flotant darrere d'ell i va atacar al Luke amb un diluvi de raigs que semblaven
esquerdes negres obertes en la Força. Circells foscos van brollar de les
escletxes i esquerdes de les lloses del temple, escurçons il·lusòris proveïts
d'ullals amenaçadors que van caure sobre en Luke, atacant-lo des de totes les
direccions a la vegada.
En Luke va cridar i
va intentar replicar a l'atac, però l'ombra d’Exar Kun es va unir a l'ofensiva
afegint encara més potència letal. L'antic Senyor Fosc del Sith va llançar
onades de negror i va incrustar llargs caramells de verí congelat en el cos
d’en Luke.
En Luke va seguir
debatent-se desesperadament, però se sentia impotent. Perdre el control de si
mateix i sucumbir al càstig, la desesperació suposaria un fracàs tan gran com
el no fer res. En Luke va recórrer als poders que Yoda i Obi-Wan li havien
ensenyat..., però res del que va fer i cap de les tècniques plenes d'habilitat
que va emprar van donar el més mínim resultat.
Ni tan sols un
Mestre Jedi com Luke Skywalker podia vèncer el poder d’en Kyp Durron combinat
amb les armes prohibides de l'esperit mort des de feia molt temps que en vida
s'havia anomenat Exar Kun.
Els negres tentacles
de poder maligne semblants a serps es van llançar una vegada i una altra sobre
en Luke, omplint el seu cos amb un intens dolor que va recórrer les seves venes
abrasant-les com corrents de lava. En Luke va cridar, però la seva veu va ser
engolida per un huracà sorgit de l’indret fosc.
En Luke va deixar
escapar un últim crit i va caure d'esquena sobre les lloses del Gran Temple massassi,
i encara va tenir temps d'agrair la seva frescor abans que tot el que
l'envoltava es convertís en un núvol de negror fumejant que va semblar
engolir-lo per sempre...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada