16
La Leia i la Cilghal
es van acostar una mica més a l'agitada superfície de l'oceà després d'haver
passat diverses hores lliscant sota les ones. Els arbres marins de troncs
coriacis recorreguts per vetes iridescents de tons blaus i vermells que
s'alçaven al seu voltant ondaven en el corrent, agitats per la tempesta que
seguia desencadenant sobre les aigües.
Les grans tiges-tronc
dels arbres marins formaven un bosc en continu moviment al voltant d'elles, i
en l'espessor havia milers de peixos de formes estranyes, crustacis i criatures
amb tentacles. La gran majoria eren de petites dimensions, però altres
projectaven ombres enormes mentre anaven i venien per entre els troncs
alimentant-se amb els fruits-bufeta plens d'aire que mantenien a la superfície
tota aquella densa massa de vegetació.
-Quan l’Ackbar era
més jove tenia un petit estatge en els boscos d'arbres marins -va dir la
Cilghal -. Els peixos han detectat el seu retorn. La seva memòria no reté els
esdeveniments durant molt de temps, però han anat passant la notícia d'una
criatura a una altra fins que va arribar al banc de coneixements dels
mol·luscs.
La Leia portava
tanta estona nedant que començaven a fer-li mal els braços i les cames malgrat
la meravellosa tela d’aquell vestit que també semblava ser capaç de
revitalitzar els seus músculs.
-L'única cosa que
vull és parlar amb ell -va dir.
No va trigar gaire a
veure alçar-se davant seu una esfera feta de plastiacer recoberta d'algues i
falgueres que havien anat creixent a poc a poc alimentades pel corrent que es
lliscava incessantment sobre l'estructura. Grans vàlvules d'equips per a la
recirculació de l'aigua, sistemes dessalinitzadores i espiells rodons puntuaven
els espais oberts en les curvatures dels murs, i hi havia una coberta que
semblava tan neta i lluent com si la hi haguessin fregat feia poc. La massa
oval d'un submergible blanc proveït d'una massa de braços articulats oscil·lava
lentament al final del cable que l’unia a un extrem de la coberta.
La Leia va emergir a
la superfície sota el flagell del vent i la pluja sense deixar de respirar ni
un moment a través del seu simbiont. La Cilghal va tirar del seu braç
indicant-li que havia de tornar a submergir-se.
-L'entrada estarà a
baix -va dir.
Van descendir uns
metres. El mòdul d'allotjament estava ancorat mitjançant gruixuts troncs
d'arbre marí que impedien que s'allunyés a la deriva, encara que amb el seu pes
no n'hi havia prou per evitar una lleu oscil·lació. Hi havia trampes i xarxes
flotant a l'aigua, i algunes contenien diminuts peixos verdosos que podien
travessar sense dificultat els forats de la malla. Els raigs de llum que
brollaven de l'interior del mòdul es perdien en les profunditats, enfonsant-se
veloçment com altres tantes llances aquoses.
Van trobar una
obertura que semblava una gran boca al fons del mòdul. La Cilghal ser la
primera a creuar el camp de retenció, i la Leia la va seguir sentint com les
seves espatlles fregaven la vora metàl·lica. El seu cap va entrar al fosc
interior del mòdul i la Leia es va treure el simbiont, es va sacsejar i va
contemplar el petit recinte que s'havia convertit en la llar de l’Ackbar.
L’Ackbar es va
aixecar del banc de pedra de flux tallada en què havia estat assegut i va
contemplar amb expressió alarmada com la Cilghal i la Leia sortien de l'oceà. La
sorpresa l’havia deixat sense parla. El cos de la Leia va regalimar aigua
durant uns moments fins que la meravellosa tela del vestit la va absorbir i va
aconseguir dissipar en les seves finíssimes capes de microfibres.
La Leia va llançar
un sospir d'alleujament de veure l’Ackbar, però va captar la sobtada
incomoditat que li produïa la seva presència... i una mica més. Tots els
discursos que havia assajat tantes vegades se li van escapar sobtadament com si
fossin raigs d'aigua de mar que queien a terra. La Leia i l’Ackbar van romandre
immòbils i en silenci, i es van mirar fixament durant un moment que va semblar
fer-se molt llarg fins que la Leia es va recobrar prou per parlar.
-M'alegra molt que
l’haguem trobat, almirall Ackbar -va dir.
-Leia... -va
murmurar l’Ackbar. Va estendre les mans davant seu, i després les va retirar
com si no sabés què fer -. Crec que ens hem vist en dues ocasions, ambaixadora
-va afegir tornant-se cap a la Cilghal.
-I en totes dues em
vaig sentir molt honrada, almirall -va replicar la Cilghal.
-Li prego que em
digui Ackbar. Ja no tinc aquest rang.
El seu estatge era
com una gran bombolla sòlida amb protuberàncies per seure, pedestals que
servien de taules i buits per a guardar objectes. Les possessions de l’Ackbar
es trobaven escampades per tot arreu, però la part de darrere del recinte
estava pulcrament ordenada i molt neta, com si l’Ackbar hagués començat a
reparar i organitzar meticulosament tot aquell caos concentrant els seus
esforços en un metre quadrat abans de tornar a facturar el següent.
L’Ackbar va moure
una mà-aleta assenyalant els llums de l'àrea que servia com a cuina, on un guisat
que desprenia una olor deliciosa bombollejava sobre d'un escalfador.
- Voleu compartir el
meu sopar? -va preguntar -. No vaig a insultar a una Jedi en potència
preguntant-vos com m’heu trobat..., però sí que m'agradaria saber què t'ha fet
venir des de Coruscant.
Una estona després
estaven acabant els seus bols de peix estofat, que havia estat preparat d'una
manera senzilla però deliciosa. La Leia va mastegar la tendra carn, va empassar
un altre mos i es va llepar els llavis per assaborir el pessigolleig entre dolç
i abrasador de les espècies calamarianes.
Havia estat
intentant fer provisió de valor des que van seure a sopar, però va ser Ackbar
qui va acabar traient a relluir el tema que l'havia portat fins allà.
-Encara no m'has
explicat per què sou aquí, Leia -va dir.
La Leia va respirar
fondo i es va aixecar en el seu seient.
-Per parlar amb
vostè, almirall... Eh... Per parlar amb vostè, Ackbar, i per fer-li la mateixa
pregunta. Per què aquí?
L’Ackbar va semblar
no voler comprendre la seva pregunta.
-Aquesta és la meva
llar.
La Leia va sentir
una fiblada de frustració, però encara no estava disposada a rendir-se.
-Ja sé que aquest és
el seu món natal, però hi ha molts altres que el necessiten. La Nova
República...
L’Ackbar es va posar
dret, li va donar l'esquena i va començar a recollir els bols buits.
-El meu poble també
em necessita -va dir -. La destrucció ha estat terrible. Hi ha hagut tantes
morts...
La Leia es va
preguntar si s'estaria referint als atacs imperials patits per Calamari o a la
seva col·lisió amb la Catedral dels Vents.
-La Mon Mothma
s'està morint -va dir de sobte, seguint els seus impulsos abans que la cautela
pogués fer-la canviar de parer.
La Cilghal es va
aixecar en la reacció més brusca que la Leia havia presenciat fins aquell
moment en la sempre impassible ambaixadora.
L’Ackbar va fer
girar els seus ulls plens de cansament per mirar-la i va deixar els bols de
l'estofat sobre la taula.
- Com pots estar
segura d'això?
-Una malaltia
consumptiva l'està rosegant per dins -va respondre Leia -. Els androides metges
i els experts no han trobat res que expliqui el seu estat, però està agonitzant.
El seu aspecte empitjora a cada dia que passa. L’Ackbar... Vostè la va veure
abans de marxar, no? Bé, doncs la Mon Mothma està ocultant els pitjors estralls
de la malaltia amb maquillatge per dissimular fins a quin punt es troba
malament.
-Necessitem que
torni, almirall.
La Leia havia
utilitzat el seu rang deliberadament. Es va inclinar sobre la tauleta de
l’Ackbar i el va mirar fixament, implorant-li amb els seus grans ulls foscos.
-Em sap greu, Leia
-va dir l’Ackbar movent el cap, i va assenyalar el seu equip i la part del
mòdul impecablement ordenat que servia com a zona de treball -. Tinc coses molt
importants a fer aquí... El meu planeta va sofrir danys molt greus durant els
atacs imperials, i s'han produït moltes pertorbacions tectòniques. He decidit
que he d’esbrinar si l'escorça del planeta s'ha tornat inestable. Necessito
acumular més dades. La meva gent podria estar en perill... No es perdran més
vides per culpa meva.
La Cilghal tombava
el cap d'un costat a un altre, presenciant la discussió sense dir res.
-No pot permetre que
la Nova República s'ensorri merament perquè se sent culpable, almirall -va dir
la Leia -. Hi ha moltes vides en joc en tota la galàxia.
Però Ackbar es va
remoure nerviosament, com si estigués intentant no escoltar les paraules de la
Leia i volgués impedir que li entressin a les orelles.
-Hi ha tanta feina
per fer que no puc perdre ni un instant més -va dir -. Quan vau arribar
m'estava preparant per instal·lar uns quants sensors sísmics. –L’Ackbar va anar
cap a un prestatge ple d'equip electrònic -. Us prego que em deixeu sol.
La Leia es va
afanyar a posar-se dreta.
-Li ajudarem a
instal·lar els seus sensors, almirall -va dir.
L’Ackbar va
vacil·lar, com si se sentís sol, però no s'atrevís a acceptar la companyia que
li estava oferint Leia. Després es va tornar lentament cap a ella, i la seva
mirada es va posar primer en la Leia i després en la Cilghal.
-Em sentiria molt honrat si
m’ajudéssiu -va dir -. El meu submergible pot portar-nos a tots tres. -Els seus
enormes ulls plens de tristesa van parpellejar -. La vostra companyia em
resulta molt agradable... Encara que m'estàs demanant una cosa a la que potser
em sigui impossible accedir.
La Leia es va instal·lar al seient
de la petita cabina, es va posar l'arnès de seguretat i va observar com l'aigua
començava a agitar-se al voltant dels espiells superiors. La mar va engolir el
submergible i van anar descendint cap al bosc d'arbres marins, baixant a poc a
poc fins que l'oceà va semblar convertir-se en gegantins panells de vidre fumat
verd fosc que s'alçaven al seu voltant. La Leia va contemplar amb respectuosa
sorpresa com l’Ackbar pilotava el submergible per entre les colossals columnes
rocoses i les gruixudes pasterades d'algues que semblaven cables d'amarratge.
Les flors subaquàtiques desplegaven
tota una gamma de vermells i blaus iridescents per atraure veloces criatures
que entraven i sortien contínuament de la vegetació. Un peixet es va acostar
massa a una flor de colors bigarrats i els pètals es van contreure de sobte com
un puny, atrapant la seva presa i engolint-la de cop.
-Amb prou feines he començat a
instal·lar la meva xarxa detectora de sismes -va dir l’Ackbar com si volgués
desviar el curs de la conversa -. He col·locat la graella de base sota el meu
mòdul, però he d'estendre-la fins al bosc d'arbres marins per obtenir mesures
sòniques d'alta resolució.
-Està fent una feina que té una gran
importància per al nostre planeta, almirall, i el felicito per això -va dir la
Cilghal.
A Leia li va divertir veure que
l'ambaixadora seguia utilitzant l'antic títol militar de l’Ackbar, encara que
no va poder decidir si ho feia deliberadament o era inconscient d'això.
-Hem de dedicar la nostra vida a fer
coses importants -va dir l’Ackbar.
Després es va quedar callat i va
semblar embolicar-se en un infranquejable mur de silenci. L'equip sísmic
col·locat al costat de les xarxes i els cistells per a la collita marina buits,
crugia i grinyolava de tant en tant darrere d'ells.
La Leia va estossegar per aclarir-se
la gola.
-Sé el que deu estar sentint en
aquests moments, Ackbar -va dir, intentant que la seva veu sonés el més suau
possible -. Jo també hi era, recorda?
-T'agraeixo les teves paraules,
Leia, però no pots comprendre el que sento. És que estaves pilotant el caça-B
quan es va estavellar? Ets responsable de centenars de morts? –L’Ackbar va
bellugar el cap amb expressió entristida -. Sents les seves veus cridant-te
cada nit en els teus somnis?
L’Ackbar va encendre els llums de
profunditat del submergible i un feix en forma de con va fendir les aigües per
davant d'ells. L'embut d'il·luminació semblava rebotar en els peixos
multicolors i els massissos d'algues marines.
-No pot amagar-se a Calamari
eternament -va dir la Leia, guiada més per la seva intuïció que per un
coneixement racional. L’Ackbar seguia negant-se a mirar-la.
-No m'estic amagant -va replicar -.
Tinc una feina a fer, i és una feina molt important.
Van seguir descendint cap al fons
sorrenc de l'oceà fins a trobar-se a tocar d'un dels nuosos troncs dels arbres
marins. Promontoris arrodonits de roca fosca sorgien de la sorra lletosa. Una
capa d'algues allisava cada superfície fent que el fons de l'oceà semblés tou i
acollidor. L’Ackbar es va inclinar cap endavant per escrutar la penombra,
buscant un lloc estable en el qual col·locar un altre sensor sísmic.
-Potser és una feina molt important,
però no és el seu treball -va seguir dient la Leia -. Hi ha molts calamarians
que estarien disposats a portar a terme aquesta investigació, almirall. Està
preparat per enfrontar-se a una tasca semblant sense l'ajuda de ningú? Recorda
aquest antic proverbi que vostè solia citar quan jo em queixava de què les
reunions del Consell no servien per res? «Molts ulls veuen el que un sol no pot
veure» No creu que seria preferible que compartís les seves preocupacions amb
un equip d'especialistes? Bé, doncs...
La Cilghal la va interrompre de
sobte inclinant-se cap endavant per assenyalar unes plaques corbes de metall
mig soterrades a la sorra que semblaven pertànyer a l'estructura interna d'una
espècie de mòdul de salvament.
- Què és això? -va preguntar.
Les vores estaven corroïdes, i havia
algues creixent en les esquerdes més profundes.
-Potser són les restes d'una nau que
va naufragar -va dir l’Ackbar. La Cilghal va assentir.
-Quan els imperials van intentar
esclavitzar-nos ens vàrem resistir, naturalment -va dir -. Moltes naus nostres
jeuen sota les aigües.
L’Ackbar va ficar les mans en els
guants de control remot de les urpes metàl·liques automatitzades que podien
estendre’s des de la proa del petit submergible. Els moviments bruscos i
espasmòdics dels braços mecànics van recordar a la Leia al temible monstre
anomenat krakana que havia vist al voltant del banc de coneixements dels
mol·luscs.
-Si aquestes restes fa anys que
estan aquí, deu ser un bon lloc per col·locar un altre conjunt de sensors -va dir
l’Ackbar.
La Leia va seguir contemplant els
braços externs i va veure com l’Ackbar treia un recipient del compartiment
d'emmagatzematge exterior del casc del submergible. Després l’Ackbar va baixar
una mica més fins que el moviment dels motors van crear raigs de sorra
blanquinosa que van pujar a poc a poc cap a ells, com en una tempesta de pols
de Tatooine vista a càmera lenta. Les àgils urpes robòtiques van col·locar el
cilindre en posició vertical sobre el fons de l'oceà.
L’Ackbar va invertir el sentit de
gir de les hèlixs, va allunyar el submergible del sensor i va prémer el botó
activador mentre estirava el coll per poder veure millor per l'espiell davanter.
El recipient sísmic va fer esclatar la seva diminuta càrrega explosiva amb un
so gairebé inaudible acompanyat per una vibració que la Leia va poder sentir a
través del nucli del submergible. Una vareta molt llarga es va enfonsar al
terra de l'oceà a la vegada que el recipient desplegava una xarxa de sensors
secundaris, que es van escampar al voltant del nucli d'una manera tan simètrica
com les partícules d'un estel fugaç.
-Ara enviarem un senyal de prova -va
dir l’Ackbar.
Va fer pujar el submergible a través
de la densa vegetació del bosc d'arbres marins impulsant-se cap amunt amb un
brunzit dels motors, i va anar avançant prou a poc a poc perquè la proa pogués
anar apartant les tiges d'aparença plomosa i fer que rellisquessin sobre la
superfície del casc.
La Leia s'estava remenant en el seu
seient, assajant una frase darrere l'altra i descartant-les ràpidament perquè
totes li semblaven buides i gens convincents.
-Almirall, vostè sap millor que
ningú la importància de comptar amb el lideratge adequat i fer que tothom
aporti els seus esforços dirigint-los cap a una meta comuna -va dir per fi -.
Vostè va ajudar a organitzar un grup de rebels procedents de cent planetes
diferents, el va convertir en una flota unida que va ser capaç de derrotar a
l'Imperi i va guiar a aquests rebels mentre formaven un nou govern.
L’Ackbar va permetre que el
submergible flotés a la deriva i es va tornar cap a ella. La Leia es va
apressar a continuar parlant amb l'esperança de poder-lo convèncer abans que
l’Ackbar tingués temps d’oposar-se amb nous arguments.
-Almenys vingui amb mi a Coruscant i
parli amb la Mon Mothma -va dir -. Vostè i jo portem molts anys formant part
del mateix equip... No pot quedar de banda creuat de braços veient com la Nova
República es desintegra.
L’Ackbar va sospirar i va tornar a
agafar els controls. Les branques dels arbres marins s'agitaven lentament d'un
costat a un altre colpejant les finestretes d'observació.
-Bé, pel que sembla em coneixes
millor del que pensava -va dir per fi -. Jo...
Una alarma va començar a sonar de
sobte al tauler de control. L’Ackbar va reaccionar ràpidament però sense perdre
la calma, i va anar reduint la velocitat del submergible.
-Això és força interessant -va dir
després d'haver fet una ullada a les dues lectures del sensor estereoscòpic,
que estaven bastant separades perquè els seus ulls de calamarià poguessin
veure-les sense dificultat.
- De què es tracta? -va preguntar la
Leia.
-Hi ha una altra massa metàl·lica de
grans dimensions entre la vegetació per sobre de nosaltres.
-Potser formés part d'aquesta nau
-va dir la Cilghal.
-Si alguna cosa va caure al bosc
d'arbres marins, podria passar-se tota l'eternitat aquí -va dir l’Ackbar, i va
reprendre l'avanç.
Quan va distingir el contorn d'una
gran estructura amb moltes potes embolicada pels arbres marins i mig recoberta
d'algues, la Leia va pensar que era alguna mena de forma de vida alienígena. Un
instant després va reconèixer el cap el·líptic aplatat, el nucli corporal
segmentat del qual brollaven els braços mecànics articulats i la superfície
d'un negre mat.
Havia vist una cosa semblant al
planeta gelat de Hoth quan en Han Solo i Chewbacca s'havien trobat amb
l'androide d'exploració imperial.
-Almirall... -va començar a dir.
-Ja ho veig -va dir l’Ackbar -. És
un Arakyd Escurçó de la sèrie Probot d'exploració... L'Imperi va enviar milers
a tots els racons de la galàxia per descobrir les bases dels rebels.
-Deuria d’haver arribat a Calamari fa anys -va
dir la Cilghal -. Les restes que hem trobat més avall eren el seu mòdul de
descens.
L’Ackbar va assentir.
-Però l’androide d'exploració es va
enredar en la vegetació marina quan va intentar pujar a la superfície -va dir -.
Els seus sistemes automàtics devien desactivar-se.
Va apropar el submergible una mica
més i va lliscar el feix lluminós per sobre del blindatge de l’androide.
Però quan el feix lluminós va caure
sobre el cap arrodonit de l'artefacte, tota la filera d'ulls rodons es va encendre
tot d'una.
- S'ha activat! -va exclamar la
Leia.
Un instant després va poder sentir
l'estrident brunzit d'uns potents generadors quan l'androide d'exploració va
començar a moure’s de nou. El cap va girar sobre el seu eix i va dirigir el seu
propi feix lluminós cap al submergible.
L’Ackbar va invertir la rotació de
les hèlixs, però el probot va estendre les seves potes d'aranya acabades en
urpes abans que el submergible hagués pogut allunyar-se. Els braços mecànics
van aferrar una de les aletes arrodonides del submergible. El cap de l’androide
d'exploració va tornar a girar lentament intentant centrar les mires dels seus
canons làser, però la vegetació dels arbres marins es va enredar en les seves
articulacions.
L’Ackbar va posar els motors a
màxima potència en un intent de fugir, però només va aconseguir emportar-se
l'androide d'exploració, alliberant-lo de les tires d'algues que l'havien
mantingut empresonat durant anys.
L’Ackbar va ficar les mans-aleta en
els guants que controlaven els braços articulats del submergible. Va alçar dues
de les eines mecàniques segmentades i va començar a lluitar amb les temibles
urpes negres de l'androide d'exploració que s'havien aferrat al casc.
Un raig de xerrameca subespacial
embolicat en estàtica va brollar de sobte dels altaveus de la unitat de
comunicacions. L’androide d'exploració acabava d'emetre alguna mena de potent
senyal codificat, i la llarga cadena de dades va sortir disparada cap a l'espai
mentre la màquina mortífera seguia enfrontant-se al submergible de l’Ackbar.
L’androide negre per fi va
aconseguir fer girar el seu cap i va anar movent els seus canons làser cap al
submergible.
L’Ackbar va disparar els dolls
laterals, fent que el submergible i l'androide d'exploració giressin bruscament
un instant abans que una andanada de raigs làser passés grinyolant al costat
d'ells i obrís un sobtat túnel de vapor entre les aigües. Després l’Ackbar va
tirar dels guants de control i es va disposar a utilitzar un altre dels seus
braços-eina, un petit làser de tall.
La punta del tallador làser es va
il·luminar amb una resplendor incandescent posant-se al vermell blanc i l’Ackbar
el va moure sobre l'arpa metàl·lica de l’androide d'exploració que estava
subjectant el casc, tallant el plastiacer i alliberant-los. L’Ackbar va fer
retrocedir el submergible i va tornar a alçar el tallador làser just quan
l'androide d'exploració girava per llançar una segona andanada de trets làser.
La Leia sabia que estaven perduts.
No podien escapar. El tallador làser no podria fer res contra l'armament
immensament superior del probot i, a diferència d’en Luke, Leia havia avançat
tan poc en el seu ensinistrament Jedi que ni tan sols era capaç d'utilitzar la
Força per crear una petita defensa. Però l’Ackbar, que seguia impassible i no
havia perdut el control de si mateix, va disparar dues ràfegues de foc làser
contra el cap de l'androide d'exploració intentant encegar els seus sensors
òptics. Els feixos de baixa intensitat van donar en el blanc...
I el probot va esclatar de sobte. Encegadores
onades concèntriques de llum van fer que el submergible sortís acomiadat cap
enrere girant bojament sobre si mateix. Aquella explosió totalment inesperada
va fer que tots es veiessin llançats contra els respatllers, i la Leia va
sentir com les tires de seguretat del seient es tibaven automàticament al
voltant d'ella. L'ona expansiva va recórrer tot el casc, fent vibrar l'interior
del submergible amb un so molt semblant al d'un gong. Un núvol de bombolles,
pols i petits fragments va bullir al seu voltant durant uns moments. Els grans
trossos de fusta en què s'havien convertit els arbres marins destrossats per la
detonació van anar descendint lentament cap al fons de l'oceà.
- L’androide d'exploració s'ha
autodestruït! -va cridar la Cilghal -. Però si no teníem cap possibilitat
contra ell...
La Leia es va acordar de la
conjectura que en Han havia exposat a Toth.
-Els androides d'exploració han
estat programats per autodestruir-se quan hi hagi el risc que les dades que han
recollit puguin caure en mans enemigues -va explicar.
L’Ackbar per fi va aconseguir
estabilitzar el submergible detenint la seva rotació. Quatre dels braços
mecànics que brollaven de la proa del submergible havien sigut arrencats, i
l'únic que quedava d'ells era les vores irregulars del metall estripat i els
circuits destrossats.
L’Ackbar va expulsar el contingut
d'un dels tancs de llast i el submergible va anar pujant cap a la superfície.
La Leia va veure que hi havia tres esquerdes primes com cabells a la finestreta
de transpariacer, i va comprendre com de prop que havien estat de morir
aixafats per l'ona expansiva.
-Però el probot ja havia enviat el
seu senyal -va dir la Cilghal -. La vàrem sentir abans que s’autodestruís.
La Leia va sentir com el puny gelat
de la por es tensava al voltant del seu estómac, però l’Ackbar no semblava
considerar que hi hagués cap perill.
-Aquest androide d'exploració
portava allà deu anys o més, i estic gairebé segur que el codi ja havia quedat
totalment antiquat -va dir -. Encara que els imperials seguissin sent capaços
d'entendre el seu missatge, qui pot estar aquí fora per escoltar-lo?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada