Només els droides serveixen al Creador (III)

Anterior

III

En Daye va mirar una taca grisa clapejada a terra. Aquest durciment estava tan malament endurit que fins i tot sense la seva monolent no tenia problemes per veure-ho... però no havia estat capaç d'excavar en ell. Un feble lumipanell il·luminava el filtre d'aire. No podia arribar a cap d'ells. L'administrador Brago no havia anunciat la confiscació de les armes d'Una Poot. Potser els sunesis encara tenien una oportunitat de lluitar. Potser Brago simplement estava ocupat menjant.

"Hi ha quelcom odiós als governs de fora del planeta, fora", va recordar en Daye dels assaigs de l’Agapos. “Exigim líders de la nostra pròpia espècie, que les seves cries hagin pupat al costat de les nostres. Només ells tindran en compte el nostre futur”. Amb algunes modificacions de menor importància, podria haver retransmès això mateix a Druckenwell.

Tant de bo hagués conegut a algun dels sunesis. Havia sentit que la metamorfosi els predisposava a creure en la vida després de la mort. Va desitjar creure ara en això. Estaria feliç de poder descansar, però, en aquest cas, s'havia adonat que temia l'extinció.

Uns passos es van aturar davant de la porta. Es va recolzar contra la paret.

Dues persones llargarudes de pell color turquesa clar van irrompre, portant taques que semblaven blàsters. Una forma platejada els va seguir, més o menys humanoide, òbviament mecànica. Finalment va aparèixer el soldat jove de cabell vermell. L’aprensió d’en Daye es va transformar en esperança. En la Força, sentia que aquest jove era valent... determinat... i servicial.

- Conor? - No podia ser...

-El meu nom és Urek. Hem de treure't d'aquí.

Va reconèixer el nom: El contacte rebel d’Una Poot, que s'havia infiltrat durant el mandat d’en Fuguée! També havia estat qui "va descobrir" la càpsula de missatges.

- Anem - va instar el jove -. Els homes als quals he atordit no romandran inconscients per sempre.

- No puc utilitzar les meves cames - li va advertir en Daye -. En absolut.

L’Urek va mirar a través de la porta de la cel·la oberta.

- Càrrega amb ell, Aiteff. -El droide es va acostar rodant sobre les seves estretes cadenes. L’Urek i un sunesi van aixecar en Daye. El droide va doblar els seus braços en un angle similar a una cadira.

- Intenta posar-te còmode - va entonar l’Aiteff -, però segur. Cal que ens apressem.

En Daye va seure de costat i va envoltar les espatlles de l’Aiteff amb els braços.

- Ja estic -va dir -. Anem.

Els sunesis de llargs membres van sortir ràpidament. L’Aiteff els va seguir. Al passadís esperava un altre grup: diversos esborralls turquesa més, dues formes de droide metàl·lics, tres humans, un amb una complexió fornida de lluitador, i un gotal.

- Doneu-vos pressa. - Un sunesi va fer senyals amb un braç vestit de gris. En Daye va aclucar els ulls amb tanta força que li va causar mal de cap. Aquest tenia delicades crestes a les celles i probablement era de sexe femení -. Al coratge rau la força! -va dir entre dents.

- Lloat sigui el Creador -va respondre el droide d’en Daye... i els seus companys biològics. L’Aiteff va rodar cap endavant. Els altres van córrer.

Però només els droides serveixen al Creador... o així ho havia cregut en Daye. Havia sentit que la gent de l’Agapos permetia als droides i als humans viure entre ells com a iguals. Haurien adoptat també la quasi-deïtat dels droides?

- Normalment porto jo a Daye –es va oferir en Woyiq.

- No hi ha temps - va esbufegar l’Urek -. Segueix corrent. He de tornar al meu lloc. Sento haver-te atordit. En l'abordatge. Defensa pròpia!

- Cap problema - va grunyir en Woyiq.

El grup va girar a la dreta, lluny de l'oficina d’en Brago. En Daye va mirar enrere. Van girar una altra vegada a la dreta. Van aparèixer taques negres des d'un passadís lateral.

- Soldats! -va exclamar.

- Anem! -va exclamar la petita Sunesi. La majoria del grup va seguir corrent. Ella i dos droides es van quedar enrere, traient les seves armes. En Woyiq es va quedar amb ells. Daye es va aferrar al seu androide. La seva impotència l’humiliava.

L’Aiteff va entrar en un forat d'ascensor. Van pujar diversos nivells, i després van avançar ràpidament al llarg d'un altre passadís.

- On és tothom? -va preguntar en Daye.

- Estaven menjant. -El droide sonava petulant, al no tenir la necessitat -. L'administrador Brago va prometre un festí. L’Urek sabia que era la nostra oportunitat.

Els que anaven corrent al capdavant van arribar a una porta. Soldats atordits jeien escampats al voltant.

- L'entrada de servei. – L’Aiteff va maniobrar entre els cossos uniformats -. Aguanta la respiració!

Van travessar l'entrada. En Daye va quedar totalment encegat per una densa boira grisa. Vidres lleugers li acaronaven les galtes i les mans mentre el droide seguia avançant. Va escoltar - o s'ho estava imaginant? - Aguts xiscles en totes les direccions. Els ultrasons serien de gran ajuda en l'aire tèrbol.

L’Aiteff va passar amb un so metàl·lic a través d'una escotilla que en Daye no havia vist venir i el va deixar caure en un seient, i després va estendre un sòlid braç i va treure d'una mampara un parell de filtres nasals. En Daye se'ls va col·locar, després aclucà els ulls veient una altra forma fosca. En Toalar estava al costat d'una escotilla, brandant un blàster de disseny estrany. Aquesta petita llançadora tenia quatre files de seients. Esperava que tingués escuts.

Un sunesi vigilava la resclosa d'aire al costat d’en Toalar.

- Ve Nee -va cridar l'alienígena.

- La petita? -va preguntar en Daye.

El sunesi va assentir. Es va eixugar la suor del seu front bombat.

- Ella és el vostre líder?

El sunesi va assentir de nou.

- Una dels més propers deixebles de l’Agapos. Una llum en la nostra foscor. No l'abandonarem a l'enemic.

Un altre sunesi va estrènyer els controls del transport.

- Ell no t'abandonarà, sinó que et guiarà i t’enfortirà.

-A través de la més fosca de les nits – van xiuxiuejar els altres tres.

En Daye es va alegrar que els sunesis parlessin bàsic. Era evident que no anava a morir, després de tot... encara no.

- Toalar, estàs bé? – En Brago havia ordenat que Toalar fora interrogat.

El gotal va arronsar les espatlles.

- Res pel que no hagi passat abans. Ell no...

Dos droides van entrar corrent a bord, després Woyiq, portant a la petita i prima Nee.

- Medipac - va dir amb veu ronca -. Li han donat.

El braç esquerra de la Nee penjava inert. Líquid rosa degotava dels seus quatre dits llargs. Va colpejar un panell de la resclosa amb la seva mà sana, refilant en veu alta.

El transport va trontollar. Els enormes ulls de la Nee es van tancar i els seus fins llavis platejats es van moure. Un altre sunesi es va acostar a ella lluitant contra l'acceleració.

Ella sagnava per la part superior del braç, prop de l'espatlla. Quin tipus d'armes estaven usant els imperials sobre aquesta gent? En Daye es va posar vermell, desitjant poder alleujar el seu dolor. Sabia el que significava ser ferit.

- Teniu un medipac? - va grunyir en Woyiq.

- Silenci. - Un sunesi li va passar dos filtres nasals.

La Nee estava cantant.

- Viumbay, viotay. Sifu. -Hi va haver una llarga pausa, i després va cantar de nou.

Una tècnica de distracció, va suposar en Daye. Podria ser un llarg vol fins a arribar al costat del seu metge. El seu company li va posar una mà al braç.

- Sifu - va cantar -. Sifu.

- Toalar -va exclamar en Woyiq -. Teniu un medipac?

- Espera! – En Daye aclucà els ulls mirant amb més atenció. Sota la màniga socarrimada de la Nee, la pell turquesa s'estava teixint davant els seus ulls. La sang va deixar de gotejar. Què estaven fent?

- Lloada sigui aquesta creació - va entonar en bàsic el compatriota de la Nee.

La Nee va aixecar el cap.

- Glòria gran que les estrelles- va cantar -. Mai sereu abandonats.

En Woyiq va quedar bocabadat. En Daye va temptejar a través de la Força. La presència de la Nee bategava poderosament. Ella acabava de sanar-se a si mateixa... i s'havia despertat amb forces renovades, no afeblida.

- Deixa’m a terra- li va indicar.

-El que vostè digui, senyora - va obeir en Woyiq.

La Nee va trontollar cap a la consola del pilot. La llançadora va donar una sacsejada. En Daye va suposar que estaven esquivant trets. Si els sunesis utilitzaven ultrasons per a la comunicació diària, el seu radar devia ser excepcional.

I es curaven a si mateixos. Es va quedar mirant el cap bulbós de la Nee. Aquesta deixebla ho havia fet, almenys. En Daye va estrènyer les cames. Podria ell fer el mateix... usant la Força?

Els Jedi ho havien fet, ho sabia per les històries que s'explicaven. Òbviament, la Nee era poderosa en la Força.

Ho era ell?

Ni tan sols podia imaginar restaurar les seves cames atrofiades. Però un metge havia dit que el seu ull bo podria tornar a enfocar amb el temps, encara que no tenia accés a un droide quirúrgic. El pitjor mal havia afectat els nervis a les profunditats del seu crani.

Va tancar els dos ulls. Va tractar de captar la Força i dirigir-la per tractar el dolor punxant darrere dels seus temples.

No va passar res.

La cançó de la Nee surava en la seva ment. Potser la deïtat o esperit local, o el camp de curació dels sunesis podia tenir pietat d'un home ferit.

- Viumbay - va cantar en silenci -, viotay. Sifu. - El transport es va sacsejar. Es va agafar als estrets reposabraços i va obrir els ulls.

Entre el seu seient i el del pilot, vidres diminuts s'arremolinaven i brillaven.

Parpellejà. Aclucà els ulls. No va notar cap diferència en cap dels casos. Els seus dos ulls s'havien enfocat... Estava veient en tres dimensions!

En Toalar va gemegar i es va fregar els cons perceptors.

- Què et passa? -va preguntar en Daye, creient-s'ho només a mitges.

- Mal de cap -va respondre en Toalar -. Però s'està anant.

Els gotals sentien la Força a través d'aquests cons. En Daye es va recolzar. Què havia fet? O no havia estat ell? Hi havia algun poder allà fora, com el seu agraït instint suggeria? Per ventura ell podria... això podria... curar les seves cames?

Va tancar els ulls i va repetir la cançó, acariciant-les. Res. Per què ser cobdiciós? Podia veure! Si només estigués assegut més a prop d'una finestra... La petita nau semblava estar anivellant-se. Probablement es dirigien a un altre continent.

Anava a conèixer l’Agapos. El líder espiritual de la Nee. Possiblement un sanador gran.

Alguna cosa li va tocar l'espatlla per darrere. Va girar el cap i es va trobar mirant el delicat rostre turquesa de la Nee. Les crestes platejades de les seves celles i les orelles petites i rodones brillaven.

-Ell t'ha tocat - va murmurar, amb un trinat de soprano en la seva veu -. Sifu mungu.

- Qui? -va xiuxiuejar en Daye -. Qui és?

Ella va riure en veu baixa, un trinat d'alegria compartida, no de burla. Va aixecar la mà de la seva espatlla i li va tocar el front. De sobte, exhaust, va caure en un somni profund i sense somnis.

Següent