Prioritat: X

Prioritat: X

George R. Strayton

Tot just feia uns minuts que estava fora de l’hiperespai, quan l'indicador d'entrada de missatges va brunzir. Va prendre una glopada d'aire, el seu cos encara s'estava recuperant de la seva fugida pels pèls d’Ulícia només mitja hora abans, i després va activar la pantalla del comunicador:

MISSATGE PER A: Hart - i - Parn Gorra - Fiolla de Lorrd

SECCIÓ: Oficina de l'Auditor General

D'EN : Akeeli Somerce, Primer Assistent del Prex

SECCIÓ: Oficina del Prex, Chils Meplin

RESPECTE A: Nova assignació

PRIORITAT: X / Infracció de classe A

En un primer moment, l'ús del seu nom complet la va enfurismar, però la font i la prioritat del missatge havien atrapat la seva atenció, relegant aquest enuig a la part posterior de la seva ment.

- Prioritat X? -es va trobar dient en veu alta. De l'Oficina del Prex? Una cosa en el propi encapçalat la posava nerviosa, li causava pura i simple ansietat, de fet.

Es va endinsar en el cos del missatge. Va trigar uns instants a llegir-lo fins al final, moment en el qual no va poder fer res més que mirar la pantalla, amb l'esperança que estigués patint al·lucinacions. Segons els informants del Prex, els rebels acabaven de destruir l'estació de batalla Estrella de la Mort de l'Imperi prop del sistema estel·lar de Yavin. I pel fet que l'Autoritat del Sector Corporatiu tenia negocis amb l'Imperi, qualsevol cosa que afectés a l'Imperi afectava també l'ASC.

El missatge indicava que els rumors situaven a la banda d'insurgents fugitius en el sistema d’Abo Dreth, que estava dins de les fronteres del Sector Corporatiu. El Prex volia que es verifiqués aquesta informació... immediatament.

Normalment, no necessitava molt de temps per preparar-se per a una missió. Però en aquest cas caminava escassa de combustible, gairebé sense cèl·lules d'energia per al seu blàster, i encara en possessió del presoner que acabava de "alliberar" de la seu de Commex. Ara no podia donar la volta sense més i llançar-se a un altre cas...

Excepte pel fet que l'assignació procedia de l'Oficina del Prex i estava classificada amb Prioritat X, el que essencialment no li deixava elecció.

Sense més debat, va prémer les coordenades designades per a Abo Dreth a l'ordinador de navegació i després va deixar que el programari d’astrogació calculés els vectors necessaris mentre es dirigia a popa per ocupar-se del seu presoner, que en aquest moment es trobava lligat a una de les mampares de la nau.

En Naven Crel va aixecar la vista quan la Fiolla va entrar a la zona de passatgers.

- Prioritat X, eh? Sona important.

- Dóna'm un respir, Crel. Ni tan sols saps què significa.

- Potser. O potser no.

- No tens altres coses de què preocupar-te’n? El sabotatge industrial és una infracció de Classe B, saps? Si el Prex no m'hagués ordenat treure't d'allà, Commex hauria acabat amb la teva vida sense pensar-s'ho dues vegades. En pocs dies seràs jutjat davant de tot el consell Direx, potser hauries de començar a pensar en un pla.

Va donar una forta estirada a les seves manilles, provocant el crit d’en Crel.

-Això hauria de mantenir-te quiet durant un temps.

Va tornar a la cabina, fent cas omís de les malediccions que en Crel murmurava a sota veu. Una llum al tauler de control indicava que l'ordinador de navegació havia completat els càlculs d’hiperespai. Es va cordar els arnesos de la cadira de vol i va tirar cap enrere de les tres palanques de la velocitat llum. Amb una lleugera sacsejada, el Tydia Rish va saltar a l'hiperespai.

Va comprovar els indicadors d'estat de la nau. Tot normal. Segons l'ordinador de navegació, el viatge duraria menys de 45 minuts, el temps suficient per fer una migdiada ràpida. Encara odiava adormir-se al timó, ja portava desperta més de 30 hores seguides, de manera que fins i tot un breu descans faria meravelles... o això esperava.

Quan va sucumbir al seu esgotament, un últim pensament es va obrir pas per la seva ment: A més, què podria sortir malament?

***

Es va despertar amb un sobresalt. Abans que pogués concentrar-se, va sentir quelcom fred pressionat contra un costat del seu coll.

- Què et sembla aquest pla? - va dir en Crel, esclatant en una rialla que va sacsejar la seva esvelta alçada.

La Fiolla es va redreçar a la cadira mentre recuperava les maneres. En Crel estava a la seva dreta, amb el dit al gallet del blàster. La Fiolla es va adonar que era el seu propi blàster. Va mirar cap amunt, directament als seus ulls.

- No parlaràs de debò?

- Bastant seriosament. I què faràs al respecte?

Mentre lliscava en el seu seient, va dir:

- Això.

I llavors va empènyer cap endavant les palanques de la velocitat llum, fent tornar immediatament la nau a l'espai real. Mentre ell tractava de veure el que la Fiolla acabava de fer, ella va agafar l’accelerador i va activar els impulsors de la marxa enrere.

La inèrcia d’en Crel el va estavellar contra el tauler de control, i el blàster va volar de la seva mà. Mig segon després, la Fiolla es va deixar anar dels arnesos del seu seient, va fer un salt i -just quan en Crel es donava la volta- li va clavar un fort cop de puny a la barbeta. Va caure fet un cabdell sobre les planxes de la coberta.

- M'agrada més el meu pla -va dir, flexionant la mà masegada perquè no s'endurís mentre els músculs es reparaven a si mateixos.

Quinze minuts més tard ella l’havia encadenat de nou, aquesta vegada pels canells i els turmells, i l'havia lligat al seient al costat del seu. El cronòmetre estava realitzant el compte enrere dels últims segons fins arribar al seu destí, i després el Tydia Rish va desaccelerar sortint a l'espai real.

La Fiolla mirà per la finestra cap a Abo Dreth, un gran planeta de color marró fosc esquitxat per centenars de llacs platejats. Les línies primes dels rius vagaven per la superfície del planeta sense cap patró particular, i alguns bancs de núvols grisos suraven a la regió equatorial. Els sensors automàtics mostraven escassos signes de vida, nivells de radioactivitat més alts del normal i una atmosfera rica en nitrogen.

- Un lloc perfecte per a un amagatall, suposo.

Va deixar els sensors en mode d'exploració, a la recerca de qualsevol forma de vida humanoide. Menys d'un minut més tard, va obtenir alguna cosa: un punt en la vora occidental del continent més petit. Va agafar el comandament de control i es va llançar cap a la superfície.

***

Va arrossegar en Crel fins a la vora d'un penya-segat. No podia deixar-lo enrere, ni tan sols havia descobert encara com havia escapat la primera vegada. Va comprovar la seva màscara respiratòria per assegurar-se que estava ben segellada i després va tornar a la seva vigilància.

Va donar un cop d'ull a través de l'ampli erm amb els seus propis ulls i després, al no trobar res, va fer una altra prova usant els macrobinoculars.

Encara res.

No.. espera.

A uns tres quilòmetres de distància es trobava un objecte que brillava a la llum del sol groc del sistema.

-És un StarRunner corellià -va dir una veu de dona darrere d'ella.

La Fiolla es va girar, colpejant accidentalment al Crel, que va caure a terra. La dona humana que es trobava davant seu portava la roba habitual d'un viatger espacial i una màscara de respiració... i apuntava a la Fiolla amb un blàster de caça.

- Qui ets? -va preguntar la Fiolla.

La dona es va acostar.

-La meva nau... és un StarRunner corellià. Ni tan sols està al mercat encara.

La Fiolla aclucà els ulls per protegir-se de la dura llum del sol del migdia. Definitivament, la dona li resultava familiar.

- Planeges utilitzar aquesta cosa? -va preguntar, mirant el blàster.

- Això? -va dir amb un timbre melodiós -. Per descomptat.

- Molt bé, què vols? Tinc algunes provisions en la meva nau, alguns crèdits, un parell de cèl·lules d'energia gastades. Et sona bé alguna cosa d'això?

Al costat d'ella, en Crel finalment va aconseguir posar-se dempeus de nou.

- No -va dir la dona mentre continuava apropant-se -. No estic interessada en res d'això.

- Llavors, què?

Li va oferir un somriure que la Fiolla no va trobar gens agradable.

- Jo sóc aquí per tu.

Hora de canviar de tàctica.

- Saps qui sóc?

- Oh, sens dubte... Fiolla de Lorrd. De fet, t'he estat esperant. Arribes tard.

- Sí, bé, vaig tenir alguns problemes... amb els passatgers.

La dona es va aturar a pocs metres de la Fiolla i en Crel, i va apuntar el seu blàster al pit de la Fiolla.

La Fiolla empassà saliva i va mirar el seu propi blàster a la funda al seu maluc.

- Intenta-ho -va dir la dona.

La Fiolla era prou llesta per no intentar agafar el seu blàster mentre la seva adversària es centrava en ell... especialment quan la seva mà encara estava una mica rígida pel cop de puny propinat al Crel. Necessitava una distracció que li donés aquell moment extra.

- Estic segura que el meu cap desitjaria haver estat aquí per veure-ho -va dir la dona-. Però té assumptes més importants dels quals ocupar-se.

- Qui és el teu cap?

- Encara no ho has descobert? Estic sorpresa. Et vas infiltrar en una de les seves seus corporatives no fa ni tres hores.

- Commex? Treballes per a l’Erdin Giblo?

- No ho crec. Responc davant el cap de la superfície de corporació que posseeix Commex.

La Fiolla es va preguntar de sobte com aquesta dona podria haver sabut ni tan sols sobre la seva última missió. Només hi havia dues persones que tenien accés en aquesta informació: el propi Prex, Chils Meplin, i el seu assistent.

Mirà als ulls de la dona.

- Akeeli Somerce.

- Molt bé, el meu ex Auditor General. El Prex ha decidit que tu i el teu amic aquí present sabeu massa.

- Així que el rumor sobre els rebels...

- Òbviament fictici.

La Somerce va aixecar l'arma i va apuntar amb cura.

En el mateix moment, la Fiolla va sentir vagament que alguna cosa li fregava el costat. Va baixar la mirada per veure la mà lliure d’en Crel dirigint-se cap al seu blàster. D'alguna manera se les havia arreglat per treure’s les manilles quan es posava de nou dret.

- Espera! -va dir la Fiolla, intentant guanyar temps -. No entenc. Què té a veure el Prex amb què Commex estigui filtrant a l'Imperi dades de nivell superior de l'ASC?

La Somerce la va mirar als ulls.

- No crec que això sigui assumpte teu. -Va prémer el gallet...

I al mateix temps, en Crel va treure el blàster de la Fiolla de la seva funda i va disparar.

La Fiolla va saltar a un costat, va colpejar amb força el terra i després va rodar, aturant-se a només un metre de distància. Va aixecar la vista per veure la Somerce estesa cap per amunt, immòbil.

-Gràcies, Crel -va dir mentre es posava dempeus -. Et dec una.

En no obtenir resposta, es va girar per veure a Crel estès sobre la polsegosa superfície. Va córrer cap a ell i es va agenollar al seu costat.

- Crel?

Mentre deia el seu nom, es va adonar que una targeta d'identificació estava sortint d'una butxaca - fins ara oculta - de la jaqueta. La va treure per complet i li va donar la volta.

Era una insígnia d'Auditor General.

Finalment les circumstàncies van començar a encaixar, formant una retorçada trama de sabotatge i traïció... i ara intent d'assassinat. En Naven Crel estava treballant d'incògnit per descobrir un traïdor que actuava contra l'ASC, i la seva investigació li havia dirigit a Commex, que al seu torn era controlada per... el Prex, el segon home més poderós al Sector Corporatiu.

- Crel? - va dir, sacsejant-li l'espatlla.

Ell va obrir lleugerament els ulls i va examinar els trets de la Fiolla com si tractés de reconèixer-la.

- Tenies raó -va dir després d'un moment -. Això em superava. -Mentre parlava, les seves paraules anaven perdent força -. Fes-me un favor...

-El que sigui.

Va empassar saliva amb dificultat òbvia.

- Atrapa... al Meplin.

La Fiolla va veure com en Crel exhalava el seu últim alè, i després li va posar una mà al pit. Va donar un cop d'ull a través de la superfície cap al cos sense vida de la Somerce.

- No et preocupis, amic meu. Els dies d’en Meplin de vendre l'ASC a l'imperi han acabat. Poso la meva vida en això.

FI