7
En Luke estava guiant una processó
d'estudiants Jedi pels nivells inferiors del temple massassi, il·luminant el
seu camí amb una llàntia. Tots vestien la seva túnica amb caputxa i cap havia
protestat davant l'excursió nocturna decidida per Luke, doncs portaven prou
temps amb ell com per haver-se acostumat als seus excèntrics mètodes
d'ensinistrament.
En Luke va sentir el fred frec de
les pedres polides en els seus peus, però de seguida va eliminar la sensació.
«Un Jedi ha de ser conscient de tot el que l'envolta, però no ha de permetre
que l'afecti de maneres que no desitja» En Luke es va repetir la frase a si
mateix, i va concentrar la seva ment en l'estat de control perfecte que havia
anat descobrint i dominant a poc a poc gràcies als ensenyaments d’Obi-Wan Kenobi
i Yoda i als seus propis exercicis d'autodescobriment.
Al principi havia percebut el
silenci del temple, però no va trigar a ampliar l'abast de les seves
percepcions i es va renyar mentre ho feia. El Gran Temple no es trobava sumit
en el silenci: els blocs de pedra cruixien i tremolaven mentre s'anaven
refredant a mesura que transcorria la nit. Els corrents d'aire dansaven amb
febles murmuris, rius que es movien lentament a través dels corredors. Diminuts
aràcnids als quals les potes acabaven en dures i afilades puntes de queratina
que es lliscaven per terra i les parets amb un veloç repic. La pols s'anava
aposentant lentament.
En Luke va guiar el seu grup en un
lent descens pel tram de graons fins que es va trobar amb un mur de pedra, i va
esperar que tots haguessin arribat.
En Gantoris, el dels cabells foscos,
va ser el primer d’adonar-se de la filagarsa gairebé imperceptible de boirina
que s'obria pas per una petita esquerda de la roca.
-Veig vapor -va dir.
-Oloro a sofre -va dir en Kam
Solusar.
-Molt bé -va contestar en Luke.
Va fer funcionar el panell secret
que movia la porta de pedra i revelava un laberint de passadissos mig ensorrats.
El túnel baixava ràpidament de nivell, i els estudiants van seguir-lo mentre en
Luke s'ajupia per internar-se en la negror tenebrosa de les ombres. La seva
llum emetia un tremolós bassal de claredat que formava un cercle al seu voltant.
La seva ombra feia pensar en un monstre encaputxat, una distorsió de la negra
silueta d’en Darth Vader que s'estigués retallant sobre els murs.
El passadís subterrani es desviava
cap a l'esquerra, i en Luke no va trigar a poder captar l'acre olor dels vapors
sulfurosos. Les protuberàncies rocoses ploraven humitat condensada. Un instant
després va poder sentir el clapoteig de l'aigua i el murmuri del vapor, i els
febles sospirs que emetia la pedra en deixar escapar la calor acumulada en
ella.
En Luke va entrar a la gruta i es va
aturar per empassar una profunda glopada d'aquella atmosfera impregnada d'olors
acres i minerals. La pedra estava calenta i humida sota les plantes dels seus
peus, i la condensació la tornava una mica relliscosa.
Els estudiants es van reunir amb ell
i van baixar la mirada per contemplar una deu d'aigües minerals que brollava
d'un forat circular. Cadenes de bombolles que semblaven perles formaven
delicades puntes sobre la límpida superfície, i els gasos volcànics es
filtraven per les petites esquerdes de les roques. L'aigua reflectia la feble
claredat que brollava de la seva llum, i les algues que recobrien els costats
de l'estany li donaven un color blavós tan bonic com si brollés d'una gemma.
Cornises de pedra i dipòsits minerals que s'havien anat acumulant lentament amb
el pas del temps formaven agafadors i estrets seients a les parets de la deu
d'aigua calenta.
-Aquest és el final del nostre
viatge -va dir en Luke, i va apagar el llum.
La foscor del subsòl va caure sobre
ells engolant-los, però només durant un moment. En Luke va sentir com dos
estudiants empassaven aire amb un panteix ofegat, eren l’Streen i en Dorsk 81,
però els altres van aconseguir reprimir la seva sorpresa.
En Luke va clavar la mirada en la
negror i va concentrar la seva voluntat ordenant-li que s'apartés. La llum es
va anar filtrant a poc a poc a través de la negror, una espurna llunyana de
resplendor estel·lar reflectida que procedia d'una obertura al sostre que es
trobava molt per sobre dels seus caps.
-Aquest exercici us ajudarà a
concentrar-vos i a establir una sintonia més perfecta amb la Força -va dir en
Luke -. L'aigua està a la temperatura ideal. Flotareu dins d'ella sense oposar
cap resistència, i així podreu sortir de vosaltres mateixos per entrar en
contacte amb la resta de l'univers.
En Luke es va treure la túnica Jedi,
va anar cap a la deu movent-se àgilment i sense vacil·lacions per entre la
penombra, i va entrar-hi sense produir el més lleu clapoteig. Després va sentir
el frec de la tela quan els estudiants el van imitar, llevant-se les túniques i
avançant cap a la riba.
El sobtat calor de l'aigua va ser
com una fiblada a la seva pell, i l’escumeig de bombolletes que va brollar de
la font va embolicar el seu cos amb un suau pessigolleig. Una successió
d'ondulacions va recórrer l'estany d'un extrem a un altre a mesura que els
estudiants Jedi s'anaven introduint en ell un per un. En Luke va sentir com
començaven a surar i es relaxaven a poc a poc, permetent-se deixar escapar un
sospir de plaer i satisfacció.
En Luke va anar respirant a poc a
poc i molt profundament, deixant que l'aigua el bressolés mentre netejava la
seva ment i el seu cos. L'ombra d'olor a sofre que impregnava l'atmosfera va
lliscar per la seva gola fregant-la fins a deixar-la neta, i la calor i les
bombolles li van obrir els porus.
-No hi ha emoció, sinó pau -va dir,
repetint les paraules del Codi Jedi que li havia ensenyat en Yoda -. No hi ha
ignorància, sinó coneixement. No hi ha passió, sinó serenitat. No hi ha mort,
sinó la Força.
Va sentir el murmuri de les veus
barrejant-se unes amb les altres mentre els dotze estudiants repetien les seves
paraules. Però tot allò li resultava massa rígid i encarcarat, perquè en Luke
volia que els seus estudiants el comprenguessin i no es conformava amb què
aprenguessin uns quants mantres de memòria.
-Esteu surant en la calor,
embolicats en una foscor gairebé absoluta... -va seguir dient -. Imagineu que
esteu totalment submergits, envoltats, lliures... Deixeu que les vostres ments
vagabundegen per on els plagui, i permeteu que viatgin sobre les ondulacions de
la Força.
Va moure les mans acariciant
delicadament les aigües cap endavant i cap enrere per produir ones a l'estany.
Els altres estudiants es van remoure. En Luke va poder sentir la seva presència
al seu voltant, i es va adonar que s'estaven concentrant d'una manera
excessivament conscient i forçada.
-Mireu cap amunt -va dir -. Abans de
poder viatjar a un altre lloc heu de descobrir en quin lloc esteu.
Una llesca d'estrelles semblava
escampar-se a través d'una esquerda que travessava les roques del sostre molt
per sobre d'ell. Els puntets lluminosos parpellejaven i tremolaven a causa dels
corrents de l'atmosfera de Yavin IV.
-Sentiu la Força -va murmurar, i
després va repetir les paraules alçant la veu -. Sentiu la Força... En sou
part. Podeu viatjar amb la Força, descendint fins al nucli d'aquesta lluna i
sortint d'ella per arribar a les estrelles... Cada criatura vivent fa que la
Força sigui més gran, i tot obté la seva fortalesa d'ella. Concentreu-vos amb
mi, i observeu els panorames il·limitats que us mostraran les vostres capacitats.
En Luke va seguir flotant a l'aigua
calenta sentint el xiuxiueig de les bombolles que fregaven la seva pell.
Després va alçar la mirada cap aquell retall d'estrelles confinades a l'orifici
del sostre i va tornar a baixar cap a les fosques aigües de l'estany.
- Podeu veure-ho? -va preguntar.
El fons de l'estany va començar a
brillar amb un tènue centelleig lluminós, i es va obrir de sobte revelant un
llindar a l'univers. En Luke va veure la gloriosa esplendor de les estrelles,
els braços de la galàxia i els sols que esclataven en titànics paroxismes de
mort i les nebuloses que es fonien en una enlluernadora onada de naixement.
Va sentir els panteixos de sorpresa
que van brollar de les boques dels estudiants Jedi quan van contemplar la
mateixa visió. Cada un d'ells semblava haver-se convertit en una silueta
immensament lliure i independent de tot el que l'envoltava que surava sobre
l'univers, allà on podien obtenir la perspectiva final i insuperable, un
autèntic panorama des de les altures.
En Luke va sentir com la sorpresa
palpitava en el seu interior quan va identificar Coruscant i els mons del Nucli
de l'Emperador. Va veure els sistemes assotats per les batalles on les malmeses
restes de l'Imperi s'enfrontaven els uns als altres en una cruenta guerra
civil, i va veure els sistemes buits que en el passat havien estat controlats
per l’Imperi Ssi Ruuk fins que els alienígenes van ser derrotats per les forces
combinades rebels i de l'Imperi a Bakura. En Luke va reconèixer i va nomenar
els planetes en els què havia trepitjat la superfície: Tatooine, Bespin, Hoth,
Endor, Dathomir i molts altres, inclòs el món secret d’Anoth, on ell i
l'almirall Ackbar havien amagat al tercer nadó d’en Han i la Leia.
Però de sobte els noms i les
coordenades d'aquells planetes van semblar omplir la seva ment de disgust, i en
Luke es va renyar a si mateix per haver estat pensant com si fos un estrateg o
un pilot de nau espacial. Els noms i les situacions no significaven absolutament
res. Cada món i cada estrella formaven part del tot de la galàxia, de la
mateixa manera que en Luke i els seus estudiants també formaven part d'ella en
el praxeum Jedi. De la mateixa manera que les plantes i els animals de la
jungla que s'estenia sobre els seus caps...
I llavors els seus sentits
aguditzats van captar un canvi sobtat en les profunditats de les cambres
subterrànies on es trobaven les vàlvules volcàniques adormides que
proporcionaven la calor geotèrmica al brollador d'aigües minerals. Una bombolla
acabava de rebentar en algun lloc de l'escorça de Yavin IV i havia deixat
escapar un raig de gasos calents que estava ascendint a gran velocitat,
filtrant-se a través de les escletxes de les roques en un continu bull que
pujava incessantment a la recerca d'una ruta de fugida..., i venint cap a ells
en fer-ho.
Una bretxa fosca va aparèixer en la
imatge de la galàxia que hi havia sota d'ells. Quatre estudiants Jedi es van
agitar en una sobtada ondulació plena d'alarma i es van debatre en l'aigua
calenta, xipollejant i intentant arribar a la riba. Altres estudiants van
començar a sucumbir al pànic i es van envoltar amb els braços.
En Luke es va enfrontar a la seva
por i va lluitar amb ella fins a dominar-la, i quan va parlar va fer que la
seva veu sonés potent i segura de si mateixa, com havia intentat que sonés en
el passat quan estava negociant amb Jabba el Hutt. Les paraules van brollar
ràpidament dels seus llavis, omplint els segons que els quedaven.
-Un Jedi no sent la calor o el fred
-va dir -. Un Jedi pot fer que el dolor s'extingeixi i desaparegui. Utilitzeu
la Força per enfortir-vos!
En Luke va recordar el moment en què
havia caminat sobre la lava durant una de les proves per les quals l'havia
obligat a passar Gantoris. Després va concentrar tota la seva voluntat en el
desig d'obtenir una protecció extra per al seu cos, formant un embolcall
imaginari tan prim com un pensament i tan fort com aquest mateix pensament al
voltant de la seva pell nua.
En Luke va recórrer els rostres
plens de preocupació dels seus estudiants amb una ràpida mirada. Va veure com
la Kirana Ti tancava els seus verds ulls i estrenyia les dents fins a fer-les
cruixir: com en Kam Solusar clavava la vista en el no res, però s'ho feia per
semblar segur de si mateix malgrat tot: i que l’Streen, l'ermità dels núvols de
Bespin, no semblava entendre res i no obstant això reaccionava instintivament
augmentant la seva protecció.
Les bombolles van acabar el seu
agitat viatge arribant a la superfície de l'estany, i en aquell mateix instant
en Dorsk 81, el clon de pell groga arribat del planeta burocràtic, es va
debatre frenèticament i va començar a anar cap a la riba. En Luke de seguida es
va adonar que no disposava del temps necessari per salvar-se. Si en Dorsk 81 no
alçava les seves defenses personals durant els propers segons, es couria viu
quan el gas reescalfat es barregés amb l'atmosfera de la gruta.
En Gantoris va agafar a Dorsk 81
abans que en Luke pogués moure’s, aferrant l'espatlla nua de l’alienígena amb
la seva mà endurida.
- Vine amb mi! -va exclamar en Gantoris,
alçant la seva veu per fer-se sentir per sobre de l’estrident xiuxiueig.
La superfície de la deu calenta ja
s'estava omplint de bombolles de gasos volcànics. En Luke va veure com un mur
de protecció increïblement sòlid i potent envoltava a Gantoris i Dorsk 81... i
un instant després els gasos sorgits de les entranyes de la lluna de Yavin IV
van fer erupció al seu voltant i van agitar les aigües convertint-les en un
furiós formiguer escumejant.
En Luke va sentir la fiblada de la
intensíssima calor, però la va rebutjar amb un esforç de voluntat. Després va
poder sentir com la potència anava creixent a poc a poc a mesura que els
estudiants comprenien el que havien de fer i es reforçaven els uns als altres.
L'onada de calor abrasadora només va durar uns segons, i la bullent superfície
de l'estany no va trigar gaire a anar recobrant la immobilitat.
La finestra a l'univers s'havia
esfumat.
-Ja n'hi ha prou per aquesta nit -va
dir en Luke, deixant escapar un sospir de satisfacció. Va enfilar per la vora
de la deu d'aigües minerals i es va posar dret, ruixant el sòl amb les gotetes
que es desprenien del seu cos nu. Va poder olorar els núvols de vapor sulfurós
que brollaven de la seva pell mentre buscava a les palpentes fins a trobar els
aspres plecs de la túnica Jedi que havia deixat a terra -. Penseu en el que heu
après.
Els estudiants van començar a riure
i a intercanviar felicitacions, i van ser sortint un a un de l'estany. En
Gantoris va ajudar a Dorsk 81, i l'alienígena li va donar les gràcies abans de
posar-se la túnica.
-La propera vegada seré més fort -va
dir en Dorsk 81 en la penombra.
-Sé que ho seràs.
En Luke va anar cap a Gantoris
mentre el seu estudiant començava a passar-se la túnica per sobre de la seva
fosca cabellera.
-T'has portat molt bé, Gantoris -va
dir.
-No era més que calor -va replicar en
Gantoris, i el seu rostre es va posar molt seriós -. Hi ha coses molt pitjors
que la calor... -va fer una breu pausa, i després va parlar en el to de qui
revela un gran secret -. Mestre Skywalker... No ets l'home fosc que apareixia
en els malsons que vaig tenir a Eol Sha. Ara ho sé.
La confessió va agafar desprevingut
al Luke i el va sorprendre bastant. La penombra li impedia veure l'expressió
d’en Gantoris. Sabia que en Gantoris havia patit premonicions terribles quan
era a Eol Sha, però no havia tornat a parlar dels seus malsons des que van
arribar a Yavin IV. En Luke va obrir la boca disposant-se a preguntar-li per
què havia decidit parlar d'elles precisament en aquell moment, però Gantoris va
girar sobre si mateix i va lliscar en silenci amb els altres estudiants,
deixant-los enrere mentre iniciaven el retorn pels túnels sumits en la foscor.
Els estudiants s'havien reunit a la
pista de descens per seguir amb els seus exercicis. El matí de Yavin IV era tan
humit com de costum, i les boires pujaven lentament fins arribar al cim del
Gran Temple. Els sons que brollaven de la jungla eren com un brunzit continu
que s'agitava al voltant dels estudiants mentre practicaven les estranyes i de
vegades fins i tot una mica ridícules lliçons que els permetrien millorar el
seu equilibri sobrenatural i dur a terme les seves primeres i més simples
gestes de levitació.
En Luke anava i venia per entre ells
mentre els estudiants tractaven de fer les coses que Yoda li havia ensenyat en
els boirosos pantans de Dagobah. Va somriure en veure com la Kirana Ti i la Tionne,
la jove trobadora i historiadora, unien les seves forces. Les dues dones es van
concentrar, i van acabar aconseguint alçar per l'aire a l’R2 en un gran esforç
de concentració. L'androide havia estat recorrent la pista per arrencar la mala
herba i les males herbes que sempre estaven amenaçant amb envair-la, i va
llançar un indignat raig de xiulets i trins electrònics al moment de descobrir
que les seves erugues tractores estaven girant en l'aire.
En Gantoris va sorgir sobtadament de
les ombres que omplien l'entrada del temple i va entrar a la llum caliginosa
del matí. En Luke es va tornar cap a ell.
- Vaja, Gantoris, m'alegra molt
veure que podem comptar amb la teva companyia! -va exclamar, combinant el bon
humor amb una lleu ombra de retret mentre alçava significativament la mirada
cap al gegant gasós, la massa taronja ja havia pujat prou per omplir una gran
part del cel.
En Gantoris tenia la cara tan
enrogida com si s'hagués cremat, però a la part del seu front on haurien
d'haver estat les celles només hi havia pell llisa i dura. S’havia recollit la
seva abundant cabellera negra en una llarga trena que li penjava per sota de
les espatlles.
-M'he estat preparant per a una nova
prova –va dir en Gantoris, i després va lliscar una mà per entre els plecs de
la seva túnica i va extreure un cilindre negre.
En Luke va parpellejar amb expressió
sorpresa en veure una espasa de llum recentment construïda.
L’R2 va caure estrepitosament a
terra amb un xiscle de terror quan la sorpresa va fer que la Kirana Ti i la Tionne
fossin incapaces de seguir mantenint el seu estat de concentració. Els altres
estudiants van interrompre els seus exercicis i es van tornar cap al Luke i en
Gantoris per observar-los amb els ulls plens de sorpresa.
-Lluita amb mi, Mestre Skywalker
-digué Gantoris, i es va treure la túnica per revelar l'uniforme encoixinat de
capità que portava quan era líder de la seva gent a Eol Sha.
- On has aconseguit una espasa de
llum? -va preguntar cautelosament Luke mentre la seva ment funcionava a tota
velocitat.
Cap dels seus estudiants hauria
d'haver progressat prou com per poder dominar la tecnologia implícita en aquell
aspecte de la disciplina Jedi.
En Gantoris va acariciar els
controls de l'empunyadura i la fulla resplendent va sorgir d'ella amb un
xiuxiueig estrident, un nucli incandescent d'energia rivetejat per franges d'un
color violeta fosc. Va moure el canell agitant la fulla d'un costat a un altre
per provar-la, i un brunzit que feia vibrar els ossos va fendir l'aire.
- És que la veritable prova del Jedi
no és construir la seva pròpia espasa de llum?
En Luke va decidir que havia
d'actuar amb la màxima prudència possible.
-L'espasa de llum pot semblar la més
senzilla de les armes, però aprendre a emprar-la correctament exigeix molt de temps -li va explicar -. Qui no estigui
acostumat a manejar-la te tantes probabilitats de fer-se mal a si mateix com de
fer-li-ho al seu oponent. No estàs preparat per a això, Gantoris.
Però en Gantoris va romandre tan
immòbil davant seu com si fos un colós massassi desgastat per les inclemències
del temps, sostenint la fulla lluent de la seva espasa de llum en posició
vertical davant de la seva cara.
-Si no tens la teva espasa de llum i
lluites amb mi, et partiré per la meitat ara mateix. Va fer una pausa i va
somriure sarcàsticament -. Suposo que això seria una destinació bastant indigne
d'un Mestre Jedi, oi?
En Luke es va treure de mala gana la
túnica amb un encongiment d'espatlles. Després va despenjar la seva espasa de
llum del cinturó de la seva granota de vol gris i el va activar, fent sorgir la
fulla verda groguenca mentre sentia com la Força palpitava a través del seu
cos.
Els altres estudiants seguien
observant en silenci i amb els ulls plens de sorpresa. En Luke es va preguntar
com podia haver arribat a cometre un error de càlcul tan gran, i com se les
havia arreglat Gantoris per accedir a una informació que només hauria hagut
d'estar a l'abast d'un estudiant avançat.
Va donar un pas cap endavant mentre
alçava la seva fulla. En Gantoris el va contemplar sense parpellejar. En Luke
va veure que els seus ulls rivetejats de vermell cremaven amb una intensitat
insondable, i va sentir una fiblada de temor.
Van creuar les seves fulles amb un
espurneig d'energia que es va dissipar en l'aire en una primera finta per
avaluar-se l'un a l'altre. En Luke va sentir la resistència de les fulles
d'energia i el flux de la Força. La seva espasa de llum va tornar a xocar amb
la d'en Gantoris, aquesta vegada amb més ímpetu que la primera, i un diluvi
d'espurnes va volar pels aires.
Tot d'una Gantoris va abandonar tota
pretensió d'estar fent una mera prova, i es va llançar sobre en Luke repartint
ferotges talls i espasades amb el seu sabre blanc violeta. En Luke va detenir
cada cop, però es va limitar a lluitar a la defensiva per no provocar al seu
estudiant i enfuriar-lo encara més del que ja estava.
En Gantoris no deixava escapar cap
so mentre llançava un cop darrere l'altre. Les espases de llum entrexocaven amb
una enlluernadora espurna de resplendors multicolors. La fúria que s'havia
apoderat d’en Gantoris li va sorprendre, i va anar retrocedint a poc a poc fins
al començament de la jungla, sentint-se cada vegada més preocupat davant
aquella terrible violència.
En Gantoris va seguir atacant. En
Luke es va concentrar en oblidar la presència dels altres estudiants que els
estaven observant.
- Ja sóc un Jedi? -va preguntar en
Gantoris amb veu rogallosa.
En Luke va parar el seu cop i va
bloquejar el següent, immobilitzant les dues fulles en un xiuxiuejant xoc
d'energies sobtadament alliberades.
-L’ensinistrament exigeix diligència i compromís... i control -va murmurar entre
dents -. Un Jedi ha de saber alguna cosa més que com construir una espasa de
llum. També ha d'aprendre com i quan cal utilitzar-la!
En Luke es va llançar cap endavant
prenent sobtadament l'ofensiva. Va llançar un cop darrere l'altre, evitant
acuradament fer cap mal a Gantoris, però atacant-lo amb una incommovible
confiança en si mateix i mostrant tot el seu domini de l'arma d'energia a cada
moment.
-L'espasa de llum és l'arma d'un
Cavaller Jedi, però un veritable Jedi poques vegades l’utilitza per resoldre
una disputa -va dir -. Sempre és preferible pensar més de pressa que el teu
oponent i avançar-te a ell amb les teves maniobres, però quan es veu obligat a
fer-ho... Llavors un Jedi colpeja amb la velocitat del llamp i amb una potència
irresistible! -va afegir mentre feia baixar la seva espasa de llum en una
ganivetada impulsada per totes les seves forces.
En Gantoris es va defensar
maldestrament i va anar retrocedint a poc a poc fins al començament de la
jungla. Núvols de rosada van brollar de la mala herba quan van aixafar els
massissos de falgueres gegants, i el seu combat va espantar un esbart de
criatures alades que es van allunyar volant entre xiscles estridents. En
Gantoris va llançar un desesperat diluvi de cops contra l'espasa de llum d’en
Luke, utilitzant la força bruta sense cap subtilesa. Tot d'una va ensopegar amb
l'enorme tronc d'un arbre massassi, i les escates d'escorça purpúria van caure
a terra amb un repic desigual.
En Luke es va alçar sobre ell amb la
intenció de posar fi al duel, però llavors els ulls d’en Gantoris es van
il·luminar amb una resplendor encara més intensa que la d'abans. Va pressionar
un botó de l'empunyadura de la seva espasa de llum amb la mateixa expressió que
si estigués fent funcionar un parany... i la fulla de vores violetes es va
estendre sobtadament com si fos una llança, sortint disparada cap endavant fins
a gairebé doblar la seva longitud inicial.
Els reflexos d’en Luke van
reaccionar amb una velocitat increïble fent-li saltar a un costat, i la punta
de la fulla d'energia d’en Gantoris va travessar la màniga del seu vestit de
vol gris, deixant un orifici fumejant a la tela.
En Luke va contemplar amb
incredulitat a Gantoris durant una fracció de segon preciosa. El seu estudiant
no només havia construït la seva pròpia espasa de llum, sinó que a més l'havia
dotat d'un sistema alimentador de gemmes múltiples que li permetia alterar la
longitud de la seva fulla a voluntat. Una arma semblant resultava com a mínim
dues vegades més difícil de manejar que una espasa de llum tradicional, i en
Gantoris havia fet tot allò sense ajuda!
En Gantoris va seguir explotant el
seu avantatge momentani sense perdre ni un instant, i va llançar una nova
estocada amb la seva fulla de longitud superior a la normal, sabent que en Luke
no podia aproximar-se prou per tocar-lo.
- Gantoris! -va cridar la fràgil i
estrident veu de l’Streen .
Ni en Luke ni Gantoris li van fer
cap cas. Els altres estudiants es van afanyar a avançar cap al començament de
la jungla, però la batalla era únicament entre ells.
En Luke es va sentir consternat de
veure la temeritat de què estava donant mostra en Gantoris, sobretot perquè li
va recordar l'última batalla que havia lliurat amb Darth Vader mentre
l'Emperador els contemplava amb satisfacció, animant al Luke a permetre que la
ira fluís a través d'ell. En Luke havia estat a punt de caure en el parany. I
havia faltat molt poc perquè es deixés controlar per la seva ira i iniciés el
viatge que hauria acabat portant-lo al costat fosc. Però al final havia
demostrat ser prou fort per resistir la temptació.
En Gantoris semblava trobar-se
perillosament prop de la vora d'aquell abisme.
En Luke va tensar els músculs, va
aplegar energies i va saltar cap amunt. Es va impulsar amb la seva capacitat
levitatòria i va sortir disparat fins a una alçada suficient per assolir una
gruixuda branca inferior de l'arbre massassi. Després es va posar suaument
sobre ella, mantenint l'equilibri sense cap dificultat mentre baixava la mirada
cap a Gantoris, que semblava estar més enfurismat que mai.
- Com has après tot això? -va cridar
en Luke per fer-se sentir per sobre del brunzit de les espases de llum,
tractant que la seva veu s'obrís pas a través de l'obsessiva decisió d’en
Gantoris.
En Gantoris va alçar la cara cap a
ell i el va contemplar amb els seus ulls rivetejats de vermell en què cremava
tota l'apassionada foguera de les seves emocions.
- No ets l'únic que pot ensenyar-me
a seguir el camí Jedi! -va replicar.
Després en Gantoris va deixar
escapar un crit ofegat, va aixecar la seva espasa de llum empunyant-la amb les
dues mans i va llançar un potent espasada lateral que es va obrir pas a través
de l'enorme tronc de l'arbre amb un agut espurneig. Les espurnes, el fum i
l'olor de canyella humida de la saba vessada va impregnar l'aire. El vell arbre
es va inclinar a un costat, i després va anar desplomant-se amb un estrèpit
ensordidor a través de les branques més altes d'altres arbres per anar
ensorrant-se a poc a poc.
En Luke va saltar d'ell i es va
posar sobre un munt de molsa i branques caigudes. Havia de posar fi a tot allò
al més aviat possible. En Gantoris semblava estar posseït per una ira que era
totalment incapaç de controlar, i les tècniques Jedi per produir un efecte
calmant més senzilles no tenien cap efecte sobre ell.
En Gantoris va escurçar la seva fulla
d'energia fins deixar-lo en una longitud que resultava més fàcil de manejar,
igualant a la d’en Luke mentre es preparava per a l'atac. En Luke permetre que
el seu estudiant l'obligués a retrocedir pas a pas per entre les falgueres i
les masses resplendents de les orquídies nebulosa. Va desplegar les seves
percepcions a través de la Força sentint la presència de jungla que els
envoltava, i va buscar una diversió útil.
I la va trobar.
Va fingir que ensopegava amb una
roca mig esmicolada coberta de fongs i va inclinar el cos a un costat,
trontollant com si anés a caure sobre un matoll. En Gantoris es va llançar
sobre ell apartant les lianes amb ferotges espasades de la seva espasa de llum
que les convertien en nuvolets de vapor grisenc. En Gantoris estava fent tant
soroll que no podria sentir els grunyits i bombolleigs que brollaven del
matoll.
En Luke va saltar a un costat just
quan Gantoris descarregava la seva espasa de llum sobre ell. La fulla blanc-i-violeta
es va obrir pas a través de l'embolic de tiges i arços... i un animal tan
sorprès com espantat va emergir de l'espessor llançant un trompeteig tan
espectacular que no hi hauria desentonat en una representació d'òpera.
El runyip va girar frenèticament el
seu tros de cos a banda i banda mentre els deixava enrere en una desesperada
fugida. Era una criatura enorme i maldestre coberta d'un pelatge oliós, i les
tiges de terra enganxades al seu nas flexible indicaven que l'havia estat
utilitzant per furgar entre la vegetació mig podrida.
La sobtada aparició de l'animal
només va distreure a Gantoris un segon, però en Luke va utilitzar aquest moment
per desplegar la Força cap a ell. Mans invisibles van arrencar l'empunyadura de
l'espasa de llum d’en Gantoris d'entre els seus dits, i després Luke va
utilitzar les seves capacitats Jedi per pressionar el botó que desactivava la
fulla.
En Luke va prendre l'arma d’en
Gantoris amb la mà esquerra en ple vol, i després va desactivar la seva espasa
de llum. La sobtada desaparició del rugit sibilant de les dues fulles
enfrontades en combat va fer que la jungla semblés quedar inquietantment
silenciosa.
En Gantoris el va mirar fixament
sense moure’s. Els dos homes panteixaven i tremolaven a causa de l'esgotament. Es
trobaven tan a prop l'un de l'altre que els hauria hagut prou amb allargar un
braç per poder tocar-se. Els seus fronts estaven amarats de suor.
En Luke va acabar prenent una
decisió i va trencar aquell moment d'immobilitat que semblava estar-se fent etern.
Va fer girar l'empunyadura de l'espasa de llum d’en Gantoris, dirigint
l'orifici pel qual brollava la fulla d'energia cap a la pitrera de la seva
granota gris, i la hi va oferir al seu oponent. En Gantoris va acceptar l'arma
després d'una breu vacil·lació, la va contemplar en silenci durant uns instants
i va tornar a alçar el cap. Els seus ulls es van trobar amb la mirada d’en
Luke.
-Ha estat un exercici excel·lent,
Gantoris -va dir en Luke -, però has d'aprendre a controlar la teva ira. Podria
acabar sent la teva perdició.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada