29
La calamariana va sortir de la seva
càpsula de transport en forma de llàgrima i va tornar lentament el cap d'un
costat a un altre per contemplar les frondoses jungles de Yavin IV i els
gegantins temples. Després va esperar pacientment.
En Luke es va apressar a sortir de
l'hangar i va intentar no creuar la clariana de la pista a la carrera. L’R2 va
rodar al seu costat mentre travessava l'extensió de terra piconada.
De seguida va veure que la
calamariana era una mica menys alta que l'almirall Ackbar. Vestia una àmplia
túnica groga i blau turquesa, els plecs suraven al voltant del seu cos, i les
mànigues eren tan amples que semblaven fluir com dues cascades bessones. En
Luke també va percebre la barreja de determinació i tristesa que emanava
d'ella.
La calamariana va veure el Luke i va
moure una mà-aleta en un gest dirigit al pilot invisible de la càpsula de
transport. La nau es va alçar cap al cel darrere d'ella amb un brunzit
magnètic, deixant-la en la petita lluna de Yavin. La calamariana no va alçar la
mirada per veure com la càpsula s'allunyava cap als núvols que flotaven a poca
alçada del terra, i va semblar concentrar totes les seves energies i la seva
atenció romanent immòbil on era.
-Sóc l'ambaixadora Cilghal de
Calamari. Mestre Skywalker -va dir amb una mena de ronc vellutat que va fer que
en Luke se sentís instantàniament còmode en la seva presència -. Tinc un
missatge per a vostè.
La Cilghal va ficar la mà en una de
les seves folgades mànegues i va extreure d'ella un disc resplendent sobre el
qual es veien complexes pautes d'or i coure.
- R2? -va murmurar en Luke.
El petit androide va anar cap a
l'ambaixadora, i la Cilghal es va inclinar per introduir el disc de missatges
al lector de l’R2. Hi va haver un lleu brunzit que va durar uns moments, i
després l’R2 va projectar la imatge de la Leia envoltada per un núvol
d’iridescències en l'aire davant seu.
En Luke va fer un pas enrere i va
posar cara de sorpresa, i després va mirar la Cilghal amb més interès que abans
quant Leia va començar a parlar.
-Espero que tot vagi bé aquí, Luke
-va dir la imatge hologràfica -. Crec que he trobat a algú per al teu centre
d'ensinistrament Jedi... L'ambaixadora Cilghal ve acompanyada per la meva més
entusiasta recomanació. Ha demostrat a plena satisfacció meva que és realment
eficient a l'hora d'utilitzar la Força, i sembla posseir una considerable
capacitat curativa i per a la predicció a curt termini. Ens va prestar una gran
ajuda durant la batalla que es va lliurar fa poc a Calamari, i et prego que
l'ajudis i l’ensinistris. Necessitem més Cavallers Jedi.
La imatge de la Leia va alçar la
mirada cap al Luke i li va somriure.
-Esperem rebre aviat la notícia que
alguns dels teus estudiants ja estan preparats per ajudar-nos en la nostra
lluita amb l'Imperi -va seguir dient -. Encara vivim temps terriblement
perillosos. En Luke... No ens podem permetre el luxe de baixar la guàrdia ni un
sol instant.
L'expressió de la Leia es va
suavitzar una mica, i va semblar mirar-li directament als ulls.
-Et trobo a faltar. Els bessons no paren
de preguntar quan tornaran a veure el seu oncle Luke... Espero que puguis
fer-nos una visita aviat, o potser vinguem a Yavin IV. -Leia es va aixecar, i
va tornar a adoptar el to més distant i formal que havia emprat abans -. Estic
segura que descobriràs que la Cilghal és una candidata molt prometedora.
La Leia va creuar els braços davant
del pit i va somriure mentre el missatge parpellejava i acabava esfumant-se.
La Cilghal romania en silenci
esperant que en Luke digués alguna cosa, però aquest es trobava molt confús i
sentia que li donava voltes el cap.
-Eh... Benvinguda -va aconseguir dir
per fi.
En Luke no havia deixat de sentir-se
inquiet i preocupat ni un sol instant des del seu enfrontament amb Kyp Durron,
i no tenia ni idea d'on havia anat el jove després de robar la nau de la Mara
Jade. L’horrible mort d’en Gantoris unida a la rebel·lió d’en Kyp havien estat
més que suficients perquè els vells temors tornessin a ressuscitar en la ment
d’en Luke. Els seus millors estudiants començaven a torçar-se, s'impacientaven
i tractaven d'estendre al màxim els límits de les seves capacitats.
Però en Luke també havia percebut
l'existència d'una amenaça més gran i profunda que semblava vibrar dins de les
mateixes pedres del Gran Temple. Era alguna cosa maligne, i estava molt ben
amagada. En Luke s'havia esforçat tot sol intentant descobrir la seva font, i
havia lliscat els dits al llarg dels blocs de pedra de les parets tractant de
detectar aquella ombra gelada..., però no havia trobat res. De moment només
tenia les seves sospites.
Com podia haver arribat a assabentar
en Kyp dels detalls de la Gran Guerra Sith? Com se les hi havia arreglat
Gantoris per aprendre a construir la seva espasa de llum, i què havia vist
aquella última nit terrible abans de quedar calcinat? Quina màgia temible havia
intentat portar a terme? En Luke no tenia una peça molt important del
trencaclosques, i no podria fer res contra l'amenaça fins que l'hagués trobat.
L'ambaixadora Cilghal va canviar el
pes d'un peu a un altre i el va tornar a mirar.
-Sembla estar preocupat, Mestre
Skywalker -va dir -. Pensa potser que la Leia va cometre un error suggerint que
vingués aquí?
En Luke la va mirar, i va sentir el
pes de la responsabilitat sobre les seves espatlles.
-No, no -es va afanyar a dir -. No
es tracta d'això... Si la Leia creu que té potencial Jedi, llavors serà un
honor per a mi acollir-la en la meva Acadèmia Jedi. De fet, tenir entre
nosaltres a una calamariana de temperament tranquil i estable suposarà un canvi
molt agradable -va fer broma -. Segueixi’m -va afegir somrient -. Li trobarem
un allotjament dins el temple.
Els estudiants del centre
d'ensinistrament d’en Luke continuaven amb les seves lliçons
d'autodescobriment, i treballaven amb nerviós entusiasme o amb reflexiva
lentitud en la tasca de refinar i desenvolupar les seves capacitats.
La Mara Jade estava escoltant amb
gran atenció les descripcions de l'atac a Calamari que li feia la Cilghal, i
assetjava a l'ambaixadora amb preguntes molt precises i detallades sobre els
Destructors Estel·lars i el nombre d’esquadrons de caces TIE que havien transportat
en els seus hangars. El vell Streen estava assegut al costat de la Kirana Ti en
un banc de contorns arrodonits, escoltant com la Tionne, la jove dels cabells
platejats, assajava les seves noves balades. Els altres candidats Jedi es
trobaven a les sales comunes o estudiaven a les seves habitacions, o havien
anat a caminar per les jungles.
Un cop satisfet de les seves
activitats, en Luke va tornar als passadissos deserts i va anar a l'habitació
que havia escollit com a allotjament. L’R2 va aparèixer de sobte girant una
cantonada i li va xiular una pregunta, però en Luke va moure el cap.
-No. R2 -va dir -. No vull que ningú
em molesti durant una estona.
Va entrar en la seva càmera de
parets de pedra, la petita habitació on s'havia allotjat quan era un pilot de
caça-X de l'Aliança. En Luke havia tret els altres catres i havia moblat
l'habitació al seu gust, però aquesta semblava nua i molt austera, ja que només
contenia un catre per a dormir i alguns petits artefactes de la raça massassi.
El cub translúcid de l’Holocrò Jedi
estava col·locat sobre una lleixa de pedra negra envetada per impureses
vermelles com la sang.
En Luke va segellar la seva porta
per primera vegada des que havia tornat al temple abandonat. Després va
sostenir l’Holocrò al palmell de la seva mà, el va activar i va començar a
buscar la informació que necessitava en les seves profunditats.
-Vull veure el Mestre Vodo-Siosk
Baas -va dir.
La imatge espectral del Mestre Jedi
rabassut i de nas peculiarment corba va sorgir del cub, vestida amb la seva
túnica i coberta d’abaloris i recolzant-se en un llarg bàcul de fusta nuós.
-Sóc el guardià del camí -va dir la
imatge -. Sóc el Mestre Vodo-Siosk Baas.
En Luke es va asseure a terra davant
de la imatge hologràfica interactiva.
-Necessito que em proporcions certa
informació. Mestre Vodo -va dir -. Vas ser un Cavaller Jedi durant els temps de
la Gran Guerra Sith. Ens has parlat d’Exar Kun, el seu estudiant, i de com va
crear la Germandat Sith, i també ens has explicat que va intentar imposar-se
als altres Jedi lleials a l'Antiga República. –En Luke va respirar profundament
-. Necessito saber més coses -va seguir dient -. Com va caure exactament l’Exar
Kun al final de la guerra? Què li va passar? Com va morir..., o vas aconseguir
fer que acabés tornant-se novament cap al costat de la llum?
-Exar Kun era el més gran de tots
els meus estudiants -va dir el Mestre Vodo -, però estava corromput. Va ser
seduït pels poders als que va obtenir accés a través dels seus estudis dels
antics ensenyaments Sith.
En Luke va assentir solemnement.
-Em temo que potser li hagi passat
el mateix a alguns dels meus estudiants, Mestre Vodo. Va tornar l’Exar Kun
alguna vegada al si dels poders del bé?
-No va ser possible -va dir la
imatge del Mestre Vodo -. Jo era el seu mestre, de manera que també vaig ser
l'únic de tots els Jedi aliats que va partir per enfrontar-s'hi, albergant
l'esperança que podria fer-lo canviar. Sabia que era una missió gairebé
impossible, però no tenia una altra elecció. Havia d’intentar-ho.
- Què va passar? -va preguntar en
Luke.
La imatge va parpellejar com si una
espurna hagués brollat de sobte en les profunditats de
l’Holocrò, però el Mestre Vodo va tornar a aparèixer de seguida.
-Exar Kun em va destruir. Va matar
al seu propi mestre.
En Luke es va sentir sobtadament
arrancat de la història, i es va acordar que les imatges del guardià del camí
emmagatzemades a l’Holocrò eren simulacres interactius amb personalitats
gravades sobre ells, i no els autèntics esperits de mestres Jedi morts feia molt
de temps.
- I què va ser d’en Kun al final de
la Guerra Sith? -va preguntar.
-Tots els Jedi es van unir i van
anar a la lluna de les jungles per formar un front unit contra la fortalesa
Sith que havia construït l’Exar Kun. Els Jedi aliats van combinar els seus
poders per llançar un colossal atac anihilador.
La imatge del Mestre Vodo va tornar
a parpellejar, es va dissoldre en un núvol d'estàtica i es va recompondre uns
instants després.
-... que va aniquilar als
supervivents de la raça massassi i...
La imatge es va descompondre,
parpellejar, va tornar a formar-se i va tornar a esfumar-se, com si alguna cosa
estigués interferint amb el funcionament de l’Holocrò.
- Però l’Exar Kun... Què va ser
d’Exar Kun? -va preguntar en Luke.
No podia entendre què li estava
passant a l’Holocrò. En Luke el va agitar i li va donar uns quants copets, i
després va tornar a posar-lo sobre la tauleta i va retrocedir per poder veure
millor la imatge hologràfica del Mestre Jedi.
Un nus fosc va aparèixer a
l'interior del cub ple d'estàtica, com si una tempesta sorgida del no-res
estigués formant-se dins de les parets translúcides. El Mestre Vodo-Siosk Baas
va tornar a aparèixer un instant després.
-... però Kun va aconseguir...
I de sobte la imatge del Mestre Vodo
va esdevenir un miler de fragments iridescents de llum acolorida, com si un
poder superior al de l'artefacte Jedi l'hagués fet miques des de dins.
La foscor que havia sorgit dins de
l’Holocrò es va anar fent més negra i gran, i es va anar inflant a poc a poc
com una explosió vista a càmera lenta. Arcs de foc vermellós van sortir
disparats en totes direccions des del puny negre. Les cares del cub es van
partir amb un estrident crit d'energia bruscament descarregada, i l’Holocrò va
començar a expulsar espessos núvols de vapor mentre s'ensorrava sobre si mateix
amb un diluvi d'espurnes, un sortidor de fum negre i una pestilència de
circuits electrònics i components orgànics fosos.
En Luke va retrocedir mentre alçava
les mans per protegir-se els ulls de la sobtada i encegadora conflagració.
Durant un moment va semblar com si una sòlida forma negra encaputxada sorgís de
l’Holocrò, una silueta que caminava i reia amb una greu veu subsònica. Després
la forma va desaparèixer, dissipant-se a les parets de pedra.
En Luke va sentir com la freda urpa
de la por es tancava sobre ell. El petit cub blanc que havia estat l’Holocrò,
aquell artefacte Jedi de tan immens valor, s'havia convertit en una massa fosa
escampada sobre la taula.
En Luke hauria de trobar les seves
pròpies respostes..., i hauria de fer-ho aviat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada