Quan el dòmino cau (I)

Quan el dòmino cau

Patrícia A. Jackson  

Continua la història d’en Drake Paulsen que va començar a “Fora del bressol”.

El jove pirata socorroà es veurà embolicat en les discussions entre el seu «oncle»

Ancher i el seu pare. Coneixerà una fugitiva wookiee, i enfrontarà canvis

importants en la seva vida. Quan el va dòmino cau, campi qui pugui...

 

I

- Kaine! - Va ressonar la veu d’en Karl Ancher sobre l'agut gemec d'un coet d'escapament defectuós. Anticipant problemes, tècnics i turistes es van aturar a mirar, entorpint el flux de trànsit a través de l'agitat port estel·lar d’Omman.

Al seu costat, en Drake Paulsen va fer un bot, sorprès per l'aspra qualitat de la veu del corellià. Avergonyit pel sobtat focus d'atenció, el socorroà de 15 anys d'edat va grunyir, cobrint-se la cara amb el coll ample i negre del seu guardapols del desert. Davant d'ells, va reconèixer la figura prima del seu pare, emmarcada pel nucli malparat del seu vaixell de càrrega, la Senyoreta Oportunitat. L’antiquat YT-1300 estava estacionat sol en un moll d'amarratge privat, a l'ombra dels gegantins generadors de l’espaiport.

Sense camisa, a excepció d'una armilla de cuir fet a mà, el cos prim però musculós d’en Kaine Paulsen brillava per la suor. Un carretó repulsoelevador de càrrega ple de caixes sense marcar es trobava sota el casc del vaixell de càrrega, on les havia deixat.

- Com estàs, Lom? - Li va preguntar juganer, utilitzant el nom coynita d’en Drake.

- Ancher està en peu de guerra -va xiuxiuejar en Drake -. Què està passant?

Preocupat per les ulleres d'ansietat sota els ulls del seu fill, en Kaine li va dir:

- No et preocupis -va dir, acariciant afectuosament el coll i les espatlles d’en Drake. Després es va trobar amb la mirada fredament despietada del corellià -. Ancher. T'he estat esperant. Gràcies per acompanyar en Drake de tornada.

Una brillantor de fred reconeixement voletejà als ulls del vell contrabandista.

- És clar que m'has estat esperant, maleïda sigui! Si vas pensar que em quedaria quiet observant com cometies el major i més ximple error de la teva vida, llavors no em tens a massa consideració, Kaine Paulsen! -Recuperant el seu enginy i el seu alè, l’Ancher va petar els dits a la cara d’en Kaine -. Jo no vaig perdre el meu temps i els meus ensenyaments per veure com t’estoves amb refugiats que tracten d'assentar-se en alguna miserable roca oblidada! Lofahchu ets pyroni vyoryn viske! - Va grunyir, passant a un dialecte del corellià Antic.

En Kaine es va posar a riure de cop.

- La lleialtat és el pitjor vici d'un contrabandista?

La cara de l’Ancher va esclatar amb violència.

- La pitjor! I que no se t'oblidi!

Cabell blanc platejat coronava el bell rostre de l’Ancher, que estava ben marcat per tota una vida de cicatrius i arrugues. Celles fosques s'arquegen sobre els seus ulls, ulls verds, madurs, entelats pel suau tot. Ressentit, va creuar els braços sobre el pit, com si es protegís davant un cop al cor. El seu peu colpejava repetidament les plaques de metall de la coberta, un signe irrefutable de l'agitació del contrabandista. Malgrat el furor de les naus espacials que arribaven i partien per sobre d’ells, en Drake podia sentir el brunzit característic de la cama cibernètica de l’Ancher, en sincronització amb el peu del corellià.

Per contrast, el bell rostre d’en Kaine, tan profundament colrat pel sol socorroà, era suau i perfecte, irradiant encant i simpatia. Impertorbable pel geni del corellià, va xiuxiuejar:

- Ancher, aquesta gent en el lloc d'avançada de Thrugii necessita aliments, subministraments mèdics, i qualsevol altra cosa que em passi pel cap per ajudar...

- Aquesta gent necessita una bona avaluació psicològica! -Va escopir l’Ancher -. Qualsevol que pensi que podria guanyar-se la vida en aquesta roca abandonada està boig! I qualsevol estúpid contrabandista que els hi lliuri subministraments, animant-los a romandre, està encara més boig! Quant et paguen?

- De moment res -va xiuxiuejar en Kaine, reprès pel seu mentor i amic. Amb cautela, va afegir -: Però quan la mina entri en funcionament, han ofert...

- Quan la mina entri en funcionament? Kaine, aquesta roca ja ha matat a set generacions de miners! De veritat creus...?

- Maleïda sigui, Amp! No sóc un noi que has recollit en una de les teves aventures de contraban. Sóc un home, un pare -va apartar un rebel ris castanyer de la cara d’en Drake -. I un pilot maleïdament bo.

- Si aquests usurpadors fessin les paus amb les autoritats del sector, podrien aconseguir el seu propi pilot i deixar-te fora d'aquest embolic.

- Saps que això mai succeirà -va dir en Kaine en veu baixa. Un trio de soldats d'assalt imperials va passar de llarg, observant-los breument -. L’autoritat del sector té el planeta bloquejat amb més força que un cinturó de castedat coynita! - Va xiuxiuejar, observant amb cautela les tropes d'assalt -. És per això que necessiten un contrabandista, i un de bo. – En Kaine va reconèixer l'explosió que estava a punt de sorgir dels ulls de l'ancià -. Ancher, no necessito el teu permís per fer aquesta cursa!

- No necessites el meu permís? -La cara de l’Ancher va enrogir en diversos tons de carmesí -. Què passa amb aquests funcionaris del sector àvids de diners? Aquests que reclamen els seus drets per Thrugii, el cinturó d'asteroides i fins i tot els espais oberts entre mig. Què hi ha d'ells, Kaine? -El corellià va recolzar les seves mans al maluc, visiblement afectat per la tenacitat del pirata socorroà -. Fins i tot Abdi-Badawzi...

- Deixem l’Abdi fora d'això, d'acord? -En Kaine va arrufar les celles davant la menció del seu arxirival, el senyor del crim Twi'lek que dirigia els negocis il·legals dels baixos fons de Socorro -. A més, ell està molt ocupat omplint-se les seves pròpies butxaques per molestar-se amb l'explotació d'una causa humanitària.

- Escolta, Kaine! -Va esclatar l’Ancher -. Aquesta vegada estàs tocant els nassos equivocats. Aquests propietaris privats tenen diners, influència política, mercenaris, potser fins i tot tinguin connexions imperials. No t'interessa ficar-te en això, noi. -De sobte, el seu rostre es va suavitzar intentant canviar d'enfocament -. Tens un bon cor, Kaine. Ets un home millor que jo només per pensar en aquesta cursa. Però és millor que pensis llargament sobre la gent a la que t’estàs enfrontant i sobretot el que pots perdre. - Suaument, va passar els dits pels cabells d’en Drake, acariciant l'ansiós noi sota la barbeta -. Empassa't el teu orgull. La lleialtat és el pitjor vici en el qual pot caure un contrabandista.

Arrupit en Drake contra el seu pit, en Kaine va xiuxiuejar sense alterar la veu:

- Potser els corellians pensin d'aquesta manera, però la integritat socorroana arriba molt més enllà que tota aquesta porqueria. No espero que ho entenguis. -Va vacil·lar, amb l'insult ennuegant-se a la boca -. Només una excusa per no involucrar-se, i per què? Perquè no hi ha diners en això!

- Drake, fot el camp -va grunyir l’Ancher, amb els ulls fixos en el rostre d’en Kaine.

No desitjant altra cosa que romandre entre ells, en Drake va vacil·lar. El seu pare va somriure, posant una mà tranquil·litzadora de consol en les seves espatlles rígides.

- Com portes el wookieès? -Va preguntar.

Sorprès per la pregunta, en Drake va balbucejar:

- El wookieès?

-Hi ha un problema a prop de la garita del guàrdia. Vés a veure si pots ajudar -va xiuxiuejar, separant en Drake del seu cos -. Pregunta per Seth.

Mentre s'allunyava, en Drake va mirar l’Ancher, considerant al corellià com a únic responsable de la tensió que amenaçava amb dividir les seves lleialtats.

- Endavant -va insistir en Kaine.

Poc inclinat a abandonar a qualsevol d'ells, fins i tot al rondinaire de l’Ancher, en Drake es va dirigir cap a l'entrada del port.

- Tan ansiós estàs d'aconseguir la teva fortuna? -Va sentir com l’Ancher xiulava amb verí -. I què hi ha del noi?

-En Drake ho entén -va respondre en Kaine -, igual que la seva mare.

-Aquesta noieta et va canviar de valent, oi? - Va bordar l’Ancher -. No va fer el seu salt final prou aviat per al meu gust!

-No ho dius de debò.

- Maleïda sigui, si ho dic de debò!

- Compte amb la boca, vell! -Va balbucejar en Kaine, tancant els punys i tractant de no deixar-se portar per la violència -. Si no haguessis manipulat l’hipermotor...

- Et vaig dir que aquell motor no era fiable! Com anava jo a saber que ella donaria a llum al nen allà mateix, en les planxes del terra?! Jo no li vaig dir que pugés en aquella nau amb tu. Coneixia els riscos i les conseqüències!

Des de la distància, en Drake els va veure discutint. Des de primerenca edat, havia viscut a bord de la nau amb el seu pare, volant per les rutes comercials i aprenent la perillosa emoció del contraban. Quan no acompanyava el seu pare, el jove socorroà havia passat el seu temps lliure en jocs mentals d'estratègia amb l’Ancher, traçant rutes per la Cursa de Kèssel i enganyant caps de bandes d'estar per casa. Coneixia íntimament als dos homes, estava familiaritzat amb els seus estats d'ànim i excentricitats.

Hi havia hagut altres baralles explosives entre el seu pare i l’excessivament protector corellià que equivalien a disputes similars entre en Kaine i en Drake. Però cap havia anat mai tan lluny com per merèixer insults. Frustrat, en Drake es va ficar les mans a les butxaques, sense poder intervenir entre ells i les seves dominants personalitats. Ni tan sols la familiar silueta de la Senyoreta Oportunitat, atracada darrere d'ells, podia consolar l'incommensurable sentit de premonició que amenaçava amb consumir l’ansiós noi.

Taciturn, en Drake va sortir de la sorra de l'hangar, acostant-se a l'entrada del port, on es trobava la garita del guàrdia. Tot just prou gran per contenir una dotació completa de personal, la petita estructura d'una sola sala oferia un lloc tranquil perquè els guàrdies del port descansessin entre torns. En Drake es va apropar al grup d'homes armats reunit a l'exterior.

- Estic buscant en Seth -va xiuxiuejar.

- Suposo que aquest sóc jo -va esbufegar un corpulent humà. Mirà fixament i intensament a la cara d’en Drake -. Tu no ets el noi d’en Kaine Paulsen? -El director de seguretat va somriure astutament, passant amb la mirada d'un costat a un altre -. He de preguntar-lo? Ets el seu viu retrat. Entens wookieès?

En Drake va arronsar les espatlles amb aire absent, fent una ràpida mirada al seu pare i l’Ancher que seguien discutint al costat de la Senyoreta Oportunitat. Tot i que el moll estava tot just a 10 metres de distància, l'eco continu dels coets d'enlairament i els equips de soldadura ofegava les seves veus.

- Vine i, faci el que faci, no et deixis portar pel pànic –li va advertir en Seth, movent el seu robust cos a través de l'estreta mampara que emmarcava la porta blindada -. Mantingues la calma i mou-te a poc a poc.

Abans que en Drake pogués qüestionar aquestes peculiars instruccions, va sentir una ràfega d'aire calent escapant del petit recinte. Amb horror, es va adonar que no era una brisa, sinó una veu, que sonava tronadora des del fons de la sala. Esquivant diversos projectils, el jove socorroà va retrocedir, caient als braços d’en Seth, que es mantenia a l'espera.

- Ara queda't quiet aquí! - El va renyar en Seth, protegint l'infant de la paret.

Perplex, en Drake es va adonar que en Seth no li parlava directament a ell, sinó a la figura que es trobava a pocs metres de la porta blindada. Amb uns formidables 2,4 metres d'altura, i músculs crispats sota una gruixuda capa de pelatge negre, el territorial wookiee es va deixar caure sobre un genoll. A mesura que la boca del canó s'alçava al nivell del pit, en Drake va poder veure que la ballesta estava preparada, i completament carregada.

- Digui-li al wookiee que baixi l'arma! -Va exclamar en Drake.

-El wookiee és la wookiee, jove Paulsen -va riure Seth -. I a més, tu ets l'expert. Digues-li que baixi l'arma tu mateix.

En Drake es va arreglar la jaqueta, allunyant-se del suport del guàrdia.

- Ella hauria d'entendre bàsic -va xiuxiuejar nerviosament -. Entens?

La wookiee udolà de manera insofrible. Era un so que en Drake només podia traduir com intensa soledat i abandonament.

-Està espantada. -La reacció a la seva traducció no es va fer esperar; alleujada perquè algú l'entengués, va recolzar la ballesta contra la cadira, explicant obertament la seva situació desesperada -. I té gana.

En Seth va riure.

- Qui li dóna un menjar a un wookiee?

En Drake es va acostar a ella amb cautela, ficant la mà a la butxaca per buscar la seva última barra de proteïnes.

- Tranquil·la -la va tranquil·litzar, oferint-la-hi -. No és molt, però podem aconseguir-ne més.

El seu rostre es va il·luminar, mostrant reflexos platejats al front i en els pòmuls noblement tallats. Emmarcats per una barreja de pelatge negre i plata, els seus opacs ulls blaus estaven ennuvolats pel cansament i el dolor. Va agafar la barra, ensumant cautelosament el contingut. En Drake es va delectar en el contacte momentani, sentint la calor suau de la seva hirsuta cabellera contra la seva mà. Bordant amb veu tranquil·la, la wookiee va gemegar i va tornar la barra deshidratada.

- No, pots quedar-te-la -li ho va assegurar, aprofitant nerviosament aquest moment per arrissar sota els seus dits inquisitius el pèl fi i negre. Intrigat, el noi la va mirar, admirant els detalls platejats que s'estenien pel coll i els braços, creuant les seves amples espatlles i baixant per la seva esquena -. D'on ve?

- Un vagabund espacial la va deixar aquí -va respondre en Seth, deixant caure el seu pesat cos en una cadira al costat de la porta -. Em va dir que li trobés transport. Ha posat èmfasi que fos un transport segur, i va portar a la meva oficina 24 caixes de cervesa corelliana per assegurar-se que es fes la feina.

En Drake va xiular, impressionat pel pagament.

- Per què les molèsties?

- Pel que sembla, l’hiperimpulsor de l'ancià estava a punt d’implosionar, manant a ell, a ella, i a la major part del seu equip a fer el salt final amb una gran explosió. - Va donar un copet -. D'acord amb ell, la wook va arreglar el motor amb poc més que unes quantes agulles, una mica de moc de jawa, i una quantitat de bona sort que serviria com a rescat d'un emperador. El vell afirmava que el seu hiperimpulsor no havia funcionat tan bé en més de 20 anys.

- Així que ets una tècnica, eh? -En Drake va fer broma amb la wookiee.

Ella va arronsar les espatlles, mossegant amb cautela la barra de ració. Gairebé immediatament, va arronsar el nas davant l'amarg sabor. D'acord la fam va poder més que el paladar delicat, en Drake la va observar amb fascinació.

- Per què està fora del seu planeta?

-Els seus amics la van treure de contraban -va dir en Drake, escoltant la seva veu tensa -, poc després que l'Imperi ocupés Kashyyyk. Ha estat fugint des de llavors.

- Suposo que sí -va riure profundament en Seth -, donada la recompensa que s'ofereix pels wookiees lliures.

Amb la menció d'una recompensa, la wookiee va rugir feroçment, prenent el seu arc d'energia i qualsevol altra cosa que va poder agafar com a munició. Esquivant l'atac d'una pluja de tasses de llauna, contenidors d'emmagatzematge i paquets de potència, en Seth es va girar, fent miques la cadira sota el seu substancial volum.

- Nikaede! -Va reprendre en Drake amb suavitat, subjectant una granada de fum que la wookiee sostenia en les seves grans mans -. Estava fent broma. -Mirant amb les celles arrufades l'oficial de seguretat, va preguntar -: Estava fent broma, oi?

- Per descomptat, wook! -En Seth va somriure, romanent sota la taula -. Aquí no ens agrada l'Imperi.

Recuperant amb èxit la magrana, en Drake va preguntar:

- Què li ha aconseguit?

- Transport a Tatooine.

- Mos Eisley?

-És un ambient agradable -va grunyir en Seth, lluitant per posar-se dret -. I si realment és una bona tècnica, puc tenir-la treballant en naus modificades fora del port.

- Tatooine és un bon lloc per amagar-se -va xiuxiuejar en Drake -. No hi ha paperassa Imperial. I si t'ocupes de modificar naus per als contrabandistes, ningú et molestarà, ni tan sols els rastrejadors. -Després, va recordar l'aïllament que sovint l’assetjava, i egoistament va afegir -: Però conec un lloc encara millor. Podries tornar amb mi a Socorro. - La wookiee va udolar amb curiositat -. El meu pare és el millor pilot del negoci, però un tècnic mediocre. Li vindria bé un bon mecànic.

La Nikaede udolà immediatament el seu reconeixement, embolicant el jove socorroà en els seus enormes braços. Sentint que la seva caixa toràcica cedia sota el poder de la wookiee, en Drake va dir amb veu ronca:

-És clar, Nik, només hem d’esbrinar una manera de treure't d'aquest planeta.

- Deixa’m això a mi -va dir en Seth, gairebé cantant amb gran cerimònia.

- Cap! -Crepità una veu pel comunicador d’en Seth -. Cap!

Poc després, el so del foc de blàster va ressonar fora de la porta.

- Tropes d'assalt! -Va cridar en Drake, reconeixent el pols característic de l'armament estàndard imperial. Prenent ràpidament la ballesta de la cadira, la va amagar sota un munt de vestits de vol rebutjats -. Mantingues la calma -li va dir a la Nikaede, atrapant la wookiee entre ell i la paret.

Com dents de depredadors contra el metall, dits a armadura blanca es van obrir pas a través de la porta blindada. Visiblement atordits, dos guàrdies del port estel·lar van caure a terra.

-Jo estic al comandament aquí -va tronar la veu operística d’en Seth -. Sota quina autoritat...

Flanquejant-se els uns als altres, els soldats d'assalt van irrompre a l'habitació. El seu líder d'esquadró va entrar per la porta blindada, empenyent violentament el seu rifle contra l'estèrnum d’en Seth.

- Aquesta estació està sota la jurisdicció... -la seva veu es va anar apagant, quedant en silenci per la commoció veient la wookiee i el nen dret al fons del recinte. Dos soldats d'assalt van entrar a l'habitació, flanquejant les parets -. Alto el foc! -Va cridar el soldat de més graduació, quan els altres van apuntar a la wookiee amb les seves armes -. Podríeu donar-li al noi.

- Sí, en efecte, podrien donar-li al noi -va grunyir en Seth -. I provocar un incident que necessitaria milions de crèdits per a silenciar. Per no parlar la vergonya dels seus superiors...

- Silenci! -El soldat d'assalt es va apartar de cop i volta, i després va tornar, clavant la culata del seu fusell al pit de l'oficial de seguretat. En Drake va observar amb impotència com en Seth es desplomava a terra -. Tu! -Va dir el soldat d'assalt, assenyalant en Drake -. On és la llicència per a aquest animal?

- Llicència? -Va exclamar en Drake, amb una veu que va sonar una octava més aguda del que esperava.

Sense alè, en Seth va gemegar.

- El noi no té llicència. Què s'esperava? El seu oncle acaba de comprar la criatura fa només uns moments. -Va assenyalar les caixes de cervesa corelliana apilades a la cantonada -. Jo estava familiaritzant al nen amb ordres i instruccions importants d'higiene. No hi ha cap crim en això. -L'home de seguretat va vacil·lar, mirant al soldat d'assalt -. O sí?

- Què està passant aquí?! -Va preguntar una veu ronca.

- Oncle Ancher! –Ploriquejà en Drake. Reunint totes les seves forces en una rebequeria infantil, el nen va exclamar -: Oncle Ancher, digues als soldats que em vas comprar la chumani! Se la volen emportar. - Implorant en silenci a l’Ancher perquè seguís amb la farsa, va afegir -: No ho permetràs, oi? Després que has pagat per ella. Vint caixes de cervesa corelliana són molt, oi, oncle Ancher? Això és el que em vas dir. Vas dir que no valia 24 caixes de la teva cervesa corelliana, ni tan sols un suborn Imperial...

- Koccic sulng! -Va escopir l’Ancher per silenciar l’insulsa xerrameca. Tot i la brusca indignitat d'un rifle blàster encaixat contra la seva esquena, es va tornar cap als soldats d'assalt, fingint ser un descontent ciutadà imperial -. Des de quan l'Emperador permet que les seves forces traumatitzin a nens i animals indefensos?!

- Aquesta criatura li pertany? -Va preguntar el cap de l'esquadra.

- La vaig comprar per al noi, la seva chumani. -Va vacil·lar, mirant la cara il·legible del soldat -. Chumani, cavallers, és la paraula en corellià antic per acompanyant, o això m'han dit. –L’Ancher es va inclinar cap al soldat d'assalt, xiuxiuejant -: Vinga, vinga, home, tingui una mica de compassió. El noi acaba de perdre la seva mare abans d'ahir. -Traient un val de crèdits de la seva butxaca, es va redreçar, dient -: Entenc que és una qüestió de tarifes que cal pagar, llicències...

- Tota concessió de llicències es porta a terme a l'Oficina de Duanes. Vostè ens acompanyarà allà immediatament.

L’Ancher va vacil·lar.

- Ja veig -va esbufegar, mirant al Drake -. Guiï’m, bon home.

Tot i que la presència de soldats d'assalt era un fenomen comú en Omman, un planeta culturalment divers, la presència d'un wookiee, un nen, i un home gran sent conduïts entre un escamot de soldats imperials va resultar ser tot un espectacle. Durant la breu caminada a través de la intersecció del port estel·lar, els soldats d'assalt es van obrir pas a través d'una multitud de curiosos turistes que s'interposaven en el seu camí. Sense trencar mai la formació, van conduir als presoners a través dels carrers estrets fins a l’antisépticament neta estació principal de l'Oficina de Duanes.

Quan van entrar a l'edifici, van trobar un funcionari imperial assegut darrere d' un escriptori.

- Espereu un moment -va grunyir, sense molestar-se a aixecar la vista. Dibuixant una llarga ganyota, el seu rostre retorçat i ullerós tenia la desagradable expressió de l'excés de treball i l'aversió general al públic.

Ocult darrere de la seguretat de l'ombra de la Nikaede, en Drake es va inclinar cap a l’Ancher, xiuxiuejant:

- El meu pare va sortir del moll?

Amb cautela, l’Ancher brunzia amb impaciència, assentint amb el cap per respondre a la seva pregunta, mentre aconseguia cridar l'atenció del funcionari imperial.

- Què puc fer per vosaltres? -Va preguntar l'agent en un baix to nasal.

- Aquestes persones necessiten registrar un animal exòtic -va respondre el soldat d'assalt, empenyent l’Ancher cap a l'escriptori.

- Tipus d'animal?

- Un wookiee -va grunyir l’Ancher.

- Quin serà l'ús de l'animal? -Va continuar el secretari, introduint els codis adequats a la tauleta de dades -. Concubina. Obrer. Servent domèstic. Caça. Animal de cria.

- Chumani -va respondre en Drake.

L'agent Imperial va aixecar la vista, arreglant-s’ho per mirar-los per sobre de la seva perllongat i irregular nas.

- Una chumani?

L’Ancher va contenir la seva ira i va murmurar:

- Un acompanyant. –Després, mirant al Drake, va afegir -. Un acompanyant per a un nen.

L'empleat va posar els ulls en blanc, exasperat, i després va escodrinyar la tauleta de dades que sostenia.

-Això són 1000 crèdits per a un permís temporal per sortir del planeta. Les vacunes, exàmens físics, i ajustos de temperament són extres. Voleu...?

- No.

- Llavors això seran 500 crèdits addicionals.

-Però jo no vull les vacunes ni...

- La quota no és per cap d'aquests serveis. Es tracta d'un recàrrec per assegurança d'accidents. -L'ajudant va començar a formatar el registre temporal, autenticant oficialment els documents amb el segell imperial -. Si l'animal s'escapés i danyés a algú, estaria parcialment cobert.

- Si l'animal s'escapés, no hauria de preocupar-se de lesions! -Va esclatar l’Ancher -. Estaria mort, juntament amb qualsevol altre prou ximple com per posar-se en el camí d'un wookiee.

- Ancher -el va advertir en Drake. El corellià es va aturar, tornant a treure el val de crèdit de la seva butxaca.

-La seva petjada de polze aquí, si us plau -va indicar el funcionari, lliurant la tauleta de dades a l’irascible turista.

En Drake va sufocar una protesta, reconeixent la unitat d'identificació personal. Dissenyat per cercar en un magatzem galàctic d'informació, el mecanisme concedia accés a dades personals, antecedents penals, o estatus militar. Tot i que la reputació de l’Ancher entre els seus iguals era envejada, digna de ser emulada pels aspirants a contrabandistes, el seu historial com a criminal galàctic era, sense cap dubte, en el límit de ser considerada de proporcions llegendàries. El jove socorroà es va sentir defallir comprenent que una petjada conduiria a les autoritats i els caçadors de recompenses directament cap al corellià.

Gratant-se l'orella amb aire casual, l’Ancher pressionà després el seu polze contra el coixinet del sensor, llançant al Drake un somriure maliciós. Gairebé immediatament, la màquina va xiular en senyal de protesta, no podent registrar la impressió.

- Aquesta és la tercera vegada avui! -Va xiuxiuejar el funcionari, arrabassant al civil la tauleta de dades -. Haurem de fer-ho manualment! Prengui’ls-hi els noms -li va dir a l'ajudant d'oficina més proper.

- No cal -va dir un altre oficial en un suau to de baríton. Apropant-se des del darrere, un oficial imperial va entrar a la sala principal, seguit per un seguici de soldats d'assalt. Obeint a l’espetec dels seus dits, tots els soldats d'assalt van aixecar els seus fusells, apuntant als subjectes que es trobaven davant l'escriptori.

- Coronel Bishop! -Va exclamar el funcionari, veient-se a la línia de foc.

-Sembla que estem atraient la mala sort -va xiuxiuejar l’Ancher a través d'un mig somriure.

L’imperial es va redreçar, la seva alta i prima figura emmarcada per les seves amples espatlles. Les escasses insígnies, fixades amb meticulós respecte, traïen el seu caràcter insidiós.

- El seu nom? Karl Mathieu Ancher. Planeta natal? Corèllia. Edat? Bé, jo diria que 57 anys. Ocupació? Tràfic il·legal de mercaderies controlades. -Pensatiu, en Bishop va fer espetegar una corretja de cuir contra la brillantor polida de les seves botes -. Les dades dels seus antecedents penals podrien incapacitar o destruir els sistemes de processament d'un Destructor Estel·lar classe Victòria.

- Coronel Bitxo(1)! –L’Ancher va somriure, pronunciant malament el nom a propòsit -. Després de tots aquests anys, encara em recordes. Noi, et presento a un vell amic meu, el coronel Bitxo. -Li va picar l'ullet -. Per cert, Bitxo, com segueix aquesta doneta teva?

Encara indignat per la relació il·lícita del corellià amb la seva dona quan eren nuvis, en Bishop va tancar el puny, colpejant al contrabandista a la boca. Atordits per la violència sobtada de l'oficial, els soldats d'assalt van trigar a reaccionar, tancant-se al voltant d’en Drake i la wookie per contenir-los.

Controlant el seu temperament, l’Ancher es va recuperar, fregant-se la masegada mandíbula.

-Bé -va dir, escopint sang al terra polit -, segueixes sent pitjor que un rancor amb mal de queixal.

- Tinent Criss -va dir en Bishop dirigint-se al secretari -, tot gos de pura raça té les seves puces. Vull que conegui a una de les meves. - Arrogant, va agafar la tauleta d'identificació de les mans fluixes de l'agent i va fregar la superfície del sensor contra l'abric de l’Ancher -. Observeu amb molta atenció, tinent -va advertir -. Està a punt d'aprendre una lliçó molt important, una lliçó crítica que cada contrabandista d'èxit hereta del seu mentor. -En Bishop va fer petar els dits, movent la mà cap al corellià. Dos dels seus soldats d'assalt es van col·locar les armes a l'espatlla i van agafar els braços de l’Ancher, subjectant al contrabandista entre ells -. Després de fer qualsevol tipus d'informació d'antecedents, mai perdi de vista el sospitós. Mai deixeu que es toqui els ulls -va fer un gest sobre els seus ulls entretancats -, les orelles -es va gratar l'interior de les orelles -, o darrere de les orelles. No deixeu ni tan sols que es toquin la boca o el nas. - Fregant la fina capa de cera d'oïda i greix sobre la superfície del seu polze, el va pressionar contra el coixinet del sensor. Immediatament, la màquina va xiular resultats no concloents -. Qualsevol tipus d'oli o residu cerós desactivarà l'escàner i, sense saber-ho, vostè podria donar documents importants a un conegut criminal galàctic.

- No tenia ni idea.

En Criss va inclinar el cap, tement les repercussions.

- Tampoc ho esperava -va contestar en Bishop sarcàsticament, netejant-se el greix de l'escàner incapacitat. Va prémer el polze de l’Ancher contra la superfície neta -. Vaig passar tot el meu temps a graduacions inferiors localitzant aquest i altres canalles, aprenent els trucs que fan servir. - Presumptuós, l'arrogant oficial va xiuxiuejar -: És un terrible preu que ha de pagar el caçador que, per tenir èxit, arriba a ser molt semblant a la seva presa.

El sensor d'ID parpellejà de forma erràtica, correlacionant la informació processada. En Criss va examinar l'embolic confús de codis i el missatge que va aparèixer en pantalla.

-Potser tardi algun temps -va xiuxiuejar -. Hem estat experimentant algunes interferències amb el senyal. Si hi ha alguna informació, hauria d'arribar al matí.

El rostre d’en Bishop es va enfosquir.

- Fins llavors -va dir entre dents -, vull que el retinguin.

- I el nen?

- Em quedo amb tu, Ancher -va xiuxiuejar en Drake, mirant a l'oficial imperial -. Nikaede?

La wookiee va udolar, dirigint un insult mordaç als soldats d'assalt que s'acostaven cautelosament a ella.

- Si només un terç dels ciutadans de l'Emperador demostressin la lleialtat que es troba entre aquests criminals, la rebel·lió hauria estat aixafada fa anys. Porteu-los als calabossos -va indicar en Bishop -. Tornaré al matí a per Karl Ancher. Pel que fa al noi i la wookiee, poden encarregar-se d’ells de la manera que vulguin.

(1) El nom original del coronel és Veesle, el que permet a l’Ancher realitzar aquí un joc de paraules i dir- Weasel (mostela, rata, persona rastrera...). Atès que segons la Wookieepedia aquest personatge no apareix més que en aquest relat, i el nom sembla triat expressament per al joc de paraules, m'he pres la llicència de rebatejar-lo com Bishop (un petit gest de complicitat personal a la saga Alien) per poder realitzar un joc de paraules similar en català. ( N. del T. )

Següent