9
En Terpfen romania immòbil sota
l'enorme ombra del Gran Temple mentre les primeres clarors de l'alba que
portava l'aparició de Yavin s'anaven intensificant, escalfant les jungles a poc
a poc fins que les primeres filagarses de boira van brollar del sòl i es van
enroscar en l'aire.
En Terpfen, que havia quedat
paralitzat de por davant la immensa i antiquíssima piràmide escalonada, va fer
girar els seus ulls circulars per contemplar la zona de descens on havia deixat
el seu caça-B robat. La nau emetia cruixits i espetecs mentre s'anava refredant
entre la mala herba retallada que ja tornava a créixer a la pista. En Terpfen
va veure les decoloracions del casc indicadors dels llocs en què els caces-X
que l’havien perseguit fugint de Coruscant havien obtingut impactes directes.
Va alçar la mirada i va veure a
diversos estudiants Jedi, siluetes diminutes que es retallaven al cim del
temple. A mesura que la lluna coberta de jungles es movia en la seva òrbita al
voltant del gegant gasós, la configuració del sistema provocava un fenomen molt
inusual que havia deixat sorpresos als rebels quan van establir la seva base
secreta en el petit satèl·lit.
Els raigs de llum que travessaven
les capes superiors del primari de Yavin quedaven refractats en molts colors
diferents, i després arribaven a l'atmosfera de la lluna, xocant amb ella i
sent filtrats pels telons de boirina que ascendien lentament del sòl fins a
deixar en llibertat un diluvi d'arc de sant Martí que només durava uns minuts
cada albada. Els estudiants Jedi s'havien congregat per contemplar la tempesta
d'arc de sant Martí en l'últim nivell del temple, i havien vist baixar la seva
nau. Ja estaven arribant.
En Terpfen, que portava una granota
de pilot de caça cenyit al cos, va sentir com el seu cor començava a bategar
més de pressa i es va adonar que li donava voltes el cap. El que més li
terroritzava era la idea de confessar les seves traïcions, però Terpfen havia
d'enfrontar-se al que havia fet. Va intentar assajar les paraules de la seva
confessió, però va decidir que no li serviria de res fer-ho. No hi havia cap
manera de compartir aquella horrible notícia que pogués reduir el seu espantós
impacte.
Se sentia tan feble com si estigués
a punt de perdre el coneixement, i es va agafar als freds blocs coberts de
molsa del temple amb una mà-aleta. Temia que Càrida se les arreglés d'alguna
manera per tornar-lo a trobar, i que en Furgan tornés a clavar les seves urpes
en els components orgànics amb què havien substituït algunes porcions del seu
cervell.
No! La seva ment em tornava a
pertànyer! Portava més d'un dia sense experimentar l'estirada impalpable dels
seus amos imperials. En Terpfen ja havia oblidat el que se sentia de poder
pensar els seus propis pensaments, i havia anat assaborint aquella nova
llibertat amb una creixent sorpresa. S'havia permès concebre la fantasia
d'acabar amb el poder de l'Imperi, i fins i tot s'havia imaginat a si mateix
escanyant l'ambaixador Furgan, aquell ésser horrible d'ulls sortits.
I cap presència ombrívola havia
sorgit del no-res per aixafar la seva ment mentre albergava aquells pensaments.
Se sentia tan... Lliure!
En Terpfen va compendre que la
debilitat que estava experimentant no era més que un efecte secundari de la por
que s'havia apoderat d'ell. La sensació es va anar dissipant a poc a poc, i en
Terpfen es va tornar a alçar quan va sentir so de passos que s'aproximaven.
La primera silueta que va emergir a
la brillant claredat del dia va ser la de la ministra d'Estat Leia Organa Solo.
Devia haver anat corrent fins al turboascensor, suposant que el caça- B havia
portat algun missatge d'emergència de Coruscant. Tenia la cabellera
despentinada i revolta pel vent, i els seus ulls estaven plens d'ombres. El seu
front estava arrugat per un arrufament d'inquietud, com si ja tingués algun
altre motiu de preocupació.
En Terpfen es va sentir envaït per
una nova desesperació, i va pensar en l'agonia que veuria dibuixar en les seves
faccions quan li revelés que els imperials coneixien el parador del seu fill
Ànakin.
La Leia es va aturar davant seu i el
va contemplar amb la cara molt seriosa, com si estigués avaluant-lo. En Terpfen
va veure que arrufava les celles en un clar esforç de meditació.
-El conec... -Va dir per fi -. Es
diu Terpfen, oi? Per què ha vingut aquí?
En Terpfen sabia que el seu malmès
cap bulbós i el voluminós traçat de cicatrius que li cobria feien que fos
recognoscible fins i tot per als humans. Darrere de la Leia van aparèixer
diversos estudiants Jedi als quals en Terpfen no va reconèixer, i un instant
després va veure l'ambaixadora Cilghal. Els enormes ulls rodons de la
calamariana van semblar travessar-lo per escrutar la seva ànima.
-Ministra Organa Solo... -Va dir en
Terpfen amb veu tremolosa. Després va caure de genolls davant seu, en part
perquè se sentia horriblement desgraciat i en part perquè les seves cames es
negaven a seguir-lo sostenint durant més temps -. El seu fill Ànakin corre un
greu perill!
En Terpfen va inclinar lentament el
seu cap ple de cicatrius, i ho va confessar tot abans que la Leia pogués
començar a disparar preguntes tan seques i precises com una andanada de raigs
làser.
La Leia va contemplar el cap solcat
de cicatrius d’en Terpfen i va tenir la sensació que estava sent estrangulada
lentament. La complexa pantalla de seguretat i secret que en Luke i l’Ackbar
havien teixit al voltant del planeta Anoth havia estat travessada! L'Imperi
sabia on trobar el seu nadó.
-Hem d'anar a Anoth immediatament,
ministra Organa Solo -va dir en Terpfen -. Hem d’enviar-los un missatge, cal
evacuar el seu fill abans que un grup d'atac imperial pugui arribar-hi... Vaig
transmetre les coordenades d’Anoth a Càrida mentre em trobava sota la
influència d’en Furgan, però no em vaig quedar amb una còpia d'elles. Vaig
destruir aquesta informació. Ha de dur-nos fins allà. Faré tot el que pugui per
ajudar-los, però hem d'actuar al més aviat possible.
La Leia es va disposar a entrar en
acció. Estava preparada per fer el que fos necessari per tal de salvar el seu
fill..., però de sobte es va recordar d'una cosa que la va horroritzar i la va
deixar paralitzada.
-No puc posar-me en contacte amb
Anoth -va dir -. Ni tan sols jo sé on està aquest planeta!
En Terpfen la va mirar fixament,
però la Leia no podia llegir cap expressió a la cara angulosa de criatura
aquàtica.
-També m'ho van ocultar a mi -va
seguir dient -. Els únics que coneixen les coordenades del planeta són la Wínter,
i ella està a Anoth, i l’Ackbar, que s'està amagant a Calamari, i en Luke, que
es troba sumit en un profund coma. No sé com arribar-hi!
La Leia va intentar calmar-se, i va
tractar de recordar i recuperar la velocitat amb què havia estat capaç de
pensar i reaccionar en els seus dies de joventut. Quan estava a bord de la
primera Estrella de la Mort, havia
pres el comandament durant el precipitat i gairebé fallit intent de rescat dut
a terme per Han i Luke. Llavors hi havia sabut què havia de fer, i havia actuat
ràpidament i sense cap vacil·lació.
Però el pas del temps li havia donat
tres fills dels que cuidar, i les seves noves prioritats semblaven impedir
pensar amb rapidesa. En Han ja havia partit a la recerca d’en Kyp Durron i del Triturador de Sols. La Leia s'havia
quedat a Yavin IV amb els bessons, se suposava que per tenir cura d'ells i
assegurar-se’n que no corrien cap perill. No podia anar-se'n.
L'ambaixadora Cilghal va semblar
captar els seus pensaments.
-Has d'anar, Leia -va dir -. Vés a
salvar al teu fill... Els teus bessons estaran fora de perill aquí. Els
estudiants Jedi els protegiran.
La Leia va sentir com si hagués
quedat sobtadament lliure d'un lligam, l'existència del qual havia estat
ignorant fins aquell moment, i els plans van inundar la seva ment i van
començar a formar-se amb una increïble claredat.
-Molt bé, Terpfen... Vindrà amb mi,
i haurem d'arribar a Calamari el més de pressa possible. Trobarem a l’Ackbar, i
ell podrà dur-nos fins a la Wínter i l’Ànakin.
La Leia va contemplar el traïdor amb
una complexa barreja d'ira, esperança, compassió i pena.
En Terpfen va desviar la mirada.
-No -va dir -. I si els imperials
tornen a activar les meves circuits orgànics? I si m'obliguen a cometre nous
actes de sabotatge?
-Mantindré els ulls ben oberts -va
dir secament la Leia -, però vull que vingui amb mi a veure l’Ackbar. -Va
pensar en la desesperació de l'almirall calamarià, i en com havia anat a
amagar-se en la solitud dels oceans del seu planeta perquè ningú hagués de
contemplar la seva vergonya -. Ha d’explicar-li que ell no va ser el culpable
de la col·lisió a Vòrtex.
En Terpfen es va aixecar amb un
visible esforç i va trontollar d'un costat a un altre, però va acabar
aconseguint mantenir-se dret sobre els seus peus.
-Ministra Organa Solo... -Va
balbucejar com si s'hagués empassat una cosa terriblement repugnant -. Jo... Em
sap greu.
La Leia el va fulminar amb la
mirada, però ja estava sentint com l'adrenalina inundava el seu organisme i la
constrenyia amb la necessitat de moure’s i fer tot el que estigués al seu abast
per evitar la catàstrofe. Qualsevol vacil·lació podia significar la pèrdua de
tot.
-Disculpi’s quan això hagi acabat
-va dir -. En aquests moments el que necessito és la seva ajuda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada