28
La resplendor reflectida de la
Nebulosa del Calder creava dibuixos de llums i ombres que ballaven lentament
sobre la llisa superfície de la taula de la sala de guerra del Gorgona. L’almirall Daala estava
asseguda en un extrem, separada del comandant Kratas, el general Odosk de
l'Exèrcit Imperial i el capità Mullinore del Basilisc.
La Daala estava contemplant el seu
reflex distorsionat sobre la brillantor líquida de la taula. Va mantenir els
seus ulls verd maragda fixos davant seu mentre estrenyia el puny, i va sentir
com el flexible cuir negre del seu guant responia al moviment dels dits. El seu
cor bategava lentament amb un sord dolor acompanyant cada batec, com els ecos
imaginats dels crits llançats pels soldats que havien mort en el moment
d'esclatar el Mantícora. La sang
rugia en les venes de la Daala quan pensava en com havia perdut també el
Destructor Estel·lar Hidra. La meitat
de la seva força de combat havia estat aniquilada!
Què hagués pensat Tarkin d'ella? En
els seus malsons Daala veia al seu espectre tirant cap enrere la mà oberta per
a creuar-li la cara, castigant el seu espantós fracàs amb una ferotge bufetada.
El fracàs...! La Daala havia de compensar-ho d'alguna manera.
El comandant Kratas va arrufar les
celles espesses unint-les en un gest de preocupació. La seva gorra imperial
reposava sobre la seva curta i fosca cabellera. Va decantar el cap per defugir
la mirada de la Daala, i després va mirar al general i al capità de l'altre
Destructor Estel·lar. Ningú va parlar. Tots estaven esperant que la Daala obrís
la boca, i la Daala va intentar fer provisió del valor que necessitava per
parlar.
-Cavallers... -va dir per fi.
La paraula era com un clau rovellat
que li va esgarrapar la gola i que va estar a punt de quedar encallada en ella,
però la seva veu va sonar ferma i segura de si mateixa i va aconseguir atreure
l'atenció dels tres comandants fent que es tibessin als seus seients. La mirada
de la Daala va recórrer els seus rostres, i després va fer girar el seu seient
per poder contemplar el formiguer de gasos de la Nebulosa del Calder. Un nus de
gegants blaus agrupat al centre de la nebulosa emetia una energia tan intensa
que n'hi havia prou per il·luminar tot el núvol de gasos.
-He decidit introduir certes
alteracions en la nostra missió -va seguir dient, i va empassar saliva. Les
paraules ja li semblaven impregnades pel so de la derrota, però la Daala no
estava disposada a rendir-se amb tanta facilitat -. Hem d'establir alguna mena
de diferenciació entre les diferents prioritats en conflicte. L'ordre original
que vàrem rebre del Gran Moff Tarkin ens obligava a protegir la Instal·lació de
les Goles fos quin fos el cost, i aquesta és la raó per la qual se'ns va
lliurar una força consistent en quatre Destructors Estel·lars. En Tarkin
considerava que els científics de la Instal·lació de les Goles eren un recurs
inapreciable per a la victòria final de l'Imperi.
La Daala va serrar les dents i va
tornar a vacil·lar. El seu cos la va trair i va començar a tremolar, però es va
agafar a la vora de la llisa superfície de la taula amb una mà enguantada, i el
va estrènyer amb totes les seves forces fins que els músculs dels seus dits li
van tornar el control de si mateixa al preu d’una dolorosa rampa.
-Però vàrem permetre que el Triturador de Sols, l'arma més poderosa
mai dissenyada, ens fos robada i després vam perdre una quarta part de la
nostra flota en un intent fallit de recuperar-la. Quan em vaig assabentar dels
canvis produïts pel que fa a la situació de la Rebel·lió, vaig decidir que
combatre els enemics de l'Imperi era una tasca més important. Vam deixar
indefensa la Instal·lació de les Goles i ens vàrem dedicar a atacar els mons
rebels. Ara, després del desastre de Calamari, me n’adono que aquesta missió
també ha estat un fracàs.
El comandant Kratas es va mig
incorporar al seu seient com si se sentís obligat a defensar les decisions
preses per la Daala. La seva pell va enrogir, i la Daala va veure un lamentable
començament de borrissol en el seu mentó. Si haguessin estat en la Instal·lació
de les Goles sota condicions disciplinàries normals, la Daala li hauria
administrat una seriosa reprimenda.
-Estic d'acord que hem patit severes
pèrdues, almirall -va dir -, però també hem clavat cops demolidors als traïdors
rebels. L'atac a Dantooine...
La mà de la Daala va girar en
l'aire, reduint-lo al silenci amb un gest tan implacable com el cop d'una
destral vibratòria. En Kratas va estrènyer els seus prims llavis i va
retrocedir en el seu seient.
-Conec perfectament el contingut
dels informes de combat, comandant. Veig les xifres en els meus somnis... He
estudiat les dades una vegada i una altra. –La Daala va alçar la veu, i va
deixar que la ira impregnés el seu to -. Siguin quins siguin els danys que hem
infligit a la Rebel·lió, és clar que les seves pèrdues han estat insignificants
comparades amb les nostres.
» I per tant -va seguir dient,
baixant la veu i adoptant un to tan sobtadament gèlid que va veure com els
aquosos ulls del general Odosk s'omplien de por -, tinc intenció d'utilitzar
els meus últims recursos en un atac final. Si té èxit, significarà el
compliment de les nostres dues missions.
Els dits enguantats de la Daala van
manipular els controls instal·lats a l'extrem de la taula. Un holoprojector
col·locat al centre de la llosa negra va emetre la imatge generada mitjançant
ordinador que la Daala havia creat aquella tarda a les seves habitacions mentre
la imatge del Gran Moff Tarkin parlava desgranant les seves conferències
pregravades.
-Tinc intenció d'atacar el cor de la
Rebel·lió..., el mateix Coruscant -va dir.
Un mapa d'alta resolució que
mostrava la topografia superficial del planeta de l'Emperador més recent
arxivada en els bancs de dades va aparèixer en l'aire i va anar cobrant
nitidesa fins a revelar una metròpoli de la mida d'un món, amb casquets polars
i cadenes centellejants de llums urbanes estenent-se pel costat nocturn del
planeta. La Daala va veure molls espacials, miralls solars corbs que escalfaven
les latituds superiors i inferiors del planeta, satèl·lits de comunicacions,
vaixells de càrrega de gran tonatge i corrents de trànsit orbital.
La Daala va moure una mà enguantada
i dos Destructors Estel·lars generats mitjançant l’ordinador van aparèixer de
sobte l'un al costat de l'altre, avançant a gran velocitat cap a Coruscant.
-Tinc intenció de traslladar totes
les dotacions i personal al Gorgona,
deixant una tripulació mínima a bord del Basilisc.
La tripulació mínima estarà formada per voluntaris, naturalment... Els nostres
Destructors Estel·lars sortiran de l’hiperespai just darrere de les llunes de
Coruscant. Després avançaran cap al nostre objectiu sense cap vacil·lació i a
la velocitat subllumínica màxima.
» No hi haurà cap avís de la nostra
arribada, i dispararem totes les nostres bateries turbolàser aclarint un
passadís que ens permetrà anar en línia recta cap a la Ciutat Imperial.
Qualsevol nau que s'interposi en el nostre camí quedarà convertida en un núvol
de metalls ionitzats.
L'animació creada mitjançant ordinador
va anar mostrant la tàctica que s'utilitzaria mentre Daala seguia parlant. Els
dos Destructors Estel·lars van avançar a tota velocitat cap a la capital de la
Nova República.
-L’envestida suïcida utilitzada pel
comandant calamarià que va destruir el Mantícora
em va proporcionar la idea d'aquest atac, i serà una bona forma d'administrar
una dosi mortífera de la seva pròpia medicina.
La Daala va contemplar el rostre
impassible del general Odosk, la barreja d'incredulitat i estupor que s'havia
apoderat dels trets del capità Mullinore i l’esquerp i inflexible suport a
qualsevol decisió presa pel seu oficial superior que es llegia en els del
comandant Kratas.
-Serà el nostre atac per sorpresa
més terrible i letal -va seguir dient la Daala -. Causarà els danys suficients
perquè els nostres noms visquin per sempre en els annals de la història
imperial. Assestarem un cop de mort al govern rebel.
» La tripulació reduïda de
voluntaris del Basilisc iniciarà un
compte enrere d'autodestrucció quant ens aproximem al sistema. El Gorgona emetrà interferències fins que
haguem assolit el nostre objectiu, moment en què alterarem el rumb. El Basilisc entrarà en l'atmosfera de
Coruscant movent-se a la màxima velocitat que puguin proporcionar els seus
motors. No hi haurà cap forma de detenir-lo.
El Destructor Estel·lar va alterar
el curs a la imatge simulada just abans d'entrar en contacte amb la pell
d'aire, i es va desviar traçant una atapeïda òrbita al voltant de Coruscant per
allunyar-se veloçment cap a l'espai mentre la primera nau quedava envoltada en
flames i queia en picat a través de l'atmosfera, dirigint-se cap al centre de
població més gran del planeta.
-Quan el Basilisc esclati... -va murmurar la Daala.
Després va guardar silenci mentre la
imatge planetària desenvolupava un enlluernador anell de foc que va enviar
ondulacions incendiàries a través de tota l'atmosfera. Totes les llums del
costat nocturn del planeta es van apagar de sobte, i van aparèixer esquerdes
plenes de flames en les masses de terra.
-L'explosió serà prou poderosa com
per destruir tots els edificis a la meitat d'un continent -va seguir dient la Daala-.
L'ona expansiva que viatjarà a través del nucli planetari podria destruir
ciutats situades a l'altra banda del món. Els dipòsits d'aigua subterranis es
trencaran, i les onades gegants causaran grans danys al llarg de totes les
costes. Podem devastar Coruscant pagant el preu de perdre un Destructor
Estel·lar a canvi d'això.
L’Odosk va contemplar la Daala amb
fosca admiració.
-És un bon pla, almirall -va dir.
-Però la meva nau... -va començar a
dir el capità Mullinore.
-Serà un sacrifici gloriós –el va
interrompre el comandant Kratas -. Sí, crec que és un pla magnífic -va afegir,
formant un pont amb els dits i inclinant-se sobre la lluent superfície de la taula.
La mort simulada de Coruscant va
seguir desenvolupant-se, i la imatge va mostrar els incendis que s'anaven
estenent per les ciutats, les pertorbacions sísmiques i la destrucció que
continuava fent estralls molt temps després que el Gorgona s'hagués esvaït en l'hiperespai deixant rere seu un puntet
de llum incandescent.
-Però, i nosaltres? -va preguntar en
Kratas de sobte -. Què farem després?
La Daala va creuar els braços sobre
el seu pit.
-Com ja he dit, haurem dut a terme
les nostres dues missions -va replicar -. Quan el Basilisc hagi destruït Coruscant, el Gorgona i tot el nostre personal tornaran a la Instal·lació de les
Goles, on la defensarem fins a la mort utilitzant tots els recursos al nostre
abast. Els rebels saben que és allà, i podem tenir la seguretat que tard o
d'hora apareixeran per tafanejar.
La necessitat de venjança que
devorava a la Daala havia temperat el seu cor convertint-lo en una massa roent
blanc que amenaçava amb esclatar, tal era l'apassionada velocitat amb què
palpitava dins del seu pit.
-En una ocasió el Gran Moff Tarkin
va dir que els revessos i derrotes no són més que una oportunitat perquè causem
el doble de danys la segona vegada.
El capità Mullinore semblava encara
més pàl·lid de l'habitual, i la seva pell d'un blanc lletós estava puntuada
pels puntets dels vasos sanguinis. La seva cabellera rossa havia estat tallada
gairebé al zero, el que feia que semblés calb segons quin fos l'angle de la
llum.
-Permeteu-me oferir-me voluntari per
a romandre a bord del Basilisc en
aquesta missió, almirall -va dir -. Em sentiré orgullós podent capitanejar la
meva nau fins al final.
La Daala el va mirar i va intentar
decidir si estava intentant obtenir alguna mena de reacció compassiva d'ella,
però va acabar decidint que el capità Mullinore no desitjava compassió.
-Accepto seu oferiment, capità -va
dir.
En Mullinore es va asseure i va
assentir amb una brusca inclinació de cap que gairebé li va incrustar el mentó
a la gola.
La Daala es va posar dreta. Els
músculs de les cuixes i l'esquena estaven tan tensos com manats de filferros
trenats. Tot el seu cos havia estat com un puny atapeït des del desastre de
Calamari, i la Daala sabia que l'única manera de dissipar aquella tensió insuportable
era assestar un cop devastador a la Rebel·lió.
-Iniciïn la transferència del
personal i l'equip -va ordenar -. Hem d’atacar Coruscant immediatament.
La Daala va llançar una última
mirada a la nebulosa en perpètua agitació que amagava la seva nau, i després va
sortir de la sala de guerra per tornar a la seva cambra, on repassaria una
vegada més les cintes tàctiques d’en Tarkin, buscant-hi la saviesa perduda i
secreta que li garantiria la victòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada