8
Ser administrador en Cap de la
Instal·lació de les Goles ja era una càrrega prou gran en circumstàncies
normals, però en Tol Sivron mai havia imaginat que arribaria un dia en el que
hauria exercir el seu càrrec sense comptar amb l'ajuda imperial. En Sivron, un
alienígena de la raça twi'lek, va acariciar les seves extremadament sensibles
cues cefàliques i va tornar el cap cap al finestral de la sala de conferències
deserta per contemplar el buit espacial que envoltava el complex secret.
L’almirall Daala mai li havia
agradat, i tampoc li agradava la seva altiva sequedat. Durant tots els anys que
havien passat a la Instal·lació de les Goles, en Tol Sivron mai va tenir la
sensació que la Daala comprengués la seva missió de crear noves armes de
destrucció massiva per al Gran Moff Tarkin, a qui els dos devien enormes
favors.
Els quatre Destructors Estel·lars de
la Daala li havien estat confiats perquè protegís a Sivron i als seus
valuosíssims científics dissenyadors de nous armaments, però la Daala s'havia
negat a acceptar la situació subordinada que ocupava en el gran esquema
general. Hi havia permès que uns quants rebels que havien estat fets presoners
robessin el Triturador de Sols i
segrestessin la Qwi Xux, una de les millors dissenyadores d'armes de l'equip
d’en Sivron. Després la Daala havia abandonat el seu lloc per perseguir els
espies, deixant sense protecció a Sivron!
En Sivron va començar a anar i venir
per la sala de conferències, inflat d’orgullosa vanitat i encorbat sota el pes
de la decepció. Va bellugar el cap, i els dos apèndixs cefàlics que semblaven
enormes cucs van lliscar sobre la seva jaqueta en un moviment acompanyat per un
pessigolleig de percepcions sensorials. En Sivron va agafar una cua cefàlica i
es va embolicar les espatlles amb ella.
El grapat de soldats de les tropes
d'assalt que la Daala havia deixat a la Instal·lació de les Goles no servia de
gaire. En Tol Sivron va havia fet un recompte dels soldats, i sabia que el seu
nombre era de 123. Hi havia redactat informes oficials, buscat els seus
historials de servei i compilat informació que potser fos d'utilitat algun dia.
No tenia molt clar de quina forma podia arribar a ser-li útil, però en Sivron
sempre havia basat la seva carrera a la redacció d'informes i la contínua
acumulació de dades. Algú acabaria trobant un valor en algun lloc.
Els soldats obeïen les seves ordres
-després de tot, això era precisament el que feien sempre, obeir ordres -, però
en Sivron no era un comandant militar. No tenia ni idea de com havia de
desplegar els soldats si la Instal·lació de les Goles arribava a ser atacada
mai per invasors rebels.
Durant l'últim mes havia fet que els
científics de les Goles s'esforcessin encara més en la seva tasca de crear
prototips millors i defenses més funcionals, i els havia obligat a preparar
plans per a possibles contingències, procediments d'emergència, gammes
d’eventualitats i respostes prescrites per cada situació imaginable. «Estar
preparats és la nostra millor arma», va pensar. En Tol Sivron mai deixaria
d'estar preparat.
Hi havia sol·licitat freqüents
informes de progrés dels seus equips d'investigadors, insistint que havien de
ser actualitzats contínuament. L'arxiu contigu al seu despatx era ple de
documents impresos i models demostratius de diversos conceptes. En Sivron no
havia tingut temps per examinar-los tots, naturalment, però així i tot li
reconfortava saber que hi eren.
Va sentir uns passos que
s'aproximaven i va veure els seus quatre líders de divisió principals, que
arribaven a la reunió del matí escortats pels guardaespatlles de les tropes
d'assalt que els havien estat assignats.
En Tol Sivron no es va girar per
saludar-los, i va seguir contemplant l'enorme esquelet esfèric del prototip de
l'Estrella de la Mort que s'alçava
per sobre del massís de roques com l'esquema d'una lluna. Va sentir una punxada
d'orgull, perquè sabia que l'Estrella de
la Mort era l'èxit més gran de tota la història de la Instal·lació de les
Goles. El Gran Moff Tarkin havia fet una ullada al prototip i havia condecorat
immediatament a Sivron, després d’això havia fet el mateix amb Bevel Lemelisk,
el seu cap de dissenyadors, i amb la Qwi Xux, la seva primera ajudant.
Els quatre líders de divisió van
ocupar els seus seients al voltant de la taula. Cada un havia portat amb ell
una beguda calenta, i cada un mastegava un pastisset reconstituït com esmorzar.
Tots havien vingut proveïts d'una còpia impresa de l'ordre del dia.
En Sivron va decidir que la reunió
duraria poc i que no es perdria ni un instant en divagacions. Sí, la reunió no
duraria més de dues hores, o possiblement tres com a màxim. De tota manera, no
tenien molts temes que discutir... L'Estrella
de la Mort va seguir avançant en la seva lenta òrbita fins a desaparèixer
per sobre del seu cap, i en Sivron es va girar cap als seus quatre
administradors principals.
En Doxin era més ample que alt, i
estava completament calb amb excepció d'unes celles molt estretes i fosques que
semblaven dos filferros incrustats en el seu front. Tenia els llavis prou
gruixuts com per mantenir en equilibri un punxó de dades sobre ells quan
somreia. En Doxin tenia al seu càrrec tot el referent als conceptes i
utilitzacions pràctiques en el camp de les altes energies.
Al seu costat hi havia assegut la Golanda.
La seva elevada estatura i rostre angulós, amb un mentó punxegut i un nas
aquilí que donaven a la seva cara una forma general bastant semblant a la d'un
Destructor Estel·lar, feien que el seu atractiu físic estigués més o menys al
nivell del d'un gundark. La Golanda
estava al capdavant de la secció d'innovacions artilleres i desplegaments
tàctics. En deu anys no havia deixat de queixar-se ni un sol instant de
l'estúpid i inútil que resultava dur a terme investigacions artilleres al
centre d'un cúmul de forats negres, on les contínues fluctuacions gravitatòries
feien inservibles els seus càlculs i convertien cada prova en una pèrdua de
temps.
El tercer líder de divisió, Yemm,
era un devaronià d'aspecte demoníac que dominava d'una manera insuperable l'art
de dir sempre el més adequat en el moment just. Estava al capdavant de la
divisió de documentació i assessorament legal.
En Wermyn, l'últim líder de divisió,
estava assegut a un extrem de la taula i era un homenot d'aspecte bestial que
només tenia un braç. La seva pell era d'un color verd purpuri que semblava
indicar un origen no totalment humà. En Wermyn estava a càrrec del funcionament
de les centrals d'energia i factories, i era el responsable que la Instal·lació
de les Goles funcionés correctament.
-Bon dia a tothom -va dir en Tol
Sivron, i va prendre seient a la capçalera de la taula mentre tabalejava sobre
la llisa superfície amb les seves urpes punxegudes com agulles -. Veig que tots
han portat el seu ordre del dia amb ell... Excel·lent, excel·lent. -Després va
tornar el cap cap als quatre soldats de les tropes d'assalt que s'havien quedat
immòbils davant la porta i els va contemplar amb el nas arrufat -. Tingueu la
bondat de sortir i tancar la porta, capità. Aquesta reunió és privada i d'alt
nivell.
El capità va fer sortir als seus
subordinats sense dir paraula i va segellar la porta amb un xiuxiueig de gasos
comprimits.
-Bé -va dir en Tol Sivron remenant
els papers que tenia davant -, ara m'agradaria que cada un informés sobre les
activitats recents de la seva divisió. Després que haguem examinat les
possibles implicacions de qualsevol novetat que hagi pogut sorgir, podrem
passar a concebre i debatre estratègies. Suposo que els nostres plans
d'emergència revisats ja hauran estat repartits entre tot el personal d'aquest
complex, no?
En Sivron va alçar la mirada cap a
Yemm, l'encarregat de la paperassa.
El devaronià va somriure afablement
i va assentir. Les banyes del seu cap van pujar i van baixar amb el moviment.
-Sí, director. Tothom ha rebut un
exemplar del document de 365 pàgines, així com instruccions de llegir-lo i
estudiar-lo diligentment.
-Excel·lent -va dir en Sivron, i va
traçar una creueta al costat de la primera línia del seu ordre del dia -.
Deixarem una mica de temps al final de la reunió per qualsevol nou assumpte,
però ara m'agradaria seguir amb l'ordre del dia. Encara em queden molts
informes a revisar... Tindria la bondat de començar, Wermyn?
La veu ronca i gutural del líder de
la divisió de centrals d'energia i factories va entonar un detallat informe
sobre els subministraments, els índexs de consum d'energia i el temps que
s'havia calculat durarien les cèl·lules del reactor. L'única preocupació d’en
Wermyn era que començaven a anar escassos de recanvis, i dubtava molt que
rebessin un altre enviament de l'exterior.
En Tol Sivron va anotar
meticulosament aquest fet en el seu quadern de dades.
Després en Doxin va prendre un glop
de la seva beguda calenta i va informar sobre una nova arma amb què els seus
científics havien estat fent proves.
-És un canviador de fase
metàl·lic-cristal·lí -va dir en Doxin -. L'anomenem CFMC per abreujar.
-Hmmmmmm -va murmurar en Tol Sivron
donant-se copets al mentó amb una llarga arpa -. Haurem de pensar en un nom que
tingui una mica més de ganxo abans de presentar-lo als imperials.
-No és més que un acrònim de treball
-va dir en Doxin, òbviament avergonyit -. Hem construït un model funcional,
encara que els nostres resultats no han estat massa consistents fins al moment.
Les proves ens han proporcionat raons per esperar que un model a major escala
pugui funcionar amb èxit.
- I què és el que fa exactament? -Va
preguntar en Tol Sivron.
En Doxin el va mirar fixament mentre
torçava el gest.
-Li he enviat diversos informes
durant les últimes set setmanes, director -va dir -. És que no els ha llegit?
En Sivron va reaccionar amb un
encongiment instintiu de les seves cues cefàliques.
-Estic molt ocupat, i no puc
recordar-me de tot el que llegeixo -va dir -. Especialment quan es tracta d'un
projecte amb un nom tan poc inspirat... Tingueu la bondat de refrescar-me la
memòria sobre això, Doxin.
-El camp del CFMC altera
l'estructura cristal·lina dels metalls, com ara els dels cascos de les naus
espacials -va començar a dir en Doxin, animant-se a poc a poc a mesura que
parlava -. El CFMC pot travessar els blindatges convencionals i convertir les
planxes d'un casc en pols. Els processos físics involucrats són bastant més
complexos, naturalment, i això no és més que un resum executiu.
-Sí, sí -va dir en Tol Sivron -.
Sona magnífic... Què són aquests problemes que han estat tenint?
-Bé, el CFMC funciona de manera
efectiva únicament sobre un u per cent de la superfície de la planxa amb la que
hem fet la prova.
-I això significa que la seva
utilitat potser no és terriblement gran, oi? -Va dir en Tol Sivron.
En Doxin va fregar les puntes dels
dits sobre la lluent superfície de la taula produint un so grinyolant.
-Bé, director, això no ha de ser
necessàriament cert... L'efectivitat de l'u per cent va quedar distribuïda
sobre una àrea bastant gran, i va deixar petits orificis de la mida d'una
agullonada escampats per tota la superfície. Amb una pèrdua d'integritat així
n'hi hauria prou per destruir qualsevol nau.
En Sivron va somriure.
- Ah, això és magnífic! Seguiu amb
aquests estudis, i continueu enviant-me aquests excel·lents informes.
Després la Golanda, la dona de
rostre esmolat i prim que es trobava a càrrec del desplegament d'artilleria i
de les innovacions tàctiques, els va parlar dels nous obusos de ressonància
cumular parcialment basats en els treballs teòrics preliminars portats a terme
per al Triturador de Sols.
En Yemm va interrompre de sobte el
resum de la Golanda posant-se dret i llançant un crit ofegat. En Sivron el va
contemplar amb el nas arrufat.
-Encara no ha arribat el moment
d'abordar nous temes, Yemm -va dir secament.
-Sí, director, però... -Va
balbucejar en Yemm assenyalant frenèticament el finestral.
Els altres líders de divisió es van
posar dempeus parlant i cridant tots alhora.
En Tol Sivron va acabar donant-se la
volta per veure unes siluetes que es retallaven sobre el teló de fons gasós de
les Goles. Les cues cefàliques del twi'lek es van desenroscar de cop i van
quedar rígidament esteses darrere del seu cap.
Una flota de navilis de combat
rebels acabava d'aparèixer dins de les Goles. La força d'invasió que en Sivron
portava tant de temps tement veure arribar per fi s'havia materialitzat.
El general Wedge Antilles va fer
avançar la fragata d'escorta Yavaris
cap al munt de roques que formaven la Instal·lació de les Goles, amb dues
corbetes corellianes a la punta del desplegament i les altres dues
flanquejant-lo.
La Qwi Xux, tan bella com una
escultura color blau clar, romania immòbil al costat d’ell en el lloc
d'observació, semblant una mica tensa i, alhora, sentint un obvi desig de
tornar al lloc on havia viscut durant tant de temps. La Qwi albergava
l'esperança que podria arrencar-li algunes pistes amb les quals potser n'hi
hauria prou per tornar-li els seus records perduts.
-Instal·lació de les Goles, aquí el
general Antilles, comandant de la flota d'ocupació de la Nova República -va dir
en Wedge pel canal de comunicacions -. Responguin immediatament per poder
discutir els termes de la seva rendició.
Es va sentir una mica arrogant
mentre pronunciava aquelles paraules, però sabia que no podien enfrontar-se a
la seva flota. Oculta en el centre del cúmul de forats negres i sense els
Destructors Estel·lars de l’almirall Daala per defensar-la, la Instal·lació de
les Goles depenia molt més de la inaccessibilitat que de la potència de foc per
a la seva protecció.
Les seves naus van seguir
aproximant-se a l'aglomeració de roques sense que el seu missatge rebés cap
resposta, però quan l'estructura metàl·lica del prototip de l'Estrella de la Mort va sorgir per sobre
dels planetoides movent-se lentament en la seva òrbita. En Wedge va sentir una
fiblada de terror.
- Aixequin els escuts! -Va ordenar
instintivament.
Però l'Estrella de la Mort no va obrir foc, i va seguir avançant
gràcilment en la seva òrbita fins a tornar a desaparèixer.
En Wedge va continuar aproximant la
seva flota a la Instal·lació, i de sobte un encaix de feixos làser va sortir
disparat cap a ells des dels petits edificis i mòduls d'allotjament escampats
sobre les masses deformes dels asteroides. Només uns quants feixos van
aconseguir donar en el seu objectiu, i fins i tot aquests van rebotar en els
escuts de les naus sense causar cap dany.
-Molt bé -va dir en Wedge -.
Atacarem amb dues corbetes, i només llançarem andanades quirúrgiques... Volem
eliminar aquestes defenses, però no danyar la Instal·lació pròpiament dita. -Es
va girar cap a la Qwi -. Aquest lloc conté massa dades importants com per
córrer el risc de perdre'l.
En Wedge es va dedicar a contemplar
les enormes fileres de motors del darrere de les dues corbetes que precedien a
la formació mentre les naus descarregaven un diluvi de feixos destructors sobre
els asteroides. Llances vermelloses van sorgir de les bateries per polvoritzar
les roques.
-Això està resultant massa fàcil -va
dir en Wedge.
Un senyal desesperat va arribar
sobtadament del capità d'una corbeta. La seva imatge va parpellejar mentre
enviava un feix de transmissió pel canal d'emergència.
- Una cosa molt estranya li està
passant al nostre casc! Els escuts no serveixen de res... És alguna nova classe
d'arma. Les mampares del casc s'estan debilitant. No aconsegueixo localitzar
amb exactitud...
La transmissió va quedar
interrompuda de sobte en convertir-se la corbeta en una bola de foc i fragments
metàl·lics.
- Enrere! -Va cridar Wedge pel canal
de comunicacions.
Però la segona corbeta va seguir
avançant, i va decidir utilitzar tots els seus canons turbolàsers duals així
com un parell de torpedes de protons que havien estat instal·lats
específicament per a la missió d'ocupació.
- Retrocedeixi, capità Ortola! -Va
ordenar en Wedge.
El capità de la segona corbeta va
atacar el planetoide més proper. Els torpedes de protons van sortir acomiadats
amb un espurneig d'energia incontenible. Els feixos turbolàser van provocar la
ignició dels gasos volàtils i inflamables, reduint el petit planetoide a pols
incandescent.
-Aquesta nova arma ja no ens causarà
més problemes, senyor -va dir el capità Ortola -. Pot desplegar les forces
d'atac com vulgui.
Els crits d'advertència sorgien de
l'intercomunicador de la Instal·lació de les Goles en una monòtona cacofonia de
sorolls tan estridents que en Tol Sivron estava tenint considerables
dificultats per pensar en el que havia de dir.
-Estigueu atents, si us plau -va dir
finalment per l'intercomunicador -. Recordeu que han de seguir els procediments
d'emergència.
Les tropes d'assalt corrien pels
passadissos de rajoles blanques. El capità de les tropes d'assalt cridava instruccions
i anava enviant als seus soldats a establir posicions defensives a les cruïlles
vitals. Ningú es va prendre la molèstia de recórrer als escenaris per
contingències meticulosament redactats i provats que en Tol Sivron i els seus
administradors havien invertit tant de temps a desenvolupar.
En Sivron va estrènyer les seves
dents punxegudes en una ganyota de disgust i va tornar a parlar per
l'intercomunicador.
-Si necessiten un altre exemplar
dels seus procediments d'emergència o si tenen dificultats per trobar-ne un,
poseu-vos en contacte immediatament amb els seus respectius líders de divisió
-va dir alçant la veu -. Ens ocuparem que el rebin el més aviat possible.
Les naus rebels que suraven sobre la
Instal·lació de les Goles semblaven estructures sorgides d'un malson, i estaven
obrint-se pas per entre els feixos làser defensius de la Instal·lació
prestant-los tan poca atenció com si fossin simples picades d'insectes.
En Doxin estava assegut davant d'un
lloc de comunicació interlaboratoris, i va llançar un crit d'alegria veient com
una de les corbetes rebels s'encongia sobre si mateixa i es desintegrava un
instant després, convertint-se en un núvol de plaques metàl·liques
polvoritzades que va quedar embolcallada pels raigs del combustible i els gasos
refrigerants que escapaven dels seus dipòsits.
- Ha funcionat! -Va exclamar -. El
CFMC ha funcionat!
Va donar uns copets a la connexió
receptora de la seva orella, va escoltar i va torçar els seus enormes llavis
amb visible preocupació. Quan en Doxin va arrufar les celles, les ondulacions
van recórrer el seu calb cap i van pujar fins a la seva coroneta, escampant-se
per ella com solcs oberts sobre un terreny escarpat.
-Malauradament no tindrem ocasió
d'utilitzar-lo una segona vegada, director, ja que el CFMC no sembla haver
funcionat exactament tal com s'esperava -va seguir dient -. Però crec que
l'èxit obtingut contra un objectiu real ha demostrat que el sistema mereix que
se segueixi treballant en ell.
-I tant -va assentir en Sivron,
contemplant amb admiració el núvol de restes de la corbeta que encara estava
expandint-se lentament per l'espai -. Hem de celebrar una reunió de verificació
per continuar examinant el tema.
-El sistema no respon -va dir en Doxin.
La segona corbeta rebel va avançar a
tota velocitat escopint foc per tots els seus sistemes d'armament, i
l'asteroide que albergava els laboratoris i despatxos de la divisió de
conceptes d'alta energia va quedar incinerat sota el diluvi destructor.
-Bé, pel que sembla és clar que el
CFMC ha quedat totalment inservible -va dir en Sivron.
En Doxin estava profundament
decebut.
-Ara mai podrem dur a terme una
anàlisi post-tret -va dir amb un sospir -. No sé com ens ho farem per redactar
un informe sense disposar de les dades necessàries...
Una sorda vibració va recórrer tot
el complex. En Tol Sivron va tornar la mirada cap al passadís mentre els seus
líders de divisió s'amuntegaven darrere d’ell per veure què havia passat.
Filagarses de fum gris blanquinós havien començat a esmunyir-se pels corredors,
i estaven sobrecarregant els sistemes de ventilació.
Les pantalles dels monitors
d'ordinador instal·lades a la sala de conferències es van apagar de sobte. En Sivron
s'estava posant dret per exigir una explicació quan les llums de tots els despatxos
van parpellejar i es van apagar, sent substituïdes un instant després per la
feble claredat verdosa dels sistemes d'emergència.
El capità de les tropes d'assalt va
entrar corrent a la sala de conferències amb un repicar de botes sobre les
rajoles del terra.
- Què està passant, capità? -Va
preguntar en Tol Sivron -. Informi’m de la situació.
-Acabem de completar amb èxit la
destrucció del nucli principal de l'ordinador, senyor -va respondre el capità.
- Que han fet què? -Va cridar en Sivron.
El capità va seguir parlant amb la
seva veu seca i metàl·lica.
-Necessitem disposar dels seus codis
personals per accedir a les còpies de seguretat, director. Anem a irradiar-los
per esborrar tota la informació classificada.
- Figura això en els procediments
d'emergència? –En Tol Sivron va tornar el cap de dreta a esquerra buscant una
resposta dels seus líders de divisió, i va acabar agafant l'exemplar del manual
de Procediments d'Emergència que tenia davant -. En quina pàgina l'ha trobat,
capità?
-No podem permetre que les nostres
dades més vitals caiguin en mans dels rebels, senyor. Les còpies de seguretat
dels bancs de dades de l'ordinador han de ser destruïdes abans que els invasors
prenguin el control d'aquest complex.
-No estic molt segura que tractéssim
aquesta contingència quan vàrem redactar el manual -va dir la Golanda,
arronsant les espatlles mentre passava les pàgines del seu exemplar.
-Potser hauríem d’incloure-la en
forma d'apèndix... -Va suggerir en Yemm.
En Wermyn s'havia posat dempeus i
estava furgant entre els seus papers amb la seva única i robusta manassa.
- Ho he trobat, director! -Va
exclamar de sobte -. És a la Secció 5.4... «En el Cas d'Invasió Rebel",
paràgraf (C). Si sembla probable que una invasió d'aquestes característiques
aconsegueixi apoderar-se de la Instal·lació, he de portar el meu equip fins
l'asteroide en què es troba el reactor central i destruir les torres de
refrigeració perquè tot el sistema entri en fase supercrítica, cosa que
destruirà la base i també als invasors.
- Excel·lent, excel·lent! -Va dir en
Tol Sivron, que acabava de trobar la pàgina buscada i estava llegint el
paràgraf -. Bé, doncs llavors ocupi’s d'això.
En Wermyn es va inclinar sobre la
taula i la seva pell d'un porpra verdós es va tornar una mica més fosca.
-Tots aquests procediments han estat
aprovats, director, però no acabo d'entendre què hem de fer a continuació. Com
s'ho farà el meu equip per sortir d'allà? De fet, com podem posar-nos fora de
perill després que jo hagi provocat la reacció en cadena?
La veu d'un soldat es va obrir pas a
través de la xerrameca d'alarmes que brollava de l'intercomunicador.
- Tropes rebels han entrat a la
base! Tropes rebels han entrat a la base...
La transmissió es va interrompre de
sobte i va acabar amb un grall d'estàtica.
-Doni l'ordre d'evacuació -va dir en
Sivron, cada vegada més perplex.
Va tornar cap al finestral seus
ullets de twi'lek, molt més junts del normal en un ésser humà. Els navilis de
combat rebels continuaven atacant la Instal·lació..., i de sobte una lluent
estructura metàl·lica va sorgir per sobre de l'horitzó, una esfera armil·lar de
la mida d'una petita lluna.
-Aneu a ocupar-se dels reactors tal
com li ha dit, Wermyn -va ordenar en Tol Sivron -. Evacuarem a tot el personal
al prototip de l'Estrella de la Mort.
Podem passar a recollir-los, i després escaparem en el prototip. Abandonarem
als rebels a la seva mort, i tornarem a l'Imperi portant els nostres
inapreciables coneixements amb nosaltres.
Tres transports amb grups d'atac de
la Nova República es van posar en l'asteroide central de la Instal·lació de les
Goles, obrint-se pas a través de les portes de l'hangar amb ràfegues dels seus
canons làser de proa. Després les comportes dels tres transports es van obrir
ràpidament, pujant com altres tantes ales metàl·liques, i els grups d'atac van
sortir corrent dels compartiments de passatgers i es van desplegar formant
falanges defensives. Els soldats es van agotnar amb els caps encongits darrere
de les seves armadures antidescàrregues desintegradores, sostenint rifles d'alta
energia a les mans.
En Chewbacca va deixar escapar un
potent crit wookiee mentre baixava corrent per la rampa amb el seu arc
d'energia preparat per fer foc. Una manassa peluda estrenyia la culata, i
l'arma en forma de ballesta apuntava cap endavant. En Chewbacca tenia el
pelatge eriçat. Podia olorar la barreja de fum, oli i vapors de líquid
refrigerant. En Chewbacca va fendir l'aire amb la seva manassa peluda, indicant
al grup d'elit dels Comandos d’en Page que avancés darrere d'ell.
Feixos desintegradors van solcar
l'aire un instant després, sorgint sobtadament des del racó on s'havien
emboscat quatre soldats de les tropes d'assalt. Un membre d'un altre grup
d'atac es va desplomar, i un instant després quaranta feixos desintegradors van
convergir sobre els soldats imperials.
En Chewbacca no havia oblidat els
seus dies de presoner a la Instal·lació de les Goles, quan havia estat obligat
a realitzar treballs de manteniment a les naus de l’almirall Daala. Havia
sentit la temptació de sabotejar una de les seves llançadores d'assalt de la
classe Gamma, però sabia que de fer-ho només aconseguiria ser executat a
l'instant sense haver pogut causar cap dany irreparable a les forces imperials.
Però en aquells moments en Chewbacca
només podia pensar en els altres esclaus wookiees. Es recordava dels seus caps
encorbats, els seus cossos magres i les clapes del seu pelatge. El foc dels
seus ulls s'havia extingit després d'anys de treballs esgotadors que havien
anat robant-los l'esperança.
En Chewbacca amb prou feines va
poder reprimir un grunyit de fúria recordant-se del sàdic «capatàs» dels
wookiees, un home de cos tan obès i cobert de bonys que resultava gairebé
deforme i que supervisava el treball dels esclaus allà on aquests fossin
assignats. Els seus ulls flamejants, la seva veu tallant com un tros de vidre i
el seu letal fuet d'energia mantenien controlats als wookiees mitjançant la
intimidació.
Les alarmes van començar a udolar en
els intercomunicadors, i el seu estrident so va reforçar la ira d’en Chewbacca
i va fer que les seves glàndules segreguessin encara més adrenalina. Va tornar
el cap cap als grups d'atac per apressar-los a avançar amb un grunyit. Va
pensar en C3PO, que seguia a bord del navili insígnia Yavaris, i es va alegrar que l'androide de protocol daurat no
hagués d’exposar-se al foc creuat. Chewbacca ja havia hagut de recompondre a
C3PO en una ocasió, i no volia haver de tornar a fer-ho.
Va anar cap a una gran sala de
treball de parets rocoses per la qual recordava haver passat hores
interminables de pesada tasca. Les portes estaven segellades mitjançant
gruixuts escuts antidesintegradors sostinguts per reblons tan grans com els
artells d’en Chewbacca.
Va colpejar el panell metàl·lic amb
el palmell de la mà. Els Comandos d’en Page estaven furgant en les seves
motxilles darrere d'ell, i un instant després dos d'ells van córrer cap a
Chewbacca amb un detonador tèrmic a cada mà. Van col·locar els detonadors en
llocs estratègics de la porta blindada i van activar els cronòmetres. Petites
xifres ambrades van començar a parpellejar i es van succeir a gran velocitat
iniciant el compte enrere.
- Retrocediu! -Va cridar un comando.
En Chewbacca va seguir a l'equip amb
les seves llargues gambades de wookiee mentre tombaven la cantonada just a
temps de sentir una explosió ofegada. Un moment després va haver-hi un so molt
més potent que va crear ressons en tota la sala quan la gruixuda porta blindada
es va desplomar sobre el sòl amb un ensordidor estrèpit metàl·lic.
-En marxa -va dir el líder del grup
d'atac.
En Chewbacca es va llançar a la
càrrega a través de la fumera i va entrar a l’hangar que havia estat protegit
per les portes blindades. Va sentir sons xiuxiuejants, com raigs barrejats amb
crits de dolor i fúria. Els wookiees captius havien estat reduïts a un estat
tan lamentable que fins i tot havien oblidat la seva llengua.
El fum es va anar dissipant a poc a
poc, i en Chewbacca va quedar bastant desil·lusionat d’adonar-se que la batalla
ja havia acabat, però li va alegrar veure que els wookiees per fi havien decidit
rebel·lar-se sentint les alarmes i pressentint que els seus llargs anys de
patiment estaven a punt d'acabar.
Nou wookiees havien convergit sobre
el capatàs, que havia anat retrocedint fins enganxar l'esquena a una llançadora
imperial de la classe Lambda mig desmantellada. El capatàs era un homenàs amb
el cos en forma de barril, i la seva pell oliosa brillava encara més del normal
a causa de la capa de suor fruit de la por que la cobria. En Chewbacca va veure
com frunzia els llavis en un grunyit desafiant mentre movia el seu fuet
d'energia com si fos una serp llançant cops amunt i avall. Els wookiees
grunyien i intentaven apropar-se prou per poder fer-li miques amb les seves
urpes.
En Chewbacca va reaccionar llançant
el seu propi rugit de desafiament. Uns quants wookiees van alçar la mirada cap
a la força de rescat, però altres gegants peluts estaven tan absorts en la seva
ocasió de cobrar el seu deute pendent amb el capatàs que no van prestar cap
atenció a la seva arribada.
-Tira teva arma -li va ordenar el
líder del grup de comandos al capatàs.
Tots els rifles desintegradors
estaven apuntant-lo, i en Chewbacca gairebé va somriure veient com aquell home
tan cruel tornava la mirada cap a les forces de la Nova República amb una
expressió d'alleujament a la cara.
Els wookiees seguien grunyint i
esbufegant. Semblaven trobar-se en un estat bastant pitjor que feia uns mesos.
Un cop desapareguda la protecció de l’almirall Daala, el capatàs devia haver
obligat els esclaus a treballar encara més dur que abans per dotar de noves
defenses a la Instal·lació de les Goles.
- T'he dit que tiris l'arma! -Va
insistir el líder de l'equip de comandos.
El capatàs va tornar a agitar el seu
fuet d'energia fent retrocedir al grup de wookiees que el mantenia acorralat.
En Chewbacca ja havia vist als tres enormes mascles que estaven més a prop del
capatàs, i s'havia adonat que el seu pelatge estava brut i ple de clapes i
cremades causades pels cops del fuet entre les quals relluïen les vergassades
cerúlies de velles cicatrius. El wookiee més vell, un gegant de pelatge gris
que en Chewbacca recordava que es deia Nawruun, s'havia amagat al costat de la
llançadora i estava amagat sota dels panells de vores esmolades en què es
convertien les ales de la nau en ser pujades. Els ossos del vell wookiee
semblaven haver estat deformats i maltractats per anys de dur treball, però la
ira que cremava en els seus ulls brillava amb una llum més intensa que la d'una
estrella.
El capatàs va alçar el seu fuet
d'energia i els seus ulls van anar dels wookiees als Comandos d’en Page. El
líder del grup d'atac va disparar una ràfega d'advertència que va rebotar en
una paret de l'hangar amb un toc metàl·lic. El capatàs va alçar la seva mà
lliure en un gest de rendició, i després va deixar que el seu fuet d'energia
caigués a terra. El mànec va dringar en xocar amb les planxes.
-I ara retrocediu -va dir el líder
del grup d'atac.
En Chewbacca va començar a parlar en
wookieès. Els sorpresos presoners van romandre immòbils i en tensió durant uns
moments. El capatàs semblava estar a punt de desmaiar-se de pur terror quan de
sobte el vell Nawruun es va llançar a terra, va moure una manassa peluda per
agafar el mànec del fuet i va començar a manipular els botons d'activació.
El capatàs va deixar anar un xisclet
estrident i va retrocedir fins a enganxar-se a la paret mentre buscava
desesperadament un lloc on amagar-se. Chewbacca va cridar als wookiees que
s'estiguessin quiets, però aquests no el van sentir. Tot el grup de captius va
saltar cap endavant amb les urpes esteses, decidits a esbocinar al capatàs fins
que no fos més que una massa de fragments plens de sang.
En Nawruun va saltar sobre el cos en
forma de barril. El wookiee era molt vell i estava deformat per l'esclavitud,
però va agafar el fuet d'energia com si fos una porra i va derrocar al capatàs
fent que caigués a terra. L’homenàs es va ensorrar amb un crit mentre
manotejava frenèticament.
Els altres wookiees van caure sobre
ell. En Nawruun va pegar el mànec del fuet d'energia al rostre del capatàs...,
i va activar l'arma posant-la a plena potència.
La llança d'energia va trepar el cap
del capatàs i va omplir la seva cavitat craniana de focs artificials. Dolls
d'espurnes van brollar de les seves conques oculars, i van seguir brollant
d'elles fins que el crani del capatàs va quedar fet miques i va cobrir als
histèrics presoners wookiees amb un diluvi de matèria orgànica ensangonada.
El silenci va baixar de cop a
l'hangar.
Chewbacca va avançar per entre els
encongits wookiees supervivents. Havien consumit tota la seva fúria i les seves
reserves d'energia, i tots van anar apartant-se a poc a poc del cadàver del seu
torturador. El vell Nawruun s'alçà, va clavar la mirada en el fuet d'energia
que empunyava i el va contemplar durant uns moments com si no sabés què era
fins que va acabar deixant-lo caure a terra.
El fuet va fer un so buit en xocar
amb les planxes i en Nawruun es va anar doblegant sobre si mateix fins a caure
al seu costat. Un gran sotrac va recórrer tot el seu cos, i el vell wookiee va
començar a sanglotar.
En Tol Sivron va intentar trobar un
lloc còmode per seure i relaxar-se al compartiment de pilotatge de l'Estrella de la Mort, però el prototip no
havia estat dissenyat pensant en els luxes.
Fileres d'equip envoltats per cables
i soldadures fetes a corre-cuita sorgien del sòl. Les bigues i estructures
reforçades li impedien veure la major part de la Instal·lació convertida en
camp de batalla, però així i tot en Sivron podia adonar-se que les forces
rebels ja s'havien apoderat de tot el complex.
El garbuix de torres de refrigeració
i difusors de radiació del reactor central que ocupava el perímetre exterior de
l'aglomerat de planetoides es va il·luminar de sobte i va començar a
esfondrar-se.
La veu seca i gutural d’en Wermyn va
brollar un instant després, de la reixeta de la ràdio.
-Els nostres explosius han destruït
els sistemes de refrigeració, director Sivron -va dir -. El reactor no trigarà
a passar a la fase supercrítica. No crec que els atacants puguin aturar la
reacció en cadena. La Instal·lació de les Goles està condemnada.
-Molt bé, Wermyn -va dir en Sivron.
Se sentia consternat davant la
pèrdua d'un equip que tenia una importància vital, però pensant-ho bé... Bé,
què més podia fer després de tot? Els seus guardians imperials l’havien abandonat.
Sivron i els seus líders de divisió havien ofert una digna resistència. No
tenien cap ajuda militar, per tant no es podia esperar que aconseguissin vèncer
a una força d'atac ben armada, oi? A més, estaven seguint els procediments
establerts. Ningú podria fer-los cap retret.
En Sivron va mirar al capità de les
tropes d'assalt i als altres tres líders de divisió. La resta de científics de
les Goles i els contingents de soldats ja havien buscat refugi a les sales de
control i aprovisionament del prototip.
-No he tingut ocasió d'examinar tots
els esquemes tècnics d'aquest prototip d'estació de combat -va dir, i va mirar
al seu voltant -. Hi ha algú que sàpiga pilotar aquest navili?
La Golanda va mirar en Doxin, que al
seu torn va mirar en Yemm.
-Tinc certa experiència com a pilot
de vehicles d'atac, senyor -va dir el capità de les tropes d'assalt -. Potser
aconsegueixi entendre els controls.
-Excel·lent, capità -va dir en Tol
Sivron-. Hmmmm... Necessita seure aquí? -Va preguntar, aixecant-se de la butaca
de comandament.
-No cal, senyor. Puc manejar els
controls des del centre de comandament.
El capità va anar cap a una filera
de controls.
-Deuen haver detectat les explosions
d’en Wermyn -va dir en Doxin mentre contemplava com les naus d'atac rebels
s'agrupaven al voltant del planetoide que albergava el reactor.
Dues llançadores més van baixar del
buit per desplegar nous grups d'assalt a la central d'energia. La potència de
foc combinada dels rebels impediria qualsevol intent de rescat.
- I ara com se suposa que anem a
treure a Wermyn d'aquí? -Va preguntar en Sivron.
En Yemm va tornar a fullejar el
manual de Procediments d'Emergència.
-Crec que tampoc vàrem pensar en
aquesta contingència -va dir per fi.
Les cues cefàliques d’en Tol Sivron
van onejar d'un costat a un altre en un moviment que indicava intensa
irritació.
-La qual cosa és un error
lamentable, no li sembla?
Va arrufar les celles i va intentar
trobar alguna manera d'adaptar-se a la nova situació. Els twi'leks eren uns
grans experts en l'art de l'adaptació. En Sivron havia aconseguit adaptar-se
quan va marxar de Ryloth, el seu planeta natal, i després també havia sabut
adaptar-se quan el Moff Tarkin el va nomenar director del tanc de cervells.
Estava clar que hauria de tornar a canviar els seus plans per adaptar-se a una
nova situació que estava empitjorant per minuts i treure el màxim profit
possible d'ella.
-Molt bé, així que no hi ha temps de
rescatar Wermyn... Canvi de plans. Hem de servir a l'Imperi, i aquest és el
nostre primer deure i té prioritat sobre tota la resta. Hem de retirar-nos
ràpidament i sortir d'aquí amb aquest prototip de l'Estrella de la Mort intacte.
En Wermyn ja havia vist com els
equips d'atac rebels descendien per apoderar-se del planetoide que albergava el
reactor, i va tornar a posar-se en contacte amb Tol Sivron.
- Què puc fer per ajudar, director?
-Va preguntar, i la seva ronca veu de baix sonava clarament més preocupada i
nerviosa que abans -. Com planegen rescatar-me?
En Tol Sivron va obrir el canal de
comunicacions.
-Wermyn, vull que sàpiga el molt que
l'admiro i com respecto els seus llargs anys de servei -va dir en el to més
sincer i solemne de què era capaç -. Lamento molt que no pugui gaudir d'un
retir tan llarg i feliç com el que jo havia esperat per a vostè. Una vegada
més, li prego que accepti la meva admiració i el meu respecte... Moltes
gràcies, Wermyn.
Va tallar la comunicació i va dir al
capità de les tropes d'assalt.
-Bé, i ara hem de sortir d'aquí
immediatament.
La Qwi Xux va baixar a la
Instal·lació de les Goles amb Wedge Antilles quant va haver passat el moment
més aferrissat de la batalla. La Qwi va veure com els planetoides s'anaven fent
més i més grans a mesura que s'aproximaven a ells. Havia passat la major part
de la seva vida allà baix, però recordava molt poc d'ella.
Deixant de banda la destrucció de la
primera corbeta, les pèrdues sofertes per la flota de la Nova República havien
estat mínimes. Els científics de les Goles havien ofert una resistència gairebé
inapreciable i, de fet, molt inferior a la que en Wedge temia trobar. La Qwi ja
cremava en desitjos de recórrer els seus antics laboratoris, i estava impacient
per examinar els seus arxius amb l'esperança de trobar una contestació a
algunes de les seves preguntes..., encara que temia quines poguessin ser
aquestes respostes.
En Wedge es va inclinar sobre ella i
li va agafar la mà.
-Tot anirà bé -va dir -. Ens seràs
d'una gran ajuda. Espera i ho veuràs.
La Qwi Xux va tornar el cap cap a
ell i el va contemplar amb els seus grans ulls plens de malenconiosa tendresa.
-Faré el que pugui, i... -Va
començar a dir. Però alguna cosa va atreure la seva atenció de sobte, i va
estendre una mà assenyalant els planetoides -. Mira, Wedge! Hem de detenir-lo.
El prototip de l'Estrella de la Mort s'estava allunyant
de la Instal·lació de les Goles impulsat pels seus potents motors, una
gegantina esfera metàl·lica que relluïa sota la llum reflectida del núvol de
gasos.
-Segons els meus arxius, la
Instal·lació de les Goles comptava amb un prototip en condicions de funcionar
-va dir la Qwi -. Si porten aquesta Estrella
de la Mort a l'espai de la Nova República...
La colossal esfera de l'Estrella de la Mort va sortir disparada
a tota velocitat cap als confins del cúmul de forats negres abans que la Qwi
pogués acabar la frase, i es va esfumar entre els núvols de gasos
superrecalentats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada