Campions de la Força (X)

Anterior

10

El Falcó Mil·lenari va emergir de l’hiperespai prop de les coordenades del sistema estel·lar destruït que havia estat Càrida.

En Han Solo va polaritzar el visor segmentat per contemplar les runes que fins feia molt poc temps havien estat un grup de planetes i un sol flamejant. Mirés on mirés, ja només podia veure una franja de gasos que encara brillaven i un mar de radiacions sorgit de la supernova. La destrucció pertanyia a un ordre de magnitud major fins i tot que el que s'havia trobat quan va sortir de l'hiperespai per descobrir que Alderaan havia estat reduït a un munt de fragments esmicolats. Tot allò havia passat quan encara ni tan sols coneixia la Leia, abans que hagués unit el seu destí al de la Rebel·lió i abans que arribés a creure en la Força.

L'estrella de Càrida havia esclatat expel·lint matèria estel·lar que formava una gruixuda banda al voltant de l'eclíptica, així com gegantins telons de gasos en contínua agitació que brillaven i guspirejaven amb centelleigs d'intensa energia a través de tot l'espectre. L'ona expansiva havia solcat l'espai, i seguiria avançant per ell fins acabar dissipant-se milers d'anys després.

En Han va connectar els seus sensors d'alta resolució i va localitzar unes quantes masses de cendres i pols, els paquets consumits de mons que havien estat els planetes exteriors del sistema. Encara resplendien com brases en una foguera agonitzant.

Lando Calrissian estava assegut al seu costat, bocabadat per la sorpresa.

-Coi. Amic, aquest noi sí que sap com causar danys...

En Han va assentir. Tenia la gola resseca i tan adolorida com si estigués en carn viva. No veure Chewbacca assegut al seient del copilot li feia sentir bastant rar. Han esperava que el seu amic wookiee estigués passant-ho millor en la seva missió del que ho estava passant ell.

Els bancs sensors del Falcó amb prou feines podien absorbir les sobrecàrregues d'energia que palpitaven a través de les restes del sistema Caridà. Els raigs X i gamma martellejaven els escuts de la nau, però en Han no va veure ni rastre d’en Kyp.

- Què creus que podràs trobar amb tota l'estàtica que hi ha per aquí, Han? -Va preguntar en Lando -. Si tens molts reflexos i un munt de sort, potser podries arribar a detectar una empremta fònica deixada pels motors subllumínics del Triturador de Sols, però mai aconseguiràs trobar aquest rastre estant envoltat en l'halo d'una supernova. Les probabilitats que ho aconsegueixis són...

En Han el va interrompre aixecant una mà.

-No em parlis mai de probabilitats -va dir -. Tu tens l'experiència suficient per saber que no cal fer cap cas d'elles.

En Lando va somriure.

-Sí, ja ho sé, ja ho sé... Bé, què farem llavors? Per a què hem vingut a aquest sistema?

En Han va arrufar els llavis mentre buscava una resposta. No podia explicar per què, però li havia semblat que si volia seguir la pista d’en Kyp havia de començar anant al sistema de Càrida.

-Vull veure el que va veure en Kyp -va dir per fi -, i vull pensar tal com ell ha pogut estar pensant. Què estava passant pel seu cap?

-Tu el coneixes molt millor que jo, vell amic. Si en Kyp va fer cremar tota la Nebulosa del Calder per eliminar a l’almirall Daala, i ara ha fet miques tot el centre d'ensinistrament militar imperial... Bé, on anirà a continuació? Posa't al seu lloc i pensa. Han, quin seria el teu proper objectiu?

En Han va clavar la mirada en l'infern que fins no feia gaire temps era el sol de Càrida.

-Si el meu objectiu és causar el màxim dany possible a l'Imperi, llavors aniria a...

En Han es va girar i va mirar al Lando. Les pupil·les castany fosc d’en Lando estaven clavades en ell, i tenia els ulls molt oberts.

-Això és massa perillós -va dir -. Mai aniria allà!

-No crec que el perill tingui res a veure amb això -va replicar en Han.

-Deixa que ho endevini. El pròxim que diràs serà que seguirem en Kyp fins als Sistemes del Nucli.

-Ho has endevinat, vell amic.

En Han va introduir les coordenades a l'ordinador de navegació, i va sentir murmurar al Lando que així mai arribaria a Kèssel a temps.

Els gasos resplendents de l'estrella de Càrida convinguda en supernova van formar un embut al seu voltant a mesura que l'espai s'allargava. El Falcó va sortir disparat a l’hiperespai, seguint un rumb que el portaria molt enrere de les línies enemigues i al mateix cor de les forces amb les que seguia comptant l'Imperi.

L'Emperador havia reunit totes les seves defenses prop del resplendent cor de la galàxia, allà on les estrelles estaven molt a prop la unes de les altres formant configuracions que encara no havien estat explorades, i havia presentat batalla per última vegada als rebels. Però Palpatine havia estat destruït, i des de llavors els senyors de la guerra imperials s'havien limitat a lluitar entre si intentant aconseguir el control del que quedava de l'Imperi. Ja no hi havia cap supergeni militar com el Gran Almirall Thrawn que pogués unificar les restes, i la gran màquina de guerra imperial s'havia retirat cap als altament protegits Sistemes del Nucli. Els senyors de la guerra havien permès que la victoriosa Nova República es llepés les seves ferides mentre intentaven arribar a la supremacia en el seu petit racó de la galàxia.

Però quan un líder militar aconseguís imposar-se als altres, les forces combinades de l'Imperi es llançarien sobre la Nova República..., llevat que en Kyp Durron les destruís abans.

Han i Lando van trobar les restes d'una nana vermella que havia esclatat a la perifèria del nucli. El petit sol d'escassa magnitud mai havia tingut res de particular, i segons l'atles planetari del Falcó no tenia mons habitables. Però les missions d'exploració havien esbrinat que el sistema de la nana vermella albergava una drassana de construcció de naus espacials, un dipòsit d'armament, i espai per a l'emmagatzematge d'arxius protegits sota la forma de voltes blindades excavades en les profunditats de diversos planetes rocosos desproveïts de vida.

En Han va alçar la mirada cap al visor i va veure que la petita estrella havia esclatat d'una manera menys espectacular que el sol de Càrida, produint una petita erupció sense la massa suficient per generar una reacció en cadena significativa. Però tot i així les ones expansives havien polvoritzat i incinerat els planetes que es movien en òrbites més properes a la nana vermella.

-Ho ha tornat a fer -va dir en Han -. No hi ha manera que se't passi per alt un rastre com el que està deixant en Kyp, oi? Lando va entretancar els ulls mentre inspeccionava els sensors. -He localitzat a onze Destructors Estel·lars de la classe Victòria sortint del sistema -va dir.

-Oh, això és senzillament fantàstic -va dir en Han. Ja tenia preocupacions més que suficients amb en Kyp i el Triturador de Sols, i l'últim que desitjava en aquells moments era haver de veure-se-les amb una flota imperial sencera alhora -. Encara no ens han detectat?

-No ho crec. Encara hi ha moltes radiacions i interferències com a resultat d'aquesta explosió. Tinc la impressió que s'han limitat a fer les maletes i sortir corrent.

En Han va començar a sentir una mica d'esperança.

- Creus que això va ocórrer recentment? Potser en Kyp acabi de fer esclatar l'estrella, no?

-Podria ser.

-Molt bé. Llavors serà millor que comencis a buscar...

-Ja el tinc, Han. El Triturador de Sols es troba a força alçada per sobre de l'eclíptica, com si estigués..., com si estigués contemplant el que passa.

-Traça un curs -va dir en Han, alçant-se al seient -. Anem a per ell. Màxima velocitat, Lando.

Va connectar el sistema d'encesa i la filera de motors subllumínics del Falcó va acomiadar una flamarada blanca. L'acceleració els va incrustar en els respatllers dels seients mentre la nau descrivia un gràcil viratge, lliscant per sobre del pla orbital per començar a aproximar-se al puntet que acabava d'aparèixer a les pantalles dels seus sensors. Però el Triturador de Sols es va posar en moviment quan el Falcó va començar a reduir la distància que s'interposava entre ells.

-Ens ha detectat. Seguim-lo! -Va cridar en Han -. Si passa a velocitat lumínica l’haurem perdut.

El Falcó va sortir disparat cap endavant. En Han va clavar la mirada en un puntet lluminós que es desplaçava sobre el panorama estel·lar en una trajectòria que li faria creuar el rumb que estaven seguint.

- Vols que connecti els làsers, Han? -Va preguntar en Lando -. No anem a disparar-li, oi? I si, si no s'atura?

-Disparar-li no serviria de res..., no amb aquesta armadura quàntica seva. –En Han va obrir un canal de comunicacions -. Kyp, sóc jo... Sóc Han Solo. Hem de parlar amb tu, noi.

La resposta del Triturador de Sols va consistir en un parpelleig acompanyat per un canvi de curs i un augment de la velocitat.

-Trepitja a fons, Lando -va dir en Han -. Anem a seguir-lo.

-Ja estem a punt de sobrepassar les línies vermelles -va replicar en Lando.

-El Falcó aguantarà -va dir en Han, i va tornar a inclinar-se sobre el sistema de comunicacions -. Ei, Kyp, escolta’m!

El Triturador de Sols va descriure un arc i va començar a augmentar de grandària al visualitzador.

-Ah... Han? -Va exclamar en Lando -. Ve cap a nosaltres.

En Han es va sentir envaït per una onada d'alegria, i es va alegrar que en Kyp estigués donant la volta per parlar amb ells.

-Crec que vol envestir-nos -va dir en Lando.

En Han va parpellejar amb incredulitat i es va inclinar sobre el transmissor.

-No ho facis, Kyp. Kyp! Sóc jo, Han!

El Triturador de Sols va passar al costat d'ells a tota velocitat, desviant-se en l'últim moment per llançar una andanada de feixos làser des de les armes defensives instal·lades al casc. En Han va sentir els cops sords dels trets en fer impacte en el Falcó, però no van causar cap dany.

-Deu haver estat un advertiment -va dir en Lando.

-Sí, eh? Doncs quina advertència! -Va replicar en Han -. Kyp, per què no...?

La veu aspra i trencadissa del jove va brollar per fi del canal de comunicacions.

-Deixa’m en pau, Han. Fora d'aquí. Tinc molta feina a fer.

-Hmmmm. Bé, Kyp, la veritat és que aquest és precisament el tema del qual m'agradaria parlar amb tu... -Va balbucejar en Han, sentint-se sobtadament confús i sense saber molt bé què havia de dir-li.

El Triturador de Sols va tornar a avançar cap a ells com si es disposés a llançar una altra andanada de foc làser. En Han va moure ràpidament les mans sobre els controls quan la petita nau passava a tota velocitat al costat d'ells i va disparar el raig tractor del Falcó Mil·lenari, centrant-la sobre la diminuta superarma i establint contacte.

- Ei, l’he enxampat! -Va exclamar, molt sorprès.

La inèrcia del Triturador de Sols va ser suficient perquè el Falcó trontollés i comencés a girar, però el raig tractor va aguantar la sobtada estirada. En Han va incrementar el flux d'energia i va reforçar la seva presa invisible. Les dues naus van acabar quedant-se relativament immòbils molt per sobre del pla orbital que havia ocupat la nana vermella abans d'esclatar.

-Molt bé, Han -va dir en Kyp -. Si és així com ho vols... No puc permetre que em detinguis.

El canal de comunicacions va tornar a quedar en silenci.

-No m'ha agradat gens com sonava això, Han -va dir en Lando.

La veu d’en Kyp va tornar a sorgir del canal de comunicacions.

-Un d'aquests torpedes de ressonància és suficient per fer esclatar tota una estrella -va dir -. Estic segur que un munt de ferralla com el Falcó no li durarà ni un segon.

En Han va alçar la mirada cap a la silueta cristal·lina del Triturador de Sols. El projector toroïdal va quedar embolicat en un espurneig blau verdós, i va començar a acumular l'energia necessària per llançar un dels seus projectils a una distància tan reduïda que en termes espacials equivalia en disparar a boca de canó.

-Tinc un mal pressentiment, Lando -va murmurar en Han.

 Següent