17
Els seus tres Destructors Estel·lars
ja estaven fora de perill ocults entre les illes ionitzades de la Nebulosa del
Calder, i l’almirall Daala s'havia retirat a la seva cambra per estudiar les
tàctiques que anava a emprar.
Es va asseure rígidament en una
còmoda butaca, negant-se a relaxar-se en aquell ambient càlid i acollidor. Un
excés de comoditat sempre feia que la Daala se sentís clarament incòmoda.
La imatge hologràfica del Gran Moff
Tarkin compartia la penombra de l'habitació amb ella, i tots els anys
transcorreguts no l'havien fet canviar gens ni mica. La prima silueta d'aquell
home que havia estat tan dur com l'acer estava presentant les seves
conferències i els seus comunicats en forma d'enregistraments hologràfiques, i
la Daala ja les havia vist dotzenes de vegades.
La Daala va aprofitar la intimitat
que li oferien les seves estances per permetre’s trobar a faltar a l'única
persona de l'Acadèmia Militar Imperial que havia estat capaç de percebre el seu
talent. En Tarkin l’havia elevat al seu rang d’almirall, convertint-la, almenys
que ella sabés, en la dona de més alta graduació de totes les forces armades
imperials.
La Daala havia repassat en moltes
ocasions les gravacions d’en Tarkin durant els seus anys d'exili a la
Instal·lació de les Goles, però en aquells moments les estava estudiant amb
gran atenció. Les seves celles es van arrufar fins a quedar unides, i els seus
lluminosos ulls verds es van entretancar mentre es concentrava en cada paraula
que sortia dels llavis de Tarkin, buscant algun consell indispensable per assegurar
l'èxit de la seva guerra privada contra la Rebel·lió.
«Eliminar una dotzena de petites amenaces sempre resulta més senzill que
acabar amb un centre de desafiament ben sòlidament establert, deia la imatge
hologràfica en un discurs pronunciat durant una visita a Càrida en la qual
havia explicat la"Doctrina Tarkin". Governeu mitjançant la por que
inspira la força en comptes de mitjançant la mateixa força. Si utilitzem el
nostre poder amb prudència i saviesa, intimidarem a milers de planetes amb
l'exemple d'uns quants seleccionats entre ells.»
La Daala va rebobinar l’holocinta
per tornar a escoltar les paraules d’en Tarkin mentre pensava que a la seva
ment li havia faltat molt poc per comprendre alguna cosa d'una importància
crucial, però el timbre de la porta la va interrompre.
-Llums -va dir mentre allargava la
mà per desconnectar l’holoprojector.
La corpulenta silueta del comandant
Kratas romania rígidament immòbil davant de la seva porta amb les mans unides a
l'esquena. En Kratas estava intentant dissimular un somriure de satisfacció,
però l'expressió escapava al seu control i es revelava en un petit tic facial i
en la lleu inclinació cap amunt dels seus llavis, tan prims que resultaven
gairebé invisibles.
- Sí, comandant? -va preguntar la Daala
-. Què passa?
-Hem interceptat un senyal -va dir
en Kratas -. Pel que sembla procedeix d'un androide d'exploració imperial que
ha transmès dades codificades recollides en un important planeta rebel anomenat
Calamari on es troben alguns de les drassanes més importants de l'Aliança. No
tenim cap forma d'esbrinar l'antiguitat de la informació.
La Daala va alçar les celles i va
permetre que els seus pàl·lids llavis es corbessin en un somriure. Va alçar les
dues mans per recollir la seva cabellera del color del metall fos darrere de
les espatlles i va sentir l'espurneig d'electricitat estàtica entre els tous
dels seus dits, com si l'excitació que s'havia començat a apoderar d'ella fos
prou intensa com per generar diminutes descàrregues d'energia.
- Està segur que la transmissió és
autèntica? -va preguntar -. Cap a on anava dirigida?
-Era un senyal d'ampli espectre,
almirall. La meva hipòtesi és que aquests androides d'exploració van ser
dispersats amb una gran amplitud i de manera aleatòria, de manera que mai
coneixerien la situació de cap Destructor Estel·lar determinat quan
transmetessin la seva informació.
- I no podria ser una falsificació
enviada pels rebels? Potser es tracta d'un parany.
-No ho crec. El codi era molt
complicat. De fet, no aconseguíem desxifrar-lo fins que no vàrem fer una nova
comparació amb un dels codis que ens va lliurar el Gran Moff Tarkin durant la
seva última visita a la Instal·lació de les Goles.
-Excel·lent, comandant -va dir la
Daala, i va lliscar els palmells de les mans sobre la tela grisa verdosa dels
pantalons del seu uniforme com volent allisar unes arrugues inexistents -. Estàvem
buscant un nou objectiu per atacar, i si aquestes drassanes són tan importants
com diu... Bé, llavors Calamari sembla un bon candidat. Suposo que és un objectiu
tan bo com qualsevol altre. Vull que vostè i els capitans de les altres dues
naus es reuneixin en aquella sala de guerra. Prepareu els Destructors
Estel·lars per a la partida immediata, recarreguin totes les bateries
turbolàser i aprovisionin als caces TIE.
-Aquesta vegada seguirem
l'estratègia del Gran Moff Tarkin al peu de la lletra -va afegir la Daala,
puntuant les seves paraules amb moviments del dit índex com si apunyalés l'aire
-. Que tothom repassi les gravacions del Gran Moff Tarkin. No vull errors,
entesos? L'atac ha de ser impecable.
La Daala va sortir al passadís i va
atenuar les llums. Els seus dos guardaespatlles de les tropes d'assalt es van
col·locar immediatament darrere d'ella, i els talons de les seves botes van
colpejar el sòl creant un mateix ressò sense un sol segon de diferència.
-S'han acabat els entrenaments -va dir
la Daala mirant a Kratas -. Després del nostre atac, el planeta Calamari no
serà més que un munt de runes.
La Leia estava pilotant el lliscador
aquàtic de cabina oberta de l’Ackbar, i el casc avançava veloçment sobre els
oceans de Calamari. El cel seguia semblant una sopa congelada de núvols foscos,
però la tempesta del dia anterior per fi havia acabat dissipant les seves
energies. El vent continuava sent bastant fresc i llançava gotetes d’escumeta
salada sobre els seus rostres, però la Leia no va poder evitar somriure amb
alleujament de pensar que l’Ackbar havia accedit a anar a Coruscant amb ella,
encara que només fos per parlar amb la Mon Mothma.
La Leia i la Cilghal l’estaven
portant de tornada a la Ciutat de l'Escuma Rodamón, on l’Ackbar podria enviar
les seves dades sísmiques als científics calamarians. L’Ackbar estava assegut
al banc del darrere del lliscador aquàtic i semblava molt inquiet i intranquil,
com si no se sentís res segur de si mateix.
L'hemisferi ple de protuberàncies de
la ciutat calamariana era tan gran que semblava una illa de color gris
metàl·lic. Petits vehicles aquàtics entraven i sortien d'ella, recollint xarxes
i tornant ràpidament cap a les obertures d'accés.
L’Ackbar es va aixecar en el seu
seient.
- Escolta! -va exclamar.
La Leia va parar l'orella, i de
sobte va sentir el gemec estrident d'una alarma imposant-se a l’estrèpit del
vent i les onades. Va agafar la unitat de comunicació i va prémer els botons
que la posarien en contacte amb el centre de control de la Ciutat de l'Escuma
Rodamón.
-Aquí el lliscador aquàtic
disset-zero-un-set -va dir -. Quina és la causa de l'alarma?
Un teló de llum enlluernadora es va
obrir pas a través dels núvols abans que la Leia hagués pogut rebre una
resposta i va fendir la superfície de l'oceà molt a prop de la ciutat flotant.
Guèisers d'aigua sobtadament vaporitzada van sortir disparats cap al cel amb un
xiuxiueig ofegat.
- Són turbolàsers! -va cridar Leia.
L’Ackbar es va agafar a la borda del
lliscador.
-Estan disparant contra nosaltres
des d'una òrbita molt baixa -va dir.
-Les comportes d'onatge s'estan
tancant -va dir de sobte una veu calamariana increïblement ferma i tranquil·la
pel sistema de comunicacions -. Tots els ciutadans s'han de posar a cobert
immediatament. Repetim. Les comportes d'onatge s'estan tancant...
La gran majoria de vehicles aquàtics
ja havia desaparegut pels diferents orificis d'accés escampats sobre el casc de
la Ciutat de l'Escuma Rodamón. Els que no havien pogut arribar a les comportes
van abandonar els seus vehicles i van saltar per la borda per baixar nedant
fins a les entrades submergides.
Moltes comportes ja s'havien tancat
amb el seu peculiar moviment de boques que es lliscaven en diagonal. La Leia va
enfilar la proa del lliscador cap a una de les entrades que encara no s'havien
tancat i va accelerar al màxim. La sobtada empenta cap enrere va fer que els
tres fossin llançats contra el respatller dels seients.
Un esquadró sencer de caces i
bombarders TIE va aparèixer de sobte sobre ells com un esbart d'aus carronyeres
de cossos angulosos i talls tallants com navalles. L'esquadró va iniciar un
picat molt pronunciat, baixant a tota velocitat entre el crit ensordidor dels
motors iònics bessons.
Els bombarders TIE van llançar
càrregues d'energia que van esclatar al mar produint enormes onades i núvols
d'escuma. Els caces TIE van passar rugint sobre la Ciutat de l'Escuma Rodamón,
sembrant el caos i la destrucció amb els seus canons làser. Llances de llum
verdosa van dibuixar un tapís fumejant sobre el casc de la ciutat.
Una onada va llançar un mur d'aigua
contra el lliscador. La Leia va lluitar desesperadament per no perdre el
control del vehicle, però no va reduir la velocitat i va mantenir els ulls
clavats en les comportes d'onatge que s’havien començat a tancar. Si no
aconseguien ficar-se per aquell forat cada vegada més reduït, quedarien
atrapats en la superfície de l'oceà i es convertirien en blancs indefensos del
bombardeig imperial.
-Vam deixar apostat un esquadró de
caces-B perquè defensés les drassanes orbitals -va dir l’Ackbar -. On són? He
d'esbrinar què està passant allà dalt...
-Potser tenen assumptes més urgents
dels quals ocupar-se -va dir la Cilghal, i la seva veu sonava tan ferma i
tranquil·la com sempre.
- Aguanteu! -va cridar la Leia, i va
disparar els dolls impulsors d'emergència.
El lliscador va pujar un metre més
per sobre de la superfície de l'oceà, i va sortir disparat cap endavant en un
últim esforç desesperat per travessar el buit entre les comportes. La Leia es
va ajupir mentre veia com les portes de metall seguien avançant en diagonal,
acostant-se cada vegada més l'una a l'altra...
L’esmolada vora de plastiacer de
l'entrada va fregar el casc del lliscador quan Leia va aconseguir fer-lo passar
per sobre de la gruixuda comporta metàl·lica, i un instant després es van
trobar fora de perill al túnel il·luminat per les tires verdoses. El vehicle
havia estat viatjant a una velocitat tan gran que fins i tot aquest petit impacte
va ser suficient perquè comencés a donar tombs. La Leia va lluitar amb els
controls i va intentar reduir la velocitat mentre el lliscador xocava primer
amb una paret i després amb l'altra, provocant diluvis d'espurnes amb cada
col·lisió. La Leia per fi va aconseguir detenir-lo, i les comportes d'onatge es
van tancar darrere d'ells amb un estrèpit ensordidor.
La Leia va sortir del lliscador
després d'haver-se assegurat que els tres es trobaven il·lesos. Podia sentir el
repetit retrunyir de les explosions causades pels bombarders TIE i els
estridents crits que acompanyaven cada tret dels canons làser, una cacofonia de
sorolls tan terrible que aconseguia travessar fins i tot el gruix blindatge de
la ciutat flotant.
L’Ackbar va donar l'esquena al
lliscador avariat i es va girar cap a la Cilghal.
-Porti’m al centre de control
immediatament -va dir -. Vull establir connexió amb les forces de defensa
orbital. -Ja semblava més despert i més ple d'energies -. Si puc esbrinar què
està passant, potser aconsegueixi trobar alguna forma d'ajudar-nos a tots.
-Sí, almirall -va dir la Cilghal, i
la Leia es va tornar a preguntar si havia utilitzat el seu rang de manera
deliberada.
Els llums d'alarma s'encenien i
s'apagaven i el gemec de les sirenes creava ressons als passadissos
serpentejants pels quals van arrencar a córrer. Es van trobar amb diversos
grups de quarrens, els seus rostres tentaculats deixaven escapar bombollosos
dolls d'exclamacions mentre baixaven a corre-cuita pels pous d'accés que
portaven als nivells subaquàtics. La Leia estava segura que havien començat a
abandonar l'estructura de la ciutat, i que baixarien nedant a les profunditats
de l'oceà fins que es creguessin fora de perill.
La Cilghal va estendre el braç cap a
les portes d'un turboascensor, i altres calamarians van córrer cap a ella en un
intent desesperat d'arribar fins a la protecció que oferia el recinte intern de
la ciutat. La Cilghal va reaccionar alçant la veu per primera vegada des que la
Leia l'havia conegut.
- Obriu pas a l'almirall Ackbar! -va
cridar -. Hem d'arribar al Centre de Comandament.
-Ackbar... -van repetir diversos
calamarians, fent-se de banda per deixar-lo passar -. Almirall Ackbar!
L’Ackbar semblava més alt i dret, i
en el seu rostre ja no es veia aquella expressió de tristesa assetjada que
s'havia apoderat d'ell des de l'accident a Vòrtex. La Leia sabia que tots els
calamarians recordaven l'horrible malson dels atacs imperials..., però si
existia algú capaç de muntar una defensa amb els escassos recursos de què
disposaven, no hi havia dubte que era l’Ackbar.
El turboascensor va obrir les portes
al nivell del Centre de Comandament i l'ambaixadora Cilghal els va guiar.
Després va utilitzar els seus codis d'accés diplomàtic perquè poguessin entrar
al nucli de la Ciutat de l'Escuma Rodamón, i uns instants després es van trobar
envoltats pel caos que s'havia apoderat del Centre de Comandament.
Set experts en tàctiques
calamarianes estaven asseguts als llocs de comandament contemplant la batalla
que es desenvolupava en el cel per sobre dels seus caps. Al centre de la sala
hi havia un diagrama hologràfic del planeta i la seva lluna suspesa entre
puntets de llum que representaven a les formacions defensives de caces.
La Leia va contemplar amb estupor
els dos Destructors Estel·lars que orbitaven el planeta, flotant l'un al costat
de l'altre mentre llançaven descàrregues de les seves bateries turbolàser
contra l'oceà. Els esquadrons de caces TIE seguien atacant la Ciutat de
l'Escuma Rodamón. Els visors externs mostraven els forats fumejants que havien
aparegut allà on les bombes de protons havien travessat el blindatge defensiu
de la ciutat. Els làsers defensius de la ciutat flotant llançaven els seus
feixos cap al cel eliminant una nau darrere l'altra..., però sempre apareixien
més atacants.
El comandant de la ciutat va donar
l'esquena al seu lloc de comandament, va girar-se amb un moviment oscil·lant
cap a ells i els va veure per primera vegada.
- Almirall Ackbar! Ha d'ajudar-nos
en les operacions defensives, senyor... Em poso a les seves ordres.
-Necessito una avaluació tàctica de
la situació actual -va dir l’Ackbar anant cap a la projecció hologràfica.
-Porta’m fins al sistema de
comunicacions, Cilghal -va dir la Leia, alçant la veu per fer-se sentir per
sobre de la confusió -. Puc utilitzar els meus codis de prioritat per
sol·licitar ajuda militar de la Nova República. Si utilitzo una freqüència prou
baixa, els codis poden obrir-se pas a través de qualsevol pantalla
d'interferències emesa per aquests Destructors Estel·lars.
- Creu que els seus navilis de
combat podran arribar aquí a temps? -va preguntar la Cilghal.
-Això dependrà de quanta estona
siguem capaços de seguir defensant-nos -va respondre la Leia.
La Leia no podia veure cap emoció a
la cara de la Cilghal, però quan li va respondre sí que va poder captar una
ombra d'orgull en la seva veu.
-Mon Calamari es va alliberar de la
primera ocupació imperial utilitzant únicament eines i equip científic. Ara
comptem amb armes de veritat, i podrem mantenir a ratlla tot el temps que sigui
necessari. –La Cilghal va moure una mà-aleta assenyalant un tauler de control
proper -. Podeu utilitzar aquest lloc de comunicacions per enviar el missatge.
La Leia va córrer cap al panell i va
teclejar els codis d'alta prioritat que enviarien un senyal codificat en forma
de feix restringit directament a Coruscant.
-Aquí la ministra Leia Organa Solo
-va dir -. El planeta Calamari està sent atacat per dos Destructors Estel·lars
de l'Imperi. Sol·licitem ajuda immediata... Repeteixo, sol·licitem ajuda
immediata! Si no arriben aviat, no caldrà que es molestin a venir.
El comandant de la ciutat va ficar
una mà palmejada en el diagrama hologràfic que mostrava el desenvolupament de
la batalla.
-Hem col·locat tot l'esquadró de caces-B
en aquesta zona per defensar les drassanes perquè pensem que serien l'objectiu
amb més probabilitats de ser atacat -va començar a explicar -. Però els
Destructors Estel·lars es van posar en òrbita al voltant del planeta només
sortir de l’hiperespai i van començar a atacar les ciutats flotants. En aquests
moments els dos Destructors Estel·lars estan concentrant tota la seva potència
de foc sobre la Ciutat Escull de la Llar. En Han deixat dos esquadrons de caces
i bombarders TIE perquè segueixin atacant la nostra ciutat, i tres esquadrons
més estan bombardejant Abismes de Corall.
-Hem perdut tot contacte amb Escull
de la Llar, comandant -va dir un dels experts en tàctica alçant la mirada sense
apartar la mà-aleta del micròfon que portava dins de l'orella -. Segons les
seves últimes transmissions hi havia un mínim de quinze bretxes diferents al
casc exterior, i l'aigua estava entrant en quantitats considerables. L'última
imatge mostrava una explosió de grans dimensions. L'anàlisi de l'estàtica
sembla indicar que tota la ciutat ha estat destruïda.
Un gemec de consternació va recórrer
tot el Centre de Comandament.
-Em disposava a retirar defenses de
les drassanes per atacar els Destructors Estel·lars -va dir amb veu vacil·lant
el comandant de la ciutat.
L’Ackbar estava contemplant els
eixams de caces-B que seguien assetjant als caces imperials.
-Una decisió molt encertada,
comandant -va dir, però la seva mirada seguia clavada al mapa, la lluna i els
dos Destructors Estel·lars que es trobaven a l'altra banda del planeta -. Esperi
un moment... -va murmurar -. Hi ha alguna cosa que em resulta molt familiar en
tot això.
L’Ackbar va guardar silenci durant
uns moments i va acabar assentint molt lentament, com si el seu enorme cap
s'hagués tornat sobtadament massa pesat per a les seves espatlles.
-Sí, comandant... Traieu tots els caces-B
de les seves posicions actuals a les drassanes i envieu-los contra els
Destructors Estel·lars. Deixi les drassanes totalment indefenses.
- Creu que és prudent fer-ho,
almirall? -va preguntar la Leia.
-No -va replicar l’Ackbar -. És un
parany.
L’almirall Daala es trobava en el
pont del Destructor Estel·lar Gorgona
contemplant com la batalla es desenvolupava sota d'ella seguint just el curs
que havia planejat.
Va pensar en com de superb que havia
estat el geni tàctic del Gran Moff Tarkin i es va sentir envaïda per una càlida
sensació d'orgull. El Basilisc surava
en òrbita al costat de la nau de la Daala, deixant un solc de mort per sobre de
la superfície dels oceans. Els caces TIE voleiaven d'un costat a un altre com
un eixam d'insectes enfurismats, escombrant la insignificant resistència que
els calamarians havien aconseguit organitzar.
Els caces-B rebels i algunes de les
naus de mida mitjana que es trobaven en òrbita només havien resultat ser una
molèstia menor. El Gorgona i el Basilisc havien anat portant a terme
totes les fases de l'atac de diversió acuradament coreografiat, i les forces
defensives calamarianes havien reaccionat de la manera esperada, deixant-se
manipular amb tanta facilitat com si fossin titelles suspeses de fils
invisibles.
La Daala es va girar cap al oficial
de comunicacions inclinat sobre els seus panells.
-Poseu-vos en contacte amb el capità
Brusc del Mantícora -va dir -. Les
forces calamarianes per fi han deixat indefenses les seves drassanes. El Mantícora pot iniciar el seu atac
immediatament.
L’Ackbar movia les mans i parlava
molt de pressa, com si sabés que no disposava de molt temps.
-Abans de ser alliberat per
l'Aliança Rebel jo era ajudant personal del Gran Moff Tarkin –deia -. En Tarkin
sempre gaudia enormement explicant-me amb tota exactitud el que havia de fer
per esclavitzar nous mons. Observant-lo vaig aprendre els fonaments tàctics de
la guerra espacial, les estratègies favorites d’en Tarkin incloses.
L’Ackbar va moure una mà-aleta
assenyalant les imatges dels dos Destructors Estel·lars.
-En Tarkin ha mort, però reconec
aquest truc -va seguir dient -. Sé què planeja fer el comandant d'aquestes
forces imperials. Disposem d'una xarxa de sensors a l'altre costat de la lluna?
-No, almirall -va dir el comandant
de la ciutat -. Fa uns anys vam estar pensant si havíem instal·lar-lo, però...
-Ja m'ho imaginava -el va
interrompre l’Ackbar -. Això vol dir que no podem saber què està passant allà,
oi?
-Així és.
- On vol arribar, almirall? -va
preguntar la Leia.
-Hi ha un tercer Destructor
Estel·lar ocult darrere de la nostra lluna.
Les paraules de l’Ackbar van fer que
la meitat de les veus que havien estat sentint a la sala fins aquell moment
callessin de sobte. Tots es van tornar cap a ell i el van contemplar amb
expressions sorpreses.
- Quines proves té?
La Leia va intentar usar els seus
incipients poders amb la Força per detectar la presència de l'enemic ocult,
però o aquest es trobava massa lluny o ella no era prou hàbil... o l'enemic no
hi era.
-Les accions del comandant de les
forces imperials em diuen tot el que necessito saber -va explicar l’Ackbar -. El
seu objectiu principal és el complex de les drassanes, és clar. Uns instants
després que aquests dos Destructors Estel·lars sortissin de l’hiperespai, un
tercer va emergir també, ocult en l'ombra de la nostra lluna. L'atac
d'avantguarda ha estat calculat per atreure'ns fent que ens allunyem de les
drassanes, i el seu objectiu és enganyar-nos i aconseguir que llancem totes les
nostres defenses contra una finta. Quan el tercer Destructor Estel·lar aparegui
i avanci al màxim de velocitat subllumínica que poden proporcionar-li els
motors, les drassanes es trobaran totalment indefenses. Una sola passada
bastarà perquè el tercer Destructor Estel·lar destrueixi per complet els
nostres complexos de construcció de naus sense patir pràcticament cap pèrdua.
-Però llavors, almirall... Per què
acabem de retirar totes les nostres forces de les drassanes? -va preguntar el
comandant de la ciutat.
-Perquè ara em proporcionarà els
codis de control remot d'aquella nau -va dir l’Ackbar, i va moure el cap
assenyalant l'immens hangar espacial en òrbita al costat del qual surava
l'esquelet del nou creuer de batalla a mig construir, el Marea Estel·lar.
-Però... El Marea Estel·lar encara no compta amb cap sistema d'armament en
condicions de funcionar, senyor.
-Però si no està equivocat els seus
motors si poden funcionar, oi?
-Sí -va dir el comandant de la
ciutat -. Les proves dels motors subllumínics es van dur a terme la setmana
passada. El nucli del reactor d’hiperimpulsió també està instal·lat, però mai
hem portat la nau a l’hiperespai.
-No cal que pugui viatjar per
l'hiperespai -va dir l’Ackbar -. Han evacuat a tots els enginyers de
construcció?
-Sí, van ser evacuats a la primera
senyal que estàvem sent atacats.
-Llavors vull tenir accés al sistema
de control remot d'aquesta nau.
-Almirall... -va murmurar el
comandant de la ciutat amb expressió dubitativa, però va acabar escrivint la
seqüència d'un codi de comandament -. Si es tracta de qualsevol altre en
comptes de vostè...
L’Ackbar va assumir el comandament i
va entrar al camp on es projectaven les imatges virtuals amb un paral·laxi
concebut per ulls telescòpics i molt separats.
La nau a mig construir va encendre
els seus motors i va entrar en la modalitat de control remot. El navili de combat
desarmat es va allunyar lentament de les drassanes orbitals amb un rugit
inaudible dels seus gegantins motors subllumínics, i va anar accelerant a poc a
poc a mesura que ascendia pel pou gravitatori del planeta. Els motors eren prou
poderosos com per emportar-se totes les estructures del moll espacial que
estaven connectades a la nau.
A l’Ackbar no li importava. Com més
massa hi hagués, millor.
La Leia es va mossegar el llavi
mentre escoltava els ecos eixordadors de l'atac que arribaven des de dalt. Els
sensors visuals externs estaven mostrant els danys soferts pel nucli de la
Ciutat de l'Escuma Rodamón, i una altra onada de caces TIE acabava de sorgir
del cel i estava baixant en un veloç picat per calcinar qualsevol superfície
exposada.
La Cilghal semblava haver entrat en
una espècie de tràngol, i la Leia es va preguntar si no estaria atordida davant
la ferocitat de l'atac i els horribles danys que estava causant. L'ambaixadora
romania immòbil davant les imatges orbitals que mostraven als eixams de caces,
de caces-B defensors i d'aparells TIE atacants. La Leia va veure com estenia
les mans per fregar punts de llum aparentment escollits a l'atzar amb les
puntes dels dits.
-Aquest. Ara aquest... Ara aquest
altre -deia la Cilghal.
La Leia va veure com la pantalla
s'il·luminava una fracció de segon després que Cilghal hagués fregat cada punt,
i va saber que aquells centelleigs encegadors indicaven la destrucció de les
naus assenyalades.
La Leia estava sorpresa, i no podia
creure que la Cilghal hagués estat capaç de triar-les amb tanta precisió. Però
les habilitats incipients que li havia ensenyat en Luke li van permetre sentir
una estirada impalpable procedent de l'ambaixadora, que estava duent a terme
una manipulació instintiva de la Força.
- Com està fent això? -va preguntar,
tot i que ja sospitava quina seria la resposta.
-Igual que ho vaig fer amb el banc
de peixos -va respondre la Cilghal en veu baixa -. No és més que un truc...
Però tant de bo pogués posar-me en contacte amb els nostres caces. Aquest,
aquest!
La Cilghal va estendre un llarg dit
per anar seguint la trajectòria d'un caça-B que semblava estar fora de perill
de qualsevol perill en el centre del seu esquadró, però de sobte un caça TIE
danyat que havia perdut el control va travessar el grup de naus movent-se en
una veloç espiral i va xocar amb el caça-B que l'ambaixadora calamariana havia
pressentit estava condemnat a la destrucció. La Cilghal havia fet exactament el
mateix amb el banc de peixos mentre la monstruosa criatura anomenada krakana
s'alimentava.
L'ambaixadora semblava atònita i
molt afectada.
-No hi ha temps suficient -va dir -.
No aconsegueixo esbrinar-ho amb l'antelació suficient...
La Leia va sentir un calfred de
sorpresa meravellat que no podia ser dissipat ni per tota la fúria de l'atac
imperial. Sabia sense necessitat de dur a terme cap mena d'examen que la Cilghal
tenia el potencial d'utilitzar els seus poders com un Jedi. La Leia hauria
d'enviar a la Cilghal al centre d'ensinistrament que en Luke havia establert a Yavin
IV..., si aconseguien sobreviure a l'infern que s'havia desencadenat sobre
Calamari.
L’Ackbar tenia la sensació de formar
part de la immensa nau a mig construir que estava controlant des del nucli
intern de la Ciutat de l'Escuma Rodamón. No prestava cap atenció a
l’ensordidora confusió dels informes i les alarmes que sonaven al Centre de
Comandament. Tot el seu cos s'havia convertit en una extensió del Marea Estel·lar, i l’Ackbar estava
veient a través dels ulls mecànics dels sensors.
Els motors donaven cada vegada més
velocitat a l'immens casc. La lluna de Calamari es va anar fent més gran a
mesura que l’Ackbar s'aproximava a ella, i després el Marea Estel·lar va començar a moure’s a gran velocitat molt a prop
de la superfície sense atmosfera plena de cràters per arribar al costat fosc de
la lluna i sortir del radi d'acció dels sistemes sensors... allà on el tercer
Destructor Estel·lar aguaitava emboscat.
L’Ackbar va connectar els reactors
d’hiperimpulsió del Marea Estel·lar i
va apagar els sistemes automàtics de refrigeració. Les alarmes van ressonar per
tot el seu cos quan les rutines d'advertència de la nau van entrar en acció i
van començar a avisar-lo amb els seus xiscles electrònics. Però l’Ackbar va
augmentar encara més la sortida de potència i va intentar aguantar, mantenint a
ratlla aquell formiguer de furiosa energia que esperava impacientment el moment
en què podria escapar del gegantí navili de combat a mig construir.
L’Ackbar va guiar el Marea Estel·lar al voltant de la
curvatura de la lluna i va veure la punta de fletxa que era el tercer
Destructor Estel·lar començant a activar les seves bateries d'armament.
-Allà hi ha...
Un instant després el tercer
Destructor Estel·lar va detectar la presència del creuer de combat de Mon
Calamari i va començar a descarregar un diluvi de feixos turbolàser sobre
ell... però a l’Ackbar no li importava gens ni mica.
Un feix d'energia va destruir un
punt d'unió en l'estructura del moll espacial que envoltava el Marea Estel·lar, i tot un entramat de
bigues va sortir acomiadat a l'espai. Un diluvi de gotetes de metall fos va
brollar de les planxes d'estribord allà on un impacte directe havia convertit
en vapor una bona part del casc.
L’Ackbar va seguir avançant a tota
velocitat en la seva missió suïcida, anant en línia recta cap a la gola del
Destructor Estel·lar. La nau imperial seguia disparant.
L’Ackbar va desactivar els últims
mecanismes de seguretat que mantenien controlat el reactor d’hiperimpulsió, que
no tenia escuts o proteccions. Faltaven molt pocs segons perquè la reacció que
s'estava desenvolupant dins el forn d'energia super-reescalfada arribés al punt
en què l'explosió seria inevitable.
Després l’Ackbar es va desconnectar
de la consola de comandaments i va permetre que les lleis de la física
seguissin el seu curs.
-Digueu-me què està passant, capità
Brusc! -va cridar l’almirall Daala pel sistema de comunicacions.
El Mantícora acabava d'iniciar la seva acceleració triomfal per
destruir les drassanes calamarianes quan de sobte tot va semblar embogir. Les
alarmes van interrompre la transmissió de la Daala.
El capità va aconseguir restablir la
connexió i va començar a cridar ordres.
- Hi ha una altra nau, almirall! -va
dir en Brusc, llançant-li una ràpida mirada de reüll i cremant en desitjos de
donar més ordres, però sense atrevir-se a ignorar del tot a la Daala -. Ha
sorgit del no-res... Havien, de saber que estàvem aquí.
-Això és impossible -va replicar la Daala
-. No tenien cap forma de detectar-nos -. No hem deixat cap rastre que pugui
ser captat pels sensors. Oficial de comunicacions!. Vull una connexió immediata
amb els sensors tàctics del Mantícora!
La Daala es va inclinar a la pantalla
i va veure el seu tercer Destructor Estel·lar i l'estructura esquelètica del
creuer estel·lar calamarià a mig construir. La pesada massa de les bastides de
construcció que arrossegava feia que semblés ridículament maldestre i lenta...
però avançava inexorablement. La Daala va comprendre a l'instant la tàctica
suïcida que anava a emprar.
- Sortiu d'aquí ara mateix!
El Mantícora va virar per allunyar-se de la trajectòria que seguia el Marea Estel·lar, però el creuer
calamarià s'estava movent massa de pressa. Les bateries turbolàser del Mantícora no podien fer res per frenar
el seu incontenible avanç.
La Daala va mantenir l'esquena
rígida i es va obligar a no encongir-se sobre si mateixa. Va tensar les mans al
voltant de la freda barana del lloc de comandament del pont fins que els seus
artells empal·lidiren, i li va semblar que el plastiacer s'allunyava a tota
velocitat sota d'ella. La seva boca resseca es va obrir per articular un
silenciós crit de negativa.
El navili de combat calamarià va
xocar amb la part inferior del casc del Mantícora,
però el Marea Estel·lar va esdevenir
una petita nova una fracció de segon abans de l'impacte. L'explosió el va
desintegrar per complet i va emetre encegadores onades d'energia que van fer
miques al Mantícora.
La transmissió del capità Brusc es
va interrompre de sobte.
La Daala va donar l'esquena a les
pantalles, estrenyent les dents i negant-se a permetre que les llàgrimes
abrasadores del fracàs envaïssin els seus verds ulls mentre pensava en tot
l'armament, tot el personal i tota la responsabilitat que acabaven de ser
destruïts.
Després va mantenir la mirada
clavada en l'espai, encegada per l'enlluernadora explosió doble que va sorgir
darrere de la lluna de Calamari creant un eclipsi artificial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada