4
Chewbacca va instar
als últims membres de l'equip de les Forces Especials a pujar al transport de
tropes amb un ensordidor rugit wookiee ple d'impaciència. Els altres transports
portaven tot el dia anant i venint de la superfície de Coruscant a una òrbita
propera al planeta, desplaçant les armes, l'equip i el personal del contingent
d'assalt que s'estava reunint en l'espai.
El grup de batalla
fortament armat consistia en una fragata d'escorta i quatre corbetes
corellianes, de manera que posseïa la potència de foc suficient per ocupar el
«tanc de cervells» secret imperial, la Instal·lació de les Goles, i vèncer
qualsevol resistència que puguin oposar els científics creadors d'armes que
havien quedat abandonats allà.
Els últims tres
endarrerits van pujar per la rampa. Portaven armadura lleugera i estaven
acabant d’assegurar-se les motxilles a l'esquena. En Chewbacca va veure com els
soldats s'instal·laven en els seus seients i es posaven els arnesos de
seguretat abans de prémer el botó LLIURE per fer pujar la rampa d'abordatge.
-La teva impaciència
no ens està ajudant en res, Chewbacca -va dir C3PO-. El nivell de tensió ja és
considerable, i només estàs aconseguint empitjorar les coses. Ja estic
començant a tenir mals pressentiments respecte a aquesta missió.
En Chewbacca va
respondre amb un grunyit gutural sense fer cap cas del seu comentari. Estava
tan impacient que va alçar en suspens l’androide i el va deixar caure amb un
ensordidor soroll metàl·lic en l'únic seient que encara estava buit..., que
malauradament es trobava al costat del d’en Chewbacca.
- Oh, vaja! -Va
exclamar C3PO mentre s'afanyava a posar-se l'arnès de seguretat -. Estic fent
tot el que puc... Ja saps que no tinc cap experiència en aquest tipus
d'assumptes.
En Chewbacca es va
instal·lar en un seient que mai havia estat concebut per acomodar a una
criatura tan gran, i va doblar els seus peluts genolls fins a deixar-los
gairebé al nivell del seu pit. Li hagués agradat poder estar a bord del Falcó Mil·lenari, però en Han i la Leia
havien anat a veure al Luke Skywalker, i Chewbacca estava convençut que el seu
primer deure era acudir en ajuda dels presoners wookiees que seguien atrapats
en la Instal·lació de les Goles i rescatar-los del seu captiveri.
Els altres membres
de l'equip d'assalt es van remoure nerviosament en els seus seients i van mirar
al seu voltant, fent una última comprovació de les seves llistes mentals
d'equip i procediments bàsics. Els Comandos d’en Page, una tropa d'elit,
tindrien al seu càrrec la major part de la missió a primera línia, amb molta
potència de foc de la Nova República per protegir-los. El Comandant
d'Operacions Especials, el general Crix Madine, havia explicat detalladament
l'estratègia de l'ocupació que es planejava portar a terme a les Forces
Especials. Tots els soldats eren molt competents i estaven prou ensinistrats.
Chewbacca estava
desitjant que el pilot es donés una mica de pressa i s'enlairés d'una vegada.
Va deixar anar un llarg sospir per entre els seus gruixuts llavis, va pensar en
Han i va intentar no preocupar-se. Tot i així, Chewbacca no podia oblidar que
portava molt de temps esperant que sorgís una oportunitat d'ajudar els esclaus
wookiees torturats.
Quan ell, en Han i
el jove Kyp Durron havien estat capturats per l’almirall Daala en la
Instal·lació de les Goles, en Chewbacca havia estat obligat a treballar al
costat dels captius wookiees a bord dels Destructors Estel·lars i en la mateixa
instal·lació. Els wookiees portaven més de deu anys presoners dins del cúmul de
forats negres fent treballs perillosos i esgotadors, i ja no eren capaços
d'oposar cap resistència. Pensar en les seves vides destrossades feia que en
Chewbacca sentís que li bullia la sang.
No feia molt havia
parlat davant el Consell de la Nova República, comptant amb la no excessivament
fiable ajuda de C3PO com a traductor. En Chewbacca havia instat els membres del
Consell que prenguessin la decisió d'ocupar la Instal·lació i alliberar els
presoners wookiees, de manera que també impedirien que els dissenys de noves
superarmes caiguessin en mans dels imperials. La Mon Mothma li havia donat
suport, i el Consell havia acabat accedint a la seva petició.
Els suports de
descens del transport van anar pujant a poc a poc amb un brunzit mecànic i van
desaparèixer dins el casc amb un repic de metall contra metall. El transport es
va alçar sobre els seus feixos repulsors, oscil·lant una lleu sacsejada i va
començar a allunyar-se de la plataforma de descens, pujant pel cel mentre la
metròpoli de Ciutat Imperial brillava sota ell.
C3PO va començar a
parlar amb si mateix. Chewbacca es va meravellar pensant en els extrems de
sofisticació que havia d'arribar al cervell electrònic de l’androide per ser
capaç de trobar un motiu de queixa a cada moment.
-Senzillament no
entenc per què la mestressa Leia em va ordenar que fos amb tu -deia C3PO-.
Sempre m'alegra poder ser útil en el que sigui, naturalment, però podria haver
ajudat a tenir cura dels nens mentre ella visita a l'amo Luke a Yavin IV. He
estat fent una bona feina com a cuidador i guardià dels bessons. No?
En Chewbacca va
deixar anar un grunyit.
-Cert, vam perdre
als nens al Zoo hologràfic d'Animals Extingits -va seguir dient C3PO-, però
només va ser una vegada, i a més, tot va acabar bé.
L’androide va moure
el seu cap daurat.
L'acceleració es va
anar incrementant, i Chewbacca va tancar els ulls i li va grunyir en wookiee a
l’androide que s'estigués callat. C3PO no li va fer cap cas.
-M'hauria agradat
molt poder veure a l’R2 a l'Acadèmia Jedi de l'amo Luke -va dir -. Fa molt de
temps que estic sense poder parlar amb la meva contrapart.
Després C3PO va
canviar de tema sense reduir ni un sol instant la velocitat de la seva contínua
xerrameca.
-Francament, no se
de què s'espera que serveixi la meva presència en aquesta missió militar. Mai
he estat molt bon combatent... No m'agraden els combats. Odio el tràfec i la
violència en totes les seves formes, encara que per desgràcia he hagut de
trobar-me en moltes situacions mogudes.
La inèrcia va
empènyer a Chewbacca, incrustant el seu cos en el respatller d'aquell seient
que resultava tan incòmodament petit per a ell mentre el transport accelerava
dirigint-se cap al grup de navilis de combat que orbitava Coruscant.
I C3PO seguia
parlant.
-Puc comprendre la
raó per la qual s'ha volgut comptar amb la meva presència, per descomptat –deia
-. Se suposa que he d’ajudar en l'examen de les dades contingudes en els
ordinadors de la Instal·lació de les Goles, i suposo que també puc ser de certa
ajuda a l'hora de traduir els llenguatges dels científics alienígenes, però
estic segur que deu haver uns quants androides més que estiguin més ben
qualificats que jo per a dur a terme aquest tipus de treball. El general
Antilles s'ha portat amb ell tot un grup d'androides descodificadors perquè
s'encarreguin de la informació codificada, no? Els Comandos d’en Page són
experts en aquest tipus de coses. Per què he d'anar amb vosaltres i fer tota la
feina més dura? Em sembla terriblement injust.
Chewbacca va bordar
una seca ordre. C3PO es va girar cap a ell amb els seus sensors òptics grocs
il·luminats per una lluentor d'indignació.
-No penso callar,
Chewbacca -va replicar -. Per què t'hauria de fer cas, especialment després que
em deixessis el cap tornat del revés a la Ciutat dels Núvols?
» Si haguessis obert
la boca durant els preparatius d'aquesta missió especial, podries haver-los
convençut que em deixessin quedar amb la mestressa Leia. Però vas pensar que la
meva presència podia ser útil, així que ara hauràs d’escoltar-me.
En Chewbacca va
deixar escapar un sospir d'enuig, va estendre una manassa peluda i va moure
l'interruptor d'energia incrustat a la part de darrere del coll de C3PO.
L’androide es va anar inclinant cap endavant, i el doll de paraules que
brollava del seu altaveu va anar sorgint cada vegada més i més lentament fins
que es va interrompre del tot.
Els Comandos d’en
Page asseguts a la cabina del transport de tropes -coneguts pel seu intens
ensinistrament, freda eficiència i total i absoluta professionalitat -es van
tornar cap a Chewbacca i van aplaudir la seva acció.
El general Wedge
Antilles contemplava l'espai des del pont de comandament de la fragata
d'escorta Yavaris. La llum del sol es
reflectia en els cascs metàl·lics de les naus que formaven la seva flota. Hi
havia sol·licitat el comandament d'aquella missió perquè volia tornar al lloc
on la Qwi Xux havia passat una part tan gran de la seva existència, aquell
complex de recerca on podien estar ocults els secrets de la seva memòria perduda.
La Yavaris era una nau excel·lent, i
resultava altament temible en el combat malgrat l'aparença de fragilitat que li
donava la prima columna vertebral que separava els seus dos components
primaris. A la popa de la fragata hi havia una estructura amb forma de caixa
que contenia els motors subllumínics i hiperespacials i els reactors d'energia
que proveïen no només als motors, sinó també a dotze bateries turbolàser i
dotze canons làser. A l'altre extrem de la barra de connexió i a força
distància dels motors es trobava la secció de control, molt més gran i formant
angle cap avall. La segona estructura contenia el pont de comandament, els
allotjaments de la tripulació, els sistemes sensors i els hangars de càrrega
que transportaven dos esquadrons de caces-X per a l'atac.
La fragata d'escorta
portava uns nou-cents soldats veterans a bord, mentre que la resta de la flota
d'en Wedge -quatre corbetes corellianes -transportava quatre-cents soldats més,
cent a bord de cada vaixell.
En Wedge va lliscar
una mà per la seva fosca cabellera apartant-la del front i va tensar la seva
quadrada mandíbula. L'últim transport de tropes ja havia establert la connexió
d'atracada amb la fragata, i estava enviant a la resta dels incursors
acuradament seleccionats que formaven el contingent d'atac.
En Han Solo havia informat que la
Instal·lació de les Goles ja no estava protegida pels Destructors Estel·lars de
l’almirall Daala, que havien sortit del cúmul de forats negres per sembrar el
caos i la destrucció a la galàxia. La valuosíssima informació sobre les
superarmes i els científics que vivien a la Instal·lació mancaven de
defenses..., probablement. Tot i així, en Wedge estava preparat per trobar-se
amb algunes sorpreses i sabia que hi anava a veure’s amb un grup de dissenyadors
d'armes imperials.
Wedge va connectar
l'intercomunicador del pont de comandament de la Yavaris.
-Preparats per a la partida -va dir.
Les quatre corbetes es van col·locar
al voltant de la fragata d'escorta en una formació de diamant. En Wedge va
veure un bategar de llum blanc blavosa davant d’ell quan les fileres de potents
motors van cobrar vida de sobte.
Els gegantins motors de les corbetes
eren el doble de grans que la secció de cabines i l'estructura de control en
forma de cap de martell. Anys abans la princesa Leia viatjava a bord d'una
corbeta quan va ser capturada pel Destructor Estel·lar d’en Vader i aquest li
va exigir que tornés els plànols de l'Estrella
de la Mort que havia robat.
En Wedge va contemplar com el
delicat encaix de llums que era el costat nocturn de Coruscant s'anava
allunyant de la flota a mesura que els navilis sortien de l'òrbita i iniciaven
un ràpid ascens en angle, deixant enrere les estacions d'atracada i els enormes
miralls parabòlics que dirigien els raigs de sol amplificats cap al planeta per
escalfar les gèlides latituds superiors.
Li hauria agradat que la Qwi es
quedés al seu costat per presenciar la partida, però estava en la seva cabina
repassant cintes d'informació en una incessant tasca d'estudi. La seva memòria
es negava a tornar, i la Qwi estava decidida a omplir els espais en blanc el
més aviat possible recuperant la informació que havia perdut.
També sentia una profunda repulsió
davant els planetes vistos des d'una trajectòria orbital. En Wedge havia
necessitat moltes preguntes afectuoses i molta delicada insistència abans que la
Qwi acabés dient-li que li recordaven la seva infància, quan havia estat
mantinguda com a ostatge a bord d'una esfera d'ensinistrament orbital sota la
implacable tutela del Moff Tarkin. La Qwi havia estat obligada a presenciar com
un grup de Destructors Estel·lars de la classe Victòria destruïa els ruscs en
què vivia la seva gent cada vegada que algun estudiant no aconseguia superar un
examen.
Pensar en totes les coses terribles
que l'Imperi havia fet a la delicada i bella Qwi va fer que en Wedge estrenyés
les dents.
- Preparats per entrar a
l’hiperespai? -Va preguntar tornant-se cap al pont de comandament.
-Curs fixat, senyor -va respondre
l'oficial de navegació.
En Wedge es va jurar que faria tot
el que estigués a les seves mans per omplir d'alegria la vida de la Qwi...
quant haguessin pres la Instal·lació de les Goles.
-En marxa -va dir.
La Qwi Xux estava asseguda davant de
la pantalla, immòbil en la seva cabina sense finestres dels nivells inferiors
protegits de la Yavaris amb la mirada
clavada en ella mentre els seus grans ulls color indi parpellejaven lentament.
Estava repassant un arxiu darrere l'altre, absorbint la informació amb tant
entusiasme com una esponja del desert de Tatooine absorbia les gotetes
d'humitat.
A sobre de la seva taula de treball
hi havia un cub que contenia un petit retrat hologràfic d’en Wedge. La Qwi
tornava la mirada cap a ell sovint per recordar-se a si mateixa quin aspecte
tenia en Wedge, qui era i quant significava per a ella. Després del cruel
càstig que en Kyp Durron havia infligit a la seva ment quan la va envair amb la
seva sonda mental,la Qwi ja no podia estar segura de cap dels seus records.
Al principi fins i tot s'havia
oblidat d’en Wedge i de tots els moments que havien passat junts. Wedge,
desesperat, li ho havia explicat tot, li havia ensenyat fotos i hologrames i
havia tornat a portar-la a tots els llocs del planeta Ithor que havien visitat
junts. També li havia explicat la seva visita als treballs de reconstrucció de
la Catedral dels Vents quan van estar al planeta Vòrtex.
Algunes d'aquelles coses feien que
imatges esmunyedisses parpellegessin durant uns moments en les profunditats de
la seva ment, mantenint-s’hi el temps suficient perquè la Qwi sabés que havien
estat en aquells llocs, però ja no era capaç de recordar-los amb claredat.
Altres de les coses que li va dir en
Wedge van tornar a la seva ment i van esclatar entre els seus pensaments amb
una nitidesa prou gran per fer que els ulls se li omplissin de llàgrimes
abrasadores. Fos el que fos el que li havia passat. En Wedge era allà per
envoltar-la amb els braços i consolar-la.
-T'ajudaré a recordar, i no
m'importa el temps que pugui fer falta per a això -li havia dit -. I si no
aconseguim recuperar tot el teu passat..., llavors t'ajudaré a crear nous
records perquè omplis els buits amb ells.
En Wedge li havia acariciat la mà, i
la Qwi havia assentit.
La Qwi estava repassant les cintes
del discurs que havia pronunciat davant el Consell de la Nova República durant
el qual havia insistit que havien d'abandonar els seus intents d'analitzar el Triturador de Sols i lliurar-se d’ell
per sempre. Els membres del Consell havien acabat accedint de bastant mala gana
a la seva petició, i van decidir oblidar-se del projecte enviant-lo al nucli
d'un gegant gasós. Però pel que sembla allò no havia estat suficient per
impedir que la ira i la determinació d'algú tan poderós com en Kyp Durron
acabessin permetent recuperar la superarma.
La Qwi va seguir contemplant la
gravació hologràfica del seu discurs davant el Consell de la Nova República.
Sentia com la seva veu articulava les paraules, però no recordava haver-les
pronunciat. Va guardar els records dins la seva ment, però en realitat només
eren imatges externes de si mateixa tal com havia estat vista i registrada per
altres. La Qwi va respirar profundament i va passar al fitxer següent. Era un
mètode lent i tosc, però la Qwi no podia fer res més i hauria de conformar-se
amb ell.
Una gran part dels seus coneixements
científics bàsics seguien estant intactes, però algunes coses havien
desaparegut per complet: problemes que havia entès i resolt, dissenys de noves
armes i noves idees que havia desenvolupat... Semblava com si en Kyp hagués
esborrat tot allò que no li agradava mentre furgava en el seu cervell i extreia
violentament tot el que tingués alguna relació amb el Triturador de Sols.
Qwi havia de reconstruir tot el que
pogués. Haver perdut els seus coneixements relacionats amb el Triturador de Sols no la preocupava gens
ni mica, per descomptat. S'havia jurat no revelar a ningú com funcionava
l'arma, i després del que li havia fet en Kyp el fet de revelar-li-ho a algú
hagués resultat totalment impossible ni encara que volgués fer-ho. Alguns
invents eren tan terribles que era preferible que desapareguessin per sempre...
La flota d'assalt de les Goles
portava gairebé un dia sencer de viatge avançant cap al sistema de Kèssel. La
Qwi havia passat una gran part d'aquell període de temps estudiant, i només
s'havia apartat de la pantalla durant uns moments per parlar amb Wedge quan va
anar a visitar-la després d'haver atès els seus deures en el pont de
comandament. Quan li va portar el menjar, van dinar junts gairebé sense parlar
i dedicant pràcticament tot el temps a mirar-se als ulls.
En Wedge entrava de tant en quan i
posava les mans sobre les primes espatlles de la Qwi, donant-li un massatge
fins que els seus tibants músculs s'anaven relaxant a poc a poc i una suau
calor fluïa per ells.
-Estàs treballant massa. Qwi -li
havia dit en més d'una ocasió.
-He de fer-ho -li responia ella.
Es va acordar de la seva joventut,
quan havia estudiat desesperadament omplint el seu jove i mal·leable cervell
amb muntanyes de coneixements de física, enginyeria i tecnologies de l'armament
per satisfer al Moff Tarkin. Era l'única estudiant que havia aconseguit
sobreviure al rigorós ensinistrament. Resultava tristament irònic que la
salvatge violació de la seva ment duta a terme pel Kyp no hagués eliminat
aquells dolorosos records de la seva infància que la Qwi hagués preferit poder
oblidar.
Hi havia algunes coses que no podia
recuperar mitjançant les cintes de dades o els programes d'ensenyament. La Qwi
hauria de tornar a la Instal·lació de les Goles i recórrer els laboratoris en
què havia passat tants anys de la seva vida. Només llavors podria saber quins
records acabarien tornant a la seva ment i quina part del seu passat hauria de
sacrificar per sempre.
L’intercomunicador va emetre un
brunzit i la veu d’en Wedge va ressonar a la cabina.
- Pots pujar al pont, Qwi? Hi ha una
cosa que m'agradaria que veiessis.
La Qwi li va dir que anava de
seguida i va somriure sentint la seva veu. Va anar en un turboascensor fins a
les torres de comandament de la fragata i va sortir al continu enrenou del
pont. Wedge es va tornar per donar-li la benvinguda, però els ulls color indi
de la Qwi ja s'havien vist atrets cap l'enorme visor davanter de la Yavaris.
Havia vist el cúmul de les Goles amb
anterioritat, però això no va impedir que es quedés bocabadada de sorpresa.
L'increïble remolí de gasos ionitzats i restes superreescalfats passava a tota
velocitat al costat dels insondables forats negres movent-se en una colossal
voràgine de colors.
-Hem sortit de l’hiperespai prop del
sistema de Kèssel -va dir en Wedge -, i estem preparant el vector d'entrada. He
pensat que potser t'agradaria veure-ho.
La Qwi va empassar saliva per
eliminar el nus que se li havia format a la gola, va anar cap a Wedge i li va
agafar de la mà. Els forats negres formaven un laberint de pous gravitatoris i
carrerons sense sortida hiperespacials, i només existien uns quants camins
«segurs» que permetessin travessar aquell complicat laberint.
-Prenem el curs dels bancs de dades
del Triturador de Sols -va dir en
Wedge -. Espero que res hagi canviat, o en cas contrari tots ens portarem una
gran sorpresa quan intentem travessar el cúmul.
La Qwi va assentir.
-No hauria d'haver cap perill -va
dir -. Vaig comprovar meticulosament tota aquesta ruta fins assegurar-me que
podia ser recorreguda sense problemes.
En Wedge li va llançar una mirada
plena d'afecte, com si es fiés més de la seva verificació que de totes les
simulacions fetes mitjançant els ordinadors.
El cúmul de forats negres era una
raresa astronòmica tan gran que fregava la impossibilitat. Els astrofísics
portaven milers d'anys intentant determinar el seu origen i tractant d'esbrinar
si alguna estranyíssima combinació de circumstàncies galàctiques havia acabat
provocant el naixement dels forats negres, o si una poderosa raça alienígena
increïblement antiga havia creat el cúmul per algun propòsit inimaginable.
El cúmul de les Goles desprenia una
infinitat de radiacions letals, i en aquells mateixos instants estava impulsant
al sistema de Kèssel pel camí que acabaria portant a la destrucció. Però de
moment l'Imperi havia trobat una illa d'estabilitat dins del cúmul, i havia
construït el seu laboratori secret en ella.
-Bé, doncs llavors anem allà -va dir
la Qwi mentre contemplava els remolins de gasos lluminosos que brillaven en un
increïble moviment a càmera lenta. Tenia molt per descobrir..., i un compte
pendent per saldar -. Estic preparada.
Les naus que componien la flota
d'atac a les Goles es van desplegar, i van anar llançant-se una per una cap al
cor del cúmul de forats negres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada