18
En Kyp Durron sentia un goig
incontenible, i alhora tenia la sensació d'estar fent el ridícul. Els altres
estudiants Jedi havien interromput els seus exercicis i havien retrocedit una
mica per contemplar com s'ensinistrava.
En Kyp va mantenir en equilibri el
seu cos envoltat pel dens fullatge de la jungla mentre sentia com l'aire
carregat d'humitat l'envoltava com una manta de suor. Els seus peus estaven
estesos en l'aire i tenia l'esquena rígida, mantenint-se alçat sobre el palmell
que donava suport a terra. La vora de la seva mà es va enfonsar una mica en la
flonjor de la terra, i en Kyp va sentir el frec esmolat de les tiges d'herba
que havien quedat atrapades entre els seus dits.
Podia mantenir-se en equilibri amb
menys dificultats sobre d'un sòl que no estigués tan ple d'irregularitats, però
allò hagués estat massa fàcil. La seva cabellera fosca penjava al voltant del
seu rostre, i les gotetes de transpiració s'anaven acumulant a poc a poc fins a
formar filets que es lliscaven al llarg del seu cuir cabellut.
En Kyp estava usant l'altra mà per
sostenir una roca coberta de molsa que havia tret del sòl. Granits de pols i
petits pilots de fang s'anaven desprenent de la roca i queien sobre l'herba. En
Kyp podia mantenir la roca en l'aire amb un esforç molt petit gràcies al fet
que estava utilitzant la Força perquè fes la major part del treball.
L’R2 va deixar escapar un xiulet
d'alarma, i en Kyp va sentir la seva veloç xerrameca electrònica entre les
branques que tenia a sobre. El jove l'havia levitat fins allà dalt com a
exercici de preescalfament i baixaria al petit androide al seu temps, però de
moment havia de seguir mantenint la seva intensa concentració.
En Kyp va eliminar de la seva ment
la presència dels altres estudiants Jedi i va permetre que els seus ulls
quedessin entretancats mentre es concentrava i alçava per l'aire una branca
d'arbre despresa del tronc i coberta de fongs, arrencant-la d'un massís de
matolls de fulla blava i movent-la fins a col·locar-la en posició vertical al
seu costat.
Després va deixar escapar molt
lentament l'aire que havia estat contenint dins dels seus pulmons i es va
concentrar en mantenir-ho tot allà on era en aquells moments. La resta de
l'univers va començar a girar al voltant d’en Kyp. El jove havia assolit un
grau molt elevat de sintonització mental, i de sobte va sentir una vibració a
la Força, una ondulació de sorpresa i orgull.
El Mestre Skywalker havia vingut a
veure com s'exercitava.
En Kyp sabia com promoure la
presència de la Força i com utilitzar-la. Era una habilitat natural en ell, i
el fet de fer-ho li semblava una reacció tan instintiva com ho havia estat
pilotar el Triturador de Sols quan es
trobava dins del cúmul de forats negres. Tenia la sensació que havia passat
tota la seva vida preparant-se per allò, però que no havia pogut veure-ho fins
llavors senzillament perquè mai li havien ensenyat com utilitzar les seves
capacitats. El Mestre Skywalker per fi li havia donat la petita empenta inicial
que necessitava, i la nova capacitat havia sorgit del no-res i havia inundat
tot el seu ser com si una vàlvula que portés molt de temps tancada hagués estat
oberta de sobte.
En Kyp només havia necessitat poc
més d'una setmana de treball intensiu per superar els èxits de tots els altres
estudiants Jedi. S'havia concentrat en l'ensinistrament, i amb prou feines
havia mantingut contactes amb els altres candidats. Parlava amb molt pocs
d'ells, i dedicava cada moment del seu temps a reforçar i refinar les seves
capacitats Jedi, augmentar la seva concentració i desenvolupar una estreta
intimitat amb la Força. Sempre estava perseguint al Mestre Skywalker perquè li
assignés noves tasques i li presentés desafiaments més grans, per així poder
seguir aprenent i avançar una mica més en la comprensió de la Força.
Mentre romania immòbil envoltat per
la jungla i observat pels altres estudiants. En Kyp no considerava que els seus
exercicis fossin una forma d'exhibir-se per presumir dels seus progressos. Li
era igual que el Mestre Skywalker l’estigués veient o no. L'únic que volia era
continuar ampliant els límits del que era capaç de fer. Després d'haver
completat un conjunt d'exercicis sempre provava amb una rutina més difícil, i
afegia desafiaments més grans als ja superats. Això li permetria seguir
millorant.
Quan estava presoner en els nivells
de cel·les del Destructor Estel·lar Gorgona
després d'haver estat sentenciat a mort per l’almirall Daala, Kyp s'havia jurat
a si mateix que mai es permetria tornar a estar tan indefens i impotent. Un
Jedi mai es veia reduït a la impotència, ja que la Força procedia de totes les
criatures vives.
En Kyp va captar la presència de les
altres formes de vida de la jungla i va anar seguint les ondulacions que
creaven en el gran tapís de la Força mentre mantenia l'equilibri. Els seus ulls
foscos estaven tancats, i podia percebre les olors de les plantes, les flors i
les petites criatures de la selva. Eixams d'insectes diminuts giraven al
voltant del seu cap i el seu cos, però en Kyp els va ignorar.
Va desplegar els seus pensaments cap
a l'espai sideral i va sentir les vibracions de marca de Yavin, el gegant gasós,
i de les seves altres llunes. Se sentia totalment en pau, una part més del
cosmos entre moltes altres, i es va preguntar quines noves dificultats podia
afegir al seu exercici d'equilibrisme. Però abans que se li pogués ocórrer
alguna complicació suplementària. En Kyp es va adonar que l’R2 estava sent tret
de la seva precària posició en la copa d'un arbre massassi i era baixat
lentament i suaument a terra. El petit androide va començar a emetre xiulets
d'alleujament.
Un instant després en Kyp va sentir
com la roca coberta de molsa era treta de la seva mà per dits invisibles i
tornada a col·locar dins de la petita depressió que havia deixat a terra. La
branca mig podrida també es va allunyar d'ell, i va acabar al punt exacte de la
capa de restes vegetals acumulada sobre el sòl de la jungla que havia estat
ocupant abans que en Kyp la fes levitar.
En Kyp va sentir una fiblada
d'irritació davant aquella brusca interrupció del seu exercici, i va obrir els
ulls per veure el Mestre Skywalker contemplant-lo amb un somriure d'orgull als
llavis.
-Molt bé, Kyp -va dir el Mestre
Skywalker -. De fet, ha estat realment increïble... De vegades penso que ni tan
sols Obi-Wan o Yoda haurien sabut què fer amb tu.
En Kyp va usar les seves capacitats
levitatòries per donar la volta en l'aire i poder caure dempeus. Quan la seva
mirada es va trobar amb la del Mestre Skywalker, el jove es va adonar que el
seu cor començava a bategar més de pressa i es va sentir ple de goig i
excitació, i de molta més energia de la que havia après a contenir dins del seu
cos fins aquell moment.
- Què més pots ensenyar-me avui,
Mestre Skywalker? -va preguntar amb veu entretallada, parpellejant com si
acabés d'obrir els ulls per trobar-se amb la gran sorpresa del lluminós dia de Yavin
IV.
En Kyp va sentir que tota la seva
pell enrogia, i va notar les gotetes de suor que es desprenien de la seva fosca
cabellera i es lliscaven al llarg de les seves galtes.
El Mestre Skywalker va moure el cap.
-Ja n'hi ha prou per avui, Kyp.
Els altres candidats Jedi van
encorbar les espatlles, visiblement esgotats, i es van asseure a descansar a
sobre de soques i roques cobertes de mala herba.
En Kyp va intentar ocultar la seva
desil·lusió.
-Però hi ha molt més que aprendre
-va dir.
-Sí, i una de les coses que has
d'aprendre és a tenir paciència -va respondre el Mestre Skywalker, i amb prou
feines va poder contenir un somriure -. La mera capacitat de fer una cosa no ho
és tot: també has de conèixer aquesta cosa, i has de dominar cada faceta
d'ella. Has de comprendre de quina manera encaixa amb tota la resta dels teus
coneixements. Si vols que sigui realment teva, has de posseir-la en la seva
totalitat.
En Kyp va assentir solemnement
davant aquelles paraules plenes de saviesa, tal com s'esperava que fessin tots
els estudiants Jedi. Però mentre ho feia es va prometre a si mateix que faria
tot el necessari per aconseguir que aquelles noves habilitats li pertanyessin
de veritat i per complet.
La nit ja estava molt avançada, però
en Kyp no dormia. Hi havia menjat tot sol, consumint un sopar no gaire saborós
però nutritiu i abundant, i després s'havia retirat a la seva freda càmera de
parets de pedra per meditar i practicar les habilitats que ja havia après.
Es va concentrar, amb el tènue
brillantor de la llàntia encesa en un racó com a única font de claredat, i va
projectar la seva ment cap a l'exterior perquè busqués en les esquerdes de tots
els blocs de pedra del Gran Temple. En Kyp va anar seguint els cicles vitals de
les tires de molsa. Va trobar i va acompanyar els aràcnids diminuts que es
movien ràpidament pels passadissos i s'esfumaven en els llocs foscos,
desapareixent allà on el delicat frec de la ment d’en Kyp no podia seguir-los a
través de la negror per arribar fins a casa ocults.
En Kyp va sentir com si acabés de submergir-se
en una enorme xarxa formada per éssers vius que va expandir la seva ment i li
va fer sentir insignificant i infinit al mateix temps.
I mentre pensava i jugava amb les
seves noves i incipients habilitats, va captar un sobtat estrip en la Força, com
si una ferida negra acabés d'obrir-se en l'estructura de l'univers. En Kyp va
sortir del seu estat de concentració i va tornar a ser conscient del que
l'envoltava.
En Kyp va girar sobre si mateix i va
veure una gran ombra que s'alçava darrere d'ell, una silueta molt alta
embolicada en una enorme capa. L'habitació estava sumida en la penombra, però
tot i així la silueta d'aquell home fosc semblava intensament negra, com si fos
un forat que engolia fins al més petit centelleig de llum. En Kyp no va dir res,
però mentre seguia observant-lo va veure els diminuts puntets lluminosos de
sols molt llunyans parpellejant dins dels contorns del seu misteriós visitant.
-La Força és gran en tu. En Kyp
Durron -va dir la silueta que semblava estar feta d'ombres.
En Kyp va alçar la mirada sense
sentir cap temor. Havia estat presoner i havia estat sentenciat a mort per
l'Imperi. Hi havia viscut durant més d'una dècada en la tenebrosa negror de les
mines d'espècia de Kèssel. S'havia enfrontat a una aranya gegant que s'alimentava
d'energia, i havia fugit cap a la llibertat volant per l'interior d'un cúmul de
forats negres. Però mentre alçava la vista cap a aquella imponent silueta d'un
negre líquid. En Kyp es va sentir impressionat i ple de curiositat.
- Qui ets? -va preguntar.
-Podria ser el teu mestre -va dir la
silueta feta de foscor -. Podria mostrar-te moltes coses que ni tan sols el teu
Mestre Skywalker entén.
En Kyp va sentir un sobtat calfred
d'excitació.
- Quines coses?
-Podria revelar-te tècniques que es
van perdre fa milers d'anys, ritus secrets i llindars ocults que permeten
accedir a un poder que cap feble Mestre Jedi com Luke Skywalker s'atreveix a
tocar. Però tu ets fort. Kyp Durron... Gosaràs aprendre?
En Kyp era temerari i impulsiu, però
confiava en els seus instints. Sempre li havien servit bé en el passat.
-No em fa por aprendre -va replicar
-, però has de dir-me el teu nom. No estic disposat a aprendre res d'un home
que no s'atreveix a revelar la seva identitat.
En Kyp va tenir la sensació d'haver
dit una estupidesa gairebé abans que les paraules acabessin de sortir dels seus
llavis. La silueta feta d'ombres va semblar ondular davant seu com estremida
per un riure silenciós, i quan va tornar a parlar la seva veu ressonant era
plena d'orgull.
-Vaig ser el més gran de tots els Senyors
Foscos del Sith. Sóc l’Exar Kun.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada