13
La nit següent la Leia acabava de
seure per gaudir d'una estona de tranquil·litat sopant amb el seu marit i els
seus fills quan va rebre una trucada de la Mon Mothma.
Com de costum, havia passat tot el
dia molt atrafegada amb els problemes governamentals. No havia tingut ni un
moment de respir des de la catàstrofe de Vòrtex, i la pressió havia anat
augmentant a mesura que la Mon Mothma anava renunciant a una part creixent de
les seves responsabilitats, deixant d'assistir a les recepcions i reunions de
menys importància i enviant a la Leia com a representant seva.
Viure en el tranquil món d’Alderaan
sent la filla del poderós senador Bail Organa havia fet que la Leia creixés
envoltada per la política. Estava acostumada a les constants exigències, les
emergències sobtades, el que els comunicats arribessin a tota hora, les
negociacions en murmuris i els somriures que no tenien res de sincers. Hi havia
escollit seguir els passos del senador Bail Organa sabent el molt que això
exigiria d'ella.
Però les escasses estones de pau que
aconseguia robar als seus deures polítics per estar tota sola amb Han i els
nens eren com un tresor per a ella. Semblava com si haguessin transcorregut
segles des de l'última vegada que va poder visitar al petit Ànakin, encara en Han
havia visitat a la Wínter en dues ocasions durant els dos últims mesos.
Aquella nit la Leia havia arribat a
casa tard i sentint-se molt cansada, però en Han l'esperava amb Jacen i la
Jaina. Havien retardat el sopar esperant la seva arribada, i C3PO havia
preparat tots els plats com a manera de posar a prova la seva nova i no molt
fiable programació d'alta gastronomia adaptada al maneig dels sintetitzadors
d'aliments.
Estaven asseguts en l'àrea dels
menjars, on tires d'il·luminació banyaven l'estada amb suaus colors de préssecs
i matisos rosats. En Han havia programat una relaxant selecció de la música
d'un dels compositors d’Alderaan favorits de la Leia, i tots s'havien assegut a
una taula coberta amb la més delicada porcellana imperial procedent de les
col·leccions del difunt Emperador.
La presència dels bessons de dos
anys i mig d'edat que colpejaven la taula amb els seus coberts de plata i
exigien una atenció constant impedia que el sopar pogués ser considerat com una
vetllada romàntica, però a la Leia no li importava. En Han havia fet tot el que
estava a les seves mans perquè poguessin gaudir d'aquella estona com una
família.
La Leia va somriure mentre C3PO
portava el sopar, que consistia en una Roulade d’herbívor que tenia un aspecte
molt passable acompanyada per pinxos de tubercles assaonats amb espècies i
baies dolces fregides.
-Crec que quedarà francament
impressionada, mestressa Leia -va dir l'androide amb una reverència mentre
col·locava plats més petits davant d’en Jacen i la Jaina.
-Aaaaj, quin fàstic... -va dir en Jacen.
La Jaina va mirar al seu germà com
sol·licitant una confirmació abans de parlar.
-No m'agrada -va dir després.
C3PO s'alçà amb indignació.
-Ni tan sols heu provat les viandes,
nens -va dir -. Insisteixo que proveu el vostre sopar.
La Leia i en Han es van mirar l'un a
l'altre i van somriure. En Jacen i la Jaina tenien la mirada vivaç i els ulls
brillants, i uns trets enèrgics i harmoniosos sota una abundant cabellera
castanya fosca, igual que els seus pares. Els bessons eren extremadament
precoços. Parlaven amb frases curtes però completes, i sempre aconseguien
sorprendre als seus pares amb els conceptes que ja havien aconseguit comprendre
i comunicar.
En Jacen i la Jaina semblaven
compartir una mena de connexió psíquica, ja que sempre parlaven entre si amb
frases que deixaven a mitges, i en algunes ocasions fins i tot aconseguien
comunicar-se en el més complet silenci. Allò no sorprenia a la Leia. Com li
havia dit en Luke, la Força era molt gran en la seva família.
En Han afirmava que els bessons sabien
bastant més del que admetien sobre com utilitzar els seus poders. Havia trobat
portes d'armari misteriosament obertes després que les hagués tancat i activat
els bloquejos, i de tant en tant objectes brillants deixats en prestatges molt
alts apareixien sobtadament a terra com si els bessons haguessin estat jugant
amb ells. En una ocasió els sintetitzadors de menjar, que haurien de ser
totalment inaccessibles als petits, havien estat reprogramats per afegir una
ració doble d’endolcidor a totes les receptes, la sopa inclosa.
C3PO havia arribat a sentir-se tan
perplex davant aquells esdeveniments misteriosos que s'havia dedicat a
investigar en diversos bancs de dades peculiarment foscos que gairebé mai eren
consultats, i havia acabat insistint que la millor explicació podia trobar-se
en l'antiga superstició dels poltergeists, però la Leia sospitava que el que ha
passat tenia molt més a veure amb un parell de nens Jedi.
Va donar una mossegada a les primes
llesques d’herbívor cobertes per una fina capa d'herbes. Les volutes d'aroma
que pujaven fins a les seves fosses nasals estaven impregnades per una olor de
nous, i la carn havia estat delicadament i impecablement assaonada per tal de
contrarestar l’acre i desagradable regust que solia trobar-se als filets d’herbívor
importats. La Leia va pensar per un moment en felicitar C3PO, però va decidir
que això probablement faria que l’androide de protocol se sentís massa satisfet
de si mateix.
- Mireu que està fent la Jaina! -va
exclamar en Jacen de sobte.
La Leia va contemplar amb sorpresa
com la nena mantenia el seu pinxo de tubercles assaonats en un equilibri
impossible sobre la punta i utilitzava la Força per fer-lo girar com si fos una
baldufa.
- Faci el favor de deixar de jugar
amb el seu menjar, mestressa Jaina! -va dir C3PO.
La Leia i en Han van intercanviar
una mirada de sorpresa. En Han es va alegrar que la Leia hagués creat la seva
Acadèmia Jedi, ja que això permetria que els seus fills aprenguessin a
comprendre el poderós i magnífic do que se'ls havia donat.
El timbre de la porta va sonar de
sobte i va escampar els seus melodiosos ressons de campana tubular per les
habitacions. El soroll va sobresaltar la Jaina, i el pinxo que havia estat
sostenint en un delicat equilibri va caure sobre la taula..., amb el resultat
que la nena es va posar a plorar.
En Han va sospirar, i la Leia es va
aixecar arrufant les celles.
-Ja m'imaginava que no podríem
gaudir de tot un sopar sense que hi hagués alguna mena d'interrupció... -va
murmurar.
Va obrir la porta, i la placa de
plastiacer coberta de motllures i talles es va fer a un costat amb un suau
brunzit per revelar a un androide missatger que estava surant al passadís amb
les seves llums parpellejant en un parpelleig continu.
-La Cap d'Estat Mon Mothma requereix
la seva presència de seguida a la seva cambra privada per parlar d'un assumpte
molt important, ministra Leia Organa Solo -va dir l'androide missatger -. Li
prego que em segueixi.
En Han va posar els ulls en blanc i
va llançar una mirada de fúria al sostre en veure que els deures d'Estat anaven
a apartar novament la Leia del seu costat. La Jaina seguia plorant, i en Jacen
va decidir afegir els sanglots a l’estrèpit. C3PO va intentar calmar els dos
nens, però els seus esforços no van servir de res.
La Leia va llançar una mirada
implorant al Han, però el seu marit es va limitar a moure una mà en un gest de
comiat.
-Va, vés -va dir -. La Mon Mothma et
necessita.
La Leia es va mossegar el llavi
inferior, percebent l'amargor que en Han tractava d'ocultar.
-Intentaré abreujar-ho al màxim -va
dir -. Tornaré el més aviat possible.
En Han va assentir i va tornar a
concentrar l'atenció en el seu plat com si no la cregués. La Leia va sentir que
se li formava un nus a l'estómac mentre s'afanyava a seguir a l’androide, que
surava en l'aire avançant veloçment sota els arcs dels passadissos brillantment
il·luminats. Va sentir com la irritació i una tossuda resistència anaven
apoderant-se d'ella, i va seguir caminant amb pas ràpid i decidit.
Havia deixat que abusés d'ella
accedint a massa coses. La Leia sempre inclinava el cap i anava corrents a
qualsevol lloc cada vegada que la Mon Mothma li ho demanava. Bé, doncs la Leia
tenia la seva pròpia vida i havia de passar més temps al costat de la seva
família. La seva carrera també era important, crucial de fet, i es va prometre
que s'ocuparia de les dues coses, però abans havia de deixar clares algunes
prioritats i regles bàsiques.
Mentre seguia a l’androide missatger
a l'interior d'un turboascensor que els va portar fins a una zona de l'antic
Palau Imperial molt allunyada de l'enrenou de l'activitat quotidiana, la Leia
fins i tot es va alegrar que la Mon Mothma l'hagués fet cridar. Tenia unes
quantes coses que dir a la Cap d'Estat, i quan ho hagués fet les dues haurien
d'arribar a alguna mena de compromís.
Però quan l'androide va transmetre
el codi desactivador especial que va fer que la gruixuda porta blindada de la
Mon Mothma es llisqués a un costat amb un lleu grinyol, Leia va sentir com si
una ungla gelada hagués sorgit del no-res i comencés a furgar en el seu pit. Les
estances de la Mon Mothma estaven massa fosques, i semblaven il·luminades
únicament pel suau brillantor verdós de llànties dissenyades perquè emetessin
una llum suau, relaxant... i curativa. Va captar l'olor dolça d'estranyes
medicines, i el regust enganxós de la malaltia es va quedar adherit a la seva
gola amb cada inhalació d'aire.
La Leia va seguir avançant per les
habitacions i va veure que estaven plens de lliris nova i orquídies nebulosa
que impregnaven l'atmosfera amb el seu potent perfum, dissimulant la
desagradable olor de les medicines.
- Mon Mothma? -va preguntar.
La seva veu va sonar fràgil i
trencadissa en aquells recintes tancats.
Un moviment a la seva dreta va fer que
la Leia tornés la mirada en aquesta direcció per veure un androide mèdic del
model 2-1B amb el seu típic cap en forma de bala. La Mon Mothma estava ajaguda
en un gran llit envoltat per equips de diagnòstic de totes classes, i se la
veia esgotada i gairebé esquelètica. Un altre androide més petit estava
observant les lectures. Tot es trobava sumit en el silenci més absolut excepte
pel brunzit gairebé inaudible de la maquinària.
La Leia també va veure, i va pensar
que era una estúpida per fixar-se en un detall tan insignificant, que la Mon
Mothma tenia el tocador ple de recipients de maquillatge i colorants sintètics
de la pell en un intent desesperat d'oferir un aspecte presentable durant les
seves aparicions en públic.
-Ah, Leia... -va dir la Mon Mothma.
La seva veu sonava patèticament feble, com un cruixir de fulles seques -.
T'agraeixo molt que hagis vingut. Ja no puc seguir ocultant el meu secret
durant més temps... He d’explicar-t'ho tot.
La Leia va empassar saliva. Tots els
arguments indignats es van evaporar com un nuvolet de boira sota els raigs
d'una gegant vermella. Es va asseure a la butaqueta que hi havia al costat del
llit de la Mon Mothma i va escoltar.
En Han no havia tingut temps de
ficar al llit els bessons abans que la Leia tornés. S'havia sentit irritat i
distret durant la resta del sopar, i el que la Leia hagués hagut de tornar a
marxar li havia deixat bastant abatut. Hi havia jugat una estona amb els nens,
intentant trobar alguna cosa d'alleujament en la seva companyia.
C3PO estava acabant de preparar el
bany de bombolles nocturn dels nens quan Leia va creuar el llindar sense fer
cap soroll. En Han havia estat assegut a la sala, contemplant les malenconioses
imatges emmarcades de la sèrie «Records d’Alderaan» que havia regalat la seva
dona. Un petit pedestal acuradament col·locat per atraure la màxima atenció
possible exhibia la ridícula estatueta mascota d'una cadena de locals de menjar
ràpid corellians que la Leia li havia comprat, creient que era una tosca però
important mostra de l'art escultòric del món natal d’en Han.
En Han es va afanyar a alçar-se i es
va allisar els cabells amb els dits tot just va veure entrar la Leia, però la
seva dona li va donar l'esquena i va manipular els controls de la porta sense
dir res. La Leia semblava haver-se encongit i estar totalment absorta en si
mateixa. Es movia amb extremada lentitud i cautela, com si tot el que
l'envoltava pogués trencar-se al primer moviment sobtat.
-Em pensava que anaves a trigar molt
més a tornar -va dir en Han -. Què ha passat? Vas aconseguir que la Mon Mothma
es compadís de tu i et deixés marxar?
Quan es va tornar cap a ell, en Han
va veure que els ulls de la Leia brillaven amb els puntets de llum de les
llàgrimes que estava contenint amb prou feines. La pell del voltant dels seus
ulls estava una mica envermellida, i tenia els llavis tensos.
- Què passa? -va preguntar en Han -.
Què vol la Mon Mothma que facis aquest cop? Escolta, si s'ha excedit aniré a
parlar personalment amb ella. Hauries de...
-S'està morint -va dir la Leia.
En Han la va contemplar bocabadat i
li va semblar que els arguments que es disposava a utilitzar rebentaven com
fràgils bombolles de sabó. La Leia va començar a parlar abans que en Han pogués
dir ni una paraula.
-Pateix una misteriosa malaltia
consumptiva. Els androides metges no han aconseguit establir un diagnòstic...
Mai havien vist res semblant, i la malaltia progressa a una velocitat
increïble. És com si algun estrany desordre genètic estigués rosegant-la per
dins. Recordes aquests quatre dies en què se suposava que havia anat a una
conferència secreta a la Ciutat dels Núvols? No va anar a cap lloc, i no hi va
haver cap conferència. Va passar tot aquest temps dins d'un tanc bacta en un
últim esforç desesperat per curar-se... però el tanc bacta no va poder ajudar-la
tot i que va portar a terme una neteja completa del seu organisme. El seu cos
sembla estar enfonsant-se. La malaltia està progressant tan de pressa que
podria... Bé, potser la Mon Mothma mori en menys d'un mes.
En Han va empassar saliva, i va
pensar en la dona decidida i plena d'energies que havia fundat la Nova
República i que havia assumit tot el pes i les responsabilitats de l'activitat
política de l'Aliança Rebel.
-Per això ha estat delegant una part
tan gran de les seves responsabilitats -va dir -. Aquesta és la raó per la qual
has hagut de substituir-la cada vegada amb més freqüència en els últims temps,
oi?
-Sí. Està intentant mantenir les
aparences en públic, però... Oh, Han, hauries de veure-la! Tot just sembla
capaç de tenir-se dreta. No podrà seguir mantenint aquesta farsa molt més
temps.
-Llavors... -va començar a dir en
Han, no sabent què podia dir o quin suggeriment podia fer -. Què significa tot
això? Què has de fer?
La Leia es va mossegar el llavi i va
semblar extreure forces d'una reserva oculta d'energies interiors. Va anar cap
al Han i el va abraçar. En Han la va estrènyer entre els seus braços.
-La Mon Mothma s'està debilitant a
cada moment que passa i l'almirall Ackbar ha partit cap a l'exili, i això
significa que la facció moderada del Consell no trigarà a desaparèixer -li va
explicar -. No puc permetre que la Nova República es converteixi en un govern
agressor. Ja hem patit massa, Han... Ha arribat el moment que reforcem els
nostres lligams i que fem més sòlida la Nova República a través de les aliances
polítiques, amb nous sistemes planetaris unint-se a nosaltres. No podem perdre
més temps dedicant tots els nostres esforços a acabar amb les fortaleses
imperials que encara queden en aquest sector de la galàxia.
-Bé, crec que no em costaria molt
endevinar qui prefereix seguir lluitant -va dir en Han.
Estava pensant en diversos dels
vells generals que havien gaudit dels seus dies de glòria durant les grans
batalles de la Rebel·lió.
-He de fer tornar a l’Ackbar -va dir
la Leia.
Va alçar la vista fins que la seva
mirada es va trobar amb la d’en Han, la seva cara estava molt pàl·lida, però al
Han mai li havia semblat tan bella com en aquells moments. Es va acordar de com
l'havia mirat Leia a la Ciutat dels Núvols un instant abans que en Darth Vader
el fiqués a la cambra congeladora de carbonita. En Han havia passat mesos
atrapat en una no-existència gelada amb el ressò del «T'estimo» de la Leia
ressonant en la seva ment com a únic consol.
En Han la va mirar i va intentar
ocultar la desil·lusió que sentia.
-Així que aniràs a Calamari, eh?
La Leia va assentir, però va
mantenir la cara enganxada al seu pit.
-He de fer-ho, Han. No podem
permetre que l’Ackbar s'amagui en uns moments semblants. No pot seguir
culpant-se pel que no va ser més que un accident... El necessitem, i ha d'estar
aquí.
C3PO els va interrompre entrant a la
sala.
- Oh! -va dir sobresaltant-se -.
Bona nit, mestressa Leia. Benvinguda a casa.
Filets d'aigua del bany es lliscaven
pel seu lluent cos metàl·lic fins a caure a terra. L’androide sostenia dues
enormes tovalloles blanques que semblaven tan suaus com plomes als braços, i de
sobte dos nens nus van passar a tota velocitat pel passadís del fons i van
córrer al seu dormitori entre rialletes.
-Els bessons estan preparats per
sentir el seu conte de cada nit -va dir C3PO-. Voleu que n’esculli un, senyor?
En Han va moure el cap.
-No. Les teves seleccions sempre
aconsegueixen que acabin plorant... -va mirar la Leia -. Vina, tu també pots
escoltar-lo. Els explicaré un conte perquè s'adormin.
Els bessons ja portaven els seus
pijames i s’estaven còmodament arraulits sota les mantes. En Han es va asseure
entre els seus llitets, i la Leia es va asseure en una cadira i va llançar una
mirada plena de tristesa i amor als seus fills.
- Quin conte voleu sentir aquesta
nit, nois? -va preguntar en Han, sostenint davant seu una plataforma de contes
en què anirien apareixent paraules i imatges animades.
-Em toca escollir -va dir la Jaina.
-Vull escollir jo -va dir en Jacen.
-Ahir a la nit ho vas escollir tu,
Jaina. Ara li toca el torn al teu germà.
-Vull que ens expliquis “El cadellet
de bantha perdut” -va dir la Jaina.
- No, em toca escollir a mi! -va
insistir en Jacen -. El cadellet de bantha perdut.
En Han va somriure.
-Quina sorpresa -va murmurar.
La Leia va veure que ja havia
teclejat aquell conte a la plataforma abans que els bessons prenguessin la seva
decisió.
En Han va començar a llegir:
-Després de la tempesta de sorra que l'havia expulsat de la seva llar, el
cadellet de bantha perdut va començar a vagar d'un costat a un altre. Va
caminar i va caminar i va caminar a través de la calor del desert fins al
migdia, quan es va trobar amb un vehicle de les sorres Jawa sobre d'una duna.
-M'he perdut -va dir el cadellet de bantha-. Ajudeu-me
a trobar el meu ramat, si us plau...
Però els petits Jawes van bellugar el cap, i no va
haver manera de convèncer-los que l'ajudessin.
Els bessons es van
inclinar cap endavant per veure millor les imatges activades per la veu d’en
Han i les paraules que desfilaven a la pantalla acompanyant el conte. Ja ho
havien sentit una dotzena de vegades, però tot i així encara semblaven quedar
molt desil·lusionats quan els Jawes es negaven a ajudar el cadellet.
El cadellet va seguir caminant i caminant fins que es
va trobar amb un androide que brillava moltíssim. El cadellet portava molt
temps sol, així que es va posar molt content.
-M'he perdut -va dir -. Ajuda'm a trobar el meu ramat.
si us plau...
-No estic programat per ajudar-te -li va contestar
l'androide -. No diguis ximpleries, entesos?
L’androide va seguir caminant amb els seus sensors
clavats a l'horitzó sense mirar ni a dreta ni a esquerra, i el cadellet de
bantha no va saber què fer i el va seguir amb la mirada fins que l’androide va
haver desaparegut.
La Leia va seguir escoltant al Han, i les
aventures del cadellet de bantha perdut van prosseguir portant amb si la
trobada amb un granger d'humitat primer i amb un enorme drac krayt després. Els
bessons s'havien quedat totalment immòbils i miraven el seu pare amb els ulls
desorbitats pel suspens.
-Et vaig a menjar... –Va roncar el drac.
I de sobte es va llançar sobre el cadellet obrint les
seves gargamelles! El cadellet de bantha perdut va arrencar a córrer.
En Jacen i la Jaina van quedar encantats quan el
cadellet de bantha perdut per fi va trobar a una tribu del Poble de les Sorres
que el va ajudar a tornar amb els seus pares i amb el seu ramat. La Leia va
bellugar el cap, meravellada davant la fascinació dels nens.
En Han i la Leia van
donar un petó de bona nit als bessons després que en Han hagués acabat el conte
i hagués desconnectat la plataforma que havia estat sostenint a les mans, i els
van donar suport abans de sortir al passadís procurant no fer cap soroll.
-Desitjaria que em
permetessis embellir el seu relat amb efectes de so, amo Han -va dir C3PO
mentre caminava al seu costat -. Resultaria molt més realista, i els nens ho
gaudirien molt més.
-Ni ho somiïs -va dir
en Han -. Aconseguiries que tinguessin malsons.
- Oh! -va exclamar
C3PO amb indignació, i se'n va anar a la zona de la cuina.
La Leia va somriure,
va agafar al Han del braç i es va enganxar a ell.
-Ets un pare
fantàstic, Han -va dir, i li va fer un petó a la galta. En Han es va posar
vermell, però no va rebutjar el compliment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada