26
En Jacen i la Jaina
seguien el seu periple per les fosques i humides entranyes de Coruscant. No
tenien cap forma de saber si la tènue claredat que es filtrava des de les
altures corresponia al dia o a la nit del planeta. L'atmosfera estava
impregnada per la pudor pestilent de les escombraries podrides, els animals
morts, el metall corroït i els bassals d'aigua estancada. Caminaven pels
carrers més amples evitant la runa, i s'enfilaven per sobre dels munts de runa.
Portaven hores sense veure res que els resultés familiar, i cap sabia què
havien de fer.
-Tinc gana -va dir la
Jaina.
-Jo també -va dir en
Jacen.
Les profunditats del
submón estaven sumides en un silenci saturat d'estàtica. Criatures que
semblaven fetes d'ombres s'espantaven de sobte veient aparèixer els bessons, i
fugien a la recerca d'un amagatall més fosc. Jacen i la Jaina van ensopegar amb
un munt de runes i van provocar una allau aterradorament ensordidora. Els
bessons van fugir corrent del soroll, generant noves allaus de restes i runa
que van caure des d'una gran alçada entre cruixits i trons ofegats.
-Em fan mal els peus
-va dir en Jacen.
-A mi no -va
respondre la Jaina.
Per fi van veure
aparèixer el que semblava un signe esperançador: una mena de caverna construïda
amb restes i runa, les parets havien estat erigides amuntegant trossos de
durcret units mitjançant una pasta d'algues seques, fang i altres substàncies
impossibles d'identificar. Unes llums fumejants brillaven dins de la caverna,
semblant encara més atractives a causa del contrast amb la impressionantment
lúgubre foscor de la ciutat subterrània.
En Jacen i la Jaina
van avançar al mateix temps.
- Menjar? -va
preguntar en Jacen.
La seva germana va
assentir.
Fora de la caverna
de manera estranyament corba van veure cables que corrien a través de cèrcols metàl·lics
mig recoberts de líquens incrustats en diversos punts. Al llarg de les parets i
del sostre hi havia bandes metàl·liques unides amb trossos de cadena que
semblaven ossos de dits molt llargs, i que havien estat penjades allà com a
adorn.
-Aquí dins -va dir
en Jacen precedint al seu germà.
La penombra va
embolcallar als bessons, i va semblar guiar-los cap a aquelles llums tan
atractives.
Tot d'una Jacen va
sentir frecs i cruixits sorgint de les ombres. La nena va tornar la mirada en
aquella direcció per veure una aranya-escarabat gairebé tan gran com el seu
cap. En Jacen va xocar amb ella i es va inclinar cap endavant per poder fer una
ullada a la criatura. L'aranya-escarabat es va enfilar veloçment per la
irregular superfície de la paret, però després es va aturar com si no sabés què
fer i va girar tres ulls que brillaven amb un vidriosa resplendor ambarina cap
a ells.
Una mena de puny
metàl·lic que penjava del sostre va baixar bruscament com una mà mecànica
prènsil suspesa de cadenes fent un soroll ensordidor. Dotzenes de dits d'acer
van xocar amb la paret per atrapar a l'aranya-escarabat, deixant-la tancada en
una gàbia metàl·lica improvisada. La criatura es va debatre bojament mentre
feia espetegar les seves mandíbules. Un diluvi d'espurnes va sortir acomiadat
en totes direccions quan les potes quitinoses van esgarrapar el metall
impenetrable dels barrots.
En Jacen i la Jaina
van sucumbir al pànic i van córrer pel túnel anant cap a les tremoloses llums
ataronjades, però un instant després els bessons es van aturar de cop sentint
una vibració de perill. En Jacen i la Jaina van alçar la mirada just a temps
per veure com una gàbia molt més gran, una estructura que era tota pinxos i
esmolats cants metàl·lics, queia sobre ells. Arpes mecàniques de metall van
envoltar als bessons com dotzenes de punys units per cadenes.
- És una trampa! -va
cridar la Jaina.
Van sentir un so de
peus que s'arrossegaven per terra venint cap a ells, i després va haver un cop
ofegat i un frec quan una criatura enorme i molt corpulenta va emergir de les
fosques profunditats d'aquell cau. El primer que van veure d'ella va ser només
la seva silueta, amb un enorme cap pelut i uns braços tan gegantins que gairebé
arribaven a terra. Una cuixa ple de músculs semblava tan gruixuda com el tronc
d'un arbre, però l'altra cama era molt més curta i estava retorçada i marcida.
En Jacen i la Jaina
van sacsejar els esmolats cants metàl·lics de la gàbia, però les urpes
mecàniques van reaccionar com si fossin unes tisores i es van unir encara més
del que ja hi eren.
- Socors! -va cridar
en Jacen.
El seu raptor es va
fer visible un instant després, i va quedar il·luminat des d'un costat pels
reflexos fumejants de les llums. La criatura estava coberta per una gruixuda
capa de pelatge brut i hirsut, i no es veia cap distinció entre el seu enorme
cap i la resta del seu tors. Era com si el cap i el tors haguessin estat
comprimits fins a formar una sola massa amb forma de bóta.
La boca de la
criatura era una llarga obertura de vores irregulars que es torçava a un extrem
i que semblava incapaç de tancar del tot. El seu ull esquerre estava recobert
per una gran massa de tumors i carn putrefacta, i l'altre ull, que era gairebé
tan gran com els punys dels bessons, era ple de ratlles vermelloses i feia una
malaltissa brillantor groguenca.
En Jacen i la Jaina
es van espantar tant que no van poder dir paraula. L'espècie d'ogre que els
havia capturat va passar trontollant al costat d'ells, ignorant-los mentre
trontollava cap enrere i cap endavant sobre una cama nuosa que semblava
haver-se encongit i ressecat, i va agafar el parany per inspeccionar a la cada
vegada més frenètica aranya-escarabat.
Un instant després
els bessons van poder olorar la pudor que brollava del monstre quan es va
inclinar sobre els barrots de la gàbia apropant el seu enorme ull groc cap a
ells. En Jacen i la Jaina es van afanyar a córrer cap a l'altre costat de la
gàbia.
L'ogre va separar
unes llargues cadenes de la paret, se les va tirar a l'espatlla i va arrossegar
sorollosament la gàbia dels bessons pel passadís fins al seu cau. La gàbia
oscil·lava i xocava amb obstacles invisibles, i els bessons van haver de saltar
d'un costat a un altre per no perdre l'equilibri.
El sòl del cau del
monstre era ple d'ossos rosegats que havien pertangut a animals grans i petits.
Alguns havien estat amuntegats en cistelles, i d’altres havien estat partits
per la meitat i jeien dispersos per tot arreu. Flames d'un vermell fosc
brollaven de marmites fumejants plenes de greix que feia olor de ranci.
Encadenada en una
zona buida del terra hi havia una mena de rata amb ullals de senglar coberta de
pelatge eriçat. Els seus negres llavis d'aspecte gomós es corbaven formant un
grunyit perpetu. El monstre-rata va rugir i es va debatre, tirant de la seva
cadena i llançant un raig de gotetes per la boca.
Un joc de grillons
trencats procedent d'una àrea de detenció penjava dels claus enfonsats a les
parets de la cambra. L'ogre va anar d'un costat a un altre sota aquella
claredat més intensa, i la llum de les flames va permetre que els bessons
poguessin veure restes d'un vell uniforme de presó entre els rínxols i flocs
greixosos de pelatge que cobrien el seu cos.
L'ogre va separar
els dits metàl·lics del parany en què havia caigut l'aranya-escarabat. Després
va agafar a l’aràcnid amb les seves nuoses mans nues i la hi va llançar al
monstre-rata. El lluent cos negre de l'aranya-escarabat va agitar
desesperadament les seves llargues potes mentre volava per l'aire, i el
monstre-rata la va capturar al vol. Però l’aràcnid va aconseguir agafar-se a
aquells llavis gomosos mitjançant les esmolades puntes de les seves potes, i
les va enfonsar amb tota la força que va poder.
El monstre-rata va
xisclar de dolor i va moure els seus ullals corbs, mossegant i mastegant
ferotgement fins que va aconseguir partir l'exosquelet de l'aranya-escarabat
amb un espetec gairebé metàl·lic. Després va engolir amb satisfacció la carn
sucosa i tova i es va llepar els seus negres llavis. Quan va haver acabat de
menjar, el monstre-rata va començar a esbufegar i va tornar els seus aquosos
ulls vermellosos cap als dos nens.
Els dos bessons el
van contemplar amb expressions esperançades des de dins de la seva presó.
-Ens hem perdut -va
dir la Jaina, mirant l'ogre per entre els barrots de la gàbia.
-Ajuda'ns a trobar
la nostra casa, si us plau -va afegir en Jacen.
L'ogre va clavar els
seus ulls groguencs en els bessons. La seva boca emetia una pestilència
repugnant, com fang viscós rascat del fons d'un miler de clavegueres. Quan va
parlar la seva veu bombollejant va deformar les paraules fent que sonessin
pastoses i difícils de comprendre.
-No -va dir -. Vaig
a menjar-vos!
Després va anar cap
a una xemeneia fumejant avançant amb dificultat sobre la seva cama resseca. L'ogre
va furgar entre les brases fins que va trobar unes tenalles molt llargues de
puntes esmolades. Després les va aixecar sobre el seu cap i es va tornar cap
als bessons.
En Jacen i la Jaina
van alçar la mirada cap al sostre de la seva gàbia. Les articulacions dels dits
estaven subjectes mitjançant petits reblons recoberts de greix i òxid, però
encara conservaven la mobilitat suficient perquè la gàbia pogués ser oberta i
tancada.
Cada bessó sabia en
quins reblons s'estava concentrant l'altre, i els dos van utilitzar la seva
rudimentària capacitat per a emprar la Força de la mateixa manera com ho feien
quan volien gastar-li bromes a C3PO o jugaven als jocs que els ensenyava el seu
oncle Luke.
Els bessons van
treure les rebladures de la gàbia, desplaçant-les de dos en dos en ràpida
successió. Trossets de metall van sortir disparats en totes direccions com un
diluvi de diminuts projectils. Els llargs dits metàl·lics van quedar
sobtadament desproveïts de suport i es van obrir, caient a terra amb un
estrèpit increïble.
- Corre! -va cridar en
Jacen.
La Jaina li va
agafar de la mà, i els bessons van fugir cap al túnel.
L'ogre va deixar
escapar un rugit enfurismat i va tractar de perseguir-los, però les seves cames
desiguals li impedien mantenir-se dret si intentava córrer. Va mirar al seu
voltant, va agafar la gruixuda cadena que subjectava la monstruosa rata a la
paret i va treure d'una tirada el tub metàl·lic que mantenia tancat el
collaret.
El monstre-rata va
quedar en llibertat i va reaccionar a l'instant. Va girar sobre si mateix i va
tractar de mossegar l'ogre, però aquest va utilitzar un braç ple de gruixos
músculs per colpejar la criatura apartant-la d'ell. Després va moure la mà
assenyalant als nens que fugien.
I els bessons van
córrer i van córrer...
El monstre-rata es
va llançar darrere d'ells, udolant i bavejant. Els bessons van sortir de
l'obertura il·luminada i es van ficar per un carreró. Podien sentir els sons
semblants a l’esbufeg d'una vella maquinària de vapor que emetia la criatura
mentre panteixava i bufava darrere d'ells, seguint el rastre de la seva olor. Les
seves urpes repicaven sobre el paviment.
La Jaina va descobrir
una petita esquerda a la paret, una mena de forat obert en les capes de
durcret.
- Aquí! -va cridar.
La Jaina es va
llançar de cap a la diminuta obertura, i el seu germà es va afanyar a seguir-la.
El musell proveït d'enormes ullals corbs del monstre-rata va xocar amb
l'orifici tot just un segon després, però hi havia tan poc espai que no va
aconseguir ficar el cap pel forat.
En Jacen i la Jaina
ja s'havien allunyat de quatre grapes, i no van trigar a internar-se per les
profunditats d'aquell laberint de foscor mai explorat.
- Oh, mai hauríem
d'haver accedit a tenir cura dels nens! –va ploriquejar C3PO-. Em pregunto amb
quina freqüència es donen casos de cuidadors que perdin als nens que els han
estat confiats...
En Chewbacca li va
grunyir.
- Per què no m'heu
escoltat, Chewbacca? -va preguntar C3PO-. La mestressa Leia et farà afaitar del
cap als peus per poder fer-se una catifa nova amb el teu pelatge... Seràs el
primer wookiee calb de la història.
En Chewbacca va
udolar un suggeriment mentre avançaven a tota velocitat pels passadissos,
continuant amb la seva inspecció del Zoo hologràfic per Animals Extingits.
-Si vols pots anar a
la sala de control -va seguir dient C3PO-. Crec que hauríem de donar l'alarma
ara mateix. Demanar ajuda és un recurs totalment legítim i acceptable, no?
Després de tot, es tracta d'una emergència...
C3PO va trobar
l'alarma contra incendis i la va activar amb una mà daurada. Després va buscar
entre els diorames hologràfics fins que va descobrir una alarma de seguretat, i
va pressionar el botó sense vacil·lar.
-Bé, amb això hauria
de ser suficient -va dir.
En Chewbacca va
pegar la boca al rostre de C3PO i va deixar escapar un grunyit prou estrepitós
perquè els sensors auditius de l’androide haguessin de dur a terme una
recalibració. Després va alçar en suspens C3PO agafant-lo amb les seves peludes
manasses de wookiee i va arrencar a córrer pel passadís portant-lo en braços.
-D'acord, fes-ho a
la teva manera -va dir C3PO-. Anirem al centre de control i desconnectarem tots
els hologrames.
En Jacen i la Jaina
anaven baixant per la viscosa superfície del túnel, movent-se a les palpentes
al llarg d'ella. No tenien ni idea d'on anaven, però sabien que havien de
trobar algun camí que els portés de tornada a casa.
En Jacen va alçar
els braços, no va trobar el sostre i es va posar dret. Els bessons no podien
veure res en la foscor, només una tènue claredat molt per davant d'ells. Van
continuar avançant en aquesta direcció, però aquesta vegada amb molta més
cautela que abans perquè temien trobar-se amb un altre ogre. En Jacen va captar
l'olor de la carn rostida i va sentir veus guturals, les primeres veus humanes
que havien sentit des que van decidir tornar a casa sense C3PO i Chewbacca.
En Jacen es va
disposar a avançar cap a la llum, però Jaina va detenir al seu germà posant-li
una mà sobre el braç.
-Vés amb compte...
-va dir.
En Jacen va assentir
i es va dur un dit als llavis, com a recordatori que no havien de fer cap
soroll. Els bessons van anar avançant a poc a poc amb els cors bategant a tota
velocitat. Ja podien olorar les delicioses aromes del menjar. I també podien
sentir l’espurneig de les flames i les veus que parlaven tranquil·lament.
Van arribar a una
cantonada i van treure el cap amb molta cautela per veure una gran sala mig en
ruïnes que havia estat una sala de recepció de nivell inferior feia milers
d'anys. En Jacen i la Jaina van poder veure una foguera, siluetes vestides amb
parracs que anaven i venien per entre les llums i les ombres, fileres de
cristalls de llum que acomiadaven una feble claredat, les masses fosques
esquitxades de llumetes parpellejants d'uns ordinadors..., i de sobte moltes
mans silencioses van sorgir del no-res al seu voltant i els van agafar.
Els braços eren
forts i nerviüts, i la seva presa era molt sòlida. Cinc sentinelles van actuar
a l'uníson, subjectant al Jacen i la Jaina i alçant-los en suspens abans que
tinguessin cap possibilitat d'oferir resistència.
Els sentinelles van
riure mentre els nens llançaven xiscles de terror. Les siluetes congregades al
voltant de la foguera van saludar als sentinelles amb crits d'alegria quan van
portar als bessons a l'interior del cercle de claredat.
Les alarmes
parpellejaven i retrunyien en el centre de control del Zoo hologràfic. Les
llums vermelles s'encenien i s'apagaven, i les picades d'ullet de les llums
grogues formaven pautes indesxifrables.
C3PO va quedar
bastant impressionat davant la commoció que havia aconseguit produir amb només
activar molts altres sistemes de seguretat.
L’androide de
control del zoo estava assegut al centre d'un banc d'ordinadors de forma
octagonal. Tenia un cap esfèric envoltat per sensors òptics instal·lats a
intervals de trenta-sis graus. L’androide de control comptava amb vuit membres
segmentats que anaven i venien per sobre dels panells, manipulant els botons en
un enrenou de moviments rapidíssims que feia pensar en una bateria de canons
desintegradors automatitzada llançant andanades.
-Permís denegat -va
dir l’androide de control.
En Chewbacca va
rugir, però l'androide de control es va limitar a fer girar el seu cap esfèric
i va ignorar l'esclat d'ira del wookiee.
-Em sento en
l'obligació d’advertir-te que és àmpliament sabut que un wookiee enfurismat sol
dedicar-se a arrencar membres del cos més proper -va dir C3PO mirant a l'altre
androide -. Bé, doncs crec que el meu amic Chewbacca està a punt de perdre el
control de si mateix...
En Chewbacca es va
inclinar cap endavant sobre un dels panells de control segmentats, el va agafar
amb les seves peludes mans i va tornar a rugir amb la gola enganxada a un
conjunt d'ulls múltiples.
-El permís continua
sent denegat -va dir l’androide de control.
- Però és que no ho
entens! -va insistir C3PO-. Hi ha dos nens extraviats dins del teu Zoo
hologràfic. Si accedissis a desconnectar els generadors d'imatges, podríem
inspeccionar els hàbitats i trobar-los.
-La petició és
inacceptable -va dir l’androide de control -. Desconnectar els generadors
d'imatges causaria molèsties i pertorbacions excessives als altres usuaris de
les instal·lacions.
C3PO el va
contemplar amb indignació i va recolzar els braços metàl·lics als malucs.
-Però quan vam
recórrer al zoo semblava estar buit. Quants clients estan utilitzant les
instal·lacions en aquest moment?
-Aquesta dada és
irrellevant -va replicar l’androide de control -. Una acció semblant està
estrictament prohibida excepte en un estat d'extrema emergència.
C3PO va alçar les
mans daurades cap al sostre.
- Però això és una
emergència!
En Chewbacca ja
semblava haver-se atipat de demanar les coses amb educació. El wookiee va
tensar els punys i els va deixar caure sobre la primera filera de controls,
fent miques les lluents planxes negres i destrossant les connexions dels
circuits.
Les espurnes van
brollar de la consola. El cap de l'androide de control va girar sobre el seu
eix com un planeta bruscament arrencat a la seva òrbita.
-Disculpi’m, però he
de demanar-li que tingui la bondat de no tocar els controls -va dir.
En Chewbacca va anar
cap al segon segment del tauler octagonal i va descarregar els seus punys sobre
ell. L’androide de control va agitar frenèticament seus vuit membres articulats
i va intentar passar les funcions dels circuits destrossats als sistemes que
encara seguien funcionant.
-He d'admetre que el
teu entusiasme compensa qualsevol possible falta de delicadesa en la qual
puguis incórrer, Chewbacca -va dir C3PO.
El wookiee només va
necessitar uns segons per destrossar tot el conjunt de controls. L’androide de
control es va trobar que ja no hi havia ni un sol sistema generador
d'hologrames en funcionament, i va doblar els seus vuit braços articulats com
si fos un insecte mort, sumint-se en el que semblava una rebequeria.
En Chewbacca va tirar d'un braç
mecànic de C3PO i el va portar gairebé arrossegant a l’androide de protocol de
tornada als hàbitats hologràfics. Totes les sales s'havien convertit en
recintes buits de parets cobertes per rajoles blanques amb generadors
d'hologrames estratègicament instal·lats en els angles de cada recinte. Alguns
visitants havien deixat caure deixalles entre les il·lusions, i el terra estava
cobert de trossos de paper, embolcalls de caramels i llaminadures no orgàniques
a mig consumir que no s'havien descompost.
- Jacen! Jaina! -va cridar C3PO.
Les alarmes van seguir cridant
mentre Chewbacca i C3PO anaven d'un hàbitat a un altre. C3PO va consultar el
fullet explicatiu que havia introduït en el seu cervell electrònic i es va
encarregar de dirigir la recerca, anant metòdicament d'una sala a una altra. Un
cop desactivats els generadors tots els recintes del Museu hologràfic semblaven
idèntics, i no van trobar als bessons en cap d'ells.
Chewbacca i C3PO van entrar corrent
a la darrera sala, esperant contra tota lògica que descobririen als bessons
arraulits en un racó esperant ser rescatats, i van veure una patrulla de la
guàrdia de seguretat de la Nova República que havia acudit a la carrera
responent a les alarmes.
- Alto! -va dir el capità.
C3PO només va necessitar una fracció
de segon per comptar 18 humans, tots ells portant armadura a prova de raigs
desintegradors. Els patrullers van desenfundar les seves armes i els van
apuntar amb elles.
C3PO havia viscut moltes aventures,
però no recordava cap en què hi hagués vist tants desintegradors apuntant-li.
- Ai, mare! -va exclamar.
Els humans salvatges van portar en
Jacen i la Jaina davant el seu rei. La foguera de restes i deixalles emetia
calor i una olor bastant agradable. Les tires de carn irreconeixible que es
rostien enfilades en llargs pinxos van fer que els dos nens es llepessin els
llavis. Sentinelles de rostres sorruts van baixar la mirada cap als bessons i
van somriure. Les seves boques semblaven un tauler d'escacs compost per dents
groguenques i buits negres. El rei dels humans del món subterrani estava
assegut sobre un munt de coixins bruts i plens d’estrips.
- I aquests són els temibles
intrusos? -va preguntar, i va riure.
En Jacen i la Jaina van mirar al seu
voltant i van començar a acumular detalls. Els refugiats del que havia estat
una zona de recepció tenien sacs de dormir, robes espellifades i dipòsits
d'articles recuperats de les ruïnes. Alguns estaven asseguts apedaçant parracs,
i d’altres treballaven muntant paranys de ressort per capturar animals. Dos
ancians estaven arraulits en un racó sostenint a les seves mans petits
instruments musicals construïts amb canonades velles, i es dedicaven a bufar
pels broquets comparant les agudes notes sibilants que produïen.
Els humans salvatges anaven vestits
amb parracs, alguns apedaçats i altres no, i totes aquelles malmeses peces
semblaven molt velles. Tenien el cabell llarg i els homes lluïen frondoses
barbes. La seva pell estava molt pàl·lida, com si portessin dècades sense veure
la llum del sol. Alguns potser no haguessin vist la llum natural en tota la
seva vida.
El rei semblava gaudir de les
millors peces disponibles, ja que portava muscleres i lluents guants blancs
obtinguts de l'uniforme d'un soldat de les tropes d'assalt. Tenia les celles
molt grans, i la seva barba semblava un nuvolet entre vermellosa i marró. El
seu rostre era del color de la massa de pa a mig coure. però els seus ulls
brillaven amb una astuta intel·ligència. El seu somriure també mostrava els
buits de les dents que li faltaven, però contenia veritable bon humor.
Darrere del rei i al seu voltant hi
havia piles d'equip electrònic reparat i acoblat de qualsevol manera, mòduls de
visualització hologràfica i fins i tot un processador d'aliments d'un model
força antic. Vells generadors havien estat connectats a les restes de la
graella energètica dels gratacels, derivant energia del flux principal que
travessava la Ciutat Imperial. Estava clar que el poble perdut portava molt
temps vivint en aquelles profunditats.
- Porteu una mica de menjar a
aquests nens! -va cridar el rei mentre s'inclinava sobre ells per veure'ls
millor -. Bé, em dic Daykim... Com us dieu?
-Jaina -va dir en Jacen assenyalant
a la seva germana. La Jaina va assenyalar al seu germà.
-Jacen.
Un sentinella cabell ros amb
bastants cabells blancs que portava la cabellera recollida al clatell formant
una llarga cua de cavall va portar un fumejant pinxo de carn rostida. Va anar
traient els trossos vermells i negres de carn amb els dits i els va deixar
caure sobre una safata quadrada de metall que originalment havia estat una
planxa protectora d'algun tauler de control. El sentinella es va bufar els
dits, va llepar els sucs de la carn que s'havien quedat enganxats a ells i va
somriure als bessons. Després va deixar la safata davant dels nens, i en Jacen
i la Jaina van seure a terra i van creuar les cames.
-Bufeu sobre la carn abans de
ficar-vos-la a la boca –va dir el Rei -. Està molt calent.
Els bessons van escollir uns trossos
no molt grans i van bufar obedientment sobre ells fins que la carn va estar
prou freda per poder-la mastegar. El rei Daykim semblava estar gaudint
enormement només amb mirar-los.
-Bé, i què esteu fent aquí baix
sols? És un lloc molt perillós, sabeu? Us agradaria quedar-vos aquí amb
nosaltres? -va preguntar el rei -. Tots ens estem fent vells... Ha passat massa
temps des de l'última vegada que vam veure arribar a algun jove que venia per
afegir-nos-en.
En Jacen i la Jaina van negar amb el
cap.
-Ens hem perdut -va aconseguir
balbucejar Jaina tot i que tenia la boca plena de carn, i les llàgrimes van
començar a aparèixer a les vores de les parpelles.
En Jacen també va començar a plorar.
-Ajuda'ns a trobar la nostra casa,
si us plau -va dir.
El nen va alçar la mirada cap al
sostre. Les habitacions on vivien es trobaven en un lloc lluny anant cap allà.
- Viviu allà dalt? -va preguntar el
rei Daykim amb còmica incredulitat -. I per què voleu tornar-hi? L'Emperador
viu allà dalt, i és un home molt dolent. –En Daykim va bellugar el cap i va
moure les mans assenyalant el que l'envoltava -. Aquí tenim tot el que volem.
Tenim menjar, tenim llum, tenim... Les nostres coses.
En Jacen va mirar al Daykim i va
moure el cap.
-Vull tornar a casa.
En Daykim va deixar escapar un
sospir, va tornar la mirada cap a les seves fileres de terminals d'ordinador i
després va somriure als bessons com admetent la seva derrota.
-Sí, entenc que vulgueu tornar a
casa... Bé, doncs acabeu de menjar. Heu de reposar forces, perquè aneu a
necessitar-les.
El sergent de la guàrdia va escortar
C3PO i Chewbacca fins les estances d’en Han i la Leia a l'antic Palau Imperial.
-Els nostres registres indiquen que
la ministra Organa Solo i el seu marit van tornar fa poc més d'una hora -va dir
el sergent.
En Chewbacca va deixar escapar un
gemec de consternació, i C3PO es va tornar cap a ell per fulminar-lo amb la
mirada.
-Crec que hauries de ser tu qui els
expliqués el que ha passat, Chewbacca. Després de tot, jo només sóc un
androide...
-Poden tenir la seguretat que farem
el que estigui a les nostres mans -va dir el sergent -. Els nostres equips de
recerca estan inspeccionant el Zoo hologràfic i els nivells adjacents per si
els bessons van trobar alguna escala d'emergència. També estem examinant els
arxius de l’androide de manteniment per assegurar-nos que ningú va utilitzar el
turboascensor mentre estava sent reparat. -El sergent es va posar ferms -.
Donarem amb ells, així que no es preocupin.
C3PO va utilitzar el codi
d'anul·lació per obrir la porta. Després va entrar a l'habitació seguit per
Chewbacca... per trobar-se amb Han i la Leia asseguts a les butaques
autoamoldables amb els bessons còmodament instal·lats sobre els seus genolls.
- Nens! Oh, gràcies al cel que esteu
a casa...! -va exclamar C3PO.
Chewbacca va deixar escapar un rugit
ensordidor. En Han i la Leia es van tornar cap a ells.
-Bé, per fi heu tornat...
C3PO de seguida es va adonar que un
dels panells del sistema de ventilació havia estat tret del seu buit,
aparentment des de dins. Un desconegut alt i corpulent vestit amb peces una
mica malmeses però encara impressionants es va afanyar a buscar refugi entre el
mobiliari. Tenia una llarga cabellera castany rogenca, una llarga barba i la
pell sorprenentment pàl·lida.
La Leia va tombar la mirada cap a
l'home que vestia aquells elegants parracs.
-Mai podré insistir prou en el molt
que li agraïm el que ha fet, senyor Daykim -va dir -. Li asseguro que la Nova
República farà el que pugui per repatriar a la seva gent.
En Daykim va moure el cap.
-L'Emperador mai perdonava els
errors, i era implacable fins i tot quan es tractava de simples errors de
comptabilitat -va dir -. Vam veure com molts funcionaris companys nostres eren
executats o enviats a horribles colònies penals. Un dia ens vam adonar que
havíem comès un error de classificació molt simple però impossible d'esmenar, i
vam comprendre que no ens quedava gaire temps de vida..., així que vam agafar
tot allò que vam poder i vam fugir als nivells inferiors de la Ciutat Imperial.
La meva gent porta anys vivint allà. No som més que un grapat de buròcrates
reduïts al salvatgisme que ja no coneix altra forma de vida.
-Podríem trobar un lloc per a vostès
en la Nova República -va insistir la Leia -. No castiguem a la gent només
perquè hagi comès un error. Podríem treure'ls d'allà. Miri al seu voltant...
Podríem proporcionar-los allotjaments com aquests. Molts dels edificis de
l'antiga Ciutat Imperial estan abandonats.
-Ho sabem -va dir en Daykim -. Vivim
en ells de tant en tant. Gràcies per la seva oferta. -Es va posar dret i va
llançar una mirada plena de suspicàcia a C3PO i Chewbacca. Després va donar uns
copets al cap al Jacen i la Jaina i els va obsequiar amb el seu somriure ple de
buits -. Sou uns nens molt bons. Els vostres pares han d'estar orgullosos de
vosaltres.
En Han es va escurar la gola i li va
oferir la mà en un gest d'agraïment. L'home embolicat en parracs la va acceptar
i la va estrènyer vigorosament, com si li complagués tenir l'ocasió d'estrènyer
fermament una mà en un ambient que havia abandonat feia molt de temps.
-Segueixo sense entendre per què vol
quedar-se en aquests horribles nivells inferiors - va dir en Han.
Daykim va ficar una cama en el
conducte de ventilació i va mirar al seu voltant.
-És molt senzill -va dir -. Aquí
dalt no era més que un funcionari de segona categoria, però allà baix... Allà a
baix sóc un rei!
En Daykim va desaparèixer en els
conductes de ventilació després d'haver-los dirigit un últim somriure, i durant
uns moments van poder sentir els sons que produïa en anar descendint pel
laberint de passadissos.
-Bé, al final tot ha acabat bé -va
dir C3PO-. És meravellós, oi?
En Han i la Leia el van mirar
fixament en silenci.
- Volem un conte! -van cridar els
bessons a l'uníson.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada