30
- Ja estic farta de tot això, Luke!
En Luke va alçar la mirada i va
veure com la Mara Jade sortia del turboascensor de l'hangar del Gran Temple.
Portava uns quants dies a la lluna de les jungles i ja havia estat en ella el
temps suficient per a saber com utilitzar les seves capacitats Jedi, però
l'incident amb Kyp Durron i la pèrdua del seu caça personal havien fet que
l'experiència es tornés sobtadament molt desagradable per a ella.
En Luke va donar l'esquena a l’R2 i
els dos estudiants Jedi amb qui havia estat parlant. La Kirana Ti es va
inclinar per agafar el fardell de provisions que ella i l’Streen necessitarien
per la seva curta estada a la jungla. La Kirana Ti portava les peces de pell de
rèptil i el complex casc de batalla que havia portat amb ella de Dathomir, el
seu dur i salvatge planeta natal.
L’Streen es va remoure nerviosament
i va alçar la mirada cap al feix de claredat solar que es lliscava per sota de
la porta de l'hangar a mig obrir. Portava la granota de vol ple de butxaques
que conservava dels seus dies com a cercador de gasos a Bespin.
La Mara va anar cap a ells amb pas
ràpid i decidit, prement el cinturó que recollia els plecs de la seva túnica
Jedi mentre caminava. En Luke la va mirar i va pensar com havia canviat des de
la seva primera trobada amb ella a Myrkr, aquell món de contrabandistes tan
hostil i poc acollidor.
La Mara es va aturar davant seu, va
llançar una breu mirada als dos candidats Jedi que esperaven el moment
d'iniciar el seu viatge per la jungla i després els va ignorar per complet.
-No puc negar que he après moltes
coses aquí. En Luke -va dir -. Però Talon Karrde em va proporcionar el control
de l'aliança de contrabandistes, i tinc massa coses a fer. No puc passar-me el
dia sencer meditant. -El seu rostre esvelt de trets finament cisellats semblava
estar envermellit d'ira fins i tot en la tènue claredat de l'hangar -. El teu
estudiant favorit a fotut el camp amb la meva nau, de manera que necessito que
sol·licitis un altre transport per poder sortir d'aquí.
En Luke va assentir, sentint una
certa diversió davant la seva dificultat i una mica d'irritació davant
d'aquella referència a la traïció d’en Kyp Durron.
-Disposem d'un equip de
comunicacions a la sala de guerra de la segona terrassa -va dir -. Podeu
contactar amb Karrde i demanar-li que t'enviï una altra nau.
La Mara va deixar anar un esbufec.
-En Karrde només permet que em posi
en contacte amb ell a intervals acordats per endavant -va replicar -. Sempre
està en moviment... Diu que ho fa perquè tem que algú hagi ofert una recompensa
pel seu cap, però jo sospito que senzillament no vol que se li molesti per res.
Afirma haver-se retirat del contraban, i diu que vol viure com un ciutadà
normal i corrent.
-Sempre pots posar-te en contacte
amb Coruscant -va dir en Luke amb afabilitat -. Estic segur que t'enviaran una
llançadora. De fet, probablement ja els toqui enviar-nos un altre carregament
de subministraments...
La Mara va arrufar els seus opulents
llavis.
-Bé, disposar d'un xofer de la Nova
República seria una novetat bastant agradable...
En Luke va buscar algun sarcasme
ocult en el seu comentari, però només va trobar autèntic humor i va moure el
cap.
-No sé a qui pots aconseguir com a
voluntari per a un treball tan horrorós.
Quan Lando va entrar corrent a les
estances d’en Han i la Leia sense prendre’s la molèstia de trucar a la porta,
Han Solo estava estudiant una llista d'opcions d'entreteniment interactiu per
als bessons. En Jacen i la Jaina estaven asseguts a terra, jugant impacientment
amb uns lluents joguines autoconscients que sempre estaven intentant fugir de
les manetes dels nens.
C3PO estava immòbil al costat d’en
Han, i semblava una mica nerviós.
-Estic perfectament qualificat per
la tasca de selecció, senyor -va dir l’androide de protocol -. Estic segur que
aconseguiré trobar alguna cosa que diverteixi als bessons.
-No confio molt en les teves
eleccions, C3PO -va replicar en Han -. Te'n recordes de com s'ho van passar al
Zoo hologràfic d'Animals Extingits?
-Això va ser una anomalia, senyor
-va dir C3PO.
En Lando va entrar corrent a
l'habitació i va mirar al seu voltant.
- Han, vell amic! -va exclamar en el
moment de veure’l -. Necessito que em facis un favor..., un gran favor.
En Han va deixar escapar un sospir i
va confiar el procés de selecció a C3PO.
-D'acord, tria tu... Però
t'adverteixo que si després resulta que no els agrada, deixaré que els bessons
es diverteixin fent-te una revisió de manteniment completa.
-Eh... Ho he entès, senyor -va dir
C3PO, i va concentrar tota la seva atenció en la tasca.
En Han es va girar cap al Lando.
- De quina classe de favor es
tracta? -va preguntar cautelosament.
En Lando es va posar la capa sobre
l'espatlla i es va fregar les mans.
-Jo... Eh... Bé, la veritat és que
necessito que em prestis el Falcó...,
només durant algun temps.
- Què? -va exclamar en Han.
-Mara Jade s'ha quedat atrapada a Yavin
IV sense cap mitjà de transport, i necessita que la treguin d'allà -es va
afanyar a explicar en Lando -. Vull ser el galant cavaller que la rescati, Han.
Vinga, deixa que m’emporti el Falcó...
Si us plau.
En Han va moure el cap.
-La meva nau no anirà enlloc sense
mi -va dir -. A més, si estàs intentant impressionar la Mara Jade... Bé,
francament no crec que anar a rescatar-la en una nau com el Falcó sigui la millor manera
d'aconseguir-ho.
-Oh, vinga. Han... -va dir en Lando
-. Jo et vaig portar a rescatar la Leia quan Calamari estava sent atacat, no?
Em deus un favor.
En Han va sospirar.
-D'acord -va dir -. Suposo que no
m’aniria gens malament tenir una excusa per visitar al Luke i en Kyp a
l'Acadèmia Jedi. A més -va afegir tornant-se cap a C3PO amb una rialleta
sarcàstica als llavis -, almenys aquesta vegada la Leia es troba aquí per tenir
cura dels nens...
El Falcó Mil·lenari es va posar davant del gran temple massassi i en Han
va baixar per la rampa per veure al Luke corrent cap a ell amb la cara tan
plena de plaer i alegria com si encara fos aquell jove de Tatooine que somiava
viure grans aventures. En Han va somriure i va seguir baixant per la rampa amb
les seves botes ressonant sobre les planxes metàl·liques. En Luke es va llançar
sobre ell per donar-li una efusiva abraçada que no resultava gens digne d'un
Mestre Jedi.
- Estàs gaudint de les teves petites
vacances lluny de la política galàctica, Luke? -va preguntar.
Els trets d’en Luke es van
enfosquir.
-Bé, la veritat és que no
m'atreviria a dir que estigui gaudint molt d'elles...
En Lando Calrissian va sortir del Falcó després d'haver dedicat uns
moments a pentinar-se, allisar la roba i assegurar-se que la seva aparença
resultés tan atractiva i elegant com pogués aconseguir. En Han va posar els
ulls en blanc, doncs estava convençut que la delicadesa i l'educació no eren la
manera més adequada d'aconseguir l'afecte de la Mara Jade.
La ira que sempre havia bullit en el
seu interior semblava haver-se dissipat bastant, però la Mara seguia mostrant
una duresa tallant que va fer que en Han es preguntés per què Lando estava tan
interessat per aquella dona que en temps s'havia dit a si mateixa «Mà de
l'Emperador». En Han va seguir pensant en això, i de sobte va comprendre que
quan va veure per primera vegada a la Leia li havia semblat que la princesa
d'Alderaan era una barreja de la fredor més gèlida imaginable amb el mal geni
més ardent concebible..., i no tenia rés a veure com havia resultat ser la Leia
en realitat després!
L’esvelta silueta de la Mara Jade va
emergir per la porta entreoberta de l'hangar ocult a la base de l'enorme
piràmide escalonada de pedra. Portava un sac de viatge sobre de l'espatlla.
En Lando va baixar corrent per la
rampa i li va donar un precipitat copet al Luke a l'esquena.
- Com et va tot, Luke? -va
preguntar, i després va creuar corrent la pista cap a la Mara amb tanta pressa
que va faltar molt poc perquè ensopegués i caigués -. Hem sabut que necessites
un mitjà de transport -va dir mentre s'oferia a carregar amb el seu sac de
viatge -. Què li ha passat a la teva nau?
-No em facis preguntes sobre aquest
tema -va respondre la Mara, i després el va contemplar en silenci durant uns
moments amb un somriure burleta als llavis abans d'allargar el seu pesat sac de
viatge -. Així que per fi has trobat una cosa que sí estàs qualificat per fer,
eh, Calrissian? Veig que t'has convertit en un excel·lent mosso d'equipatges.
En Lando es va tirar el sac de
viatge a l'espatlla i va moure la mà assenyalant el Falcó.
-Vingui amb mi i la portaré a la
llançadora de Personalitats Molt Importants, senyora -va dir.
En Han va retrocedir una mica i va
mirar al seu voltant, recorrent les jungles plenes de vapors humits i el Gran
Temple cobert de lianes amb els ulls.
-Bé, i on és Kyp? -va preguntar.
En Luke va mantenir la mirada
clavada en els seus peus durant uns moments, i després va anar alçant la vista
tan lentament com si estigués fer provisió de valor mitjançant alguna mena
d'exercici Jedi fins que els seus ulls es van trobar amb els d’en Han.
-Tinc males notícies per a tu -va
dir -. En Kyp... Bé. En Kyp i jo no vàrem aconseguir posar-nos d'acord sobre la
rapidesa amb què havia d'aprendre noves habilitats que tanquessin un cert
perill i quina era la millor manera de desenvolupar les seves capacitats amb la
Força.
- Què vols dir? -va preguntar en Han,
i es va agafar a un pistó de la rampa d'accés del Falcó com si estigués a punt de perdre l'equilibri -. Està ferit?
Per què no et vas posar en contacte amb mi?
En Luke va moure el cap.
-No sé què li va passar -va replicar
-. En Kyp ha estat practicant amb certes tècniques que temo puguin acabar
impulsant-lo cap al costat fosc. Estic molt preocupat, Han... En Kyp és
l'estudiant amb més poder de tots els que he tingut aquí. Va robar la nau de la
Mara Jade i se'n va anar de Yavin IV. No tinc ni idea d'on es troba ara o de
què pot estar fent.
En Han havia premut els llavis fins
convertir-los en una prima línia, però en Luke va seguir parlant.
-Kyp té dins un gran poder i molta
ira i ambicions... però molt poca comprensió o paciència. Aquesta combinació
pot arribar a resultar molt perillosa.
En Han se sentia impotent, i amb
prou feines es va adonar que Lando escortava Mara Jade per la rampa d'accés
fins a l'interior del Falcó.
-No sé què puc fer, Luke -va dir.
En Luke va assentir amb expressió
preocupada.
-Jo tampoc.
El Falcó Mil·lenari avançava a tota velocitat per l'hiperespai
acompanyat pel lleu brunzit vibratori dels motors hiperlumínics. En Lando va
intentar no aixecar la veu mentre s'inclinava cap al Han a la cabina.
-Deixa que faci uns petits
arranjaments de res en les unitats de processament dels aliments, Han, vinga,
si us plau... M'he après de memòria algunes programacions dels millors casinos
de la Ciutat dels Núvols, i puc produir receptes que faran que la Mara Jade
leviti de pur plaer culinari.
-No. -Han va donar un cop d'ull al
cronòmetre que anava indicant el temps de viatge que faltava per a tornar a
Coruscant -. Els processadors d'aliments ja m'agraden tal com estan ara.
En Lando va deixar escapar un sospir
d'exasperació i es va ensorrar al seient del copilot.
-Tots estan programats per a
receptes corellianes de plats difícils de digerir i plens de greixos -va dir -.
Una dona com la Mara necessita menjars exòtics, preparacions especials... No
salsitxes de nerf i brots vegetals amb unes fastigoses arrels de carboto!
-Escolta Lando, jo vaig créixer
menjant aquest tipus de menjar..., i quan estic a bord del meu vaixell, vull
que les unitats de preparació d'aliments em proporcionin plats que m'agraden.
Ja vaig perdre tot el viatge d'anada a Yavin ajudant-te a netejar les cabines
de darrere, per no parlar de treure brillantor al tauler hologràfic de jocs i
el de perfumar tota la nau amb desinfectants.
-Han, la nau estava fastigosament
bruta i feia pudor -va replicar en Lando.
-Bé, doncs a mi m'agradava que
estigués així -va insistir en Han -. Estàs parlant de la meva brutícia i la
meva pestilència, entesos?
-I tot perquè vas tenir sort en el
sàbacc... –En Lando es va aixecar, es va posar bé la capa i es va passar la mà
per la seva granota de vol color porpra per allisar-la -. Et vaig deixar guanyar,
saps? Mai podries repetir-ho.
En Han i Lando s'estaven fulminant
amb la mirada des dels dos extrems del tauler de jocs que havien buidat de
pressa. En Lando no parava de llançar ràpides mirades de reüll a la Mara Jade
mentre portava a terme el procés d'aleatorització dels rectangles de la vella
baralla de sàbacc d’en Han.
La Mara havia ignorat al Lando
durant la major part del viatge a Coruscant. Hi havia rebutjat amb força
brusquedat tots els seus intents de preparar el sopar, seleccionar peces
musicals que fossin del seu gust o entaular conversa amb ella. La
contrabandista estava immòbil veient com jugaven a les cartes per a resoldre la
seva disputa sobre la propietat del Falcó,
i arrufava les celles com si Han i Lando no fossin més que dos mocosos que
s'estiguessin barallant en una escola bressol.
En Lando va agafar el mall de
lluents cartes metàl·liques de manera que es veiessin les cares cristal·lines i
les va alçar davant de la Mara.
- Desitgeu tallar, la meva senyora?
-va preguntar.
-No, no ho desitjo -va replicar
ella.
-Estic començant a estar fart
d'això, Lando -va dir en Han -. Primer et vaig guanyar el Falcó en una partida de sàbacc a Bespin, després tu vas recobrar la
nau a la sala diplomàtica de Coruscant i finalment jo vaig tornar a guanyar-te
quan anàvem a Calamari. Crec que ja n'hi ha prou, no et sembla? Aquesta serà la
nostra última partida.
-Per mi fantàstic, vell amic -va dir
en Lando, i va començar a repartir les cartes.
-Res de revenges -va dir en Han.
-Res de revenges -va acordar Lando.
-El que guanyi aquesta partida es
queda amb el Falcó per a les restes.
-D'acord -va dir en Lando -. El Falcó Mil·lenari pertanyerà al guanyador
i aquest podrà fer el que li doni la gana amb ell. S'ha acabat el fet de
demanar prestada la nau, i s’acabaran les discussions.
En Han va assentir.
-El perdedor obtindrà una vida
sencera com a usuari del sistema de transports públics de Coruscant. -va agafar
les seves cartes -. I ara, tanca el bec i juga.
En Han va llançar sobre el tauler
les cartes que l’havien traït i es va posar dret per ocultar la devastadora
sensació de pèrdua que s'estava apoderant d'ell. Se sentia com si li haguessin
trepitjat el cor com si fos un full de paper i després l'hi haguessin tornat a
ficar en el pit.
-Endavant, Lando. Pots somriure i
gaudir de la teva victòria...
La Mara Jade havia contemplat tota
la partida amb el rostre impassible, però amb menys indiferència de la qual
pretenia mostrar, i en aquest moment va arrufar les celles com si esperés que
Lando es posés dret i llancés crits de triomf. En Han esperava la mateixa
reacció per part d’en Lando.
Però de sobte en Lando es va quedar
immòbil a mig aixecar del seu seient, i va aconseguir calmar-se i acabar
d'incorporar-se amb lenta dignitat.
-Això és -va dir amb veu greu i
musical -. És el final de la partida... Mai més tornarem a jugar pel Falcó.
-Sí, això és el que vam acordar -va dir
en Han amb un fil de veu que a penes resultava audible.
-I el Falcó és meu i puc fer el que vulgui amb ell -va dir en Lando.
- Endavant, Lando, gaudeix de la
teva victòria! -va repetir en Han per ocultar la desesperació que sentia. Es va
maleir a si mateix per haver-se deixat convèncer per jugar una altra estúpida
partida de sàbacc. S'havia comportat com un idiota: no tenia res a guanyar, i
ho havia perdut tot -. No entenc com puc haver comès la idiotesa de tornar a
jugar amb tu!
-Sembleu una parella de vornskyrs
bufant-se l'un a l'altre durant una disputa pel territori -va dir la Mara, i va
moure el cap.
La seva exòtica cabellera color
d’espècies va quedar penjant a un costat de la seva cara. No havia fet res per
estar particularment atractiva, però tot i així el gest va realçar encara més
la seva bellesa.
En Lando va mirar la Mara, i després
es va girar quedant mig d'esquena a ella com si estigués ignorant
deliberadament la seva presència.
-Però com ets el meu amic, Han Solo
-va dir estenent les mans en un gest melodramàtic cap al Han -, i com sé que el
Falcó significa encara més per a tu
del que significa per a mi... –En Lando va fer una pausa per donar més tensió
al moment i va llançar una altra ràpida mirada de reüll a la Mara Jade abans de
seguir parlant -, decideixo tornar-te el Falcó
Mil·lenari. És un regal que et faig, un testimoni d'homenatge als nostres
anys d'amistat i a totes les aventures que hem viscut junts.
En Han es va ensorrar en el seu
seient sentint que se li doblegaven els genolls. Va notar que se li encongia la
gola, i va obrir i va tancar la boca diverses vegades mentre la seva ment
funcionava a tota velocitat intentant trobar una resposta adequada sense
aconseguir-ho.
-Vaig a les unitats de preparació d'aliments
-va dir magnànimament Lando -. Si en Han em permet introduir uns quants retocs
a la programació, intentaré preparar els plats més superbs que siguin capaços
d'oferir-nos les seves unitats, i després tots gaudirem d'un meravellós sopar
junts.
En Han estava tan atònit que es va
sentir incapaç de protestar. Lando no va esperar que es recuperés prou per
parlar, i va llançar una segona mirada a Mara mentre anava cap a la cuina.
En Han, encara perplex, va veure com
la Mara enarcava les celles i el seguia amb la mirada mentre els seus llavis es
corbaven en un somriure entre sorpresa i sorpresa, com si estigués començant a formar-se
una opinió totalment nova d’en Lando Calrissian.... i en Han va arribar a la
conclusió que això era just el que en Lando havia planejat que ocorregués.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada