12
-Ho faràs molt bé, noi -va dir en
Han intentant mantenir el seu somriure despreocupat i fanfarró.
En Kyp Durron va assentir davant la
porta de les estances d’en Han i la Leia, però en Han va captar un lleu
tremolor al voltant dels llavis del jove.
-Ja saps que ho faré el millor que
pugui, Han.
En Han es va sentir sobtadament
incapaç de pronunciar ni una sola paraula més i va abraçar al Kyp, maleint en
silenci les llàgrimes que havien sorgit del no-res per envair els seus ulls.
-Seràs el Jedi més gran que hagi
existit mai -va murmurar -. Crec que fins i tot aconseguiràs superar en Luke.
-Ho dubto -va dir en Kyp.
Es va apartar del seu amic i va
desviar la mirada, però no abans que Han hagués pogut veure que els seus ulls
també brillaven a causa de les llàgrimes.
-Espera un moment -va dir -. Tinc
una cosa per a tu abans que marxis.
Va entrar a l'habitació i va tornar
a la porta amb un paquet a les mans. En Kyp ho va acceptar amb un somriure
vacil·lant i va treure el paper de regal que l'envoltava.
En Han va mantenir els ulls clavats
a la cara del jove per veure la seva expressió. En Kyp va acabar d'apartar el
paper i es va trobar sostenint a les mans una capa que brillava amb la suau
resplendor dels brins subliminars reflectits i que semblava haver estat teixida
amb raigs de llum de les estrelles.
-Me la va donar Lando -va dir en Han
-. Suposo que se sentia una mica culpable per haver-me escurat el Falcó jugant al sàbacc, però no puc
portar una cosa així. Vull que te la quedis. Us mereixeu poder gaudir de les
coses belles després de tots els anys que vas passar en aquelles fastigoses
mines d'espècia.
En Kyp va riure.
- Per estar elegant quan assisteixi
a les festes a l'Acadèmia Jedi, vols dir? -La seva expressió es va tornar
sobtadament seriosa -. Gràcies. Han..., per tot. Però ara he d'anar-me'n. El
general Antilles escortarà el Triturador
de Sols fins a Yavin, i aniré amb ell. Em deixarà a l'acadèmia d’en Luke.
-Bona sort -va dir en Han.
-Lamento molt que hagis perdut el Falcó -va dir en Kyp.
-No et preocupis per això -va
replicar en Han -. De tota manera no és més que un munt de ferralla, així
que...
-Oh, per descomptat que ho és -va dir
en Kyp amb un somriure, però els dos sabien que no parlava seriosament.
- Vols que t'acompanyi fins a
l’hangar? -va preguntar en Han, i mentre ho feia es va adonar que en realitat
no estava molt segur de voler fer-ho.
-No -va dir en Kyp, començant a
donar l'esquena a la porta -. Odio els comiats prolongats. Ja ens veurem.
-És clar que sí, noi -va dir en Han.
Després va romandre immòbil
contemplant l'esquena d'en Kyp durant una bona estona mentre el jove
s'allunyava amb un pas falsament elàstic i jovial pels passadissos que portaven
al turboascensor.
En Han va pensar de tornar a entrar,
però va acabar decidint que aniria a prendre una copa. La Leia estava ocupada
en una altra reunió del Consell amb la Mon Mothma que es perllongaria fins molt
tard i els bessons ja eren al llit, de manera que Han va donar instruccions a
C3PO de romandre activat perquè pogués tenir cura d'ells.
Una estona després es va trobar al
saló on ell i en Lando s'havien jugat la possessió del Falcó al sàbacc.
La finestra permetia contemplar
l'immens desplegament geomètric de l'horitzó urbà de la Ciutat Imperial
reconstruïda. Immenses columnes de metall i transpariacer s'alçaven fins
altures a les que l'atmosfera es rarificava tant que arribava a ser gairebé
irrespirable. Els llums de les balises d'advertència i les torres de
transmissió parpellejaven creant una infinitat de pautes multicolors quan una
nau va lliscar ràpidament a través dels corrents d'aire ascendent que pujaven
per entre els colossals edificis.
Un ambaixador ithorià estava assegut
a una altra taula amb el seu cap en forma de martell inclinat sobre un petit
sintetitzador musical, i anava cantussejant un acompanyament als sorolls
atonals mentre arrencava fulletes d'una espècie de falguera que acabaven de
servir-li. Un ugnaught bastant gran amb la cara plena d'arrugues xerrava
incessantment mentre jugava als daus electrònics amb un ranat d'aspecte molt
elegant. L’androide cambrer anava i venia per entre les taules intentant
atendre el més acuradament possible a tota la clientela.
En Han no va trigar a quedar absort
en els seus pensaments i es va preguntar com havia pogut acabar allà. Després
va començar a pensar en el molt que havia canviat la seva vida des dels seus
anys com a contrabandista d'espècia al servei de Jabba el Hutt primer, i com a
general de l'Aliança Rebel després.
Seguia dedicant la seva vida a fer
coses importants, però ja no li semblaven reals. En Han havia gaudit molt de
tot el temps que va passar amb el jove Kyp Durron. El noi li recordava
moltíssim a ell mateix tal com havia estat en el passat... i de sobte Kyp se
n'havia anat per esdevenir un Jedi com Luke.
-Trobaràs a faltar el noi, oi? -va
preguntar de sobte una veu greu i musical.
En Han va alçar la mirada i va veure
Lando Calrissian contemplant-lo amb un gran somriure als llavis.
- Què estàs fent aquí? -Li va
preguntar en un to bastant malhumorat.
-Convidar-te a una copa, vell amic
-va contestar en Lando.
La seva mà va empènyer cap endavant
un d'aquells còctels de fruites amb flor tropical de molts colors inclosa que en
Han havia demanat per a ell durant la nit en què van jugar la seva partida de
sàbacc.
En Han va torçar el gest i el va
acceptar.
-Moltíssimes gràcies.
Va prendre un glop, va tornar a
torçar el gest i va acabar prenent un bon glop del còctel. En Lando va agafar
una cadira i va seure.
-No t'he convidat a seure -va dir en
Han.
-Escolta, Han, és que vaig estar uns
quants anys fent mala cara i negant-me a parlar-te després que em guanyessis el
Falcó en una partida de sàbacc? -va
preguntar en Lando, adoptant un to de veu una mica més sec.
En Han va arronsar les espatlles i
va alçar la mirada.
-No ho sé -va replicar -. Crec
recordar que em vaig mantenir allunyat durant alguns anys. Va fer una pausa
abans de continuar parlant -. I quan vam tornar a veure'ns, ens vas trair i ens
vas posar en mans d’en Darth Vader -va afegir.
-Ei, això no va ser culpa meva i
crec que ho he compensat àmpliament des d'aleshores -va dir en Lando -. Escolta,
vull proposar-te un tracte... Quan tinguis una mica de temps lliure, per què no
agafem el Falcó i tornem al que queda
de Kèssel? Potser aconseguim trobar la meva antiga nau. Si ho aconseguim,
m'encantaria recuperar la meva estimada Dama
Afortunada i llavors tu podràs quedar-te amb el Falcó. –En Lando va estendre la seva robusta mà cap al Han -.
Tracte fet?
En Han va admetre de mala gana que
era el millor que podia esperar donades les circumstàncies.
-D'acord, company -va dir, i li va
estrènyer la mà.
- Ah, Solo! -va exclamar de sobte
una veu femenina -. Em van dir que et trobaria aquí...
- És que no hi ha manera de gaudir
d'una mica de pau? -va dir en Han.
Es va tornar per veure una dona
esvelta i atractiva immòbil a l'entrada del saló. Portava el cabell llarg fins
les espatlles, i la seva cabellera tenia un peculiar color castany vermellós
que feia pensar en una espècie exòtica. Els seus trets eren delicadament
modelats: tenia el mentó estret, i una boca que semblava haver passat massa
anys frunzida en una ganyota de disgust i que per fi estava aprenent a somriure.
Les estelles de gel que eren els ulls de la Mara Jade semblaven haver-se tornat
una mica menys gèlids des de l'última vegada que en Han l'havia vista.
En Lando es va posar dret recollint
la seva capa a l'esquena i estenent la mà.
-Vaja, vaja... Hola! Li prego que s'uneixi a
nosaltres, senyoreta Jade. Puc portar-li alguna cosa? Ens hem vist abans, però
no sé si em recordarà. Sóc...
-Tanca el bec, Calrissian. Necessito
parlar amb Solo.
En Lando va riure i va anar a
portar-li una copa de tota manera.
Les espatlles i les mànigues de la
jaqueta de vol de la Mara mostraven senyals foscos, com si en temps llunyans
haguessin lluït les insígnies del servei militar. La Mara Jade havia estat la
Mà de l'Emperador, una servidora especial del mateix Palpatine, i havia vist
com la seva vida es feia miques després de la seva mort. Hi havia culpat al
Luke d'això, i s'havia embarcat en una venjança personal contra ell a la qual
no havia renunciat fins feia molt poc temps.
La decisió d'abandonar els seus
negocis presa pel gran contrabandista Talon Karrde havia fet que la Mara
semblés obrir-se una mica i estar més disposada a participar en la vida de la
galàxia. Havia aconseguit que una precària coalició de contrabandistes prestés
la seva ajuda en la lluita contra el Gran Almirall Thrawn, i seguia mantenint
la seva tènue aliança amb la Nova República tot i que alguns dels marginats que
tenien un historial delictiu més llarg, com Moruth Doole de Kèssel, es negaven
a tenir res a veure amb la Nova República i l'aliança de contrabandistes.
- Què t'ha fet venir a Coruscant,
Mara? -va preguntar en Han.
En Lando va tornar amb un altre dels
seus còctels de fruites per a ella i un per a ell. La Mara li va fer una mirada
a la copa, la va ignorar amb gèlida indiferència i va seguir parlant amb Han.
-He... he portat un missatge que
pots transmetre a les persones adequades -va dir -. La teva amiga imperial
l’almirall Daala ha estat desplegant les seves antenes i ha intentat contractar
contrabandistes perquè actuïn com a espies i sabotejadors. Alguns han acceptat
la seva oferta, però dubto que molts d'ells puguin arribar a confiar en la
Daala després del que li va fer a les forces de Kèssel. En Moruth Doole no
formava part de la nostra aliança, però tot i així seguia sent un
contrabandista i els contrabandistes tendeixen a ajudar-se entre ells...,
especialment contra els imperials.
-Sí -va dir en Han -. Hem sabut que
va atacar una de les naus de subministraments i que la va destruir abans que
pogués arribar a Dantooine.
La Mara el va mirar fixament i els
seus ulls van tornar a endurir-se.
- I no t'has assabentat del que li
ha passat a la vostra colònia de Dantooine? La Daala ja ha estat allà, saps?
- Què? -va exclamar en Han, i en Lando
va reaccionar amb idèntica sorpresa -. Un petit grup d'enginyers de la Nova
República està instal·lant una base de comunicacions allà -va seguir dient en Han
-, però no ens hem posat en contacte amb ells des de fa un parell de setmanes.
-Bé, doncs ja no hi ha cap
necessitat que ho intenteu -va dir la Mara -. Dantooine ha estat arrasat. Tota
la gent de la vostra colònia i tots els vostres enginyers de la Nova República
van morir fa dos dies. La Daala va atacar el planeta amb els seus tres
Destructors Estel·lars i va tornar a esfumar-se immediatament per tornar al seu
amagatall, allà on es trobi.
- I has vingut aquí només per
donar-nos aquesta informació? -va preguntar en Han, intentant recuperar-se del
seu estupor.
La Mara va prendre un llarg i lent glop
del dolç beuratge que semblava estar agradant moltíssim al Lando, i després va
arronsar les espatlles.
-Vaig fer, un tracte amb la Nova
República, i sempre sóc fidel als meus tractes.
En Han va sentir que la ira i la
perplexitat començaven a bullir dins d'ell, però en Lando va escollir aquest
moment per canviar de tema.
- I on anirà ara, senyoreta Jade?
-va preguntar.
S'havia inclinat sobre la taula i
semblava estar intentant fondre a la Mara Jade amb els seus grans ulls castanys.
En Han la va mirar i va acabar alçant el seu cap cap al sostre.
-Podria quedar-se aquí durant una
temporada -va seguir dient en Lando -. M'encantaria mostrar-li algunes de les
belleses de la ciutat. El cim de les Grans Torres ofereix panorames magnífics,
sap?
La Mara va mirar-lo com si estigués
intentant decidir quina quantitat d'energia podia permetre’s desaprofitar
contestant les seves preguntes.
-Me n'aniré de seguida -va dir per
fi -. Vaig a passar algun temps en el centre d'ensinistrament Jedi d’en Luke
Skywalker. Aprendre a utilitzar les meves capacitats Jedi m’està començant a
semblar una gran idea..., si més no com a sistema d'autoprotecció.
En Han es va aixecar en el seu
seient i la va contemplar amb cara de sorpresa.
- Penses anar a estudiar amb Luke?
Em pensava que encara odiaves en Luke! Bé, si més no has intentat matar-lo en
diverses ocasions i...
Els ulls de la Mara li van tornar la
mirada amb tanta duresa com si volguessin fulminar-lo, però no van trigar a
suavitzar-se i al final fins i tot es va permetre un somriure.
-Hem... Bé, diguem que hem
aconseguit trobar una manera de reconciliar les nostres diferències. Es podria
dir que hem negociat una treva. -va baixar la mirada cap a la seva copa, però
no la va tocar -. Almenys de moment -va afegir, i el seu somriure es va fer una
mica més ample -. Gràcies pel teu temps, Solo.
Després es va posar dreta i va
sortir sense prestar la més mínima atenció al Lando.
En Lando la va seguir amb els ulls,
admirant la manera com la tela setinada dels seus pantalons grisos i la seva ajustada
jaqueta de vol revelaven els contorns del seu cos.
-Sembla que cada dia està més guapa,
eh?
-Sí -va respondre en Han -. He
sentit comentar que els hi passa a tots els professionals de l'assassinat quan
es retiren.
En Lando no va semblar sentir-lo.
- Com és possible que em passés per
alt a la sala del tron d’en Jabba el Hutt? -va murmurar -.
Ella hi era i jo també hi era, però no em vaig fixar en ella ni un sol instant.
-Jo també hi era i no la vaig veure
-va dir en Han -. Aleshores em trobava congelat dins d'un bloc de carbonita,
naturalment.
-Crec que li agrado -va dir en Lando
-. Potser m'ofereixi voluntari per portar el proper enviament de
subministraments a Yavin IV... Només per veure-la, entens?
En Han va moure el cap.
-Ella només volia que desapareguessis,
Lando -va dir -. De fet, es va comportar com si no estiguessis aquí.
En Lando va arronsar les espatlles.
-Bé, de vegades el meu gran encant
personal triga una mica més de l'habitual a fer efecte -va respondre, i va
obsequiar al Han amb una dels seus millors somriures de trencacors -. Però quan
per fi té efecte...
-Oh, amic... -va sospirar en Han.
Va acabar la seva copa, i va deixar al
Lando assegut a la taula i totalment absort en les seves fantasies romàntiques
amb el seu còctel intacte davant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada