3
En Han va pensar que les regions
polars de Coruscant li recordaven bastant a Hoth, el planeta gelat de Hoth,
però hi havia una diferència crucial. En Han hi era en companyia del seu jove
amic Kyp Durron perquè així ho havia decidit i per passar unes vacances mentre la
Leia partia amb l'almirall Ackbar en una altra de les seves missions
diplomàtiques.
En Han es trobava al cim dels
escarpats cingles de gel blanc blavós, sentint-se calent i còmode dins de la
seva jaqueta aïllant color gris quitrà i els seus guants vermells proveïts d'un
sistema calefactor. Les aurores eternament presents al cel purpuri emanaven
telons irisats plens de guspires i centelleigs que es refractaven en el gel. En
Han va empassar una profunda glopada d'aquell aire net i sec, i tan fred que
gairebé va poder sentir com se li encongien les pelets del nas.
Es va tornar cap al Kyp, que estava
al seu costat.
- Preparat per començar, noi?
El jove de divuit anys i fosca
cabellera es va inclinar per cinquena vegada per ajustar les subjeccions dels
seus turboesquís.
-Eh... Gairebé -va dir en Kyp.
En Han es va inclinar cap endavant
per contemplar el brusc pendent de gel de la pista per turboesquís. Va sentir
que se li formava un nus a la gola mentre l'observava, però no estava disposat
a permetre que se li notés que tenia una mica de por.
Glaceres blanc-i-blaves relluïen
sota la tènue claredat d'aquell crepuscle que durava mesos. Les màquines
trepants havien treballat durant molt de temps rosegant profunds túnels a les
gruixudes capes de gel, i les excavadores havien creat grans terrasses en els
cingles durant el procés d'explotació hidrològica d'aquelles muntanyes de neu
que tenien centenars d'anys d'antiguitat. La neu i el gel havien estat fosos
amb forns de fusió, i després l'aigua havia estat transportada fins a les àrees
metropolitanes densament poblades de les zones temperades mitjançant canonades
de dimensions titàniques.
- Realment creus que seré capaç de
fer això? -va preguntar en Kyp, alçant i aferrant els seus pals deflectors.
En Han va riure.
-Veuràs, noi, tenint en compte que
has estat capaç de treure'ns d'un cúmul de forats negres pilotant una nau a
cegues... Sí, crec que també sabràs arreglar-te-les en una pista per
turboesquís del planeta més civilitzat de la galàxia.
En Kyp va contemplar al Han amb un
somriure als ulls foscos. El noi sempre li recordava molt al Luke Skywalker de
jove. En Kyp Durron no s'havia separat d'ell des que en Han l’havia rescatat de
la seva esclavitud a les mines d'espècia de Kèssel. Anys de captiveri imperial,
que no va fer res per merèixer, havien fet que en Kyp es perdés els millors
anys de la seva vida, i en Han s'havia jurat a si mateix que li compensaria per
tot aquest temps perdut.
-Anem, noi -va dir.
Es va inclinar cap endavant i va
connectar els motors dels seus turboesquís. En Han va aferrar els pals deflectors
amb les seves mans protegides pels gruixuts guants i els va activar. Un instant
després va notar l'aparició sobtada del camp repulsor que emanava de cada punta
i que feia que els pals quedessin suspesos en l'aire per permetre-li mantenir
l'equilibri.
-D'acord -va dir en Kyp, i va
connectar els motors dels seus turboesquís -. Però oblidem-nos de la pista per
a nens, eh?
El jove va donar l'esquena a
l’espaiosa calçada de gel i va assenyalar una pista lateral que s'estenia al
llarg de diverses cornises força traïdores i sobre el gel trencadís d'una
glacera mig fosa per acabar passant per sobre d'una cascada gelada i acabada en
una zona de recepció i rescat. El parpelleig vermellós de les balises làser
indicava amb tota claredat el traçat d'aquella perillosa pista.
- Ni ho somiïs, Kyp! És massa...
Però en Kyp ja s'havia llançat cap
endavant i estava baixant a tota velocitat pel pendent.
- Ep! -va cridar en Han. Va sentir
que se li formava un buit a l'estómac, i per un moment va estar segur que
acabaria havent de recollir el cos destrossat d’en Kyp en algun punt del
trajecte. Però ja no li quedava més elecció que sortir disparat en persecució
del noi -. Has comès una autèntica estupidesa, noi...
Cristalls de neu pulverulents van
sortir acomiadats per darrere dels turboesquís d’en Kyp quan es va inclinar cap
endavant, fregant el terra de tant en tant amb els seus pals deflectors.
Conservava l'equilibri com un autèntic expert, sabent de manera intuïtiva què
havia de fer en cada moment. En Han només portava un segon de vertiginós
descens, però ja havia comprès que en Kyp potser tingués més possibilitats de
sobreviure en aquell viatge que ell.
En Han va baixar a tota velocitat
pel pendent amb el gel i la neu xiuxiuejant darrere d'ell com un raig d'aire
comprimit. Tot d'una es va trobar amb un promontori gelat que li va fer sortir
volant pels aires, i va girar bojament sobre si mateix mentre agitava els seus
pals deflectors en totes direccions. Els diminuts coets estabilitzadors del seu
cinturó van aconseguir endreçar-lo just a temps, un instant abans que tornés a
caure sobre la neu. En Han va seguir baixant pel pendent tan de pressa com un
ramat de banthes en estampida.
Va entretancar els ulls darrere de
les seves ulleres per al gel, i es va concentrar al màxim en la complicada
tasca de mantenir-se dret. El paisatge semblava massa nítid, i en Han podia
distingir amb tota claredat cada muntanya nevada de vores esmolades com
ganivets i la vista d’una paret de gel. Era com si cada detall pogués ser
l'últim que veia en la seva vida.
En Kyp es va desviar cap a la dreta
i va deixar escapar un sorollós crit de plaer en ficar-se en el tram més
perillós de la pista per turboesquís. El crit va rebotar tres vegades en els
escarpats cingles, creant altres tants ressons abans d'apagar-se
definitivament.
En Han va començar a maleir la
temeritat del jove, però un instant després es va sentir envaït per una sobtada
onada de càlid afecte cap a ell comprenent que en realitat era just el que
havia esperat d’en Kyp. Va decidir gaudir al màxim de l'experiència, i va
respondre al crit d’en Kyp amb un altre mentre virava per seguir-lo.
Les balises làser s'encenien i
s'apagaven, guiant els imprudents turboesquiadors amb els seus parpelleigs
d'advertència al llarg del camí. La superfície ondulada murmurava sota la
flonjor invisible dels camps repulsors dels seus turboesquís.
El camí de gel semblava haver-se
escurçat de sobte davant d'ells, i després seguia discorrent a un nivell
diferent. En Han es va adonar del perill un moment abans d'arribar al
precipici.
- Un cingle! -va cridar.
En Kyp es va inclinar tant que va
semblar haver-se convertit en un component més dels seus turboesquís. Va
enganxar-se els pals deflectors als costats, i després va activar els coets
posteriors dels seus esquís. El jove va sortir disparat per la vora del
precipici, i va anar baixant en una llarga i suau trajectòria corba fins
arribar al punt en què es reprenia el sender.
En Han va activar els seus coets
just a temps i es va llançar per sobre del buit. El seu estómac va caure en un
picat encara més veloç del que podia provocar l'estirada de la gravetat, i el
vent va fer tremolar els plecs de la caputxa de la jaqueta.
En Han només va tenir temps
d'empassar una alenada d'aire mentre l'altiplà de gel pujava a tota velocitat
cap a ell per rebre els seus turboesquís amb un estrepitós espetec, i va tensar
els dits sobre els seus pals deflectors en un esforç desesperat per no perdre
l'equilibri.
Una cinta de neu tan fina que
semblava pols va aparèixer de sobte davant seu obstruint el seu camí. En Kyp va
baixar bruscament seus pals reflectors, sortint disparat cap amunt i salvant
netament l'obstacle..., però en Han es va incrustar en ell.
La neu va cobrir les seves ulleres i
el va encegar. En Han va trontollar i va moure bojament seus pals deflectors
d'un costat a un altre. Va aconseguir lliscar una mà enguantada sobre els
vidres de les ulleres just a temps de girar a l'esquerra i evitar xocar amb un
monòlit de gel que sobresortia del terra.
En Han encara no havia tingut temps
de recuperar l'equilibri quan va sortir disparat per sobre d'un abisme que es
va obrir de sobte sota d'ell. Durant un moment que li va semblar etern es va
trobar contemplant un precipici que semblava mesurar un milió de quilòmetres de
profunditat, i després va aterrar a l'altre costat. Un instant després va
sentir un cop ofegat darrere d'ell quan un bloc de neu que havia de portar
segles allà va perdre el seu precari agafador a la paret i es va precipitar per
l'abisme.
En Kyp acabava de trobar-se amb una
llengua de glacera plena de roques. Les balises làser d'aquella zona estaven
molt més espaiades, com si s'haguessin dit que els seus esforços eren inútils i
haguessin decidit permetre que els turboesquiadors prou temeraris per
arribar-hi escollissin el camí a seguir sense la seva ajuda. Els turboesquís
d’en Kyp van començar a xocar amb petits promontoris de neu i gel, i els
impactes van fer que trontollés d'un costat a un altre. El jove va incrementar
la intensitat del camp repulsor per mantenir-se una mica més per sobre de la
superfície.
La llengua de la glacera va començar
a tornar-se encara més escarpada, i no va trigar a quedar plena de neu molt
granulosa que havia estat portada fins allà pel vent. En Han no parava de
murmurar queixes i malediccions ofegades entre dents. Va aconseguir conservar
l'equilibri sense saber ben bé com, però en Kyp havia perdut part de
l'avantatge que li portava i en Han no va trigar gaire a trobar-se respirant
l'estela de neu polvoritzada que deixava el noi. Estava cada vegada més a prop
d’en Kyp i no parava d'accelerar..., i de sobte la cursa va tornar a tenir un
significat per a ell. Quan estiguessin asseguts a la cantina intercanviant
històries una estona després, en Han ja s'ho faria d'alguna manera per
convèncer a si mateix que tota l'experiència havia resultat increïblement
divertida.
Tot d'una en Han va sentir aquell
mateix impuls de cometre una temeritat que havia maleït abans en Kyp, i va
activar els seus coets per sortir disparat cap endavant en una brusca
acceleració que va acabar col·locant-lo al costat del jove.
Estaven arribant a un gegantí camp
de neu. La gran extensió de blancor lluent que s'estenia davant seu no mostrava
ni una sola empremta de turboesquís tot i que feia més d'un mes que aquells
paratges de clima tan fred no coneixien una nevada, la qual cosa indicava amb
tota claredat que hi havia molt pocs esquiadors que fossin prou amants dels
riscos com per a tractar de recórrer aquella pista tan perillosa.
La zona de rescat i recepció
delimitada amb cordons es desplegava davant d'ells com un santuari. Contenia
equip de comunicacions, barracons amb sistemes de calefacció, androides metges
en modalitat de repòs que podien ser activats a l'instant i un vell lloc de
begudes calentes que s'havia quedat sense clientela feia ja molt temps. La meta
per fi estava a la vista... Ho havien aconseguit!
En Kyp li va llançar una ràpida
mirada de reüll, i en Han va poder veure les fines arrugues de tensió que
envoltaven els seus ulls entretancats. El jove es va encongir sobre els seus
turboesquís i els va posar a plena potència. En Han es va inclinar cap endavant
per disminuir al màxim la resistència que oferia a l'aire. Sortidors de neu
impol·luta sortien acomiadats en totes direccions al seu voltant,
xiuxiuejant-li a les orelles.
La filera de balises làser es va
apagar de sobte com altres tants ulls metàl·lics que es tanquessin a l'uníson.
En Han no va tenir temps per preguntar-se què podia haver ocorregut, perquè de
sobte la llisa manta de neu que s'estenia davant seu es va inflar per a tornar
a ensorrar-se gairebé seguida.
Un cruixit eixordador va acompanyar
el sobtat estrèpit d'uns gegantins motors. Dolls de vapor van brollar del camp
de neu sobtadament alterat, i el lluent morro vermellós d'una perforadora
tèrmica va emergir d'un forat al centre de la blancor. La punta en forma de
llevataps va seguir girant mentre rosegava el gel sòlid per acabar d'obrir-se
pas a través d'ell.
- Compte! -va cridar en Han.
Però en Kyp ja s'havia desviat cap a
l'esquerra, recolzant-se amb totes les seves forces en un pal deflector mentre
apunyalava l'aire amb l'altre. En Han va encendre els seus coets
estabilitzadors i va sortir disparat cap a la dreta en el mateix instant en què
la colossal màquina processadora de gel engrandia una mica més l'obertura del
túnel pel qual havia emergit i s'aferrava a les parets amb les seves erugues
tractores proveïdes de punxes.
En Han va passar a tota velocitat al
costat del pou sorgit del no-res, i va sentir com una ràfega de vapor calent li
fregava les galtes. Els vidres de les ulleres van quedar cobertes de vapor,
però va aconseguir arribar a la cascada de gel, l'últim obstacle que
s'interposava entre ell i la línia d'arribada. La vora del precipici era ple de
fileres de caramells semblants a cables penjants que havien anat formant-se
allà al llarg dels segles durant els curts desglaços primaverals.
En Kyp es va llançar sobre la vora
del riu congelat tornant a encendre els coets dels seus dos turboesquís en el
mateix instant. En Han el va imitar i va enganxar els seus pals deflectors als
costats mentre veia com la neu pujava cap a ell amb la velocitat del llamp, i
va seguir contemplant-la fins que la dura capa blanca i el fons dels seus
turboesquís van entrar en contacte amb un cop sec que va ressonar al llarg dels
camps de gel, produint una infinitat de ressons que es van confondre amb els
que van acompanyar l'aterratge d'en Kyp.
Els dos van seguir avançant uns
moments a tota velocitat, i després van anar girant per frenar fins que es van
aturar davant del grup de barracons prefabricats. En Kyp va tirar enrere la
caputxa de la jaqueta i va començar a riure. En Han es va recolzar en els seus
pals deflectors, sentint com tot el seu cos tremolava a causa de l'alleujament
i d'una sobredosi d'emocions. Després també va començar a riure.
-Això ha estat una autèntica
estupidesa, noi -va aconseguir dir per fi.
-Oh, sí? –En Kyp va arronsar les
espatlles -. I qui ha estat prou estúpid com per seguir-me? Després d'haver
estat en les mines d'espècia de Kèssel, no em sembla que baixar per una petita
pendent en turboesquís sigui massa perillós... Ei, quan tornem potser podríem
demanar-li a C3PO que ens calculés quines són les probabilitats de baixar per
aquesta pista i arribar al final del trajecte sencers.
En Han va bellugar el cap i va
contemplar-lo amb un somriure tort als llavis.
-No m'interessen les probabilitats
-va replicar -. Ho vam fer, i això és l'únic que importa.
En Kyp va clavar la mirada en la
llunyania gelada. Els seus ulls van semblar seguir les línies rectes com
fletxes que traçaven els conductes d'aigua no reflectants, envoltats a
intervals regulars per estacions de bombament i connexions de pressió.
-M'alegra molt que ens hàgim
divertit tant, Han -va dir mentre contemplava una cosa que només ell semblava veure
-. Des que em vas rescatar m’ho he passat tan bé que... Bé, és com si portés
una vida sencera recuperant-me de tot el que m'havia passat abans.
La intensa emoció que va captar en
el to de veu d’en Kyp va fer que en Han se sentís una mica incòmode, i va
intentar posar-lo de més bon humor.
-Bé, noi, tu vas jugar un paper tan
important en la nostra fugida com jo.
En Kyp no semblava haver-lo sentit.
-He estat pensant en el que va dir
en Luke Skywalker quan va descobrir la meva capacitat per utilitzar la Força
-va murmurar -. Sé molt poc sobre ella, però sembla estar cridant-me... Podria
prestar un enorme servei a la Nova República. L'Imperi ha arruïnat la meva vida
i va destruir la meva família, així que m'encantaria tenir una ocasió de cobrar
els deutes pendents que tinc amb ell.
En Han va tragar saliva. Ja havia
entès el que estava intentant dir-li el noi.
-Així que creus estar preparat per
anar a estudiar amb Luke i els altres candidats Jedi, eh?
En Kyp va assentir.
-Preferiria quedar-me aquí i dedicar
la resta de la meva vida a divertir-me, però...
-Ja saps que t'ho mereixes, no? -El
va interrompre Han en veu baixa i suau.
Però en Kyp va bellugar el cap.
-Crec que ha arribat el moment que comenci
a prendre’m una mica seriosament a mi mateix. Si realment posseeixo el do
d'utilitzar la Força, no em puc permetre no treure-li profit.
En Han li va posar una mà a
l'espatlla i li va estrènyer amb força, sentint la primesa d’en Kyp a través
dels seus gruixuts guants.
-M'ocuparé de buscar-te una bona nau
perquè vagis a Yavin IV.
El brunzit d'uns feixos repulsors va
trencar el silenci que havia seguit a les seves paraules. En Han va alçar la
mirada i va veure aproximar-se a un androide missatger que avançava per sobre
dels camps de gel a tal velocitat que semblava un projectil cromat. L’androide
va anar en línia recta cap a ells.
-Si té alguna cosa a veure amb
l'estació de turboesquí, presentaré una protesta formal per aquesta màquina
minera que va sortir del gel -va remugar en Han -. Podríem haver-nos matat.
Un instant després l'androide
missatger es va aturar per sobre d'ells, va baixar fins a quedar al nivell dels
ulls d’en Han i va obrir un panell sensor en la seva estructura.
-Li prego que confirmi la
identificació, general Solo -va dir amb la seva veu monòtona i asexuada -. N'hi
haurà prou amb una comparació vocal.
En Han va deixar escapar un gemec.
- Au, vinga, estic de vacances! No
vull que em molestin amb deures diplomàtics de cap mena...
-Comparació vocal satisfactòria.
Gràcies -va dir l'androide -. Prepareu-vos per rebre el missatge codificat.
L’androide va seguir surant davant
d’en Han i va començar a projectar una imatge hologràfica sobre la neta blancor
de la neu. En Han va reconèixer a l'instant la silueta de la Mon Mothma gràcies
als seus cabells castany vermellosos, i es va aixecar mentre feia cara de
sorpresa. La Cap d'Estat rares vegades es comunicava directament amb ell.
-Han... -va dir la Mon Mothma en veu
baixa i plena de preocupació. En Han es va adonar a l'instant que l'havia
cridat pel seu nom en comptes d'usar el tractament formal del seu rang, i va
sentir com un puny de por sorgia del no res i li estrenyia l'estómac -. T'envio
aquest missatge perquè hi ha hagut un accident. La llançadora de l'almirall
Ackbar s'ha estavellat al planeta Vòrtex. La Leia anava a bord amb ell, però es
troba fora de perill i no ha patit cap dany. L'almirall la va llançar fora de
l'aparell al seient ejectable abans de perdre el control i acabar xocant amb un
centre cultural de grans dimensions del planeta. L'almirall Ackbar també va
aconseguir activar els escuts d'energia de la seva nau, però tota l'estructura
va quedar destruïda. Fins al moment, s'ha confirmat la mort de 358 vors entre
les restes.
-És un dia tràgic per a tots
nosaltres. Han, Torna immediatament a la Ciutat Imperial. Crec que la Leia pot
necessitar-te tan bon punt hagis tornat.
La imatge de la Mon Mothma va
tremolar i es va dissoldre en un núvol de flocs de neu d’estàtica que es van esfumar
en l'aire.
-Gràcies -va dir l'androide
missatger -. Aquí té el seu rebut.
Una ranura va escopir una diminuta
fitxa blava, que va caure sobre la neu als peus d’en Han.
En Han va mantenir la mirada fixa en
l'androide mentre aquest girava sobre si mateix i s'allunyava en direcció al
campament base, i després va enfonsar la fitxa blava a la neu amb la base d'un
turboesquí. Estava molt afectat. Totes les intenses emocions que acabava
d'experimentar i tota l'alegria que havia viscut al costat d’en Kyp acabaven
d’evaporar-se, deixant al seu interior únicament el pes insuportable de la por.
-Vine, Kyp -va dir -. Hem de marxar.
C3PO estava pensant que si el seu
centre de control motriu li ho hagués permès, en aquells moments tot el seu cos
daurat estaria tremolant de fred. Les seves unitats tèrmiques internes no
havien estat dissenyades per enfrontar-se a les gèlides regions polars de
Coruscant.
Era un androide de protocol i
dominava amb fluïdesa més de sis milions de formes de comunicació diferents. Era
capaç de dur a terme un nombre increïble de tasques diferents, i en aquells
instants totes i cadascuna d'elles li semblaven més atractives que tenir cura
d'un parell de nens de dos anys i mig totalment impossibles de controlar i que
el consideraven com una senzilla joguina amb la qual entretenir-se.
C3PO havia portat els bessons a la
zona de jocs que s'estenia sota de les vessants cobertes de neu, on podrien
anar amb tauntauns domesticats. El petit Jacen i la seva germana Jaina
semblaven estar-s’ho passant d'allò més bé amb aquelles criatures enormes i
maldestres que no paraven de bufar i grunyir, i el ranxer umgulià que havia
portat els peluts animals a Coruscant també semblava molt satisfet de la marxa
del seu negoci.
Després C3PO havia aguantat
estoicament quan els bessons van insistir a transformar-lo en un «androide de
neu» i van deixar el seu resplendent cos metàl·lic ocult sota un munt de capes
de neu. Encara podia sentir la presència dels cristalls de gel que s'havien
format dins de les seves articulacions. C3PO va augmentar la capacitat de
captació dels seus sensors òptics, i va tenir la impressió que el metall daurat
amb què estava construït havia adquirit un to decididament blavós a causa de
les baixes temperatures.
Els bessons estaven donant voltes
per una pista per trineus, rient i cridant mentre rebotaven contra les
proteccions encoixinades a bord d'un lliscador de les neus per a nens. C3PO els
va esperar durant una bona estona al final de la pista, i després va iniciar el
llarg ascens turó amunt remolcant el lliscador perquè els nens poguessin
repetir la diversió. Se sentia com un androide de treballs manuals de baixa
capacitat amb una potència de computació que fossi massa reduïda per comprendre
com de penosa que arribava a ser la seva existència.
-Oh, com desitjo que l'amo Solo
torni aviat... -va dir.
Va arribar al començament de la
rampa i va assegurar al Jacen i la Jaina als seus seients, cerciorant-se que
estaven còmodes i ben subjectes. Els bessons van alçar el cap a l'uníson
contemplant-lo amb les seves carones de galtes rosades. Els humans afirmaven
trobar tonificant el fred hivernal, però C3PO estava desitjant que els seus
constructors l'haguessin proveït de lubricants dotats d'una major eficiència en
situacions de baixes temperatures.
-I ara aneu amb molta cura durant el
descens, nens -va dir -. Us estaré esperant al final de la pista i us pujaré
fins aquí... Va fer una pausa -. Una altra vegada.
Després va donar una empenta al
lliscador i va llançar als nens pendent avall. En Jacen i la Jaina van riure i
xisclar mentre el vehicle girava i es tentinejava i els dolls de neu sortien
acomiadats per tota la pista. C3PO va començar a baixar per la llarga rampa amb
veloces gambades.
Quan va arribar al final de la
pista, els bessons ja estaven intentant treure’s els arnesos. La Jaina havia
aconseguit obrir una sivella tot i que l'empleat de l'estació de lloguer
d'equips havia assegurat a C3PO que els arnesos eren totalment a prova de nens.
- No toqueu els arnesos, nens! -va
ordenar.
C3PO va tornar a tancar la sivella
de l'arnès de la Jaina i va connectar el camp de repulsió que s'estenia per
sota del lliscador. Després va agafar les nanses i va tornar a iniciar la
pujada pel pendent en direcció a la plataforma de llançament.
Tot just va arribar a dalt els dos
bessons van cridar «Un altre cop!» En el mateix instant, com si tinguessin una
connexió mental. C3PO va decidir que havia arribat el moment de prevenir els
infants contra els perills d'un excés de diversions, però una llançadora plena
de passatgers va arribar a la plataforma abans que hagués pogut compondre un
discurs que tingués els nivells adequats de fermesa i vocabulari. En Han Solo
va sortir d'ella amb els turboesquís sobre l'espatlla esquerra i va tirar
enrere la caputxa de la jaqueta gris. En Kyp Durron va sortir del transport
immediatament darrere d'ell.
C3PO va alçar un braç daurat.
-Som aquí dalt -va dir -. Estem
aquí, amo Solo!
- Papà! -va exclamar la Jaina, i en Jacen
va corejar la seva exclamació una fracció de segon després.
-Gràcies al faedor -va dir C3PO, i
va començar a deixar anar les tires dels arnesos protectors.
-Ens anem de seguida -va dir en Han.
Va anar cap a ells amb la cara
inexplicablement plena de preocupació. C3PO va fer un pas cap endavant
disposant-se a iniciar la seva lletania de queixes, però Han va deixar caure
els turboesquís en els braços de l’androide.
- Passa alguna cosa, amo Solo? -va
preguntar C3PO, intentant sostenir els pesats esquís sense que se li
caiguessin.
-Em sap greu haver d’escurçar les
vostres vacances d'aquesta manera, nens, però hem de tornar a casa -va dir en Han
sense prestar cap atenció a l’androide.
C3PO s'alçà quan alt era.
-M'alegra molt sentir-li dir això,
senyor -va observar -. Això no ho dic pas per queixar-me, però no he estat
dissenyat per suportar temperatures tan extremes.
Un segon després va sentir un
impacte en la part de darrere del cap, i una bola de neu de dimensions
considerables es va escampar sobre la seva esquena.
- Oh! -va exclamar C3PO, i va alçar
els braços en un gest d'alarma, faltant molt poc perquè se li caiguessin els
turboesquís -. He de protestar, amo Solo! -va dir.
En Jacen i la Jaina van riure i es
van afanyar a agafar una altra bola de neu per llençar-la a l’androide.
En Han es va tornar cap als bessons.
-Deixeu de jugar amb C3PO. Hem de
tornar a casa.
En Lando Calrissian es trobava en
els hangars de reparacions del reconstruït Palau Imperial de Coruscant, i no
aconseguia entendre com s'ho feia Chewbacca per ficar el seu enorme cos pelut
per l'estret túnel de manteniment del Falcó
Mil·lenari. En Lando, de peu al passadís, veia el wookiee com una massa de
pelatge marró incrustada entre el generador d'energia auxiliar, el compensador
d'acceleració i el generador de l'escut antiimpactes.
La clau hidràulica que en Chewbacca estava
utilitzant se li va escapar entre els dits, i el wookie va deixar anar un
xiscle. L'eina va rebotar i va caure amb una sèrie de cops metàl·lics per
acabar aturant-se en un lloc totalment inaccessible. El wookiee va grunyir, i
un instant després va deixar escapar un segon xiscle en colpejar-se el cap amb
una canonada de refrigeració.
- No, no, Chewbacca! -va dir en
Lando, tirant cap enrere la seva elegant capa mentre ficava el braç al túnel de
manteniment i intentava assenyalar els circuits -. Això va aquí, i això va
aquí!
En Chewbacca va deixar anar un rugit
gutural en wookieès indicant que no estava d'acord amb ell.
-Mira. Chewie, jo també conec
aquesta nau tan bé com el palmell de la mà... Suposo que ja saps que vaig ser
el seu amo durant alguns anys, oi?
En Chewbacca va emetre un reguitzell
de sons udolant que van crear ressons en el petit recinte.
-D'acord, fes-ho a la teva manera.
Utilitzaré les escotilles d'accés extern del casc i recuperaré la teva clau
hidràulica. Qui sap? Pot ser que trobem un munt de trastos més perduts per
aquí...
En Lando va girar sobre si mateix,
va anar cap a la rampa d'accés i va baixar per ella fins a entrar en la
cacofonia de peticions formulades a crits i sorolls de motors que feia vibrar
l'hangar de naus espacials. L'atmosfera estava impregnada d'una forta olor d’oli
que la tornava gairebé irrespirable, i també es podien percebre les olors dels
refrigerants gasosos i els vapors que brollaven dels tubs d'escapament
d'aparells de tots els models i mides imaginables, des de les petites
llançadores diplomàtiques fins als mercants de grans dimensions. Enginyers
humans i alienígenes treballaven en les seves naus. Ugnaughts baixets i
rabassuts desapareixien per les escotilles d'accés o parlotejaven entre si,
sol·licitant eines i diagrames per reparar motors que no funcionaven
correctament.
La quadrilla d’astromecànics
calamarians acuradament seleccionada per l'almirall Ackbar estava supervisant
les modificacions especials en les naus més petites de la flota de la Nova
República. En Terpfen, el cap de mecànics de l’Ackbar, anava d'una nau a una
altra amb la tauleta de situació interna de l’hangar a la mà, verificant les
reparacions sol·licitades i examinant el treball amb els seus vidriosos ulls de
peix.
En Lando va obrir l'escotilla
d'accés externa del casc del Falcó. La
clau hidràulica va sortir pel forat amb un dring metàl·lic i va caure a les
seves mans esteses, juntament amb ciberfusibles cremats, un canviador
d’hiperimpulsió avariat i l'embolcall d'un paquet de menjar deshidratat.
- Ja la tinc, Chewbacca! -va cridar.
La resposta del wookiee amb prou
feines va poder sentir-se fora de la petita escotilla d'accés al túnel.
En Lando va inspeccionar les
cremades i marques negres escampades sobre el malparat casc del Falcó. La nau semblava ser una gegantina
col·lecció de pedaços i reparacions. En Lando va lliscar una mà endurida al
llarg del nucli acariciant el metall.
-Ei, què li estàs fent a la meva
nau?
En Lando va apartar ràpidament la mà
del Falcó i va girar sobre si mateix
amb una expressió entre sorpresa i culpable a la cara per veure al Han Solo
venint cap a ell. En Chewbacca va rugir una salutació eixordadora des del túnel
de manteniment.
El rostre d’en Han mostrava tota una
tempesta de preocupació i mal humor mentre creuava el terra ple d'eines i peces
separades de l'hangar de reparacions.
-Necessito la meva nau ara mateix
-va dir -. Està a punt per volar?
En Lando va posar els braços en
gerres.
-Estava fent unes quantes
reparacions i modificacions, vell amic. Quin és el problema?
- I qui t'ha dit que fessis cap
modificació en el Falcó? –En Han
semblava inexplicablement enfadat -. Hem de prendre el vol ara mateix. Chewie.
Per què has permès que aquest pallasso fiqués el nas en els meus motors?
- Espera un moment, Han! No sé si
recordes que hi va haver un temps en què aquesta nau em pertanyia -va dir en
Lando, sense tenir ni idea de què podia haver provocat tal ira en el seu amic
-. I a més, qui va treure aquesta nau de Kèssel? Qui et va ajudar a sortir
d'aquell embolic quan estaves sent perseguit per la flota imperial?
C3PO va entrar a corre-cuita a
l'hangar de reparacions amb el seu cos metàl·lic tan rígid i encarcarat com de
costum.
-Ah, general Calrissian...
Salutacions -va dir.
En Lando no va fer cap cas de
l’androide.
-Vaig perdre la Dama Afortunada rescatant la teva nau -va seguir dient -. Crec que
això mereix una mica de gratitud, no et sembla? De fet, i atès que el fet de
sacrificar la meva nau per salvar-te la pell, vaig pensar que potser m'ho
agrairies prou com per tornar-me el Falcó.
- Ai, mare! - Va exclamar C3PO-.
Aquesta idea potser mereixi ser presa en consideració i meditada, amo Solo.
-Tanca el bec, C3PO -va dir en Han
sense tornar la mirada ni un sol instant cap a l'androide.
-Sembla que tens un petit problema
emocional, Han -va dir en Lando.
Va acompanyar les seves paraules amb
un somriure que sabia irritaria encara més al seu amic, però en Han s'havia
saltat totes les normes de la cortesia amb les seves seques acusacions, i en Lando
no estava disposat a permetre que se sortís amb la seva.
En Han semblava trobar-se a punt
d'esclatar. En Lando no entenia per què estava tan trastornat.
-El meu problema és que has estat
sabotejant la meva nau -va dir en Han -. No vull que tornis a posar-li un sol
dit a sobre mai més, entesos? Aconsegueix-te una nau. Tenint en compte que
encara no t'has gastat aquesta recompensa d'un milió de crèdits que vas obtenir
en les carreres d’amorfoides d’Umgul, crec que podries comprar la nau que et
doni la gana i parar de remenar a la meva.
-Una idea excel·lent, senyor -va
intervenir C3PO, sempre disposat a ajudar -. És cert, general Calrissian. Amb
aquesta quantitat de diners podria comprar-se una nau realment magnífica.
-Silenci, C3PO -va dir en Lando, i
va tornar a posar-se les mans als malucs -. No vull comprar una altra nau, vell
amic -va afegir, posant un èmfasi ple de sarcasme en les dues últimes paraules
-. Si no puc tenir la Dama Afortunada,
llavors vull el Falcó. La teva esposa
és la Ministra d'Estat, Han. Pots aconseguir que el govern et proporcioni el
mitjà de transport que més et vingui de gust... Per què no t’aconsegueixes un
caça d'últim model acabat de sortir de les drassanes calamarianes?
-Estic segur que seria factible,
senyor -es va mostrar d'acord C3PO.
-Tanca el bec, C3PO -va repetir en Han
sense apartar els ulls d’en Lando -. No vull cap antigalla. El Falcó és meu i només meu.
En Lando el va fulminar amb la
mirada.
-Me’l vas guanyar en una partida de
sàbacc, i si vols que et sigui sincer..., vell amic... sempre he sospitat que
vas fer trampes.
En Han es va posar lívid i va fer un
pas cap enrere.
- M'estàs acusant de fer trampes?
-va exclamar -. M’havien anomenat murri, però mai m'han dit trampós! De fet,
tinc entès que tu vas guanyar el Falcó
en una partida de sàbacc abans que jo aparegués en escena -va afegir en veu
baixa i amenaçadora -. És que no li vas guanyar les mines de gas de la Ciutat
dels Núvols de Tibanna a l'antic Baró Administrador en una altra partida de
sàbacc? Què vas poder posar sobre la taula com a aposta perquè el Baró
Administrador es jugués les mines? Ets un condemnat estafador, Lando, i serà
millor que ho admetis.
- I tu ets un pirata! -va dir en
Lando.
Va donar un pas cap endavant amb els
punys tensos als costats. En Lando Calrissian s'havia llaurat tota una
reputació com a expert jugador.
En Chewbacca va grunyir dins del Falcó i va produir una sèrie
d’estrepitosos sorolls metàl·lics sortint de l’estret passadís. El wookiee va
baixar trontollant per la rampa d'accés, es va aturar i es va agafar als
pistons del mecanisme.
En Han i en Lando ja estaven prou a
prop l'un de l'altre per començar a donar-se cops de puny quan C3PO va
aconseguir interposar-se entre ells.
-Disculpin-me, cavallers, però m'estava
preguntant si em permetrien fer un suggeriment... -va dir -. Si és cert que els
dos van guanyar la nau en una partida de sàbacc, i si ara no estan conformes
amb la manera com van acabar aquestes partides, potser podrien limitar-se a
jugar una altra partida de sàbacc per resoldre aquest problema d'una vegada per
sempre.
C3PO va tornar els seus lluents
sensors òptics primer cap al Lando i després cap al Han.
-He vingut aquí per recollir la meva
nau, però ara has convertit això en una qüestió d'honor -va dir en Han.
En Lando va sostenir la mirada d’en
Han sense immutar-se.
-Et puc vèncer qualsevol dia de la
setmana, Han Solo.
-Aquest no -va dir en Han, baixant
la veu encara més -. Però no estic disposat a conformar-me amb una mera partida
de sàbacc. Així que jugarem al sàbacc aleatori.
En Lando va arquejar les celles,
però va seguir sostenint la mirada al Han.
- I qui s'encarregarà de portar els
comptes?
En Han va moure el mentó cap a un
costat.
-Utilitzarem a C3PO com el nostre
modulador -va dir -. El vell Lingot d’Or no és prou llest per fer trampes.
-Però senyor, la veritat és que no
compto amb la programació necessària per... -va començar a dir C3PO.
- Tanca el bec, C3PO! -van cridar a
l'uníson tots dos.
-Molt bé, Han -va dir en Lando un
moment després -. Fem-ho abans que perdis el valor.
-Tu hauràs perdut alguna cosa més
que això abans que aquesta partida hagi acabat, Lando -va dir en Han.
En Lando es va ocupar de preparar
les cartes i la taula de sàbacc mentre en Han Solo expulsava a l'últim integrant
del grupet de buròcrates que havia estat gaudint d'una estona de descans a la
saleta.
-Fora! -va dir portant-los cap a la
porta -. Vinga, foteu el camp! Hem d'utilitzar aquest lloc durant una estona.
Hi va haver protestes i objeccions
formulades en tota una varietat de llenguatges, però Han es va mantenir
inflexible i va anar dirigint als buròcrates cap a la sortida amb suaus
empentes.
-Presenteu una queixa a la Nova
República. -Després va tancar la porta, va activar els segells i es va girar
cap al Lando -. Encara no has acabat?
L'estada era molt diferent de les
sales de joc d'atmosfera asfixiant i saturada pel fum del t’bac en les quals en
Han solia jugar a sàbacc, com aquella timba subterrània on havia guanyat un
planeta per a la Leia en un intent d'aconseguir el seu afecte.
En Lando va desplegar sobre la taula
un grapat de cartes rectangulars amb pantalles cristal·lines incrustades entre
dues capes de metall.
-Si tu estàs llest, jo també ho
estic, vell amic. -Però semblava una mica inquiet -. Han, ja saps que en
realitat no cal que fem això...
En Han ensumà l'aire i va arrugar el
nas en captar les intenses olors de les boirines desodoritzants i els perfums
dels ambaixadors.
-Sí, ja ho sé -va replicar -. Però la
Leia ha tingut un accident durant una de les seves missions diplomàtiques, i
vull que torni a casa amb mi en comptes de fer-ho a bord d'un navili hospital.
-La Leia està ferida? -va exclamar en
Lando, posant-se dret i mirant-li amb cara de sorpresa -. Així que per això
estaves tan trastornat... Oblida-ho i emporta't la nau. Només t’estava prenent
el pèl. Ja jugarem al sàbacc en alguna altra ocasió.
- No! -va replicar en Han -. Jugarem
ara, o en cas contrari mai aconseguiré que em deixis en pau. Vine d'una vegada,
C3PO. Per què trigues tant?
L’androide daurat va emergir del
terminal d'ordinadors que hi havia al fons de la sala de repòs, semblava tan
nerviós i alterat com de costum.
-Ja sóc aquí, amo Solo -va dir -.
Només estava revisant la programació pel que fa a les regles del joc.
En Han va teclejar la petició de
begudes a la consola de l’androide cambrer, somrient per a si mentre
seleccionava un còctel afruitat que estava fent furor entre les solteres, amb
una flor tropical blava d'adorn inclosa, per al Lando, i una cervesa amb
espècies per a ell. Després es va asseure, va fer lliscar el còctel sobre la
superfície de la taula en direcció al Lando i va prendre un glop de la seva
cervesa.
En Lando va provar la seva copa, va
torçar el gest i es va obligar a somriure.
-Gràcies, Han -va dir -. Dono
cartes?
Ja tenia la baralla de sàbacc a la
mà, i va començar a inclinar-se sobre el camp projector de la taula.
-Encara no. –En Han va alçar una mà
-. C3PO, comprova que les superfícies d'aquestes cartes no presenten cap factor
d'ordre i que són totalment aleatòries.
-Però senyor, segurament...
-Fes el que t'he dit, d'acord? Volem
estar totalment segurs que ningú té un avantatge injust... No és així, vell
amic?
En Lando se les hi va arreglar per
mantenir el seu somriure forçat mentre lliurava les cartes a C3PO, que les va
ficar al difusor d'aleatorietat col·locat en un costat de la taula.
-Han quedat completament
desordenades, senyor -va anunciar l'androide.
Després C3PO va repartir
meticulosament cinc de les primes cartes metàl·liques al Lando i altres tantes
al Han.
-Com ja saben, van a jugar a sàbacc
aleatori, que és una combinació de diverses formes del joc -va dir C3PO, com si
estigués recitant la programació que acabava d'introduir als seus bancs de
dades -. Hi ha cinc conjunts de regles diferents ordenades mitjançant l'atzar,
i un conjunt és substituït per un altre a intervals de temps totalment
irregulars determinats per l'ordinador que genera el factor d'atzar... En
aquest cas, jo!
- Coneixem les regles! -va grunyir en
Han, encara que en realitat no estava tan segur com volia aparentar -. I també
sabem què hi ha en joc.
Els ulls d’en Lando es van trobar
amb els seus des de l'altre extrem de la taula, i en Han va sentir el pes de la
mirada d'aquelles pupil·les insondables que semblaven tan dures com una roca.
-El guanyador s'emporta el Falcó -va dir en Lando -. El perdedor...
Bé, a partir d'ara el perdedor haurà d'utilitzar els transports públics de
Coruscant.
-Molt bé, senyors -va dir C3PO-.
Activin les seves cartes. El primer jugador que arribi als cent punts serà
declarat guanyador. La nostra primera ronda es jugarà segons...-L’androide va
guardar silenci durant uns moments mentre el seu circuit aleatori duia a terme
una selecció entre la llista de regles que ja havia estat sotmesa a un procés d'ordenació
aleatori previ -. Sí, segons les regles alternatives del Casino de la Ciutat
dels Núvols.
En Han va contemplar les imatges que
van anar apareixent en les seves cartes mentre la seva ment funcionava a tota
velocitat intentant recordar en què es diferenciaven les regles del Casino de
la Ciutat dels Núvols de les utilitzades en la varietat estàndard Bespiniana
del joc. Els seus ulls no es van apartar ni un instant de les cartes dels
quatre pals existents al sàbacc -espases, monedes, recipients i bàculs -, amb
els seus diferents valors positius i negatius, que li havien tocat en sort.
-Cada jugador pot escollir una, i
només una, de les seves cartes per dur a terme un canvi d'orientació -va dir
C3PO-. Després farem el recompte per esbrinar qui s'ha acostat més a una
puntuació de 23 positiu o negatiu o al zero.
En Han va seguir contemplant les
seves cartes concentrant-se al màxim, però no va trobar cap conjunt on la suma
de valors pogués donar una puntuació adequada. Els llavis d’en Lando estaven
corbats en un gran somriure, però naturalment no calia oblidar que Lando sempre
somreia d'aquella manera quan jugava a les cartes. En Han va prendre un glop de
la seva cervesa amb espècies i va escollir una carta.
- A punt? -va preguntar, i va alçar
els ulls per mirar a Lando.
En Lando va pressionar el diminut
botó d'aleatorietat que hi havia a la cantonada inferior esquerra d'una carta.
En Han el va imitar, i va veure com la imatge del vuit de monedes parpellejava
i s'alterava fins a esdevenir el dotze de recipients. Sumat al nou de
recipients que tenia a la mà, havia aconseguit un total de 21. No era gran
cosa, però quan va veure que en Lando contemplava la seva nova carta amb el nas
arrufat es va permetre albergar l'esperança que resultaria suficient.
-Vint-i-u -va dir, dipositant les
cartes sobre la taula.
-Divuit -va replicar en Lando sense
deixar d’arrufar el nas -. Obtens la diferència.
- Canvi de regles! El temps fixat ha
transcorregut! -va anunciar C3PO-. Tres punts a favor de l'amo Solo. La propera
ronda es juga amb..., amb el sistema Preferit de l'Emperadriu Teta.
En Han va contemplar la seva nova mà
de cartes, molt complagut de veure que tenia una excel·lent combinació. Però si
la seva memòria no li estava traint, segons les regles de l'Emperadriu Teta els
jugadors intercanviaven una carta escollida a l'atzar, i quan en Lando va
allargar la mà per agafar una carta de la dreta, en Han va pensar que podria
substituir la seva per un Comandant d'Espases... però no va aconseguir lligar
la mà. En Lando va guanyar la ronda i va obtenir un petit avantatge, però C3PO
va intervenir cridant de nou «Canvi de regles!» Abans que poguessin sumar els
totals. La següent ronda es va jugar segons les regles de l’Estàndard Bespinià,
i en Lando va aconseguir doblar el seu avantatge.
En Han es va maleir a si mateix
mentre contemplava les pèssimes cartes que li van tocar a la mà següent. No
tenia ni idea de quines havia de conservar i quines no, però el rellotge
aleatori del cervell electrònic de C3PO va obligar a l’androide a anunciar un
altre canvi de regles abans que en Han pogués prendre una decisió.
-Ara li toca el torn al Gambit
Corellià, senyors...
En Han va llançar un crit de delit,
ja que les noves regles feien que les seves cartes encaixessin a la perfecció
unes amb les altres formant una combinació totalment diferent.
- T’he enxampat! -va exclamar, i va
posar la seva mà sobre la taula.
En Lando va deixar anar un grunyit i
va mostrar una carta que li va fer costar perdre catorze punts en el nou
sistema de puntuació tot i que havia estat molt valuosa tan sols uns moments
abans.
En Han va anar acumulant un cert
avantatge durant les mans següents, i després va perdre terreny quan les regles
van canviar de nou i va entrar en vigor la varietat Casino de la Ciutat dels
Núvols, que prohibia qualsevol mena de canvi de cartes. Quan això va passar, en
Han acabava d'allargar la mà per agafar una de les cartes d’en Lando en el
mateix instant en què en Lando escollia una de les cartes d’en Han per dur a
terme el canvi d'aleatorietat. Els dos es van quedar totalment immòbils.
-Torna a dir-nos sota quines regles
juguem, C3PO.
-No cal, ja que ha transcorregut un
nou interval de temps -va respondre l'androide daurat -. Canvi a l’Estàndard
Bespinià. No, espereu... Un altre interval de temps! Tornem a les regles de
l'Emperadriu Teta!
En Han i en Lando van tornar a
contemplar les seves cartes, cada vegada més confusos i sentint que començava a
donar-los voltes el cap. En Han va prendre un altre glop de la seva cervesa amb
espècies i en Lando va esgotar el seu beuratge de fruites torçant el gest. La
flor blava havia començat a desenvolupar arreletes que es retorçaven i
serpentejaven pel fons de la copa.
- Pots repetir les puntuacions,
C3PO? -va preguntar en Lando.
-I tant, senyors. Després d'haver
fet els càlculs corresponents a l'últim canvi de regles, el total és de
noranta-tres punts per l'amo Solo i de vuitanta-set per al general Calrissian.
En Han i en Lando es van mirar
fixament.
-L'última mà, vell amic -va dir en
Han.
-Gaudeix dels teus últims segons com
a propietari del Falcó Mil·lenari,
Han -va dir en Lando.
-Regles del Gambit Corellià, cas
especial de l'última mà -va anunciar C3PO.
En Han va intentar recordar què
passava en l'última mà del Gambit Corellià i va sentir que li començava a
bategar el cap. Un instant després va veure com Lando fixava el valor d'una
sola de les seves cartes i es preparava per col·locar la resta de la seva mà en
el camp de flux del centre de la taula de sàbacc.
En Han va estudiar les seves cartes
de més valor, Equilibri i Moderació, cadascuna de les quals el col·locaria per
sobre dels cent punts. Va prémer el botó fixador de la carta d'equilibri
deixant configurada en onze punts, i després va ficar la resta de la seva mà en
el camp de flux.
En Han i en Lando es van inclinar
sobre el camp i van contemplar amb els ulls plens de tensió i expectativa com
les imatges de les cartes canviaven a tota velocitat, passant d'un valor a un
altre amb tal rapidesa que les figures amb prou feines podien distingir-se fins
que van acabar estabilitzant-se una per una.
En Lando es va trobar contemplant
una mà de cartes de valors numèrics bastant baixos que no tenia res
d'espectacular, mentre que en Han va obtenir la millor mà que li havia tocat en
sort durant tota la partida. El camp de flux l’havia deixat únicament amb
figures, i la seva nova mà es componia de la Defunció, la Resistència, l'Estel
i la Reina de l'Aire i la Foscor, juntament amb la carta d'equilibri que havia
fixat prèviament. La seva puntuació depassava netament la meta acordada, de
manera que en Lando quedava totalment derrotat.
En Han va llançar un crit d'alegria
en el mateix instant en què C3PO anunciava un altre canvi de regles. En Han es
va girar cap a l’androide daurat i el va fulminar amb la mirada mentre esperava
en silenci.
-Aquesta mà es jugarà segons les
regles de la Variació Ecclessis Figg -va dir C3PO.
En Han i en Lando es van mirar l'un
a l'altre, i les seves boques es van moure a l'uníson articulant les mateixes
paraules.
- Què carai és la Variació Figg?
-van murmurar tots dos.
-En l'última ronda, els valors de
totes les cartes imparells són sostrets de la puntuació final en comptes de ser
afegits a ella -va explicar C3PO-. Si s'escau, amo Solo, això significa que
obté deu punts per la Resistència i la Reina de l'Aire i la Foscor, però que
perd un total de quaranta-un per l’Equilibri, l'Estrella i la Defunció.
C3PO va fer una breu pausa abans de
continuar parlant.
-Em temo que ha perdut, senyor. El
general Calrissian obté 16 punts amb una puntuació total de cent tres, mentre
que la seva puntuació final queda reduïda a seixanta-dos.
En Han va parpellejar i va
contemplar amb expressió atordida la seva gerra de cervesa amb espècies mig
buida mentre en Lando celebrava el seu triomf donant un cop de puny sobre la
taula.
-Ha estat una partida magnífica, Han
-va dir -. I ara ves a recollir a la Leia. Vols que vagi amb tu?
En Han seguia amb la mirada fixa en
la seva taula o a la gerra de cervesa, en qualsevol cosa que no fos en Lando.
Se sentia totalment buit per dins. Aquell dia horrible no només havia portat la
notícia de la tragèdia soferta per la Leia, sinó que també li havia fet perdre
la nau de la qual havia estat propietari durant més d'una dècada.
-Queda-te-la, és teva -balbucejà, i
per fi va aconseguir alçar la vista perquè els seus ulls es trobessin amb els
d’en Lando.
-Vinga, Han... Estàs molt
trasbalsat. Per començar, no hauries d'haver apostat el Falcó. N'hi ha prou que...
-No, Lando. El Falcó és teu. No sóc un trampós, i em vaig ficar en aquesta partida
de sàbacc sabent el que em jugava en ella. –En Han es va posar dret, i va donar
l'esquena a Lando oblidant-se de la cervesa que encara quedava dins de la seva
gerra -. Autoritza un canvi de registre de propietat per al Falcó. C3PO. Ah, i serà millor que et
posis en contacte amb el control central de transports. Aconsegueix un
transport diplomàtic per a la Leia, d'acord? Sembla que no podré anar a
recollir-la després de tot...
En Lando es va remoure nerviosament
al seu seient.
-Jo... Eh... Cuidaré del Falcó el millor possible, Han. No patirà
ni una esgarrapada.
En Han va anar cap a la porta de la
sala de repòs sense dir ni una paraula més, va desactivar els segells i va
sortir als passadissos plens de ressons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada