26
Els motors
subespacials del Falcó Mil·lenari van acomiadar una flamarada
al vermell blanc, i la nau va sortir disparada a tota velocitat allunyant-se de
la lluna guarnició de Kèssel. Un eixam de caces va solcar l'espai en la seva
persecució, esquitxant el buit amb el foc multicolor dels seus canons desintegradors.
Les naus de major grandària es van anar acostant a la trajectòria de vol del Falcó com gegants endormiscats trets del
seu somni per la fiblada d'un núvol d'insectes.
En Lando Calrissian
estava fent el que podia per esquivar el foc concentrat de les bateries
desintegradores.
-Els motors
subllumínics segueixen estant en condicions òptimes -va dir -. O en Han ha
decidit canviar de costums i contractar un mecànic de veritat perquè s'ocupi
del Falcó, o en Doole es va
encarregar de reacondicionar-lo perquè s'unís a la seva flota. Bé, a veure què
tal funcionen els sistemes d'armament...
Una parella de
Caçadors de Caps Z-95 estava seguint-los molt de prop, disparant els seus
desintegradors triples contra ells. Les dues veloces vespes metàl·liques llançaven
andanades en connexió, i darrere d'elles i a poca distància venien tres
malmesos caces de llarga distància del model caça-Y.
En Luke va girar
sobre si mateix i va deixar escapar una xiulada de sorpresa.
- Caçadors de Caps!
-Va exclamar -. Em pensava que ja ningú els utilitzava!
-Bé, suposo que en
Doole no podia permetre’s el luxe d'escollir -va dir en Lando.
Els impactes
directes de diversos feixos desintegradors van fer que el Falcó es balancegés amunt i avall, però els escuts d'energia
acabaven de ser reparats i carregats al màxim, i de moment semblaven capaços
d'aguantar sense problemes.
En Lando va baixar
el canó desintegrador per les guies de l'escotilla ventral i va començar a
disparar contra els seus perseguidors. Després de llançar cinc andanades. En
Lando va aconseguir encertar a les sortides de gasos d'un caça-Y, obligant-lo a
separar-se de la formació i tornar a la base per ser reparat.
-Un menys..., i ja
només queden mil per enderrocar -va dir en Lando.
Els Caçadors de Caps
Z-95 van fer ploure repetides ràfegues de raigs desintegradors sobre ells, com
si volguessin castigar el Falcó per
haver fugit.
-Acosta't al planeta
i frega l'atmosfera -va dir en Luke -. Que es cremin dins l'escut d'energia.
En Lando va teclejar
un nou curs que portaria el Falcó cap
a l'esfera deforme de Kèssel, i va començar a proclamar en veu alta tots els
motius de queixa que li estaven passant pel cap.
-Nosaltres tampoc
podem detectar aquest escut d'energia -va dir -. Com saps que no acabarem
desintegrats?
-La nostra capacitat
de reacció és superior a la seva.
En Lando no semblava
massa convençut.
-Escolta, ja vaig
estar a punt de ficar-me en un escut d'energia quan vam atacar a l'Estrella de la Mort -va replicar -. No
tinc moltes ganes de repetir aquest procés.
-Confia en mi -va
dir en Luke.
Kèssel s'anava
engrandint davant d'ells, un món ple de forats i cicatrius embolicat en un halo
cotonós d'aire que escapava al buit.
-Ens estem acostant.
En Luke s'havia
agafat al respatller de la butaca de pilotatge i tenia els ulls entretancats.
Havia començat a respirar lentament i amb regularitat i estava desplegant la
seva ment, captant les vibracions d'energia generades per la lluna guarnició
perquè servissin com a manta protectora.
- Home, Luke, no te
m’adormis ara!
-Segueix pilotant.
Els Caçadors de Caps
seguien darrere d'ells, flanquejats pels dos caces-Y restants.
-L'escut deflector
del darrere està començant a notar tots aquests trets -va dir en Lando -. Si
aquests tipus s'acosten una mica més acabaran ficant-se en les meves sortides
de gasos!
-Prepara't -va dir
en Luke.
Kèssel ja ocupava
tot el visor, una superfície rocosa que bullia amb les seves turbulentes
tempestes d'aire, i els diminuts dolls gasosos que brollaven de les seves moltes
fàbriques d'atmosfera traçaven línies clarament visibles sobre el seu paisatge.
- Estic preparat,
estic preparat! Només cal que ho diguis i jo...
- A dalt..., ara!
La tensió que
s'havia anat apoderant d’en Lando el va ajudar a reaccionar amb la velocitat
d'una catapulta quan se li talla la corda. Va tirar dels controls cap amunt,
impulsant el Falcó en un veloç ascens
gairebé perpendicular al planeta. Les quatre naus atacants van ser enxampades
totalment per sorpresa, i es van convertir en núvols de combustible inflamat i
metall ionitzat en xocar amb l'escut d'energia invisible.
-Encara ens quedaven
dos metres per arribar a l'escut..., si més no -va dir en Luke -. Relaxa’t,
Lando.
L’R2 va emetre un
xiulet, i en Luke va respondre a la pregunta del petit androide després d'haver
fet una ullada a l'expressió que hi havia al rostre d’en Lando.
-No, R2, crec que no
està interessat en un mesurament exacte de la distància.
Van passar a tota
velocitat per sobre del límit de l'atmosfera en una òrbita molt atapeïda que va
portar al Falcó al voltant dels pols
de Kèssel. El teló d'estrelles s'anava estenent des del contorn del planeta
mentre el paisatge passava veloçment per sota d'ells, i un instant després ja
tornaven a estar en l'espai fugint tan de pressa com podien impulsar-los els
seus motors... I un instant després es van trobar amb l'onada de caces que
estava enlairant-se de la lluna guarnició.
En Lando va deixar
escapar un xiscle de sorpresa i va llançar un parell de coets fragmentadors
Arkayd pels tubs davanters. La massa de naus que s'aproximava era tan compacta
que els dos coets van fer impacte tot i que en Lando els havia disparat
totalment a cegues, i van destruir un caça TIE i una canonera, mentre que el
núvol de restes roents es va encarregar de destruir un caça-B fortament armat.
-No deixem que
l'èxit se'ns pugi al cap perquè ens hem carregat a un parell de naus, d'acord?
Només em queden sis coets més.
-No ens rendirem ara
-va dir en Luke.
-No, vull dir que
estem fugint, no barallant-nos... Bé, almenys els motors es troben en un estat
realment impecable -va dir en Lando -. El Falcó
no havia estat tan mimat des dels temps en què jo era el seu propietari.
- Quant trigarem a
sortir d'aquí? -Va preguntar en Luke.
L’R2, que s'havia
connectat als sistemes al costat de la butaca del copilot, va emetre una sèrie
de xiulets i grinyols. En Luke va abaixar la mirada i va veure diverses fileres
de llums vermelles que s'encenien i s'apagaven al tauler de navegació.
-Oh, oh.
- Què està dient?
-Va preguntar en Lando, i va apartar la mirada durant uns moments del visor
davanter per posar-la en el petit androide -. Què li passa?
-L'ordinador de
navegació no funciona -va dir en Luke.
- Bé, doncs
arregla-ho!
En Luke ja havia
girat corrent la corba del passadís per treure’l a corre-cuita el panell
d'accés a l'ordinador de navegació del Falcó.
Va fer una ullada als taulers de circuits, i va sentir que el cor se li
s'enfonsava en un forat negre tan profund com les Goles.
-Han extret el mòdul
de coordinació -va dir -. No està al seu lloc.
En Lando va deixar
escapar un gemec.
- I què farem ara?
Els caces de Kèssel
van reaccionar a l'andanada de coets de fragmentació llançada per Lando
adoptant una formació en grups de batalla més atapeïts, i van atacar el Falcó amb una tempesta de foc formada
per raigs desintegradors. En Luke va haver de tapar-se els ulls amb una mà per
protegir-los dels centelleigs encegadors dels feixos rebutjats pels escuts i
els impactes propers.
-No ho sé, però serà
millor que ho fem el més de pressa possible.
- Són de la Nova
República! -Va cridar en Moruth Doole fet una fúria mentre donava voltes d'un
costat a un altre -. Tornaran i informaran de tot el que ha passat!
Va allisar la seva
arrugada corbata groga en un intent de recuperar les bones formes, però el truc
no va funcionar. Volia aixafar als fugitius com si fossin un parell d'aquests
insectes que tant li agradava engolir. Espies i traïdors! Li havien mentit,
s'havien burlat d'ell, li havien fet caure en la seva maleïda trampa...
- Envieu totes les
naus amb què comptem! -Va cridar pel canal obert que el mantenia en comunicació
amb les seves forces. En Doole havia aconseguit arribar fins al centre de
comandament de la lluna guarnició -. Rodegeu-los, esclafeu-los, xoqueu amb
ells... No m'importa el que hàgiu de fer per destruir-los!
-Enviar totes les
naus potser no és una bona estratègia -va respondre un dels capitans -. Els
pilots no coneixen les formacions, i només aconseguiran destorbar-se els uns
als altres.
L'ull mecànic d’en
Doole s'havia desmuntat a causa del cop. Les diferents peces jeien disperses
sobre la part superior de la consola, i en Doole no podia veure prou bé com per
tornar-les a muntar. El seu ull mig cec ho veia tot borrós, de manera que
tampoc va poder identificar el mercenari que no estava d'acord amb les seves
ordres.
- Tant me fa! No
vull perdre'ls com vam perdre al Han Solo!
Va copejar la
consola amb el seu tou puny fent saltar les peces del seu ull mecànic. La lent
primària va rebotar sobre la consola, i va acabar caient d'ella per fer-se
miques en xocar amb el terra.
El Falcó anava en línia recta cap a les
Goles, i Kèssel cada vegada quedava més enrere.
-No ens passarà res
-va dir en Luke -. Puc utilitzar la Força per guiar-nos per un camí segur.
-Si és que
existeix... -Va murmurar en Lando.
En Luke tenia el
front cobert de suor.
- Quina altra
elecció ens queda? No podem amagar-nos en cap altre lloc, no podem deixar
enrere a tots aquests caces i no podem saltar a l'hiperespai perquè l'ordinador
de navegació no funciona.
-Quin gran selecció
d'opcions -va replicar en Lando.
Les naus de major
grandària per fi havien aconseguit mobilitzar-se i s'havien unit a la
persecució, disparant andanades de canonades iòniques prou potents com per
aclarir una ruta a través d'un camp d'asteroides. Les dues fragates de la
classe Llàncer van crear una xarxa letal davant del Falcó amb les seves vint bateries làser quàdruples, però les
fragates no eren molt ràpides i el Falcó
va seguir augmentant l'avantatge que portava als seus perseguidors.
Les altres naus
havien aconseguit preveure la seva fugida cap al cúmul de forats negres, i van
començar a convergir per davant d'ells mentre en Lando forçava els motors del Falcó posant-los a plena potència.
- Vinga, vinga!
Doneu-me només una mica més de velocitat...
Deu patrulleres de
sistemes, concebudes originalment per obtenir un màxim de velocitat que els
permetés enfrontar-se amb els contrabandistes i els pirates, van deixar enrere
al Falcó i es van alinear en una
formació de bloqueig, però en Lando va aprofitar astutament la immensitat
tridimensional de l'espai i va aconseguir lliscar per entre elles. Les flors de
foc dels feixos làser es van desplegar al seu voltant obrint-se en totes
direccions.
-Els nostres escuts
estan començant a fregar les línies vermelles de sobrecàrrega -va dir en Lando.
Tres creuers
lleugers de la classe Carraca, un model en què les dimensions el situaven en un
lloc intermedi entre les fragates Llàncer i els molt més grans Cuirassats, com
els que componien la Força Fosca perduda d’en Bel Iblis -van formar una pinça
triple que es perllongava a la dreta, l'esquerra i a dalt.
L’ovoide eriçat de
protuberàncies d'un creuer d'atac Loronar, la nau més gran de tota la flota de
Kèssel, també perseguia implacablement el Falcó.
La cacera va seguir avançant a través de la xarxa formada per les patrulleres
de sistemes, i el creuer d'atac va suportar sense patir cap dany les andanades
disperses que havien estat disparades contra el Falcó.
En Lando tenia la
mirada clavada a les finestretes i contemplava l'horripilant espectacle de les
Goles i els gegantins vaixells de combat que avançaven cap a elles per
interceptar-los. L’R2 va emetre un xiulet que en Luke no va tenir necessitat de
traduir.
-Només un complet
idiota es ficaria en un lloc així -va dir en Lando, i va tancar els ulls.
-Bé, llavors esperem
que ells no siguin tan idiotes com nosaltres -va dir en Luke.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada