Servidor de l'Imperi
James L. Cambias
I
En
Mace va saber que estava en problemes quan van començar els trets.
Quan
el creuer de les duanes Imperials havia cridat a la seva nau, en Mace va
tractar desesperadament de guanyar temps. Va usar el vell truc del “fallada de
comunicacions”, seguit de l'estratègia de “com sé que no sou pirates?”. Estava
a punt de començar el número de la “fuga al reactor” quan el creuer va obrir
foc.
O
bé la primera andanada era només un advertiment, o bé els artillers imperials
tenien pèssima punteria. En Mace va posar al màxim els motors i va desactivar
els bloquejos de seguretat. El Comerciant
Ordinari va saltar allunyant-se del creuer com un tauntaun espantat.
Bum!
La cabina es va estremir quan un tret làser va colpejar els febles escuts de la
nau. El van seguir dos trets més. El panell d'estat brillava en vermell.
Molt bé, així que no
són dolents tiradors,
va pensar en Mace. Però què tal és el seu
pilotatge?
Va
començar a realitzar girs i fintes amb el Comerciant
Ordinari. Els hi va donar un minut perquè s'acostumessin al patró, i
llavors... el casc va gemegar quan en Mace va llançar la nau en un tancat gir
en espiral, fent-lo baixar cap al més gran dels gegants gasosos del sistema.
***
En
el pont del creuer de patrulla Sentinella,
el comandant Panàtic estava enganyosament relaxat. Habitualment un oficial
seriós d'aspecte impecable, en combat es desplomava immòbil al seu seient.
Només els seus ulls romanien alerta, enganxats a la pantalla de seguiment.
Quan
el fugitiu va canviar el seu curs, en Panàtic a penes va parpellejar.
-
Alferes Monidda, canvieu a vector deu per 2-90. Mantingui la velocitat.
-
Va al sistema d'anells del planeta! -Va exclamar l'alferes Av, l’astrogador.
-
Segueixin-lo.
Quan
la vista dels anells davant seu va canviar d'un tremolós arc platejat a una
barrera d'icebergs a la deriva, l'alferes Monidda va començar a guanyar-se la
paga. El vaixell de càrrega fugitiu els esquivava amb girs i fintes, i el Sentinella es va enganxar treballosament
a la seva cua.
-
Aturada total!
El
timoner va apagar els motors amb un sospir d'alleujament.
-
Deixarà que escapi, senyor? –L’Av semblava confós.
-
Tregui’ns d'aquí. Vector zero per noranta. -En Panàtic va fer una ullada a l’astrogador
-. No vaig a jugar en aquest joc. Quan sortim dels anells, passi a mode
silenciós. Motors apagats, sensors en mode passiu. Deixarem que sigui ell qui
ens trobi.
***
-
Ja! -En Mace es va permetre una rialleta quan el seu escàner va deixar de
mostrar el creuer imperial -. S’ho tenen ben merescut per intentar seguir un
pilot expert per un anell de gel.
Va
disminuir el Comerciant Ordinari a
una velocitat segura, i va fer un escombrat d’escàner. Ni rastre de la nau
imperial enlloc. Haurien xocat contra un tros
de gel? Va sentir una momentània punxada de simpatia mentre maniobrava amb
cura fora de l'anell i establia un curs cap a l'espai obert. Estava just
preparant l’hipermotor quan tot va sortir malament.
El
creuer estava just davant, disparant els seus quatre làsers. Abans que en Mace
pogués reaccionar o ajustar els escuts, el Comerciant
Ordinari va rebre tres impactes. El panell de control d’en Mace es va il·luminar
de vermell, mostrant els impulsors de maniobra apagats, l'escut caigut i el
canó làser deshabilitat.
-
Rendeixi’s o serà destruït! -Va udolar l'altaveu del comunicador.
-
D’acord, d’acord. M'heu enxampat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada