El Deixeble de la Força Fosca (I)

EL DEIXEBLE DE

LA FORÇA FOSCA

Kevin J. Anderson

1

L'enorme esfera ataronjada de Yavin, el planeta gasós, va anar pujant sobre l'horitzó de la seva quarta lluna. Una suau claredat boirosa es va estendre per sobre de la contínua agitació de les jungles i els antics temples de pedra.

En Luke Skywalker va utilitzar una tècnica de tonificació Jedi per eliminar el cansament del seu organisme. Hi havia dormit profundament, però el futur de la Nova República i de tota la galàxia era un pes tan gran com esgotador.

En Luke es trobava en el quadrat que servia de cim al Gran Temple, que havia estat abandonat feia mil·lennis per la ja desapareguda raça massassi. Els rebels havien construït una base secreta a les ruïnes durant els primers enfrontaments entre l'Aliança i l'Imperi, i l'havien utilitzat per llançar el seu desesperat atac contra la primera Estrella de la Mort. Havien transcorregut 11 anys des de la marxa dels rebels, i en Luke havia tornat a la quarta lluna de Yavin.

S'havia convertit en un Mestre Jedi. Seria el primer d'una nova generació de Jedi, com aquells que havien protegit a la República durant un miler de generacions. Els antics Cavallers Jedi havien estat respectats i poderosos fins que en Darth Vader i l'Emperador van iniciar una persecució implacable contra ells i van acabar pràcticament amb tots.

En Luke havia rebut el suport de la Mon Mothma, la cap d'Estat de la Nova República, per emprendre la recerca dels que tinguessin el potencial d'utilitzar la Força i trobar candidats a l'ensinistrament que poguessin acabar formant part d'un nou orde Jedi. En Luke ja havia aconseguit portar una dotzena d'estudiants a la seva «acadèmia» de Yavin IV, però encara no estava molt segur de quina seria la millor manera d’ensinistrar-los.

La instrucció que li havien proporcionat l’Obi-Wan i en Yoda no havia estat molt llarga, i des d'aquell llavors en Luke havia anat descobrint certes facetes de la saviesa Jedi que li havien fet comprendre tot el que ignorava encara. Fins i tot un Jedi tan gran com l’Obi-Wan Kenobi havia fracassat amb el seu aprenent i havia permès que l’Ànakin Skywalker acabés convertint-se en el monstre que havia estat conegut amb el nom de Darth Vader. En Luke es trobava en una posició on s'esperava d'ell que instruís a d’altres sense cometre errors.

«Fes-ho o no ho facis -havia dit en Yoda -, perquè el fet d’intentar-ho no existeix.»

En Luke va romandre immòbil sobre les fredes i llises pedres del cim i va contemplar la jungla que iniciava el seu despertar. Podia olorar la miríade d'aromes tant dolços com almescats que anaven sorgint a mesura que l'atmosfera s'escalfava sota la llum de l'alba. El perfum de les enormes orquídies i l'acre olor d’espècies dels matolls de fulla blava pujaven surant des del terra fins a ell.

En Luke va tancar els ulls i va deixar que les seves mans pengessin relaxades als costats amb els dits estesos. Després va permetre que la seva ment s'anés obrint i es va relaxar. Va extreure energia de la Força, i va anar fregant amb els seus pensaments les ondulacions creades per les nombroses formes de vida de les selves que s'estenien per sota d'ell. Els seus sentits aguditzats per la Força li permetien sentir el xiuxiueig de milions de fulles, els espetecs de les branquetes i el veloç vagareig dels petits animals que anaven i venien per entre l'espessor.

Un rosegador es va debatre i va morir deixant escapar un xiscle de dolor i terror quan un depredador el va aixafar entre les seves mandíbules. Criatures voladores es cantaven cançons d'aparellament unes a d’altres a través de l'espès fullatge de les copes dels arbres. Grans mamífers herbívors s'alimentaven amb fulles, arrencant brots tendres de les branques més altes o furgant entre la vegetació mig podrida de la selva per trobar fongs.

Un cabalós riu d'aigües càlides, una cinta blau safir sobre la qual flotaven remolins i corrents de fang marró, fluïa al costat del Gran Temple, tot just visible sota l'exuberància dels arbres. El riu es bifurcava per enviar un tributari que deixava enrere l'antiga central d'energia dels rebels, que en Luke i l’R2 havien reparat mentre feien els preparatius per instal·lar l'Acadèmia Jedi a la lluna. En Luke va captar la presència d'un gran depredador aquàtic que aguaitava en les ombres allà on el riu envoltava un arbre submergit a mig podrir, esperant que criatures semblants a peixos molt més petites passessin pel seu costat.

Les plantes creixien. Els animals es multiplicaven. La lluna despertava a un nou dia. Yavin IV estava viu, i en Luke Skywalker es va sentir refrescat i ple d'energies.

En Luke va parar l'orella i va sentir com dues persones s'anaven aproximant per entre la frondosa espessor. Avançaven sense parlar i sense fer soroll, però així i tot en Luke va poder percebre el canvi que s'anava produint a la jungla a mesura que dos dels seus candidats a convertir-se en nous Cavallers Jedi s'obrien pas a través de la vegetació.

El seu moment d'introspecció havia acabat. En Luke va somriure i va decidir baixar a rebre'ls.

Va girar sobre si mateix per baixar a les sales i passadissos de pedra plens de ressons del temple, i va alçar la vista cap al cel amb el temps just de veure els rastres de vapor deixats per una llançadora que estava descendint a través de la humida atmosfera de Yavin IV. En Luke es va sorprendre una mica comprenent que ja havia arribat el moment que rebessin un nou enviament de subministraments.

Havia estat tan absort en la tasca d'ensinistrar nous Jedi que ja no estava molt al corrent del curs de la política galàctica, però quan va veure la llançadora va sentir un desig tan sobtat com intens de tenir notícies sobre la Leia, en Han i els seus nens. Esperava que el pilot li’n portaria alguna.

En Luke va fer caure la caputxa de la seva capa Jedi marró amb un encongiment d'espatlles. La peça resultava una mica calorosa en la humitat de la jungla, però en Luke ja no notava les petites incomoditats físiques. Hi havia caminat a través del foc a Eol Sha i havia anat a les mines d'espècia de Kèssel, i una mica de transpiració era una cosa tan insignificant que ja no podia molestar-lo.

Quan els rebels van instal·lar la seva base oculta al temple massassi van eliminar l'abundant vida vegetal de les càmeres i passadissos. A l'altra banda del riu s'alçava un segon temple de grans dimensions, i segons les inspeccions dutes a terme des d'una òrbita propera, hi havia més estructures enterrades sota aquella implacable capa de vegetació, però l'Aliança estava massa ocupada en la seva guerra contra l'Imperi i no podia dedicar el seu temps a les investigacions arqueològiques detallades. La raça desapareguda dels constructors de temples seguia sent un misteri tan insondable com ho havia estat quan els rebels van posar els peus per primera vegada a Yavin IV.

El sòl enllosat dels passadissos del temple tenia alguns sots i desnivells, però continuava estant notablement intacte després de segles d'exposició als elements. En Luke va utilitzar un turboascensor per baixar des del cim fins al tercer nivell, on altres estudiants dormien o meditaven sota els primers rajos de llum de l'alba. L’R2 va rodar cap a ell per rebre'l quan Luke va sortir del turboascensor. Les rodes de l’androide giraven amb un suau brunzit sobre les desigualtats de les lloses, i el seu cap hemisfèric va girar en un sentit i en un altre emetent un raig de xerrameca electrònica dirigida a Luke.

-Sí, R2, ja he vist baixar la llançadora -va replicar en Luke -. Et faria res anar a la clariana per donar-los la benvinguda en nom meu? En Gantoris i l’Streen estan tornant de la seva estada a la jungla. Vull saludar-los i assabentar-me que han trobat.

L’R2 va accedir amb un xiulet i va anar cap a una rampa de pedra. En Luke va seguir avançant per la fresca penombra del temple, percebent l'olor de floridura de l'atmosfera estancada i els acres olors polsosos de les pedres que s'havien desprès de l'estructura. Als passadissos encara hi havia uns quants estendards de l'antiga Aliança penjats sobre les portes d'habitacions buides.

L'Acadèmia Jedi d’en Luke no tenia res de luxosa i, de fet, amb prou feines se la podia considerar còmoda. Però tant ell com els seus estudiants estaven fent una tasca molt important que absorbia totes les seves energies i no els deixava temps per pensar en les petites comoditats quotidianes. En Luke no havia fet desaparèixer tots els danys provocats pel pas del temps, però havia reparat i modernitzat els panells lluminosos, els sistemes d'aigua i els preparadors i dispensadors d'aliments que havia instal·lat l'Aliança en el seu moment.

Va arribar al primer nivell del temple, i va veure les portes mig aixecades de l'hangar alçant-se davant ell com la fosca esquerda d'una boca colossal. En Luke va captar ecos del passat a l'interior de l'hangar, un residu gairebé imperceptible de combustible i refrigerant per caces-Barrejat amb les restes de pols i greix que havien quedat acumulats en els racons. Va sortir a la jungla, i va parpellejar sota l’aquosa i feble claror del sol mentre les boires brollaven del sòl humit i s'evaporaven a l'atmosfera.

En Luke havia sabut calcular el moment a la perfecció, i va sentir aproximar-se als seus dos estudiants mentre s'obria pas entre l'abundant vegetació.

En Luke enviava els seus estudiants a la jungla en parelles perquè aprenguessin a utilitzar al màxim els seus recursos i tinguessin una oportunitat de practicar la concentració sense interrupcions. Estar tot sol i no disposar de més capacitats que les seves pròpies permetia que els estudiants desenvolupessin els seus poders de concentració percebent i estudiant altres formes de vida i entrant en contacte amb la Força.

En Luke va alçar la mà en un gest de salutació quan els dos estudiants van emergir entre les falgueres plomoses i els exuberants matolls de fulla blava. En Gantoris, alt i bru, va separar unes gruixudes branques i va anar cap al Luke. El seu front, ample i buidat, s'havia tornat encara més gran mitjançant el rasurat de les celles, i la seva pell estava adobada per les inclemències del temps. En Gantoris havia viscut sense immutar-se entre els guèisers i les marees de lava a Eol Sha, però va semblar sobresaltar-se una mica en veure el Mestre Jedi. Tot i així, va aconseguir ocultar la seva primera reacció a l'instant.

Quan vivia en el seu món infernal, en Gantoris havia utilitzat el talent innat amb la Força que posseïa per mantenir unit i amb vida a un grupet de colonitzadors que havien estat oblidats per tots. En Gantoris havia tingut malsons en què veia un terrible «home fosc» que li temptaria amb la promesa del poder per acabar destruint-lo. Al principi havia pensat que en Luke era aquell home, i havia cregut que en Luke, que havia aparegut vestit amb la seva fosca capa Jedi i havia creuat un camp de guèisers per demanar-li que vingués a la seva acadèmia, era el desconegut dels seus malsons. En Gantoris havia posat a prova al Luke obligant-lo a travessar un mar de lava i a enfilar per entre els guèisers.

Darrere d’en Gantoris venia l’Streen, el segon candidat que en Luke havia trobat en la seva recerca de potencials Jedi. L’Streen havia viscut com a cercador de gasos en una ciutat flotant abandonada del planeta Bespin. L’Streen era capaç de predir els moments en què tindrien lloc les erupcions de gasos valuosos dins de les capes de núvols. En Luke havia temptat al cercador de gasos, amb la capacitat de mantenir fora del seu cap el continu clam de veus que l’Streen sentia sempre que anava a una zona habitada.

Els estudiants el van saludar amb una reverència, i en Luke els estrènyer la mà.

-Benvinguts -va dir -. Expliqueu-me què heu descobert.

- Hem trobat un altre temple massassi! -va panteixar l’Streen mentre tornava ràpidament el cap d'un costat a un altre.

La seva fina cabellera canosa, que sempre feia pensar en un núvol, estava despentinada i plena de brins de vegetació.

-Sí -va dir en Gantoris. El seu rostre rubicund i la seva cabellera fosca recollida en una gruixuda trena estaven tacades de suor i fang -. El nou temple no és tan gran com aquest, però sembla més potent encara que no sabria explicar de quina manera. Va ser construït amb grans blocs d’obsidiana, i es troba al centre d'un llac no gaire profund. També hi ha una estàtua d'un gran senyor.

- És un lloc de molt poder! -va exclamar l’Streen.

-Jo també vaig sentir la presència d'aquest poder -va afegir en Gantoris, alçant les espatlles i tirant-la trena a l'esquena amb una enèrgica remenada de cap -. Hauríem d’esbrinar tot el que puguem sobre la raça massassi. Pel que sembla eren molt poderosos, però han desaparegut per complet. Què va ser d'ells? Hi ha alguna cosa al que hàgim de témer?

En Luke va assentir amb expressió greu i pensativa. Ell també havia percebut el poder dels temples. Quan va posar els peus per primera vegada a Yavin IV, en Luke tot just era un noi que s'havia vist bruscament involucrat en la rebel·lió contra l'Imperi. Tot just havia entès fins on arribava el poder de la Força i, de fet, feia molt pocs dies que coneixia la seva existència.

Però havia tornat a la lluna selvàtica convertit en un Mestre Jedi, i podia percebre moltes coses que abans es trobaven ocultes per a ell. Coneixia l'existència del poder fosc que havia detectat en Gantoris, i encara que sempre deia als seus estudiants que havien de compartir tot el que aprenguessin. En Luke també sabia que certs coneixements podien arribar a resultar letals.

Darth Vader havia descobert la classe de coneixement equivocada, i en Luke no podia permetre descartar la possibilitat que un dels seus estudiants acabés sent seduït per l’indret fosc.

En Luke els va posar les mans sobre les espatlles.

-Entreu i beveu alguna cosa -va dir -. Una llançadora de subministraments ha iniciat el descens, així que hem d'anar a rebre els nostres convidats.

Quan van arribar a la pista buidada a la jungla, l’R2 estava esperant al costat del cobert de control de la graella enviant un raig de coordenades electròniques a una barcassa espacial X-23 Treballadora de l'Espai que descendia cap a ells.

En Luke va tirar el cap enrere per veure com la nau baixava amb un ensordidor xiulet dels seus motors i un eixordar de dolls de gasos acomiadats per les toveres. La barcassa consistia en un mòdul de càrrega trapezoïdal al qual s'havien unit uns motors subllumínics Incom. L'aparell intrasistèmic havia conegut dies millors: el metall gris del seu casc mostrava les descoloracions produïdes pel foc dels canons desintegradors, així com una infinitat de bonys i senyals causats per les trobades amb els meteors. Però el rugit dels motors per a desplaçaments atmosfèrics era límpid i regular, i la barcassa va dur a terme la maniobra de descens ràpidament i sense cap contratemps.

La barcassa espacial va encendre la filera de llums de descens que circumdava el seu ventre i es va posar suaument. En Luke va entretancar els ulls intentant veure alguna cosa pel diminut espiell frontal, i un estol de criatures alades va emprendre el vol de sobte llançant esgarips de protesta i retret a la cosa metàl·lica que havia irromput tan estrepitosament en la seva jungla.

Els gruixos suports de plastiacer van brollar del casc i van entrar en contacte amb el terra després de baixar acompanyats pel xiuxiueig de la pressió hidràulica. Les olors acres de l'oli i els gasos sorgits de les fuites van surar en l'aire humit, barrejant-se amb les aromes dolces i especiades de les flors i les fulles de la jungla.

Aquelles olors mecàniques van fer que en Luke es recordés de l'atrafegada metròpolis de Ciutat Imperial, el centre governamental de la Nova República. Ja portava diversos mesos vivint plàcidament a Yavin IV, però així i tot en Luke va sentir el pessigolleig de la suor descendint-li per l'esquena. No podia abaixar la guàrdia ni un sol moment, doncs tenia una missió que complir per a la Nova República. Allò no eren unes vacances.

El casc de la barcassa espacial va seguir emetent febles sons, com si parlés amb si mateix mentre acabava d'aposentar-se. Les portes de càrrega del darrere es van anar separant lentament amb un xiuxiueig entretallat, com si dos gegants les estiguessin fent retrocedir a poc a poc. Una claredat blanc blavosa va banyar les caixes i recipients embolicats en xarxes d'emmagatzematge o assegurats a les parets que contenien aliments, equips de comunicacions, roba i articles per fer una mica més agradable la vida a Yavin IV.

En Gantoris i l’Streen van creuar el clar sense fer soroll i es van aturar al costat d’en Luke. Els ulls de l’Streen es van obrir considerablement i es van omplir de sorpresa, però en els d’en Gantoris havia una expressió entre perplexa i amargada. La seva pell sempre tenia un to vermellós, com si estigués perpètuament irritat.

- Necessitem totes aquestes coses, mestre Skywalker?

En Luke va donar un cop d'ull al contingut del celler de càrrega. A jutjar pel material innecessari que havia estat inclòs en el carregament, Leia devia haver-se encarregat personalment de redactar la llista de l'enviament. Hi havia sintetitzadors d'aliments exòtics, robes de gran qualitat, escalfadors, neutralitzadors d'humitat i fins i tot unes quantes campanetes de vent ithorianes.

-No ens vindran malament -va dir en Luke.

Una estreta rampa va brollar del compartiment de pilotatge amb un gemec de pistons i rodets. La silueta d'un home que portava un casc rodó, botes i una granota de vol encoixinada i ple d'arrugues va aparèixer a la rampa. L'home va començar a baixar i es va treure el casc blanc, i les seves mans enguantades van tapar durant uns moments el símbol de l'arc blau de la Nova República. El pilot va moure el cap, fent oscil·lar la seva curta cabellera fosca d'un costat a un altre.

- Wedge! -va cridar en Luke, i va somriure -. És que la Nova República no té cap tasca millor en què ocupar als seus generals? T'has convertit en un camioner espacial que porta subministraments d'un costat a un altre!

En Wedge Antilles es va posar el casc sota la màniga encoixinada del seu vestit de vol ataronjat i va estendre la mà cap al Luke. En Luke va envoltar en Wedge amb els braços, i els dos homes es van fondre en l'atapeïda abraçada de dos amics que porten massa temps sense veure’s.

-Has d’admetre que estic qualificat per al treball -va dir en Wedge -. A més, vaig acabar afartant-me de fer treballs de demolició en els pitjors suburbis de Ciutat Imperial, i abans d'això ja m'havia atipat de recollir les restes de naus en òrbita al voltant de Coruscant. Vaig pensar que ser camioner i lliurar subministraments sempre resultaria més agradable que treballar d'escombriaire.

En Wedge va llançar una ràpida mirada per sobre l'espatlla d’en Luke, i un altre somriure va fer aparèixer un clotet a cadascuna de les seves galtes. En Gantoris va sortir del celler de càrrega i va encaixar amb Wedge en una encaixada breu i gairebé brutal mentre la seva mirada es trobava amb la del pilot.

- Té alguna notícia de la meva gent, general Antilles? -va preguntar -. Confio que tots hauran arribat sans i estalvis a la seva nova llar a Dantooine.

-Sí. Gantoris, tots han arribat sense problemes i es troben estupendament. Vàrem deixar caure tot un complex de mòduls d'allotjament amb sistemes automàtics de muntatge. També els hem enviat unitats de programació i androides agricultors perquè puguin començar a crear una colònia autosuficient sense perdre ni un segon. Dantooine és un planeta molt acollidor. Hi ha un munt d'animals que caçar i molta vegetació nativa comestible... Li asseguro que estaran molt millor del que estaven a Eol Sha.

En Gantoris va assentir solemnement.

-No ho dubto.

Els seus ulls de mirada profunda i brillant es van apartar de la cara d'en Wedge i es van posar a les copes dels arbres. La llum ataronjada que brollava del gegant gasós que anava pujant a l'horitzó va fer que les seves pupil·les llambreguessin amb reflexos molt semblants als d'aquells bassals de lava que havia fet travessar al Luke a Eol Sha.

-Gantoris, Streen... Podríeu començar a atendre a la descàrrega? -va preguntar en Luke -. Crec que una petita empenta amb la Força farà que no tingueu cap problema a l'hora d'anar baixant aquestes caixes. Considereu-ho com un petit examen, d'acord? R2, digues a la Kirana Ti i en Dorsk 81 que vinguin a donar un cop de mà.

L’Streen i en Gantoris van anar cap a la rampa del celler de càrrega. L’R2 va creuar brunzint la zona de descens i va desaparèixer entre la penombra de l'enorme hangar del Gran Temple per anar a la recerca dels altres dos candidats a convertir-se en Cavallers Jedi.

En Luke va donar un copet a l'espatlla al seu amic.

-Estic famolenc de notícies, Wedge -va dir -. Espero que hagis portat unes quantes xafarderies amb tu.

En Wedge va arquejar les celles. El seu mentó estret i trets delicats feien que semblés més jove que en Luke. Havien passat per molts moments difícils junts: en Wedge havia volat al costat d’en Luke en aquell periple pel passadís de l'Estrella de la Mort que havia acabat de manera tan triomfal, havia col·laborat en la defensa de la base Eco al planeta gelat de Hoth i s'havia enfrontat a la segona Estrella de la Mort en el cel d'Endor.

- Xafarderies? -va preguntar, i va riure -. Bé, no em sembla el tipus de coses que puguin interessar a un Mestre Jedi.

-M'has enxampat, Wedge. Com estan la Leia i en Han? Com està la Mon Mothma? Com van les coses en Coruscant? Quan portarà en Han a Kyp Durron al meu centre d'ensinistrament? Aquest noi tenia un potencial enorme, i vull començar a treballar amb ell el més aviat possible.

En Wedge va bellugar el cap davant l'andanada de preguntes.

-En Kyp vindrà, Luke, no et preocupis per això... Ha passat la major part de la seva vida a les mines d'espècia de Kèssel, i només porta un mes fora d'elles. En Han està intentant ensenyar-lo a viure una mica abans que el noi vingui aquí.

En Luke no havia oblidat l'adolescent de cabells foscos que en Han havia rescatat de la negror de les mines d'espècia. Quan en Luke va utilitzar una tècnica de comprovació Jedi per esbrinar si en Kyp tenia el potencial d'usar la Força, la resposta del noi havia estat tan potent que en Luke havia sortit acomiadat a l'altre extrem de l'habitació. En Luke mai s'havia trobat amb un poder semblant durant tota la cerca de candidats a estudiar a l'Acadèmia Jedi.

- I què hi ha de la Leia?

En Wedge va posar expressió pensativa, i en Luke es va adonar que no s'havia limitat a respondre amb un simple «Tot va bé, naturalment».

-Bé -va dir per fi -, sembla que cada vegada dedica més i més temps als seus deures com a ministra de l'Estat. La Mon Mothma li ha transferit moltes responsabilitats importants mentre que ella amb prou feines surt de les seves habitacions privades i governa des de lluny. Això ha posat una mica nerviosa a molta gent, saps?

Aquella conducta semblava altament inusual per la governant enèrgica i sempre compassiva que en Luke recordava.

- I com ho porta la Leia?

En Luke anhelava saber mil coses alhora i li hagués agradat poder trobar-se de nou en el centre de tota aquella activitat, però una altra part del seu ésser preferia la pau de Yavin IV.

En Wedge va seure a la vora de la rampa. Va recolzar una cama en un suport, i després va col·locar el casc en equilibri sobre el genoll.

-La Leia està fent un treball magnífic, però si vols saber la meva opinió... Bé, crec que està intentant abastar massa coses alhora. El petit Ànakin encara segueix ocult, però així i tot ara ha de tenir cura dels bessons. C3PO l'ajuda, però en Jacen i la Jaina només tenen dos anys i mig. Això dóna força més feina que una feina a jornada completa, i la Leia està començant a acusar l'esgotament.

-Hauria de venir aquí per passar una estada -va suggerir en Luke -. Ah, i que porti als bessons... Després de tot, he de començar a ensinistrar-los en el domini de les capacitats Jedi bàsiques.

-Estic segur que a la Leia li encantaria venir aquí -va dir en Wedge. Es van donar la volta i van veure com l’Streen i en Gantoris sortien de la barcassa transportant unes caixes enormes. Els dos candidats Jedi caminaven amb pas ràpid i fluid tot i que portaven una càrrega que semblava impossible de suportar, i en Wedge va obrir molt els ulls davant aquella impressionant gesta de fortalesa -. Vaig haver d’utilitzar androides de càrrega per posar tot això a bord... Abans ho vaig intentar tot sol fins a quedar mòlt, però no vaig aconseguir moure les caixes ni un centímetre.

-Bé, això vol dir que els meus estudiants estan començant a fer progressos -va dir en Luke assentint amb el cap -. I què hi ha de tu, Wedge? Penses passar la resta de la teva vida fent de camioner?

En Wedge va somriure, i després va llançar el casc rampa amunt amb un veloç gir del canell fent-lo desaparèixer en el compartiment de pilotatge. El casc va rodar sorollosament per terra.

-No. De fet, he vingut aquí perquè tinc una nova feina i no tindré ocasió de tornar a veure't durant algun temps. El Consell de la Nova República pensa que la doctora Qwi Xux pot córrer un cert perill de ser espiada. L’almirall Daala segueix aguaitant en algun lloc de l'espai amb la seva flotilla de Destructors Estel·lars, i tinc el pressentiment que començarà a destruir planetes a l'atzar en qualsevol moment llançant atacs per sorpresa. Potser intenti recuperar la Qwi.

En Luke va assentir amb expressió preocupada. La Qwi Xux havia estat la científica de major vàlua amb què comptava la institució de recerca imperial de la qual havia escapat en Han Solo..., amb l'ajuda de la Qwi.

-I fins i tot suposant que l’almirall Daala no vulgui recuperar la doctora Xux, estic segur que hi haurà algú més que vulgui comptar amb els seus serveis.

-Sí -va dir en Wedge -, i per això m'han nomenat escorta i guardaespatlles personal seu. El Consell encara no ha decidit què fer amb el Triturador de Sols capturat pel Han, -en Wedge va sospirar -. El que t'he explicat només és una petita part del que ha estat passant últimament a Coruscant, per descomptat.

En Luke va tornar la mirada cap a Gantoris i l’Streen, que continuaven buidant el celler de càrrega i travessaven el clar per a dipositar les caixes i paquets a la freda penombra de l'hangar buit. Un instant després l’R2 va sortir del temple amb un brunzit de servomotors, seguit per dos estudiants.

-Sentint-te parlar es diria que ara necessiteu als nous Cavallers Jedi més que mai, oi? -va preguntar en Luke.

En Wedge es va mostrar totalment d'acord amb ell.

-Més del que et pots arribar a imaginar...

Següent