9
El Destructor
Estel·lar Gorgona va entrar en
òrbita, un immens ganivet de fulla ampla disposat per atacar. El navili
insígnia estava flanquejat pel Basilisc
i el Mantícora, dos creuers de
batalla plenament operacionals.
El comandant Kratas
va transmetre un missatge des de la seva consola de navegació.
-Estem orbitant
Dantooine -va dir.
La Daala va ajuntar
les seves mans enguantades a l'esquena i es va tombar cap al pont de
comandament.
-Portin a terme un
pentinat amb els sensors -va ordenar, i va esperar en silenci mentre el tinent
calibrava els seus instruments perquè examinessin la superfície visible del
planeta.
-És un món molt
primitiu, almirall. No hi ha indústries detectables. Unes quantes aglomeracions
de nòmades... -Va fer una pausa -. Un moment... He detectat un grup en el
terminador.
La Daala va estudiar
la massa de remolins blaus, marrons i verd oliva que formaven el rostre del
planeta, i va contemplar com el tall de llum diürna s'anava lliscant lentament
sobre la superfície.
-He descobert el que
semblen ser les ruïnes d'una base de grans dimensions que pel que sembla està
pràcticament abandonada -va seguir dient el tinent -. La zona habitada no està
molt desenvolupada, i bàsicament consisteix en petites morades prefabricades.
El tinent es va
gratar la seva curta cabellera castanya i es va inclinar sobre la seva
pantalla.
-Veig excavacions en
les que s'estan erigint noves superestructures -va dir un instant després
alçant la mirada cap a la Daala -. La configuració que he detectat correspon a
una antena transmissora de grans dimensions, i potser fins i tot podria
tractar-se d'un generador de camp.
El front de la Daala
es va omplir d'arrugues mentre pensava a tota velocitat, intentant decidir com
s'hauria enfrontat a aquella situació el Gran Moff Tarkin, el seu antic mentor.
El comandant Kratas
va semblar percebre la seva vacil·lació.
-No sembla que
siguin capaços d'oferir una gran resistència -va dir com intentant
tranquil·litzar-la.
La Daala va arrufar
els llavis.
-Seguiríem sent
capaços de derrotar-los encara que oferissin resistència. No és això el que em
preocupa... –Va lliscar un prim dit al llarg del seu mentó i després va apartar
els flocs rogencs de la seva cabellera recollint-los darrere de les seves espatlles
-. Per començar, destruirem la base abandonada amb les nostres bateries
turbolàser sense sortir de l'òrbita. Serà una exhibició destructiva realment
espectacular.
El Destructor
Estel·lar de la Daala tenia una potència de foc prou gran per convertir planetes
sencers en munts d'escòria fosa, però la Daala no volia fer això amb aquell
món.
-Dantooine està
massa allunyat, i una demostració no resultaria efectiva -va dir -, però tot i
així podem utilitzar-lo d'una altra manera. Vull que es posi al capdavant d'una
força d'assalt, comandant Kratas. Agafi dos transports blindats del Gorgona i un parell de cadascuna de les
altres dues naus. Sis transports blindats haurien de ser suficients...
- Jo, almirall? Però
segurament el general Odosk o qualsevol altre oficial superior de l'Exèrcit
Imperial...
- Té algun tipus
d'objecció que fer a les meves ordres, comandant?
-No, almirall. De
cap manera.
-Vull que demostri
la seva versatilitat. O és que no li van fer prendre part en aquesta classe
d'exercicis quan estava a Càrida?
-Sí, almirall -va dir
en Kratas -. És només que... Bé, vaig pensar que resultaria més eficient
limitar-nos a acabar amb ells des de l'òrbita planetària.
La Daala el va
fulminar amb la seva mirada verd maragda.
-Doncs llavors
consideri-ho com un exercici més, comandant. Hem passat massa temps inactius
vigilant la Instal·lació de les Goles, i no tindrem cap altra oportunitat de
sorprendre tan desprevinguda la Nova República.
En Warton s'havia
convertit en un colon ple d'esperances, i cada dia s'aixecava prou d'hora per
presenciar la pacífica albada impregnada de colors rosats de Dantooine.
Es va estirar i va
sortir de la seva unitat d'allotjament prefabricada autoerigible, gaudint de
cada moment de l'alba. Se sentia segur i en pau per primera vegada en tota la
seva vida.
Li feien mal els
ossos, però es tractava de l'agradable cansament resultat d'un treball que
deixa satisfet a qui el fa. Mai es recuperaria del tot de la seva penosa
existència en el torturat món d’Eol Sha, però amb el simple fet de passar un
dia sense terratrèmols, inundacions de lava o guèisers d'aigua bullint ja n'hi
havia prou perquè se sentís feliç.
Les altres unitats
de la colònia, fabricades amb polímers de colors bigarrats en què hi havia
incrustades finestres de transpariacer, s'estenien sobre les sabanes
xiuxiuejants de Dantooine. Tots els habitants que havien estat rescatats de
l'antic lloc avançat d’Eol Sha estaven d'acord que les exuberants pastures que
s'agitaven impulsades pel vent i els arbres blba de gruix tronc i branques
retorçades feien que aquell lloc semblés un paradís.
L'horitzó va
començar a il·luminar-se pel sud-est en el lloc on no trigaria a fer-se visible
el sol ambarí de Dantooine. En Warton va alçar la mirada cap al cel purpuri i
va veure tres estrelles molt brillants que es movien ràpidament sobre el teló
format pels altres puntets de llum.
Sis meteors van
solcar el cel de sobte dirigint-se veloçment cap a l'horitzó, deixant rere seu
esteles brillants que semblaven petjades d'arpes lluminoses. Un instant després
el crit supersònic del seu descens va fer miques el silenci de les primeres
hores del matí. En Warton va poder veure l'impacte dels meteors, i la sabana va
quedar il·luminada per la resplendor de les flames que van sorgir del no-res no
gaire lluny de la colònia.
Altres colons d’Eol
Sha van sortir a corre-cuita de les seves unitats d'allotjament, despertats per
l'estrèpit arribat del cel. Les ruïnes desertes de la vella base rebel que
s'alçava no gaire lluny a l'est d'ells sobresortien de les pastures com enormes
baluards de tova. Un petit equip d'enginyers de construcció de la Nova
República anava i venia molt de pressa pel seu campament.
- Què passa? -va
preguntar la Glena, la seva dona.
En Warton va veure
que acabava de sortir de la unitat i estava al seu costat. La va mirar i va
moure el cap, sentint-se incapaç de respondre.
Un instant després
un diluvi de raigs mortífers va començar a baixar del cel.
El cantussol dels
enormes borinots de Dantooine va cessar a l'instant. Feixos encegadors de verd
foc làser van baixar a tota velocitat per caure sobre la base abandonada,
creant enormes núvols formats per restes d'edificis polvoritzats i fragments de
roca sintètica.
Els feixos van
tornar a sorgir de les bateries turbolàser en òrbita i van lliscar per segona
vegada sobre el seu objectiu, resseguint el camí que havien traçat abans. Uns
quants segons els suficients per fer desaparèixer tota la base abandonada, i
quan es van esfumar només hi havia una cicatriu fumejant coberta de runa.
Els colons ja havien
sortit de les seves unitats. Alguns cridaven, i altres es limitaven a
contemplar la destrucció amb la cara estupefacte, emmudits pel terror. En Luke
Skywalker els hi havia promès que trobaria un lloc segur on allotjar els
habitants d’Eol Sha... però pel que sembla el Jedi havia comès un terrible
error.
Les ruïnes de la
base seguien espetarregant i expulsant núvols de fum i els incendis ja havien
començat a desplegar-se per les sabanes, i un instant després en Warton va
sentir un so molt estrany, una mena de vibració tremolosa: era el brunzit de
gegantins motors acompanyat per l’eixordador estrèpit d'unes colossals petjades
metàl·liques.
Va entretancar els
ulls per protegir-los de la creixent claredat de l'alba, encara enlluernat pels
feixos verdosos dels làsers, i va escrutar l'horitzó fins que va aconseguir
distingir les monstruoses siluetes d'unes màquines gegantines que avançaven
ràpidament cap al petit campament. Els caminadors imperials, enormes
estructures metàl·liques de quatre potes, la forma recordava vagament als
camells, es van apartar de les columnes de fum emeses per la terra calcinada
que indicaven els seus punts de descens i van travessar la sabana en una
impressionant formació.
Les cabines que
formaven les «caps» dels AT-AT* es van inclinar per apuntar les seves bateries
de canons làser. Feixos de foc vermell i verd van sortir disparats cap a terra
amb una increïble precisió. Els enormes troncs dels arbres blba, que havien
crescut durant segles fins arribar a la seva mida actual, es van convertir en
boles de foc que es van anar desplegant i van formar cercles concèntrics sobre
les tiges d'herba seca. Anells de fum greixós van brollar de les pastures i van
pujar en lentes volutes cap al cel, portant amb ells la pestilència de la
vegetació cremada i els petits animals reduïts a cendres.
- Correu! - Va
cridar en Warton -. Allunyeu-vos de les unitats d'allotjament... Seran el seu
primer objectiu.
Els refugiats d’Eol
Sha van començar a obrir-se pas per entre els enormes tiges d'herba mentre els
caminadors imperials avançaven cap a ells. Un sol pas dels AT-AT els permetia
recórrer més distància de la que un ésser humà podia córrer en mig minut. Els
caminadors van centrar els seus sistemes de punteria en els colons que
intentaven fugir, i van descarregar sobre cada individu una potència de foc
prou gran per destruir un caça espacial.
La Glena va treure
bruscament la mà d'entre els dits de Warton.
- Espera un moment!
-va cridar.
En Warton va veure
com girava sobre si mateixa i arrencava a córrer cap a la seva petita morada.
- No! -va udolar,
incapaç d'imaginar res que pogués fer impulsar-la a córrer cap a la zona que
estava sent atacada per tal salvatgisme.
Un enlluernador feix
de foc turbolàser es va escampar sobre el pit de la seva dona abans que la Glena
hagués pogut pronunciar una sola paraula més, i en Warton va contemplar amb els
ulls plens d'horror com la Glena s'esfumava convertint-se en un núvol de vapors
vermellosos que xiuxiuejaven i guspirejaven.
Els sis caminadors
van continuar avançant sense deixar de disparar ni un moment contra els arbres
blba, les unitats d'allotjament de la petita colònia i qualsevol cosa que es
mogués. Les enormes màquines es van desplegar formant un cercle al voltant de
l'aglomeració d'unitats.
Els enginyers de la
Nova República havien aconseguit muntar un canó iònic en el seu campament. En Warton,
que seguia paralitzat per l'horror, va veure com les seves diminutes siluetes
s'afanyaven desesperadament per connectar el generador en forma de plat. Sabia
que les persones que intentaven fer anar el canó iònic eren simples enginyers
de construcció sense cap ensinistrament de combat.
- Per què? -va
aconseguir preguntar per fi al cel.
Hi havia tantes
preguntes brunzint bojament dins del seu cap que en Warton no va poder ser més
precís, i els seus llavis només van ser capaços d'articular aquelles dues
paraules.
Els enginyers de la
Nova República van activar el canó iònic i van llançar una descàrrega contra la
secció inferior del caminador imperial més proper. El tret va donar en el blanc
i va deixar inutilitzada l'articulació del genoll d'una pota davantera de
l'AT-AT, fonent els mecanismes dels servomotors. El caminador es va aturar i va
tractar de retrocedir, coixejant en una lenta i maldestra retirada.
Els altres cinc
AT-AT van fer girar els seus caps a l'uníson, i van descarregar un riu de
feixos làser sobre el canó iònic. Els dolls d'energia es van fondre en una sola
i gegantina gota de foc verd que va fer desaparèixer l’equip de comunicacions i
el canó iònic en un centelleig encegador.
Els caminadors van
reprendre el seu avanç i van seguir fent foc a discreció contra tot el que els
envoltava. Les unitats prefabricades de la colònia van anar esclatant una a
una. Cortines de flames famolenques van lliscar ràpidament a través de les
seques pastures de la sabana.
Els colons cridaven
mentre corrien, i ensopegaven, queien i morien. El rugit de la destrucció
vibrava a les orelles d’en Warton, i seguia sent incapaç de moure’s. Romania
immòbil amb les mans penjant flàccidament als costats, i tot el seu cos
tremolava.
La vida a Eol Sha
havia estat difícil i perillosa, però fins i tot els pitjors moments de
l'existència en aquell món estaven molt lluny de ser tan terribles com l'infern en què s'havia
convertit Dantooine.
El comandant Kratas
estava assegut a la cabina de l'AT-AT, dirigint el moviment de les sis màquines
gegantines que tenia a les seves ordres i sentint-se una mica incòmode en
aquell recinte amb el qual no estava familiaritzat. Els caminadors disparaven
contra qualsevol que intentés escapar, incendiant illes d'herba i desintegrant
als colons que havien intentant refugiar-se en elles i que desapareixien
embolicats en flames. En Kratas estava decidit a no deixar-los cap lloc on
poguessin ocultar-se.
Va comprovar que
totes les unitats havien estat destruïdes i que tots els colons que corrien
d'un costat a un altre havien estat eliminats mentre fugien. Els enginyers
rebels i el seu canó iònic havien estat desintegrats amb una sola ràfega, i els
danys d'escassa importància que havien infligit a un caminador podrien ser
reparats sense cap dificultat en els tallers del Gorgona.
-Preferiria que es
mogués... -va dir l’artiller.
En Kratas va abaixar
la mirada i va veure un home immòbil entre les restes de la destrucció, una
silueta que romania tan quieta com una estàtua i que mantenia els ulls clavats
en el no-res.
-Encertar a un blanc
estacionari no té molt mèrit -va dir el artiller mentre alçava el visor del seu
casc negre -. Si el fes córrer, si més no podria exercir la meva punteria.
En Kratas va
contemplar la devastació i els anells negres de les fumeres que anaven pujant
cap al cel des d'un miler d'incendis. Estava clar que ja no tenien res més a
fer allà.
-Acabeu amb ell
encara que no es mogui -va dir -. No podem perdre el temps amb juguesques.
L'artiller va pressionar
els botons de tret, i l'únic supervivent de la colònia va desaparèixer en un
esclat de foc verd.
El comandant Kratas
es va posar en contacte amb el navili insígnia, i va saludar amb una inclinació
de cap a la imatge en miniatura de l’almirall Daala que va aparèixer sobre la
plataforma del transmissor embolicada en un núvol iridescent.
-La missió ha estat
complerta amb un èxit total, almirall -va dir -. Un AT-AT ha patit avaries
menors, i no hem tingut baixes.
- Està segur que no
queda cap supervivent allà baix? -va preguntar la Daala.
-Estic segur,
almirall. No hem deixat ni una sola estructura dempeus, i tot ha quedat
destruït.
-Excel·lent -va dir
la Daala amb un lleu assentiment de cap -. Poden tornar a les naus. Crec que
hem assolit el nostre objectiu de fer una mica d'exercici. –La Daala va
somriure -. La propera vegada escollirem un món més important per atacar.
*AT-AT, All Terrain Armored Transport,
Transport Blindat Tot Terreny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada