10
El descans d'un Jedi
poques vegades es veia torbat pels somnis. Les tècniques de concentració i
meditació permetien obtenir un estat de repòs gairebé perfecte que deixava molt
poc lloc als pensaments inquietants o les il·lusions i ombres de la ment. Però
aquella nit els malsons van sorgir del no-res i van caure sobre Luke Skywalker.
Tot va començar amb
una veu que arribava fins a ell a través d'un buit ple de boira.
-Luke... Luke, fill
meu... Has de sentir-me!
Una silueta fosca va
començar a emergir de les ombres mentre tot el que l’envoltava anava adquirint
més nitidesa. En Luke es va veure a si mateix vestit amb el seu mico de vol
gris tacat per la suor, l'oli i el dolor. Era l'aspecte que tenia quan havia
tret el cos del seu pare de la segona Estrella
de la Mort.
Els trets de la
silueta espectral brillaven amb una feble aura iridescent. En Luke va veure el
rostre de trets enèrgics de l'Ànakin Skywalker, intacte i tal com havia estat
abans que patís els danys que el mal d’en Darth Vader havia produït en el seu
cos.
- Pare! -va cridar
en Luke.
La seva veu havia
adquirit una estranya qualitat d'eco, com si rebotés en els murs de boirina.
-Luke... -va dir la
imatge de l’Ànakin.
En Luke va sentir
com un pessigolleig de sorpresa recorria tot el seu cos. Era un altre missatge
enviat a través de la ment, igual que ho havia estat l'últim contacte que va
tenir amb l’Obi-Wan Kenobi. Però l’Obi-Wan s'havia acomiadat d’en Luke, i havia
afirmat que mai tornaria a posar-se en contacte amb ell.
Ànakin es va aixecar
i els plecs de la seva túnica van onejar impulsats per un vent cada vegada més
fort que va anar dissipant les boirines. Tot d'una el món que els envoltava va
deixar de ser una massa borrosa i sense trets, i en Luke es va adonar que ell i
la imatge del seu pare es trobaven al cim del Gran Temple de Yavin IV. El
gegant gasós ataronjat surava sobre els seus caps, i les jungles intemporals
que s'estenien sota d'ells semblaven no haver canviat gens ni mica. Però les
pedres del temple eren noves i d'un brillant color blanc, i mostraven les
cicatrius produïdes feia molt poc temps de l’extracció de la pedrera. Un mur de
la piràmide estava cobert per una complicada i fràgil estructura de bastides.
En Luke va sentir veus ofegades i càntics molt per sota d'ell, i les seves
orelles van captar els encanteris màgics dels esclaus que treballaven i patien.
Va veure als
massassi desapareguts afanyant-se per transportar immensos blocs de pedra al
llarg de camins que havien obert a través de la jungla. Els massassi eren
humanoides de llisa pell verda grisenca i ulls tan grans que semblaven
llanternes. L’Ànakin Skywalker romania immòbil en l'àpex del temple, com si
estigués dirigint el treball de les quadrilles que es movien lentament sota
seu.
-No et deixis
enganyar, Luke. No confiïs en tot el que creguis que és veritat. -Les paraules de
l’Ànakin li van fer pensar en un cantussol estranyament llunyà, com si
estiguessin tenyides per l'accent gairebé imperceptible d'una raça molt antiga
-. L’Obi-Wan et va mentir en més d'una ocasió.
En Luke va sentir
com la inquietud començava a apoderar-se d'ell i s'anava estenent per tot el
seu cos. Havia volgut moltíssim a l’Obi-Wan Kenobi, però sabia que l'ancià no
sempre havia estat totalment franc amb ell.
-Sí, ja sé que em va
ocultar la veritat -va replicar -. Em va dir que Darth Vader t'havia matat,
quan en realitat el que va passar és que et vas convertir en Vader.
L’Ànakin va donar
l'esquena als massassi que només existien en el somni i que seguien treballant
sota d'ells, i va sostenir la mirada d’en Luke amb ulls que semblaven tan
insondables com l'univers.
- I aquesta va ser l'única
mentida de l'Obi-Wan?
-No. També em va
ocultar altres coses.
En Luke va tornar el
cap cap a les jungles que es perdien en la llunyania, i va contemplar l'horitzó
estranyament proper de la lluna per veure un altre clar i un altre immens
temple que estava sent erigit en ell.
-I l’Obi-Wan ho va
justificar dient que mentia pel teu bé i per protegir-te. És que li vas demanar
aquesta protecció, Luke?
-No.
En Luke va intentar
reprimir la seva creixent inquietud.
-L’Obi-Wan volia que
fossis el seu estudiant, però no et va permetre disposar de la llibertat
necessària per prendre les teves pròpies decisions. Tan poc confiava en tu?
Sempre estaves d'acord amb aquest «cert punt de vista» seu?
-No -va dir en Luke,
sentint que la duna engolia la seva paraula.
Quan va tornar a
parlar la veu de l’Ànakin era plena d'ira.
-L’Obi-Wan va
lluitar contra els complexes ensenyaments dels Sith que havia descobert -va dir
-. No els comprenia, però em va prohibir estudiar-los..., encara que sempre va
insistir que havia d'aprendre per mi mateix i triar el meu propi camí. Em vaig
rebel·lar contra ell per la seva estretor de mires, i vaig insistir a treure a
la llum secrets per als que no estava preparat. Al final això em va consumir...
Sucumbir davant el costat fosc, i em vaig convertir en el Senyor Fosc del Sith.
L’Ànakin va
contemplar al Luke amb la cara plena d'angoixa, i la seva expressió semblava
estar demanant-li disculpes.
-Però si l’Obi-Wan
m'hagués permès anar assimilant totes aquestes ensenyances a poc a poc, llavors
hauria arribat a ser més fort. Hauria continuat sent pur, en comptes d'acabar
corromput. L’Obi-Wan mai ho va entendre.
La imatge de
l’Ànakin va moure el cap.
-Si penses ensenyar
a d’altres Jedi, Luke, has de comprendre les conseqüències del que poden arribar
a aprendre -va seguir dient -. Tu també has d'estudiar l'antiga herència dels
Sith. És una part més del teu ensinistrament Jedi.
En Luke va empassar
saliva.
-No m'atreveixo a
creure't, pare. Ja he sentit l'immens poder de l’indret fosc.
Les quadrilles de
treballadors massassi gemegaven i cantussejaven amb les seves veus àtones que
havien superat feia ja molt temps els límits de l'esgotament mentre anaven
hissant un gegantí bloc al llarg d'una rampa de troncs coberts de fang.
La imatge oscil·lant
de l’Ànakin Skywalker va contemplar a Luke des del cim del temple del son, i
quan va tornar a parlar la seva veu va sonar encara més urgent.
-Sí, però els camins
del Sith poden portar-te a comprendre i controlar molt millor el teu propi
poder. Pots acabar amb els últims vestigis d'aquest patètic Imperi que segueix
assetjant a la teva Nova República. Pot convertir-te en alguna cosa més que un
mer servent d'un govern feble i corrupte. Pots guiar la galàxia com benèvol
governant de tots els planetes.
-Ho mereixes més que
qualsevol altra persona. Luke. Si utilitzes la Força com a eina en comptes de
permetre que arribi a convertir-te en el seu servent..., llavors podràs
controlar-ho tot.
En Luke es va
encarcarar, sentint-se incapaç de creure en allò que li estava dient el seu
pare. Un instant després es va adonar que la imatge de l’Ànakin Skywalker
s'havia anat tornant més borrosa a mesura que la seva veu s'anava omplint de
passió i urgència, i va veure com tremolava i s'esfumava fins que només va
quedar un contorn negre, un buit en forma de silueta encaputxada que semblava
absorbir l'energia de l'aire.
I en Luke va
comprendre la veritat.
-Tu no ets el meu
pare! -va cridar mentre la il·lusió començava a enfonsar-se -. Al final el meu
pare va ser curat pel costat de la llum, i va tornar a ser un home bo.
Franges de llum
encegadora van centellejar sobre el cel d'aquell Yavin IV de l'antiguitat que
en Luke estava contemplant en el seu somni. Els esclaus massassi van fugir
aterrits i es van internar a la jungla mentre els immensos temples
s'esfondraven sota el diluvi de feixos làser enviat des de l'òrbita planetària.
Els navilis de combat de l'Antiga República acabaven de sorgir de l’hiperespai
per convertir la superfície de la lluna en un gegantí cementiri.
- Qui ets? -Li va
cridar en Luke a la silueta a través del rugit de la devastació que s'havia
desencadenat sobtadament al seu voltant -. Qui ets?
Però no va obtenir
resposta i l'ombra buida va riure i riure, ignorant la destrucció que
s'apoderava de les gegantines obres... o, potser, sentint una horrible diversió
davant seu. Els temples massassi van explotar, i les selves van esclatar en una
erupció de flames.
La silueta de l'home
fosc es va anar fent cada vegada més gran i va acabar engolint el cel. En Luke
va retrocedir intentant allunyar-se'n, però els seus peus no van trigar gaire a
arribar al final de la terrassa que coronava l'imponent temple massassi, i en
Luke va trontollar i va acabar caient d'esquena i es va precipitar al buit...,
en el buit...
En Gantoris es
trobava envoltat pels gruixuts murs de pedra de la seva càmera, però ni tan
sols havia intentat dormir. Estava assegut sobre el seu catre, esperant i
tement l'arribada de l'home fosc dels seus malsons.
Va acariciar
l'espasa de llum que havia construït i els seus dits van sentir la llisa
suavitat del cilindre, les petites asprors dels llocs on havia soldat les
diferents peces i les protuberàncies dels botons que activarien la fulla
d'energia. En Gantoris es va preguntar com podria utilitzar-la contra el vell
espectre que li havia ensenyat coses que l’aterrien, coses que el Mestre
Skywalker mai revelaria als seus estudiants Jedi.
- Pretens atacar-me
amb aquesta arma? -va preguntar de sobte una veu buida i sibilant.
En Gantoris va girar
sobre si mateix per veure com la silueta formada per una foscor oliosa i
infinitament negra emergia a poc a poc de les enormes pedres del mur en un lent
traspuar. El seu primer impuls va ser activar l'espasa de llum per moure la
fulla blanc-i-violeta en una feroç espasada dirigida a la silueta fosca, però
es va contenir perquè sabia que fer-ho no li serviria de res.
L'home fet d'ombres
va riure i després va tornar a parlar amb aquell estrany accent antic.
- Excel·lent!
M'alegra molt veure que has après a respectar-me. Fa quatre mil anys tota la
flota militar de l'Antiga República i les forces combinades de centenars de
mestres Jedi no van ser suficients per destruir-me, i puc assegurar-te que tu
sol tampoc aconseguiries fer-ho.
L'home fosc li havia
mostrat com podia robar energia d'altres criatures vives per anar acumulant les
seves pròpies reserves de vigor. La ment d’en Gantoris es trobava alerta i
desperta, però els seus nervis estaven en tensió i el seu cos es trobava
exhaust.
- Què vols de mi?
-va preguntar en Gantoris -. Vols alguna cosa més que ser el meu mestre, oi?
L'home fet d'ombres
va assentir.
-Vull la teva ira,
Gantoris. Vull obrir-te els llindars del poder. No puc accedir al pla físic...,
però si tingués un nombre de seguidors Sith prou gran podria sentir-me
satisfet. Fins i tot podria tornar a viure...
-No deixaré que et
quedis amb la meva ira. –En Gantoris va empassar saliva i va buscar
desesperadament al seu interior, tractant de trobar un nucli de resistència i
voluntat que li donés forces -. Un Jedi no es deixa dominar per la ira. No hi
ha passió, sinó serenitat.
- No em responguis
amb frases buides! -va replicar l'home fosc, i la seva veu gelada va fer vibrar
l'aire.
-No hi ha
ignorància, sinó coneixement -va seguir dient en Gantoris, repetint el Codi Jedi
-. No hi ha passió, sinó serenitat.
L'home fosc va
tornar a riure.
- Serenitat? Deixa
que et mostri el que està passant ara mateix, Gantoris... Te'n recordes de les
persones a qui vas salvar de la fúria d’Eol Sha? Te'n recordes del molt que et
vas alegrar de saber que havien estat portades a un lloc on estarien fora de
perill, a un món paradisíac? Mira...
Una imatge va
aparèixer dins del buit negre que era la silueta de l'home encaputxat, i en
Gantoris va poder veure les pastures del planeta Dantooine. L'escena li
resultava familiar gràcies a les cintes que mostraven els treballs de
construcció que li havia lliurat Wedge Antilles.
Però el que veia en
aquella imatge era els feixos dels làsers imperials que plovien del cel
destrossant els edificis de la colònia, i les gegantines estructures blindades
dels walkers que avançaven a tota velocitat sobre la sabana, disparant contra
tot el que es movia i incendiant les unitats d'allotjament provisional. Homes i
dones corrien cridant amunt i avall. Eren la seva gent.
En Gantoris va
reconèixer gairebé tots els rostres, però es van dissoldre un per un en
encegadors llampades lluminoses mentre intentaven fugir abans que pogués
pronunciar els seus noms. Els arbres cremaven formant fogueres còniques, i els
núvols de fum negre s'alçaven cap al cel arremolinant i girant bojament.
- Menteixes! No és
més que una il·lusió, un engany...!
-No necessito
utilitzar mentides quan la veritat és tan devastadora, Gantoris. No pots fer
res per evitar la destrucció de la colònia. Gaudeixes veient morir a la teva
gent? No sents com això revifa la ira? Hi ha una gran fortalesa a la teva ira.
Gantoris...
En Gantoris va veure
com l'ancià Warton, a qui havia conegut durant tota la vida, romania immòbil al
centre d'aquell holocaust. En Warton estava mirant al seu voltant amb les mans
penjant als costats, paralitzat per l'horror, i així va romandre fins que un
gruix feix d'energia verdosa va acabar amb ell.
- No! -va cridar.
-Deixa en llibertat
la teva ira. Fes-me més fort.
- No! -va repetir en
Gantoris, i va tornar el cap per no veure les imatges de les ruïnes en flames i
els cadàvers ennegrits.
-Tots han mort. No
queda cap amb vida... -va seguir torturant-lo implacablement l'home fosc -. No
hi va haver supervivents.
En Gantoris va
activar la seva espasa de llum i es va llançar sobre l'home fosc.
L’R2 va arrencar a
Luke dels seus malsons amb una insistent successió de xiulets. En Luke va
despertar de cop, i va utilitzar una tècnica Jedi per dissipar el cansament i
la desorientació causada per aquell despertar tan sobtat.
- Què passa, R2?
L’androide va emetre
un xiulet electrònic, alguna cosa sobre que hi havia un missatge esperant a l'antic
centre de comandament. En Luke es va posar la túnica i va anar amb pas lleuger
pels freds sòls, caminant ràpidament sota les primeres llums enviades pel
planeta que estava apareixent sobre de l'horitzó. Va agafar el turboascensor
per baixar al segon nivell del temple, i va entrar a la gran sala que havia
estat tan plena d'activitat quan era el centre de comandament de la base rebel.
-Encén els llums, R2.
En Luke va avançar
per entre l'equip, les cadires cobertes de pols, les consoles d'ordinador desconnectades
i les taules per a documents plenes de restes i escombraries fins arribar a
l'estació de comunicacions que en Wedge havia insistit a instal·lar durant el
seu últim viatge d'aprovisionament, i la va activar.
La imatge d’en Han Solo
va aparèixer de sobte a l’holocamp, removent-se nerviosament en el que estava
clar era una espera plena d'impaciència. En Han va alçar la mirada cap a Luke a
penes el va veure aparèixer en el focus de transmissió, i va somriure.
- Ei, Luke! Ho
sento, però no m'he recordat de la diferència horària... Allà encara no deveu
haver despertat, oi?
En Luke va lliscar
els dits per entre els cabells castanys intentant allisar seus remenats flocs.
-Fins i tot els Jedi
han de dormir en algun moment, Han.
En Han va riure.
-Bé, doncs em temo
que quan el teu nou estudiant hagi arribat tindràs encara menys temps per
dormir que ara... Només volia dir-te que en Kyp Durron ja s'ha atipat de les
vacances. Crec que tots aquells anys a les mines d'espècia l’han acostumat a
passar-ho malament, entens? Vaig estar pensant una bona estona, i al final vaig
decidir que el lloc més semblant a les mines d'espècia que coneixia era la teva
Acadèmia Jedi. Així Kyp podrà treballar durant tot el dia, però almenys això li
servirà per anar millorant a si mateix.
En Luke va
contemplar al seu vell amic i va somriure.
-Serà un gran honor
tenir-lo amb nosaltres, Han. L’he estat esperant, saps? De tots els candidats
que he conegut fins ara, en Kyp és el que té un potencial Jedi més gran.
-Només volia
informar-te’n de què no trigarà a arribar -va dir en Han -. Estic intentant
ficar-lo en el pròxim transport a Yavin IV.
En Luke va arrufar
les celles.
- I per què no el
portes fins aquí en el Falcó Mil·lenari?
En Han va inclinar
el cap i va semblar extremadament afectat.
-Perquè ja no sóc
propietari del Falcó.
- Què?
En Han se sentia
molt incòmode i avergonyit, i estava clar que l'únic que desitjava en aquells
moments era tallar la comunicació.
-Escolta, he
d'anar-me'n... Saludaré a la Leia per tu i donaré una abraçada als nens de la
teva part, d'acord?
-És clar, Han,
però...
En Han es va
acomiadar amb un somriure abatut i va tallar ràpidament la comunicació.
En Luke va seguir
amb la mirada clavada en el buit on havia estat la imatge d’en Han fins feia
uns moments. Primer el seu malson d'un home fosc que havia fingit ser l’Ànakin
Skywalker, i després la mala notícia que en Han havia perdut el Falcó Mil·lenari...
Tot d'una va sentir
sorolls que s'aproximaven pel passadís, i un instant després va distingir crits
aterrits i passos que trontollaven sobre el sòl de pedra llançats en una
maldestra carrera. En Luke va alçar la vista disposant-se a renyar a un dels
seus estudiants per haver-se permès perdre el control d'una manera tan evident,
i un instant després el clon alienígena en Dorsk 81 va entrar corrent al centre
de control.
- Has de venir
immediatament, Mestre Skywalker!
En Luke va percebre
les onades d'horror i abatiment que emanaven del seu estudiant.
- Què passa? -va
preguntar -. Utilitza la tècnica tranquil·litzadora que t'he ensenyat.
Però en Dorsk 81 el
va agafar del braç sense fer cap cas de les seves paraules.
- Per aquí!
L’alienígena de pell
verda groguenca va estirar fent-lo sortir de la sala de control. En Luke va
anar captant ondulacions de por i alarma que s'anaven fent cada vegada més
àmplies, i va comprendre que s’estaven difonent a través dels blocs de pedra
del temple com si fossin les ones sísmiques d'un terratrèmol.
Van córrer pels
passadissos enllosats, es van ficar a corre-cuita al turboascensor i van pujar
fins a la secció de càmeres i cel·les en les que s'havien allotjat els
estudiants.
L'aire estava
impregnat per una desagradable olor de fum ranci, i en Luke va sentir que se li
formava un bony gelat a l'estómac mentre avançava cautelosament. Kam Solusar i
l’Streen estaven immòbils davant de l'entrada a la cambra d’en Gantoris, i tant
l'intel·ligent i enèrgic Kam com el sempre i una mica atordit Streen tenien la
cara molt pàl·lida i semblaven a punt de vomitar.
En Luke va vacil·lar
durant una fracció de segon i després va creuar el llindar.
Va entrar a la
petita estada de murs de pedra i va veure el que quedava d’en Gantoris. El cos
calcinat i ennegrit era a terra, consumit des de l'interior cap a fora. Les
taques negres escampades sobre les lloses mostraven com s'havia debatut durant
aquella horrible conflagració. La pell d’en Gantoris s'havia convertit en una
massa de cendres negroses que amb prou feines cobrien els seus fràgils ossos
polvoritzats. Filagarses de vapor brollaven dels trossos de tela de la seva
túnica Jedi que no s'havien cremat.
L'espasa de llum que
havia construït feia només un parell de dies estava al seu costat allà on
Gantoris l'havia deixat caure, com si s'hagués enfrontat amb alguna cosa... i
hagués perdut.
En Luke va haver de
recolzar-se en el fred mur de pedra per no perdre l'equilibri. Va sentir que se
li ennuvolava la vista, però no podia apartar la mirada de les restes del seu
estudiant mort que jeien, horriblement desfigurats, davant seu.
Els altres
estudiants ja havien arribat. En Luke es va agafar als petits blocs de pedra
que formaven la polleguera de la porta i els va estrènyer amb tanta força que
al final fins i tot els seus contorns arrodonits i desgastats pel pas del temps
van acabar incrustant-se dolorosament en els seus dits. Va haver d’utilitzar
una tècnica de relaxació Jedi tres vegades abans de sentir-se prou segur de què
no se li trencaria la veu quan parlés. Després en Luke va repetir les paraules
que havia sentit sortir dels llavis d’en Yoda feia tant de temps, i va sentir
que omplien la boca amb l'amarg sabor d'un grapat de cendres mullades.
-Cuida't de l’indret
fosc... -va murmurar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada