31
El cap-de-martell Momaw Nadon va fer
els arranjaments necessaris perquè en Wedge Antilles i la Qwi Xux poguessin fer
un recorregut turístic pels paisatges verges ithorians a bord d'un
aerolliscador de cabina oberta. L’enlluernador cel del matí que s'estenia sobre
la plataforma de trànsit brillava amb un bell color porpra tenyit de matisos
blancs, i hi havia unes quantes filagarses de núvols que ocultaven la tènue
claredat de les diverses llunes que seguien surant sobre l'horitzó.
La Qwi es va asseure al confortable
i tou seient de fibres vegetals, es va posar l'arnès de seguretat i va
contemplar el panorama banyat per la llum del sol.
- Per què no has volgut que en Momaw
Nadon ens fes de guia? -va preguntar mentre estudiava la informació topogràfica
i els llocs d'interès turístic que Nadon els havia suggerit visitar -. Sembla
sentir-se molt orgullós del seu món.
En Wedge havia concentrat tota la
seva atenció en el panell de controls, encara que el maneig del vehicle
semblava bastant senzill.
-Bé, perquè està molt ocupat i
perquè... -No va arribar a completar la frase i va acabar alçant el cap cap a
la Qwi per somriure-li -. La veritat és que he preferit estar tot sol amb tu.
La Qwi es va sentir envaïda per un
goig tan intens que gairebé li va donar voltes el cap.
-Sí, crec que això resultarà més
agradable...
En Wedge va fer desenganxar
l’aerolliscador de la pista i no van trigar a allunyar-se del gran disc de
l’ecociutat ithoriana per començar a sobrevolar les copes dels arbres. Badia
Tafanda s'havia mogut molts quilòmetres durant el curs de la nit, i en Wedge va
haver de recalibrar les coordenades de l’aerolliscador. La llum del dia els va
escalfar les cares mentre el vent bufava les seves fresques ràfegues sobre la
seva pell.
Van anar cap a un cingle no molt alt
a partir del qual les jungles d'un color verd fosc eren substituïdes per boscos
d'un verd més clar.
- Què em portes a veure? -va
preguntar la Qwi.
En Wedge es va inclinar cap endavant
sense apartar la mirada de l'horitzó.
-Un gran bosc d'arbres bafforr que
va ser mig destruït pels imperials durant el seu setge fa molts anys -va
respondre.
- Hi ha quelcom d'especial en
aquests arbres? -va preguntar Qwi.
-Els ithorians els adoren -va
respondre en Wedge -. Són mig intel·ligents. I formen una mena de ment-rusc...
Com més gran arriba a ser el bosc, més intel·ligents es van tornant els arbres.
Quan foren una mica més a prop, la Qwi
va poder veure que un bosc cristal·lí d'aparença semblant a la de l’aiguamarina
brillava amb una feble resplendor sota els raigs del sol cobrint una part del
vessant. En Wedge va aturar l’aerolliscador i es van inclinar sobre la borda
per contemplar els troncs d'aspecte vidriós i les teranyines d'aparença llisa
però amb angles tallants formats per les branques dels bafforr. Dispersos al
voltant del perímetre es veien grans cilindres foscos que havien caigut a terra
i s'havien trencat com si fossin tubs de transpariacer cremat. L'espectacle va
fer que la Qwi es recordés de les restes escampades al voltant del lloc on hi
havia hagut la Catedral dels Vents del planeta Vòrtex. Arbrets diminuts que
semblaven caramells invertits brollaven del sòl rocós.
-El bosc sembla estar tornant a
créixer -va dir en Wedge.
Els arbrets brillaven amb uns
centelleigs blaus més pàl·lids que els de la resta del bosc.
- Veig gent allà baix! -va exclamar la
Qwi assenyalant cap a un costat. Les siluetes grisenques de quatre ithorians es
van moure a tota velocitat buscant el refugi de l'espessa vegetació que
s'estenia al costat del cingle -. Creia que se suposava que no havien de posar
els peus a la jungla.
-Em sembla que recordo haver sentit
comentar alguna cosa sobre que la Mare Jungla crida a certs ithorians de tant
en tant. És una crida molt rara que ningú pot explicar... Els que són cridats
ho abandonen tot i viuen a les selves, i tenen prohibit tornar a les seves
ecociutats. En certa manera, es podria dir que es converteixen en fugitius... Els
ithorians consideren que és un sacrilegi terrible tocar el bosc, de manera que
la intensitat de la crida deu ser realment molt gran.
La Qwi va abaixar la mirada cap als
cilindres d'aspecte cristal·lí que eren els troncs cremats d'aquells arbres
bafforr destruïts pels trets de les bateries turbolàsers imperials.
-Bé, de tota manera m'alegra saber
que estan tenint cura del bosc -va dir, i es va preguntar quina fracció de la
seva intel·ligència col·lectiva hauria aconseguit recuperar el bosc d'arbres
bafforr fins aquell moment -. Anem a un altre lloc, Wedge. I així podran tornar
al seu treball.
En Wedge va portar la Qwi fins un
altiplà esquitxat de roques grises i marrons amb forma de lloses que estava
coberta de mala herba vermellosa i lianes negres. Tres rius confluïen formant
un gran delta a la vora del penya-segat, i el cabal es precipitava al buit en
una espectacular cascada triple que es perdia en el profund abisme que s'obria
al peu de l'altiplà. L'aigua s'escampava pel fons brollant d'un miler de
cavernes mig esbaldregades i s'anava unint ràpidament per crear un profund
pantà escumejant ple de joncs i peixos saltadors.
En Wedge va fer que l’aerolliscador
tracés un cercle sobre l'enorme desembocadura de l'altiplà, i la Qwi va
contemplar amb expressió sorpresa la fabulosa cascada. Telons d'escuma
brollaven dels ecos eixordadors causats per la caiguda de les aigües, i els
arcs de Sant Martí espurnejaven sobre el teló de fons color lavanda del cel.
La Qwi va tornar el cap a banda i
banda intentant veure-ho tot alhora. Wedge va somriure com si es disposés a fer
una entremaliadura i va dirigir l’aerolliscador fins al centre de les tres
cascades, deixant-lo suspès allà durant uns moments i fent-lo baixar a poc a
poc fins al nucli de la caiguda.
La Qwi va riure mentre l'espessa i
freda boira es tancava al seu voltant amarant-li la roba. En Wedge va baixar
l’aerolliscador fins al lloc on els tres rius s'estavellaven contra les roques
amb un so tan ensordidor com el de planetes esclatant en mil trossos. Unes
criatures alades de color verd força semblants als ratpenats voletejaven per
entre l'escuma i les gotetes d'aigua, atrapant els insectes i els peixets que
es precipitaven per la cascada.
- Això és fantàstic! -va cridar la Qwi.
-Bé, doncs si la
informació que ens ha proporcionat Momaw Nadon no està equivocada, després
millora encara més -va replicar en Wedge.
Va portar l’aerolliscador
cap a una aglomeració de promontoris de lluent roca negra que brollaven d'un
costat de l'abisme. La terrassa rocosa era suficient per protegir-los de
gairebé tota l'escuma freda i els vents ciclònics que giraven bojament a la
xemeneia de parets rocoses. Els ecos ressonants de l'aigua es van convertir en
un soroll de fons continu.
-Nadon va dir que
podíem baixar aquí -va explicar tornant-se cap a la Qwi.
Va ficar la mà en un
compartiment que hi havia sota del seu seient, i va treure d'ell dues capes
translúcides impermeables i dos paquets de provisions d'escalfament automàtic
que també li havia proporcionat en Nadon. En Wedge va ajudar la Qwi a posar-se
una de les peces impermeables per sobre de les seves primes espatlles, i
després es va posar l'altra capa. Va agafar el seu esmorzar i va moure una mà
assenyalant les roques d'aspecte llustrós i relliscós que hi havia sota del
sortint.
-Bé, anem a menjar a
l'aire lliure -va dir.
La Qwi estava
immòbil davant de la porta coberta de lianes dels seus allotjaments en Badia
Tafanda al final d'un dia esgotador. En Wedge va deixar que la seva mirada es
perdés en els ulls color anyil de la Qwi, i es va remoure nerviosament.
-Gràcies -va dir la
Qwi -. Ha estat el dia més meravellós de tota la meva vida.
En Wedge va obrir la
boca i la va tancar tres vegades seguides, com si estigués intentant trobar
alguna cosa a dir. Després es va inclinar cap endavant, va acariciar la sedosa
cabellera color mareperla de la Qwi i la va besar, permetent que els seus
càlids llavis romanguessin sobre els d'ella durant un moment que va semblar
fer-se molt llarg. La Qwi va atraure en Wedge cap a ella i va sentir com el
delit s'anava estenent per tot el seu ésser.
-I ara m'has donat
una altra cosa més interessant encara -va dir amb la seva veu suau i musical.
En Wedge va
retrocedir apartant-se una mica d'ella.
-Eh... Et veuré al
matí -va dir ruboritzant-se.
Després va girar
sobre si mateix i va anar cap a la seva porta caminant tan de pressa que
gairebé semblava estar fugint.
La Qwi va contemplar
amb un somriure entre melancòlic i pensatiu com Wedge tancava la seva porta.
Després va obrir la seva i va entrar a les seves habitacions, sentint-se com si
tingués feixo repulsors als peus. Es va recolzar a la porta, va tancar els ulls
mentre la suau il·luminació de l'estada anava intensificant-se a poc a poc i va
deixar escapar un sospir de satisfacció. Després va obrir els ulls... per veure
un home que semblava fet de foscor sorgint del racó ple d'ombres de l'habitació
en què havia estat ocult fins aquell moment.
La imponent silueta
es va anar acostant a ella, i la Qwi va quedar paralitzada de terror en veure
l’ondulant capa negra que flotava al voltant del seu cos.
Darth Vader! Va intentar cridar demanant ajuda, però la
veu va morir en la seva gola com si una mà invisible s'hagués tancat de sobte
al voltant de les seves cordes vocals. La Qwi va girar sobre si mateixa per
fugir per la porta, però va quedar paralitzada a meitat del moviment i unes
teranyines invisibles van tirar d'ella obligant-la a retrocedir.
L'home fosc estava
més a prop i seguia aproximant-se a ella, movent-se com si llisqués sobre el
sòl. Què volia? La Qwi no podia cridar. Sentia la seva respiració buida i
panteixant, i els ecos semblants al grunyit d'un animal salvatge que creava.
Una mà es va
estendre cap a ella i la Qwi no va poder moure’s ni esquivar-la, i els dits es
van corbar sobre la part superior del seu cap. La Qwi va sentir la pressió. L'altra
mà, freda i àgil, la va agafar per la cara. La Qwi va parpellejar i va alçar la
mirada per veure el rostre d’en Kyp Durron. Els seus ulls semblaven cremar, i
el seu rostre estava tan mort i inexpressiu com el d'una estàtua.
-Per fi l'he trobat,
doctora Xux -va dir amb veu freda com el gel -. Posseeix massa coneixements perillosos...
He d’assegurar-me que ningú tornarà a crear mai les armes, l'existència de les
quals és vostè responsable. No ha d'haver més Estrelles de la Mort ni més
Trituradors de Sols.
Els dits es van
tensar sobre el front i la cara de la Qwi, augmentant encara més la pressió que
exercien. La Qwi va sentir com si se li anés a partir el crani d'un moment a un
altre. Onades de dolor es van obrir pas a través del seu cervell com les urpes
d'un monstre sorgit d'un malson. Va sentir les puntes d'unes esmolades urpes
metàl·liques esgarrapant les profunditats del seu cervell, furgant i
investigant en la seva ment per arrencar d'ella els records i els coneixements
científics que havia anat acumulant al llarg de molts anys.
La Qwi per fi va
aconseguir cridar, però només va poder exhalar un feble crit llagrimós que es
va esvair mentre es precipitava per un llarg túnel fosc que acabava en no-res i
l'oblit. La Qwi es va ensorrar contra la paret coberta de lianes de l'entrada a
les seves habitacions.
La vista se li va
ennuvolar ràpidament, i l'últim que va veure davant seu va ser la silueta
embolicada en negror del seu atacant mentre obria la porta i sortia per
perdre’s en la nit.
L'endemà Wedge es va
vestir sense deixar de xiular alegrement ni un moment i va somriure a la placa
reflectant mentre es pentinava la seva fosca cabellera. Després va demanar un
esmorzar exòtic per a dos. La Qwi tenia el costum d’aixecar-se d'hora, i estava
tan entusiasmada davant els molts llocs meravellosos que podrien veure a Ithor
que segurament s'hauria aixecat encara més aviat del que és habitual. Momaw
Nadon els hi havia promès que podrien disposar de l’aerolliscador durant un altre
dia.
En Wedge va creuar
el passadís amb pas ràpid i decidit, va prémer el botó de trucada de la porta
de la Qwi i va esperar. No hi va haver resposta.
Va prémer el botó
una vegada i una altra fins que va començar a alarmar-se i va tractar d'obrir
la porta. Va descobrir que l'entrada a les habitacions de la Qwi no estava
tancada això el va alarmar encara més. Hi hauria vingut algú durant la nit per
assassinar-la? I si els imperials coneixien el seu parador després de tot? En Wedge
va obrir la porta d'una empenta i va entrar corrent. Les habitacions de la Qwi
estaven sumides en la foscor i plenes d'ombres.
- Llums! -va cridar.
L'habitació va
quedar sobtadament banyada per una suau claredat de color de préssec.
Va sentir la Qwi
abans de veure-la. Estava amagada en un racó, i sanglotava mentre estrenyia la
cabellera perlina amb les dues mans, exercint pressió sobre els seus temples
com si estigués intentant mantenir dins del seu cap uns pensaments que
s'escapaven d'ella i se li s'escorrien entre els dits.
- Qwi! -va cridar.
Va córrer cap a
ella, es va inclinar i la va agafar pel canell obligant-la delicadament a girar
el cap.
- Què ha passat? -va
preguntar mentre clavava la mirada en els seus enormes ulls, que semblaven
haver-se tornat terriblement buits i inexpressius.
La Qwi no va semblar
reconèixer-lo, i en Wedge va sentir el sobtat buit de l'horror a l'estómac. La Qwi
estava confusa i molt afectada, i Wedge va veure com frunzia les celles en el
que semblava un intent de recordar. La Qwi va bellugar lentament el cap i
després va tancar els seus grans ulls, prement les parpelles amb tanta força
com si estigués lluitant amb els seus propis pensaments. Les llàgrimes van
començar a lliscar per les seves galtes, primer en forma de gotetes que
traspuaven per sota de les parpelles i després en un plor desconsolat quan es
va mossegar el llavi fent un furiós esforç de concentració. La Qwi va tornar a
alçar la mirada cap al Wedge, va parpellejar i per fi va aconseguir trobar el
nom que se li havia estat escapant fins aquell moment.
- Widj... ? Wedge?
-va preguntar per fi -. Et dius Wedge?
En Wedge va assentir
sense saber què dir, i la Qwi es va llançar als seus braços esclatant en
sanglots. Wedge la va abraçar, i va sentir com el plor punyent feia tremolar
tot el seu cos.
- Què ha passat? -va
tornar a preguntar -. Explica’m què ha passat, Qwi!
-No ho sé... –La Qwi
va bellugar el cap, i els suaus flocs plomosos de la seva cabellera van
oscil·lar en una lenta onada movent-se d'una espatlla a una altra -. Tot just
et conec... No puc recordar. Sento que la meva ment està tan..., tan buida, tan
plena de buits on no hi ha res...
En Wedge la va
abraçar amb totes les seves forces.
-Ho he perdut tot
-va murmurar la Qwi -. Gairebé tota la meva memòria, gairebé tota la meva
vida... ha desaparegut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada