EPISODI DOS:
EXPLORACIÓ PRELIMINAR
Després de prendre terra en les ruïnes de la ciutat.
Adrimetrum envia patrulles d'exploració per reunir informació preliminar.
Durant el descens la nau només ha realitzat lectures passives de sensors, i no
ha romàs temps suficient en l'aire com per fer un bon rastreig. S'envien
exploradors amb vehicles (moto speeders, ULAV[1],
SRV-1[2])
per consolidar el perímetre, mentre que exploradors a peu registren l'interior
de la zona a la recerca d'habitants i, sobretot, de patrulles imperials.
LA CIUTAT D'OS
Les actuals ruïnes es van construir en un estil
arquitectònic molt particular: semblen orgàniques i en elles predominen els
arcs i les corbes. Les ruïnes semblen estar construïdes amb os, banya i resina
(l'anàlisi dels materials de construcció indica que, efectivament, així és,
encara que resulta una mica difícil fer una inspecció detallada, ja que un
possible camp de batalla no té per què ser el millor emplaçament d'un projecte
científic).
Els personatges desembarquen:
Els edificis del lloc
estan devastats i hi ha enderrocs de centenars d'anys d'antiguitat dispersos en
una àrea de diversos quilòmetres. Les enormes bigues i contraforts han
aconseguit sobreviure al pas del temps, encara que mostren signes de gran
desgast. Les «parets» (pel que sembla algun tipus de teixit membranós que abans
cobria l'espai entre les estructures òssies) es van descompondre fa molt, i
només queden petites restes de material carnós i una pols d'olor estranya. Els
carrers estan fets d'una substància polida i d'aspecte ossi: creuen entre els
gegantescs esquelets dels gratacels orgànics, morts fa temps.
El lloc d'aterratge
roman en un silenci inquietant: no hi ha insectes, ni ocells, ni cap signe de
vida. El silenci preternatural només s'interromp pel gemec intermitent del vent
entre les esquelètiques estructures: un esborronador rèquiem que és com un crit
de dolor per la ciutat en ruïnes.
La zona sencera està perforada per un laberint subterrani de
conduccions i túnels tan retorçats com si fossin intestins, capaços de
confondre a la majoria dels droides d'exploració. Alguns d'aquests passadissos
donen recer a nombrosos habitants del lloc.
PRIMERS CONTACTES
La nau va arribar poc després de clarejar, de manera que
tenen tot el dia per davant.
Els personatges intentaran travar amistat amb els
alienígenes, no només perquè el grup necessita aliats, sinó perquè el
comportament pacífic cap a les espècies natives és el procediment habitual de
la Nova República. Sense aliats, la tripulació estarà en un destret més greu
del que es pensa.
LA CATEDRAL
L'edifici més gran
dels voltants és una impressionant estructura ovalada d'edat indefinida i
finalitat desconeguda, encara que sembla que pogués haver estat una espècie de
lloc de reunió o catedral. En travessar l'entrada principal veieu una depressió
circular en el terra al voltant del que sembla una escala de caragol que puja
fins a la planta superior i descendeix als nivells inferiors de l'edifici.
L'edifici té dues plantes, encara que el pis superior està
fet malbé i és molt inestable, amb grans forats en el terra. El terra només
aguanta prou perquè algú s'aventuri fins al centre; llavors cedirà i enviarà a l'infortunat
personatge al runam de la planta baixa. La planta baixa està esquitxada de
restes d'estructures de banya i os de finalitat desconeguda.
El soterrani d'aquest edifici connecta amb el sistema de
conduccions subterrànies; en aquesta zona fa anys que es va assentar una
colònia de maoi. Qualsevol recerca en el nivell subterrani provocarà un atac.
ELS VORAÇOS
Quan un dels equips d'exploració investiga el nivell inferior
de l'edifici sobrenomenat «la catedral», podran arribar fàcilment a aquest
nivell a través de l'escala de caragol de la planta baixa.
La sala té uns 50 metres de longitud, està a les fosques, és
ovalada i té un terra nu partit en dos per una estructura espinal. Les parets
són de dur material corni, amb un costellam de bigues òssies a trams regulars.
Hi ha una sèrie d'obertures ovals en la paret a intervals de nou espais, com si
la sala hagués estat connectada a una xarxa capil·lar. Aquests buits poden
haver transportat fluïts: en el terra que va de les obertures de les
conduccions a l'estructura espinal hi ha un solc que sembla un canal
d'irrigació. A meitat de la sala, a banda i banda, hi ha un parell de grans
túnels d'uns dos metres d'alt per un d'ample. La sala està il·luminada per raïms
de fongs fosforescents de color verd-blavós que projecten estranyes ombres
sobre les parets mentre us moveu per l'habitació.
Les obertures dels túnels són de diversos diàmetres; algunes
no tenen més d'un centímetre, mentre que unes altres arriben a deu. Els maoi
(amorfs éssers vius natius) aguaiten en aquests túnels, conscients de la
presència dels personatges. Quan un dels personatges projecta alguna llum a
l'interior de les conduccions (no cap a les obertures, sinó directament en el
seu interior), el maoi que hi ha dins atacarà, i l'atac serà ràpid i mortal.
Sentiu un so humit i lliscant procedent de l'obertura del
túnel. Com un llampec, una espècie de gelatina enganxifosa i semitransparent
salta cap a un personatge, passa sobre la seva arma i xoca contra el seu
rostre. Gelat per la sorpresa, obre la boca per cridar i la cosa comença a
obrir-se pas per la seva gola.
A través de l'amorfa i viscosa criatura veieu horroritzats
la ganyota de terror i dolor de l'infortunat tripulant. Presa del pànic,
retrocedeix i s'empassa a la criatura, que baixa per la seva gola mentre ell
s'encongeix de dolor.
—M'està menjant! —crida, i cau retorçant-se entre espasmes
d'agonia. Torna a encongir-se un instant i llavors queda immòbil, mort.
Sentiu més sons humits i lliscants al vostre al voltant.
Els quatre restants maoi ataquen.
Per sort els altres personatges porten algun tipus de
protecció facial (des de màscares per respirar a cascos protectors), i els maoi
es veuran frustrats temporalment.
Quan els personatges derroten als maoi (o es retiren
prudentment per evitar el seu atac), podran investigar els dos grans túnels. Si
ho fan, sentiran els mateixos sons lliscants que produeixen els maoi, només que
amb major intensitat. Sembla que milers d'aquestes criatures viuen en els
túnels. Els supervivents del grup d'exploració segurament retrocediran (i faran
bé); els maoi seguiran atacant fins que els personatges es retirin o siguin
eliminats.
«EDIFICIS D'OFICINES»
La majoria de les ruïnes us recorden a edificis d'oficines
com els quals podrien trobar-se a qualsevol ciutat humana, encara que també
podrien ser apartaments, o botigues. Hi ha mitja dotzena d'edificis d'oficines
encara dempeus en sorprenent bon estat, construïts tan sols a força del
material ossi, en lloc de la combinació d'os i membrana de gairebé totes les
altres estructures.
A la zona hi ha diversos «edificis d'oficines».
ELS FERS
Mentre investiguen l'extrem nord de les ruïnes de la ciutat,
els personatges es topen amb una tribu de yapi. Els yapi saben que la nau ha
aterrat i vigilen l'equip d'exploració. Al cap d'una estona, els yapi arriben a
la conclusió que aquells alienígenes no són imperials (s'imaginen que
probablement són d'una altra tribu), i són prou agosarats com per establir
contacte.
Tombeu una cantonada, i enmig d'un carrer abandonat
ensopegueu amb un petit alienígena de prop d'un metre d'alt, una espècie
d'encreuament entre cànid i humà amb un primitiu abillament de pell i plomes
vermelles. Sosté una llança horitzontalment enfront de les seves cames, i un
feble grunyit surt del seu musell.
—Imperials, travesseu territori yapi dels Urpa Vermella —diu
tranquil·lament.
Aquesta declaració és un ardit per comprovar la teoria que
aquests estranys forasters no són, de fet, imperials.
L'equip nega ràpidament ser imperial, llavors el guerrer
(que es fa dir «Parlador») els interroga succintament: qui són, per què
travessen territori yapi armats amb «armes de rajos», per què hi ha «Els
Altres» amb ells (es refereix als no-humans; «Els» és el terme usat pels yapi
per referir-se a una espècie intel·ligent), etcètera. Després de parlar una
mica, el yapi s'ofereix a escortar-los als límits del territori Urpa Vermella i
fins a la nau dels personatges.
Quan Parlador arriba al campament base interrogarà a
Adrimetrum sobre les seves intencions, qui és la Nova República (Què significa
«Nova República»), què tenen a veure amb Els Grisos i Els Blancs (els yapi
consideren als soldats d'assalt com una espècie diferent dels altres
imperials), etcètera.
Parlador, el cap de la tribu, és l'únic yapi de la seva
tribu realment capaç de comunicar-se en bàsic: té do de llengües, i va aprendre
el bàsic del seu pare, que ho havia après de Sarne durant la visita del moff al
planeta, fa molts anys.
Parlador és un líder visionari: ràpidament arriba a la
conclusió que «Els Nous» (la tripulació de la Nova República) són una nova font
de tecnologia... i percep la possibilitat que Els Nous enderroquin d'una vegada
per sempre al Guardià Fosc.
ELS ANTICS
Mentre investiguen l'extrem meridional de les ruïnes de la
ciutat, un equip es troba amb un grup de charr ontee. Els charr ontee tenen una
petita comunitat en el límit exterior d'aquestes ruïnes i pretenen defensar-la.
Els charr ontee van saber de l'Estrella
Remota quan aquesta va aterrar. Van assumir que es tractava d'una nau
imperial i ràpidament van organitzar una quadrilla per expulsar-los del lloc. Els
charr ontee s'apressen a interceptar als invasors alienígenes.
El primer que fan els charr ontee és aguaitar entre les
ombres de la ciutat per avaluar als intrusos. Els charr ontee tenen avantatge
perquè «juguen a casa»; algun personatge percep que hi ha algú que segueix al
grup, però els charr ontee desapareixen entre les ombres abans de ser
detectats. Uns còdols desequilibrats intencionadament sonen a les seves
esquenes (encara que si investiguen no descobriran res). Poc després, 16 charr
ontee salten envoltant al grup en un encreuament: hi ha quatre a cada carrer.
Altres quatre charr ontee aguaiten al capdamunt, a l'espera de caure sobre
l'equip si es produeix un combat.
Els charr ontee no dispararan primer; senten curiositat cap
als no-humans (ja que fins ara només han trobat a imperials humans),
especialment cap a Vegath Tist. Els charr ontee no parlen bàsic, però Parlador
sí que pot expressar-se en charr ontee, i serà molt valuós a l'hora
d'assegurar-se la confiança d'aquesta antiga espècie.
Tot canvia quan descobreixen a Dajus; els charr ontee es
queden esbalaïts i la tracten com a una antiga llegenda, referint-se de tant en
tant a la «Dorment».
Un personatge també observarà que els charr ontee posseeixen
una notable semblança amb unes criatures que es rumoreja que existeixen en una
espècie de «bossa» de l’hiperespai. Durant el regnat de Palpatine, alguns
equips de l'Aliança Rebel es van trobar amb una espècie anomenada «charon»,
però l'incident ha passat per tantes boques que ara és poc més que un conte.
LA LLEGENDA DE LA DORMENT
Durant les
negociacions Dajus serà objecte de gran atenció. Els charr ontee la tracten amb
deferència, com si la coneguessin i la respectessin. En el consell de guerra
yapi, alguns xamans se senten subjugats per ella i reuneixen als altres xamans,
que s'emocionen molt i immediatament demanen als seus caps que s'alcin contra
el Guardià Fosc.
En una pausa.
Parlador diu que els xamans han decidit anomenar-la la Despertada, però li
costa fer que li expliquin per què. Els charr ontee i els yapi tracten a la Dajus
com a un heroi que tornés, o una llegenda viva.
Quan se'ls demana que
donin una explicació, els charr ontee treuen una imatge desgastada (una espècie
de reproducció fibrosa) i la hi ensenyen a Dajus. És la imatge d'ella (o d'algú
tremendament semblat a l'antiga imperial) amb els ulls tancats, com si estigués
dormint. Els charr ontee expliquen que la imatge té més de 1000 anys, i que els
seus avantpassats la van treure del que ara és la fortalesa del Guardià Fosc
quan van ser expulsats. Només saben que és la imatge d'un gran heroi.
D'altra banda, si
s'utilitza una persuasió eficaç els xamans yapi revelaran que de fet han vist
aquest rostre en la fortalesa del Guardià Fosc, en un lloc anomenat Santuari de
la Dorment. Els yapi no saben qui era, però sí que el Guardià Fosc sempre ha
temut el despertar de la Dorment.
PATRULLES IMPERIALS
Els exploradors que han establert el perímetre no es troben,
en principi, amb dificultats. Després de confirmar que no hi ha campaments
enemics propers a les ruïnes, els exploradors es relaxen una mica i informen.
Ja a punt de tornar a la base, un dels equips d'exploració escolta
l'inconfusible brogit d'una moto speeder imperial.
Els exploradors es tiren ràpidament a cobert. Ho
aconseguiran a temps d'evitar a una patrulla de soldats exploradors imperials.
Els soldats no els busquen activament; tan sols estan patrullant.
Si no són atacats, simplement prosseguiran la seva patrulla.
EL «POBLE DELS CELS»
En començar la vostra recerca advertiu un so bonidor que ve
del sud i es va fent més fort. De sobte la bonior s'intensifica i un eixam
d'ombres us sobrevola com una exhalació. Sobre vosaltres veieu passar diverses
criatures voladores d'aspecte insectil, amb ales translúcides, cossos gris
verdós i llarguíssimes cues corbades amb un agulló en el seu extrem. Voletegen
i es detenen un moment en l'aire mirant-vos descaradament. Al cap d'una estona,
comencen a moure's lentament cap a vosaltres.
Es tracta del vol d'un eixam de zizimaak. En advertir la
presència dels estranys, voleien i es detenen un moment, i després s’acosten
amb curiositat i cautela. Qualsevol moviment brusc els espantarà i
retrocediran; si són agredits, s'aniran volant. Els zizimaak no s'acostaran
prou com per comunicar-se, sobretot si hi ha algun yapi amb el grup (els yapi
consideren les ales de zizimaak com un plat exquisit). Al cap d'uns minuts d'observar
a l'equip de l'Estrella Remota, ese’ns
van volant.
«ELS ARDENTS»
Quan el dia toca a la seva fi, a bord de l'Estrella Remota:
Els sols bessons es posen, i projecten una resplendor
ataronjada sobre el paisatge de la ciutat en ruïnes. El vent udola una mica més
fort, i les patrulles de vigilància exterior comencen a donar els seus
comunicats, queixant-se de l'escassa visibilitat que causa la pols aixecada pel
vent.
De sobte un dels sentinelles emet un crit d'alarma, sorprès
clarament per alguna cosa:
—Estrella Remota, aquí post de guàrdia quatre. Teniu alguna cosa en
els vostres sensors? Tinc contacte visual amb... alguna cosa. S'acosta per
l'oest. Fora: pel nord i per l'oest.
Els sensors revelen que hi ha un petit nombre de fonts
d'energia que s'acosten des de totes direccions i convergeixen cap a l'Estrella Remota.
De sobte el Cece es veu inundat per milers de petites
esferes lluminoses, algunes d'escassos centímetres de diàmetre, unes altres de
fins a mig metre. Suren per tot el centre de comandament, es detenen al costat
dels sorpresos tripulants i de tant en tant fins i tot travessen objectes sòlids.
Comencen a arribar informes a mansalva de tota la nau, principalment alarmes
d'invasió, avisos d'aproximació i trucades aterrides de tripulants espantats.
Els sentinelles en l'exterior comencen a demanar instruccions:
—Cece, disparem o
mantenim la posició? Sol·licitem instruccions. Si us plau, Estrella Remota!
La veritat és que res del que faci la tripulació pot danyar
a aquests fantasmals visitants, encara que si els disparen amb blàster sentiran
un dolor que immediatament transmetran empàticament a tot el que estigui a la
zona d'aterratge, i es retiraran a l'instant. Els Ardents només senten
curiositat per aquests visitants, i no tracten de comunicar-se. Després d'uns
minuts, se’n van tan sobtadament com van arribar.
NEGOCIACIONS AMB ELS
CHARR ONTEE
Els charr ontee es mostren suspicaços amb els humans del
grup (doncs els humans que han conegut treballaven per al Guardià Fosc), però
s'adonen que una aliança contra el Guardià Fosc podria servir al seu objectiu
d'alliberar als Precursors. Els charr ontee mai han atacat al Guardià Fosc
perquè creien que una lluita perllongada podria perjudicar al recipient dels
Precursors, i perquè estaven en clara inferioritat numèrica. Però un atac
llampec podria prendre la fortalesa en poc temps, de manera que aquests riscos
es reduirien.
Requereix de molta persuasió, però la tripulació de l'Estrella Remota aconsegueix convèncer
als charr ontee que hi ha un bon pla per enderrocar al Guardià Fosc
(complementat amb una interessant aportació de potència de foc) i comptant amb
què les tribus yapi s'uneixin en l'esforç contra el dèspota, els charr ontee
acceptaran participar en l'aliança. Els charr ontee prometen un mínim de 100
guerrers sempre que els yapi també acceptin participar en la revolta.
EL CONSELL YAPI
Els yapi estan ansiosos per lluitar contra el Guardià Fosc,
i els anima la perspectiva d'ajuda dels charr ontee. Només hi ha un petit
problema: unir a les tribus yapi. Els yapi són un poble fraccionat i cercabregues,
poc disposat a obeir al cap d'una altra tribu. Fer que els yapi posin a un
costat les seves diferències seria una gesta diplomàtica per a un negociador
experimentat amb temps i recursos; en les actuals circumstàncies, és el més
semblat a un miracle.
Així i tot, Parlador és capaç de convocar als caps de 20
tribus en només quatre hores (va enviar missatgers immediatament després de
trobar-se amb els tripulants de l'Estrella
Remota). Parlador és un astut estrateg, respectat fins i tot entre els seus
enemics.
La reunió té lloc en el campament dels Urpa Vermella, a uns
vuit quilòmetres de la nau. Parlador i els altres caps tribals debaten
ràpidament l'assumpte i arriben a la conclusió que és una gran ocasió per
enderrocar al Guardià Fosc, però cadascú pensa que ell mateix és el cap indicat
per planejar i dirigir l'atac. Aquesta discussió amenaça amb desencarrilar les
negociacions.
La solució més òbvia, és que no sigui un yapi qui organitzi
l'aliança i lideri als yapi, sinó un dels Nous.
Després de moltes queixes, els caps accepten... sempre que
el Cap proposat estigui disposat a enfrontar-se a la Prova.
LA PROVA
La Prova és una demostració de valor, sort i astúcia. El
candidat s'introdueix desarmat en un pou que conté sis grans atuells i una
porra. En un dels atuells hi ha un maoi presoner (i molt enfadat). El candidat
ha de trencar almenys dos atuells amb la porra sense alliberar al maoi tancat.
El candidat no podrà obrir ni comprovar de qualsevol altra manera els atuells,
encara que és perfectament lícit usar Ta-Ree (una espècie de «màgia» practicada
pels yapi) o els sentits naturals.
Quants més atuells es trenquin, més impressionats estaran
els yapi.
Quan es ratifiqui a un cap, les tribus yapi prometen aportar
almenys 1000 guerrers yapi per a la guerra contra el Guardià Fosc.
ELS ZIZIMAAK
Els zizimaak també poden ser cridats a participar en el
creixent exèrcit, sempre que siguin temptejats pels charr ontee.
Si un negociador de l'Estrella
Remota (acompanyat per un charr ontee) es posa en contacte amb els
zizimaak, els zizimaak acceptaran proporcionar observadors aeris, però no estan
disposats a lluitar ni a posar-se en perill. Quan comencin a disparar-los des
de les posicions en terra, tocaran el pirandó i tornaran als seus nius. De
totes maneres la possibilitat que els zizimaak estiguin disposats a ajudar
sorprendrà als yapi. De moment caldrà impedir que els zizimaak s'abatin sobre
qualsevol segmi, als quals consideren un mos irresistible.
ELS ALLARGATS
Els segmi, informats pels yapi, estan molt disposats a
ajudar, i revelen que coneixen una entrada als túnels de la fortalesa. També
demanen als atacants que procurin no fer mal a cap dels seus (fa algun temps el
Guardià Fosc va capturar a cert nombre de segmi, probablement per ampliar la
seva fortalesa). Si els segmi s'assabenten que els zizimaak estan en l'aliança,
es mostraran cauts (els zizimaak són vells enemics que els cacen
despietadament), però seguiran disposats a ajudar. Els segmi no poden lluitar,
però poden conduir-los a les profunditats de la fortalesa del seu enemic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada