CAPÍTOL XVIII
A cinquanta metres de la volada, Leia es va adonar que
alguna cosa estava terriblement malament. Els askajians s'havien aturat just
dins del límit de les ombres, i estaven recorrent tota l'extensió a peu,
sostenint les regnes dels dewback en una mà, i les seves armes en l'altra, amb
les intencions clares de lluitar o sortir volant al més mínim avís. Des de la
paret més profunda del recés —en realitat es tractava d'una caverna en forma de
disc produïda per l'erosió—, els va arribar l'estrident grall d'un esbart d’urusais;
mentre més gran anava fent-se el reptador de la sorra, el terra al voltant
d'ell semblava estar-se retorçant amb les seves ales i colls serpentejant.
Però era l'olor el que ho explicava tot. Encara que
fàcilment hi havia deu graus menys en el fons del canó dels quals hi havia en
la planícia —i altres deu graus menys dins de les ombres de la caverna— la
temperatura de Tatooine sempre romania sent formidable. I cap olor en la
galàxia era més persistent que el dels caiguts en batalla descomponent-se per
la calor.
Chewbacca grunyí enfront de la pudor.
—Jo tampoc —va dir la Leia—. Però bé podria suportar una
mica les nàusees si això li dóna a Han una mica d'ombra.
Tan sufocats per la calor com l'estaven Leia i Chewbacca,
els squibs feien el seu millor esforç per trotar davant de tots per ser els
primers a fer-li una ullada al reptador de la sorra. Leia encara no arribava a
comprendre què era el que —a més del benefici propi— en veritat motivava en
aquest trio. A més dels hutts —i de Threkin Horm—, els tres havien de ser els
éssers més egoistes que mai havia conegut, fins i tot ara que no havien dubtat
dues vegades en arriscar les seves pròpies vides per salvar a Han. Tal vegada
albiraven algun avantatge a mantenir-ho amb vida. Leia va pensar que el més
probable, era que operessin sota un codi de conducta que ningú més arribava a
entendre. Ells clarament li concedien un gran significat a les societats que
formaven, i s'adherien als tractes que havien fet, encara que la interpretació
que feien dels termes dels mateixos era tan ambigua, que feia que qualsevol
acord resultés sent inútil. Eren els portaveus finals de la filosofia de Lando
Calrissian: qualsevol cosa per ajudar a un amic, sempre que els interessos de
tots dos fossin coincidents. Després d'això, cadascú pel seu costat.
Els squibs van arribar a la caverna una dotzena de passos
per davant de la Leia i de Chewbacca. Es van obrir camí a través d'un embull de
cuixes grosses de la fila d'endavant dels askajians, i després es van aturar de
sobte, i van cedir les seves posicions. Un minut després, Leia va poder
conèixer la raó, quan ella i Chewbacca es van unir al grup.
El terra de l'enorme caverna, estava encatifat amb una
multitud de urusais bramulant. Es trobaven amuntegats sobre els cossos dels jawes
assassinats o —en un grapat de casos— dels soldats d'assalt morts, xiuxiuant i
sacsejant les escamoses ales enfront dels usurpadors askajians. Disseminats
entre els carronyers, es trobava tot classe d'equip deteriorat: peces de lliscants,
droides desarmats, vaporitzadors trencats —la majoria d'ells encara en les
seves caixes— i un parell de hoverscouts imperials, un tombat sobre els seus
costat prop de la part davantera del reptador de la sorra, i l'altre encara
dempeus sobre la part posterior.
—Així que ara ja sabem per què els jawes no van arribar a la
cita —va dir Borno, al mateix temps que s'unia a la Leia i als altres—. Els
imperials els van trobar.
—En realitat, no —va replicar ella—. Una patrulla va ser la
que els va trobar.
—No veig la diferència.
Chewbacca grunyí una explicació.
—És correcte —va dir la Leia—. Els imperials no van trobar
el reptador de la sorra, sinó que van perdre una patrulla. Si en el Quimera sabessin sobre això, ja tindríem
a un esquadró d'intel·ligència aquí sota, desarmant el reptador de la sorra, peça
a peça.
Chewbacca grunyí una altra possibilitat.
Leia va sacsejar el cap.
—Si els imperials haguessin volgut emboscar-nos, en aquest
moment ja ens trobaríem sota atac.
Va verificar el seu cronòmetre. Menys de deu minuts per a la
següent passada.
—I si ells sabessin on estem, estarien desplegant una xarxa
de cerca?
Chewbacca grunyí.
—Deixa'm endevinar —va dir Borno—. Això significa «Bon
punt»?
Chewbacca va assentir, i C-3PO va emergir d'entre dos
dewbacks.
—Quins criminals! —va etzibar el droide—. Els jawes
certament no són els meus amics, però el que els van fer aquests soldats d'assalt,
viola convencions de guerra tan antigues com la mateixa Antiga República. I el
que els van fer als droides... el que ells considerin necessari matar en aquests
presoners, va més enllà de la meva comprensió!
—Perquè ells no comprenen als androides —va dir Borno—. O a
la tecnologia en general.
C-3PO va voltejar el seu rostre cap a l’askajià.
—Li prego que em perdoni, senyor, però en la meva
experiència, l'Imperi ha demostrat ser bastant aficionat a la tecnologia.
—Ell no està parlant dels imperials, 3PO.
Leia va mirar per sobre de l'espatlla de l’androide, en
direcció a Borno.
—Estàs pensant en la Gent de la Sorres?
—Així ho crec. Han d'haver-los atacat mentre els soldats
d'assalt estaven inspeccionant el reptador de la sorra.
Va apuntar una gruixuda mà cap a la rampa d'abordatge del reptador
de la sorra, la qual estava envoltada per una concentració aleatòria de forats
produïts pel metall.
—Aquests forats van ser fets pels llançatorpedes.
Leia va assentir.
—Borno, no volgués faltar-los el respecte als teus socis
comercials, però només tenim nou minuts abans de la següent passada. Existeix
una gran possibilitat que el pilot passi directament sobre el canó, i pel que
puc veure...
—El rastre, per descomptat. També ho vaig veure.
Borno va llançar una ràpida sèrie d'ordres en askajià.
Després que els genets dels dewbacks comencessin a posar-se en moviment, va
traduir per a Leia i Chewbacca.
—Portarem roques per ocultar el rastre. Dubto que als morts
els importi esperar uns minuts més abans que ens encarreguem d'ells.
—Em temo que hauran d'esperar molt més que això.
Leia va fer un senyal amb la mà cap als urusais.
—Si aixequen el vol i comencen a volar en cercle...
—Sí, això alertaria als imperials —va dir Borno—. Crec que
els jawes sabran comprendre.
—Certament —va començar a parlar C-3PO—, les tradicions dels
jawes són completament...
—3PO —el va tallar la Leia.
—Sí, senyora Leia?
—Ara no.
—Per descomptat. Jo només estava tractant d'explicar...
Chewbacca li va bordar en shyriiwook, i C-3PO es va amagar
darrere de Borno.
—No, no m'agradaria en absolut haver d'unir-me juntament amb
els droides dels jawes.
Leia va verificar el seu cronòmetre.
—Vuit minuts.
Va fer que els altres la seguissin, i els va conduir cap a
la part posterior de la caverna formada per l'erosió, on la volada descendia
fins aconseguir el nivell de la sorra, i on no hi havia baixes producte de la
refrega. L'aire estava confortablement fresc —o almenys, no estava calent— i
gairebé humit. Va emprar una de les mans per allisar un lloc on Chewbacca
pogués col·locar a Han, i després va començar a aconseguir-li les ampolles
buides a C-3PO.
—Situa als nostres dewbacks i recarrega aquestes ampolles en
els seus contenidors d'aigua —li va ordenar—. I apura't amb això. Chewie, mira
si pots trobar una armadura de soldat d'assalt amb una unitat refrigerant
funcional. Grees, t'agrairia si...
Leia es va tornar per mirar a l’squib, i va descobrir que ni
ell ni els seus companys estaven en cap lloc visible.
—Què va passar amb els squibs?
Els altres es van girar per mirar als voltants, i llavors
C-3PO va assenyalar en direcció a la retorçada massa escamosa de cossos dels
urusai que convergien cap a la rampa d'abordatge del reptador de la sorra.
—Crec que estan per allà, senyora Leia.
Chewbacca grunyí i es va voltejar per perseguir als squibs.
—No, Chewie —va dir la Leia—. Primer l'armadura.
Chewbacca va mirar a Han, i després novament als squibs, i grunyí
que Han estaria furiós si despertés i descobrís que ell havia estat la raó per
la qual els petits lladregots s'havien escapolit amb el Crepuscle dels Kíllik.
Les espatlles de la Leia es van encongir.
—Han ja s'ha enutjat amb mi amb anterioritat.
Dins de la frescor de la caverna, ella sabia que Han
probablement es recuperaria fins i tot sense el vestit de soldat d'assalt. No
obstant això, en aquest moment, no estava disposada a córrer cap risc.
—Estic segura que no serà l'última vegada.
Chewbacca va mirar al reptador de la sorra i va deixar
escapar una nova protesta. Malgrat tot el que havia dit Han amb anterioritat, a
ell realment li preocupava el codi clau de la Shadowcast.
—Si us plau, Chewie —va dir la Leia—. Després ens ocuparem
dels squibs.
—Senyora Leia —els va interrompre C-3PO—, hauria
d'assenyalar que negociar amb els squibs posteriorment, seria completament dificultós.
Ells senten que van ser enganyats en no revelar-los que la lletra de crèdit que
vostè els va lliurar, tenia un codi d'identificació personal, i no creuen que
actualment vostè disposi dels fons disponibles per equiparar el que ells
podrien obtenir fent un tracte amb els imperials. Estic completament segur que
si ells recuperen la pintura, tractaran de fer contacte amb els imperials,
deixant-nos a la mercè del nostre destí.
—És veritat.
Això era alguna cosa que Leia havia estat anticipant, però
l'enutjava encara més el fet d'haver d'escoltar-ho. Mirà el seu cronòmetre. Set
minuts. En la part frontal de la caverna, els askajians estaven ocupats,
esborrant totes les petjades del reptador de la sorra, i amuntegant roques
enfront del rastre que ella havia pogut apreciar minuts abans.
—I com saps això, 3PO?
—Vaig escoltar als squibs parlant d'això —va respondre l’androide—.
Aparentment, tenen la idea que ningú, excepte un squib, pot comprendre el seu
llenguatge secret de negociacions, però com ocorre que tinc fluïdesa en més de
sis milions de...
—Ho sé, 3PO.
Leia es va tornar per trobar que Chewbacca estava esperant
de manera expectant, mirant una vegada més al reptador de la sorra.
—Chewie, podries portar aquesta armadura?
Deixant a la Leia amb l'única ampolla que encara contenia
una mica d'aigua, Chewbacca i C-3PO s’escapoliren per fer el que ella els havia
demanat. Leia va prendre dos xarrups de l'aigua calenta, i després va aixecar
els visors d’en Han i va emprar la resta per humitejar la seva cara i la seva
roba. Estava atenta, observant acuradament qualsevol signe de millorança, amb
l'esperança que la humitat tingués el mateix efecte que l'última vegada, però
una tos lleugera va ser l'únic signe que va poder apreciar en ell.
Leia va mirar novament al terra de la caverna, amb temor del
que els squibs poguessin trobar. Si Kitster Banai havia estat a bord del reptador
de la sorra quan els tuskens els van tendir la seva emboscada, a la Leia se li
faria molt difícil haver de fer una trucada a Tamora... d'aquesta classe de
trucades que ella esperava mai haver de rebre.
Leia va tornar a prestar tota la seva atenció a Han. El
color ja estava tornant al seu rostre, però el necessitaria despertar. I beure
era l'única forma de fer que els fluids ingressessin en el seu cos, a més de
tornar a col·locar-li la via endovenosa d'hidratació... la qual ja no estava en
el seu poder.
Leia es va inclinar prop del seu rostre.
—Escolta, cuidador de nerfs. Ja m'he cansat d'haver de fer
tot el treball pesat per aquí.
El va besar en els llavis, i va començar a sentir-se
marejada... encara que no de la manera usual. Han no era l'únic que necessitava
beure.
—Au vinga, noi volador. És hora de desper...
La seva visió va començar a estrènyer-se, i llavors els ulls
d’en Han van parpellejar fins a quedar oberts, i ella va desitjar tenir les
energies per no quedar inconscient.
Leia va somriure.
—Així està millor...
Però els ulls d’en Han no l'estaven mirant a ella. Estaven
vidriosos i buits, amb les pupil·les fixes i dilatades.
—Han!
Ella el va aferrar per les espatlles i va començar a
sacsejar-ho.
—A on creus que vas? Torna aquí!
Com si estigués obeint, un parell de blancs caps d'agulla van
aparèixer en la profunditat de les seves pupil·les. Van començar a elevar-se
cap a la superfície, inflant-se fins a formar unes diminutes esferes amb una
lluentor pàl·lida, que van anar obrint-se pas a través de les ninetes dels seus
ulls, fins arribar a cobrir-los per complet, dos sols diminuts crepitant i
xiuxiuant enmig d'un parell de buides conques mortes.
—Han?
La llengua de la Leia s'havia inflat, i tenia el doble de la
seva grandària, i la paraula es va apagar enmig d'un so raspós dins de la seva
boca. Es va girar per fer-li un senyal a Chewbacca perquè s'apressés, i va
trobar que les ombres que pul·lulaven per sota de la volada, sobtadament es
feien denses com una nebulosa, i la figura del wookiee començava a fer-se indistingible
de dotzenes d'altres siluetes fantasmals que es desplaçaven a través de les
tenebres.
Finalment, la Leia va entendre el que estava succeint.
No una altra visió de
la Força... si us plau, no en aquest moment.
Es va produir una lleugera crepitació per sota d'ella, i es
va veure forçada a mirar cap avall. Els blancs sols encara romanien cremant en
les conques oculars d’en Han.
—Ets meva.
Encara que la veu era la d’en Han, el to de la mateixa, no
ho era. El to era dur i sibilant, i indiferent.
—Ets meva.
—No —va dir la Leia amb veu rasposa—. Si us plau.
Les blanques esferes en els ulls d’en Han semblaven
flamarades.
—Ets meva.
El primer instint de la Leia va ser repudiar la veu,
bufetejar l'aparició que es presentava a través del rostre del seu marit, i
ordenar-li que toqués el dos. Però només aconseguiria ferir al Han. Les visions
no podien ser derrotades atonyinant-les. Alliberar-se d'elles era molt més
difícil que fer això. Havien de ser compreses.
Un grunyit somnolent —el grunyit somnolent d’en Han— va
ressonar al costat de la Leia. Pensant que la visió acabava de prendre un nou i
estrany gir, va aixecar la mirada i es va quedar desconcertada en veure a Han
jaient al seu costat, enfundat en el blanc embolcall de l'armadura d'un soldat
d'assalt. El seu cap estava recolzat sobre una capa per a la sorra enrotllada,
i un pelut mur estava agenollat al seu costat. Mirà novament cap endavant, i
cap amunt. El rostre d’en Han continuava penjat enfront d'ella, ara amb les
blanques esferes dels seus ulls assumint un color daurat, i brillant de manera
més tènue.
—Quina meravella!
La veu li era familiar, però no era la veu d’en Han; sonava
massa virolada i respectuosa com per ser la veu d’en Han.
—Princesa Leia, sembla que està recuperant-se!
Una profunda veu va rugir alguna cosa en shyriiwook, que
Leia no va poder captar per complet.
—Realment no crec que sigui la meva funció fer que la princesa
degui...
La profunda veu va rugir novament. El rostre que havia romàs
per sobre d'ella, ja no era el d’en Han, i no se li semblava en res; era una
rèplica humana que en retrocedir, havia copejat el baix sostre de pedra amb un
distintiu to metàl·lic. Una mà desproveïda de carn es va lliscar per sota del
coll de la Leia i li va aixecar el cap.
—Senyora Leia, podria oferir-li una mica de bactade?
—3PO? —va panteixar la Leia—. Què va ser el que va succeir?
—Certament, no sóc un androide mèdic.
El rostre de C-3PO es va fer recognoscible per complet,
dissipant la cara que hi havia estat present en la visió de la Leia —o s'hauria
tractat d'un somni?— amb la seva daurada aparença habitual.
—Però em sembla que vostè va sofrir un col·lapse.
Chewbacca grunyí amenaçadorament.
—Li importaria beure una mica d'això?
C-3PO va acostar una ampolla plena amb un líquid de color
marró als seus llavis.
Al costat de la Leia, Han va fer ruixar un xarrup de bactade
sobre el pit de Chewbacca.
—Aquesta no era una gizer! Ni tan sols era una cervesa!
Chewbacca va rugir una amenaça, i després va tornar
l'ampolla als llavis del seu pacient. Aquesta vegada, Han ho va beure.
Leia es va incorporar, i es va sorprendre de trobar el seu
tors enfundat en una armadura de color blanc. La seva espatlla ferida estava
adolorida, però se sostenia.
—Què és el que...?
Va deixar sense concloure la pregunta, adonant-se de com
sentia de fresc el cos, i va prendre l'ampolla.
—Quant temps he estat inconscient?
—Els vam trobar fa una hora i vint-i-tres minuts estàndard,
—va replicar C-3PO—. L'amo Chewbacca va haver de desfer-se de tres urusais...
—Una hora?
Òbviament, els askajians havien tingut èxit a camuflar la
presència del reptador de la sorra. Leia va fer una mirada cap a la caverna, i
va trobar que el terra de la mateixa, encara es trobava bullint d’urusais, tres
dels quals jeien a prop amb els colls trencats. Els askajians havien arrossegat
els maltractats vaporitzadors cap a un dels costats de la caverna, i amb
l'esperança de salvar el que poguessin, estaven intercanviant la seva llana de
tomuon per la nova càrrega. Oportunistes com sempre, els squibs estaven ocupats
transportant la llana cap al reptador de la sorra.
Leia va decidir ignorar-los, i encara commocionada per la
seva visió —o aquesta vegada, s'hauria tractat d'un somni?—, es va tornar cap a
Han.
—Com et trobes?
—Terrible. Tinc el cap com si un bantha hagués caminat sobre
ell —va moure un polze en direcció a Chewbacca—. I aquesta bola de pèls segueix
intentant fer-me beure aquesta aigua fangosa.
Chewbacca grunyí alguna cosa en la seva defensa.
—No m'importa quan l'hagis canviat —va dir Han—. Encara fa
gust d’aigua fangosa.
—Aigua fangosa o no, necessites beure-la.
Leia estava determinada a mantenir-lo sa. Es va forçar a
somriure i va aixecar la seva ampolla.
—Jo ho faré, si tu ho fas.
Han la va mirar com si acabés d'entrar en un saló
d'espectacles per trobar-se amb un gamorreà ballant sobre l'escenari.
—No em creus? —li va preguntar—. Sí, correcte.
Han li va arrabassar el bactade a Chewbacca, però va
continuar mirant-la. Al principi, ella va pensar que només estava esperant al
fet que begués, però quan ella va aixecar la seva ampolla, ell no va fer cap
moviment per seguir-la.
—Què és el que va malament? —li va preguntar.
—Res.
Han va elevar l'ampolla fins als seus llavis, i encara amb
la mirada fixa en ella, li va dir abans de tocar l'obertura.
—Tan sols estava pensant que et veus ardent vestida de
blanc.
Leia va fer córrer una mà a través del seu cabell, i el va
trobar empastat amb la sorra i la suor.
—Sí, ardent és la paraula correcta.
Les hi va manegar per ingerir tota l'ampolla de bactade, a
pesar que el seu sabor a greda era tan desagradable, que es va preguntar si
alguna vegada seria capaç de tornar a gaudir d'una beguda del color del fang.
Però estava feliç de veure que Han s'hagués acabat la seva.
—Una altra més? —la va desafiar Han.
Tan sols pensar en el bactade, va fer que la Leia volgués
vomitar, però faria qualsevol cosa amb la condició de mantenir-lo sa. Li va
somriure i li va dir:
—Sí, per què no?
—Porta un parell, Chewie —va dir Han.
Chewbacca va rondinar que aquest no era el moment per a un
concurs de begudes, i després va fer un gest cap al terra de la caverna, en
direcció a Borno, qui estava encaminant-se cap a ells amb un jawa bressolat en
la concavitat del seu enorme braç.
—Sembla que els tuskens es van oblidar d'eliminar a algú
—C3PO va fer l'observació—. No és meravellós?
Leia i Han es van mirar l'un a l'altre, i llavors aquest
últim va dir:
—Jo no ho posaria d'aquesta forma prenent en consideració al
jawa, 3PO.
Borno es va aturar arribant a la vora del grup, i Leia va
veure que el jawa estava mantenint una de les seves cames recta cap al front,
intentant no moure-la.
Al moment en què ella i Han intentaven aixecar-se, l’askajià
els va fer un gest perquè romanguessin asseguts.
—Estalviïn les seves forces. Les necessitaran per quan ens
marxem.
—Marxar-nos?
Leia va recordar la seva visió, i va llançar una mirada
nerviosa als bulliciosos askajians.
—En quant temps serà això?
Borno es va encongir d'espatlles.
—En un quart d'hora. Tan aviat com hàgim carregat la
mercaderia.
Chewbacca va deixar anar una pregunta.
—L'amo Chewbacca desitja preguntar-li sobre els imperials
—va traduir C-3PO—. Encara han d'estar per aquesta àrea.
Borno es va relaxar i va fer un gest de despreocupació.
—No hem escoltat a cap TIE en més d'una hora. I cap imperial
en la galàxia podria trobar-me enmig d'aquests canons.
Leia va intercanviar mirades amb Han; havien escoltat faramalles
similars amb anterioritat. Chewbacca grunyí una altra pregunta.
Després que C-3PO l'hagués traduït, Borno va sacsejar el
cap.
—No vam poder trobar la pintura de molsa per la qual ens
estan preguntant, ni tampoc cap altre humà, a excepció dels imperials morts —va
llançar una mirada reconcentrada sobre el reptador de la sorra—. Però els
squibs no ens van permetre entrar en els compartiments superiors del reptador
de la sorra.
Han es va tornar cap a la Leia.
—Vas deixar que es fessin amb el Crepuscle?
Leia es va encongir d'espatlles.
—Teníem altres coses per les quals preocupar-nos.
—Altres coses? —la va increpar Han—. Després de totes les
coses per les quals hem passat per aconseguir-ho? Després de tot el que ens ha
succeït? Què podria ser més important que això?
—Tu, Han —li va dir—. Jo li vaig dir a Chewie que
s'encarregués de tu, i que s'oblidés dels squibs.
Han va arrufar les celles cap al seu company, semblant més
decebut que molest.
—Això no va ser molt llest de la teva part, no és veritat?
Chewie, ets el més gran dels dos.
—Han...
—L’hauries d'haver enviat darrere dels squibs, i tu mateixa
hauries d'haver-te quedat aquí per preocupar-te per mi.
Han no semblava notar que Borno i Chewbacca havien deixat de
parlar, i estaven escoltant-los.
—Potser si no t'haguessis desmaiat...
—Han!
—Sí?
—Jo em vaig quedar —va dir la Leia.
—Quedar-te, on?
—Aquí, amb tu.
—Ho vas fer?
Les celles d’en Han es va transformar en un gest confós.
—I llavors, qui estava vigilant als squibs?
Leia va sacsejar el cap.
—Ningú.
Això va semblar apaivagar-ho per complet. Es va quedar amb
la boca oberta, i mirant cap al reptador de la sorra per diversos minuts, i
finalment va preguntar:
—Així que vas permetre que els squibs anessin darrere del
Crepuscle sols?
Leia va assentir.
—Perquè estaves preocupada per mi.
Leia va assentir novament.
—Bé...
Per primera vegada en la seva vida, Han va semblar no tenir
paraules que dir.
Chewbacca grunyí un suggeriment.
—Huh? —va preguntar Han.
Chewbacca va afegir una explicació.
—Clar que vaig suposar que era això el que havies dit —Han
es va tornar cap a la Leia—. Gràcies.
—Ni ho esmentis —Leia es va refugiar darrere del seu
somriure més diplomàtic, i després va fer un esforç per incorporar-se, afegint
en veu baixa—, cuidador de nerfs.
Borno es va ajupir amb la seva mà lliure, i va dispensar a
la Leia de l'esforç de posar-se dreta per si mateixa.
—Els deixarem a Motesta. Allà viu un desertor imperial en el
qual es pot confiar.
La ment de la Leia va tornar a la imatge dels ulls d’en Han
just al moment abans que apareguessin els dos sols, quan les seves pupil·les
estaven fixes i dilatades. Després de tot, potser el somni havia estat una
visió, o potser no, però d'improvís, ella no semblava poder tolerar la idea de
continuar viatjant amb els askajians.
—No es facin problemes pel que fa a què Gwend fos alguna
vegada un imperial.
Borno es va quedar pensatiu per un moment, i va afegir:
—Ell és qui ens va ajudar a arribar fins aquí. I està
ajudant a una altra tribu que arribarà aviat. Aquesta és la raó per la qual
necessitem els vaporitzadors.
Leia va començar a sentir com si s’estigués enfonsant. Els askajians
no eren coneguts per la seva passió per viatjar... sinó per tot el contrari. Si
una altra tribu estava arribant a Tatooine, havia d'haver-hi una bona raó.
—Quan arribaran?
Leia ja estava pensant en la missió secreta de Wedge a
Askaj, i en la possibilitat que Mon Mothma pogués cridar de retorn a l'esquadró
Wraith si no sabia res de la Leia abans d'això.
—Després de la inspecció anual del Gran Moff Wilkadon?
La boca de Borno es va quedar oberta.
—Com ho saps?
—Hi ha concordança en el temps —va dir la Leia—. Saps si ja
han sortit d’Askaj?
—No d’Askaj. Però ja han abandonat la seva vila. No sabrem res
d'ells fins que arribin a Tatooine —Borno va estudiar-la amb deteniment, i
després va preguntar—. Ells ja estan compromesos per complet. Les naus de
vostès estaran esperant?
—Espero que sí.
Leia no veia una altra manera de respondre. No coneixia els
detalls de la missió, però després de semblant operació tan intrèpida, no seria
rar que la Intel·ligència de la Nova República pensés a ressituar a un grup de
lluitadors de la resistència... deixar-los enrere seria una sentència de mort
virtual. Va col·locar la seva mà sobre el braç de Borno.
—Crec saber quina és la línia de transport que utilitzaran.
De qualsevol manera, haig de contactar amb ells, i certament els urgiré perquè
arribin a temps. Però Borno, nosaltres no podem continuar amb la teva caravana.
—Volen que els deixem? —Borno va mirar al voltant de la
caverna—. En aquest lloc?
—Uh, sí —va dir Han mentre s'aixecava—. Hem de trobar
aquesta pintura.
Mirà a la Leia.
—Correcte?
—Correcte —va convenir ella.
Borno semblava dubitatiu.
—Perdonin-me per dir-ho, però estan a centenars de
quilòmetres del rafal més proper, i els squibs ja han reclamat els seus drets
de propietat pel salvament sobre el reptador de la sorra —va ignorar l'esclat
de fúria que això va produir en el jawa—, i no tenen intencions de portar-los gratuïtament,
fins i tot si aconseguissin posar-ho en funcionament. Ho lamento, però no crec
que vostès, humans, siguin molt bons caminant.
—No tindrem necessitat de fer-ho —va dir la Leia.
Potser tan sols estigués commoguda, i potser no, però per
primera vegada des que havia vingut a Tatooine, ella sentia que el seu estómac
li deia que estava prenent la decisió adequada.
—Hi ha un munt de peces soltes d'aquests dos hoverscouts,
disseminades per tots els costats del reptador de la sorra. Estic segura que
podrem acoblar-les per construir alguna cosa —li va llançar una mirada a
Chewbacca—. Podrem fer-ho, no és veritat Chewie?
Chewbacca va separar els seus braços i grunyí.
—Ho veus? —va dir Han, col·locant-se al costat de la Leia—.
Estarem bé. Farem una ullada nosaltres mateixos pels voltants, farem un parell
de reparacions, i estarem de camí a casa.
Borno els va estudiar detingudament per un moment, i després
els va preguntar:
—Estan dubtant del meu criteri? És que per ventura no creuen
que en veritat els soldats d'assalt s'han marxat?
—Crec que seria perillós subestimar aquests imperials.
Una part del cervell de la Leia es preguntava si ella els
estava condemnant a una mort lenta per set —o a una més ràpida si és que
tornaven els tuskens—, però era una part molt petita, una que ella se sentia
més còmoda ignorant-la, ja que estava determinada a seguir el que li deien els seus
instints.
—Però tinc la certesa que hem abusat de la nostra sort més
enllà del que deuríem. Si vostès arriben a creuar-se amb els imperials més
tard, serà millor per tots que nosaltres no hi estiguem.
Borno va separar les seves mans imitant a Chewbacca, i grunyí.
—Si aquesta és la seva decisió...
—Ho és.
Leia era a punt de dir-li que no negués haver-los vist, si
els imperials trobaven la seva caravana, quan se li va ocórrer una millor idea.
—Borno, t'agradaria obtenir un holocomm portàtil?
Els ulls de per si mateix allargats de Borno, es van
transformar en petites ranures.
—Què hauria de fer per aconseguir-ho?
—No gaire —va dir la Leia—. Tan sols truca als imperials i
digues-los que ens vas deixar enrere en el Gran Chott, després que el seu TIE
t'hagués atemorit, i que fes que canviessis la teva forma de pensar pel que fa
a ajudar-nos.
—Mentir-li als imperials? —el somriure de Borno es va fer
evident—. Ningú és millor en això que els askajians.
—Bé.
Leia li va explicar el seu pla. Borno va assentir.
—Clar que puc fer-ho —va estendre el braç que estava
sostenint al jawa, provocant un xiscle de dolor per part de la petita
criatura—. Trobem aquest supervivent amagat en la caixa d'un vaporitzador.
Tenia l'esperança que vostès el poguessin ajudar. Sembla que té una cama
trencada.
—Per descomptat —Leia es va fixar en els brillants ulls sota
la caputxa del jawa—. No sóc metge, però he tingut alguna experiència de camp
amb ferides. Faré el que pugui, si m'ho permets.
—Go mob un lloo?
—va balbucejar el jawa.
—Ell desitja saber quant li costarà —va traduir C-3PO.
—Tomo!
—Disculpi'm —va dir C-3PO a la jawa—. És ella.
Leia va somriure.
—No costarà...
—No ho sé —va dir Han interrompent-la.
Va fer una simulació d'estar revisant la cama de la jawa, i
després es va tornar cap a la Leia amb una mirada de segueix-me-el-joc.
—És una fractura molt seriosa.
—Han! —va dir la Leia—. Com pots pensar que...?
Va ser interrompuda novament al mateix temps que Chewbacca
la mirava per sobre de la seva espatlla i coincidia amb Han sobre que es
tractava de la pitjor fractura que mai hagués vist.
C-3PO va traduir minuciosament això últim a la jawa.
La jawa va fer una llarga rèplica.
C-3PO va traduir:
—Ella diu que la fractura no és tan seriosa com sembla. Els
pagarà amb tres blàsters d'ions, i ni una cel·la d'energia més.
Han i Chewbacca es van mirar l'un a l'altre i van sacsejar
els caps, i llavors Leia ho va comprendre.
Va observar la cama, i li va preguntar:
—Què és aquesta massa? Es veu terriblement gran.
—Veig que la meva presència aquí ja no és requerida —va dir
Borno.
Va deixar a la jawa sobre el terra, i després va dirigir el
seu mentó amb abundant papada cap a la Leia i als altres.
—Estic llest, si vostès ho estan.
—Em reuniré amb tu amb prou feines acabi aquí —va replicar la
Leia—. La jawa acaba de fer una altra oferta.
—Ella podria afegir un fi blàster de repetició T-11 —va dir
C-3PO.
—Un T-11? —es mofà Han—. Aquest és de l'època quan Tatooine
tenia llacs.
—Algun vídeo-mapa? —li va preguntar Leia. Borno encara
conservava el que ells li havien lliurat, i no els havia ofert tornar-los-hi—.
Podríem necessitar un vídeo-mapa.
—Un vídeo-mapa que funcioni —va aclarir Han.
La jawa va xisclar de dolor i va balbucejar:
—Yanna kuzu peekay, jo.
—No té vídeo-mapes —va dir C-3PO—. Però ella podria dir-los
com arribar a qualsevol lloc al que s'estiguin dirigint.
Han va arrufar les celles enfront d'això.
—Per ventura no és aquest el reptador de la sorra que va
trobar aquesta moto swoop accidentada fa un parell de nits?
La jawa va assentir, i llavors, per mitjà de C-3PO, li va
preguntar que com era que ho sabia.
—Perquè jo estava seguint-los —va dir Han—. I vostès em van
deixar fora enmig de la tempesta.
La jawa va deixar escapar alguna cosa que sonava com
«uh-oh».
—Ella li està oferint les seves disculpes.
—Sí, clar —va dir Han—. I ella està segura que no hi havia
un vídeo-mapa en aquesta moto swoop?
La jawa es va sumir en una elaborada explicació, que quan
C-3PO la va traduir, volia dir alguna cosa com:
—«Ningú en el clan tampoc podia entendre el d'aquesta moto
swoop. Qui s'atreveix a volar en una moto swoop potenciada per coets enmig
d'una tempesta de sorra? Kitster Banai havia d'haver estat volent matar-se, o
estava boig, o possiblement estava sent perseguit per algun dels hutt. En
qualsevol dels casos, muntava una moto swoop de carrera, i les motos swoop de
carrera no tenen vídeo-mapes».
Leia va recordar que Ulda havia fet que aquest vell pilot de
pods de carreres instal·lés un en la moto d’en Han abans de vendre-la-hi.
—Però Kitster va aconseguir sobreviure? O va anar...?
La jawa va balbucejar una interrupció, la qual C-3PO va
repetir com:
—«Herat volgués recordar-li que actualment vostè està en
negociacions pel que fa al preu per reparar la seva cama trencada. Si desitja
discutir el preu de la informació que està sol·licitant, ella estaria contenta
d'obrir semblants operacions després que vostè hagués completat la reparació».
—Per què no fem el tracte ara mateix? —va suggerir Leia—. La
informació per la reparació?
—Oog —va exclamar
Herat.
—No —va traduir C-3PO.
—T'estàs fent enrere?
Leia amb prou feines s’ho podia creure. Una cama trencada,
la seva tripulació massacrada, envoltada d'estranys, i Herat encara volia
manipular-los per aconseguir algun avantatge. La Nova República hauria de tenir
negociadors com ella. Leia va enfrontar la groguenca mirada de la jawa amb un
nou respecte, i després va començar a arremangar-se els braços.
—Bé, si un T-11 i tres blàsters d'ions són el millor que
pots oferir, llavors haurà de ser així. En aquesta galàxia, un obté el que
paga.
Herat es va tornar cap a C-3PO i va pronunciar una llarga
oració.
—Ella diu que vostè té els cors d'un hutt —va traduir
C-3PO—. Però se sent adolorida i no volgués acabar coixejant per la resta de la
seva vida. Ella li dirà el que va succeir amb Kitster Banai i amb la seva
pintura.
Una rialleta forçada.
—O amb la seva pintura —va corregir C-3PO.
—Ets molt dura per negociar —va sospirar la Leia—. Ara
haurem de fer un altre tracte pel que fa als analgèsics.
Herat va trencar a dir una sèrie de galimaties.
—Els incursors tusken es van emportar a tots dos —va traduir
C-3PO—. Ella podria dir-los on trobar-los.
—Què podria «dir-nos»?
Han sonava veritablement esvalotat.
—Per això, li posaríem una fèrula feta d'aire.
—La hi posarem?
Leia es va tornar cap a Han.
—Per ventura m'estàs dient que desitges perseguir a tota una
tribu de la Gent de les Sorres?
Han es va encongir d'espatlles.
—Es tracta d'una pintura grandiosa.
—Clar que ho és.
En el seu ull de la ment[1],
Leia va tornar a evocar els sols de color blanc que havien pres el lloc dels
ulls d’en Han. Va començar a preocupar-se que el somni, després de tot, havia
estat indicant-li que havia d'abandonar la caravana; que aquesta era la senda
que ella no havia de seguir, o que el malson es faria realitat, sense importar
el que ella fes. Tal vegada, això era el que la veu volia dir quan persistia
anunciant-li «ets meva», que sense importar el que ella fes, el futur...
almenys aquesta part del mateix, acabaria de la mateixa manera. A Han li va
dir:
—Es tracta d'una pintura grandiosa, en tant la Gent de les
Sorres s'encarregui de mantenir-la humida.
Han va arrufar les celles, clarament confós per la seva
sobtada reticència a anar darrere de la pintura.
—Té un dispositiu de control d'humitat. Un dispositiu de control
d'humitat realment grandiós.
—Sóc conscient d'això —va dir la Leia—. Però aquests éssers
són incursors tusken. Les coses podrien posar-se perilloses.
—Posar-se perilloses? Què creus que...?
Han va deixar la frase sense acabar, i després va sacsejar
el cap, i una de les seves celles es va elevar com a part d'un gest per
atribuir-li la culpa, o simplement com a reflex de la seva ira... fins i tot
Leia no podia desxifrar de què es tractava.
La jawa va llançar una pregunta.
—Herat pregunta per què els imperials estan tan interessats
en un dispositiu de control d'humitat —va dir C-3PO—. I si els complauria
acabar les negociacions amb ella abans d'iniciar noves negociacions entre
vostès dos. Es troba patint pel dolor.
—No és res de la seva incumbència, i en un minut.
Han va mantenir la mirada fixa sobre la Leia.
—Vaig pensar que desitjaves recuperar la pintura. Jo desitjo
recuperar-la.
Leia se’l va quedar mirant.
—Per què, Han?
—Com acabo de dir, es tracta d'una pintura grandiosa —Han es
va fixar en la jawa, clarament tractant de decidir quant podria revelar estant
present ella—. Una que no desitjo que els imperials se la quedin.
—Per què, Han? —va repetir la Leia—. I no estic parlant de
quanta utilitat els pot ser a ells el dispositiu de control d'humitat. Desitjo
saber per què tu no desitges que ells es quedin amb la pintura.
La comprensió es va obrir pas en els ulls d’en Han.
—Perquè no desitjo veure-la penjant en la cabina d'algun almirall
imperial.
El seu to revelava que estava posant-se a la defensiva, un
signe segur que estaven trepitjant un terreny perillós, bastant proper a alguna
cosa que no desitjaven que se sabés, tal vegada alguna cosa que ell mateix no
havia arribat a entendre per complet.
—Per ventura ja no ho he dit?
—No del tot —va replicar ella—. Ja no ets membre del govern
ni de les forces armades de la Nova República. Per què hauria d'importar-te si
caigués en mans enemigues?
—D'acord, sí m'importa.
Sense si més no esperar al fet que Leia sacsegés el cap, Han
va continuar:
—Últimament, he estat un cap de nerf.
—Ara sembla que per fi estem arribant a alguna part.
—Mambay —va
xisclar la jawa.
—Herat té l'esperança que sigui així —va reportar C-3PO.
Leia els va ignorar a tots dos, i va esperar al fet que Han
continués.
Han li va llançar una mirada de no-em-pressionis, però va dir:
—No sé en què podia haver estat pensant, actuant com si el
Consell Provisional representés a tot el govern. No esperis que m’assegui amb
Mon Mothma o amb Borsk Fey’lya aviat, però comprenc que hi ha massa sobre la
taula com per donar les esquenes a la Nova República en aquest moment.
Es va quedar pensatiu per un moment, i després va arrufar les
celles.
—I tu ets la major part de tot això, Leia. I res podria
canviar-ho.
Leia gairebé es va desmaiar... en el bon sentit de la
paraula.
—I jo no voldria que res d'això canviï.
Chewbacca grunyí.
Leia va prendre les mans d’en Han i hauria desitjat poder-lo
besar, excepte per què la jawa s'havia quedat mirant-los.
—Hem d'intentar-ho —va concloure Han.
Leia va assentir, i va dir:
—En aquest cas, seria millor que acceptem l'oferta de l'Herat.
Es va dirigir cap a on estava l'equip mèdic, i va girar-se
per mirar a la jawa.
—On podem trobar a la Gent de les Sorres?
Herat va replicar amb una llarga marrada.
—Després que li hagi compost la seva cama —va dir C-3PO—.
Ella vol estar segura que no intentarà canviar els termes de l'acord novament.
—D'acord —va dir la Leia—. És el correcte.
Chewbacca grunyí i es va colpejar el front.
—Acabes de fer-ho —Han va sacsejar el cap producte de la
frustració—. Ja mai aconseguirem que ens pagui.
Herat va deixar anar una resposta enutjada.
—Ella diu que no és aquesta classe de jawa —els va reportar
C-3PO.
—Segur que no ho és.
Han va deixar que els seus ulls es posessin en blanc i li picà
l’ullet a Chewbacca.
—Alguna vegada has escoltat alguna cosa com això amb
anterioritat?
Herat va esclatar en una ràfega d’invectives.
—El meu Déu! —va panteixar C-3PO—. No crec que hagi de
repetir això!
Herat encara es trobava maleint quan Leia, aprofitant la
distracció, va prendre a la jawa pel turmell i va tirar. Es va produir un suau pop, i la part interna sota la caputxa
d'Herat es va posar negra al mateix temps que els seus ulls grocs es tancaven
de cop.
—Uh, Leia, amor meu? —li va preguntar Han—. Potser vas
oblidar aquesta part de mai aconseguir que ens pagui. Sense importar el que
diguin, amb els jawes es tracta estrictament que ens paguin primer.
—Han, estàs dient que desitges permetre que aquesta pobra
criatura sofreixi fins que ens digui el que volem saber?
—Bé, si ho poses d'aquesta forma...
—A més, té la cama trencada —va afegir la Leia—. Necessitarà
un passatge.
El front d’en Han es va arrugar, comprenent al que es
referia.
—Això és el que m’agrada de tu.
—Aprens ràpid.
—Sóc un bon negociador.
****
Dues hores més tard, Leia i Han es trobaven a deu
quilòmetres de distància enmig del canó, agenollats sota les ombres d'un petit
barranc creat per un afluent amb l'orientació adequada per obtenir un bon
senyal, observant com passaven els segons en els seus cronòmetres, i esperant
al fet que Mon Mothma arribés a l'estació de comunicacions del seu departament
privat. Malgrat que encara estava adolorida, l'espatlla de la Leia havia
aprofitat bastant el bactade, de tal manera que podia moure el braç d'una
manera gairebé normal, sempre que no li prestés massa atenció al dolor.
La major part dels integrants de la caravana dels askajians,
feia temps que s'havien esvaït dins del laberint de canons del desert, però
Borno es trobava a deu metres per sobre de la gola, assegut a cavall sobre el
seu dewback i llest per emportar-se l’holocomm. Chewbacca i C-3PO estaven
esperant juntament amb Herat en la boca del petit barranc, mantenint encès el
motor de bombes d'aire del hoverscout imperial capturat.
Els squibs estaven —presumiblement— encara en la caverna
produïda per l'erosió, tractant de fer que el nucli del reactor del seu reptador
de la sorra «rescatat», es posés en funcionament sense el nucli d'arrencada que
Han hi havia trobat tirat entre un munt de deixalles escampades per tota la
caverna, com a part del desastre ocasionat pels incursors tusken.
—Quina part de «apura't» no ha aconseguit entendre la
consellera en cap? —li va preguntar Han.
Igual que la Leia, encara estava vestit amb peces de
l'armadura dels soldats d'assalt, amb la unitat refrigerant encesa al màxim.
—Ja han passat dos minuts.
Per aquest moment, bé ho sabia la Leia, els oficials de torn
a vora de la llanxa d'intel·ligència del Quimera,
estarien reportant una sospitosa transmissió per l’HoloNet al seu comandant en
cap... i possiblement fins i tot al Comandant Quenton, aquell que havia estat
en la subhasta. Aproximadament uns cinc minuts després que ho notifiquessin, la
primera onada de caces TIEs faria la seva aparició i acabaria per trobar-los.
Borno romania sobre la vora del canó al costat de l’holocomm,
indicant-los que s'apressessin.
Tal vegada li prendria altres quinze minuts —trenta si els
Solo tenien sort— perquè arribés una llançadora d'assalt.
Si tot anava bé, el capità de la companyia es creuria el
conte del penediment que trobaria en el datapad que Borno pensava deixar
enrere, i es llançaria de pressa cap a la part mitjana del Gran Chott, fins i
tot sense molestar-se a tractar d'esbrinar el parador del líder de la caravana.
Si les coses anaven de la pitjor manera, Borno els havia promès que no deixaria
que el capturessin amb vida —i Leia confiava en ell—, per cap altra raó que per
la seva determinació per mantenir el secret de la localització de la seva vila.
La imatge de la Mon Mothma finalment va parpellejar, fent-se
present sobre l’holocomm, amb el cabell despentinat i amb els ulls encara
pesats per la son.
—Leia? Lament...
—Està bé —la va interrompre Leia—. Però la meva transmissió
està sent rastrejada. Només tenim seixanta segons abans que hagi de tallar-la.
L'expressió de la Mon Mothma sobtadament es va fer més
desperta.
—Entenc. Van aconseguir recuperar la pintura?
—Encara no, però tampoc la tenen els imperials —va dir la
Leia—. I tinc notícies sobre la missió dels Wraiths. La intel·ligència local
suggereix que les forces dels nadius ja es troben en moviment, i no es pot
aconseguir fer contacte amb ells. Repeteixo, no es pot aconseguir fer contacte
amb ells.
—La intel·ligència local? A Tatooine?
—És una llarga història, i no tenim temps —va dir la Leia—.
Però crec que és una font confiable.
Les línies de preocupació al voltant de la boca de la Mon
Mothma es van fer més profundes.
—Leia, després que Luke em fes arribar el teu informe, vaig
prendre la decisió de fer tornar als Wraiths. L'ordre ja ha estat codificada. Serà
enviada en menys de trenta hores.
—Pots cancel·lar-la?
Mon Mothma es va mossegar el llavi inferior, la seva mirada
es va quedar com pensativa, i finalment va sacsejar el cap.
—No sense la pintura. No sabem quant temps els prendria als
imperials començar a trencar els codis amb una vella clau...
—Però s'assabentarien de l'existència de la xarxa —va
completar la Leia—. I això podria ser suficient.
—Saps tot el que estaríem arriscant.
Leia ho sabia: un grup de batalla de destructors estel·lars
acabaria per encarregar-se de Wedge Antilles, dels Wraiths, i probablement dels
Murris, així com de diversos altres esquadrons d'avançada.
—Entenc —va dir ella—. Però almenys concedeix-nos aquestes
trenta hores.
—Concedir-los? —va preguntar Mon Mothma.
Leia va assentir.
—Han també està amb mi en això.
Mon Mothma va somriure.
—Digues-li que és benvingut de retorn. La Nova República l’ha
trobat a faltar.
Leia va mirar per damunt, i va trobar a Han observant de
manera despectiva l'holograma.
—Ell estarà feliç d'escoltar-ho. I si us plau, digues als
teus assistents que monitorin tots els canals de comunicació. No sé quan podrem
posar-nos en contacte amb tu novament, però no serà a través d'aquesta unitat.
—Ho faré —va dir Mon Mothma—. I Leia, que la Força
t'acompanyi.
—Gràcies; anem a necessitar d'ella.
Leia va finalitzar la transmissió, i immediatament va apagar
la unitat i va obrir la caixa contenidora.
—Això és el que no m'agrada d'aquesta dona.
Han es va agenollar al costat de la Leia i va retirar el
dispositiu que alterava l’holocomm perquè pogués operar en una freqüència
fantasmal, i després va reorientar el senyal alimentador, de tal forma que la
unitat pogués funcionar com un holocomm normal.
—Ella sempre s'encarrega de la part segura.
—Aquesta és la forma en què han de ser les coses, Han.
—Ja ho veus; aquesta és una altra de les coses que no
m'agraden.
Han va amagar el transmissor en una de les seves butxaques,
va tancar la caixa contenidora, i va carregar amb la unitat en direcció cap a
Borno.
—Gràcies, camarada.
Han li va allargar la caixa contenidora.
—Cuida't molt.
—També vostès, amics meus. Que la sorra mai fongui les soles
de les seves botes.
—Que sempre trobin una ombra per protegir-se dels sols —va
replicar la Leia—. Si hi ha alguna cosa més que el govern de la Nova República
pugui fer per vostès, si us plau...
—Fer per nosaltres? —rigué Borno—. No ho crec, princesa. Els
governs són del que ens estem ocultant.
L’askajià es va donar la volta, i fent-los un senyal amb una
mà grassoneta, va fer que el seu dewback trenqués a galopar.
[1] Una altra referència literària,
aquest cop per: L’ull de la ment de
l’Alan Dean Foster. (N. Del T.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada