Últim joc (II-5)

Anterior

EPISODI CINC: ABANDONATS!

El grup de desembarcament, amb un bon grapat de la plana major i els equips de reconeixement, ha quedat abandonat a Kathol.

Com havia aterrat l'Estrella Remota, els nàufrags disposen d'una gran varietat de material: un parell de ULAV, un SRV-1, algunes moto speeders, personal tècnic i almenys cinc soldats amb armes pesades, pantalles defensives portàtils, una setmana de queviures i possiblement fins i tot l’Aegis. Els vehicles van desembarcar per facilitar l'accés i accelerar el seu manteniment. El personal estava estirant les cames, i les armes pesades i les pantalles es van baixar per defensar la posició per si apareixien nadius hostils o tropes enemigues.

PLANS D'ATAC

Abandonats i sense l'Estrella Remota per recolzar el seu atac, la situació pot semblar desesperada. No obstant això al grup encara li queden algunes opcions. Parlador està disposat a ajudar-los a traçar un pla de batalla, i si els jugadors «s'encallen», pot oferir-los diversos consells sobre com actuar.

INFILTRACIÓ

Atès que la tripulació ha establert aliances amb les espècies indígenes —en particular amb els segmi—, podran intentar atacar des de sota, infiltrant-se en la fortalesa a través del propi laberint del Guardià Fosc. Aquest pla té diversos avantatges (el principal: evitar una costosa batalla en les portes de la fortalesa), però peca d'un gran defecte: la fortalesa del Guardià Fosc en realitat està viva, i quan es trobin dins, els personatges hauran de lluitar. Una cosa bona és que Parlador ja ha estat en el laberint i pot conduir als personatges als túnels dels segmi i, a través del laberint, fins a la fortalesa.

ASSALT AERI

Com l’Aegis es va quedar en terra, tal vegada els jugadors decideixin usar el transbordador d'assalt pel que va ser dissenyat. L’Aegis pot transportar 40 soldats, o quatre ULAV, o dos SRV-1, o qualsevol combinació raonable de personal i equip. L’Aegis és una nau forta i pot suportar el foc d'armes petites, a més de proporcionar força potencia de foc per a l'assalt. L’Aegis podria transportar als combatents en dos o tres viatges. Aquest pla també té fonament, encara que els nadius seran molt poc inclinats a muntar en l’Aegis.

ATAC FRONTAL

Atacar la porta principal i obrir-se camí a trets fins a la fortalesa és molt mala idea. La porta principal podria mantenir a ratlla a tots els yapi i els charr ontee del planeta... però no va ser dissenyada per resistir el foc d'armes sofisticades. Els ULAV podrien obrir un forat en la porta i encapçalar l'atac; així i tot, seria una lluita costosa.

Un atac frontal tindria més sentit com a distracció, doncs atrauria l'atenció dels defensors cap a la porta principal mentre que un equip d'infiltració o un assalt aeri (o ambdues coses) entren en la fortalesa d'altra banda. El principal problema d'aquest pla és que, gairebé amb total seguretat, els imperials acudirien en ajuda del Guardià Fosc.

Probablement el millor és una combinació d'aquestes idees: un atac frontal dels yapi, els charr ontee i els ULAV, recolzat per un assalt aeri i acompanyat d'una infiltració subterrània.

Cal actuar ràpidament. El millor moment per fer-ho és mentre Sarne encara cregui que no han desembarcat suficients forces de la Nova República com per causar-li problemes greus. Parlador també esmentarà que «Els Blancs» (soldats exploradors) estan enviant patrulles, i que segurament descobriran l'aglomeració de yapi (i de charr ontee, i de zizimaak) en els voltants. Parlador i els clans yapi voldran entrar en acció i atacar ja. Qualsevol intent de contenir-los provocarà irritació i desconfiança («Voleu que us ajudin els yapi? O us decidiu, o ens anem i lluiteu amb el Guardià Fosc i Els Blancs sense nosaltres!»).

ESCENIFICACIÓ

La Capitana Adrimetrum estarà donant ordres i, en general, treballant amb els seus soldats.

Adrimetrum: Sergent Tofarain, vull que torni a revisar l’Aegis. Asseguri's que les fallades mecàniques no ens molestin durant el trasllat.

Brophar: Afirmatiu. Ja mateix vaig a per les eines, capitana.

Loh’khar: Ah, però potser el bo del sergent requereixi algun auxili tècnic.

Brophar: Sí, naturalment, Descobridor. I mira, així no hauré de perdre't de vista.

Loh’khar: (fingint ferida la seva honestedat) A mi? Per què suggereix que no hauria de perdre'm de vista, sergent?

AGRUPAMENT DE LES TROPES

Mentre els tripulants de l'Estrella Remota es preparen per a la imminent batalla, Parlador anuncia que les tribus yapi estan reunides i disposades. Segons Parlador, només els més braus guerrers yapi —i aquells amb certa competència en els poders màgics Ta-Ree— han estat triats per participar en l'atac.

Parlador us condueix a un pujol que domina una petita plana. Les tribus yapi ocupen la plana amb més d'un miler de guerrers ansiosos d'enfrontar-se a les forces del Guardià Fosc. En veure a «Els Nous», s'alcen i comencen a entonar cants de guerra. Els joiosos yapi han posat a un costat les seves velles rivalitats davant l'ocasió d'enderrocar a l'odiat autòcrata. Porten armes de foc primitives i unes altres per a la lluita cos a cos.

—Veieu? Més de cent tribus! —diu Parlador alegrat.

Els charr ontee s'han reunit no gaire lluny: 160 soldats amb armadures de combat orgàniques esperen ombrívols l'imminent conflicte.

Disposats davant vosaltres hi ha més d'un centenar de charr ontee embotits en estranyes armadures de combat i portant velles armes d'impulsos.

Les criatures insectils i de temible aspecte són tot el contrari dels bulliciosos i cantaires yapi. Els charr ontee es preparen per a la batalla sense fer soroll, amb inapel·lable eficàcia. Cada guerrer comprova també la preparació del seu veí. A part de l'espetec de les urpes dels seus peus contra el terra, el campament dels charr ontee roman en silenci.

Les armadures de combat són velles, però estan ben cuidades i milloren notablement la capacitat de combat dels seus portadors. Aquestes armadures estan dissenyades per a la forma clarament no-humana dels charr ontee, i no les poden portar altres espècies.

SOTA TERRA

Una de les tàctiques més intel·ligents per atacar al Guardià Fosc és acceptar l'oferiment dels segmi d'introduir als personatges en la fortalesa a través dels seus túnels subterranis. Ni el Guardià Fosc ni els seus servidors coneixen aquests túnels d'entrada: només els segmi (i ningú més que els segmi és capaç d'orientar-se en els tortuosos i retorçats passadissos). La xarxa de túnels data dels inicis de la construcció de la fortalesa del Guardià Fosc, encara que posteriorment es taponaren amb resina.

SALTAR LA MURALLA

Alguns personatges poden tractar de saltar la muralla, ja sigui en l’Aegis o amb ajuda dels zizimaak. No obstant això el terrat i el pati estan defensats per més soldats que el Laberint, i l'equip de l'Estrella Remota s'enfrontaria a una lluita molt més dura per entrar.

TRUCAR A LA PORTA

Com es va dir, el grup podria intentar un atac frontal directe. No és un bon pla en si mateix, encara que podria resultar una excel·lent distracció.

L'ESTEL FUGAÇ

En el seu intent per fugir del sistema Kathol, l'Estrella Remota acabarà per quedar incapacitada en algun moment: és inevitable. La nau cau donant voltes en el pou gravitatori de Kathol i s'estavella a pocs quilòmetres de la base imperial, a l'altre costat de la fortalesa del Guardià Fosc, sacsejant el terreny en quilòmetres a la rodona amb la força de mig milió de tones de detonita.

La batalla espacial és intensa i perllongada, però es produirà més ràpid que l'acció en terra, on almenys alguns dels personatges hauran de fer el camí caminant. L'Estrella Remota podria rebre el seu cop de mort molt abans que els jugadors llancin l'atac. El moment de l'impacte de l'Estrella Remota depèn de molts factors. L'Estrella Remota trigarà una estona (que pot anar d'uns minuts a diverses hores) en arribar donant tombs fins a l'influx gravitatori de Kathol.

Aquesta tremenda explosió ho derroca tot i mata a tothom en un radi de 10 quilòmetres. Per sort els personatges estan a més de 10 quilòmetres, encara que probablement veuran el fong de fum i sentiran la fragorosa confirmació de l'impacte.

La majoria dels soldats de la base imperial resulten greument ferits, molts moren, els AT-AT cauen com ninots, els vehicles lliscants queden danyats i les construccions s'enfonsen com unes maquetes de cartró. Per si no fos poc, totes les mines de protons del camp de mines de la guarnició detonen amb l'impacte de l'Estrella Remota. De sobte els imperials no estan en condicions d'ajudar a ningú, ni tan sols a ells mateixos.

L'impacte de l'explosió fa tremolar la superfície, derroca a tothom i provoca que les oïdes brunzeixin durant alguns minuts. Les màquines poden resultar greument afectades, i és gairebé segur que els mecanismes delicats es trencaran. Els sistemes orgànics de la fortalesa es ressentiran greument per la força de l'explosió, sofriran ferides i una commoció traumàtica, i el cervell central apagarà la majoria dels sistemes prescindibles. Això inclou alguns sistemes que el Guardià Fosc hauria considerat imprescindibles (com la càmera d'hibernació de Halbret).

LA BATALLA DE LA FORTALESA DEL GUARDIÀ FOSC

ENTRADA AL LABERINT

Els túnels dels segmi són inconvenientment humits i calorosos, i moure's per ells no és una experiència agradable. Xipollegeu a través d'aigua estancada i pudent, avanceu a través d'un túnel amb molt poca llum i sueu copiosament.

Us pareu a descansar un moment i sentiu un so humit i lliscant a la vostra esquena.

Un maoi solitari, anormalment gran i a la recerca de menjar els ataca per l'esquena. Els personatges poden tractar de lluitar o bé avançar esperant deixar enrere al repugnant alienígena gelatinós.

Si el maoi rep alguna ferida, es retirarà i buscarà una altra presa més fàcil. Si no, l'equip d'infiltració tindrà entre mans un combat realment seriós.

De totes maneres, si l'equip opta per apressar el pas podrà deixar enrere a la criatura.

Una mica més endavant, l'equip arriba al seu objectiu: l'entrada folrada de resina al laberint del Guardià Fosc.

Davant vosaltres podeu veure la porta que condueix al laberint del Guardià Fosc: una enorme planxa d'aspecte ossi feta d'un material dens i polit. La porta és completament llisa, i la superfície humida i relliscosa que l'emmarca, per increïble que sembli, sembla estar respirant.

La resina és dura, però la hi pot derrocar, obrir-la amb una càrrega explosiva, tallar-la (si els personatges disposen d'eines d'energia), o senzillament destruir-la amb els blàster. Atacar la membrana que envolta la porta seria més ràpid, però alertaria a tota la fortalesa de la seva presència. Un yapi o un charr ontee que va amb el grup, avisarà d'això.

La major part de les opcions són força escandaloses com per atreure l'atenció dels krakai que vagaregen al costat del centre del laberint (encara que tal vegada suposin que es tracta d'un espeternec de l'explosió de l'Estrella Remota). S'enviarà a un parell de tècnics per investigar el so (tret que l'entrada succeeixi molt poc després de l'impacte, en aquest cas el personal seguirà atrafegat amb l'apagada del sistema i no es preocuparà del soroll, assumint que es tracta d'una explosió secundària).

Una vegada dins, l'equip d'infiltració dóna el senyal al grup principal perquè iniciï l'atac.

 

ATAC A LA PORTA PRINCIPAL

Les tribus yapi i la legió charr ontee marxen contra la fortalesa:

Amb un immens crit de guerra, els clans yapi carreguen contra la porta principal disparant les seves primitives armes de foc i llançant les seves llances. Tot esperant trobar resistència en la porta principal, els sorollosos yapi avancen ràpidament amb la intenció de sotmetre als defensors per mera superioritat numèrica.

Els charr ontee també procedeixen a atacar, però es mouen en un silenci gairebé espectral, en complet contrast amb els seus aliats yapi. Sobtadament, un crit sorgeix darrere de la porta principal: un crit yapi.

Pel que sembla el Guardià Fosc compta amb més reforços dels quals crèieu.

La càrrega dels yapi es topa amb una força de prop de 1000 exiliats yapi al servei del Guardià Fosc (l'estimació de les forces enemigues era bastant optimista). Es produeix un enorme combat cos a cos entre els exiliats yapi aliats del Guardià Fosc i els yapi dels clans, recolzats aquests per soldats charr ontee i tropes de la Nova República. Els personatges han de rebutjar una càrrega de dotze yapi, aliats del Guardià Fosc. La cosa bona és que el Guardià Fosc va triar en aquests yapi com a esbirros perquè mancaven d'habilitats Ta-Ree: són proscrits de les grans tribus yapi.

La batalla es desenvolupa favorablement durant uns minuts, fins que contraataca una força cuirassada de l'Exèrcit Imperial. Els jugadors estan rebutjant les últimes restes de les càrregues quan senten un lent i rítmic batre del terra. El fragor se silencia i un enorme tanc repulsor apareix darrere de la cantonada de la torre principal, obrint foc amb els blàsters de repetició muntats en la seva torreta i amb el canó làser. El blàster derroca a guerrers yapi d'un i un altre bàndol.

Qualsevol de les forces de la Nova República que col·laboren en l'atac té a la seva disposició diversos mètodes per destruir els tancs enemics: trucar als ULAV, a algun caça espacial que s'hagi quedat en terra, etcètera. Fet això, els yapi enemics fugiran.

Amb la guàrdia exterior en desbandada, els soldats de l'Estrella Remota poden derrocar les portes principals, o deixar que els charr ontee les esbocinin amb les seves urpes mecàniques.

EL POU DE LA VIDA

Els infiltrats arriben al Pou de la Vida i es troben amb Servents programats per atacar a qualsevol intrús.

Dos guàrdies Servents. Aquests guàrdies no es rendiran, i estan programats per lluitar fins a la mort.

A LA BRETXA!

Soldats charr ontee, guerrers yapi i tropes de l'Estrella Remota s’escampen pel pati exterior i són rebuts per guàrdies Servents. A més, un dels propers emplaçaments d’E-Webs comença a obrir foc.

Els primers a travessar la porta, hauran d'obrir-se pas entre 20 guàrdies Servents, i això només per arribar a la veritable oposició: un escamot d'assalt fortament atrinxerat!

SORPRESA IMPERIAL

Al final del pati, just enfront de les portes de la torre principal, una esquadra imperial d'armes pesades amb blàsters pesats de repetició ocupa una posició defensiva.

La posició està protegida amb una barricada de pantalles defensives portàtils, bàsicament iguals a les pantalles emmagatzemades en l'Estrella Remota. Si les pantalles reben dany, l'esquadra de sapadors tractarà de reparar-les i mantenir-les en funcionament.

Els yapi carreguen valerosament però de manera inútil contra els blàsters de repetició. Els imperials estan perfectament capacitats per mantenir a ratlla a un exèrcit de nadius amb armes primitives, i han de ser parats per evitar un sacrifici inútil. Encara que cal prendre la posició de seguida, o els yapi donaran mitja volta i fugiran.

ALTRES DEFENSES IMPERIALS

Hi ha més forces defensives imperials en la fortalesa del Guardià Fosc, gairebé totes en configuració de patrulla. Al cap d'un temps, gairebé totes aquestes forces s'hauran repartit en la defensa de les posicions atacades.

• Unitats d'exploradors amb moto. Cert nombre d'exploradors amb moto han ocupat posicions defensives al costat de les ales nord i sud de la fortalesa.

Esquema d'atac: Les unitats d'exploradors amb moto patrullaran en cercles, dividint-se en equips de dos homes i fent devastadores passades sobre els adversaris més propers.

ESCAMOT DE MISSIONS ESPECIALS

L'Escamot de Missions Especials de Sarne està encarregat de la seguretat terrestre de la fortalesa del Guardià Fosc. Aquest escamot (sobrenomenat «La Fúria de Kal’Shebbol») es divideix en quatre esquadres a les ordres del Tinent Gerrin Nikals.

Esquema d'atac: L'Esquadra A de «La Fúria» és la que manté la posició defensiva. L'Esquadra A tractarà d'encanonar i eliminar a qualsevol objectiu que intenti travessar la porta principal.

Esquema d'atac: L'Esquadra B de «La Fúria» s'encarrega de les «tasques d'interdicció mòbil». Quan l'Esquadra A apunta i dispara sobre posicions enemigues, l'Esquadra B surt de cobert per intentar tallar les vies de fugida de l'objectiu mitjançant una maniobra de flanqueig.

Esquema d'atac: L'Esquadra d'Armes Pesades mantindrà la seva posició darrere de la pantalla i vessarà tot el foc que pugui sobre el gruix de les forces atacants.

Esquema d'atac: L'Esquadra de Sapadors només proporcionarà suport de foc si alguna de les esquadres de tiradors d'elit fos desbandada. No obstant això, si el Tinent Nikals és mort o capturat, l'Esquadra de Sapadors es rendirà i desactivarà les pantalles defensives.

Esquema d'atac: Nikals romandrà al costat de l'Esquadra de Sapadors, tractant de coordinar els atacs de les esquadres de tiradors d'elit i d'armes pesades. Si alguna de les esquadres és eliminada, es posarà nerviós.

• Unitats d’AT-ST. Sarne també ha disposat unitats cuirassades per defensar la fortalesa. Si bé no té grans vehicles (com AT-AT o Juggernaut), sí que disposa d'alguns tancs repulsors i d'un petit contingent d’AT-ST.

Esquema d'atac: Cada equip de sis caminants-exploradors mantindrà la seva posició (al nord, oest i sud de la fortalesa), i només s'enfrontaran als vehicles i elements blindats que puguin emprar els atacants.

EL DESPERTAR DE LA DORMENT

Els personatges entren en la càmera de la Dorment:

La diminuta càmera està sembrada de pedretes, desaprofitaments, i trossets i peces d'aquest material de construcció biorgànic que empra el Guardià Fosc. En un racó hi ha una càpsula biomecànica de dos metres d'alt que s'agita com si algú (o alguna cosa) en el seu interior es debatés per sortir.

Un instant després, la càpsula s'obre amb un petit esclat humit i un xiuxiueig, i una despentinada dona cau tant llarg com és sobre el terra de l'habitació. La vostra presència sobresalta a la dona, que agafa un petit cilindre metàl·lic que penja de la seva cintura... un sabre de llum.

La dona és Halbret, una Jedi de l'Antiga República que va presenciar la mateixa Catàstrofe de la Bretxa fa milers d'anys. Ha romàs tot aquest temps en la càpsula d'estatisme, i encara que aparenta quaranta i tants anys, en realitat té milers. Al principi estarà alerta, però no atacarà tret que li ataquin. Després d'uns instants, parlarà amb veu baixa als personatges, clarament per dir «hola» i presentar-se. Halbret parla un dialecte formal i antic del bàsic.

La càmera d'estatisme en la qual estava era fràgil, així que va resultar danyada per la col·lisió de l'Estrella Remota, la qual cosa la va ajudar a sortir del seu tràngol. Halbret pensa que només han passat uns pocs mesos, i que aquells són exploradors de l'Antiga República. Però aviat assimila la seva situació i els explica de bona gana la història del Guardià Fosc i els Precursors (als qui anomena kathol).

Al cap d'anys d'exploració, va donar amb la pista d'un Jedi renegat que s'havia passat al Costat Fosc de la Força i planejava conquistar un vast domini més enllà de l'espai de la República. Halbret, després de reclutar l'ajuda d'un grup de Jedi, va perseguir a aquesta vil criatura fins a Kathol, va alliberar als kathol del seu dominador i va travar un monumental combat per acabar amb el poder del Jedi Fosc. En el transcurs de la batalla, un dels portals de llançament hiperespacial dels kathol es va sobrecarregar i va generar una gegantesca distorsió energètica: la Bretxa. Mentre l'ona d'energia s'aproximava al planeta, els kathol van dissenyar precipitadament una unitat guardiana experimental (el Guardià Fosc) i van seleccionar a les seves ments més preclares perquè fossin absorbides per un recipient d'emmagatzematge.

Mentre els Jedi supervivents es disposaven a escapar, Halbret, que se sentia en part responsable d'aquell gir dels esdeveniments, es va oferir a quedar-se i ajudar al Guardià Fosc i als charr ontee en la custòdia de les ments dels kathol per alliberar-les una vegada passat el perill. En tractar-se de bioconstruccions molt resistents, el Guardià Fosc i els charr ontee podrien sobreviure a l'imminent holocaust. Els kathol eren més fràgils (d'aquí el recipient d'emmagatzematge) i Halbret es va aïllar en una «càpsula d'impacte» dels Precursors sumint-se en un tràngol d'hibernació mentre els charr ontee terraformaven Kathol per fer-ho de nou habitable.

Però el Guardià Fosc va decidir prendre el comandament i va activar la funció d'estatisme de la càpsula d'impacte, capturant a Halbret en un tràngol d'hibernació permanent que li impediria alliberar als Kathol. Mentre va estar en la càpsula, Halbret va romandre en contacte amb les personalitats d'energia dels Precursors atrapats en el Pou de la Vida. Si se li pregunta, revelarà que ara els habitants del Pou de la Vida s'han barrejat amb la Força d'una manera única i inextricable, i que el seu perfil energètic ha alterat la Força en aquesta regió fins a crear la màgia Ta-Ree. D'altra banda, ha estat explorant mentalment el plànol d'existència on habiten els Precursors, i la veritat és que ho prefereix amb molt a la seva antiga vida. Està trista per no poder comunicar-se més amb els Precursors, als qui anomena «criatures exquisides que habiten en un regne de bellesa».

Així i tot, admet que la majoria dels Precursors no gaudeixen de la seva captivitat en el Pou de la Vida, i desitgen més que cap altra cosa que els alliberin de la seva presó cristal·lina. Segons Halbret, la transformació és ja irreversible, i els Precursors seguiran existint en les seves formes d'energia i lligats eternament al planeta. De totes maneres espera concedir-los el seu desig de llibertat i demanarà als personatges que li ajudin a alliberar les formes de vida captives. Halbret s'assembla molt a Jessa Dajus; de fet estan directament emparentades a través de la germana de la Halbret, avantpassada de Dajus a Coruscant.

ELS EXPERIMENTS

Quan l'escamot imperial cedeixi davant les forces atacants, els krakai alliberaran monstruosos biodroides, criatures dissenyades mitjançant enginyeria genètica per matar. Aquestes criatures són estúpides i violentes, i ataquen a l'ésser viu més proper.

Veieu com diversos dels camps d'energia aixecats per l'escamot imperial comencen a fondre's en fantasmals esclats d'espurnes. L'escamot «La Fúria de Kal’Shebbol» està en serioses dificultats, i ho saben. Una de les esquadres de tiradors d'elit sembla a punt de rendir-se.

De sobte, un crit espantós i escruixidor sorgeix d'unes comportes en les ales nord i sud de la fortalesa. Les comportes s'obren de cop i emergeixen criatures nascudes del malson d'un boig, bèsties enormes i musculoses d'urpes i ullals enormes. De fet semblen criades res més que per matar: no tenen mans ni dits manipuladors, solament urpes.

Els monstres travessen immediatament el camp en direcció cap a les vostres forces (encara que també ataquen a qualsevol imperial que casualment es creui en el seu camí). Per la ferocitat de l'assalt i l'indiscriminat i desenfrenat dels atacs, us doneu compte que la lluita acaba de tornar-se molt més letal.

TROBADA AMB L'ENEMIC

El grup d'infiltració ascendeix al saló principal del Guardià Fosc i sorprèn al Guardià Fosc, a Sarne i a Boira conversant al centre de la sala.

La Càmera del Pou de la Vida i de la Dorment està directament unida al saló principal del Guardià Fosc mitjançant una escala de caragol feta d'os i resina. Les escales emergeixen darrere d'una estrada, amagades darrere d'una cortina. En sortir sentiu una feble conversa que va fent-se més clara a mesura que us acosteu.

El saló és molt gran, encara que és impossible determinar les seves dimensions exactes tenint en compte que en la seva major part està embolicat en ombres. El terra està fet de moltes crestes en forma de costellam que es retorcen per tota la sala i convergeixen en l'estrada del centre. La majoria de les crestes són bastant altes i podrien proporcionar protecció parcial en cas de tiroteig.

Els personatges s'acosten furtivament a Sarne i el Guardià Fosc amb prou feines fins a 30 metres:

El Guardià Fosc —una criatura decididament insectil— sembla una mica més fràgil del que esperàveu, però no podeu evitar sentir una instintiva repulsió cap a l'espantosa bèstia. Nombroses criatures aracniformes i sense pèl s'arrosseguen sobre el cos vermiforme del Guardià Fosc, qui de tant en tant els hi fa espetecs amb les mandíbules o els acaricia l'esquena com si fossin les seves benvolgudes mascotes.

Dempeus davant l'estrada, i parlant al monstre, està Kentor Sarne. Sembla una mica enutjat amb el seu benefactor. En aquesta distància podeu entendre la seva conversa, i la veu greu i profunda del Guardià Fosc ressona a la sala.

—El-Sarne —gargamelleja fent espetegar les seves múltiples potes per emfatitzar les paraules—, coses no bé. El-Brannij anar sense arreglar hiperimpulsors. Fills de El-Aquest moren en pati fortalesa. Els-Nous (Els de la Nova República?) tots en lloc, però encara no destruïts. Perill per El-Sarne i per El-Aquest. Has d'arreglar.

Sarne replica.

—Et vaig advertir que la teva situació era molt pitjor que la meva, benefactor —li etziba mordaçment—: Jo sé com sortir d'aquest miserable roc, però tu no. El nostre tracte ha acabat.

Dos parells de cames comencen a allunyar-se.

—Espera! Nens de El-Aquest parlen. Enemics aquí! —els fins membres del Guardià Fosc tremolen d'agitació i descavalquen a diverses de les seves aranyes-mascota, que queden immòbils després de caure al terra, com esperant ordres.

En mirar al voltant veieu que centenars d'aràcnids reptants us envolten sense moure's un àpex, limitant-se a observar-vos. I sembla que li han explicat al dèspota que esteu aquí.

 

Sarne desenfunda el seu blàster, fa uns quants trets en la vostra direcció i arrenca a córrer, pel que sembla cap alguna sortida secreta. El Guardià Fosc s'alça i els parracs de la seva capa s'aparten per revelar centenars de potes que sorgeixen del seu cos de cuc.

—Fills, mateu intrusos —gruny—, porteu-los a El-Aquest.

Les amenaçadores criatures avancen com una sola.

Directes cap a vosaltres.

Hi ha uns 500 ssamb en la càmera, desitjosos d'executar els desitjos del Guardià Fosc... i els personatges estan en serioses dificultats.

Els ssamb es desplacen en onades, atacant uns vint alhora i en totes direccions. Els personatges poden tractar de rebutjar-los o obrir-se camí entre ells cap al Guardià Fosc. Però el Guardià Fosc conserva a uns 1000 depredadors aràcnids al costat d'ell, com a guàrdia personal. Dos bons impactes d'explosius (detonadors tèrmics, granades, etc.) atordiran al gruix de l'eixam durant una estona, abans que es reagrupin i ataquin de nou. Si s'empren granades i foc de blàster en andanades irregulars, els personatges podrien arribar fins al Guardià Fosc o fugir de la sala, com prefereixin.

LA NOU ES TRENCA

Una vegada eliminat l'escamot de «La Fúria de Kal’Shebbol», els atacants de l'exterior tenen l'oportunitat d'obrir la fortalesa. Les portes de la torre principal es poden volar a trets, i llavors els llibertadors podran entrar.

Els personatges aconsegueixen arribar a les portes principals de la torre, i les volen:

Us llanceu a les gargamelles de la ciutadella del Guardià Fosc i descobriu que una horda de krakai embogits custodia l'entrada principal. Les parets de la galeria d'entrada semblen respirar, i els trets perduts de blàster provoquen sobtats espasmes en l'estranya estructura orgànica.

Cada personatge ha d'enfrontar-se a dos defensors krakai. En ocasions un tret perdut irrita intensament a l'edifici, i l’espasme resultant llança al terra a alguns dels combatents.

Els defensors krakai disparen els seus blàsters d'impulsos i després carreguen (volen) contra els assaltants, atacant-los amb els seus tentacles. Això resulta bastant desagradable, doncs els tentacles translúcids estan llefiscosos de mucositats i altres secrecions. Si un krakai aconsegueix aterrar sobre un personatge, la criatura insectil tractarà d'escanyar a la víctima amb els seus apèndixs elàstics.

Quan els defensors hagin travat combat amb aquestes criatures, un petit grup de tècnics krakai emprarà mòduls trapezoidals de color verd (idèntics al que va usar Sarne sobre el Comando Page fa mesos a Kal’Shebbol) per retorçar les ments dels atacants. Els personatges abatuts s'esforcen per sobreposar-se a l'efecte del retorça-ments i no romandre inconscients durant una hora (situació gens envejable enmig d'un tiroteig). Altres personatges els ajuden sacsejant-los vigorosament.

PRIMER INTENT

Els personatges aconsegueixen acostar-se al Guardià Fosc:

L'espantosa criatura insectil s'alça per sobre de vosaltres estenent el seu cos enroscat.

—No us esperava —xiuxiua, i la seva profunda veu ressona a la sala—. Us aixafaré, com El-Aquest va aixafar a vells senyors.

Mirant a Halbret, el Guardià Fosc afegeix:

—I La-Dorment us acompanya —afegeix la criatura tritllejant desagradablement els seus apèndixs contra el terra ossi—. Molt llests Els-Nous. Salutacions, La-Dorment. El-Aquest ha esperat molt fins a despertar La-Dorment. Però El-Aquest està preparat per la-Dorment.

I mirant a Dajus, el Guardià Fosc diu:

—I La-Promesa. Anhelava a La-Promesa, i La-Promesa està aquí. El-Sarne traïdor va dir veritat. Ara La-Promesa s'apartarà mentre El-Aquest mata a Els-Nous. El-Aquest no vol dany a La-Dajus.

Els esbirros ssamb del Guardià Fosc es reagrupen i s'aproximen lentament a vosaltres.

Després de la devastadora muralla de blàster i la pluja de granades, els esbirros ssamb han quedat reduïts a un grapat: amb prou feines queden uns 100. Es dividiran en equips de 10 i atacaran al cap de tres rondes (durant aquestes tres rondes els personatges poden emprar qualsevol explosiu que els quedi o començar a escombrar el terra amb foc de blàster, ja que ara l'única missió dels ssamb és matar als personatges i no intentaran Esquivar). Cada vegada que mor un ssamb, el Guardià Fosc udola enfuriat i comença a retirar-se de l'estrada, desplaçant-se amb una lentitud sorprenent, com si temés fer-se mal en un moviment brusc.

ESBIRROS DEL GUARDIÀ FOSC

A l'exterior, quan els atacants hagin derrotat a l'últim krakai, només hauran d'empènyer la porta per entrar en el Saló Principal del Guardià Fosc. En fer-ho veuran l'enfrontament entre el Guardià Fosc i el grup d'infiltració. Però en entrar en tromba al Saló Principal una horda de ssamb els ataca caient sobre ells des del sostre voltat. Cada personatge haurà de veure-se-les consecutivament amb tres ssamb.

En obrir-se les portes del Saló Principal (i descendir les hordes de ssamb sobre els invasors), el Guardià Fosc s'encara a vosaltres grunyint i llançant esborronadors centelleigs verds pels ulls.

—Els-Nous han rebel·lat a fills de El-Aquest —refila amb una veu plena d'odi pur, gèlid, decididament alienígena—. Habitacions de El-Aquest violades. Els-Kathol en perill. El-Aquest segueix presoner. Els-Nous han interferit plans de El-Aquest. Els-Nous morir.

En veure l'èxit de l'atac contra la seva fortalesa, el Guardià Fosc embogeix i deixa a un costat qualsevol reticència a lluitar: el Guardià Fosc usarà tots els seus poders sense escatimar-ne cap. Així i tot, el Guardià Fosc té massa objectius dels quals preocupar-se, i no és probable que es concentri a matar a algú en particular, si bé evitarà matar a Dajus, tret que es vegi obligat.

 

Els ssamb que queden s'esgoten en un atac furibund. Un guerrer yapi càrrega contra el Guardià Fosc a través dels ssamb i un llampec el fulmina a la meitat del salt. Tres pesats charr ontee carreguen contra l'estrada, però són escombrats mitjançant telecinèsia.

En començar la batalla, Sarne ha guillat.

 

LA FUGIDA DEL GUARDIÀ FOSC

Els personatges poden lluitar amb el Guardià Fosc, però al final hauran de veure-les-hi amb dotzenes de ssamb que els ataquen sense aparent consideració per la seva pròpia vida. Després de veure delmats als seus aliats ssamb i esgotada la seva reserva de mòduls, el Guardià Fosc fuig en direcció al Pou de la Vida. Halbret aconsegueix sobreposar-se a aquest efecte del retorça-ments usat pel Guardià Fosc per cobrir la seva retirada i, al cap d'uns instants, desperta als personatges.

—La criatura va al Pou de la Vida —diu Halbret fora de si, ficant pressa als personatges perquè la segueixin—. Si hi arriba, podria fer més d'aquests artefactes...

Els personatges es dirigeixen al Pou de la Vida:

Baixant amb cautela per l'escala, entreu a la sala que alberga les formes de vida energètica dels Precursors (els kathol, com Halbret els anomena). El gegantesc cristall incrustat en el terra està tot tallat en facetes asimètriques, i sembla format naturalment i sintèticament alhora: el seu aspecte és estranyament paradoxal.

—Això és només la punta del cristall —diu Halbret, amb una nota de reverència en la seva veu—. Arriba fins al mantell del planeta, baixant diversos quilòmetres en línia recta.

Un instant després, com si haguessin sentit les veus de la sala, una sèrie de fantasmals i retorçats fils d'energia semblen sorgir de les profunditats del cristall, tracen cercles darrere de la polida superfície i esquitxen tota l'habitació de llums de colors.

A l'altre costat del cristall podeu sentir una veu sibilant i familiar.

—Els-Nous, La-Dorment, Els-Antics. Tots junts. Tots moriran.

De seguida s'adonen que el so procedeix de dalt, prop del sostre. Els personatges envolten el cristall per localitzar a la criatura:

Ara podeu veure al Guardià Fosc enroscat entre les nombroses estructures resinoses que pengen del sostre com estalactites esculpides en resina. Al costat del seu cap una estranya màquina orgànica palpita i batega com un cor viu. El «cor» està unit al cristall mitjançant una sèrie de cables venosos que comencen a donar llum a mesura que les potes del Guardià Fosc s'introdueixen en la palpitant màquina.

El Guardià Fosc xiuxiua cada vegada més alt. Els seus ulls irradien amb tanta claredat com les seves paraules l'odi que l'anciana monstruositat sent cap a vosaltres.

En retirar els seus apèndixs de l'estranya màquina palpitant, podeu veure que el Guardià Fosc té ara més mòduls d'armes alienígenes, i molts d'ells brillen.

Halbret encén el seu sabre de llum i afegeix la resplendor porpra de la seva fulla al remolí de colors que centellegen per tota la sala.

—Amics, va arribar l'hora de detenir aquest mal —diu Halbret envoltant el cristall i adoptant una posició defensiva.

Halbret encapçalarà l'assalt amb una sèrie de vertiginosos atacs del sabre de llum que el Guardià Fosc esquiva enroscant-se entre les estalactites del sostre. Al final la criatura es cansa d'esquivar a Halbret i activa al mateix temps diversos mòduls d'atac, esgotant gairebé tots els que acabava de crear. Una dotzena de llampecs sorgeixen dels mòduls i travessen les defenses de Halbret. La Jedi està malferida i part de les seves robes estan cremant.

Però el sacrifici de la Halbret no ha estat en va; ara els personatges tenen l'ocasió de derrocar al Guardià Fosc. Dajus es debat entre la seva cobdícia per la tecnologia i el poder del Guardià Fosc i la seva aversió als terribles somnis als quals la criatura alienígena l'ha estat sotmetent en els últims mesos.

El Guardià Fosc tractarà de travessar, esquivant-la, la barrera de foc dels equips de l'Estrella Remota per tornar a la màquina palpitant que li proporciona els seus mòduls d'atac.

Al cap d'una estona Halbret s'incorpora trontollant-se:

—Destruïu la màquina —crida amb veu ronca de dolor—. No deixeu que faci més mòduls.

La biomàquina és destruïda:

El Guardià Fosc xiuxiua furiós i aterrit, cridant-vos en la seva pròpia llengua.

És evident que l'anciana monstruositat no està contenta.

Veient la seva oportunitat, Halbret dóna una veu:

—Ocupeu-vos del monstre! Jo m'encarregaré de la font del seu poder —dóna mitja volta i es planta davant el Pou de la Vida. Llavors el Guardià Fosc crida més fort i es dirigeix cap a la Jedi, però d'un tall aquesta talla grans fragments del cristall i les venes lluminoses que el connectaven a les màquines del Guardià Fosc.

Amb un tremend esclat, el cristall es fa miques i milers de formes d'energia brollen de la bretxa i desapareixen com fantasmes a través de les parets.

Els kathol són lliures.

El Guardià Fosc, derrotat i sense cap lloc on anar, ataca sense contemplacions, tractant de mesurar la seva fortalesa física amb la dels personatges en un duel en el qual porta les de perdre. Així i tot, durant la batalla Halbret se sacrifica per salvar la Dajus, que és a punt de rebre un cop del monstre. Es desploma, sucumbeix a les seves ferides i s'esvaeix en l'aire deixant tan sols les esparracades robes de Jedi i el seu sabre de llum.

LA FUGIDA DE SARNE

En entrar les tropes de la Nova República en el saló, Sarne va fugir cap al seu transbordador Lambda i es va enlairar cap al portal de llançament hiperespacial en òrbita per executar el seu cop mestre.

Els personatges aconsegueixen obrir-se pas entre els ssamb i el Guardià Fosc, sortint a la plataforma d'aterratge:

Veieu enlairar-se un transbordador Lambda. Mentre diversos soldats obren foc sobre vosaltres, el transbordador agita imperceptiblement les seves ales en senyal de victòria abans d'impulsar-se cap al cel desapareixent immediatament de la vostra vista.

Els yvarema i els convalescents bothans detecten el transbordador en els seus sensors, però estan massa embardissats en les seves operacions de reparació i rescat com per perseguir-lo. Així i tot, ho rastregen fins a la seva destinació i observen que la misteriosa estructura orbital està emetent ones d'energia completament diferents a tot allò conegut per la Nova República.

Següent