Jo Jedi (V)

Anterior

5

Malgrat que era molt d’hora, Wedge va fer una trucada a Luke Skywalker i vam ser convidats a les seves estances en el Palau Imperial. Wedge es va fer amb un aerolliscador i vam anar volant. Va pilotar prenent un curs zigzaguejant a través de les altes torres i les fines línies de tràfic que escanyaven les vies aèries del districte del palau. Inclinant l’aerolliscador cap a l'esquerra, es va ficar entre dos aerocamions molt carregats, després va girar en un gran arc que ens va col·locar en un curs d'aproximació a una de les moltes plataformes d'aterratge del palau.

Li vaig mirar a ell i a l'expressió de pur plaer en la seva cara.

—Pot ser que no t'ho creguis, però trobes moltíssim a faltar a l'esquadró.

Ell em picà l'ullet.

—Trobo a faltar volar, per descomptat, però tractar amb genets de caça i els vostres egos m'estava esgotant la paciència.

—Sí, tota aquesta pols espacial i aquestes boles de plasma. Ara tractes amb els polítics i els seus egos —vaig riure en alt—. Simplement has seleccionat objectius més durs.

Wedge va arrufar el nas per un segon.

—Hi ha més veritat en això del que vull pensar, amic meu.

Tots dos vam callar quan el Palau Imperial va estar a la vista. Un aflorament de torres i enormes edificis, semblava el monument definitiu al poder. Així i tot, les diferents parts havien estat esculpides amb tal exquisida atenció detallista que, vistes individualment, porcions d'ell semblaven positivament delicades. El que semblaven fines membranes i tènues traceries arquitectòniques des de lluny, es tornaven més fermes amb l'acostament, però la proximitat revelava també més nivells de detall, completats amb llums pampalluguejant i brillants colors esquitxats al voltant. Complex semblava ser l'única paraula que podia abastar completament el palau.

El govern de la Nova República havia intentat abandonar el nom de Palau Imperial, i s'havien llançat diverses campanyes al llarg dels anys per dir-ho de diverses maneres com Casa de la República o simplement el Capitoli. Cap d'elles va tenir èxit perquè cap d'aquests noms semblava apropiat. Era com si l'edifici hagués crescut per omplir cada faceta suggerida pel títol de Palau Imperial, i anomenar-ho d'una forma diferent simplement no semblava correcte.

Wedge va oferir els codis apropiats perquè aterréssim en el palau, després em va portar a través d'un laberint de passadissos fins a la llar del Mestre Jedi. Jo hauria estat completament perdut a la xarxa de passadissos, i només tenia una vaga sensació de què ens movíem a través d'una torre cap amunt, però mai vaig saber realment fins a on havíem anat. Part d'això era perquè el disseny de l'ornamentació i els vibrants colors utilitzats per decorar aquesta torre del palau gairebé m'aclaparaven. L'ús de l'escarlata imperial predominava, amb el daurat, el platejat, el blau i el verd accentuant diversos trets. Just quan el conflicte de colors semblava anar massa lluny, caminàvem a través d'una alcova o una paret que contenia una obra d'art d'un de la miríada de planetes de la galàxia. Vaig descobrir que les alcoves eren una espècie de santuari i les anticipava, movent-me d'una a la següent com si em mogués de sistema a estel·lar a sistema estel·lar en un llarg vol.

El que em va semblar més estrany sobre la meva reacció va ser que aquesta no era la meva primera visita al Palau Imperial. No podia estar segur que no hagués estat en aquesta mateixa torre abans, però el fet era que una gran part del palau estava decorat de forma estrident. Part de mi especulava que la raó del violent ús del color i la decoració era que quan l'Emperador vivia allà, ell absorbia tanta vida de tot el món que si alguna cosa no era brutalment i abundantment clara, els qui entraven no ho percebien.

El palau no havia canviat des de les meves visites prèvies, però sempre havia anat allà amb la meva dona. L'apreciació de la Mírax per l'art, el seu coneixement de les diferents peces, els seus estils, els seus orígens i fins i tot el seu preu de mercat, m'havien donat un context en el qual col·locar-ho tot. Em vaig centrar en aquestes coses que li interessaven a ella i les vaig basar en el que la meva mare m'havia ensenyat en les nostres visites als museus de Corèllia. Amb la Mírax, havia estat capaç de filtrar les coses irritants, però sense ella, els colors m'assaltaven.

Les estances del Mestre Skywalker em van salvar. La porta es va obrir abans que arribéssim i Wedge no va dubtar a submergir-se a l'habitació amb prou feines il·luminada. Les tènues llums mitigaven l'orgia de colors. Encara que les habitacions encara tenien l'estil imperial, no hi havia excés de mobles que les obstruïssin amb els seus angles, fastuoses teles i serrells penjants. Les prestatgeries que havien estat col·locades en les parets de cada habitació estaven desproveïdes de caixes de targetes de dades i curiositats. A part d'alguns records (un bastó gaffi, el seu casc d'Ala-X i un parell d'objectes que jo recordava del mausoleu Jedi de l'Emperador), les prestatgeries estaven buides.

Les habitacions del Jedi em recordaven l’espartana condició del pis franc en el qual Mírax i jo havíem viscut. La llibertat de distraccions feia que a les habitacions es respirés pau. El temps semblava alentir-se allà i per primera vegada des que vaig descobrir que Mírax havia desaparegut, no em sentia com si una tempesta de sorra estigués assotant el meu cervell.

Luke ens va mirar des de la petita cuina i ens va dirigir un somriure.

—Wedge, m'alegro de veure't una altra vegada. I a tu també, Capità Horn. Puc oferir-vos una mica de beure?

—Caf per a mi, si tens —Wedge va ocultar un badall amb el dors de la seva mà dreta—. Mantens això prou fosc com perquè em quedi dormit ara mateix.

—Que sigui caf, llavors.

El Mestre Jedi em va mirar i vaig sentir electricitat en la seva mirada d'ulls blaus. Les altres vegades que ens havíem trobat, havia sentit poder en ell, però ara, després de les seves experiències amb l'Emperador Renascut, el seu poder s'havia redoblat. Físicament semblava una mica demacrat i consumit, amb la pell al voltant dels seus ulls més tibant i les arrugues que havien aparegut en les cues dels ulls. Sabia que cronològicament teníem la mateixa edat, però en experiència ell em sobrepassava.

—I per a tu, capità? Tinc una mica de cervesa Gizer Blau Clar aquí per al Han. Jo prendré xocolata calenta.

M’ho vaig pensar durant un moment, després vaig negar amb el cap.

—Massa d'hora per començar a beure, i no estic segur que volgués parar. I per descomptat no necessito estar més despert.

—La teva agitació és fàcil de sentir —Luke va fer un gest cap a les senzilles cadires i la taula baixa enfront de l'estació de preparació de menjar—. Per què no m’expliqueu quin és el problema?

La suau calma de la seva veu em va ajudar a mitigar el xivarri d'emocions en el meu interior mentre m'asseia. Wedge es va asseure a la meva dreta i Luke es va asseure enfront d'ell. Em vaig inclinar cap endavant en el meu seient, recolzant els colzes en els genolls. Vaig prendre aire profundament, el vaig contenir durant un moment i el vaig exhalar lentament.

—La meva dona, Mírax, ha desaparegut. Estava fora en una missió per al General Cracken, una missió per veure si podia descobrir la localització de l'Odiós perquè poguéssim acabar amb les incursions de la Leònia Tavira —vaig dubtar, mossegant-me el llavi inferior per un segon—. Ella no hauria anat si no hagués estat pel fet que li vaig dir que quan els Odis fossin detinguts, prendríem una decisió sobre tenir fills. Si jo no hagués posat aquesta condició per prendre la decisió, ella mai hauria acudit a Cracken i no se l’haguessin emportat.

Luke va allargar una mà i la va deixar descansar en el meu braç esquerre.

—Pren-te un moment. Calma't. T'estàs basant en una cosa que no és correcte.

Vaig arrufar el nas.

—Què vols dir?

—Estàs assumint la responsabilitat per les accions de la Mírax... una responsabilitat que no et correspon a tu —Luke va mantenir la seva veu baixa i suau, forçant-me a concentrar-me per poder sentir les seves paraules—. Ella podria haver acudit a Cracken per ajudar a acabar amb els atacs dels Odis per moltes raons. Clarament volia ajudar-te a tu i a l'Esquadró Murri a tractar amb ells ràpidament. Tu creus que el que va fer va estar dictat pel teu ajornament d'una decisió. Ella estava probablement més interessada a mantenir-te a tu i als teus amics amb vida.

Wedge va assentir.

—Has d'admetre, Corran, que el que Luke acaba de dir és exactament la classe de cosa que ella faria.

Vaig tancar els ulls durant un moment, després vaig assentir a poc a poc.

—Bon raonament. Teniu raó, però això no significa que part de la seva desaparició no sigui culpa meva.

La mà d’en Luke es va tibar sobre el meu avantbraç.

—El teu sentiment de culpa és natural, però no pots deixar que et paralitzi. No obstant això, tinc curiositat per una cosa. Has dit que a ella se l’han «emportat». Com ho saps?

—No ho sé, només ho sé. Estava dormint, esperant al fet que ella tornés a casa, quan la vaig sentir dir el meu nom. Llavors la vaig sentir cridar-lo, després res —vaig obrir els ulls i vaig creuar la mirada amb el Mestre Jedi—. Vaig poder sentir-la desaparèixer... no estava morta, només desconnectada de mi. I llavors vaig començar a oblidar detalls d'ella i la nostra vida junts. Vaig mirar per les habitacions i vaig identificar coses que ella havia portat a la casa o que havia tingut o utilitzat, però sense detalls emocionals. Em sento com si ella s'estigués dissolent en la meva memòria.

Luke es va posar dret i va xarrupar de la seva xocolata. Els seus ulls es van tornar distants per un moment i la seva cara es va convertir en una màscara ombrívola.

—Molt curiós.

—El què?

—Que els teus records s'esvaeixin —em va tornar a mirar amb intensitat en els seus ulls—. M'agradaria intentar una cosa, si no t'importa.

Vaig mirar a Wedge, qui em va oferir un reconfortant assentiment.

—Bé. Què vols que faci?

Luke va somriure amb facilitat.

—Només obre'm la teva ment. Vull sondejar-te. Sentiràs alguna cosa... una petita pressió. Podria ser fins i tot un pessigolleig.

—D’acord.

Luke va prendre aire profundament i mentre l’exhalava vaig sentir una onada de pau embolicar-me. Vaig fer tot el possible per relaxar-me mentre els ulls del Jedi s'entretancaven. Vaig sentir alguna cosa en la meva ment, alguna cosa suau i alhora ferma, com una palmelladeta reconfortant en l'esquena, pressionant contra la meva consciència. El toc es va tornar més intens i es va moure d'un punt a un altre... si és que una cosa tan etèria com una ment podia tenir punts. Vaig sentir diferents angles d'atac i una pressió creixent que ratllava el dolor, llavors es va evaporar i Luke es va reclinar en el seu seient.

El vaig mirar amb expectació.

—I bé?

Ell va somriure com un nen.

—Molt interessant. Estaves intentant resistir-te?

Vaig negar amb el cap.

—Gens no mica. Ha anat malament?

—Una mica. He pogut extreure algunes impressions superficials, però en el teu interior estàs fortament bloquejat —va arrufar les celles durant un moment—. Deixa que ho intenti d'una altra forma. Wedge, vull que comencis a parlar. El tema no importa. Alguna cosa simple. Tal vegada un acudit. Corran, centra't en la veu d’en Wedge i en el que et fa sentir ell. Jo faré el mateix, la qual cosa hauria de portar als nostres pensaments per cursos més o menys paral·lels. Això podria proporcionar-me una entrada.

Em vaig encongir d'espatlles.

—Val la pena intentar-ho, suposo.

Tots dos mirem a Wedge.

—No sóc molt bo amb els acudits.

Luke va assentir.

—L'important és el so de la teva veu, no que ens facis riure.

—Entesos. Això era un bothan que va entrar en un tapcaf amb un gornt sota el braç...

Vaig tancar els ulls i vaig escoltar el so de la veu d’en Wedge. Vaig pensar en totes les vegades que l'havia sentit, i en tots els consells i felicitacions que ell m'havia donat, en tot el perill que havíem compartit, i també en els bons temps. Em meravellà de com ens les havíem arreglat per superar les situacions impossibles, desafiant les probabilitats més vegades de les quals fins i tot un corellià hauria apostat. Vaig pensar en la gent a la qual havíem ajudat, les vides que havíem salvat, i fins i tot el dolor compartit pels camarades perduts al llarg del camí en les nostres batalles.

Durant tot aquest temps només vaig percebre un rastre del sondeig d’en Luke. Aquesta vegada en lloc de venir directament, va fer que la seva exploració comencés a surar en la mateixa direcció que els meus pensaments. El corrent de les seves sensacions es va fondre amb la meva i qualsevol defensa mental que tingués aixecada va fallar totalment a reconèixer aquesta altra presència en la meva ment. El sondeig d’en Luke es va lliscar més enllà, donant tombs encara pels meus records d’en Wedge, i llavors, quan va xocar amb un record en el qual apareixien Wedge i Mírax, va sortir de cop i jo vaig sentir com si un ullal de transpariacer s'hagués enfonsat en el meu cervell.

Vaig haver de perdre la consciència per un segon perquè el següent que vaig veure va ser a Wedge dempeus a sobre meu. Vaig parpellejar per allunyar les llàgrimes i em vaig trobar mirant al sostre, amb la meva cadira bolcada sobre el seu respatller. Havia aferrat els braços de la cadira amb tanta força que les meves mans em feien mal. Les meves cames s'havien embullat en les potes de la cadira tan fortament que vaig sentir la plastifibra cruixir i espetegar. Vaig sentir els meus pulmons cremar i vaig recordar que havia de respirar.

Wedge va caure sobre un genoll al meu costat.

—Estàs bé, Corran? Luke, com ho portes?

—Una mica millor que ell, em sembla —Luke va aparèixer per l'altre costat i va pressionar la seva mà esquerra sobre la meva espatlla. Vaig sentir que alguna cosa fluïa d'ell a mi i les meves tremoloses extremitats es van afluixar—. Tranquil, Corran. Sé que ha estat molt dur. Ho sento.

Vaig moure la mà esquerra a poc a poc per netejar-me la boca i aquesta va tornar amb una mica de sang del meu llavi mossegat. El dolor encara retrunyia dins del meu cervell i el buit del meu estómac em va fer alegrar-me de no haver begut res. Vaig tossir i vaig forçar un feble somriure.

—No és el que estaves planejant?

—Gens ni mica.

Luke i Wedge van desenredar les meves extremitats de la cadira i em van ajudar a posar-me dret. Amb un gest, el Mestre Jedi va col·locar una altra cadira a sota meu, i em vaig tornar a asseure. Vaig haver de lluitar per evitar lliscar-me fins al terra a causa de la fluixesa de la meva esquena, però me les vaig arreglar.

—Sento haver-te trencat la cadira.

—No hi ha problema.

Wedge va arrufar el nas.

—Què ha passat? No pensava que l'acudit fos tan dolent.

Luke es rigué educadament i fins i tot jo vaig haver de somriure.

—No, Wedge, no ho era. Fins i tot Corran estarà d'acord amb això. El que ha passat és que me les vaig arreglar per obrir-me camí més enllà de les seves defenses i vaig utilitzar un record en el qual tu i Mírax estàveu junts per fer una connexió amb ella. En fer-ho vaig empènyer a Corran cap a una vasta ferida psíquica oberta.

Em vaig estremir.

—I d'alguna manera et vaig expulsar de la meva ment.

—Sí, ho vas fer, i amb bastant força —Luke va redreçar la seva pròpia cadira i es va tornar a asseure—. Crec que tinc una pista sobre la teva pèrdua de detalls emocionals pel que fa a la Mírax.

—Digues-me.

—Sembla que tens cremades. El trauma de sentir-la cridar-te i després perdre-la pràcticament ha cremat les teves emocions respecte a ella. La teva ment està tancant l'accés a certs punts per prevenir sofrir una altra commoció com aquesta —Luke es va encongir d'espatlles lleugerament—. Les teves defenses són bastant fortes i just ara és com si s'haguessin reforçat després del trauma. T'estàs tancant emocionalment i s'està tornant molt difícil d'arribar a tu.

Una mica de fortalesa havia tornat a les meves extremitats, així que em vaig obligar a asseure'm dret.

—No és permanent, veritat?

—No ho crec —Luke va prendre un xarrup de la seva beguda—. La ment és bastant resistent.

Vaig esperar fins que va prendre un altre glop de xocolata.

—Així que, m'ajudaràs a trobar-la? —li vaig preguntar llavors.

—M'agradaria, m'agradaria molt. Primer necessitem esbrinar per què ha desaparegut.

Wedge va arrufar les celles per sobre de la seva tassa de caf.

—Ha desaparegut perquè va sortir a investigar als Odis.

—Aquesta és l'arrel de la causa, sí, però, per què ella? I per què no la van matar en l'acte? —Luke va ajuntar les mans—. Hi ha hagut moments en els quals he sentit a amics en perill a grans distàncies, però la vegada que aquesta sensació va ser més poderosa va ser quan Han, Leia i Chewbacca van estar a Bespin, sent torturats per Darth Vader. Ell volia que jo fora fins a ell, així podria guanyar-me per al Costat Fosc.

—Però ell sabia que per llavors tu havies estat entrenat com a Jedi. Sabia que series receptiu amb aquesta classe d'esquer —vaig apuntar un polze contra el meu estèrnum—. Gairebé ningú fora de l'esquadró coneix les meves connexions Jedi, i jo no he estat entrenat. De fet, hi ha molt poc que em connecti als Jedi.

Luke va assentir.

—Llavors, què hi ha que connecti a la Mírax amb ells?

El meu cor es va detenir per un segon.

—Monstre Sith, ella té el meu Crèdit Jedi. L'hi vaig donar quan ens vam prometre. El porta com a amulet de bona sort quan viatja.

La cara del Mestre Jedi es va enfosquir.

—Això podria ser. Pel que he après de les tradicions dels Jedi corellians, quan un Cavaller es convertia en Mestre, feien que encunyessin monedes commemoratives. Les hi lliuraven a la família, als amics, al seu Mestre i als seus estudiants. Pogués ser que algú veiés el medalló, assumís una connexió i es llancés a l'acció.

—Però per què? —no tenia cap sentit per a mi—. Has dit que Vader va torturar als teus amics per atreure't a un parany. Jo no puc trobar la Mírax, així que, com vaig a caure en un parany?

Wedge va negar amb el cap.

—Podria ser només un advertiment, Corran, advertint-te que no facis alguna cosa.

—Segur, però, què?

Luke va aixecar una mà.

—No ho sabem. Especular ara pot ser que sigui una pèrdua de temps. La meva utilització de l'exemple de Bespin podria haver-nos dirigit per un camí equivocat. Pot ser que simplement hagin segrestat la Mírax perquè l'han reconegut i creuen que poden demanar un rescat per ella, atès que tots dos sou coneguts com a part de la Rebel·lió. L'advertiment que has sentit pot ser que hagi arribat abans que qualsevol demanda de rescat i els segrestadors podrien no saber que tu estàs sota avís.

Els meus ulls es van entretancar.

—Bé, llavors estem un pas per davant d'ells. Amb la teva ajuda, podem trobar-la i ocupar-nos d'aquesta situació abans que es torni més greu.

—Estic d'acord, però hi ha un problema.

—Quin?

Luke va sospirar.

—No tinc la teva connexió amb la Mírax. La forma tan abrupta en la qual la teva connexió amb ella s'ha trencat em fa preguntar-me si estarà en estasis. Hauré de preguntar-li a la Leia què va sentir quan Han va ser tancat en carbonita... sé que a ella li va doldre terriblement. Aposto al fet que el que sents és molt semblat al que ella va sentir.

Em vaig abraçar amb força a mi mateix. La idea de la Mírax sent congelada en carbonita, o ficada dins d'un tub d'hibernació, em va omplir de terror.

—Estàs dient que no tens manera de trobar-la.

—No, no just ara, no en aquesta distància.

El meu cor es va enfonsar.

—Llavors està perduda.

—Jo no he dit això —Luke va deixar la seva tassa sobre la taula i em va mirar fixament als ulls—. Crec que tu pots trobar-la. Crec que ets prou fort en la Força com per trobar-la, fins i tot si està en hibernació. Els seus pensaments poden haver estat alentits fins a un punt en el qual amb prou feines es registren, però a través de la Força, tu pots trobar-los. Et portaran fins a ella.

—Però haig de trobar-la ara!

—No —va insistir ell calmat—, no has de trobar-la. El que has de fer ara és aprendre com trobar-la.

Luke es va posar dempeus, va donar la volta al voltant de la seva cadira i es va inclinar pesadament sobre el respatller.

—He estat pensant molt en el que ha ocorregut recentment i sé que no hi ha manera que la Leia i jo, i els seus fills, quan creixin fins a madurar, puguem carregar amb totes les responsabilitats amb les quals se'ns ha demanat bregar. Durant mil generacions els Jedi van mantenir la pau en la galàxia, hi havia munts de Jedi; centenars amb tota certesa, probablement milers. Els millors esforços de l'Emperador per destruir als Jedi no van tenir un èxit complet i encara hi ha gent sensible en la Força per aquí fora. Gent com tu, Corran, o jo, o la Mara Jade. Hem de formar a més Jedi per compartir la càrrega... Sé que ja et vaig demanar que t'unissis a mi i t’entrenessis amb mi. Et vas negar per raons que eren bones i vàlides. Els esdeveniments ocorreguts des de llavors no m'han permès arribar a restablir l'Orde, però ara és el moment. En un parell de dies planejo demanar-li al Senat que em permeti establir una Acadèmia Jedi. Una simple cerca en les bases de dades ha donat com a resultat cert nombre de possibles candidats a Jedi. Si puc tenir a una dotzena o així crec que tindré suficient per començar. M'agradaria que tu fossis un d'ells.

—Com puc pensar a entrenar per ser un Jedi quan la meva dona ha desaparegut?

Wedge em va arrufar el nas.

—Pensa per un segon, Corran. Si es pretenia que el seu rapte t'enviés un missatge, un missatge que només un Jedi pogués entendre, llavors els qui vulgui que la tinguin són prou durs com per pensar que poden enfrontar-se a un Jedi i sobreviure. Si no entrenes per ser un Jedi, quina probabilitat creus que tindràs de rescatar-la?

Luke va assentir.

—Wedge té raó. I, si vas rebre el missatge a causa de la teva sensibilitat en la Força i els segrestadors no saben res d'això, l'entrenament Jedi et farà molt més capaç de tractar amb ells i salvar-la.

La seva lògica era irreprotxable, però encara em sentia incòmode amb consagrar-me a un curs d'entrenament mentre la Mírax llanguia en estasis.

—No ho sé.

El Mestre Jedi va somriure lentament.

—No hauria esperat cap altra resposta honesta. Dues coses perquè les consideris, Corran. La primera és aquesta: quan Vader va torturar als meus amics, era per atreure'm a ell i interrompre el meu entrenament. Vaig cometre el major dels errors de la meva carrera deixant al meu mestre en aquest punt. Em va costar la mà, gairebé em costa la vida i, tal com van ser les coses a partir d'aquí, podria haver danyat seriosament a la Rebel·lió. Tu tens l'oportunitat, en ser enfrontat a un desafiament similar, d'evitar l'error que jo vaig cometre. Espero que l'aprofitis.

Podia sentir la sinceritat sortint d'ell.

—Quina és l'altra?

—La tradició dels Jedi corellians és molt forta. En els anals dels Jedi, molts Jedi corellians són nomenats per la seva devoció al servei. No solien allunyar-se molt de Corèllia, aquest sistema tenia més que suficient treball per a ells, però la seva saviesa i coratge van produir un gran impacte. Ets l'hereu d'aquesta tradició i crec que portar-la de tornada a les tradicions dels nous Jedi serà molt important. El que faries en unir-te a l'acadèmia no només et permetrà rescatar la Mírax, sinó que ajudarà a uns altres a descobrir el seu total potencial en la Força.

—Comprenc el que estàs dient, Mestre Skywalker, però hi ha altres problemes —em vaig encongir d'espatlles—. No sóc tu o Han Solo, però no sóc un desconegut en la Nova República. Si els segrestadors de la Mírax senten que estic en la teva acadèmia i estic sent entrenat com a Jedi, la seva vida correria perill.

Wedge em va assenyalar.

—A més, el seu estatus com a heroi de la Rebel·lió probablement distrauria als altres estudiants.

—Molt cert, però aquest no és un problema massa difícil de solucionar —Luke va somriure amb facilitat—. Tenyeix-te el pèl, deixa't créixer la barba, semblaràs diferent. Durant el temps que vas passar a SegCor vas realitzar operacions encobertes.

—Per descomptat, però tampoc era conegut com Corran Horn durant aquestes missions.

—No, et canviaves el nom —Luke va assentir solemnement—. En buscar entre els Jedi corellians vaig veure un nom... probablement un avantpassat teu. Pot ser que fins i tot triessin el teu nom per ell. Ell va ser Keiran Halcyon. Pots usar el seu nom. És prou semblat al teu com perquè responguis a ell, i al mateix temps és prou diferent com per donar-te la cobertura que necessites.

Keiran Halcyon. El nom va donar voltes pel meu cervell i va semblar calmar els últims dolors del sondeig d’en Luke.

—Això podria funcionar. Haig de pensar-ho.

Luke va allargar una mà i em va donar uns copets a l'espatlla.

—És una gran decisió. Vés a casa. Pensa en això definitivament. Pensa a reclamar l'herència que l'Imperi va intentar negar-te. Aquesta és una altra oportunitat perquè derrotis aquesta maldat i et preparis per lluitar contra noves maldats. Si realment desitges que la galàxia sigui un lloc segur per als fills que tu i la Mírax tindreu, aprendre a ser un Jedi és el millor curs d'acció possible que puguis prendre.

Següent