CAPÍTOL XV
Els askajians havien pagat una fortuna pel dret per usar
l’abeurador del Sidi Driss, i no se sentien urgits, ni per les amenaces de
Grees, ni pels precs d’Sligh, ni per les promeses d’Emala... ni tampoc per la
perspectiva d'una batalla a punt d'esclatar enmig de la seva caravana, i Leia
va pensar que probablement, això es tractava d'una cosa bona.
De moment, els supervivents de l'esquadró i la meitat dels
imperials, es trobaven massa ocupats rebuscant en els hangars i deshabilitant
els lliscants terrestres com per preocupar-se d'uns dewbacks que caminaven
pesadament; però certament, això canviaria si la caravana demostrava algun
senyal de tenir pressa. De moment, era millor permetre que cada bèstia quedés
satisfeta en l’abeurador, i que cadascun dels o les genets askajians, tingués
tot el temps necessari per engolir l'últim o els dos últims litres de l’aixeta.
—P-P-Princesa Leia! —espetegà C-3PO.
Estava ficat dins d'un portafusell de contrabandista per
sota del dewback que serviria a la Leia com a muntura, ocult d'una banda per
les baixes mantes que penjaven per sota de la cadira, i en una postura prou
avançada com perquè el seu cap se submergís en la conca cada vegada que
l'enorme llangardaix baixava el seu escamós cap per poder beure.
—Si això continua, els meus circuits sofriran un curtcircuit!
—Fins i tot si et desconnectem? —li va preguntar. Ella es
trobava al costat del dewback, sostenint-lo a l'altura dels seus ronyons.
—No, p-però la corrosió sempre és-oh...
Leia va esperar fins que el dewback hagués aixecat el cap,
es va colar per sota del seu pit, i va voltejar l'interruptor del circuit
primari que estava en la part posterior del coll de C-3PO. Ell va deixar
escapar un pop humit, i es va quedar
en silenci.
Com a refugiats d'un món desèrtic que hi havia estat llarg
temps sota el domini de l'Imperi, els askajians havien estat ràpids per arribar
a un acord amb els squibs, amb la finalitat d'ajudar al grup a rastrejar el reptador
de la sorra jawa que fins avui, es trobava alarmantment retardat. Però també
havien deixat llis i ras que no permetrien interferències en els seus negocis.
Leia tan sols tenia el desig que els squibs poguessin ser
tan fàcils de callar com ho havia estat C-3PO. Els tres estaven penjant per
sota del dewback adjacent, embolicats també en un portafusell de contrabandista,
i tan ocults a la vista com ho estava C-3PO. Malgrat això, es trobaven xerrotejant
incessantment amb el líder de la caravana, un askajià arrodonit com una
muntanya, qui romania dempeus en el costat oposat de la conca, dirigint el
subministrament final de l’abeurament.
—... donar-te un millor preu per la llana de tomuon que
qualsevol jawa —estava dient Grees.
Els squibs havien estat intentant fer un tracte des del
mateix moment en què van descobrir el carregament que portava la caravana. La
llana de tomuon era molt apreciada al llarg de tota la galàxia per la seva
lluentor i comoditat, i quan aquesta tribu d’askajians havia abandonat la seva
llar, havien tingut la precaució de reestablir-se en un món desèrtic on les
seves existències de llana podrien brindar-los utilitats.
—I nosaltres mai els revelaríem als imperials la
localització del poblat de vostès.
—Tampoc ho farien els jawes —va dir el líder, Borno.
Amb els seus sacs epidèrmics a vessar d'aigua, Borno
semblava un humà immensament corpulent, d'una pal·lidesa blavosa i unes
immenses celles poblades.
—Ells no saben on queda. Ningú ho sap. Preferim que sigui
així.
—Molt llest —va dir Sligh—. Podem notar que ets un ésser
molt perspicaç que aprecia el valor dels crèdits que podríem donar-te a canvi, de
l'Imperi o de la Nova República. Tu decideixes.
—No necessitem els seus crèdits.
De la mateixa forma en què parlava, Borno era prou acurat
per no quedar-se mirant en direcció al dewback. Fins i tot amb una sola dotzena
de soldats d'assalt per buscar en tot Anchorhead, semblaria que sempre hi havia
un parell d’electrobinoculars enfocats sobre ells.
—Necessitem aquests vaporitzadors, que estan en el reptador
de la sorra dels jawes.
—Els nostres crèdits són millors que els vaporitzadors dels jawes
—va dir Emala—. Amb els nostres crèdits, vostès podrien comprar vaporitzadors, vaporitzadores
que no acabarien per espatllar-se.
—Tots els vaporitzadors acaben per espatllar-se —va dir
Borno—. Si coneguessin alguna cosa sobre vaporitzadors, ho sabrien.
—Mai has tingut en el teu poder un Tusede Tretze —va dir
Sligh ràpidament—. Algú com tu realment podria apreciar la seva qualitat.
Filtres de condensador que es netegen sols, sensors redundants, finestres
d’aireig segellades magnèticament, tot el que un comprador exigent com tu
podria desitjar.
—Tant així?
Malgrat la pregunta, Borno no semblava estar molt convençut.
—Si això és veritat, llavors suposo que no hi hauria cap
necessitat d'esbrinar per què els jawes estan tan retardats amb el seu reptador
de la sorra. Aquest seria un veritable extra.
Els squibs sobtadament es van quedar en silenci. Preuada com
era la llana de tomuon, tan sols valia una fracció del que esperaven guanyar en
recuperar el Crepuscle dels Kíllik.
Finalment, Sligh va dir:
—Ets massa llest per a nosaltres, Borno. Serà millor que
continuem amb el pla.
—Sempre que vostès puguin localitzar realment aquest reptador
de la sorra —va afegir Grees—. Si els imperials el troben primer, ja poden
oblidar-se dels seus vaporitzadors.
—Sí, ja m'ho han dit —li va contestar Borno—. A més, ja
tenim un Tusede Tretze. Aquestes característiques addicionals, no són més que
altres coses que també poden presentar fallades.
El dewback dels squibs va acabar de beure, i Borno va
començar a retirar-ho de l’abeurador. El genet el va dirigir cap a la columna
de la caravana, sent prou acurat com per mantenir la bèstia entre ell i els imperials
que els vigilaven des d’Anchorhead. Penjant de l’arnés de contrabandista
col·locat darrere de la gran manta de la cadira de muntar, els squibs estaven
ben ocults, però sempre era bo prendre totes les precaucions necessàries quan
es tractava de soldats d'assalt en les proximitats.
Han va ser el següent a conduir la seva bèstia cap endavant.
Igual que la Leia, portava una llarga llança de pasturatge askajiana, i vestia
una enorme capa per a la sorra sobre els gruixuts paquets de llana de tomuon
que feien olor d'almesc, adherits al seu abdomen, llom i espatlles. Malgrat
això, encara semblava massa nyicris per ser un pastor askajià, però també era
massa voluminós i arrodonit per ser un dels humans que els imperials estaven
buscant. La disfressa probablement funcionaria mentre els soldats d'assalt
romanguessin a certa distància, i la llum del matí no resultés massa
reveladora.
Leia tenia menor confiança en l'habilitat d’en Han per poder
enganyar-los. La batalla a l'interior de l'hotel havia deixat el seu rostre
pàl·lid i desencaixat, i pel que podia deduir de la seva pròpia disfressa, els
paquets addicionals de llana passarien factura a la seva fortalesa. Si no fora
per l'amenaça imperial —i pel fet que els squibs haurien d'encarregar-se de
perseguir sols el Crepuscle dels Kíllik—, ella hauria insistit a refugiar-se en
la granja dels Darklighters per un dia o dos.
Chewbacca es trobava lligat i embolicat sota la muntura d’en
Han, amb les seves grans espatlles atapeïdes entre les cames davanteres del
dewback. Encara que el seu cap també se submergia dins de l'aigua al moment en
què la bèstia baixava la seva boca per beure, ell acceptava la remullada de bon
grat... potser perquè podia percebre com d’incòmodes es trobaven Han i Leia
dins de les seves disfresses.
—Estic segur que aquest oficial alienígena va cridar a tota
la resta de la seva companyia —va dir Han a la Leia—. Si encara estem aquí per
quan arribin, es necessitarà més de cent askajians per evitar que inspeccionin
la caravana. Estàs segura que aquesta era una millor idea?
—Honestament, no ho sé.
Leia observava mentre el seu lliscant terrestre era tret de
l'ambient d'estacionament de vehicles del Sidi Driss, amb la cua brillant amb
una tonalitat rosada a la llum matutina. Darrere d'ell va aparèixer una parella
de soldats d'assalt empenyent la moto swoop dels squibs.
—Però si haguéssim abandonat el lloc en el lliscant
terrestre, quant creus que li hagués pres a l'oficial per cridar a una flotilla
de caces TIE?
—No gaire.
Han va mirar la llarga llengua de la seva muntura mentre
extreia l'aigua de la conca, i després va murmurar:
—Ens han reconegut Leia. Han d'haver-ho fet.
Leia va assentir.
—Em sembla que sí.
El seu estómac es va fer un nus producte de la preocupació,
no per ella mateixa, sinó per Han i Chewbacca.
—Mai vaig imaginar que recuperar la pintura ens ocasionaria
tants problemes. Em sento terrible per la forma en què us vaig arrossegar a tot
això.
—Bé, com si fos millor que jo hagués romàs a casa,
preguntant-me què és el que t'hauria ocorregut.
Han la va mirar des de les profunditats de la seva caputxa per
a la sorra. Els seus ulls estaven caiguts i enfonsats.
—A més, tu saps que sóc l'únic que pot treure't de tot
aquest embolic.
—De veritat?
Leia va creuar els braços sobre el seu pit engruixat pels
paquets de llana.
—I estàs tan segur que jo necessito que algú em rescati en
aquest moment?
Han va fer un gest amb la mà en direcció cap al Sidi Driss.
—Sí.
—Sembla que has oblidat per què estàvem allà, en primer lloc
—Leia parlava amb un to de veu deliberadament uniforme—. Jo no vaig ser
l'última a qui es necessitava rescatar.
La muntura de la Leia va acabar de beure, i Borno li va
indicar que partís. Ella va conduir a la bèstia fora de la conca, deixant el
lloc lliure per a l'últim dewback de la línia, i es va encaminar per reunir-se
amb la columna de la caravana. Diversos dels askajians van ser prou previnguts
com per col·locar-se entre ella i els possibles ulls vigilants del poblat, al
mateix temps que omplien bidons d'aigua en l’aixeta d'aigua potable, o
caminaven alguns passos al seu costat, simplement dient algunes coses en el seu
propi llenguatge.
Ella es trobava agraïda per la seva precaució.
La lluentor metàl·lica de C-3PO havia estat coberta amb una barreja
de saliva de dewback i cendres de fem, com una salvaguarda en cas que la manta
de la cadira de muntar, es llisqués distretament cap a un costat, ja que cap
precaució resultava sent inútil.
La caravana estava formant una estreta línia defensiva, amb
tres animals en fila, i un genet al mig, de tal manera que també pogués dirigir
a les bèsties amb la càrrega en cadascun dels seus costats. Leia va fer caminar
la seva muntura cap a la posició central, al final de la fila. Dos askajians la
van ajudar a pujar a la cadira de muntar, i li van ensenyar que podria aturar
la seva muntura tirant de les regnes cap amunt, i a fer que virés copejant el
seu cap amb la llança de pasturatge. Una vegada que ella els va confirmar que
havia entès, ells li van portar dues bèsties de càrrega als seus flancs, i van
assegurar les regnes de fibra-acer a un parell d'anells que estaven darrere de
les seves cames.
—La teva muntura hauria de marxar per davant de les bèsties
de càrrega —li va aconsellar un dels askajians—. Però si sents que una regna
està pressionant la part posterior d'una de les teves cames, colpeja el nas de
la bèstia de càrrega que està avançant-se. Això farà que disminueixi la marxa.
—Què faig si desitjo anar més ràpid?
La pregunta va provocar una sonora i profunda riallada per
part de l’askajià.
—No voldràs fer-ho.
Pocs minuts després, amb Han i l'últim dels askajians
alineats darrere d'ella, Borno va obrir una vàlvula de pas, amb la finalitat
d'enviar l'aigua no utilitzada de tornada als recicladors; després va baixar la
cobertura que protegia la conca de l'avanç de la sorra, i es va unir a la resta
de la caravana.
Un hoverscout d'avançada[1]
va emergir d’Anchorhead, amb un soldat d'assalt assegut darrere del canó blàster
del vehicle. Dos imperials més es van fer visibles a través del finestral de la
part frontal. El que es trobava en el seient del passatger, portava una
musclera —socarrada per un tret de blàster—, que ho identificava com el líder
de l'esquadró.
Borno es va aturar prop de la Leia i Han, i va pretendre
estar verificant els lligams de la càrrega en els dewbacks que ells estaven
conduint.
—Facin el mateix que tots els altres —els hi va dir
calmadament—. Ho sento, però si ells descobreixen que els estem amagant, el
tracte s’ha acabat. Aquesta caravana és massa important com per arriscar a la
meva gent en una confrontació.
—Ho entenem, Borno —va dir la Leia—. I lamentem per complet
haver-te col·locat en una situació compromesa.
—Una caravana sempre està en perill —va replicar Borno—. I
no tenen per què lamentar res. En Askaj, tenim una dita: aquells que desitgen
estar lliures de fleegs[2]
han de netejar el cabell dels seus veïns.
—Una dita molt sàvia.
El cuir cabellut de la Leia va començar a picar-li per sota
de la seva caputxa per a la sorra.
—I s'aplica doblement als fleegs imperials —li va contestar
Borno—. Farem el que puguem per mantenir la nostra part del tracte.
Borno es va posar en marxa.
Darrere de la Leia, Han va preguntar en veu baixa:
—Quina és la nostra part del tracte?
—Qui sap?
Leia li va llançar una mirada per sobre de l'espatlla, més
per assegurar-se que ell encara estava esperant la seva resposta, que perquè
pogués sentir-la.
—Tot el que li vaig poder sostreure a Emala, va ser que
Sligh va fer un excel·lent tracte, i que no ens preocupéssim. Que ells sempre
tenen en ment els nostres interessos.
Han va arrufar les celles.
—Detesto quan diuen això.
A mesura que el hoverscout girava en angle cap a la
caravana, Borno va bordar una ordre i va extreure un blàster de repetició de la
seva capa per a la sorra. La resta dels askajians van seguir el seu exemple,
van canviar les seves llances de pasturatge per una sorprenent varietat
d'armament, que anava des de rifles de franctirador, fins a blàsters de poder
més que capaços de perforar l'armadura d'un vehicle d'infanteria. Leia va
retirar el seu blàster de la cartutxera, i recolzà el colze sobre el seu maluc,
de manera que l'arma pogués quedar dissimulada sobre la seva cuixa. Encara que
els askajians eren un poble amant de la pau, els imperials òbviament els havien
ensenyat el valor de la intimidació.
El soldat d'assalt artiller, va començar a balancejar el
canó blàster cap a tots costats, però el líder de l'esquadró ràpidament li va
fer un senyal perquè no ho fes. El pilot del hoverscout es va acostar fins a
uns vint metres de la caravana, i va començar a lliscar-se lentament en forma
paral·lela. L’artiller va mantenir les lents del seu casc fixos sobre les
carregades fileres, mentre que el líder de l'esquadró estudiava als genets que
estaven en la posició central. Van sobrepassar a Borno sense cap incident, i
van envoltar la part frontal de la columna, i després van baixar lentament per
l'altre costat.
Quan el hoverscout va arribar al final de la columna, es va aturar.
El líder de l'esquadró va emergir per fora de la seva finestra.
—Molt bé. Poden marxar-se.
Els askajians van respondre amb un cor de sonores riallades,
tan greus, que ressonaven com si fossin un tro. Borno es va prendre el seu
temps per arribar fins a la capçalera de la caravana, aturant-se a cada pas per
verificar els lligams de la càrrega i per parlar amb els genets. Encara que la Leia
sabia que només estava muntant una escena per fer-los un desvergonyiment als
imperials, no podia evitar desitjar que no fes tal desplegament dramàtic. Cada
minut que demoraven, acostava un minut més a la resta de la companyia que
estava en camí cap a Anchorhead.
Finalment, Borno va arribar fins a la part frontal de la
caravana, i es va encimbellar ell mateix en la seva cadira de muntar. Sense ni
tan sols mirar als imperials, va fer retrunyir una ordre en askajian, que va
provocar que els seus seguidors guardessin els seus blàsters una vegada més, i
prenguessin les llances de pasturatge. I llavors, per fi, va fer que la seva
muntura avancés, i la caravana va deixar enrere Anchorhead.
Els dewbacks ronsejaven i eren lents al principi, amb una
laboriosa marxa que amb prou feines era més ràpida del que la Leia podia fer a
peu. Però a mesura que els sols començaven a escalfar l'aire del matí, les
criatures es van fer cada vegada més enèrgiques, i només va ser qüestió
d'alguns minuts perquè la caravana estigués marxant a un ritme bastant ràpid.
Per al moment en què l'última lluentor del Segon Clarejar es va haver esvaït en
l'aire, una mitja hora després, les ondulacions dels morats cingles dels Erms
de Jundland, ja podien apreciar-se en la distància.
Van avançar tan sols un quart d'hora més abans que els
squibs comencessin a queixar-se que estaven sofrint d’excoriacions. Encara que
la majoria dels askajians podien parlar en bàsic, no els van prestar molta
atenció, i van continuar amb una alegra xerrameca en el seu propi llenguatge.
Leia va llançar una mirada cap enrere, en direcció cap a Han i Chewbacca.
El wookiee, amb prou feines visible enmig de les ombres que
hi havien per sota del pit del dewback, estava emprant els faldons de la cadira
de muntar d’en Han per alleugerir el seu pes dels lligams que el tenien
subjectat. Es va adonar de la mirada de la Leia i li va dedicar un amigable
grunyit per assegurar-li que es trobava bé. Han estava assegut massa alçat,
mirant directament cap endavant amb un fals somriure afectat sobre els seus
llavis, òbviament al corrent que Leia l’estava observant, i també òbviament,
tractant d'aparentar que se sentia més fort del que en realitat estava.
—Hauries de beure alguna cosa —li va dir ella afectada.
Han va aixecar una ampolla d'aigua fins als seus llavis,
després va fer un gest com si estigués agra, i va dir:
—Em deus algunes gizer.
En aquest moment, un xiscle familiar va ressonar enmig del
cel. Leia va mirar en direcció al soroll, i es va trobar mirant els
enlluernadors ulls blancs dels dos sols, amb Tatoo II tremolant i trontollant
com si fos un ésser viu que estigués perseguint al seu bessó que es trobava a
major altitud en els cels. Ella es va voltejar, tractant de dissipar la ceguesa
dels seus ulls. El xiscle es va fer cada vegada més distintiu.
—Han...
—TIEs —li va confirmar ell—. Venint de la direcció dels
sols, a velocitat subsònica. Tan sols estan fent una ullada.
A mesura que el xiscle es feia cada vegada més fort, els
dewbacks van trencar a córrer amb un trot nerviós, i els askajians sobtadament
es van trobar massa ocupats bastonejant amb les seves llances de pasturatge
sobre els nassos de les bèsties de càrrega, com perquè poguessin continuar
conversant. Leia va sentir que una de les regnes li picava darrere de la seva
cama, i va girar-se, fent que la seva llança caigués sobre el nas de la bèstia
descontrolada. En aquest moment, el xiscle s'havia convertit en un esgarip
estrident. Ella va aconseguir distingir una silueta en forma d'H caient del cel
des de la part de darrere de Tatoo I. Immediatament la silueta es va engrandir,
deixant veure un caça TIE... una nau que arribava xiulant des de la part
posterior de la caravana, volant tan baix, que Leia i tots els altres es van
ajupir instintivament.
Els dewbacks van rugir, i haurien acabat per dispersar-se si
les regnes de fibra-acer no haguessin contingut a les bèsties de càrrega, fent
que tornessin al costat de les muntures que les estaven dirigint. Així i tot,
tota la caravana va entrar en un ritme de galop espantat, i es va introduir en
les planícies salines com si fos una columna sòlida. Llavors, els escapaments
iònics del TIE van aparèixer en el cel per davant d'ells, i la muntura de Borno
va trencar cap a la dreta, conduint a la resta de la caravana darrere d'ella en
una trajectòria en forma d'arc poc pronunciat.
Leia gairebé va sortir acomiadada de la cadira abans que
pogués acomodar el seu pes sobre els estreps, i així i tot, es trobava a punt
de sortir volant cada vegada que el seu seient la colpejava des de sota.
El TIE va realitzar una ascensió marcada, i després va
quedar ominosament en silenci al mateix temps que realitzava una capbussada per
tornar al lloc on romania la caravana. Els dewbacks van deixar de galopar, i
van començar a bramar l'un a l'altre, amb tonalitats amb prou feines audibles.
Llavors el xiscle va començar novament, i la figura del caça
TIE es va fer evident en el firmament, ara arribant contra la caravana des d'un
dels seus flancs.
Això va ser massa per als dewbacks. Van girar com si fossin
un de sol, i es van desbandar com si estiguessin formant una fila. Leia va
observar a Han al seu costat, amb la mà d'un wookiee aferrada a la cadira de
muntar que estava sota la seva cuixa.
El caça TIE va xisclar mentre passava sobre els seus caps,
deslligant el pànic i deixant darrere seu l'aspra olor de l'ozó. El dewbak de
la Leia va trencar cap a la dreta, arrossegant amb si a les bèsties de càrrega,
i colpejant fortament contra el trio d'animals d’en Han. Les sis criatures per
poc cauen al terra, però les muntures guia es van separar la una de l'altra en
l'últim minut, i van arrossegar amb si a les seves companyes perquè
romanguessin dempeus. Leia va notar que hi havia un altre grup en un costat, i
de manera frenètica va bastonejar amb la llança el cap del seu dewback per
evitar una nova col·lisió.
La caravana es va dispersar, galopant a través de la planícia
en cent trajectòries diferents, i Leia va pensar per un minut que es
dispersaria fins aconseguir els racons més allunyats de l'altiplà. Però una
vegada que el xiscle del TIE es va esvair, un brunzit baix, gairebé massa
profund per ser escoltat, va començar a córrer per tota la planícia per darrere
d'ella. La seva muntura i les bèsties de càrrega es van orientar cap al so
immediatament, i van continuar amb la seva correguda mortal.
Leia va tirar cap enrere de les regnes, tractant de
disminuir la marxa fins que pogués detectar l'origen del so, però el seu esforç
va ser inútil. Quan la seva muntura desaccelerava, les bèsties de càrrega feien
que les seves cordes de contenció de fibra-acer, fessin que les seves cuixes es
clavessin contra els faldons de la seva cadira de muntar. Quan ella intentava atonyinar
amb la llança de pasturatge els seus musells, la seva muntura carregava cap
endavant. Finalment va començar a percebre algunes vibracions en el seu
estómac, i es va adonar que les seves bèsties estaven bramant en resposta, i va
renunciar a tractar de frenar-los. Uns pocs instants després, va començar a
albirar als altres genets en rumb cap al mateix punt al que ella estava
dirigint-se, convergint sobre Borno i la seva muntura.
Mentre Leia arribava a la vora de la multitud que estava
congregant-se, Sligh va començar a queixar-se.
—Com vas poder ser capaç de deixar-nos aquí sota? No ens
queda un sol pèl sobre els nostres cossos!
Borno va ignorar a l’squib i als seus companys, i va
començar a donar una sèrie d'ordres en el seu propi llenguatge. Els seus genets
ràpidament van reordenar als dewbacks en un enorme cercle que donava la cara
cap a fora, i van unir a cada criatura juntament amb les dues adjacents, fent
que la caravana sencera romangués junta per mitjà de les robustes regnes de
fibra-acer.
Leia estava impressionada per la previsió de Borno. Després
d'haver fet la seva passada inicial, un bon pilot de reconeixement hagués
tornat uns pocs minuts després per registrar un segon grup d'imatges i dades
que haguessin demostrat la forma en què els subjectes havia reaccionat a la
seva primera passada. Sovint, les diferències entre ambdues deien més que les
dades per si mateixes.
Mentre esperaven el retorn del caça TIE, Leia va mirar per
sobre de la seva espatlla i va trobar a Han esperant amb la seva llança de
pasturatge recolzada sobre la seva cuixa, i amb ambdues mans abraçant el pom de
la seva cadira de muntar. Els músculs de la part posterior de les seves mans,
tremolaven visiblement.
—Beu una mica d'aigua —li va dir.
—Acabo de fer-ho.
Han va redreçar la seva esquena i li va donar algunes palmelladetes
a l'ampolla d'aigua que penjava de la seva capa, i després va semblar
tentinejar-se sobre la cadira de muntar.
—Per què segueixes dient-me això?
—Perquè et veus una mica agitat —li va dir—. No hauries
d'estar fora amb aquesta calor, no almenys, després d’allò d'ahir.
—No crec que els imperials pretenguin donar-nos una altra
opció —va dir Han—. Excepte tal vegada, una bella llitera climatitzada a bord
del Quimera.
Chewbacca grunyí una opinió pel que fa en aquesta
possibilitat.
—A mi tampoc m'agradaria esbrinar-ho.
Leia rebuscà en el seu morral i va extreure el vídeo-mapa
que Han havia retirat de la moto swoop prestada abans d'abandonar-la, i va
projectar un plànol esquemàtic de tota l'àrea.
—Doncs la granja dels Darklighter no queda molt lluny.
—No gaire lluny, en absolut —va convenir Emala des de la
part inferior del seu dewback—. Podrien arribar fins allà al mig dia, fins i
tot en dewback.
—I llavors? —va voler saber Han.
—Llavors, que tu no estaries fora amb tota aquesta calor —va
dir la Leia—. Encara no t'has recuperat. Estic segura que els Darklighters
podrien ocultar-te per un dia o dos.
—Ocultar-nos —li va corregir Han—. Jo no vaig enlloc sense
tu.
—Han, saps que no puc... —va dir la Leia.
—Clar que pots —va intervenir Emala—. Nosaltres, els teus
socis ens encarregarem de recuperar el Crepuscle dels Kíllik.
—Vostès?
Leia va llançar una mirada en direcció als squibs. La seva
visió d'ells estava completament bloquejada pels dewbacks adjacents, però de
qualsevol manera, va sacsejar el cap.
—Vostès són la raó principal per la qual haig d'anar.
—No confies en nosaltres? —va panteixar Sligh—. Quan t'hem
donat alguna raó per ser tan poc delicada?
—La confiança es guanya —va dir la Leia—. I vostès tenen
bastant treball a fer en aquest sentit.
—I preferiries deixar que el teu company morís abans que
donar-los aquesta oportunitat? —li va increpar Grees—. Ets una tipa sense cor.
—Vostès tres, ja és suficient —va dir Han—. No vaig enlloc
sense la Leia, entesos?
Leia va sacsejar el cap en senyal de frustració.
—Ets impossible.
—De veritat? Doncs no sóc l'únic.
Un incòmode silenci va caure sobretot l'àrea al mateix temps
que els askajians que estaven a prop advertien les seves mirades, i intentaven
pretendre que no havien estat escoltant la discussió.
Leia va sospirar, es va tornar cap a Han i li va ordenar:
—Beu una mica d'aigua.
Han li va retornar la mirada, sense arrufar les celles per
complet, i li va dir:
—Tu també.
Tots dos van extreure les seves ampolles d'aigua de sota les
seves capes, i van inclinar els colls l'un cap a l'altre, en un brindis
silenciós. Van beure junts, amb els desconcertats askajians observant-los i
murmurant, al mateix temps que es preguntaven sobre l'erràtic comportament dels
humans.
Després que Han hagués acabat de beure, la seva mirada va
romandre fixa sobre el centellejant firmament.
—No els va prendre massa temps.
Un xiscle familiar va arribar des de la direcció del sol.
Leia amb prou feines va tenir temps per apartar el vídeo-mapa i l'ampolla
d'aigua abans que el TIE estigués sobre ells, xisclant tan baix sobre la
caravana, que estava segura que un askajià amb sort, podria haver clavat la
seva llança en un dels panells solars. Els dewbacks van bramar salvatgement, i
van intentar dispersar-se, però es van trobar a si mateixos atrets pels seus
companys, i no van poder anar enlloc. El cercle simplement va començar a ondar
mentre passava el caça estel·lar, i després van tornar a recuperar la calma al
mateix temps que la nau es perdia enmig de les immensitats del cel.
Borno va cridar una ordre i els askajians van començar a
desenfundar els blàsters ocults sota les seves capes per a la sorra. El TIE va
realitzar un gir, i es va aproximar en un vector perpendicular a la seva
primera passada. Novament, els espantats dewbacks van intentar sortir corrent,
però van ser retinguts pels seus veïns. Els askajians van fer que el pànic fos
major en llançar trets a l'aire, tractant d'enviar al pilot el missatge que
obririen foc sobre caça estel·lar si tornava a passar. Leia li va preguntar si
en veritat pretenien tirar-lo a terra; Borno li va indicar que un guerrer
suficientment competent, sabia que la millor forma d'abatre una nau que anava
volant baix, era col·locar una paret de foc just davant d'ella.
Leia va aconseguir apreciar un parell de conques —una per a
sensors i una altra per a captura d'imatges— penjant sota la cabina en el lloc
en el qual normalment haurien d'estar muntats els canons blàster, i després el
caça TIE ja estava allunyant-se, pujant al cel mentre bellugava els panells de
les seves ales i encongint-se fins a formar un punt en forma d'H. Els askajians
van trencar a cridar triomfalment, i sense esperar a veure si anava a tornar,
van començar a alliberar als dewbacks del cercle.
Borno va tornar a muntar, i va fer un gest amb una mà grassoneta
en direcció a Chewbacca i C-3PO.
—Ara ja podem deslligar als seus amics.
Girà els seus allargats ulls cap als squibs, i va afegir:
—I també aquests tres, en tant no segueixin intentant
vendre'm més vaporitzadors.
—Vendre-li alguna cosa a un astut pastor de tomuons com tu?
—va dir Sligh—. Això seria impossible.
—Nosaltres havíem assumit que algú amb el teu intel·lecte
voldria tenir el millor —va afegir Emala—. Aquest va ser el nostre error.
Borno es rigué.
—Els savis diuen que mai has de demanar als comerciants que
intentin deixar de vendre. Ja veig que és així.
Es va moure en direcció cap al genet del dewback dels
squibs.
—Allibera'ls. No volem que ni tan sols un dels teus squibs
caigui quan es colpegin en arribar a terreny pedregós.
Han va desmuntar i va començar a treballar per alliberar a
Chewbacca, però Leia va romandre sobre la seva cadira de muntar.
—Borno, perdona'm per qüestionar la teva saviesa —va dir
ella—. Però aquests imperials semblen ser més tossuts que la majoria, i tenen
un oficial al comandament molt competent. Penso que tornaran amb una llançadora
d'assalt.
Borno va somriure amb benevolència.
—Per descomptat que tornaran, però estaran buscant en
aquesta direcció.
Va assenyalar cap a la direcció per la qual havia estat
viatjant la caravana fins aquest moment, i després va fer oscil·lar el seu
enorme braç en un arc de noranta graus, assenyalant cap a una lluenta cortina
de color marró blavosa que potser podrien ser o no, els contraforts de les
distants Muntanyes Agulla.
—I nosaltres estarem per allà.
Han va deixar de treballar en les lligams de Chewbacca el
temps suficient com per observar la direcció que estava assenyalant l’askajià.
—Per què en aquest lloc?
—Perquè és allà on estan els meus vaporitzadors —va dir
Borno—. Allà hi ha un lloc amagat, a unes tres hores d'aquí, que és on els jawes
s'oculten quan els vents són massa forts. I si el reptador de la sorra no està allà,
doncs bé, almenys és un bon lloc per començar a buscar.
—I què estem esperant?
Leia va descendir de la seva cadira de muntar, i tractant de
no demostrar les seves nàusees enfront de la pudor d’almesc del ventre del dewback,
ràpidament va alliberar a C-3PO.
Chewbacca i els squibs tenien alguns buits pelats on els portafusells
havien arrencat el seu pelatge, i C-3PO es queixava amb animadversió de la
sorra que s’havia ficat en els seus servomotors. Però, d'altra banda, tots
semblaven haver sobreviscut a la correguda de manera relativament intacta.
Borno va assenyalar a C-3PO, i després va preguntar:
—L’androide pot cavalcar?
C-3PO li va respondre en askajian, provocant una riallada incrèdula
per part de Borno i d'uns altres dels genets de la caravana que estaven a
l'abast de l'oïda. Sense prendre en compte la seva reacció, C-3PO es va
voltejar cap a la Leia i va traduir:
—Li he explicat al Cap Borno que sóc un excel·lent viatjant.
Si ell desitja, puc subministrar-li una completa llista dels vuit-cents
noranta-set diferents vehicles en els quals he estat passatger.
Han va intervenir:
—3PO no podria manejar un dewback.
—Això va ser el que vaig pensar.
Borno els va indicar als seus genets que disposessin
muntures per Chewbacca i els squibs, i després li va fer un gest a C-3PO perquè
s'acostés a l'enorme dewback que ell mateix estava muntant.
—Jo em faré càrrec de tu.
—Fer-se càrrec de mi?
C-3PO es va tornar cap a la Leia.
—Perdoni'm per dir això, senyora Leia, però és que no
aconsegueixo apreciar l'ús que un androide de protocol amb el meu nivell de
sofisticació, podria tenir per a una tribu de... pastors. Especialment, en un
clima tan sorrenc com aquest.
—Vol dir que ell et portarà en el seu dewback —li va
explicar, apuntant cap a l'animal—. La tinença de la teva propietat no li ha
estat transferida.
—Gràcies al Faedor!
C-3PO es va dirigir cap a la muntura de Borno, on un parell
d’askajians ja l’estaven esperant per impulsar-ho cap a la cadira de muntar.
—Estic segur que faré que gaudeixi d'un viatge plaent.
Potser a vostè li agradaria que jo reciti la Cançó del Caçador Dongtha en
askajian antic? Els meus bancs de memòria contenen tots els set-cents
setanta-dos versos coneguts.
Borno empal·lidí.
—Estic molt feliç que no m'hagin transferit aquest droide
—va dir a la Leia—. Però tal vegada, aquest seria un bon moment perquè vostès
em paguessin.
Leia va sentir un nus en el seu estómac.
—Per descomptat.
Els va llançar una mirada als squibs. No es trobava feliç de
veure'ls ocupats inspeccionant el dewback que aviat haurien de muntar.
—No tinc molt en clar el preu final acordat, però estic
segura que tenim suficient com per cobrir la suma.
—No és molt.
Borno va estendre la seva mà.
—Qui de vostès té el vídeo-mapa?
—El vídeo-mapa? —va explotar Han—. Ells t'ho van oferir?
—No havien d'haver-ho fet?
L'expressió de Borno es va transformar ràpidament de la
perplexitat a l'enuig.
—Però ho van fer.
—El que el meu espòs vol dir, és que encara tenim necessitat
d'ell —va dir la Leia.
—També jo —va dir Borno—. És per això que vaig convenir a
acceptar-ho.
—Vas convenir a acceptar-ho?
Han va mirar a través del cercle de dewbacks cap als squibs.
—Ells t'ho van oferir?
—Per descomptat que ho van fer —va intervenir la Leia—. Com
hagués pogut Borno saber sobre ell?
Borno va desviar la mirada d’en Han a Leia.
—Ells no van haver d'haver-ho fet?
—No —va dir la Leia ràpidament... massa ràpidament.
La cara de Borno va prendre el color d'una erupció
volcànica, i els va bordar alguna cosa als seus genets. Ells immediatament van
deixar de fer el que estaven fent, i van començar a desensellar la muntura dels
squibs.
—Les meves disculpes —va dir Borno—. Hauria d'haver-ho verificat
amb vostès abans d'acceptar la paraula d'aquests rosegadors.
Va llançar una mirada ombrívola en direcció als squibs, i
després els hi va preguntar:
—Així que, com desitgen pagar per la nostra ajuda per
ajudar-los a escapar dels imperials?
Sota qualsevol altra circumstància, després de consumat el
fet, hagués estat un moment enutjós per dur a terme una negociació. Però a
Tatooine, enmig del desert, i amb la possibilitat d'una companyia d'assalt
imperial caient en qualsevol moment, l'instant no podia haver estat més
perfecte per a Borno.
—Sabem que no estàs interessat en els crèdits.
Leia estava pensant en la reacció de l’askajià enfront de
les temptatives dels squibs per comprar la seva llana de tomuon.
—Així que, en què estaries interessat?
Borno va mirar per un instant a C-3PO, i després es va
encongir visiblement d'espatlles, i va parlar en un to pràctic.
—En el vídeo-mapa.
Chewbacca va rugir, i Han va intervenir:
—Ja t'ho hem dit. El necessitem.
—Llavors, per què els squibs el van oferir? —li va increpar
Borno.
Tan aviat com l’askajià va fer la pregunta, Leia va trobar
la resposta. Els squibs coneixien aquest terreny. Ella i els seus acompanyants,
no.
Leia va girar per trobar-se amb Grees portant als altres
dos.
—Per ventura desitges morir? —li va increpar Grees—.
Lliura-li el vídeo-mapa.
—I posar-nos a les mans de vostès? —li va preguntar ella—.
No ho crec.
—És això, o quedar-te a mirar com mor de set aquí el teu
marit, just davant teu —va dir Grees—. Nosaltres vam fer un tracte amb Borno.
—Un tracte que ens deixa en dependència directa de vostès.
Leia ho va asseverar com una conclusió, no com una pregunta.
—Què convenient!
Sligh es va encongir d'espatlles.
—Vostès van dir que féssim un tracte amb la caravana per
salvar-nos. Nosaltres vam fer el tracte.
—Lliura-li el vídeo-mapa —va dir Han.
Leia es va voltejar.
—Què?
—Sligh té raó. Un tracte és un tracte.
Han es va encongir d'espatlles.
—A més, quina opció ens queda? Deixar que Borno es marxi,
deixant-los a ells aquí perquè morin?
—A nosaltres? —va panteixar Emala—. Després de tot el que
hem passat junts, encara parles com si no fóssim socis?
Leia va caminar cap al costat del seu dewback i va obrir el
morral utilitari que penjava de la seva cadira de muntar. Després de buscar per
un moment, va trobar l’holocomm, juntament amb el diari. Va estar temptada de
tractar de convèncer a Borno perquè prengués un en lloc de l'altre, però estava
segura que necessitarien l’holocomm després, i no estava disposada a abandonar
a la seva àvia... no després d'haver-la trobat tan recentment.
A més, un tracte era un tracte.
Va guardar una vegada més el diari, i rebuscà fins que va
trobar el vídeo-mapa, i després es va dirigir fins a la muntura de Borno i l'hi
va lliurar.
—I ara, porta'ns fins al nostre reptador de la sorra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada