El fantasma de Tatooine
Troy Denning
Han i Leia lluiten per mantenir a ratlla a l'Imperi, quan
unes sorprenents revelacions del passat amenacen amb eclipsar el futur de la
Nova República...
Les morts de Darth Vader i de l'Emperador Palpatine, i la victòria
de la Batalla d’Endor, de cap manera van significar el final de l'Imperi. En el
interludi, la Nova República ha estat enfrontant una lluita constant per
sobreviure.
Ara s'acosta una nova amenaça: una obra mestra de l'art alderaanià,
perdut després de la destrucció del planeta, ha ressorgit al mercat negre.
Oculta un secret vital: el codi utilitzat per comunicar-se amb els agents
encoberts de la Nova República dins de l'Imperi. El seu descobriment, per part
de les forces imperials, implicaria un desastre. L'única opció és recuperar-la,
i Han, Leia, Chewbacca i C-3PO han estat enviats a Tatooine per infiltrar-se en
la subhasta.
PRÒLEG
La recentment casada Leia Organa Solo, es va asseure darrere
d’en Han i Chewbacca en la coberta de vol del Falcó Mil·lenari. Els sols bessons del sistema Tatoo, podien
apreciar-se per fora del finestral davanter, un parell de blancs ulls brillant
per sobre del pou negre de l'espai. Com tots els estels bessons, eren
mantinguts junts per una unió tan impredictible com poderosa. Algunes vegades,
aquest lligam potenciava la seva lluminositat, fent-la encara més intensa del
que correspondria a la de dos sols normals. En altres ocasions, emetien ones de
descàrregues iòniques que serpentejaven a través de l'espai, regirant les seves
òrbites i reorientant els desplaçaments relatius dels seus nuclis. En aquell
moment, els sols bessons es trobaven picant al Falcó amb les seves descàrregues electromagnètiques, sobrecarregant
els seus sensors, i ompliment d'estàtica els altaveus de la cabina. A mesura
que Chewbacca s'embardissava en el treball de configurar els filtres més
adequats, l'estàtica va començar a esvair-se, disminuint el seu to des de la
intensitat d'un rugit, fins arribar a ser un cruixit, i després, tan sols un xiuxiueig
decreixent que anava i venia amb un ritme entretallat. Intrigada per un estrany
so que semblava una burla, Leia va llançar una mirada a la consola principal de
comunicacions, i va trobar que el receptor encara anava a la recerca de
senyals. Es va inclinar cap endavant, forçant la seva xarxa de seguretat.
—Han, pots escoltar...?
Cap so addicional va sortir dels seus llavis. El so burlesc
es va transformar en una riallada descarada, i un ombrívol núvol de gas va
començar a solidificar-se davant del Falcó.
Han no va demostrar cap reacció. Ni tampoc ho va fer Chewbacca, tot i que el
núvol va començar a prendre la forma d'una caputxa pertanyent a la túnica d'un
Jedi.
—Han! Per ventura no veus...?
Novament, la seva veu de va quedar en silenci. Observant des
del fons de la caputxa, els sols bessons es miraven, més que mai, com uns ulls
despietats, plens de malícia, i luxuriosos de poder. En la part en què el núvol
era més tènue, retorçades projeccions d'irradiacions de color porpra, creaven
la impressió d'una boca retorçada enmig d'un arrugat rostre.
Les comissures dels seus llavis es van elevar.
—Ets meva.
La veu demostrava crueltat i altivesa, i estava curulla del
poder del Costat Fosc. Leia va panteixar en silenci, i va tractar d'aixecar un
braç, el qual d'improvís s'havia posat tan pesat com si estigués suportant tot
el pes del Falcó.
El somriure es va transformar en una expressió de menyspreu.
—Ets meva.
Fins i tot en aquest precís moment, ni Han ni Chewbacca
semblaven adonar-se del que estava succeint. Leia desitjava poder cridar, però
els seus llavis es resistien a obeir-la.
La nebulosa va començar a fer-se més densa, i les arrugues
de color porpra es van esvair enmig del seu tintat vel. Els sols bessons es van
difuminar fins a caure perduts en la foscor, i el negre núvol va assumir la
forma d'una màscara familiar, una màscara d'angles definits i lluentor
d'obsidiana, enquadrada per un llarg peto centellejant des del coll, i un casc
igualment negre. El casc de Vader.
Una onada nauseabunda va inundar l'interior de la Leia. Les
corbades lents que cobrien els ulls, es van tornar transparents, però en lloc
de la brillant resplendor dels sols bessons de Tatooine —o de l'enfadada mirada
enrogida de Darth Vader—, es va trobar a si mateixa observant els clars ulls
celestes del seu germà.
—Luke! Què és el que tu...?
L’interrogant va quedar igual d’inconclús que les altres
preguntes que havia fet. Els ulls d’en Luke es van fer buits, i la seva mirada
es va tornar dura, com si estigués embruixada, i el casc va començar a moure's
lentament de costat a costat. Blavosos parpellejos de corrent elèctric serpentejaren
a través dels circuits de parlar per darrere de la màscara respiratòria, però
les seves paraules romanien sent gairebé inaudibles per sobre del cruixit de
l'estàtica. Leia va fer un esforç per apartar la mirada, i així poder romandre
fora de la influència de la foscor; llavors, Luke va quedar en silenci
novament. Ella va intentar dir-li que el seu equip estava funcionat malament,
que la seva veu no podia ser escoltada, però abans que pogués trobar una forma
per fer que la sentís, el casc va deixar de moure's.
La mirada de Luke es va quedar enganxada amb la d'ella, i va
mantenir la seva transfiguració pel que podrien haver estat segons... o minuts...
els seus ulls ara demostraven la gèlida fredor del gel. La Leia es va estremir,
sentint-se espantada, i la màscara es va dissoldre novament enmig de la vastitud
de l'espai, deixant-la una vegada més amb la mirada fixa sobre la lluentor —que
estava corroint la seva ment— provinent dels sols bessons del sistema de Tatoo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada