Jo Jedi (IV)

Anterior

4

Sabia que les raons del General Cracken per negar-se a donar-me la informació que volia eren bones i legítimes, i si jo hagués estat en la seva posició m'hauria resistit a tal petició de la mateixa manera. No obstant això, aquesta classe de freda lògica s'esfondrava davant la classe de fúria i dolor que estava sentint. Si simplement hagués pres una decisió i no hagués tractat de retardar les coses, Mírax no hauria desaparegut. Havia eludit la meva responsabilitat una vegada, i maleït fora si li fallava una segona vegada.

La meva amenaça de demanar-li-ho al consell governant de la Nova República no era una fanfarronada, però Cracken sabia que havia de témer poc. En teoria, qualsevol ciutadà de la Nova República podia posar-se en contacte amb un senador i, si el cas ho justificava, podia fins i tot aconseguir una audiència amb el Consell. En el meu cas, podia anar directament a Domen Beruss, el conseller corellià, i buscar una audiència des d'aquí. Estava bastant segur que el Consell em permetria parlar, però això encara em deixava molt lluny d'aconseguir el que necessitava del General Cracken.

Fins i tot abans d'anar davant el Consell, necessitava aconseguir el suport de diversos membres per poder tenir una oportunitat que s'aprovés la meva petició. En realitat sabia que era bastant probable que la meva petició fos rebutjada en nom de la seguretat, però si un parell de membres del Consell em recolzaven, podria guanyar de totes maneres.

Per aconseguir aquesta classe de suports, no obstant això, necessitava demanar favors als amics. La meva primera parada en aquesta cerca (almenys la meva primera parada després de tornar a casa i posar-me l'uniforme de servei) va ser l'oficina del General Wedge Antilles. No vaig trucar anticipadament, però l'assistent executiva d’en Wedge, tan empolainada i freda com era, va semblar acceptar que el fet que em deixés caure per allà era alguna cosa habitual.

L'essència de l'oficina de Wedge revelava molt sobre l'home que havia arribat a conèixer i en el qual havia confiat al llarg dels anys. Tota la paret de darrere del seu escriptori estava feta de transpariacer, fent l'efecte que treballava en una balconada. Li proporcionava una gran vista de Coruscant i, el més important, de molt cel. L'escriptori que li havien donat era prou gran com per aterrar un Ala-X, i Wedge el mantenia prou buidat com per poder aterrar-ne un. En la part esquerra de l'habitació, Wedge tenia un sofà, una taula baixa, i algunes cadires velles que haurien encaixat millor en el saló de reunions d'un esquadró.

—Espero no molestar-li, general.

Wedge em va dirigir un gran somriure que va retornar una mica de calidesa al meu interior.

—Corran, m'alegro de veure't. Ha passat molt temps.

Li vaig dirigir una salutació, després vaig encaixar la seva mà.

—Si que ha passat, general, massa.

Em va arrufar les celles i em va fer un gest cap al sofà apartat del seu escriptori. Ell va donar la volta des de darrere de l'escriptori i va agafar una cadira per asseure's enfront meu, deixant la tauleta baixa entre els dos. Em vaig adonar que s'assemblava a aquella amb la qual m'havia ensopegat en el meu dormitori i la meva canyella va palpitar comprensivament. Un munt escampat de targetes de dades d'informes militars històrics i publicacions d'arquitectura omplien la taula.

Wedge em va mirar acuradament mentre s'asseia.

—No necessites ser tan formal, Corran.

—Ho sento, Wedge —vaig forçar perquè un somriure acudís a la meva cara—. A l'esquadró vam entendre que el comandament et traslladés a operacions de la flota quan l'Emperador Renascut va amenaçar a la Nova República, i fins i tot durant els últims quatre mesos que vas estar volant per aquí traient enderrocs de les òrbites baixes perquè no s'estavellessin en caure i matessin a més gent aquí. Després, quan vas acceptar aquest càrrec en terra en lloc de tornar, bé, alguns ens preguntem si no t'hauries acostumat al so de «General Antilles».

Em va somriure d'aquesta manera fàcil i oberta que tenia, amb els seus marrons ulls relluint.

—Res m'agradaria més que tornar amb l'esquadró, però, ja saps, he passat els últims onze anys de la meva vida fent trossos les coses. Quan vaig tornar a Coruscant i vaig veure tot el que havia estat destruït aquí, i tota la gent que s'havia quedat sense llar, com tu i Mírax, no sé, alguna cosa en mi volia un canvi.

Wedge es va inclinar cap endavant en la seva cadira i un floc de cabell castany va caure sobre el seu front. Va agafar una de les targetes de dades de revistes arquitectòniques.

—En l'època en què vaig viure en l'estació de Gus Treta amb els meus pares, solia somiar amb tenir una casa en terra i construir edificis increïbles. La Rebel·lió i tota la resta es va posar per davant, i vaig oblidar aquest somni, però volar sobre la destrucció aquí ho va revifar. No sé si a partir d'ara em dedicaré a això, però ara com ara és una cosa que vull fer.

Part de mi volia protestar i convèncer-li que es tornés a unir a l'esquadró, però sonava tan feliç que no podia enfadar-me amb ell pel canvi de treball.

—Saps que ens alegraríem de tenir-te de nou amb nosaltres.

—Gràcies —Wedge va assentir i es va reclinar en la seva cadira—. Així que, què et porta per aquí? Has vingut només de visita?

Vaig empassar amb força.

—No exactament. Necessito un favor. Un de molt gran.

La seva rèplica va arribar amb una veu una miqueta més greu que abans.

—Què passa, Corran?

—Mírax ha desaparegut i necessito trobar-la. El General Cracken sap on estava l'última vegada que va informar, estava fent un treball per a ell en aquell moment, i no vol dir-me on estava.

Wedge va arrufar el nas.

—No vol que vagis corrent i comprometis la vida d'ella i la seva operació.

—Ho sé, però té problemes i haig d'ajudar-la. Vull saber si estaries disposat a parlar amb la Consellera Organa Solo i veure si ella m'ajudaria a demanar-li al Consell que li ordeni a Cracken que em doni aquesta informació —vaig intentar que la meva petició sonés raonable, però fins i tot mentre sentia les paraules, vaig saber que era una bogeria. Fins i tot si Wedge m'ajudava, el Consell mai em donaria el que volia. M'estava passant de la ratlla i ho sabia, però no tenia elecció.

Abans que Wedge pogués respondre, un home d'ulls brillants es va esmunyir a través de la porta de l'oficina. Estava mirant cap a l'assistent d’en Wedge.

—Només serà un segon i després me n'aniré de nou —va mirar a Wedge amb un somriure llibertí en la seva cara, tan ampla com un hutt i igualment plena de problemes—. Wedge, vols venir de viatge amb mi a Kèssel?

—Kèssel? Aquest és l'últim lloc al que creia que voldries anar —Wedge va parpellejar amb sorpresa—. Gràcies per la invitació, Han, però tinc obligacions aquí.

—Quines obligacions? Els droides de construcció funcionen sols. Pots venir amb mi i comprovar com els van les coses als qui vas deixar allà, com aquest Fliry Vorru —Han Solo va mirar més enllà de Wedge i en veure'm em va dirigir un ràpid assentiment—. Perdó per interrompre.

Wedge va passar la mirada d'ell a mi, llavors va somriure.

—No us coneixeu?

Vaig negar amb el cap.

—Conec al General Solo per la seva reputació, certament.

El somriure d’en Han Solo va romandre en el seu lloc.

—Ja no sóc un general, només un civil, gràcies.

Wedge va somriure amb picardia.

—No crec que aquesta sigui tota la reputació a la qual es refereix, Han. Aquest és Corran Horn. Va estar a SegCor.

Han va estendre una mà cap a mi.

—Llavors jo també et conec per la teva reputació. I al teu pare.

—Al meu pare?

El contrabandista més notable de Corèllia va assentir.

—Va estar darrere meu una vegada. Vaig haver d'acceptar una plaça en l'Acadèmia Naval Imperial per escapar d'ell.

Han Solo tenia la insinuació de presumpció en la seva veu que jo sempre havia associat als contrabandistes i criminals que es jactaven de les seves fugides pels pèls, i vaig voler odiar-li per això. Sabia que havia traficat amb espècia pels hutt, i això també era motiu per pensar que era una deixalla de l'univers. Fins i tot el fet que els corellians fossin sovint vistos com els enlluernadors infractors de la llei per la resta de la galàxia, principalment a causa de les seves proeses, era més que suficient per haver-se guanyat la meva enemistat eterna.

Però hi havia alguna cosa en els seus ulls i en la manera en què va encaixar la meva mà que em donava una pista de l'esperit honorable que s'amagava en el seu interior. Hauria estat fàcil encasellar-ho com res més que un mercenari que havia trobat la seva fortuna amb la Princesa Leia, però això negaria tots els patiments que havia sofert i l'esforç que havia invertit a lluitar contra l'Imperi. Quelcom en aquell home pugnava contra prendre el camí fàcil, contra abandonar als amics i abandonar les causes perdudes. Tal vegada era la voluntat de tenir èxit o la por al fracàs, tots dos o fins i tot més, però va fer que m'adonés que un catàleg dels seus crims i aventures no podien resumir a aquest home.

—Encantat de conèixer-li, senyor.

—Tu estaves a SegCor, així que se suposa que jo hauria de dir-te senyor —es va encongir d'espatlles—. Però les formalitats mai han estat el meu punt fort.

Wedge li va fer un gest a Han assenyalant una cadira, però l'home va romandre dempeus.

—Justament Corran m'estava demanant que parlés amb la teva dona per un assumpte molt important. Te’n recordes de Booster Térrik?

La cara d’en Han es va il·luminar.

—Booster? És difícil oblidar-ho. Era una llegenda entre els contrabandistes fins i tot abans que Corèllia es refredés per convertir-se en un planeta. No va enviar el teu pare a Booster a Kèssel?

Vaig assentir.

—Cinc anys.

Han va fer una ganyota.

—Això és molt temps en les mines.

Wedge va assentir.

—Corran es va casar amb la filla de Booster, Mírax.

—De debò? Per fi algú que té una família política tan interessant com la meva —Han em va mirar—. De què volies que Wedge parlés amb la Leia?

—Mírax ha desaparegut. Vull anar a per ella, però Airen Cracken no em dirà on estava quan va desaparèixer —em vaig encongir d'espatlles—. Esperava que el Consell pogués ordenar-li que em doni aquesta informació.

—La Leia podria ser capaç de convèncer-los d'això, però jo no apostaria molt per això, noi —els ulls marrons del contrabandista es van endurir—. Tan compassiva com la Leia pogués sentir-se per la teva causa, el fet és que la teva petició ocuparia un lloc bastant baix en la llista de prioritats de la Nova República. I, si penses en això de la mateixa manera en què ho hauries fet quan estaves amb SegCor, no poden passar aquest tipus d'informació al cònjuge d'un agent encobert.

Vaig baixar la vista fins al terra.

—Ho sé.

—De totes maneres —va dir ell, deixant que un to lleuger destenyís les seves paraules—, Intel·ligència de la Nova República no és l'únic lloc on pots trobar informació sobre la Mírax. Encara pilota el Rajada Púlsar?

Vaig aixecar el cap.

—Sí, senyor.

—Abans de sortir cap a Kèssel, on la Leia m'ha enviat com enllaç amb els presos donada la meva experiència a la zona, temptejaré una mica i veuré si s'ha albirat al Rajada en algun dels llocs usuals. Podria proporcionar-te un lloc per començar —els ulls d’en Han es van entretancar en la meva direcció—. Però això serà només si deixes tota aquesta cosa de senyor.

Vaig somriure malgrat mi mateix.

—Gràcies, Han. I jo sóc Corran, malgrat haver estat a SegCor.

Han va somriure.

—La galàxia és un lloc molt gran, així que la teva recerca no serà fàcil, però no espero que això t'importi molt.

—No m'importa.

—Que la Força t'acompanyi, llavors —va mirar a Wedge—. Estàs segur que no vols venir a Kèssel?

—La propera vegada, Han, però no ara —Wedge li va dirigir un somriure—. L'última vegada que vaig estar allà, que l'Esquadró Murri va estar allà, Moruth Doole no em va agafar molt afecte. Fes-te un favor i no m'esmentis.

—Rebut. Quan torni, et faré saber si he descobert alguna cosa, Corran —el pirata ens va llançar a tots dos una salutació ràpida—. Bon vol als dos.

Wedge i jo li vam veure girar-se i desaparèixer a través de la porta, vaig riure.

—Té molta personalitat, veritat?

Wedge va assentir.

—Del tipus que no oblides fàcilment.

—Això explica les recompenses pel seu cap —vaig sentir com el meu somriure retrocedia—. Wedge, una cosa, jo, eh, no sé si estàs planejant veure a Iella ara que estàs en terra, però si ho fas, no li preguntis per la Mírax. Ella treballa per a Cracken, i podria tenir informació, però no vull que es fiqui en problemes per donar-me-la.

—Ho tindré en compte —Wedge va arrufar les celles lleugerament—. Realment hauria de llançar-me amb ella, veritat?

Vaig somriure.

—Tots dos sembleu portar-vos molt bé. Pensava que a hores d'ara ja hauríeu formalitzat la vostra relació.

—Jo també ho hauria pensat —es va encongir d'espatlles incòmode—. Vaig intentar començar a sortir amb ella abans que el seu marit aparegués, més tard, després de la seva mort i de Thyferra i de l'Esquadró Espectre i de Thrawn...

—Ho sé, moltes coses han fet que les coses siguin dures. No obstant això, no hi ha res millor que una noia del nostre planeta natal per compartir l'univers amb ella.

—Certament tu i Mírax proveu això —Wedge va apartar la mirada amb una mica de tristesa—. Realment hauria de trucar-la i donar-li a les coses una altra oportunitat. Potser una vegada que aconsegueixi que tot això de la reconstrucció vagi bé pugui prendre'm una mica de temps.

—Com ha dit Han, la galàxia és un lloc molt gran, però no crec que trobis a ningú millor per a tu que ella —vaig forçar un maldestre somriure—. Una galàxia gran en la qual haig de buscar a la meva dona, mentre que la teva parella perfecta està molt a prop. La vida mai és fàcil, veritat?

—No, això és cert —els ulls d’en Wedge es van il·luminar i un somriure va començar a florir en la seva cara—. No obstant això, pot ser que tinguem un avantatge per solucionar el teu problema.

—A què et refereixes?

—Luke està aquí, a Coruscant. Hauries de parlar amb ell —Wedge va assentir solemnement—. Trobar la Mírax serà comparable a trobar un quark en una mola de deuteri, però si aquesta és la teva missió, tenir a un Jedi ajudant-te no és una mala manera de començar.

Següent