Jo Jedi (III)

Anterior

3

Vaig sortir del llit a trompades per l'altre costat i em vaig aixecar la pell de la canyella amb una taula baixa que hi havia allà. Li vaig donar una puntada, enfadat. Qui ha posat això aquí? Sabia que jo no l'havia posat allà perquè fins i tot un petit ensopec l'hauria fet bolcar i hauria escampat les targetes de dades apilades en ella tan fàcilment com ho havia fet la meva puntada.

Vaig mirar al voltant de l'habitació i en la tènue llum vaig veure tota classe de coses que no encaixaven en el lloc. Les holografies de les parets eren bastant plaents, i fins i tot eren escenes de Corèllia, però eren de localitzacions que jo no havia conegut al meu món natal. Qui ha construït aquesta paròdia de la meva llar?

Els meus peus es van embullar en els llençols que havia apartat i vaig caure sobre genolls i mans. El dolor de la canyella va trobar més aliats en els meus genolls i mans, i durant un instant el dolor em va proporcionar claredat mental. Les holografies, la taula i les targetes de dades, totes aquestes petites coses de l'apartament no eren meves, eren coses que la Mírax havia col·locat allà. Mírax, la meva dona.

Vaig observar tot el que ella havia portat allà per fer del nostre apartament una llar. D'alguna manera hi havia trobat reemplaçaments per a la majoria del que havíem perdut quan la nostra anterior llar va ser destruïda. Intel·lectualment, mentre mirava l'habitació, podia catalogar les seves contribucions a la decoració, i fins i tot podia recordar quan i on havia trobat ella les coses. Vaig mirar a l'armari i vaig poder veure la seva roba penjant allà. Em resultava fàcil recordar quan havia comprat aquest vestit, o on havia aconseguit aquella jaqueta.

Però no podia recordar res de les seves connexions amb aquelles coses. En mirar la roba no podia recordar quin vestit era el seu favorit. No podia recordar quina jaqueta considerava ella que la feia més prima, o quina brusa i quins pantalons considerava apropiats per fer negocis, i què es posava quan sortíem a divertir-nos.

Vaig estudiar l'holografia de l’Illa Vreni de Corèllia. Mostrava una petita illa coberta d'arbres, surant en un regirat mar mentre una tempesta s'aproximava. Inclinant lleugerament la meva mirada, vaig injectar llampecs en la imatge, una enorme forca triple que va enviar incomptables ramificacions guspirejant a través de les ones. La imatge era fantàstica i l'holografia era una obra d'art, però no podia recordar per què Mírax l'havia volgut. No sabia si havia conegut a l'hològraf, si havia passat algun temps en aquella illa, o si l'havia comprat com una inversió.

Mírax s'ha anat, i se m'estan escapant detalls de la seva vida.

Em vaig aixecar i vaig córrer cap a la sala d'estar. La llum vermella encara parpellejava en l’holoprojector. Vaig prémer l'interruptor amb la urgència d'un pilot ejectant-se d'un caça avariat. La seva imatge va aparèixer de nou i jo vaig somriure, però a mesura que parlava, el meu somriure va desaparèixer. Els incomptables matisos que llegia en la forma en què em mirava, i en el que deia, com modulava la veu i mantenia el seu equilibri, havien desaparegut. De la mateixa manera podria estar veient un anunci comercial d'una bella dona venent qualsevol cosa, des de lum fins a un viatge als complexos turístics d’Alakatha.

Vaig prémer un altre botó i vaig canviar l’holoprojector a manera de comunicació. Vaig marcar per trucar a la Caserna General de l'Esquadró. El cap i les espatlles d'un androide negre es van materialitzar, perdut en la foscor excepte per la lluentor dels ulls daurats en el seu cap en forma de petxina de cloïssa.

—Ha contactat amb la Caserna General de l'Esquadró Murri. Aquí M3. M'alegro de veure-li, Capità Horn.

—Jo també m'alegro de veure't, M3 —em vaig passar els dits pel meu curt pèl castany—. Vaig a fer-te una pregunta i vull una resposta clara... i la pregunta sonarà estranya.

—Entenc els paràmetres de la seva sol·licitud.

—Bé —vaig dubtar durant un instant—. És aproximadament la 1:30 del matí, Hora Galàctica Coordinada, veritat?

—1:31:27, per ser exactes, senyor.

Vaig assentir. Normalment trobava la servil adherència a la realitat d’M3 irritant, però just ara era el camí cap al seny.

—I jo sóc Corran Horn, veritat?

El cap de l’androide va retrocedir bruscament.

—Sí, senyor. Un moment si us plau... la seva impressió vocal encaixa amb el 99’4953 per cent de precisió, les variacions són degudes a l'estrès del viatge i al grau de descans.

—Entesos, bé, M3, molt bé —em vaig humitejar els llavis amb la llengua—. Aquí ve la grossa.

La imatge de l’androide es va inclinar cap endavant, expectant.

—Estic llest, senyor.

—Estic casat amb la Mírax Térrik, veritat?

Els ulls d’M3 van relluir.

—Oh, sí, senyor. Recordarà que vaig assistir a la cerimònia que el Comandant Antilles va dur a terme en el Lusankya, i posteriorment també vaig assistir a la cerimònia que van tenir aquí a Coruscant. Crec que Xiulador va fer un enregistrament hologràfic de la primera cerimònia, i sé que es van fer nombroses holografies de la segona.

Em vaig quedar esbalaït. Sabia que hi havia holografies de les cerimònies, però les havia oblidat. Les nostres còpies originals van ser destruïdes quan la nostra llar va ser arrasada, però la Mírax havia obtingut còpies noves del seu pare. Volia regirar el petit armari on les guardàvem i reproduir una immediatament, però vaig dubtar. No podia arriscar-me a trobar-les tan emocionalment buides com havia trobat la repetició del missatge de la Mírax.

—Es troba bé, Capità Horn?

Vaig arrufar el nas, després vaig assentir a poc a poc.

—No ho sé, M3. Està disponible el coronel?

Els ulls d’M3 centellejaren un moment.

—El coronel està en la seva oficina. Té una cita programada d’aquí a trenta minuts estàndard.

—Demana-li que la cancel·li o la posposi, si us plau. Haig de parlar amb ell —vaig mirar intensament a M3 com si pogués aconseguir arribar a l'interior del seu cervell robòtic i comunicar-li la meva urgència—. Mírax s'ha anat, vull dir que realment ha desaparegut, i haig de trobar-la. Estaré aquí en mitja hora. Horn fora.

Vaig arribar a la caserna general una mica més tard de l'esperat per culpa d'una total indecisió per la meva banda concernent a la roba. Vaig anar a posar-me qualsevol cosa, però vaig veure un munt de camises, pantalons i jaquetes que la Mírax havia anat portant per a mi i, sovint, havia transportat per tota la galàxia. Ho vaig intentar tant com vaig poder, però no vaig poder recordar què havia dit ella sobre res d'això. No podia recordar els seus somriures o rialles mentre em vestia, o el que havia dit mentre després m'ajudava a treure’m la roba. Cada camisa penjava allà com el fantasma d'un record, totalment bidimensional i sense vida.

Finalment em vaig posar alguna cosa damunt... al final va resultar ser una espantosa combinació d'estils i colors, però m'havia vestit en la foscor. Tenia tal aspecte turmentat que la gent de l’aerobús flotant m'evitava. Hauria agafat el nostre aerolliscador i sens dubte m'hauria estalviat una mica del temps que havia perdut vestint-me, però fins i tot tan fora de mi com estava, sabia que no havia de pilotar a través de la Ciutat Imperial fins i tot encara que el tràfic fos lleuger.

M3 no va fer cap intent per detenir-me en l'avantcambra del despatx d’en Tycho. Vaig passar com un raig pel seu costat, després em vaig aclarir la gola per cridar l'atenció i li vaig dirigir a Tycho una salutació tan nítida com vaig poder.

—Gràcies per rebre'm, senyor.

Dempeus darrere del seu escriptori, amb un enorme finestral de transpariacer emmarcant una vista del Palau Imperial darrere d'ell, Tycho era la viva imatge d'un pilot d'un holograma de reclutament. Amb l'esquena totalment recta, cintura de vespa, i pèl castany clar tallat curt i començant a mostrar una mica de blanc en les temples, em va retornar la salutació enèrgicament. La simpatia suavitzava els seus ulls blaus.

—M3 m'ha explicat el teu problema, encara que no m'ha donat molts detalls.

—Jo no li vaig donar molts a ell. Ho sento.

Tycho va negar amb el cap i va assenyalar una cadira enfront del seu escriptori.

—No és culpa teva —va mirar de nou cap a la porta—. Per això li vaig demanar al General Cracken que s'unís a nosaltres.

Em vaig tornar i vaig veure a Airen Cracken entrar en l'oficina. Encara que era més gran, no s'havia eixamplat per la zona de la cintura amb l'edat. El blanc predominava en el seu cabell, però vestigis del pèl vermell que li havia llegat al seu fill Pash encara s'acumulava en els costats i en la part de darrere. Els seus ulls eren verds, com els meus, però d'un verd més marí, la qual cosa no els hi llevava gens d'intensitat. Va esperar la salutació de tots dos, la qual cosa vam fer, i ens la va retornar enèrgicament.

Tycho va esperar fins que el general va agafar l'altra cadira i es va asseure, abans d'asseure's ell.

—De totes maneres, el General Cracken estava en la meva agenda, i és una trobada que no podia posposar.

—No, senyor —vaig dir mentre m'asseia. La primera vegada que m'havia trobat amb el General Cracken va ser a Coruscant, quan vaig aparèixer en el judici per traïció i assassinat d’en Tycho. La meva arribada va semblar sorprendre al general, però aquesta va ser la primera i última vegada que vaig veure que li enxampessin desprevingut per alguna cosa. M'havia demanat que li ajudés a negociar amb Booster Térrik la possessió d'un destructor estel·lar imperial, i jo havia fallat en aquesta missió bastant estrepitosament. Les infreqüents vegades en què ens havíem trobat des de llavors havien estat més satisfactòries, però la seva presència allà no em tranquil·litzava.

Cracken va somriure acuradament.

—Volia discutir amb el Coronel Celchu els informes d'intel·ligència que hem rebut de Phan Riïzolo, el capità del Ple de Botí. D'ell, en realitat, hem descobert molt poc que ens ajudi a tractar amb l'Odiós i a solucionar el misteri de la seva localització.

Vaig arrufar el nas.

—En realitat preferiria parlar sobre la meva dona...

—Ho sé, però això està relacionat, cregui'm, Capità Horn.

Es va inclinar cap endavant i va connectar un cable del quadern de dades que portava a l’holoprojector de la cantonada de l'escriptori d’en Tycho. Una imatge d'un destructor estel·lar imperial va quedar suspesa allà com si orbités al voltant del cristal·lí model d’Alderaan centrat en la vora més propera de l'escriptori.

—Aquest és l'Odiós, representat per velles holoimatges imperials perquè no tenim imatges actuals de cap qualitat acceptable. Al moment de la mort de l'Emperador, era part de les forces comandades per l'Alt Almirall Teradoc i va servir com a part de la flota amb la qual aquest va assegurar les seves possessions mentre l'Imperi s'esfondrava. Això va ser fa uns set anys. Després, fa aproximadament uns sis anys, Leònia Tavira sembla que va obtenir la seva possessió.

Cracken va prémer una tecla en el seu quadern de dades i la imatge va canviar a la d'una dona molt jove vestida amb un uniforme de l'Armada Imperial, amb la insígnia de rang d'una almirall. Havia vist suficients d'aquestes insígnies portades per autoproclamats senyors de la guerra com per fer-me pensar que l'Imperi les havia regalat en el funeral de l'Emperador, però mai havia vist una en algú tan jove. El seu pèl negre havia estat tallat a l'altura de la seva mandíbula, emfatitzant la seva joventut, però una ànsia ancestral brillava en els seus ulls violetes.

Vaig mirar a Cracken.

—És una nena.

—L'era —Cracken es va reclinar en la seva cadira—. Creiem que tenia setze anys estàndard quan va començar una relació amorosa amb el moff d’Eiattu IV, el planeta natal d'una antiga pilot de l'Esquadró Murri.

Tycho va somriure.

—Plourr. No vam saber que era part de la família governant del món fins que van venir a buscar-la perquè tornés i els guiés.

Em vaig concentrar per un moment.

—Ella va ser anterior a la meva època, abans que l'esquadró fos reformat i Coruscant fos conquerit. No em vaig adonar de qui era quan em vaig trobar amb ella a Corèllia, quan jo encara estava al SegCor.

—No obstant això, els informes de la Plourr de l'incident parlaven molt bé de vostè, Capità Horn —Cracken va unir les mans—. Leònia va demostrar ser ambiciosa, i després de la mort aparentment accidental de la dona del moff, ell es va casar amb Leònia. Llavors ell va sofrir un atac que li va deixar sense parla i paralitzat. A causa d'una al·lèrgia al bacta, recobrar la salut no va ser fàcil per a ell, però va treballar durament en la seva rehabilitació física. Va recuperar l'ús de les mans, una meta que, segons sembla, es va marcar per posteriorment apuntar-se amb un blàster i suïcidar-se. Leònia va assumir el seu títol i els seus deures, i va governar Eiattu IV fins que Plourr i els Murris la van forçar a fugir. Una cosa que va fer, amb una considerable porció de la riquesa del planeta.

Vaig sentir una esgarrifança baixant-me per l'esquena. Amb els anys hi havia escoltat incomptables històries de gent disposada a sacrificar a uns altres per la seva pròpia cobdícia. A SegCor fins i tot havia investigat a un parell d'aquests assassins vidus, però no eren res comparats amb la Leònia Tavira.

—Hi ha cap dubte que ella va eliminar al seu marit i a la seva primera dona?

Cracken va negar amb el cap.

—En la meva ment, no, però no hi ha evidències que provin que ho va fer. Des que va escapar en una llançadora d’Eiattu no hi ha rastre d'ella, fins que va tornar a creuar-se amb l'Esquadró Murri. En aquesta ocasió estava al comandament d'una petita banda de pirates que van provar ser d'alguna manera menys lleials que els Odis. Va fugir d'aquella confrontació i es va unir a Teradoc. Va obtenir l'Odiós d'ell per mitjans desconeguts i es va esvair excepte per ocasionals atacs per subministraments. Es va tornar més atrevida durant la campanya de Thrawn, i va aparèixer per primera vegada amb els Odis durant el retorn de l'Emperador. Ella era una preocupació menor durant aquella època, però va aprendre molt bé com manejar als seus pirates, obtenint la seva lleialtat.

Una imatge del Ple de Botí va reemplaçar l'holografia de Tavira.

—El que ha fet és forjar una coalició flexible de saquejadors i malfactors fins a convertir-los en una flota que mira cap a ella a la recerca de plans i coordinació. Ella els hi proporciona els horaris i els llocs de reunió, llavors fixa els cursos, descarrega els plans de batalla i utilitza la potència de foc de l'Odiós per suprimir les defenses planetàries. Després els seus aliats saquegen i cometen pillatge a plaer, transferint-li la meitat del que prenen. Llavors ella s'esvaeix i ells tornen als seus refugis, esperant la seva següent trucada.

Vaig arrufar el nas.

—Per què no hem anat en persecució de la seva flota? Rastrejar-los no pot ser tan difícil.

—No ho és. Sabem, de fet, que molts d'ells passen el seu temps a Nal Hutta, o amagant-se en múltiples i diversos amagatalls de contrabandistes al llarg de tota la galàxia —els ulls d’en Cracken es van entretancar—. Sense Tavira i l'Odiós, la seva flota s'esfondraria i eliminar-los seria simple. Amb la nau de Tavira intacta, no podem perseguir la seva flota tret que destinem suficients forces com per ser capaços de repel·lir una emboscada. Vostès van estar a K’vath. Teníem un creuer mon calamari i dos destructors estel·lars per prendre un creuer pesat i divuit tri-caces.

Tycho es va inclinar cap endavant i va descansar els colzes en el seu escriptori.

—No obstant això, el fet és, senyor, que no vam ser emboscats a K’vath.

—Ho sé, i aquest és un dels aspectes més preocupants de tot aquest assumpte —Cracken va sospirar, i jo vaig sentir una onada de fatiga escapar amb la seva exhalació—. La font que ens va assenyalar la incursió del Ple de Botí sembla estar vinculada a Tavira. Riïzolo diu que volia anar pel seu compte, així que va tallar les seves connexions amb Tavira. Diu que ha estat depenent d'ella de tota manera, que és pel que va poder comprar els seus propis Aferrats. Fins i tot va robar els plànols per encarregar-se de l'Estel Brillant de l'ordinador d'ella. Com vam escortar al transport de tornada a Coruscant, creu que només va tenir mala sort amb l'horari de la incursió, atès que nosaltres estàvem òbviament allà per escortar la nau, no per atrapar-li a ell.

Vaig negar amb el cap.

—No seria el primer criminal que es nega a creure que li han tendit un parany.

—És prou estúpid per creure que la poca informació que ha estat capaç de donar-nos li salvarà de la presó —Cracken va prémer una altra tecla en el seu quadern de dades—. Una de les coses més útils que ens ha donat és aquesta imatge actualitzada de la Leònia Tavira.

L'harpia estirada de la imatge prèvia va quedar enrere. Encara que encara molt jove, Leònia s'havia tornat més angulosa i molt més bella. Els seus penetrants ulls violetes desmentien el gentil somriure del seu rostre. El seu pèl havia crescut descontrolat i tenia un tall irregular, però el recollia amb un mocador vermell del mateix to que els quadrats escarlata de la seva jaqueta negra. Portava pistoles blàster en ambdós malucs, i els cinturons d'armes que circumdaven la seva cintura emfatitzaven el seu físic prim i petit. Les seves polaines negres se li enganxaven com pell sintètica, mentre que les botes blindades tancaven les seves cames dels genolls cap avall.

Vaig negar amb el cap.

—Sembla com si la vida li hagués ensenyat algunes lliçons de Cor de Gel.

Cracken esbufegà deixant anar un riure.

—Odio pensar en què s'hauria convertit Tavira si Ysanne Isard l'hagués pres com a aprenent. O fins i tot el Gran Almirall Thrawn, ja posats. Sembla aprendre de les seves experiències molt ràpid i molt bé, la qual cosa és part de la raó per la qual tenim problemes per localitzar-la. Com sospitàvem, i com Riïzolo ha confirmat, ella inicia els contactes, i no a l'inrevés. Cap dels pirates Odis coneix on oculta la seva nau o quan apareixerà. Només aquells individus reclutats com a tripulació de l'Odiós descobreixen aquests secrets, però aquest camí d'entrada és d'una sola direcció. Una vegada que se't convida a l'Odiós, no pots deixar-ho.

Tycho va estudiar la imatge de la Tavira, després va mirar a Cracken.

—Crec recordar algunes altres operacions llançades contra ella que no van donar fruits. Sospita que ella té fonts d'informació que li faciliten els nostres plans?

—Per descomptat, m'agradaria pensar que sí, coronel, perquè això significaria que podríem atrapar-la localitzant la seva font i donant-li dades falses —Cracken va obrir les seves mans—. Fins ara tots els esforços en aquesta àrea no han donat resultat. De fet, he tingut a Iella Wessiri coordinant els nostres esforços per localitzar a qualsevol espia que treballi per la Tavira, i tots dos saben com d’escrupolosa que pot arribar a ser.

Vaig somriure. Iella havia estat la meva companya a SegCor i havia estat la cap de recerca de l'acusació en el judici per traïció de Tycho.

—Si ella no pot trobar a un espia, és que no n’hi ha.

—Una conclusió que em veig obligat, de mala gana, a acceptar —Cracken va negar amb el cap—. D'alguna manera Tavira sembla saber quan ens hem preparat per una de les seves incursions i la suspèn. No hem estat capaços de desentranyar cap patró de conducta que ens apunti cap a ella, així que hem hagut de dependre més i més de mètodes poc ortodoxos per tractar de localitzar-la.

Es va tornar per enfrontar-se a mi i el gel es va cristal·litzar en les meves entranyes.

—Part d'aquests esforços involucren la Mírax.

Em vaig deixar caure contra el respatller de la cadira, sentint-me sobtadament tan vell com la mateixa galàxia.

—Sé, d'alguna manera, que no està morta, però no puc sentir més. Què sap, general?

—Sé molt poc, i part del que sé no puc dir-li-ho.

Tycho va arrufar les celles.

—És la seva dona, general, i ha desaparegut.

—Ho sé, coronel, i sé on podria estar.

Cracken va aixecar les mans per tallar qualsevol comentari d'algun dels dos. No necessitava haver-ho fet per mi perquè em sentia com si tots els meus ossos s'estiguessin convertint en líquid i el simple acte de respirar gairebé era més del que podia manejar.

—Mírax va venir a preguntar-me què podia fer per ajudar a acabar amb els atacs dels Odis. Va resultar que un client seu, un col·leccionista d'antiguitats, havia perdut diversos objectes de valor quan una de les incursions dels Odis va copejar una casa de vacances que tenia. Volia recuperar els objectes i estava interessat que la Mírax fes algunes recerques. Ella va venir a oferir-me els seus serveis, fent-me notar que tal historia de cobertura podria permetre-li anar on la meva gent no podia. Li vaig explicar que els Odis podien resultar molt perillosos, però ella estava disposada a acceptar el risc... i va decidir viatjar sola, ja que no volia que un copilot corregués tal perill. Va dir que quan més aviat possible fossin eliminats els Odis, menys hauria de preocupar-se per la possibilitat que matessin als Murris, i així ella i vostè podrien tornar a les seves vides.

Inconscientment vaig tancar les meves mans fins a convertir-les en punys i vaig lluitar per detenir les llàgrimes que amenaçaven amb escapar dels meus ulls. Si no hagués posat la destrucció dels Odis com a condició per prendre la nostra decisió sobre tenir un fill, ella mai s'hauria arriscat. Hauria d'haver esperat això, hauria d'haver sabut què faria ella. Mai ha estat de les qui es queden sense fer res quan alguna meta se'ls hi resisteix.

O sí? Amb aquesta pregunta, amb la meva comprensió que no recordava prou d'ella com per respondre-la, van arribar les llàgrimes. Vaig voler disculpar-me, però el nus en la meva gola va ofegar les meves paraules. La meva boca es va obrir de cop en un crit silenciós, llavors vaig copejar amb el puny dret el braç de la meva cadira i vaig tancar la boca de cop. Vaig xarrupar, em vaig assecar les llàgrimes, després em vaig asseure dret una altra vegada.

—Si us plau, perdonin-me —vaig clacar.

—No hi ha res que perdonar, Corran —Tycho em va dirigir un somriure valent—. T'ho estàs prenent molt millor del que m'ho hauria pres jo si tingués les mateixes notícies de la Winter.

Cracken va allargar una mà i em va donar uns copets en el genoll.

—Pel que fa a la seva sensació de què la Mírax ha desaparegut, jo no estaria excessivament alarmat, Capità Horn. S'ha retardat una mica a informar, però no tant temps com perquè vegi la necessitat d'assumir el pitjor.

—No ho estic assumint, senyor —vaig obrir els punys i vaig baixar la mirada a les meves mans buides—. Ella s'ha anat. No està morta, només ha desaparegut! Estava dormint i la vaig sentir cridar el meu nom, i llavors s'havia anat.

Cracken va aixecar el cap.

—Creu que va ser més que un malson?

—No va ser un malson.

—Llavors, part de la seva herència Jedi?

Em vaig detenir i vaig pensar. Mantenia alguna classe de connexió inconscient i sense entrenar amb la Mírax a través de la Força? No sabia si això era possible.

—No ho sé, general, només sé que ha desaparegut. Ja no puc sentir-la —vaig mirar a Tycho—. Digues-me que tu pots sentir la presència de la Winter, si us plau.

Tycho va somriure ràpidament.

—Crec que sé el que vols dir, Corran, i puc sentir la seva presència quan estem junts, però no és alguna cosa constant. Ella està fora cuidant de l’Anakin Solo i no tinc ni idea d'on està o com li va. Coneixent-la, assumeixo que està bé. No obstant això, no puc dir-te que tingui el mateix vincle amb ella que el que tu comparteixes amb la Mírax.

—Gràcies per la teva honestedat —em vaig tornar cap a Cracken—. Digui'm on estava l'última vegada que va saber d'ella.

El general va negar amb el cap.

—No puc.

—Ha de fer-ho.

—No puc i no ho faré, Capità Horn —la cara de Cracken es va tornar hermètica—. Pensi en això per un minut. Tinc agents establerts que són molt vulnerables...

—És la vulnerabilitat de la Mírax la que em preocupa.

—Això ho sé, home, no cregui que no ho sé —un tall es va lliscar en la veu de Cracken i va tallar a través de la meva ira—. Ella està en la mateixa posició en la qual va estar vostè quan els vam inserir a vostè i als Murris aquí, a Coruscant. Si li dono aquesta informació i va darrere d'ella, podria causar que aquells que estan tractant amb ella pensin que se'ls ha tendit un parany. Ha de confiar en ella i confiar que farà el correcte.

—I si això no és suficient? —vaig descobrir que les meves mans s'havien transformat en punys una altra vegada, així que les vaig forçar a obrir-se de nou—. Pot no voler donar-me aquesta informació, general, però li poden ordenar que ho faci.

—Només el consell governant de la Nova República pot fer-ho.

Li vaig mirar tan durament com vaig poder.

—Estic disposat a demanar-los que em donin aquesta informació. El que he fet per la Nova República pot haver envellit una mica, i res és més enutjós que un heroi de l'ahir, però cremaré qualsevol avantatge polític que tingui per salvar la Mírax.

Cracken em va arrufar les celles.

—Però si ni tan sols sabem encara si necessita que la salvin.

—Vostè no ho sap, general, jo sí.

Em vaig posar dempeus i els vaig oferir a tots dos homes una salutació.

—Els respecto molt a tots dos, i no pretenc ser insubordinat, però la meva dona té problemes i jo vaig a ajudar-la. M'agradaria comptar amb la seva ajuda, però si no, no intentin detenir-me.

Següent