Luke Skywalker i les ombres de Mindor (i Inf)

Anterior

INFORME

Geptun es va passar un dit per sota del coll de l'uniforme i va fer una ganyota de desgrat en trobar-lo humit. La veritat és que en els allotjaments d’Skywalker feia una calor molt desagradable. No obstant això, va seguir vagant per la sala d'estar, malgrat el fet innegable que allò només li feia suar més. Seguia vagant perquè quedar-se senzillament assegut, tal com havia descobert, li resultava intolerable.

Com era possible que estigués tan nerviós? Imagineu-vos-ho, a la seva edat, després d'una vida tan llarga i variada, trobar-se gairebé aclaparat pel que només podia descriure's com la vanitat de l'autor.

Estava completament desconcertat per com de desesperadament que desitjava, el molt que necessitava, que a Skywalker li agradés la història.

L'expressió en la cara de l’Skywalker quan el jove Jedi va tornar a la sala d'estar, indicava bastant clarament que en això, com en moltes altres coses, Geptun estava destinat a portar-se una decepció.

Skywalker pràcticament li va llançar l’hololector.

—Què és... aquesta porqueria?

—Ah —Geptun es va asseure en un sofà amb un sospir llarg i lent—. No és del seu grat, llavors?

—Del meu grat? Del meu grat? —Skywalker es va posar vermell; les venes li sobresortien en el front per l'esforç que dedicava a controlar el que era clarament una ira considerable—. És espantós. És el pitjor que he llegit mai!

—Ah —Geptun es va inclinar cap endavant i va recollir lentament, i una mica trist, l’hololector—. Bé. Sento que no li agradi. En aquest cas, bé, me’n vaig.

—No —encara que no era un home corpulent, Skywalker semblava més alt que ell—. Et vaig contractar per investigar. Et vaig contractar per escriure un informe. Una acusació. I em portes això? Sembla un d'aquests maleïts holothrillers!

—Bé... si —va dir Geptun—. Això té un motiu.

Allò va fer que Skywalker es detingués en sec.

—Què?

—He, bé... —Geptun va tossir—. He venut els holodrets.

Skywalker es va enfonsar en la seva cadira. La seva cara va passar de l'enrogiment a la pal·lidesa.

—No m’ho puc creure.

La decepció inicial d’en Geptun ja s'havia dissipat i era per naturalesa immune a la vergonya.

—No ens vam entendre? Per què creu que vaig acceptar aquest encàrrec?

—Per diners —li va etzibar Skywalker—. Però no vaig a pagar-te per això.

—Això mateix. La productora d’holothrillers m'ha pagat deu vegades més del que anava a pagar-me vostè... I això només pels drets de producció; també rebré un percentatge dels beneficis. Els has agradat tant que ja m'han signat una opció per les meves dues properes aventures de Luke Skywalker.

—Les properes dues...? Si us plau, digues-me que estàs bromejant.

—Sóc conegut per bromejar —va dir Geptun—. Però rarament sobre negocis i mai sobre diners.

—Ho tenies planejat —li va acusar Skywalker—. Tenies això planejat des del principi.

—Oh, sí. Sí, per descomptat.

Tota la ira de l’Skywalker havia desaparegut. Ara només semblava cansat. Molt cansat i molt més vell del que era.

—Et vas molestar si més no a investigar?

—Per descomptat —va dir Geptun—. La versemblança és fonamental. Subscric fins a l'última paraula.

—Versemblança? Jo no vaig derrotar a Kar Vastor en combat... Ni tan sols vaig combatre amb ell. Kar estava aterrit i confós. Després de mossegar-me va sortir corrent. No li vaig tallar els braços amb la meva espasa de llum i ni tan sols sé que és un «vibroescut».

—M'he pres algunes llibertats —va dir Geptun—. Digui-li llicències artístiques.

—És... és tan... —Skywalker va sacsejar el cap amb impotència; per un moment Geptun va témer que es posés a plorar—. Fas que sembli una espècie d'heroi —la paraula desprenia repugnància.

—Vostè és un heroi, general. Confiï en mi sobre això, almenys. En tota la meva vida he conegut exactament a quatre herois, i un d'ells és vostè.

—No em diguis general.

—Perdó?

—He dimitit. Ja no sóc soldat. Ni tornaré a ser-ho.

—Ah. I què és llavors?

Skywalker va baixar els ulls.

—Tots aquells homes... jo els vaig matar. A tots.

—No tenia elecció.

—Sempre hi ha elecció.

—Si això fos cert —va dir Geptun—, la seva va ser correcta. D'això tracta aquesta història. No ho entén? Ara vostè és més que un home. És un símbol de tot el que té de bo la galàxia.

»No veu tot el bé que pot fer aquesta imatge de vostè en aquesta horrible guerra civil? Li dóna esperances a la gent. Vostè va donar un exemple del que poden aspirar a ser. Pel mer fet d'existir, vostè fa que la gent vulgui ser millor del que és.

—Però aquest no sóc jo. És un tipus inventat amb el meu nom. Un heroi d’holothriller. Un príncep de conte.

—Si vostè ho diu.

Skywalker es va tapar la cara amb les mans i durant una bona estona es va quedar allà assegut, en silenci i immòbil. Finalment va dir:

—No has escrit gens sobre el meu comiat d’en Nick.

—No. Massa anticlimàtic. La història necessitava un final bonic i net. M'agrada el seu droide astromecànic. Crec que acabaré amb ell.

—En la llançadora, més tard, després que li preguntés a Nick per un investigador i ell em parlés de tu, just abans que Aeona i Nick desenganxessin... Nick em va recordar que mai li havia dit quin era el meu «millor truc». Saps què li vaig dir? Li vaig dir que acabava de veure’l.

Skywalker va aixecar el cap d'entre les seves mans amb una mirada taciturna. Ferida. Plena d'ombres.

—El meu millor truc és fer una cosa, un petit moviment, una simple elecció, i matar a milers de persones. Milers.

Geptun va assentir evasivament. Després d'un moment, va dir:

—A un dels herois que li he esmentat li agradava dir: els Jedi no són soldats. Som guardians de la pau.

—Guardians de la pau —va murmurar Skywalker—. Sí. Sí, m'agrada. Crec que tens raó. Som la llum en la foscor.

—Poètica metàfora.

—No em sorprèn que t’agradi, és teva. Però crec... crec que no és una metàfora. Crec que és la pura veritat.

—Jo l'única cosa que faig —va dir Geptun—, és compartir aquesta llum amb tota la galàxia. M'agradaria que m'acompanyés en aquesta empresa.

—Suposo... —Luke va respirar profund i va exhalar—. Potser tinguis raó. No pot fer-li mal a ningú.

—Bé... —Geptun va canviar de postura en el sofà. Tenia la incòmoda sensació de què anava a fer alguna cosa que detestava: dir la veritat.

Quelcom en Skywalker semblava provocar aquella reacció en ell.

—Deixa'ls explicar les seves històries —va dir Skywalker—. Deixa'ls que facin holothrillers i el que vulguin. No té importància. Cap de les històries que la gent explica de mi pot canviar qui sóc en realitat.

—Sí —va dir Geptun enèrgicament—. Però poden canviar qui la gent creu que és. I això, jove amic, pot fer un dany considerable. Fixi's en Luke Skywalker i la venjança del Jedi.

Luke va assentir pensativament.

—Suposo... suposo que si la gent de totes maneres pensa explicar històries sobre mi, hauria d'assegurar-me que expliquin el tipus d'història adequada.

—Mai tindrà motius per queixar-se de les meves, almenys. Però no vagi a creure el que expliquen de vostè.

—No has de témer per això —va dir Luke—. No sóc molt lector i els holothrillers m'avorreixen. Però hi ha un parell de canvis que vull que facis.

—De debò? Als meus productors els agrada com està.

—Si vaig a veure'ls i parlo amb ells, pot ser que canviïn d'idea. Potser canviïn d'idea fins i tot sobre fer la producció.

—Oh, si us plau. Després de tots els diners que ja han invertit en això?

—Puc ser —va dir Luke suaument—, sorprenentment persuasiu.

—Ah, sí, suposo que sí —Geptun va sospirar—. Molt bé. Quins canvis?

—Fas que les morts dels soldats ombra sembli gairebé un accident. Com si jo no sabés que anava a passar. Però ho sabia. Sabia el que estava fent. La història ha d'explicar-ho.

—Bé...

—Aquest combat entre espasa de llum i «vibroescut»? És massa. És estúpid. A més, qui vol veure'm derrotar a un altre vilà amb la meva espasa de llum? No creus que això està quedant antiquat?

—Pot —va admetre Geptun —podem ficar una mica més de veritat aquí.

—I després està Aeona Cantor. Jo no estic interessat en ella... és la núvia d’en Nick, fi de la història. A més, no és el meu tipus. Massa aspra. I no m'agraden les pèl-roges.

—M'ho apunto. I què va ser de Nick i Aeona? I de Kar?

Luke es va encongir d'espatlles.

—Nick creu que Blackhole segueix viu.

—De debò?

—Això és el que em va dir. Kar i ell creuen que tenen comptes pendents que saldar. I si Blackhole realment segueix viu, tenir a Nick, Kar i Aeona trepitjant-li els talons li mantindrà molt ocupat guardant-se l'esquena com per tenir temps per a maldats. Ara, escolta, en la història... alguns dels símils que utilitzes... bo, no sóc un crític literari, però...

Geptun va sospirar i va recollir de mala gana l’hololector. Tenia la sensació de què aquell anava a ser un procés llarg i dur, les reescriptures, va pensar, són un fastigueig.

FI