CAPÍTOL XIX
Per variar, per primera vegada Han se sentia força bé per haver
vingut a Tatooine. Sense un preu pel seu cap, sense la malaltia de la
hibernació, sense Jabba el Hutt... tan sols això, feia que el planeta semblés
un paradís assolellat. Es trobava muntat sobre la vora d'un àgil hoverscout
volant a tota marxa cap al cor dels Erms de Jundland, mentre que les ombres
vespertines començaven a camuflar els penyals en el fons del canó, i amb la
dona més bella de la galàxia agafada a la barra de xoc al seu costat.
Potser la Leia havia estat pensant en les mateixes coses... i
també, en com havia estat a punt de perdre a Han novament. Ara estava
preocupant-se constantment per ell, oferint-li aigua, verificant que estigués
suficientment fresc, i en general, demostrant-li que l’estimava amb un centenar
de petits detalls.
No era que li molestés, però Han no arribava a entendre la
raó. Ell havia estat comportant-se com un hutt des que van tornar de Dathomir,
tractant al Consell Provisional com si fos el seu rival, i exigint-li escollís
entre tots dos.
I llavors, quan ella l’havia preferit a ell per sobre del
seu deure, allà en la caverna, ell finalment havia comprès que tot s'havia
tractat d'un catxa que no podia donar-se el luxe de guanyar. Renunciar al
Consell, donaria a la Leia una gran excusa per exigir el mateix tipus de sacrifici,
i tard o d'hora, Han hauria de renunciar a alguna cosa a canvi, potser a les
altes apostes en el sàbacc, la seva passió pels viatges, o possiblement fins i
tot el mateix Falcó. De qualsevol
cosa que es tractés, ell sabia que no podria rendir semblant part de si mateix
i romandre sent qui era, de la mateixa forma que la Leia —ara ho comprenia—, no
podria renunciar a continuar amb el seu treball en el Consell, i seguir sent la
dona que ell estimava.
No obstant això, malgrat tot, Han realment no desitjava que
els imperials posessin les seves mans sobre el codi clau. Qualssevol que fossin
els seus sentiments pel que fa al Consell Provisional —els quals seguien sent
ambivalents, almenys pel que fa a la Mon Mothma i als altres que havien estat preparats
per condemnar-la a un matrimoni per interès—, Han estimava a la Nova República,
i s'odiaria a si mateix si permetés que els seus sentiments ferits, li costés
un dels seus més efectius i millor guardats secrets.
Però Han no pensava admetre res d'això. Estava gaudint de
les atencions en grau superlatiu... encara que s'estava cansant de sentir-la
dir:
—Vigila, criador de nerfs.
Gairebé tan bé com totes les atencions que rebia per part de
la Leia, era que Han finalment s'havia tret de damunt als squibs. Amb el nucli d’engegada
del reptador de la sorra amagat en la badia de càrrega del hoverscout, Grees i
els seus compatriotes encara haurien de seguir en la caverna, lluitant per
posar en línia el nucli del reactor, per quan Herat tornés amb els seus
companys de clan a fi d'enterrar als seus morts i reclamar la seva propietat.
Fins i tot els imperials estaven comportant-se com
s'esperaria d'ells. Deu minuts després que Han i els altres s'haguessin separat
de Borno, un trio de caces TIE havia començat a circumdar les posicions dels askajians.
Vint minuts després —temps pel qual la partida de Solo ja es trobava a setanta
quilòmetres de distància—, l'esperada llançadora d'assalt havia fet la seva
aparició en escena. Han probablement mai sabria si els imperials havien enviat
una esquadra per capturar a Borno —i en aquest cas, si havien tingut èxit—,
però la llançadora només havia romàs alguns pocs minuts sobre el terra abans de
sortir disparada cap al cor del Gran Chott.
Ara Herat estava guiant a Han i als altres a través d'un
laberint de profunds canons i estretes goles, on hauria estat difícil
—pràcticament impossible— per a un satèl·lit espia, poder localitzar-los. El
seu objectiu, com els havia explicat la jawa, era un oasi localitzat en les
profunditats del territori dels tusken, una vila fantasmal secreta localitzada
a l'altre costat de les muntanyes. Allà on tota una tribu sencera de la Gent de
les Sorres, havia estat trobada morta, tallada a trossos per un iracund
fantasma —o almenys, així ho creia la Gent de les Sorres. Al moment actual,
tots els incursors tusken s’aturaven allà per oferir-li els seus presents i fer
sacrificis abans de deixar la zona. Herat els va assegurar que la Gent de les
Sorres tenia la intenció d'oferir a Kitster i la seva pintura en aquest
«fantasma». Tot el que Han i Leia necessitaven fer per recuperar el Crepuscle
dels Kíllik, era esperar fins que els tuskens s'haguessin marxat, i llavors
s'acostarien i es farien amb ell.
Però si el que pretenien era salvar al seu amic, haurien
d'eludir als sentinelles tusken, i infiltrar-se dins de la vila, esperant no
ser assassinats. Si aquesta era la seva intenció, Herat esperava que ells
comprenguessin si ella preferia esperar en el hoverscout, amb els motors
encesos i el canó blàster amartellat.
Assumint que les coses anessin de la millor manera, Han va
pensar que podrien estar a bord del Falcó
a l'alba... amb el temps suficient per informar de l'èxit de la seva missió a
Mon Mothma. Van continuar passejant a través dels canons per una altra hora
més, abans que Herat finalment els conduís cap als voltants d'un estret barranc
excel·lent, i llavors van haver d'escalar-ho fins arribar a un ampli altiplà de
maresa pintada de carmesí i rovell pels sols que començaven a ocultar-se.
Han va frenar el hoverscout just sortint del barranc.
—No estic molt segur d'això —els va dir—. Seria molt més
fàcil per a un ull imperial poder detectar-nos enmig de l'altiplà.
Herat va balbotejar una resposta de deu segons.
—Diu que és l'únic camí —va replicar C-3PO—. Però que estem
a una gran distància del Gran Chott, i que no hi ha molt tràfic de lliscants
per aquí.
—Hubaduja —va
afegir Herat.
—Tan sols dos o tres vehicles per setmana.
Han va mirar la Leia, qui continuava aferrada a la barra de
subjecció amb una mà, els artells de la qual estaven posant-se blancs.
—Què és el que penses? —li va preguntar.
—Sí, anem per fora, on podries manejar aquesta cosa realment
ràpid —va sacsejar el cap—. Per què m'ho estàs preguntant? No sé on queda
aquest «oasi del fantasma».
Finalment va deixar anar la barra de subjecció, i va activar
l’holomapa que hi havia a vora del hoverscout, el qual immediatament va mostrar
el nombre SSC17 en el mig. Un instant després, va aparèixer una holografia en
tres dimensions de tota l'àrea circumdant al voltant d'aquest nombre,
projectant la imatge del vehicle SSC17 sobre la vora d'un altiplà en forma de
cranc, i el laberint de canons pels quals havien discorregut, delineat per
darrere d'ells amb gran detall. Només hi havia altres tres senyalitzacions en
el mapa, una al capdavant de la pantalla que mostrava sis edificacions, amb el
rètol d'ASSENTAMENT, un al costat de l'altiplà pel costat de la Leia que deia
ERMITA-ABANDONADA, i una tercera, sobre el costat d’en Han, i prop de les
canviants sorres del Gran Mar de Dunes, marcada com a MONESTIR/PALAU: OCUPANTS
DESCONEGUTS.
Han va col·locar un dit sobre l'holografia, i el va detenir
sobre l'assentament.
—Herat, és aquest el lloc?
La jawa va contestar, i C-3PO va traduir:
—Està segura que li pot garantir que el reptador de la sorra
del seu clan encara estarà allà, en la caverna, per quan ella aconsegueixi
tornar, Capità Solo? Ella està més que nerviosa pel que fa als squibs.
Chewbacca va preguntar si hi havia un motor d’engegada de
recanvi a bord.
—No —va ser la resposta.
—Llavors, allà es quedarà. Què és el que podrien fer els
imperials amb una fàbrica recicladora rodant?
Han va moure el seu dit sobre l'holografia.
—És aquest el lloc, o no? No podem deixar aquest holo-mapa
encès tota la tarda. No vam tenir temps per desactivar el transponedor.
—Què no van tenir temps per...? —va panteixar la Leia—.
Podries haver-ho esmentat abans que em deixessis encendre-ho.
—Relaxa't —va dir Han—. És un transponedor imperial. Fins i
tot si l'operador pogués detectar el senyal, no aniria a preocupar-se molt per
ell.
Herat xiulà dubitativament, i després va continuar.
—Diu que l'oasi està més enllà de Wayfar, i més en direcció
cap a la llar del vell Kenobi. El nostre transport ha d'estar aproximadament a
un terç...
—Kenobi? —va repetir la Leia—. La llar d’Obi-Wan Kenobi?
No s'havia adonat que estaven tan a prop.
La jawa va sacsejar el cap, i els va explicar que es
tractava del lloc que li havia pertangut al vell Ben Kenobi.
—Ella diu que ell ja no està allà des de fa cert temps —va
afegir C-3PO—. Però estic segur que es tracta del mateix lloc. L'amo Luke va
cometre el mateix error quan...
—Ja ho vam entendre, Lingot d'Or —Han va moure el seu dit
cap a la direcció que els havia indicat—. És per allà, veritat?
Herat va xisclar que ho era. Han va traçar un punt de
referència en el compàs, després va apagar l’holomapa. Mirant a través de
l'altiplà, Leia va murmurar alguna cosa per a si mateixa sobre Luke, Obi-Wan, i
els pensaments que la inundaven en aquest moment.
Una parada en la llar d’Obi-Wan estava fora de tota
discussió. Leia ho sabia. Amb els imperials caçant-los, amb Kitster preparat
per ser sacrificat en la vila del fantasma, i amb l'Esquadró Wraith a punt de
ser cridat de retorn abans de completar la missió en Askaj, no tenien temps per
a distraccions col·laterals. Però no podia deixar de pensar en l'ermita. El
camí de Luke com a Jedi havia començat allà, i una vegada, ell li havia dit que
va descobrir que era un bon lloc per meditar les coses que estaven ocorrent.
Les poques vegades que la Leia havia estat allà, ella havia
sentit el mateix, i meditar les coses que estaven ocorrent, era alguna cosa que
ella sentia que necessitava fer cada vegada més. Les trobades amb els vells
amics del seu pare, el diari de la seva àvia, les visions —o al·lucinacions, o
qualsevol cosa que fossin—, eren massa coses com per ser ignorades. La Força
estava tocant-la d'una forma en què mai ho havia fet amb anterioritat. Tal
vegada només es tractava del seu pare, arribant fins a ella de la mateixa forma
en què ho havia fet a Bakura, buscant el perdó que ella s'havia refusat a
atorgar-li en aquell moment. Tal vegada es tractava d'una resposta a totes les
etapes de transició que havia estat afrontant a través dels últims anys
—d'heroïna de la Rebel·lió a servidora pública, de princesa a ambaixadora d'un
món perdut, de dona soltera a casada—. O potser es tractava del sistema de
Tatoo mateix —els sols bessons exercint alguna influència peculiar sobre el seu
llinatge Skywalker, de la mateixa forma en què de vegades es posaven
impossiblement lluminosos o jugaven un sàbacc electrònic amb els sistemes de
sensors de les naus espacials. Ella no era tan beneita com per pretendre
ignorar-ho.
El que Leia en veritat sabia, era que no podia demanar a Han
que la portés a la llar d’Obi-Wan. Cada hora de retard per arribar a l'oasi,
incrementava la possibilitat que Kitster Banai pogués ser sacrificat a
l'esperit fantasmal, i que els imperials poguessin trobar-los novament, i ella
no podria posar als altres en perill per intentar resoldre els seus propis
sentiments en conflicte. No importava quant poderosament estigués començant a
sentir que hauria de fer-ho.
A més, Leia tenia una altra forma d'explorar la seva
connexió amb aquell lloc, i amb el seu propi passat. Ara que Han finalment
havia establert una trajectòria directa, i que tenien unes tres hores més abans
per arribar a l'oasi, semblava un bon moment per reiniciar la revisió del diari
de la seva àvia. Inclusivament podria ser una forma d'abstreure la seva ment de
la manera en què Han estava pilotant el vehicle.
21:18:16
—El dia d'avui, vaig
arribar a casa només per trobar a Cliegg Lars esperant en les meves escales,
amb una enorme caixa de productes de la seva granja: pallies, una carabassa
hubba, bloddles[1],
podpoppers[2], i
fins i tot un cerrameló. Va dir que els preus estaven baixos a Mos Eisley, per
la qual cosa havia decidit provar sort aquí, però jo crec que tenia una altra
raó per venir fins aquí... almenys, així ho espero. Ell em va ensenyar com
retirar cremant les espines del cerrameló[3], i el
vam compartir en el sopar. No sé si jo alguna vegada hagi provat alguna cosa
tan dolça amb anterioritat.
—Quina cosa estàs escoltant? —li va preguntar Han.
Leia es va sentir contenta de comprovar que ell mantenia els
seus ulls enfocats en el camí, a través del finestral, ja que la nit estava
caient i ells estaven volant a una velocitat que únicament Han Solo podia
considerar que podia ser segura.
—Aquesta veu em sona vagament familiar.
—Hauria de ser-ho —li va contestar Leia—. Li pertany a Shmi
Skywalker, la meva àvia.
Han va observar la falda de la Leia.
—La teva què?
La jawa va entrar en pànic, balbotejant.
—Estrelles, Ai mare! —va cridar C-3PO—. Serem aixafats...
Chewbacca va deixar escapar un grunyit per renyar-li, i Leia
va aixecar la mirada per veure un plomall de pols cap endavant, el qual
ràpidament s'estava transformant en un núvol.
—D'acord, no deixin que se'ls estarrufin els pèls —va dir
Han.
Com qui no vol la cosa, es va encaminar directament cap a la
part més densa del plomall de pols, i a través de la finestra d’en Han, Leia va
poder albirar les voletejants cues rematades en protuberàncies d'una dotzena de
galoomps[4]
salvatges. El hoverscout va emergir per l'altre costat del núvol, i va
continuar amb el seu camí.
—La teva àvia? —li va preguntar Han, aquesta vegada,
mantenint la vista al capdavant.
Leia li va explicar la importància del diari i com havia
arribat fins a les seves mans.
Han va sacsejar el cap, producte de la sorpresa.
—Això ha de significar alguna cosa, sabent qui era la teva
àvia.
—Només si no acabem aixafats contra el cul d'un bantha.
Leia va girar el diari de manera que ell no pogués
visualitzar la pantalla.
—Mantingues la mirada en el... bo, en el que sigui que hi
hagi allà fora.
—Tan sols mantingues alt el volum. També m'interessa.
A la Leia no se li va escapar l'enveja en la veu d’en Han.
Ell no tenia ni idea de qui podria haver estat la seva pròpia àvia; ell havia
estat criat a bord d'una nau independent sense saber qui havien estat els seus
pares veritables, i la cosa més propera a una àvia que mai havia conegut, era
Dewlanna. Aquesta era una altra cosa que tots dos tenien en comú, segons
suposava ella... i aquesta probablement era part de la motivació per al seu
desig de tenir una família.
20:08:17
—Cliegg va portar al
seu fill, Owen, per ajudar-lo a carregar alguns vaporitzadors que estava
comprant, encara que sospito que això dels vaporitzadors eren una excusa per
presentar-nos. Ell podria haver-los comprat a Mos Eisley de manera més
senzilla. Owen té aproximadament la teva edat, Annie, i té el rostre quadrat i
els ulls blaus del seu pare. Ell no s'assembla en res a la imatge amb què jo et
recordo, però m'és impossible mirar-lo sense pensar en tu, i en quant has
d'haver canviat pel que fa al nen petit que jo coneixia.
Després d'aquest dia, tot polsim de ressentiment va semblar
esvair-se de l'actitud d’Shmi pel que fa al seu amo. Ella complia de manera
alegre tot el que Watto li demanava, inclusivament anticipant-se als seus
requeriments, o atenent tasques que ell ni tan sols havia pensat de manera
pròpia. Això només servia per fer al toydarià més enganxós i possessiu, sovint
fins al punt de trobar excuses per mantenir a Shmi en el dipòsit de ferralla
fins a ben entrada la nit. Shmi mai es queixava, ni tan sols quan Watto la
mantenia tan ocupada, que ni tan sols tenia temps de fer res més que la rutina
diària d'enfocar la càmera cap a les estrelles, i murmurar per a si mateixa que
sabia que Annie estava feliç, i que li estava anant bé. I aquesta era l'entrada
que mai deixava de registrar, ja que Anakin romania sent el centre dels seus
pensaments... tot i que es va fer obvi que Cliegg s'havia enamorat molt més
d'ella, del que ella s'havia enamorat d'ell.
Almenys una vegada a la setmana, Shmi tornava a casa per
trobar a Cliegg esperant en les seves graderies amb una caixa de productes de
la seva granja d'humitat, ocasionalment fins i tot amb un ram de flors de
hubba. No va passar molt temps abans que ella li donés els codis de seguretat
de casa seva.
20:51:18
—Mentre estava prenent
la meva beguda setmanal amb Watto el dia d'avui, ell em va dir que el meu
«pretendent» havia intentat comprar-me oferint-li un lliscant terrestre. Watto
semblava pensar que jo em sentiria insultada perquè Cliegg no havia ofert més,
però no ho estic. Watto no entén quant podria significar un lliscant terrestre
per a un granger d'humitat.
Els següents mesos van passar ràpidament. Cliegg va intentar
comprar a Shmi diverses vegades, eventualment oferint molt més del que caldria
esperar per a una esclava de la seva edat. En lloc d'enfadar-se amb Watto per
prendre avantatge dels sentiments de Cliegg per elevar el preu, Shmi semblava
acceptar les negatives del toydarià amb una divertida paciència, com si sabés
que ell, eventualment, acabaria per cedir.
A la Leia li semblava que el comportament de Watto era més
proper al d'un pretendent gelós, que al d'un propietari. Va començar a mantenir
a Shmi més a prop d'ell que mai, tancant ocasionalment la seva botiga de tal
forma que pogués portar-la amb ell en els seus viatges per licitar per les
despulles dels accidents. Fins i tot en dues ocasions, ell va realitzar un
viatge col·lateral per mostrar-li algunes formacions monumentals; una vegada
portant-la fins a Mos Eisley, i en una altra, a veure els magnífics pinacles
d'alabastre del Palau de Roca. D'acord al diari d’Shmi, ell es passava tot el
temps parlant de com de dura que era la vida en una granja d'humitat, i
inclusivament es va aturar en un parell d'elles per demostrar-li-ho.
Shmi li va dir a Watto que tot el que ella volia, era ser
venuda a Cliegg per un preu just. Watto li va dir a Shmi que no volia que
tornés a veure a Cliegg.
Shmi va registrar que s’havia rigut en la seva cara.
Poc després d'això, va arribar tard a casa per trobar-se amb
què Cliegg estava esperant-la en el seu rafal, per segona vegada en una
setmana.
06:22:19
—Vaig abocar una mica
de vi de pallie, i vaig cuinar un sopar lleuger, i llavors Cliegg em va
comunicar que havia parlat de «això» amb Owen. Tots dos havien decidit vendre
la granja d'humitat per poder comprar-me a Watto. I que si Watto ho refusava,
ells l’anaven a aixafar, i a emprar els diners per comprar-nos a tots un
passatge per escapar del planeta.
—Vaig haver
d'explicar-li —novament— sobre el transmissor de la bomba. A més, que prendria
molt més que el preu d'una granja d'humitat per fer que un miserable com Watto
vengués a la seva única amiga. Cliegg va esbufegar quan em va escoltar dir que
jo em considerava amiga de Watto, però en veritat ho sóc. Li he anat agafant estima
a través dels anys... i ell t'estranya, Annie. Això fa que tingui un raconet
càlid en el meu cor.
—Però penso que Cliegg
és l'indicat, Anakin. He estat esperant durant cinc anys a algú en qui pugui
confiar, i ara ho he trobat.
—Vaig a mostrar-li el
que Qui-Gon em va enviar.
Leia va sentir que s'enfonsava en el seient al costat d’en
Han, la qual cosa li va fer recordar lleugerament la seva espatlla ferida, i
sentint-se clarament impròpia en presència de la memòria de la seva àvia. Watto
havia estat l'amo d’Shmi —i del seu fill— per determinada quantitat d'anys, i
d'alguna forma, ella encara havia trobat alguna cosa dins de si mateixa que li
permetia perdonar-ho. Leia havia estat l'esclava de Jabba per una nit, i l’havia
escanyat amb la cadena que l’unia a ella.
Per descomptat, hi havia un món de diferència entre Watto i
Jabba.
Durant les següents setmanes, el temps d’Shmi va ser
consumit per misterioses «preparacions», encara que mai tantes que la fessin
oblidar la seva confessió de fe per al benestar de l’Anakin. Ella semblava
alhora contrita i exaltada, al mateix temps que pensava que se sentiria
culpable pel molt que anava a gaudir del que estaven planejant. Tan excitada
com estava, mai va explicar per a què s'estava preparant... deliberadament, va pensar la Leia.
Leia va buscar la següent entrada, i el rostre de la seva
àvia va aparèixer en la pantalla, i es veia tan radiant com una lluna. Shmi va
començar a murmurar-li al diari.
09:58:20
—Annie, hem completat els
nostres preparatius, Owen està llest per dur a terme la seva part, i alguna
cosa especial és a punt d'ocórrer. Sé que t'agradarà veure-ho. I jo estic tan
excitada, que també desitjo registrar-ho.
La cara d’Shmi va ser reemplaçada per l'abarrotada àrea de
despatx en la tenda de Watto. La imatge era petita i borrosa, i el diari de la
grandària d'un palmell, semblava estar col·locat sobre un prestatge a certa
distància. Van passar alguns minuts, i llavors un noi amb el cabell del color
de la sorra, d'aproximadament uns quinze anys, va entrar trepitjant fort en la
tenda de Watto. Si es tractava d'Owen Lars, ell no podria haver estat vestit de
manera més diferent a la d'un fill d'un granger d'humitat. Portava una fina
capa de llana de tomuon per sobre d'una immaculada túnica de brillaseda feta a
mesura, amb un cinturó nou i unes botes de cuir de krayt, una disfressa que el
cobejós Watto no podia deixar d'apreciar.
El toydarià ja estava sobre el jove com un sketto sobre un
dewback.
—Estàs buscant alguna
cosa especial amb el que jo puc ajudar-te —no es tractava d'una pregunta—. Tinc
la mercaderia més fina de tot Mos Espa. Pregunta-li a qualsevol.
—Ho estic.
El jove —indubtablement Owen Lars— va llançar una mirada al
voltant de la botiga, i després va aixecar un joc de visors amb sensors
infrarojos, i els va examinar escrupolosament.
—Pot ser que hagi
estat mal aconsellat.
Ambdues veus sonaven febles i allunyades, i el dispositiu
d'enregistrament del diari, no havia estat dissenyat per registrar una conversa
a semblant distància. Owen va apartar els visors i els va col·locar en un
costat, provocant una rialleta ofegada per part d’Shmi i —com les lents es van
trencar— un panteix escanyat per part de Watto.
Owen va prendre un costós cilindre d'enregistrament.
Watto es va mossegar la llengua i li va permetre al jove
prendre-ho entre les seves mans.
—Estàs buscant
gravadores personals?
Owen es va tornar, i de manera casual, va girar el cilindre ja
cap endavant ja cap enrere per la seva base, i va dir:
—No.
Watto va surar davant d'ell, i va intentar arrabassar-li
l'instrument, va fallar, ho va intentar novament, i finalment es va donar per
vençut.
—Un droide? Tinc els
més fins droides recondicionats de la ciutat.
—No —Owen es va
voltejar i va llançar una mirada cap a la porta posterior, caminà fora del camp
de visió de la pantalla—. Se'm va dir, a Nal Hutta que tu en veritat tenies una
de les velles naus agulla de la marca de vehicles de Carrera Renatta entre els
teus lots.
—La tinc!
Watto va sortir fora de la pantalla, seguint a Owen, i fent
una crida.
—Porta un got de
nectarot, esclava, i qualsevol cosa que el meu jove amic pugui desitjar.
—Un got de yardle, si
us plau.
—Yardle? —la veu
d’Shmi era més clara, i clarament desaprovadora—. Això és una mica fort per a
algú de la seva edat. Què tal un bufó got de bliel de ruby[5]?
—Bliel! —va bramar
Watto—. Dóna-li al noi el seu...
—El bliel de ruby
estarà bé —es rigué Owen—. No hauria d'oblidar que haig d'estar volant a Pavo
Prime aquesta mateixa tarda.
—Oh, Pavo Prime.
Sempre he volgut visitar-ho.
Les seves veus es van esvair a través de la porta. La
pantalla va mostrar a Shmi corrent de passada per aconseguir les begudes;
després la imatge va canviar de manera violenta mentre ella portava el diari
cap als exteriors de la part posterior de la botiga. La següent imatge va
mostrar a Owen i a Watto descendint de la rampa d'abordatge d'una elegant nau
de carrera amb acabat platejat. Després la pantalla es va enfosquir al mateix
temps que Shmi lliscava el diari dins d'una de les seves butxaques.
—... estava una mica
desgastada —deia la veu d'Owen—. Però jo podria fer que els tripulants de
manteniment del meu pare s'encarreguessin d'això.
—Realment, podries
fer-ho —la veu de Watto es feia més forta a mesura que s'aproximava a Shmi—.
Qui és el teu pare?
Owen va ignorar la pregunta.
—Molt bé, haurem de
portar-la per fer una prova de vol.
La veu de Watto es va apagar.
—Em temo que no podrem
fer-ho. No té les lents de Tobal.
—Que no té les lents
de Tobal? —la sorpresa d'Owen sonava molt convincent—. Llavors, per què estàs
tractant d'encolomar-me-la?
—Vaig pensar que
potser podries aconseguir algunes tu mateix. No són molt cares, però són
difícils d'aconseguir per aquí.
—Són difícils
d'aconseguir en qualsevol part —va dir Owen—. Aquesta és la raó per la qual els
Sistemes de Carrera Renatta van fer fallida.
El batre de les ales de Watto va disminuir fins a quedar com
un lleu aleteig.
—Podria deixar-t'ho econòmic,
uns cent mil.
—Sense les lents, no
val ni un crèdit —la veu d'Owen s'anava apagant a mesura que s'allunyava.
Shmi va deixar que sortís fora del seu camp d'escolta, i
després li va preguntar a Watto:
—Unes lents Tobal...
això seria alguna cosa com un cristall ovalat, aproximadament de la grandària
del meu cap, ple de colors brillants?
—Podria ser.
—Podria deixar-te cec
després de romandre mirant-lo per determinat temps? —va preguntar Shmi—. I tal
vegada fins i tot podria fer dispersar les dades òptiques, si ho tens massa a
prop?
—Tu n’has vist un! —va
xisclar Watto—. On? Digues-m'ho abans que ell toqui el dos!
—Cliegg —va dir Shmi.
—Cliegg? Cliegg, el
teu enamorat? —la decepció en la veu de Watto va créixer novament—. Què és el
que podria estar fent un granger d'humitat amb unes lents Tobal? Ell mai va ser
propietari d'una nau agulla Renatta, fins a on sé.
—I on més podria
haver-los vist? —li va preguntar Shmi.
Watto va romandre en silenci per un moment, i després borinà,
mentre cridava:
—Tu noi, espera!
Shmi rigué, i després va dir calladament:
—Gràcies, Qui-Gon.
****
L'entrada va finalitzar, i Chewbacca grunyí una consulta.
—És igual si Watto arribava a imaginar-se d'on provenien les
lents —li va dir Han—. Ell ja estava enganxat amb el noi. No hi havia forma que
ell fora a deixar que el negoci se li escapés entre els seus dits. Per ventura
no saps quant val una nau agulla Renatta —si és que pots trobar a algú que la
vulgui?
Leia va aixecar la mirada per observar que el segon
crepuscle havia arribat, i havia acabat per anar-se’n. Dues de les llunes de
Tatooine ja estaven elevant-se en l'horitzó oposat, deixant darrere seu, suaus
deixants platejats i d'ambre sobre el fosc desert, mentre que en la superfície
que estava per davant d'ells, no es veia res més que siluetes i ombres.
Han va continuar la marxa per sobre de l'altiplà a la màxima
velocitat, gaudint clarament de l'experiència de pilotar un hoverscout
imperial.
—Han, aconsegueixes veure prou per assegurar-te que tot
estigui anant bé? —li va preguntar Leia—. Estic una mica preocupada.
—Qui necessita veure?
Això va produir un panteix d'alarma per part d'Herat en la
part posterior.
Chewbacca semblava estar-se divertint de valent. Han va
tustar la finestra que estava davant d'ell, després de la qual cosa, recentment
va poder veure la Leia, la tènue lluentor de les línies de color d'una pantalla
visora.
—Escàners de terreny —va dir Han—. Aquest bebè té tots...
Un cruixit d'estàtica va provenir de l'altaveu en la consola
de l'equip, i després un núvol lluminós va començar a prendre forma sobre la
plataforma hologràfica que hi havia entre els seients.
Han va arrufar les celles en direcció a la Leia.
—Per ventura vas activar...?
—No va ser culpa meva —va dir la Leia.
—El comunicador!
Han va deixar de trepitjar l'accelerador, i va deixar anar
el volant, fent que el hoverscout comencés a patinar amb una forta
desacceleració.
—Cobreix les holocàmeres!
Han va escopir sobre els seus dits i va cobrir amb saliva un
parell de petites lents que estaven en el seu costat del vehicle. Leia va fer
el mateix amb les seves, i Chewbacca grunyí una pregunta alarmada des de la
part posterior.
—No sé on puguin estar —li va dir Han—. No sóc jo qui està
assegut...
—Potser no hi hagi cap en la part posterior —va dir la Leia.
El núvol de llum va començar a prendre la forma d'un cap, i
el to de veu d’en Han va disminuir fins a semblar un murmuri.
—Suposo que estem a punt d'esbrinar-ho —va mirar per sobre
de la seva espatlla i es va aproximar fins a on estava C-3PO—. Estàs a càrrec.
—Jo? —es va queixar C-3PO—. Jo no ho vaig fer molt bé
l'última vegada que...
—Fes-ho! —li va ordenar la Leia.
Han no podia contestar sense arriscar-se a passar una
identificació per reconeixement de veu, i la resta d'ells també quedaven
descartats. No hi havia moltes dones, wookiees, o jawes entre els soldats
d'assalt.
El cap hologràfic es va convertir en el vacil·lant rostre
d'un oficial imperial.
—SSC-Disset, estàs allà? Reporta't.
C-3PO es va quedar congelat enfront de l'holografia.
—Disset? El teu transponedor està apagat, i estàs
completament fora de l'àrea d'operacions. Explica't.
La veu es va fer imperiosa.
—Què és el que està fallant amb el teu projector? Tot el que
rebo és un núvol resplendent.
Leia va aixecar els punys. En direcció a C-3PO, va articular
una sola paraula.
—Ai mare —va començar a dir C-3PO.
Chewbacca grunyí i Han va sacsejar el cap, i llavors el
vocabulador-traductor de l’androide va assumir la feble veu rasposa d'un home
ferit.
—La sang... està per tot arreu.
No eren les paraules que Leia li havia indicat —aquelles
havien estat «els tusken»—, però potser podria funcionar.
—Estem condemnats! —va continuar C-3PO amb la seva veu de
moribund.
—Condemnats? —li va exigir l'oficial—. Doni’m l’informe de
la seva situació, soldat.
Han va enviar a Chewie cap a la torreta del blàster, va
extreure la seva pròpia arma, i va començar a disparar pel port d'armes del
costat del pilot.
—Què és això? —va demandar l'oficial—. Qui els està atacant?
—Reb...
Leia li va fer un gest furiós, i després va fer un angle amb
els seus dits enfront dels seus llavis.
L’androide va deixar escapar la seva pròpia veu.
—Tusks?
Leia va fer un cercle movent els seus dits, tractant de fer
que pronunciés la segona síl·laba.
—Oh, tuskens!
La veu de C-3PO’s va reprendre el seu caràcter raspós.
—Estan per tot arreu! Serem destruïts!
—Negatiu, soldat.
El cap hologràfic es va girar per parlar amb algú que estava
fora de l'angle de la càmera.
—Serà millor que aconseguim una mica d'ajuda per aquests
homes en aquest mateix moment.
L'oficial va romandre en silenci per un instant. Han i
Chewbacca continuaven disparant, i el wookiee ocasionalment deixava escapar el
que s'assemblava bastant al crit angoixat d'una mort humana.
I llavors, una sèrie de plinks
van començar a sonar contra l'armadura exterior del costat del vehicle de la
Leia. Es va aixecar per observar, i el projectil perforador d'un rifle cycler
tusken, va impactar contra la seva finestra de transpariacer, provocant que se
li escapés un xiscle involuntari.
—Estan sent massacrats —deia el cap hologràfic—. Tan sols
escolti aquest soldat!
Posant la seva veu sota control —però sense deixar de sentir
un cruixit cada vegada que un nou projectil del rifle cycler tusken s’incrustava
el seu costat del vehicle—, Leia es va reclinar cap enrere i va observar a
través de la congelada xarxa de transpariacer on havia impactat el projectil.
A la distància, dos llargaruts incursors tusken embolicats
en parracs, romanien dempeus, amb les seves siluetes dibuixades contra la llum platejada
de les llunes, prenent el seu torn per disparar sobre el hoverscout, i
sacsejant les seves armes a l'aire.
—Ai mare!
La veu de C-3PO es va deixar escoltar de nou.
—Són tuskens!
Després, corregint-se, va afegir:
—Més tuskens!
Un altre impacte perforador va copejar la finestra,
congelant per complet el transpariacer.
Leia va agafar el braç d’en Han, però Chewbacca ja estava
reorientant el pesat blàster per espantar als guerrers.
L'oficial va començar a dirigir-se a ells novament.
—Disset, necessitem conèixer la seva posició amb exactitud.
Han d’activar el seu holo-mapa.
Leia va tornar a mirar cap enrere, i va trobar a Han
sacsejant el cap.
—Ho lamento —va dir C-3PO amb la veu de l'home ferit—. Però l’holomapa
sembla estar funcionant malament.
—Funcionant malament?
Es va produir una pausa mentre l'oficial semblava processar
la informació, i llavors va continuar:
—Tan sols mantinguin-se junts, Disset. Hi ha un TIE seguint
a un reptador de la sorra, no lluny de l'altiplà d'on provenen les seves
transmissions. Mantinguin-se disparant els seus blàsters. Ell els trobarà.
—Trobar-nos? —va xisclar C-3PO—. Això no serà necessari.
Més projectils van arribar a impactar contra l'armadura en
la part posterior d'on estava la Leia. Ella els va ignorar i es va unir a Han
assentint frenèticament a C-3PO i articulant que sí era necessari.
—Ai mare! Què estic dient? —va cridar l’androide—.
Necessitem ajuda. Tota la que puguin aconseguir. Vinguin tan ràpid com puguin!
Han va sospirar alleujat, i Leia va instruir a l’androide
que continués.
—Tenim terribles problemes!
Leia va treure el seu blàster i es va tornar disposada a
disparar a la unitat de comunicació, i es va trobar amb què Han ja estava
preparant-se per fer el mateix.
—Ai mare... estem condemnats!
Van prémer els gallets al mateix temps.
—D'acord, noi volador —va dir la Leia—. Treu-nos...
Un pop d'alt
nivell va ressonar des de la finestra que estava darrere del cap de la Leia, i
llavors alguna cosa calenta brunzí passant per la seva orella per estavellar-se
contra la part interior de la finestra d’en Han. Un cercle de transpariacer es
va congelar en forma d'una xarxa producte de l'impacte d'un rifle cycler
tusken.
—Fora d'aquí? —va completar Han.
Va trepitjar l'accelerador i van sortir disparats enmig de
la nit.
[1] Bloddles: vegetals
saboritzants que creixien en els jardins hidropònics de Tatooine, i que podien
ser utilitzats per millorar el sabor d'altres aliments. (N. Del T.)
[2] Podpoppers: vegetals que
creixien en els jardins hidropònics de Tatooine. (N. Del T.)
[3] Bristlemelon: tipus de fruita
que podia ser trobada al desèrtic món de Tatooine, especialment, al mercat de
Mos Espa. (N. Del T.)
[4] Galoomps: grans herbívors,
que malgrat la seva aparença reptiliana, eren realment mamífers. Durant les
tempestes de sorra, s'enterraven en la mateixa, mentre les seves esquerdes
nasals es tancaven per evitar que inhalessin la pols. (N. Del T.)
[5] Ruby bliel: beguda servida en
la cantina Brubb Blava, en Mos Espa, a la zona de la ciutat controlada per
Jabba Desilijic Tiure, més conegut com Jabba el Hutt. (N. Del T.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada