CAPÍTOL V
El weequay —Grunts— havia estat prou previsor com per emportar-se,
a la Leia i als altres, cap a Alt Espa per la part posterior, de tal manera que
es trobaven observant cap avall per sobre del lloc de residència de Banai, des
d'un carreró cobert de sorra que es trobava directament sobre i per darrere de
la casa. Era la típica casa d'aquella part del poble, amb un gran dom i altres
tres més petits disposats en forma de diamant al voltant d'un gran pati central.
Un descolorit droide de manteniment es trobava fora, emprant una pala-de-buit
per netejar el recinte de l'últim dels dipòsits de sorra deixats per la
tempesta, de tal manera que era impossible escoltar els sons que es podrien
estar produint a l'interior, i que haurien de sortir per les reixetes de les
ventilació d'aire en les teulades. Però a través de les bombolles que feien de
finestres en les parets del dom, podien observar plats que estaven sent
llançats i mobles que havien estat bolcats.
Chewbacca va observar a Grunts i grunyí.
C-3PO es va inclinar sobre l'espatlla del weequay que estava
ajupit, i ho va traduir —de la manera més diplomàtica que Leia podia recordar—
com:
—L'amo Chewbacca tenia la impressió de què arribaríem abans
que els imperials.
—Qui diu que no ho hem aconseguit? —va replicar Grunts—.
Fins i tot si ells haguessin notat qui es va emportar la pintura, ningú anava a
dir-los als imperials on viu Kitster —almenys no després que Quenton
s'enfrontés a Mawbo d'aquesta manera.
Chewbacca va rugir una opinió que va fer que la Leia agraís
que Grunts no comprengués el shyriiwook.
C-3PO va dir.
—L'amo Chewbacca vol preguntar-li com és que pot estar segur
que no són imperials? El nostre punt d'observació és bastant limitat.
El weequay es dreçà sobre els seus talons, enviant a C-3PO
trontollant-se cap enrere.
—Per ventura està dient que no sé del que estic parlant?
Chewbacca grunyí i va començar vociferar en termes que un
weequay podia comprendre. Leia i Han es van aixecar i es van interposar en el
camí de tots dos. En el cas que els imperials haurien d'estar buscant a un devaronià
i a una twi’lek, tots dos havien rebutjat les seves disfresses, i en aquest
moment només es trobaven coberts per unes pesades capes per a la sorra. Han es
va tornar per calmar a Grunts, i Leia va fer un pas davant del wookiee, amb el
coll tan estirat cap enrere, que li permetés enfrontar la seva mirada.
—A on creus que vas, bordegàs?
Ell li va fer saber que estava anant a ajustar-li els
comptes a un weequay.
Leia va arrufar les celles.
—Chewbacca, no tenim temps per a tot aquest contrasentit.
Hem d'anar cap allà a baix, i esbrinar què és el que va ocórrer amb Kitster i
amb el Crepuscle dels Kíllik.
El va empènyer delicadament cap a la seva posició anterior.
—A més, Grunts s'està arriscant massa en ajudar-nos. Vull
que et disculpis.
Chewbacca grunyí de manera amenaçadora, i va observar al
weequay per sobre del cap de la Leia. Grunts li va retornar la mirada. Leia va
col·locar les seves mans sobre els seus malucs i va optar per quedar-se enmig
de tots dos, exigint-li silenciosament al wookiee, que fes el que ella li havia
ordenat. Encara que no desitjava posar-ho a prova, ella sabia que era gairebé
tan lleial amb ella com ho era amb Han. Es va quedar mirant fixament a Chewbacca,
i finalment, ell va desviar la mirada, grunyint de manera reticent.
—L'amo Chewbacca desitja expressar el seu reconeixement
enfront de la fidelitat de l'amo Grunts per guardar el secret de les nostres
identitats —va dir C-3PO—. Ell també desitja agrair-li a l'amo Grunts el que no
s'hagi fet de pregar dues vegades quan el Capità Solo li va demanar la seva
ajuda. Ell també desitja explicar que el seu caràcter és inusualment difícil de
controlar quan es tracta dels weequays, ja que la seva olor se sent com si fos
el d'un katarn famèlic sortint del bosc.
Grunts va observar a l’androide sense arribar a
convèncer-se.
—Va dir tot això en un sol grunyit?
—Per descomptat —va dir la Leia—. 3PO no podria adornar-ho.
És un droide.
C-3PO es va inclinar per acostar-se a Grunts.
—Crec que es tracta d'una disculpa total, tractant-se d'un wookiee.
Grunts va murmurar alguna cosa sobre que podria haver-se
tractat d'un agraïment, però també d'una burla, però després va mirar de nou a
la casa de Banai, i va dir:
—No es tracta dels imperials. Si haguessin estat els
imperials, haurien deixat guàrdies vigilant.
Chewbacca va esbufegar calladament.
Grunts es va posar immediatament dret, amb els punys
tancats.
—Què va ser el que va dir?
Han el va agafar per la màniga.
—Tranquil. Chewie va dir que probablement tinguis raó.
Va desenfundar el seu blàster.
—Però només hi ha una forma d'estar segur. Hem de baixar i fer
una ullada.
Grunts va treure un blàster de repetició lleuger que tenia
per sota de la seva capa per a la sorra. El pelatge de la columna de Chewbacca
es va estarrufar.
—Uh, Grunts, tal vegada seria millor que et quedessis
vigilant des d'aquí —Leia li va aconseguir un comlink al weequay—. Ja sigui que
algú desitgi col·laborar amb els imperials o no, no li prendrà massa temps a Quenton
esbrinar on viu Kitster. En qualsevol moment farà la seva aparició un esquadró
de soldats d'assalt.
Grunts va llançar a Chewbacca una mirada sinistra, però va
fer que el comlink sonés una vegada per provar-ho, i va assentir. Va saltar sobre
un cubell de reciclat d'escombraries, i es va assentar sobre les seves cames
per mantenir la vigilància.
C-3PO va aixecar una mà.
—Senyora Leia, tal vegada mantenir la vigilància seria una
tasca més adequada per a...
—Oblida-ho, Lingot d'Or.
En Han va avançar sobre el seu costat, i es va encaminar cap
al camí que baixava per una petita duna cap a la casa de Banai.
—Necessitem que algú parli amb aquest droide de manteniment.
Leia els va seguir, amb Chewbacca empenyent a C-3PO perquè anés
costa avall darrere d'ella. Una vegada que van arribar a la casa, Han va saltar
per sobre de l'empostissat, i va aterrar delicadament sobre el sostre. Leia va
ser la següent, i junts, es van lliscar cap a la part superior del dom de la
part posterior.
Darrere d'ella, C-3PO va dir:
—Ai mare. Em temo que no estic equipat per a semblants
maniobres. Sense repulsors...
Leia va girar-se i va observar que Chewbacca carregava al
droide amb una forta abraçada wookiee.
—Auxili! —va cridar C-3PO—. Em deixarà convertit en circuits
aixafats!
Chewbacca ho va ignorar, i va realitzar un salt a la
carrera. Va aterrar sobre el dom que estava per darrere dels altres, assegurant
a C-3PO contra la teulada amb el pit. Va estendre les seves urpes trepadores, i
va empènyer al droide al costat de la Leia.
A baix al pati, els fotoreceptors del droide de manteniment
estaven brillant en direcció cap a ells. C-3PO va etzibar un esclat d'estàtica,
i el droide li va respondre amb un esclat similar.
—Què interessant —va dir C-3PO—. Hi ha tres squibs a
l'interior. Diu que li prendrà una setmana poder netejar-ho tot.
—Squibs? —Leia va mirar a Han, va sacsejar el cap, i després
va agafar la seva mà—. Cobreix-nos Chewie.
Es van lliscar junts cap al pati, i després van cobrir a
Chewbacca mentre ell al seu torn, descendia sobre el pati amb C-3PO. La parella
va aterrar produint tan sols una petita dringadissa, prou lleugera com perquè
el soroll pogués ser emmascarat per la pala-de-buit del droide de manteniment.
Leia es va encaminar cap al dom primari, i va atalaiar
acuradament a través de la porta. Una dona rossa, d'uns trenta-cinc anys, es
trobava ajupida en la cantonada, amb els braços cobrint-li el cap, i mossegant
els seus llavis cada vegada que els squibs corrien al seu voltant, tocant
els objectes amb les seves galtes, i després, tirant-los al terra.
—Sembla que els squibs no van aconseguir trobar res —va
murmurar Han—. Com ens fem càrrec d'això?
—Bé, sembla que la intimidació és efectiva —va dir la Leia—.
I de qualsevol manera, hem de fer alguna cosa amb aquests squibs. Si ens
guanyem l'agraïment de la dona, potser jo podria aconseguir que s'obrís amb
nosaltres. Ella ha de trobar-se preocupada pel seu... uh... pare?
Han va pressionar el seu front contra el transpariacer, i
després va sacsejar el cap.
—No crec. És massa gran com per ser la seva filla.
Sligh va llançar un platet d’alasl blau, donant voltes
contra la paret per sobre del cap de la dona, i finalment, ella no va poder
contenir un crit.
Grees va saltar sobre els seus genolls i va cridar tan alt,
que el so de la seva veu difícilment va poder ser esmorteïda per la porta.
—On està ell?
—Ja t'ho vaig dir, en la subhasta!
—Mentidera!
Grees va saltar cap avall, enfront d'un gabinet fet d'os de
bantha tallat, va procedir a obrir un calaix, i va llançar a volar una safata
de coberts buida a través de l'habitació.
—D'allà és d'on estem venint!
Leia i Han es van examinar l'un a l'altre, per estar segurs
que les caputxes de les seves capes per a la sorra ocultessin els seus rostres,
i llavors Leia va obrir la porta.
Ningú a l'interior va semblar notar-ho.
—Ell ha d-d-d'haver-se anat —va dir la dona—. Com podria
saber-ho?
Sligh es va col·locar al seu costat i va extreure un comlink
de la butxaca de la seva túnica.
—Estic segur que una dona brillant com tu, sap com fer
funcionar un d'aquests.
—Vols que li truqui?
—Bona idea!
La dona va estendre una mà dubitativa, només per aconseguir
que Sligh la llancés cap a un costat, mentre fregava el comlink contra la seva
galta.
—Vostès tres, ja és suficient —va dir Han, fent la seva
entrada a l'habitació.
Els tres squibs van girar sobre els seus talons, i en no
trobar senyals de banyes en el cap ni tentacles, no van semblar reconèixer als
seus socis dels negocis previs. Immediatament es van desplegar per tota
l'abarrotada superfície, i van començar a moure's cap endavant.
—Vagin-se mentre encara poden fer-ho —va dir Grees.
Va lliscar una mà per darrere de la seva esquena, com si
estigués tractant d'aconseguir un blàster que la Leia ja havia notat que no
estava allà.
—Això no els incumbeix.
—En realitat, sí.
Leia va fer un senyal a Chewbacca i a C-3PO a través de la
porta.
—Potser puguin recordar als nostres associats.
Els ulls de Grees es van estrènyer. Va bordar alguna cosa en
squibbian, i els tres squibs van detenir el seu avanç.
—Tu —Va mirar amb les celles arrufades a Chewbacca—. Ens vas
fer perdre mil crèdits.
Chewbacca va mostrar els seus ullals i grunyí.
Grees no es va sentir intimidat.
—Sempre hi haurà una propera vegada, wookiee. No creguis que
has guanyat aquesta.
—Ell no faria res que no estigués en el contracte —va dir
Han—. Si vostès tenen un problema amb ell, ho tenen amb tots nosaltres.
—Oh, em sento aterrit.
Sligh va caminar cap a Han i va inclinar el seu cap cap
enrere. La punta del seu musell amb les justes arribava fins al cinturó d’en
Han.
—Què li va passar a les teves banyes, As?
—Les vaig perdre en un tiroteig.
Han va tirar de la seva caputxa cap endavant, i va
assenyalar a la dona de grans ulls que es trobava en la cantonada.
—Per què no es disculpen amb la bella dama i foten el camp?
Ens farem càrrec a partir d'ara.
—Fotre el camp?
Emala va sacsejar el cap i es va avançar fins al costat d’Sligh.
—Aquest tracte està podrit. Tu vas tractar de matar-nos.
Estem molt decebuts de tu.
—Si ell ho hagués intentat, vostès ara estarien morts —Leia
va apartar el seu blàster—. I nosaltres vam mantenir la nostra part del tracte.
Els seus crèdits encara estan esperant per vostès en el local de Mawbo, i tan
aviat com puguin anar cap allà, podran recollir-los.
—En el local de Mawbo? —es va burlar Sligh—. Tens la
malaltia de l'espai? En aquest moment, Mawbo ni tan sols ens permetria
travessar la seva porta.
—Aquest no és el nostre problema.
Han va baixar el seu blàster, després va mirar a Chewbacca,
va assentir, i va girar els seus palmells cap amunt.
Chewbacca va llançar la seva ballesta wookiee[1],
es va deixar caure sobre els genolls, i va arremetre amb tots dos braços, escombrant
a Grees i a Sligh fins aconseguir tenir-los fortament subjectats.
Instantàniament, Emala va saltar sobre l'esquena del wookiee,
amb les seves esmolades dents d’squib estripant grans flocs del seu pelatge,
mentre tractava d'obrir-se camí cap a la part interna de Chewie. Ell va
col·locar a tots dos mascles sota un dels seus braços, i després va llançar
l'altra per sobre de la seva espatlla, arrencant-la de la seva esquena.
—Deixa'ns anar! —li va ordenar Emala—. No em facis estripar
la teva gola.
Chewbacca es va incorporar, grunyint, i es va dirigir cap a
la porta davantera.
—Alto! —va ordenar Grees—. No pots desfer-te de nosaltres
d'aquesta manera!
Chewbacca va abandonar la casa de Banai, i es va encaminar
cap al carrer que conduïa al carreró, on, segons esperava la Leia, estaria en
millors condicions d'espantar als squibs perquè se n'anessin. Ella es va
dirigir cap a la dona que es trobava en la cantonada i, anant amb compte de no
agenollar-se sobre les esmolades puntes que estaven escampades sobre el pis, es
va ajupir al costat d'ella i va prendre la seva mà.
—S’ha acabat —li va dir—. Ja s’han anat.
La dona va dirigir un parell de commocionats ulls blaus cap
a la Leia. Les arrugues de les seves cantonades eren llargues i profundes, les
pestanyes era fosques i acuradament corbades.
—Aquests... aquests espants, eren de vostès? —li va
preguntar ella.
—Teníem un acord comercial.
La Leia va mirar al voltant de l'habitació que hi havia estat
saquejada, abastant les túniques de la talla d'un nen, la joguina d’un lliscant
aixafat per sota d'una vídeo-consola bolcada, les quatre extremitats d'un
bantha de joguina, escampades per tot l'ambient, separades la una de l'altra.
—Això no era part d'allò.
Han va aixecar una de les cadires que estava bolcada, i la
va acostar.
—Les coses es van sortir de control en la subhasta.
Mentre Han deia això, Leia observava els ulls de la dona i
no va apreciar cap senyal de sorpresa.
—Els imperials estava allà.
En Han va llevar el seient i li va oferir la seva mà a la
dona, la qual es va refusar a prendre-la.
—Es va iniciar una baralla.
Encara seguia sense demostrar cap senyal de sorpresa, però
la dona va preguntar.
—Estan aquí per dir-me que li va succeir alguna cosa a
Kitster?
Leia va comprendre que la pregunta era un parany. El
perfecte componiment de la dona malgrat tot el que havia succeït, suggeria que
ella ja sabia que Banai es trobava fora de perill, la qual cosa significava que
ella probablement podria conduir a la Leia i als altres fins a ell... i al
Crepuscle dels Kíllik.
—Creiem que Kitster va escapar —va dir la Leia.
Va decidir que Han estava en el correcte sobre la identitat
de la dona; una filla probablement no diria a Banai pel seu primer nom.
—Escolti, estem molt preocupats pel seu marit...
—Tamora —va afegir la dona.
No hi havia ni un polsim d'alleujament, tan sols la
informació concreta.
—Ho lamento —va dir la Leia—. No estàs casada amb Kitster?
—Més o menys.
Finalment, la dona va permetre que Han l'ajudés a aixecar-se
fins a la cadira.
—El meu nom és Tamora.
—Ja veig.
Leia va continuar estudiant l'habitació. Fins i tot havent
estat saquejada, la casa lluïa massa neta com per assumir que Tamora era el
tipus de dona que permetia que la roba i les joguines dels seus nens
estiguessin escampats per allà. Algú li havia avisat sobre els incidents en la
subhasta, i que arribaria gent que vindria buscant al seu marit. Havia estat preparant-se
per fugir quan van arribar els squibs.
—Tamora, els teus nens es troben bé?
Finalment, els ulls de Tamora la van trair en revelar un
indici de sorpresa.
—Els meus nens?
Leia va recollir una de les petites túniques que jeien sobre
el terra.
—El petit nen que usa això —va assenyalar al tors del bantha
de joguina—. I la nena que juga amb allò.
L'estat d'ànim de Tamora es va transformar d'evasiu a iracund.
Es va aixecar i va creuar l'habitació amb els peus nus, detenint-se en
l'entrada de la cuina per girar-se i enfrontar la Leia.
—Ji i Elly es troben segurs —va dir—. No estan aquí —i no
són de la teva incumbència.
—Tens raó.
La Leia s'estava cuidant per evitar mirar cap a les portes
tancades de plastiacer del rebost que hi havia en la cuina. Necessitava
guanyar-se la confiança de Tamora, i no anava a aconseguir-ho fent que la dona
es preocupés pels seus nens.
—No has de témer res de nosaltres, t'ho asseguro.
—Aquesta promesa sonaria molt més sincera si l'haguessis dit
mentre sorties per la porta —va dir Tamora—. O almenys venint d'algú el rostre
del qual jo pogués apreciar.
—Estic segura —la Leia va inclinar el seu cobert cap
admetent el fet—. Però és més segur per a tots d'aquesta manera.
—Si tu ho dius —va dir Tamora—. Tu ets la que té al wookiee.
Veient que estava fent pocs progressos, Leia es va prendre
un moment per recórrer l'habitació, buscant una altra possible perspectiva que
li pogués guanyar la confiança de la dona. La referència al wookiee, hauria
estat un suggeriment vetllat que Tamora havia aconseguit endevinar la seva
identitat? Sempre era alguna cosa possible, però Leia no va trobar que pogués
obtenir avantatges incidint sobre aquest punt. Tot a la casa apuntava als
problemes de diners que Banai els havia esmentat durant la inspecció prèvia a
la subhasta... una costosa safata de coberteria folrada amb duraseda tirada en
el terra enmig de barats utensilis de plastiacer, els rectangles ombrejats en
les parets que revelaven l'absència de les peces que Banai havia venut en la
subhasta, una cantonada que estava buida, i que havia allotjat a alguna peça
esculpida.
Els diners eren, gairebé precisament, la raó per la qual
Banai havia arriscat la seva vida per robar la pintura. Amb tota probabilitat,
la promesa d'una gran recompensa, era la raó per la qual Tamora s'havia
resistit a ser intimidada pels squibs. Per recuperar el Crepuscle dels Kíllik,
tot el que la Leia havia de fer, era convèncer a Tamora que ella els hi pagaria
més que els imperials —i de manera més confiable— i fer-ho abans que Kitster li
vengués la pintura a Quenton.
La Leia es va aproximar a un prestatge de transpariacer que
penjava a través d'un parell de cadires de lectura bolcades. Tenia tan sols una
petita quantitat de pols —probablement tan sols el que s'havia infiltrat a
través de les esquerdes durant la tempesta—, però prou com per veure que el
lloc buit al centre, alguna vegada hi havia estat ocupat per una cosa de forma
quadrada.
—És aquest el lloc on estava col·locat l’holocub?
—L’holocub de l’Skywalker? —va preguntar Tamora—. Sí. A
Kitster li agradava que estigués en aquest lloc. Algunes vegades el vaig
sorprendre observant-lo fixament, tan submergit en el passat, que ni tan sols
m'escoltava entrar.
—De veritat?
Era quelcom difícil d'imaginar per la Leia, que algú tingués
records d’Anakin Skywalker que volgués evocar.
—En veritat eren tan íntims? No va ser tan sols un discurs
per vendre'ns-ho?
—Anakin era el seu millor amic. Jo no volia que Kit vengués l’holocub,
però...
Tamora va deixar sense acabar la frase, i es va voltejar per
eixugar-se una llàgrima. Quan va girar novament, estava mossegant-se el llavi
inferior per evitar que tremolés.
—Després que Anakin va guanyar el Boonta, els Jedi que se’l
van emportar, li van vendre el seu pod de carreres a un dels seus adversaris.
Anakin li va lliurar alguns d'aquests crèdits a Kit. Això li va canviar la
vida.
Per darrere de Tamora, en Han va assenyalar el seu
cronòmetre, i després va fer un moviment circular amb el seu dit.
—Fes-ho ràpid; els
imperials han d'estar de camí.
Ella va assentir a Han, i després va continuar sostraient a
la dona.
—Li va canviar la vida?
Per fer-ho, aquí es requeriria de diversos milions de
crèdits.
—Com?
Tamora es va ajupir i va començar a furgar entre els adorns
que alguna vegada havien ocupat el prestatge buit. Holocubs de Tamora i dels
seus nens, Kitster a les portes d'alguna bulliciosa mansió en algun lloc del
desert, un parell d’estatuetes d'un tusken i el seu bantha. Finalment, va
trobar un llibre de flimsi[2]
i l'hi va apropar.
—Kitster va usar els crèdits per comprar això.
—La Guia d'Etiqueta de Par Ontham? —li va preguntar.
—Un clàssic!
C-3PO va fer cruixir alguna cosa sobre el pis, mentre els
seus pesats peus de droide aixafaven els fragments que estaven escampats, per
deixar-los convertits en una pols molt més fina.
—Tinc una edició més recent als meus bancs de memòria, per
descomptat, però mai havia pogut veure una monografia original. Podria?
El so del cruixit va semblar portar a Tamora de retorn al
present, i la confiança que Leia havia estat treballant per establir, es va
esvair enfront dels seus ulls. Va allunyar el llibre de la mà estesa de C-3PO.
—Gràcies per compartir això —Leia li va tornar el flimsi a
Tamora—. Assumeixo que això li va permetre a Kitster donar-li un bon ús en
aquesta informació?
Tamora va acceptar el llibre, però al moment de parlar, la
cautela havia tornat.
—Es va convertir en un cambrer en les Tres Llunes, i va
guanyar prou com per comprar la seva llibertat. Eventualment, es va tornar el
majordom de la Residència dels Rendala.
Li va llançar una intranquil·la mirada a l’holocub de
Kitster en la porta de la mansió, i després va semblar recordar que Han estava
present, i es va girar per confrontar-ho.
—Però dubto que hagin vingut fins aquí per parlar sobre el
passat de Kitster.
—En realitat, no —va dir Han—. Mira, no estem aquí per
fer-li cap dany.
—De fet, estem una mica agraïts amb el teu marit per haver
salvat la pintura —va dir la Leia.
Era més o menys cert; la confusió que havia seguit al
«rescat» del Crepuscle dels Kíllik, li havia permès a ella i als altres, evitar
posteriors embrolladores complicacions amb els imperials.
—I desitgem recompensar a Kitster molt generosament pel risc
que va prendre. Però necessitem que ens ho retorni, Tamora.
—Retorni? —La veu de Tamora va sonar com un ressò—. Qui són
vostès?
—Això no importa —va dir la Leia—. El que importa és que els
hi pagarem prou perquè tu i Kitster mai hagin de preocupar-se per problemes
financers novament. I ens assegurarem que puguin gaudir-ho amb tranquil·litat.
—Això és molt generós de la seva part —va dir Tamora—. Però
m'agradaria saber del que estan parlant.
—Crec que ho saps —Leia va aixecar una de les túniques del
nen—. Estaves preparant-te per partir quan van arribar els squibs. Saps
exactament què és el que va succeir en la subhasta. Kitster es va comunicar amb
tu, o algú ho va fer.
La veu de Grunts es va fer present a través del comlink d’en
Han.
—Soldats d'assalt a la base del pujol. Un esquadró complet.
El rostre de Tamora empal·lidí, i es va tornar per observar
la gran finestra en forma de bombolla que estava en la paret del front. La
vista no s'estenia més enllà de les cases en l'altre costat del carrer.
—Mira, estem parlant almenys de tants diners com els
imperials —Han va estendre la seva mà i va fer un pas cap a ella—. L'hi deus a
la teva família per haver-te quedat a escoltar-nos, i de qualsevol manera, no voldràs
que ningú estigui aquí per quan arribin els soldats d'assalt. Els nens són una
molt bona mercaderia d'intercanvi.
—Ja t'ho vaig dir, els meus nens no estan aquí —Tamora va
retrocedir cap a la cuina—. Però bon intent.
—Bon intent? —Leia es va avançar per fer que Han romangués
on estava—. Ell no està bromejant. Ells posaran aquest lloc potes enlaire. Quan
trobin als teus nens, els prendran d'ostatges, i seràs molt afortunada si et
donen alguna cosa per la pintura.
—I, per descomptat, vostès mai farien semblant cosa —va dir
Tamora.
—Per ventura hem intentat obrir aquestes portes del rebost?
—contraatacà la Leia—. T'estem demanant que vinguis amb nosaltres, no t'ho
estem ordenant.
La resolta màscara de Tamora, finalment es va fondre
producte de la indecisió.
—Kit em va dir que no confiés en ningú.
Estava parlant més per a si mateixa que per a ningú més.
—Ell va dir que els imperials tractarien de tot, i cada
vegada seria pitjor.
—I tenia raó.
La Leia estava segura que, amb una mica de paciència, Tamora
els hi demanaria la seva ajuda.
—Kitster s'ha vist involucrat en alguns negocis molt
tèrbols. No crec que ell entengui com de greus són.
Tamora va mirar al voltant de l'habitació, i després va sacsejar
el cap.
—Sé que no ho sap. Em va dir que posés una mica de roba en
una bossa i que sortís. Ni tan sols tinc la bossa.
—I després es van presentar els squibs —va dir la Leia—. Ni
tan sols vas tenir una oportunitat.
El comlink d’en Han es va activar novament. Aquesta vegada,
era Chewbacca dient-li que sortissin per la part posterior, i aviat.
—Ja no hi ha temps.
Han va fer un pas en direcció cap a Tamora. Leia el va
interceptar i el va empènyer cap a la porta del pati.
—És la seva decisió.
Amb prou feines havien fet un pas abans que Tamora els
cridés.
—Esperin.
—Grandiós —Han es va dirigir cap a la cuina—. Portem als
nens.
Tamora continuava bloquejant l'entrada.
—Mostrin-me els seus rostres.
—Mira, realment no desitges veure'ls —li va dir Han—. Això
només ens posaria en major perill.
—Vols dir que això els posaria a vostès en major risc
—contraatacà Tamora—. Si desitgen la meva ajuda, hauran de confiar en mi de la
mateixa manera.
Leia va mirar a Han, i després va assentir.
—Ella està confiant en nosaltres.
—Encara no —va assenyalar Tamora.
—Bé, sembla que no ens queda molta opció.
Han va retirar la seva caputxa, revelant el seu murri i ben
semblant rostre. Les restes del tint vermell, encara revelaven el lloc on
aquest havia aplicat la crema removedora de manera suficientment gruixuda, al
llarg de la vora de les seves patilles i de la línia del seu pèl.
—Potser pots haver-me vist alguna vegada rondant per allà.
Jo solia passar bastant temps a Tatooine.
La forma en què la maixella de Tamora va quedar despenjada,
suggeria que certament havia reconegut a Han Solo, i no només com a client de
la cantina d'algun sòrdid contrabandista.
Leia també es va retirar la caputxa.
—Espero que això et satisfaci —mirà cap a la finestra
frontal en forma de bombolla: encara no podien veure's els soldats d'assalt,
però no podien estar molt lluny—. Perquè realment ens hem d'anar.
—Oh, estic satisfeta.
Tamora va travessar l'habitació, allunyant-se de la cuina.
—Sortirem per la part posterior. És més discreta.
—Uh, no estaràs oblidant alguna cosa?
Han estava mirant amb les celles arrufades a la cuina i al
rebost de plastiacer.
—Com als teus nens, tal vegada?
—Ells estan en la part posterior.
Tamora va empènyer a Han cap a l'àrea adjacent del dom.
—Realment creus que sóc la classe de mare que amagaria als
seus nens a l'interior d'un rebost?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada