CAPÍTOL VI
Amb vuit éssers atapeïts sobre un lliscant terrestre
dissenyat per a quatre persones, Leia va haver d'asseure's sobre la falda d’en
Han, mentre Chewbacca, qui ocupava tot l'espai del compartiment davanter,
dirigia el vehicle. Tamora s'havia assegut sobre la falda de C-3PO en el seient
del copilot, per guiar-los a través d'un laberint de carrerons plens de pols,
cap a les profunditats del que semblava ser el barri comercial de Mos Espa.
Grunts s'havia col·locat en el seient posterior oposat a Leia i Han, grunyint
per a si mateix sobre la manera de conduir del wookiee, mentre sostenia als
nens de negres cabells de Banai sobre la seva falda. Encara que cap semblava
tenir més de sis anys, les hi enginyaven per dissimular les seves pors amb
reserva, obeint les ordres de la seva mare sense dubtar, i en general, romanent
tan quiets i discrets com podien estar-ho un parell de nens, mentre corrents de
llàgrimes es desprenien dels seus ulls marrons.
Leia anhelava reconfortar-los, però limitava els seus
esforços a brindar-los somriures tranquil·litzants i paraules encoratjadores.
No li semblaven el tipus de nens que reaccionessin enfront de l'abraçada d'un
estrany, i fins i tot si ho fossin, ella sabia que la seva mare difícilment
acceptaria de bon grat semblant familiaritat per part d'algú que anés darrere
del rastre del seu pare.
—Gira aquí.
Tamora va assenyalar cap a un carreró col·lateral tan
estret, que Chewbacca va haver d'aturar-se i reorientar al lliscant terrestre
amb els seus repulsors abans de poder entrar. Leia va lliscar una mà per sota
del seu abillament per a la sorra, des d'on podria arribar al seu blàster més
ràpidament. Encara que Tamora ja havia aconseguit que evitessin dues estacions
de control dels soldats d'assalt, Leia romania estant nerviosa. Pel que havia
pogut veure, fins i tot en aquest moment, Mos Espa era un bulliciós cau replet
de cúpules on aguaitava la catàstrofe en cadascuna de les corbes tancades, i
els problemes romanien esperant darrere de cada ombrívol tendal. No era
sorprenent que Tamora hagués demostrat ser tan cautelosa; qualsevol que no
romangués alerta en aquesta ciutat, amb seguretat acabaria perint molt
promptament.
Això era alguna cosa que Leia faria bé de recordar, fins i
tot tractant-se de Tamora. La dona havia semblat quedar impressionada per
complet —i fins i tot alleujada—, quan havia conegut les identitats dels Solo,
i difícilment podria tenir la intenció d'ocasionar-los problemes tenint als
seus nens en el lliscant terrestre. Però en qualsevol moment, en qualsevol
missió que involucrés tant a estranys com a imperials, la traïció era sempre
una possibilitat.
I fins al moment, Tamora no havia estat capaç d'explicar el
que Banai planejava fer amb el Crepuscle dels Kíllik. Ella insistia que odiava
als imperials i —de manera contrària al que la Leia suposava—, que mai els ho vendria,
però Tamora romania sense proporcionar-los cap altra bona raó per no fer-ho.
L'única explicació que tenia, suggeria que Banai havia pres la pintura de
manera impulsiva per salvar-la, i que imaginava que seria capaç de trobar,
eventualment, a algun comprador d’Alderaan.
Sonava molt noble de la seva part, per descomptat, i abans
que iniciés la subhasta, havien vist prou de la col·lecció de Banai com per
comprendre que era un subjecte amant de l'art. Malgrat això, també era un home
que havia mantingut un holocub d’Anakin Skywalker a casa seva. A la Leia li
semblava que qualsevol home decent, hagués descartat l’holocub en saber que el
seu amic havia crescut per convertir-se en Darth Vader.
Tan pertorbador com les animoses licitacions per l’holocub.
En determinat grup, sempre hi hauria alguns pocs éssers que glorifiquessin el
poder, fins i tot en la seva forma més perversa. Però havia pogut apreciar
dotzenes de postors locals. I centenars d'espectadors locals que semblaven
pensar que l’holocub era una delicada peça que recordava esdeveniments
notables.
Potser es tractés d'alguna cosa pel que fa a la Força en
aquest lloc, alguna classe de presència residual que encegava als nadius de Mos
Espa pel que fa al monstre en què s'havia convertit Anakin Skywalker. Això fins
i tot podria explicar el malson pertorbador que la Leia havia sofert a bord del
Falcó... algun terrible vestigi de la
infància del seu pare que havia percebut que ella estava aproximant-se, i que
havia aconseguit arribar-li.
I si Anakin havia deixat un rastre en la Força, llavors
potser Luke també pogués haver deixat un. Tots dos eren poderosos en la Força,
i els seus vestigis combinant-se, podrien explicar per què ella havia vist a
Luke convertint-se al Costat Fosc.
Per descomptat, la Leia no tenia idea que tal situació fos
factible. Però a ella li agradava molt més aquesta explicació que les altres
que caminaven rondant per la seva ment.
Tamora va indicar a Chewbacca que s'aturés davant d'un
brut rafal cobert de fang i sorra, que estava prop dels afores del districte
mercant. Darrere del rafal, hi havia un ampli recinte d'opaques estaques, en la
part superior de les quals, cada cinc metres, es veia la xarxa d'elèctrodes
d'un camp contra els lladres. Sobresortint per darrere de la barricada, es
podia veure les desordenades carlingues, les torretes, i els compartiments dels
motors de naus tan dispars com esquifs de transport fins a pesats vaixells de
càrrega espacials. Un avís forjat en metall, assenyalava per sobre de la porta:
RECANVIS DE WALD: TAN BONS COM SI ESTIGUESSIN NOUS, A PREUS
QUE VOSTÈ POT PAGAR.
Si Tamora estava dient la veritat, Banai estaria esperant-la
a l'interior. Chewbacca va obrir la part superior del vehicle, i tots es van
apinyar en aquella zona que aparentment havia romàs en calma després de la
tempesta. La pols aquí semblava ser més densa que en Alt Espa, condensant la
calor, i fent que la ja de per si mateix sufocant atmosfera de Tatooine, es fes
encara més asfixiant i irrespirable. Però amb el primer dels sols encara
penjant baix en l'horitzó, els colors vespertins semblaven ser part de l'obra
d’Ob Khaddor. Per sobre de les teulades de la ciutat, es podia apreciar un ocàs
conformat per una gruixuda franja d'escarlata, coure i coral, en la part
superior del qual deixava apreciar primes cintes de rosat i groc. I fent-se
cada vegada més grans, i submergint-se en la brillant cortina de colors, hi
havia una dotzena de siluetes en forma d'H.
Leia va assenyalar cap a les formes que anaven
engrandint-se.
—Han, aquests no són...?
Un xiscle familiar va provenir de la direcció cap a la qual
estava apuntant, fent-se cada vegada més fort i augmentant en intensitat, i va
saber que coneixia la resposta.
—Caces TIE!
La Leia amb prou feines havia pronunciat la frase, quan els
caces estel·lars es van deixar caure sobre l’Alt Espa, xisclant sobre la
ciutat, i deixant la pols onejant enmig dels seus deixants. Per al moment en
què Han i els altres es van girar per observar-los, els TIEs ja estaven sobre
ells, volant tan baix, que l'aire crepitava amb les descàrregues dels seus
motors iònics. L'esquadró llampegà, passant tan ràpid, que era impossible de
seguir amb la mirada, deixant al seu pas una sèrie d'espetecs sònics que van
fer regirar l'aire carregat de pols, per formar una turbulenta boira grisenca;
després van xisclar sobre el desert, i es van esvair.
—Això és una cosa molt poc delicada —va dir Han, tractant
d'allisar el seu cabell carregat d'estàtica—. L'espaiport hauria de revocar els
permisos d'aterratge dels imperials.
Chewbacca, a qui l'estàtica dels ions l’havia convertit en
una graciosa imitació d'un escovilló de dos metres i mig d'alt, grunyí i va
assenyalar cap a Mos Espa. Una flota de cinc llanxes de desembarcament de
classe sentinella, estaven descendint per sota del ponent sol, amb els nassos
aixecats mentre començaven a desaccelerar. Amb cinquanta-quatre soldats
d'assalt en cada navili, farien un total de dos-cents setanta soldats... una
companyia d'assalt sencera.
—Ai mare... —va panteixar Tamora—. En què ens ha ficat
Kitster?
L'expressió de pànic en el rostre de Tamora semblava ser
fingida, però no ho era la forma en què les seves galtes empal·lidiren. Ningú
podria simular-la. Es va tornar cap a la Leia.
—I tot per una pintura?
—Els comandants imperials estan acostumats a sortir-se’n amb
la seva.
Leia va intercanviar una mirada consternada amb Han, i
després, delicadament, va guiar als nens de Banai en direcció a la seva mare.
—Per què no t’emportes als nens a una altra part?
—Per descomptat... els nens.
Tamora va estendre les seves mans i va llançar una mirada
preocupada a les llançadores porta-tropes que estaven acostant-se.
—Estarem allà dins.
Una vegada que s'haguessin retirat, Han li va preguntar.
—Què és el que penses? Què algú ens va reconèixer en la
subhasta?
—Potser —va dir la Leia—. No podem saber-ho amb certesa,
però crec que hem d'assumir el pitjor.
Va llançar una mirada mordaç en direcció a Grunts. Han va
assentir i es va tornar cap al weequay.
—Uh, gràcies per tota la teva ajuda, però...
—Aquesta no és la meva guerra —el weequay es va girar per
anar-se’n—. No penso quedar-me de cap manera.
Leia sabia que no havia d'oferir-li diners al weequay per
haver-los ajudat, però d'alguna manera, desitjava compensar-ho pels riscos que
havia assumit en guardar el seu secret.
—Grunts, si busques un mitjà per sortir del planeta...
—No va ser tan dolent viatjar amb el wookiee.
Grunts va mirar en direcció cap a les naus que estaven
aproximant-se, les quals en aquest moment, estaven desplegant-se al llarg de la
ciutat i aixecant les seves ales posteriors per poder aterrar.
—A més, quan surti d'aquí, vull poder arribar just al meu destí.
Chewbacca va rugir alguna cosa que sonava com «bona idea»
però que també podria haver significat «bona sort».
Leia i Han es van col·locar les seves caputxes per a la
sorra, i van seguir a Tamora a l'interior dels Recanvis de Wald. La part
interna era ombrívola, relativament fresca, i no tan polsosa com era la regla
general en tot Mos Espa. També era un desastre, amb components de repulsors,
servo-activadors, i components de droides sembrats per tot el terra. Tamora i
els seus nens es trobaven en la part posterior del rafal, on la part inferior
d'un vaporitzador, descansava en forma diagonal sobre la paret del pati.
Han es va tornar cap a Chewbacca.
—Com vas fer per encarregar-te dels squibs?
Chewbacca va rugir de manera indignada.
—Què els vas deixar tancats en un contenidor de reciclatge
d'escombraries? —Leia va respirar amb dificultat—. Chewie, dins ha de ser un
forn!
Chewbacca es va encongir d'espatlles i grunyí.
—No m'importa com de difícils siguin de matar —va dir la
Leia—. No podem deixar-los allà perquè es cuinin.
—Kit?
Tamora anava fent-se camí a través del desordre, mirant per
sota dels prestatges mig esfondrats i cap a les ombrívoles cantonades.
—Kitster, on estàs?
Els nens, les mans dels quals estaven fermament subjectes
per les mans de Tamora, anaven afegint les seves pròpies veus a la cerca.
Han va desenfundar el seu blàster i es va tornar cap a
C-3PO.
—Queda't vigilant.
—D'acord —C-3PO va dirigir els fotoreceptors cap a la
porta—. En aquest moment, fora no hi ha res més que el nostre lliscant
terrestre.
—3PO, tan sols avisa'ns si algú ve en aquesta direcció —li
va dir la Leia.
—Oh, ja veig —va respondre C-3PO—. D'acord, senyora Leia.
Han ja havia donat diversos passos cap a l'interior,
estudiant l'habitació. Havent vist que Chewbacca ja havia despenjat la seva ballesta
wookiee i romania cobrint dissimuladament a Tamora, Leia es va decidir per
seguir a Han, i es va dirigir al mostrador de despatx. La porta a l'oficina
posterior es trobava tancada. Es va inclinar sobre el mostrador, i es va trobar
amb què el terra es trobava cobert de xips de dades, lletres de crèdit, i
costoses cel·les d'energia compactes.
—No es va tractar d'un robatori. No tenim tanta sort.
Va començar a envoltar el mostrador, però Han —sempre tan
atent, almenys quan es tractava d'ella— es va lliscar per sobre d'ell, i va
cridar a la porta de l'oficina. Va pressionar la tecla d'obertura en el panell
de control, però no va succeir res.
—Està barrat —Han va fer un pas cap enrere i va apuntar el
seu blàster cap al panell de control—. Vegem...
La porta es va obrir amb un cruixit, i el canó d'un rifle blàster
va aparèixer enfront de la caputxa d’en Han. Leia va començar a moure's darrere
del mostrador, per posicionar-se al costat de la porta, però la veu brunzidora
d'un rodià li va ordenar que s'aturés.
—Queda't on estàs, o el seu cap es farà fum.
El rodià va introduir el blàster dins de la caputxa d’en Han,
forçant-lo a retrocedir, però romanent fora de la línia de foc de la Leia.
—I tu queda't allà, què és el que pensaven fer amb la meva porta?
—Mira, noi, estem tractant de trobar a un amic.
Han anava amb compte de no apuntar el seu blàster
directament al rodià, però tampoc l’havia deixat caure.
—No tenim res a veure amb tot aquest desastre.
—No et crec —va dir el rodià, encara parlant a través de la
porta que seguia mig tancada—. I pensaven que el seu amic podria estar amagat
en la meva oficina?
Chewbacca es va lliscar a l'extrem oposat del mostrador, i
va apuntar la ballesta wookiee a través de la porta... aparentment, des d'allà
podia veure al rodià.
—Wald! —Tamora va aparèixer darrere de Chewbacca—. Baixa
aquesta cosa i deixa'm parlar amb Kitster.
Wald no va baixar la seva arma.
—Què et fa creure que Kit està aquí?
—Ell em va dir que el trobaria aquí —la preocupació de
Tamora sonava autèntica i era considerable—. Ell tenia alguns negocis amb
aquesta gent.
—Al meu pati de recanvis? Quina classe de negocis?
—Ella no pot revelar-t'ho —li va dir Han.
—Llavors no crec que pugui retirar el meu dit d'aquest
gallet —Wald va empènyer el cap d’en Han cap enrere—. La meva força no és el
que solia ser.
—Wald! —el va renyar Tamora—. Vols acabar amb tot això?
—Segur, quan obtingui algunes respostes. Has vist el que li
ha succeït a la meva tenda. Tinc dret.
Els artells d’en Han havien començat a posar-se blancs, i
Leia sabia el que significava.
—Mira, per què no apartem els blàsters?
Va enfundar la seva pròpia arma.
—Si en veritat anem a disparar-nos l'un a l'altre, ja
hauríem d'haver-ho fet.
—Jo no estaria tan segur —Han semblava estar examinat l'oficina—.
Puc ser pacient i esperar.
—La teva paciència no és el que necessitem en aquest moment.
Leia va fer un pas cap endavant, va prendre el blàster de la
mà d’en Han, i la va col·locar sobre el mostrador; després va fer un gest en
direcció a Chewbacca.
—Tu també. Crec que aquí, Wald tan sols necessita que Tamora
el convenci que està aquí de manera voluntària.
Chewbacca va observar a través de la porta per un moment,
després grunyí ominosament i va col·locar la ballesta wookiee sobre el
mostrador.
Wald va mantenir el seu blàster pressionat contra la cara d’en
Han.
—Tamora, per què no tu i els nens entren en la meva oficina?
Tamora va posar en blanc els ulls, després va arrabassar la
ballesta del mostrador i li va apuntar a Chewbacca. Leia començava a témer que
hagués jutjat malament la sinceritat en la veu de la dona, i el wookiee grunyí
delicadament.
Tamora ho va ignorar.
—D'acord, Wald, ja els tenim.
Gairebé amb certesa, ella no hauria tingut la fortalesa
necessària per tirar del gallet de la ballesta wookiee, però la Leia no pensava
dir-li-ho.
—Ara em creus?
Wald va deixar escapar un so que semblava una torxa de tall
químic quedant-se sense combustible; llavors, el rifle blàster va desaparèixer
a l'interior de l'oficina, i un petit rodià rodanxó va caminar com si fos un
ànec per aparèixer enfront d'ells. Leia sempre trobava difícil calcular l'edat
dels rodians —tal vegada perquè molts d'ells tenien professions perilloses i
morien joves— però l'enfonsament de les seves banyes sensorials, les àrees
tacades de gris prop de la part terminal del seu prim musell, i la lluentor lletosa
dels seus ulls prominents, suggerien que Wald era bastant vell.
—Perdó per això del blàster —li va tendir una mà verdosa a
Han—. Sense ressentiments, eh?
—Per descomptat —Han li va encaixar la mà, carrisquejant
tant les dents, que fins i tot la Leia va poder escoltar-los—. No gaire.
—Kit?
Tamora va deixar la ballesta wookiee en els braços de
Chewbacca, va aferrar novament als seus nens, i els va conduir per darrere del
mostrador en direcció cap a l'oficina de Wald.
—On estàs?
—No està allà darrere.
Semblant comprendre que una esposa tan pertorbada, hauria de
comprovar-ho per si mateixa, Wald es va col·locar al costat d’en Han i Leia, i
va permetre que Tamora fes una ullada.
—No obstant això, va estar aquí, amb aquesta pintura de
molsa darrere de la qual està tothom.
Leia va intentar no demostrar la seva preocupació enfront de
la frase «tothom».
—I?
—I Jergo —un informant kubaz— va arribar fins aquí darrere
d'ell i li va apuntar amb un blàster. Jergo volia la pintura de molsa. Kit no
tenia intencions de retornar-la-hi —Wald va baixar la veu i va assenyalar un
forat socarrat en la teulada—. Gairebé va fer que el matessin. Jo vaig haver
d'encarregar-me de Jergo amb un hidro-pistó.
—I en aquest moment, on està la pintura? —va preguntar la Leia.
Wald va fer el posat de girar-se cap a la porta de la seva
oficina.
—Esperem a Tamora.
Han va extreure un grapat de peces de crèdit de la seva
butxaca.
—Mira, has sofert bastants danys per la nostra culpa. Potser
si cobríssim el cost de la neteja per tu...
Les banyes sensorials en el cap de Wald es van retorçar cap
a fora com a mostra de la seva irritació.
—El dany que he sofert no ha estat per culpa de vostès. Va
ser per culpa de Kitster i de Tamora. I no van a desfer-se dels Banai
deixant-los fora d'aquest tracte, qualsevol que sigui.
—Per descomptat que no —Leia va prendre les peces de crèdits
de la mans d’en Han i les va col·locar sobre les mans del rodià—. Però ens
sentim responsables.
—Segur que sí.
Malgrat el cinisme en la veu de Wald, va acceptar els
crèdits.
—Encara crec que hauríem d'esperar a Tamora.
Un moment després, Tamora va sortir sola, amb els ulls
vermells pel plor. Havent deixat als seus nens en l'oficina, va tancar la porta
i es va col·locar al costat de Wald.
—D'acord, Wald. Què li va passar a Kit?
—Volgués saber-ho per poder dir-t'ho.
Wald va estendre les seves mans, i mirant a Han i Leia, va
dir:
—Però la veritat, és que no ho sé.
—Però has de saber alguna cosa —el va pressionar Tamora—.
Digues-m'ho.
Wald li va repetir el seu relat sobre com havia deixat
inconscient a l'espia kubaz, i després va continuar.
—Tot això va ocórrer un minut després que Kitster s'hagués
comunicat amb tu. Per un moment, pensàvem que Jergo tan sols estava tractant d’emportar-se
la pintura i vendre-la, però llavors va fer la seva aparició un esquadró de
soldats d'assalt.
—Van ser ells els que se’l van emportar? —va panteixar
Tamora.
—No —Wald va mirar a Han i Leia—. Potser hauria
d'explicar-te la resta tot sol.
Chewbacca va començar a protestar, però Leia el va silenciar
aixecant una mà. No arribarien a cap part amb la intimidació.
—És decisió de Tamora.
—Està bé, Wald —va dir Tamora—. Jo confio en aquestes
persones.
Wald es va fixar en els rostres encaputxats de la Leia i Han
amb suspicàcia.
—Kit em va dir que no confiés en ningú.
—Ell em va dir el mateix —va contestar Tamora—. I Kitster no
té la menor idea sobre el que està fent. Aquestes persones sí. Ells, uh, treballen
per als propietaris de la pintura.
—Els propietaris?
Wald es va fixar en Chewbacca i en C-3PO, mentre el seu
musell es crispava de manera evident.
—Es veuen una mica rudes com per ser part de la comunitat
artística.
—Les aparences enganyen —va dir Han.
—Tan sols podries dir-nos què és el que li va succeir a Kit?
—li va suplicar Tamora—. T'has fixat en el que està ocorrent allà fora? El cel
està replet de caces TIE i llançadores d'assalt. Kitster és a punt de ser
assassinat.
Wald, de manera reticent, va apartar la mirada d’en Han i
Leia, i va dir a continuació:
—Ell va prendre la meva vella moto swoop[1]
i es va endinsar en el desert.
El rostre de Tamora es va descompondre.
—La teva vella moto swoop?
Wald va assentir.
—I es posa pitjor. Planejava escapar pel Canó de l'Arc.
—El Canó de l'Arc? —Tamora va panteixar—. Aquest que està en
el trajecte de les velles carreres dels pods? Aquest Canó de l'Arc?
Novament, Wald va assentir.
—Ell va dir que era la seva única esperança d'evadir als
imperials. Té raó, però això no ho fa menys perillós.
Wald va llançar una mirada despectiva a Han i Leia, i
després va afegir:
—Jo li vaig dir que hauria de vendre'ls la pintura a ells, i
conformar-se amb això, però ell no volia escoltar parlar de l'assumpte. Va dir
que el Crepuscle dels Kíllik no hauria de caure en mans dels imperials.
Alleujada, Leia va exhalar silenciosament; almenys Tamora
tenia raó sobre moltes d'aquestes coses.
—Així que, a qui planejava vendre-la Kitster?
Wald va mirar de nou a Tamora.
—Estàs segura que vols que els ho digui?
—Sí, estic segura —va respondre Tamora—. A Ji i a Elly els
agradaria tornar a veure al seu pare viu algun dia.
—D'acord.
Wald va mirar al terra i donà una puntada a un cilindre
d'enregistrament trencat per l'habitació, i després va dir:
—Aquest és l'assumpte. No crec que pensi vendre-la a ningú.
—Què? —van dir a l’uníson Leia, Han, i Tamora.
Wald va mirar a Tamora.
—No estava bé del cap. Tan sols parlava d'un devaronià i
d'una twi’lek que havien intentat volar-la, i deia que anava a portar-la a
algun lloc segur.
—A algun lloc segur —Leia no podia creure el que estava
escoltant—. A Tatooine.
—Per descomptat, a Tatooine —va dir Wald—. Ell no aniria a
prendre una moto swoop per arribar fins a Ohann[2],
no és veritat?
—Ho dubto —va concordar la Leia—. I llavors, què?
—Bé, crec que estava esperant una recompensa. Pensava enviar
un missatge a la Princesa Leia.
Wald va caminar com un ànec per acostar-se i va llançar un
cop d'ull per sota de la caputxa de la Leia, tractant òbviament de reconèixer
les seves faccions.
—Excepte perquè estic completament segur que ell pensava que
ella encara estava a Coruscant.
La Leia va sospirar.
—Per ventura hi ha algú a Mos Espa que no sàpiga qui som?
—Es va retirar la caputxa—. Estic segura que ja no té sentit negar-ho.
Wald va moure les seves banyes sensorials cap endavant i cap
enrere, i va assenyalar amb un polze en direcció a Chewbacca i C-3PO.
—Un droide, un wookiee, la pintura —hauria de ser bastant
més cec del que sóc per no adonar-me’n.
—Gràcies per fer-nos-ho notar.
Leia i tots els altres havien comprès que estant junts
serien més fàcils d'identificar, però les coses estaven ocorrent de manera tan
ràpida, que no s'atrevien a separar-se. Es va tornar cap a Han.
—Almenys, encara seguim estant lliures.
—Per poc temps —Wald va assenyalar al seu sistema de
seguretat, una petita càmera amagada en la cantonada del sostre—. Vaig poder
escoltar als soldats d'assalt parlant sobre el seu nou almirall.
—Pellaeon? —va preguntar Han.
—Tot el que sé, és que ell els té atemorits —va dir Wald—.
Però han de saber que ell creu que hi ha alguna cosa a l'interior del Crepuscle
dels Kíllik, que la Nova República no desitja que caigui en mans de l'Imperi.
És l'única raó que va poder deduir per justificar que el devaronià li llancés
un detonador.
Leia i Han van intercanviar unes mirades enfuriades.
Difícilment haguessin pogut romandre aturats mirant com els imperials es
retiraven amb un codi clau que podria significar l'exposició de tota la xarxa
Shadowcast, i la mort de centenars d'agents. Però era frustrant comprendre que,
de no haver fet res, el codi clau hagués pogut romandre tota la següent dècada
penjat inofensivament en la paret de la cabina d'algun almirall.
—Gràcies per dir-nos-ho, Wald.
Leia va inhalar per calmar-se, i després es va tornar a
Tamora.
—Tal vegada volguessis comunicar-te amb Kitster? Podríem
arreglar una trobada.
Tamora va assentir i va activar el seu comlink.
—Kit?
Un lleuger ressò de la seva veu va sonar en la part
posterior de l'habitació, per darrere d'un vaporitzador esfondrat.
—Estàs allà?
Novament, el ressò va ressonar per darrere del caigut vaporitzador.
Chewbacca es va dirigir a la part posterior de l'habitació, i va trobar un
comlink idèntic al de Tamora.
—Chubba! —va maleir Wald—. Allà va ser on Jergo el va
atrapar.
La Leia va sospirar.
—Seria molt demanar que ens diguessis cap a on pensava
dirigir-se?
Wald va estendre les seves mans.
—A algun lloc segur. Això va ser tot el que va dir.
A continuació, Leia es va tornar cap a Tamora, però ni tan
sols es va animar a preguntar quan va veure l'expressió de desesperació en la
cara de la dona.
—Bé, mai l’atraparem en un lliscant terrestre —va dir Han—.
Especialment no amb un grapat de caces TIE perseguint-lo.
Mirà a Wald.
—Tens una altra swoop?
Wald i Tamora van intercanviar les seves mirades. Després,
Wald va dir:
—Jo no; almenys, no tinc cap que pogués atrapar a la de
Kitster.
—Aquesta va ser la que Wald va emprar per guanyar la seva
llibertat —li va explicar Tamora.
—Kitster i jo la vam construir a partir del disseny que la
mare d'un amic va trobar a la seva habitació.
Hi havia una mica més que un tint d'orgull en la veu de
Wald.
—Era gairebé tan veloç com un pod de carreres.
Un estrany sentiment de déjà vu es va deixar caure sobre la
Leia, i li va preguntar.
—Qui era aquest amic?
—Anakin Skywalker —va dir Wald.
—Vas conèixer a Anakin?
—Per descomptat que el coneixia —Wald sonava com si hagués
estat insultat—. Ell era el meu camarada. Vam ser esclaus junts.
El mentó de la Leia es va quedar despenjat.
—El meu pare era un esclau?
—No ho facis sonar com alguna cosa indecent —va dir Wald, grunyint
a la defensiva—. Érem uns nens. No va ser com si haguéssim volgut ser-ho.
—Això no és el que ella va voler dir —Han va prendre la mà de
la Leia i li va donar una petita encaixada per ajudar-la a sortir de la seva
commoció—. És només que és difícil creure que un esclau va créixer per
convertir-se en Darth Vader.
—Darth Vader? —Wald va agitar les seves mans desdenyós—.
Aquesta és una mentida. Anakin Skywalker mai es va convertir en Darth Vader.
—De debò?
La Leia va escoltar el gèlid to de la seva pròpia veu, però
va sentir que estava perdent la batalla per mantenir el seu temperament sota
control. La negació del rodià li havia tocat una fibra sensible i profunda, en
rebutjar la veritat de la identitat de Darth Vader, de la mateixa forma com si
tots els seus terribles assassinats mai haguessin succeït.
—I com és que ho saps?
—Perquè jo el conec —va replicar Wald—. Tu no entens el que
significa, bo, la qual cosa va significar en aquell moment, per a un esclau,
guanyar la seva llibertat.
—Sí ho sabem.
Han va tractar de ficar-se entre Leia i Wald.
—Però el que realment necessitem saber en aquest moment...
Wald va donar alguns passos al voltant de Tamora i va
continuar parlant, amb la veu plena d'admiració.
—Jo pensava que no podia fer-se. Però Anakin ho va
aconseguir.
—Va tenir sort i va guanyar una carrera de pods —va dir la
Leia—. Això difícilment fa d'ell un heroi.
—Sí ho fa a Tatooine, estimada.
Han va prendre la Leia pel braç, la va atreure cap a si, i
li va dir molt baixet:
—Apaga el teu nucli de poder. Necessitem l'ajuda d'aquest
subjecte.
Han tenia raó, i Leia ho sabia. Però aquest era un tema
visceral, una cosa tan poderosa, que no podia dominar per complet.
Afortunadament, era una cosa gairebé sense importància en absolut —almenys per
a la labor que tenien entre mans— i ella sabia que havia de posar la seva ira
de costat.
Leia va realitzar una profunda inspiració, i després va dir.
—Ho lamento, Wald. Òbviament, tenim diferents punts de vista
pel que fa a Anakin Skywalker.
—Òbviament —va dir Wald—. I només un de nosaltres pot tenir
la raó.
Leia va fer petar les dents, i es va empassar una
contestació tallant. Òbviament, estava pensant.
Tamora va sospirar com a senyal d'alleujament, i va dir a
continuació.
—Sobre aquesta swoop...
—Em temo que haig d'interrompre'ls —va dir C-3PO, obrint-se
camí matusserament enmig dels enderrocs escampats sobre el terra—. Els squibs
estan aquí.
—Els squibs? —va panteixar Tamora.
Es va lliscar darrere de Chewbacca, i Han i Leia van pujar
les caputxes de les seves capes per a la sorra.
—Em desfaré d'ells —Wald va començar a caminar cap a la
porta—. Estic segur que estan aquí per tractar de vendre'm alguna cosa que no
necessito.
Massa tard. El trio va entrar fet un remolí en el rafal, amb
els seus pelatges esvalotats i greixosos, i les bosses dels seus cinturons
carregades amb tots els comlinks, datapads i varetes lluminoses trencades que
havien rescatat del contenidor d'escombraries reciclades en el qual havien
estat.
Wald els va interceptar a tres passos de la porta.
—Grees, Sligh, no vaig a comprar-los res...
—I nosaltres no estem venent res tampoc! —va dir Sligh.
Els squibs van sobrepassar al rodià com si no estigués allà,
i es van encaminar directament cap a la Leia i Han, sense ser capaços de
sostreure per complet les seves cobejoses mirades de tot el material
interessant que estava escampat pel terra.
—No puc creure la forma en què ens van tractar —li va dir
Emala a Han—. Pensàvem que eres un artista.
Grees va joguinejar amb el xip de transferència de crèdits
enfront del cinturó d’en Han.
—Intenta fer-nos el salt una vegada més, i anirem directe
fins a on Mawbo amb això. Li pagarem, i prendrem la pintura per a nosaltres.
—Ella no té la pintura.
Han va intentar fer-se amb el xip, però Grees va ser massa
ràpid per a ell.
—I vostès no poden pagar a Mawbo amb els nostres diners.
Ella no podria activar aquest xip.
—Realment creus que ella no ho intentaria? —li va preguntar
Sligh—. Després del que va passar en el seu saló d'espectacles?
Wald va arribar per darrere dels squibs.
—Com és que aquests tres estan involucrats?
—No ho estan.
Leia va extreure una lletra de pagament per dos-cents
crèdits de la seva butxaca, i la va estendre a Grees.
—Nosaltres la comprarem, vostès queden fora.
Els squibs van sacsejar els caps, sense molestar-se a
revisar la suma.
—No hi ha aquesta opció de compra —va dir Sligh—. Nosaltres
som els afortunats compradors.
—Així que la pintura ens pertany a nosaltres —va afegir
Grees—, fins que rebem el pagament convingut.
—I això no va a succeir, no amb dos esquadrons de soldats
d'assalt mantenint el local de Mawbo sota estricta vigilància —va dir Emala.
—Els estic oferint el doble del que els anàvem a pagar pels
seus, uh, mercaderies en la subhasta —els va dir la Leia—. Facin una mirada.
—No importa —va dir Sligh—. En aquest moment, no podem
parlar de la mateixa tarifa.
—Si aquesta és la manera en què desitgen jugar...
Leia continuava sostenint la lletra de pagament.
—Vaig a cancel·lar el xip de transferència. Van a quedar-se
sense la seva tarifa i sense els seus guanys.
Els ulls dels squibs es van posar com a plats, i Grees va
dir:
—Deixa'ns pensar-ho.
Els tres van començar a retrocedir cap a la porta. Leia els
va observar retirar-se, després va lliscar la lletra de pagament en la seva
butxaca, i es va voltejar cap a Han.
—No li anaves a preguntar alguna cosa a Wald?
L'expressió d’en Han romania en blanc.
—Jo?
—Sobre una swoop? —el va prorrompre—. Wald va dir que no
tenia una altra que pogués atrapar a la qual Kitster va prendre.
—Correcte. Però, què hi ha sobre el xip de transferència? No
l’hauries d'estar cancel·lant?
—No hi ha necessitat —va dir la Leia—. Tret que jo estigui allà
per autoritzar la transferència, el xip s'autodestruiria si algú intenta
utilitzar-ho.
—Per variar, seria bo veure que algú els dóna el seu
merescut en aquests tres —va dir Wald.
La prima boca al final del seu musell, deixava veure un somriure.
—Però dubto que jo pugui ser-los de molta ajuda amb això de
l’swoop.
El rostre de Tamora es va descompondre.
—Wald, si us plau. Coneixes a Kitster. Ell no té cap
oportunitat allà fora; no amb els imperials perseguint-lo.
Wald va assentir bastant seriós.
—Ho sé.
—Mira, Wald —va dir Han—. Si tot això és per aquest assumpte
de Darth Vader...
—No ho és.
El to de veu de Wald era tallant.
—Creus que deixaria morir a un amic tan sols perquè Leia
Organa va insultar al seu pare?
—Per descomptat que no —va dir la Leia—. Com ja t'ho he dit,
tenim diferents punts de vista pel que fa a Anakin Skywalker.
Wald va fixar en ella els seus prominents ulls per un
moment, i després es va encongir d'espatlles.
—Per què una princesa hauria de creure a un vell rodià distribuïdor
de ferralla?
Es va tornar cap a Tamora.
—Només hi ha una swoop que podria atrapar a la qual Kitster
es va emportar. Saps a on has d'anar.
L'expressió de Tamora empal·lidí.
—A on Ulda?
Wald va assentir.
—Sé que no serà fàcil, però ella té aquest vell coet swoop
que Rao solia emprar per volar. Si desitges, puc contactar-me amb ells.
Tamora va sacsejar el cap.
—No, segurament ella s'adonaria de tot.
Es va girar, i sense donar-se per assabentada de si algú es
decidia a seguir-la, va dir:
—Jo sóc qui ha d'anar.
Leia es va quedar enrere, tan sols prou com per estar segura
de quedar fora de l'abast auditiu de Tamora, i després va preguntar.
—Què és això tan terrible sobre aquesta Ulda?
—Res —va dir Wald—. Tret que siguis la segona esposa de
Kitster.
[1] Swoop o swoop bike: espècie de
vehicles moguts per repulsors que eren més poderosos i perillosos que les
speeder bikes. Poc més que motors amb seients, les swoop són difícils de
controlar, però tenen una velocitat increïble. El padawan Anakin Skywalker va emprar
una swoop bike de propietat d'Owen Lars mentre buscava a la seva mare, Shmi
Skywalker Lars, a Tatooine. (N. Del T.)
[2] Ohann era el segon planeta
que orbitava als sols Tatoo I i II en el sistema de Tatooine. Es tractava d'un
gegant gasós. (N. Del T.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada