CAPÍTOL XXII
Per al moment en què la forma massissa del reptador de la
sorra ja no aconseguia distingir-se balancejant-se sobre la cresta de les
canviants sorres, Tatoo I continuava desplegant la seva daurada llum a través
de la immensa vastitud del Mar de les Dunes Occidentals. Leia va llançar una
mirada cap enrere, en direcció a Han, qui es trobava en la part superior del
compartiment davanter de càrrega del hoverscout, monitorant el firmament amb
els electrobinoculars.
—S'ha anat —va informar.
Juntament amb Chewbacca, C-3PO, i els squibs, ella es
trobava a uns deu quilòmetres de la llar d’Obi-Wan, esperant en la boca d'un
ombrejat canó en els límits del Mar de les Dunes.
—Aconsegueixes distingir alguna cosa?
—Tan sols aquest únic caça TIE seguint-li el rastre.
Han va baixar els electrobinoculars i es va deixar caure del
hoverscout.
—Sembla que el teu pla està caminant.
—Si és que Herat manté la seva paraula —va assenyalar C-3PO,
qui es trobava en el seient frontal de passatgers—. Personalment, jo mai
trobaria aconsellable confiar en un jawa.
Chewbacca, assegut darrere de la forqueta direccional, va
llançar un grunyit irascible.
—No té res a veure amb això —va dir C-3PO—. Ni per un moment
vaig creure que la senyora Leia anava a incloure'm en el tracte.
—Bastant envanit per ser un droide —va dir Han, tornant-se cap
a la Leia—. Però 3PO té un punt. Herat està corrent un gran risc. Potser
decideixi que és massa gran.
—Això depèn —va dir Sligh.
Ell i Grees estaven en la part posterior, treballant en les
unitats de comunicació integrades en els cascos d'un parell de soldats
d'assalt, que havien aconseguit rescatar de la caverna.
—Alguna vegada ja has pogut comprovar la seva lleialtat?
—No hem comprovat la lleialtat de ningú —va dir la Leia—.
Vostès van ser els qui van dir que el tracte es cancel·lava, allà en el canó.
Nosaltres no teníem l'obligació de retornar-los l’engegador.
—Parlant d'això, com va ser que van reiniciar el nucli del
reactor? —va preguntar Han.
—La càrrega de baràdium d'un dispositiu tèrmic...
—Sligh! —va bordar Grees—. Per ventura ja t'han pagat per
oferir-los aquesta informació?
—Llavors, ella s'encarregarà de fer la seva part —va dir
Sligh, canviant la conversa immediatament cap a la pregunta pel que fa a
Herat—. Aquesta va ser la raó per la qual els aconsellem que li prometessin un
dispositiu de diagnòstic del Falcó en
lloc del seu droide de protocol. Un Quaxcon Mark Quinze és massa valuós perquè
un jawa ho deixi passar. Ella assumirà el risc, en la mesura en què estigui
convençuda que vostès arribaran fins al final, i que li lliuraran el
dispositiu.
Una estàtica gairebé imperceptible va emergir de l'altaveu
del casc que estava en la falda de Grees. Ell va tocar un commutador que estava
sota el suport del mentó, va assentir i es va tornar cap a Sligh.
—El droide tenia raó.
Grees li va passar el casc a Chewbacca.
—Ells van canviar la freqüència. Ara és Blau Segur.
—Per descomptat —va dir C-3PO—. El datapad imperial em va
assegurar que canviar de freqüència era un procediment estàndard quan un dels
seus equips de comunicacions era capturat.
Sligh va realitzar el canvi de freqüència en el casc que
estava manipulant, i també l'hi va apropar al wookiee.
—Per a Han —va dir—. Estem posant tota la nostra confiança
en vostès.
—Llavors, per què posar en risc la seva vida?
Han va fer un gest en direcció cap a Emala, qui romania
dempeus al costat de la Leia embolicada en una capa per a la sorra de color
crema. Estava sostenint el rifle blàster d'un soldat d'assalt molt més gran que
ella, i estava carregada amb un contenidor d'aigua el pes de la qual era la
meitat del seu.
—No necessitem una acompanyant tan dolenta.
—Aniré per ajudar-los a trobar l'oasi del fantasma —va dir
Emala—. Nosaltres tan sols pensem d’aconseguir l'objectiu.
Encara que la Leia sabia que els squibs estaven més
interessats a cuidar els seus propis interessos que d’assegurar-se que
s'aconseguís l'objectiu de la missió, va intentar no fer cap comentari sobre
aquest tema. A més de la insistència d'Herat sobre que la simple devolució del
seu reptador de la sorra, no era una compensació suficient pel risc que estava
assumint, aquest havia estat el punt més espinós en les precipitades
negociacions. Els squibs simplement es refusaven a continuar amb el pla, tret
que un d'ells acompanyés a Leia i a Han cap a l'oasi del fantasma... sense
importar si això arribava a comprometre les disfresses de la parella.
Leia va prendre el seu casc, i després va observar a Emala.
—Tan sols espero que puguis mantenir el pas —li va dir—.
Sense una armadura amb control de temperatura, serà una llarga i calorosa
caminada.
—Aquesta és la raó per la qual ella està anant —va dir
Grees—. És la més rude.
Les orelles d’Emala es van redreçar, producte de l'orgull.
Els ulls d’en Han van rodar cap enrere, després va prendre
el seu casc, i va aferrar l'avantbraç de Chewbacca.
—No li disparis a res. I quan arribis al Falcó, no vagis a fer que s'esgarrapi...
Chewbacca va aixecar la mirada al cel, i va fingir com si
comencés a sentir-se molest.
—Han, aquesta nau encara té les marques socarrades de quan
va combatre contra la primera Estrella de
la Mort.
Leia es va tornar cap a Chewbacca i li va dir:
—Fes que s'esgarrapi tot el que vulguis. Potser, Han
finalment, s'animi a pintar tota aquesta condemnada ferralla.
Chewbacca va assentir de manera entusiasta, i va activar els
motors repulsors, i es va encaminar pel canó juntament amb C-3PO i els dos
squibs mascles, fent-los una salutació casual per sobre de la seva espatlla.
Leia ho sabia; aquesta era la manera d'acomiadar-se del wookiee sota semblants
circumstàncies; fer uns escarafalls, significaria que pensava que no tornaria a
veure'ls novament.
Han va col·locar el seu braç sobre l'espatlla de la Leia, i
junts van observar mentre el hoverscout desapareixia molt a la vora.
—Així que —li va preguntar ell—, realment penses que tot
això va a funcionar?
—No ho sé.
Leia es va tornar per encarar-ho.
—Tens alguna idea millor?
Han va somriure.
—Clar.
Va lliscar ambdues mans al voltant de la seva cintura, i la
va atreure cap a sí, fins que les seves plaques pectorals van xocar entre si, i
després es va inclinar cap avall.
—Això.
Emala grunyí.
Leia la va ignorar i li va fer un petó fins que el seu
estómac va començar a papallonejar, i després el va besar per un moment més. No
perquè podia ser l'última vegada, es va dir a si mateixa, sinó perquè tots dos
estaven en això junts. Per fi, es va separar d'ell, i li va somriure.
—Hora de marxar-nos, soldat.
Leia i Han es van col·locar els cascos, i es van encaminar
en direcció cap a l'oasi, amb Emala retardada prop de mig quilòmetre, per
servir com a reserva en la rereguarda... i per quedar fora de la vista, en el
cas que haguessin d'integrar-se a un inesperat equip de reconeixement. Van ser
prou acurats com per romandre a l'ombra, al llarg de la base dels penya-segats,
tant per romandre a resguard del sol com per reduir les possibilitats de ser
detectats pels sentinelles localitzats a distància... tant imperials com
tusken.
Malgrat les unitats refrigerants en les armadures que havia
capturat, la marxa era lenta i incòmoda. A bord del reptador de la sorra, Han
havia aconseguit armar-se un vestit de peces producte del salvament, que
gairebé li encaixaven perfectament, però Leia s'havia vist forçada a emplenar
el seu amb llana de tomuon. Fins i tot així, les guardes del barb i dels
avantbraços, simplement eren massa grans per a ella, i cada pas era una lluita
per doblegar els turmells, genolls i colzes. Els va prendre quatre hores de vorejar
a través de la sorra, i de grimpar treballosament les roques, cobrir la
distància de quatre quilòmetres, i per al moment en què finalment es van
inclinar sota una esquerda en un petit canó col·lateral, Leia estava tant
exhausta com adolorida.
Així i tot, es donava per ben servida. Kitster Banai
certament estaria molt pitjor des de lluny... si és que havia aconseguit
romandre amb vida. I si fracassaven a recuperar el Crepuscle dels Kíllik amb el
temps suficient per contactar amb la Mon Mothma, centenars d’askajians
lluitadors de la resistència, certament haurien de patir tortures molt més
doloroses amb les puntes de les sondes dels droides imperials d'interrogatori.
Emala va arribar després d'alguns minuts, amb moviments
completament sigil·losos, i amb la seva capa per a la sorra proveint-li d'un
camuflatge tan perfecte, que gairebé va passar de llarg abans que Leia s’adonés
de la seva presència, i sortís del seu amagatall per fer-li un senyal. L’squib
es veia molt més esgotada que la Leia, i es va submergir en l'ombrejada
esquerda amb un fatigat sospir. El seu contenidor d'aigua estava buit en les
seves tres quartes parts.
—Com et trobes, Emala? —li va preguntar.
—He aconseguit arribar fins aquí, no és veritat? No creguin
que vaig a deixar que m'abandonin en aquest...
—Tranquil·litza't —va dir Han—. Tan sols estem interessats
en el teu benestar.
Emala li va llançar una mirada amb uns ulls sortits, que
només feien que es veiés més adorable.
—No creuen que em deixaré enganyar amb això. Els conec,
humans.
—Necessites descansar? —li va preguntar Leia—. Chewie i els
altres han d'estar en els límits de les planícies de sal en aquest moment. Ells
no poden abandonar els canons fins que li fem arribar el senyal.
Emala va prendre un llarg xarrup del tub d'aigua que penjava
sobre la seva espatlla, després es va posar dempeus, i va portar el seu rifle
blàster al capdavant.
—Jo m'encarrego de cuidar-los les esquenes.
La Leia es va col·locar novament el casc, va extreure un
comlink capturat del seu cinturó reglamentari, i va mirar a Han. Temorosos que
qualsevol senyal provinent dels seus propis comlinks pogués atreure sobre ells
l'atenció d'escoltes infiltrats, havien decidit confondre'ls, comunicant-se a
través de la pròpia xarxa de comunicacions del Quimera. Amb una mica de sort, els imperials ni tan sols
s'adonarien del tràfic addicional de comunicacions.
—Chubba!
Emala la va agafar, i va baixar per un moment, el commutador
d'enviament de transmissions.
—Per què no tan sols li dónes un clic, i esperes a veure què
és el que succeeix?
Un doble clic per part de Chewbacca va contestar gairebé
immediatament.
Leia i Han es van lliscar pel congost fins que van
aconseguir una visió clara del cel que estava sobre el Mar de les Dunes;
llavors Han va aixecar els electrobinoculars i es va agenollar per observar
millor. Va passar un minut... dos... Leia començava a preguntar-se si per
ventura Herat havia decidit no assumir el risc, després de tot.
En aquest moment, Han finalment va dir:
—S'han empassat l'ham.
Li va passar els electrobinoculars, i Leia va observar una
dotzena de caces TIE —un esquadró complet— deixant-se caure sobre el Mar de les
Dunes. Va activar el telèmetre, però només va aconseguir distingir un 1 seguit
per dues taques borroses de nombres canviants.
—Què està com a cent quilòmetres? Aquest aparell no pot
estar en el correcte!
—Jo diria que a uns cent cinquanta —va dir Han—. Herat ha de
tenir el nucli d'energia del reptador de la sorra funcionant en un estat proper
al crític. Realment vol aquest Mark Quinze.
—Se’l mereix.
Leia li va retornar els electrobinoculars, i després va fer
clic novament amb el comlink capturat. Aquesta vegada, Chewbacca no va
contestar, ja que tots estaven tractant de comunicar-se el menys possible per
evitar cridar l'atenció. Però Leia sabia que ja estaria dirigint el hoverscout
pels últims cent metres del canó, i en camí cap a la Gran Mesra, apressant-se
per arribar cap al lloc on havien amagat el Falcó.
Assumint que la distracció mantindria les mirades dels
imperials enfocades sobre el Mar de les Dunes —el temps suficient perquè es
barregessin enmig dels circuits de tràfic que corrien entre Mos Espa i Mos
Eisley—, havien suposat que aquesta part del trajecte, els prendria
aproximadament una hora. Tot el viatge de retorn —assumint que el Falcó encara estigués en la caverna dels
contrabandistes quan arribessin fins a ell—, els prendria uns tres minuts.
Una sèrie de ratlles grosses blaves, centellejaren en el
distant firmament.
—Estan disparant —va informar Han.
—A Herat? —va preguntar Emala.
—No podria dir-ho —va contestar Han.
—Són trets d'advertiment.
Leia estava recordant les directives del comando que havien
vist.
—El comando del Quimera
ens vol vius. Més que això, volen saber on estem. No van a permetre's donar-li
al nucli del reactor, vaporitzant tot el reptador.
Van observar en silenci, un o dos minuts més, mentre les
oïdes de la Leia tenien dificultat per intentar escoltar qualsevol veu
provinent del comunicador incorporat en el seu casc: ja sigui que es tractés de
la veu d'un oficial que estigués donant ordres, o la d'un soldat que estigués
fent una pregunta, o qualsevol cosa que els indiqués la forma en què el Quimera estava reaccionat enfront de la
distracció. Normalment, haurien d'haver-ho fet. Però, exhibint una disciplina
característica de les tropes imperials que no es veia des dels temps de
l'Emperador, les dues companyies emboscades mantenien un silenci absolut de les
comunicacions, i ella no aconseguia escoltar res pels canals que li suggerís
—d'una forma o una altra—, la manera en què el seu pla estava desenvolupant-se.
—Maledicció! —va dir Han—. Haurem de fer això de la manera
difícil. Ja han d'estar portant d'òrbita a una altra nova companyia.
Leia va assentir.
—Hauríem d'haver comprès que segurament tindrien preparada
una força de reserva. Aquests imperials... són d'un altre lot, i millorats.
Van apartar els electrobinoculars i van començar a
encaminar-se novament cap a l'oasi, amb Leia i Han alternant avanços de
cinquanta metres amb Emala, de tal manera que poguessin cobrir-se mútuament, i
continuar vigilant als imperials. Després d'avançar dos-cents metres, van començar
a escoltar el baluern del mugit d'alguns banthes, i van retrocedir en direcció
cap als Erms de Jundland. Si continuaven desplaçant-se al llarg de la zona de
convergència en els límits del Mar de les Dunes, certament que tindrien la
perspectiva més directa i més aconsellable per acostar-se a l'oasi... però
també seria la més òbvia.
Es van trobar amb el primer parell de soldats d'assalt
trenta metres per sobre del congost, tombats sobre el vessant amb les armes als
costats, i amb taques de sang cobrint la part superior de les seves armadures.
Un tenia un únic forat produït per un rifle cycler tusken en la lent del seu
casc. L'altre havia rebut l'impacte en la gola, a l'àrea vulnerable entre la
seva cuirassa pectoral i el mentó.
—Semblaria que hem escollit les disfresses equivocades
—filtrada a través del processador de sons del seu casc, la veu d’en Han sonava
com la de qualsevol soldat que Leia hagués pogut escoltar—. Tenim un pla de
contingència per a això?
—En realitat, no —va dir la Leia—. Veus algun senyal del
franctirador?
Han va escanejar el costat oposat del pujol amb els electrobinoculars
durant diversos minuts, i finalment va negar amb el cap.
—Encara que hi ha una multitud de llocs per amagar-se.
—Probablement s'hagi mogut cap a un altre punt —va dir la
Leia.
—Probablement —va convenir Han—. Però, de qualsevol manera,
cobreix-me.
Sostenint el seu rifle blàster en posició de tret, Han va
córrer a través de la zona de la matança, i es va refugiar entre dos penyals
que havien en l'altre costat. Leia el va seguir, i no va trigar a unir-se-li, i
després es va voltejar per observar a Emala fregant el seu musell contra els
cascos dels soldats morts. Quan va acabar, es va col·locar els cinturons de les
seves armadures sobre les espatlles, en forma de bandolera, i es va reunir amb
els Solo enmig dels penyals.
Notant que hi havia concitat la seva atenció, va dir:
—Havia d'assegurar-me que estiguessin morts, no és veritat?
Podrien haver estat posant-nos una emboscada.
Han va sacsejar el casc i va començar a pujar pel costat del
pujol, però es va aturar quan el tro d'un enorme joc de motors repulsors, va
retrunyir enmig de les parets del canó. Leia el va fer retrocedir cap a la part
posterior dels penyals, i després va mirar en direcció cap al so, arribant a
observar una cortina de pols en ebullició a través del congost. Un moment
després, la blindada forma d'una llançadora d'assalt imperial, va envoltar la
recolzada, volant tan sols a alguns metres per sobre dels seus caps, abans de
desaparèixer a través de la boca del canó.
—Això era el que estàvem esperant —va dir la Leia.
En el seu cap, gairebé podia veure els últims pocs minuts a
bord del reptador de la sorra d'Herat. Una companyia de soldats d'assalt caient
sobre la seva part superior a través de cordes de ràpel, tallant el sostre per
descobrir que el pont estava abandonat, i començant una cerca previnguda. Algú
trobant un hoverscout imperial en la badia de càrrega inferior, amb l’holomapa
danyat i amb el transponedor que havia atret l'interès de la Intel·ligència del
Quimera, presentant un curtcircuit
aleatori. Algú més localitzant a Herat tancada dins d'un gabinet d'eines. Ella
estaria completament alleujada d'escoltar que els sabotejadors havien abandonat
el seu reptador de la sorra, i els agrairia profundament als imperials per
salvar la seva vida... fins que descobrís que els lladres s'han emportat tot un
lot de motos acceleradores completament noves. L'oficial, de manera poc
inclinada, trenca el silenci de les comunicacions per reportar que els rebels
han de trobar-se fugint a través del Mar de les Dunes, muntats sobre motos
acceleradores...
Leia va assentir, satisfeta.
—S'han empassat l'ham.
—Tal vegada —va dir Han—. O tal vegada, aquesta llançadora
tan sols està anant a recollir a...
Han va ser interromput per una veu en el transmissor del seu
casc.
—Companyia A, reportin-se a la seva llançadora per ser
transportats. Companyia B, despleguin-se novament, i mantinguin l'emboscada.
—Mantenir-la? Sols? —va arribar una veu enfadada—. Acabo de
perdre a la meitat de la meva companyia com per a...
Una veu més profunda va arribar a través del canal de
comunicació.
—Realment està qüestionant les seves ordres, capità?
La veu del capità, immediatament es va fer servil.
—N-no, senyor. Només volia un aclariment.
—Ah, un aclariment —va dir la veu—. Desitjo que torni a
desplegar les seves tropes per mantenir l'emboscada en el Mar de les Dunes,
així com la vigilància sobre aquests canons. Les pèrdues que això li ocasioni,
no són importants, en tant vostè romangui tenint les forces suficients per
poder capturar als rebels, si és que s'atrevissin a aparèixer. Quan jo
decideixi que és el moment per recuperar la pintura, li enviaré els reforços
necessaris per ajudar als seus supervivents. Li va quedar prou clar?
—S-sí, senyor.
—Molt bé, capità. Totes les unitats tornin al silenci de
comunicacions, Prioritat Groga.
Leia es va tornar cap a Han.
—Per què sempre has de dubtar de mi?
—Suposo que aprenc lentament.
Deixant a Emala oculta entre els penyals de moment, Leia i
Han van pujar en forma obliqua el polsós pujol, mantenint-se a alguns pocs
passos de la cresta i després es van esmunyir per un cúmul de lloses
inclinades, per on podien creuar la cresta sense presentar una silueta evident.
Han es va deixar caure sobre les seves quatre extremitats, i reptà cap a una
llarga depressió en forma de V que el mantindria protegit gairebé per complet.
Leia el va cobrir, fins que la depressió va descendir de nivell, i ell es va
voltejar per fer-li un senyal que avancés. Posant el seu rifle blàster davant
d'ella amb prou feines havia començat a avançar, quan va veure la figura
embolicada en parracs, d'un incursor tusken aixecant-se darrere d’en Han, amb
el seu bastó gaffi[1] a punt
d'atacar.
Leia es va aturar, i va aferrar el rifle blàster, i va ser
llavors que una ombra va caure a través de la llosa que estava al seu costat.
Han va aixecar el seu rifle blàster, disposat a disparar, però l’incursor
tusken que estava darrere d'ell, ja estava balancejant el seu bastó gaffi.
—Han! Darrere de...
El pit del tusken va explotar cap a fora, amb un esclat de
fum i llum, i llavors, el tret d'un blàster va sobrevolar el cap d’en Han i va
colpejar alguna cosa que estava darrere de la Leia. Un panteix escanyat va
ressonar per sobre d'ella, i l'ombra va desaparèixer. Ella es va voltejar per
mirar. Un tercer tret va il·luminar l'aire, i va copejar alguna cosa darrere
d'ella, en el costat oposat. Aquesta vegada, ella no es va tornar a mirar. Es
va posar dempeus i va córrer, saltant sobre el cos d’en Han en l'altre extrem
de la depressió.
Després que cap bastó gaffi estomaqués el seu cap mentre
queia, es va apressar per incorporar-se, col·locant el cap sobre la vora de la
depressió, amb el rifle blàster apuntat, i llest per disparar.
Els únics blancs eren els tres tuskens disseminats sobre la
llosa, amb sengles forats fumejants sobre el pit; dos d'ells no es movien, i
òbviament estaven morts, mentre que el tercer s'afanyava per aconseguir el seu
bastó gaffi, i murmurava una cosa de forma gutural. Han va aixecar la seva arma
per sobre de l'espatlla de la Leia, i li va disparar.
—Així que acostant-te sigil·losament a la meva esposa, no és
veritat?
Leia va estudiar als tres guerrers per un moment, i es va
permetre un instant per deixar de tremolar, i després es va tornar cap a Han.
—Qui acaba de salvar les nostres pells? Per ventura Lando està
per alguna part?
—Ho dubto.
Han es va tornar i va assenyalar al penyal més proper, el
que estava a uns bons dos-cents metres de distància.
—Els trets van arribar d'algun lloc de per allà.
Un soldat d'assalt, armat amb el que semblava ser un pal de
dos metres —l'arma llarga d'un franctirador de primer nivell— va emergir d'una
esquerda, i els va fer un senyal. Han li va retornar la salutació, i un segon
soldat, aquest amb la musclera de color taronja d'un líder d'esquadró, es va
dirigir cap a ells. Leia li va fer el senyal que tot estava bé, i va ajudar a
Han a arrossegar als tres tusken morts, fora de vista. Llavors, amb el pretext
d'estar recollint un dels bastons gaffi perduts, es va tornar cap a Emala, per
advertir-li del franctirador.
L’squib femella no va poder ser trobada per enlloc.
—Franctirador d'elit —va dir la Leia de tota manera—. Vés
amb compte.
—No creguin que van a desfer-se de mi, tan fàcilment —va dir
una roca que estava prop d'ella—. Sé el que estan tractant de fer.
Sabent que no tenia cap sentit discutir, Leia es va tornar
sense dir res, i va seguir a Han en direcció cap al líder de l'esquadró.
Estaven sent acurats per no presentar cap blanc fàcil per qualsevol tusken que
estigués fora de la vista, però no van fer cap esforç per continuar amagant-se.
Almenys podien veure a una dotzena d'altres soldats d'assalt obrint-se pas cap
al Mar de les Dunes d'una manera similar, i qualsevol intent per romandre
ocults, tan sols acabaria per cridar-los l'atenció.
—Quin és el pla? —va preguntar la Leia—. Arribar prop d'ells
i disparar-los?
—Si ens veiem obligats... —li va contestar—. Però primer
intentem una altra cosa. Encara tens aquell datapad del hoverscout?
Leia li va girar l'esquena, de manera que ell pogués
treure-ho del seu estoig, i després van pujar pel pujol, passant per sobre de
dos dels cossos d'altres soldats d'assalt en el camí, i es van reunir amb el
líder de l'esquadró en un petit parapet ocult en un replec, entre dos sortints
de maresa.
El líder va mirar a la Leia de dalt a baix, sens dubte
contemplant l'armadura que no li quedava gens bé, i la seva petita alçada, i
després va exigir:
—Nombres de servei?
—Ell està realitzant un estudi d'eficiència tàctica —va dir
Han, aixecant un polze en direcció a la Leia—. Jo sóc el seu escorta en combat.
El líder de l'esquadró continuava mirant a la Leia.
—El personal en entrenament no té nombres de servei?
—Jo sóc qui està al comandament aquí, no estic en
entrenament.
Leia va mirar directament als processadors visuals del líder
d'esquadró, i va deixar que la declaració quedés surant en l'aire, com si
hagués respost a la pregunta.
Després d'un instant, el líder d'esquadró es va tornar cap a
Han.
—Què hi ha sobre tu?
—No contestis aquesta pregunta, soldat.
Leia va prendre el datapad de les mans d’en Han, i li va
lliurar el seu rifle blàster.
—Ell està adscrit al comando. Crec que vostè ho entén.
El líder de l'esquadró, qui clarament no entenia, continuava
mirant a Han.
Les espatlles d’en Han es van encongir, i va estendre les
seves mans.
El líder d'esquadró va tornar la seva atenció cap a la Leia.
—Vostè és massa intrèpid per ser tan jove, no li sembla?
—La seva devoció als procediments és encomiable —va dir la
Leia, ignorant el comentari—. Prendré nota d'això. Quin és el seu nombre de
servei?
—ST-Tres-Quatre-Set —el nombre va arribar dels llavis del
soldat gairebé per reflex—. Senyor.
—Gràcies.
Leia va fer el gest d'estar-ho ingressant en el seu datapad.
—Vam estar amb la Companyia A fins que van ser reassignats.
Estarem treballant amb vostès a partir d'aquest moment. Necessitarem un punt
d'avaluació amb una perspectiva completa del camp, tan a prop de l'acció com
sigui possible.
—Senyor?
—I sense companyia —va dir la Leia—. Les meves observacions
són classificades.
—Poden emprar aquest lloc.
ST-347 va assenyalar amb el polze cap a la part frontal del
seu parapet.
—Tindran un ampli camp de visió, i ja que tenen un parell d’electro...
—A prop a l'acció —va repetir la Leia de forma severa—.
Necessitem estar instal·lats abans que la Companyia A acabi de desplaçar-se a
les seves noves posicions. Vostè entén.
ST-347 va sospirar a través del seu processador de veu.
—A prop, huh?
Va assenyalar cap al datapad.
—Serà millor que guardi aquesta cosa. I mantinguin el cap a
baix, els tusken semblen creure que les lents dels nostres cascos són un bon
blanc per a les seves pràctiques de tir.
Una vegada que van estar llestos, ST-347 els va conduir a la
part superior de la cresta, on es va deixar caure sobre el seu ventre i reptà cap
endavant fins que van poder observar el camp que estava per davant d'ells. Per
a sorpresa de la Leia, es trobava a una considerable distància de les sorres,
un jaç de terra rocós que s'estenia al llarg de la base de la primera duna de
gran grandària. Ella podia distingir les llanudes formes dels banthes que
estaven solts, i els petits doms dels rafals dels tusken, però no arribava a
veure més amb l'ull nu.
—Pel cap alt a prop que podem arribar, és a la part superior
d'aquesta duna —els va dir—. Però si és que estaven amb la Companyia A, llavors
vostès acaben de venir d'allà.
—És curiós com de prop que es veien aquests pujols quan
estàvem allà.
Leia es va tornar cap a Han.
—No et vaig indicar que verifiquessis la distància, soldat?
ST-347 va mirar a Han per sobre de l'esquena de la Leia, compartint
un moment que sens dubte els soldats han estat compartint des que existien els
oficials. Després, va mirar novament al pujol darrere d'ells, i li va ordenar a
un parell de soldats d'assalt que estaven passant, que s’aturessin, i es va
tornar novament cap a la Leia.
—Vostè podria continuar amb el seu camí cap enllà de manera
tranquil·la, amb Set-Vuit-Nou i amb Sis-Tres-Sis, senyor. Ells s'encarregaran
que torni en una peça.
—Molt eficient de la seva part, ST-Tres-Quatre-Set.
Leia va retrocedir de la vora de la cresta, i es va posar
dempeus, i llavors va deixar que les lents del seu casc romanguessin fixos en
Han per un moment.
—Però, òbviament, m'ha estat assignada un escorta molt
capaç.
Mentre Leia començava a descendir el pujol per reunir-se amb
els seus nous escortes, va escoltar que ST-347 li preguntava a Han:
—Qui és aquest nen? Algun dels nebots de Pellaeon?
—Pitjor que això —va replicar Han—. És el fill de Quenton.
Arribat directament des de l'Acadèmia.
—Quenton té un fill?
—Ell desitja que no se sàpiga. Ja pots adonar-te del per
què.
—El treball és dur, soldat —va dir ST-347—. Bona sort perquè
puguis mantenir-ho amb vida.
Després de quaranta minuts dolorosos i extenuants, Leia i
Han estaven arrossegant-se els últims metres per arribar fins a la cresta de la
duna. Els sols estaven copejant-los sense misericòrdia sobre les sorres, i fins
i tot amb la seva unitat refrigerant funcionant al màxim, Leia se sentia com si
estigués donant voltes enmig d'una paella.
Li va llançar una mirada a Han.
—Et trobes bé?
—No et preocupis per mi. Veus algun senyal d’Emala?
—No —va dir la Leia—. I no estic preocupada per ella. Li vam
dir que això podia succeir.
—Segur que no ho estàs.
—Que no estic, què?
—Preocupada per ella.
Van arribar fins al cim, i es van trobar mirant el costat
escarpat de la duna. Dos-cents metres per sota, es trobaven trenta rafals per a
llana de banthes enmig de les roques, i en un dels extrems d'un petit oasi. En
l'extrem oposat del camp, s'albirava un casinyot, encara cobert per la llana
dels banthes, però recolzat en la part externa, per una estructura feta d'ossos
de banthes. Al seu costat, just sota un arc format per les costelles d'un
bantha, jeia una pila del que semblaven ser pals blanquejats, encara que a la
Leia li feia l'efecte que es tractava d'una altra cosa. Els banthes
vagabundejaven per l'oasi de manera lliure, però els seus genets, els tusken,
no arribaven a albirar-se per cap costat.
Leia va extreure els electrobinoculars i els va enfocar
sobre el casinyot que es trobava al costat de l'arc de costelles de bantha.
Havien anat amb molt de compte a sepultar les parets del casinyot molt
profundament dins de la sorra, i una única barra de seguretat feta d'os de
bantha, bloquejava la porta exterior.
—Observa el casinyot a prop la pila d'ossos —va dir Han.
—Bona idea —va dir la Leia amb un to agre—. Es tracta d'una
cel·la de detenció.
Fins i tot sense la barra de seguretat que havia observat
amb els electrobinoculars, Leia sabia el que estava veient. El simple fet de
mirar el casinyot, provocava que una esgarrifança recorregués la seva columna.
Era un lloc de tortura i de mort, un lloc on el sofriment i la desesperació
havien impregnat la Força amb tanta intensitat, que la Leia podia percebre'ls
fins i tot des de la part superior de la duna. La seva espatlla va començar a
doldre-li novament, i després totes les seves altres velles ferides així com —i
especialment—, aquelles infligides pel droide d'interrogatori del seu pare a
l'interior de l'Estrella de la Mort.
Leia va baixar els electrobinoculars i va apartar la mirada.
—Això serà divertit.
—Divertit? —va preguntar Han—. Potser necessitis reajustar
la teva unitat refrigerant.
—No serviria de res —va dir la Leia—. Puc sentir el que
ocorre allà a baix.
—Més Sensacions de la Força?
Fins i tot a través del filtre de veu, Han encara sonava
inquiet.
—Et refereixes al que ocorrerà allà, o al que està per
ocórrer?
Leia es va encongir d'espatlles.
—No ho tinc clar. El que estic sentint és tan sols un dolor
fantasmal.
—Grandiós... com si les coses reals no fossin suficientment
dolentes.
El casc d’en Han es va tornar cap a l'oasi.
—Potser es tracti de Kitster. Allà és on hauria d'estar, si
és que encara roman amb vida.
Leia es va imaginar el rostre de Kitster, i es va forçar a
si mateixa a mirar al casinyot. Els dolors fantasmals no es van intensificar,
però l'oasi va començar a semblar-li més familiar, tant com ho havia estat Mos
Espa després de partir de la botiga de Watto... tant com ho havia estat la casa
d’Shmi quan Leia va arribar fins a ella per amagar-se.
El seu estómac es va posar fred, i com si tingués un forat.
Un moment després, va començar a experimentar una sensació de solitud —i de
desesperació— alterada pel temps, provinent de la direcció en la qual estava el
casinyot, i els electrobinoculars se li van escapar de les mans.
Va observar de manera absent mentre l'aparell queia vint
metres cap avall pel costat de la duna, i després desapareixia sota un petit
despreniment de terres.
—Leia! —va panteixar Han.
Mirà cap a ambdues direccions al llarg de la cresta de la
duna, i després va preguntar:
—Què és el que t'ocorre? Crec que fins i tot el capità et va
veure deixar caure aquests electrobinoculars.
—Aquesta és la raó per la qual ells la van retenir —va dir
la Leia, encara commocionada—. Aquest és el lloc on Shmi Skywalker va ser
torturada.
[1] El Gaderffiï o bastó Gaffi,
era l'arma blanca tradicional dels habitants de les sorres de Tatooine.
Fabricats de qualsevol material que poguessin aconseguir, eren molt efectius en
el combat cos a cos. (N. Del T.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada