34
Servint des del pou de tripulació del pont
El Tinent Dezon va observar
detingudament els seus monitors en el pou de tripulació del pont. Havia
calculat el vector d'entrada exacte més d'una dotzena de vegades, però volia
assegurar-se de tenir raó. No, havia de tenir raó. Ara era un oficial imperial,
i els errors eren una cosa que no podia permetre's cometre. El capità de la nau
no es caracteritzava per la seva indulgència, i havia vist a més d'un tripulant
sofrir pel més mínim error. No tenia cap intenció d'unir-se a les seves files.
Dezon havia estat reclutat per
l'Armada Imperial des del seu planeta natal. Hauria preferit no haver de servir
a l'Imperi, però no va tenir elecció. El seu món era un dels quals encara eren
dominats per l'Imperi, i si volia que la seva família romangués fora de perill,
havia de complir el seu període de servei obedientment i el millor que pogués.
Era un dels molts joves que servien en naus capitals imperials. El seu
entrenament havia estat breu però intens, i encara continuava. Però havia
demostrat suficients mèrits per guanyar un rang d'oficial i un lloc en el pou
de tripulació del pont del Creuer Interceptor Constrictor.
La nau havia rebut la trucada del
Destructor Estel·lar Falcó de la Tempesta,
sol·licitant ajuda per atrapar a una nau contrabandista que havia saltat a l’hiperespai
a tres sectors de distància. El Falcó de
la Tempesta va proporcionar el seu vector de salt, i el Constrictor es va desplaçar a una
probable posició d'intercepció. Com a oficial al comandament de l'estació de
projecció del pou de gravetat, li corresponia a Dezon calcular la ubicació
adequada de les ombres de massa per interrompre el viatge hiperespacial de la
nau contrabandista. Això era el que havia fet, i també havia calculat el temps
aproximat d'arribada basant-se en el vector de la nau i en el seu tipus de
motor. Tot el que havia de fer era ordenar als artillers de projecció que
iniciessin la seqüència d'ombra de massa al moment adequat.
La teoria era senzilla. Les masses de
gravetat a l'espai real es reflectien en l’hiperespai, permetent la navegació i
el viatge codimensional. També feien perillós l’hiperespai. Una massa de
gravetat no cartografiada en el camí d'una nau viatjant a la velocitat de la
llum podia ser desastrosa... com pilotar una nau a tota velocitat contra un mur
massís. Per sort, els motors hiperespacials estan equipats amb interruptors
d'emergència que apaguen els motors i fan que les naus tornin a l'espai real
abans de xocar-hi contra el que estigués provocant l'ombra de massa.
Amb grans generadors de pous
gravitatoris, els Creuers Interceptors podien produir ombres de massa
artificials on les necessitessin. Dezon era a punt de fer això mateix, traient
a la nau contrabandista a l'espai real i retenint-la allà fins que arribés el Falcó de la Tempesta. Va comprovar els
seus càlculs, i llavors va fer un cop d'ull al crono de la nau. Gairebé era l'hora, va pensar, i va
sentir que la boca se li assecava. Era a punt de posar a prova el seu
entrenament... i aquesta vegada de debò.
—Ara —va dir Dezon amb veu ferma,
parlant directament a la seva unitat de comunicacions. Els artillers
estacionats en els quatre projectors de pous de gravetat van confirmar l'ordre.
Dezon va observar els quatre cons d'ones gravitatòries estenent-se per la seva
pantalla—. Vinga, on estàs? —va murmurar per a si mateix, comprovant els seus
càlculs una vegada més.
—Aquí està —va anunciar un dels seus
tripulants del pou. Dezon va exhalar un sospir d'alleujament quan el vaixell de
càrrega modificat va saltar fora de l’hiperespai. Sabia que només estaria
desorientat per un instant. Després tractaria d'escapar. No podia permetre-ho.
—Colpegeu-li amb dos cons d'ones, a
babord i a popa —va ordenar Dezon—, i mantingueu els altres dos preparats per
si tracta d'escapar.
Mentre mantinguessin el vaixell de
càrrega dins de les ombres de massa, no seria capaç de saltar a la velocitat de
la llum. Fins i tot llavors, l’astrogador necessitaria diversos minuts per
calcular una nova ruta hiperespacial. Per llavors, tot hauria acabat.
Un instant després, el Falcó de la Tempesta va aparèixer sense
advertiment previ ni major ostentació. Immediatament va colpejar al vaixell de
càrrega amb un mur de rajos tractors i va començar a remolcar-lo cap a les
gargamelles obertes del seu hangar inferior.
—El tenim, Constrictor —va comunicar el Falcó
de la Tempesta—. Gràcies per l'ajuda.
Dezon va confirmar la recepció del
missatge mentre escoltava pesats passos aproximant-se per la coberta de
comandament. Es va girar sobre si mateix i es va col·locar en posició de ferms,
reprimint l'impuls d'aixecar la mirada cap al capità. Va romandre així durant
diversos llargs segons, amb el cap ferm i els ulls fixos en les polides botes
negres del comandant del Constrictor.
Finalment, el capità va parlar.
—Bon treball, tinent —va dir
secament—. Encara podrem convertir-li en un bon imperial.
—Sí,
senyor, gràcies, senyor —va respondre Dezon mentre el capità donava la volta i
es marxava. Havia actuat bé i havia evitat despertar la ira del capità...
aquesta vegada. Només esperava que la següent vegada les coses fossin igual de
bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada