CAPÍTOL XXV
Amb l'aura de les peripècies sofertes per la fugida,
cruixint a través la seva metàl·lica pell, i amb múltiples columnes de fum acre
desprenent-se de les perforacions del seu casc, el Falcó semblava més el blanc d'un camp de tir, que una de les naus
més ràpides de la galàxia. Dues de les seves plaques de vectors havien quedat
foses, deixant apreciar els seus esquelets de duracer; tenia una fuita d'un
líquid amb lluentor blavosa en la vora dels discos de conducció, i un dels seus
eixos d'aterratge, havia perdut el seu coixinet estabilitzador. Per quan els
Solo tornessin a Coruscant, Leia anava a perdre a Han dins de la badia de
recondicionament durant setmanes. Potser per mesos.
Potser hauria de parlar amb Wedge pel que fa a prestar-li un
droide militar de reparacions. Era el menys que la Nova República podia fer...
tant per la Leia com pel Han.
Els eixos d'aterratge amb prou feines acabaven de tocar terra,
quan un clunk va sonar per sota de la
panxa de la nau, i l'elevador de càrrega posterior, va deixar veure el lliscant
terrestre utilitari del Falcó. Grees
estava gairebé suspès del manillar del pilot, amb les seves curtes cames amb
prou feines penjant prou com per arribar als controls dels peus. Sligh es va
posar darrere d'ell, en la petita plataforma de càrrega, amb ambdues mans aferrades
a la part posterior del seient del pilot.
—Aquí està el meu transport —va dir Emala.
Ella es trobava agenollada entre els penyals davant de la
Leia i Han, amb el Crepuscle dels Kíllik penjat sobre la seva esquena.
—Si aconsegueixen que sortir del sistema amb vida, potser
alguna vegada siguem socis novament.
—Per què esperar? —li va preguntar Han—. Vinguin amb
nosaltres. Quan tornem a Coruscant, la Nova República els pagarà en gran per la
pintura. Més que qualsevol altre.
—Vaig dir si és que aconseguien sortir amb vida.
Els trets dels blàsters imperials van començar a arribar des
de les crestes adjacents, rebotant al voltant del camp de penyals, i rebotant
sobre la socarrada armadura del Falcó
amb el so buit del metall gemegós.
—I per la forma en què es veu la seva nau, aquest és un
enorme «si és que». Ho lamento, però crec que ens les jugarem amb els
imperials.
—Les seves possibilitats tampoc seran molt millors —li va
assenyalar Han—. Estem envoltats per soldats d'assalt, o és que per ventura no
s'han adonat?
—Les nostres possibilitats van a millorar, una vegada que jo
els confirmi als imperials que estem preparats per vendre'ls la pintura.
Emala va saltar sobre un penyal prou alt com per cridar i
fer-li senyals amb els braços a Grees, i després es va deixar caure novament en
la seguretat del refugi, gairebé en la meitat del temps que prenia realitzar
una inspiració, i abans que una dotzena de trets detonants arribessin fins al
lloc on havia estat. El lliscant terrestre utilitari va sortir disparat de sota
el Falcó i es va dirigir cap a la
pila de penyals, donant tombs i cabrioles a mesura que els trets de blàster
rebotaven al voltant d'ell.
—Li vendran el Crepuscle dels Kíllik a l'Imperi? —va
panteixar Banai—. Emala, tu i els teus companys sempre heu estat uns repugnants...
—És la seva pintura.
Leia va assentir cap a Emala.
—Tenen el meu consentiment per fer amb ella el que desitgin.
La torreta superior del Falcó
va girar per complet i va començar a llançar els seus trets de contenció al
llarg de les crestes adjacents, sense donar-li gairebé a res, però forçant als
soldats d'assalt a mantenir el cap ajupit. L'assalt dels enemics es va fer
menys vigorós, i es va tornar més imprecís.
Emala va observar a la Leia amb una mirada reprovatòria.
—Creus que no sé el que estàs tramant? Si ho fem, quedarem
en evidència.
Leia es va encongir d'espatlles.
—Podem fer-ho veure com que vostès estiguessin robant-se la
pintura —li va suggerir—. Això faria que una sessió amb el droide
d'interrogatori, fora una mica menys probable.
L'abonyegat lliscant utilitari es va tentinejar, arribant a
detenir-se prop del lloc on romanien amagats.
Emala va estudiar a la Leia per un moment, i després va
assentir.
—Fes que es vegi bé, i l'Imperi mai sabrà sobre aquest petit
xip de dades que vas retirar de la pintura.
—Estàs tractant de fer-me xantatge? Després que deixem que
vostès es quedin amb la pintura?
Han va fer girar el blàster.
—Per què no vostès, trossos de...?
Amb els ulls tan grans i rodons com rodes, i amb el
Crepuscle dels Kíllik encara penjat de la seva esquena, Emala va saltar sobre
el penyal més proper, i després cap a l'interior de la plataforma de càrrega
del petit lliscant, caient just darrere de l’Sligh. Han se les va enginyar per
fer encaixar un tret sobre la consola d'instruments, al moment en què el
vehicle començava a allunyar-se.
—Han!
Leia va fer que baixés la seva arma.
—Estàs intentant matar-la?
—Ella va dir que ho féssim veure bé.
Va aixecar novament el blàster i, com els imperials
continuaven descarregant els seus trets al voltant del lliscant de càrrega, va etzibar
un altre tret.
—Tan sols estic fent el que ella ens va demanar que féssim.
—Ja és suficient, Han.
Leia es va agenollar prop de Kitster, i va col·locar el braç
de l'home sobre la seva espatlla adolorida.
—Ajuda'm amb Kitster, abans que la distracció acabi per
esfumar-se.
Han va agafar a Kitster per sota de l'altre braç, i junts
van sortir coixejant dels penyals. Conforme al que esperava la Leia, els
soldats d'assalt estaven tan concentrats en els squibs que estaven «fugint»,
que ni tan sols es van adonar del trio, fins que aquests van arribar a la nau.
El daurat cap de C-3PO va emergir de l'oberta badia de
càrrega.
—Chewbacca els demana que si us plau s'apressin! Hi ha un
altre esquadró...
Una descàrrega de trets de blàster va rebotar des de la
superfície inferior del Falcó, i va
batre el terra com si es tractés d'una escuma polsosa. Leia es va voltejar, i a
cinquanta metres, va observar mitja dotzena de cascos de soldats d'assalt
apareixent per sobre de la cresta del pujol.
—Marxem!
Mig arrossegant, i mig carregant a Kitster, Leia i Han es
van llançar cap a l'interior de la badia de càrrega.
—Cap amunt, 3PO!
Han va començar a disparar en la mateixa direcció que la
Leia.
—Però, Capità Solo, vostès no estan apropiadament lligats...
—Ara, 3PO!
La comporta de la badia de càrrega va començar a elevar-se.
De la mateixa manera ho va fer el mateix Falcó,
i un instant després, els trets de blàster van deixar de rebotar al voltant del
trio. Van romandre tendits sobre el terra, aferrats a la reixeta antilliscant,
fins que la comporta va fer thunk en
arribar a la seva col·locació habitual.
—Tots us trobeu bé? —va preguntar la Leia.
—Estem bé.
Han ja es trobava dempeus, retirant-se el casc i els guants.
—Vaig cap a la torreta inferior. Mira, 3PO, vés a dir-li a
Chewbacca que necessitem fer una passada com atacant als squibs. Leia, podries...?
—Sí, Han; vés cap allà.
Leia ja estava ajudant a incorporar-se a Kitster.
—Jo em faré càrrec de les coses per aquí. Tan sols no...
—Vagis a donar-li a res
—va dir Han—. Ja ho sé!
Han va seguir a C-3PO cap a fora del celler de càrrega,
coixejant en direcció cap a les torretes dels canons. Leia va portar a Kitster
cap a una de les càpsules de salvament, i va extreure el dispositiu de
diagnòstic Quaxcon que li havien promès a Herat.
—Entens el risc que estàs prenent?
Leia li va lliurar el dispositiu.
—No podem estar segurs que Herat pugui localitzar la càpsula
de salvament, i hauràs d’aterrar en algun lloc bastant allunyat dels llocs
civilitzats.
El Falcó es va
sacsejar a mesura que Han obria foc sobre els squibs —Leia va haver de confiar
que tan sols estava intentant fer que tot es veiés bé—, i llavors Chewbacca va
fer que tornessin a donar una altra passada, i alguna cosa va cruixir a
l'interior de la superestructura de la nau.
Kitster va llançar una mirada nerviosa cap al sostre.
—Sí, estic segur. Perquè desitjo tornar a veure a Tamora i
als meus nens una vegada més.
Leia es rigué.
—La nau romandrà en una peça, però l'elecció és teva.
—Gràcies —va dir Kitster—. I gràcies per haver vingut per
mi. Dubto que els imperials s'haguessin molestat a fer-ho.
—Potser estiguis subestimant-los —va dir la Leia—. Estic
segura que el seu nou almirall ha estat tan ansiós com ho estava jo, volent
esbrinar per quina raó vas robar la pintura.
Kitster va aixecar una cella.
—Encara no ho saben?
—En realitat, no —va dir la Leia—. Primerament vaig pensar
que es tractava de diners, però quan Wald ens va dir que havies refusat a
vendre-la als imperials...
—Va ser per tu —va dir Kitster—. Bé, en realitat va ser pel
teu pare. Ja que des que ell va morir, sempre he desitjat fer alguna cosa
amable per la seva filla. Ja saps, quan Anakin i jo érem uns nens...
—Alto.
Leia va aixecar una mà.
—Això és tot el que necessites dir-me. Sé sobre els crèdits
que et va lliurar, i també de totes les altres coses que ell va fer per aquí.
L'expressió de Kitster es va fer solemne.
—Incloent el que va ocórrer a l'oasi?
Sorpresa, Leia va aixecar una cella.
—Per mitjà de la Força, jo he aconseguit obtenir alguns
indicis sobre això, però com és que tu saps el que va ocórrer aquí?
—Els tusken van dur a terme la representació d'una dansa històrica,
la nit en què vam arribar —li va explicar—. Jo ja sabia que Anakin havia
aconseguit tornar amb el cos d’Shmi, així que quan van començar a adoptar
posicions d’espadatxins, i a saltar fent sons com zumzejos, era bastant obvi
arribar a saber a qui estaven representant.
Kitster va quedar en silenci per un moment, estudiant a la
Leia, i després va afegir:
—I hi ha alguna cosa que has de saber sobre el que ell va
fer allà.
—Si vas a tractar de justificar-ho...
—Possiblement, no podria fer-ho —va dir Kitster—. El teu
pare era un Jedi. El que va fer va estar malament. De manera bastant probable, allò
que ell va fer aquí, va aconseguir que s'iniciés en la sendera fosca que va
prendre posteriorment en la seva vida... però potser també va fer que es penedís
d’aquest gran error.
—Que es penedís? —Leia va arrufar les celles—. Com és que
saps això?
—Ho va dir tal qual, segons crec.
Kitster va assegurar les lligams de la seva xarxa de
seguretat, va mirar cap al terra, i després va continuar:
—Quan vaig escoltar que havia estat buscant a la seva mare
en la tenda de Watto, em vaig dirigir cap a la granja dels Lars per trobar-me
amb ell. Jo no sabia que Shmi havia estat raptada, per descomptat, però va
ocórrer que vaig arribar poc després que Anakin hagués partit. Beru, ella era
la parella de l'Owen...
—Sé qui era la Beru —va dir la Leia—. I no tenim molt temps
abans que hagi de tancar aquesta comporta.
Kitster va assentir.
—Per descomptat. Beru em va dir que quan van enterrar a
Shmi, Anakin va parlar davant de la seva tomba, dient que no havia estat prou
fort com per salvar-la, i li va prometre que no li fallaria novament.
—Fallar-li novament? —li va preguntar—. Però la seva mare ja
estava morta. Com és que pensava canviar aquest fet?
Kitster va assentir.
—Això, a mi també em va deixar perplex, així que vaig
preguntar a Beru sobre el seu significat. Ella em va dir que ell havia dit dues
vegades, que no era prou fort, una, per no haver pogut salvar a la seva mare, i
l'altra dient que ell no era suficientment fort. En aquell moment, jo vaig
pensar que simplement estava repetint el que deia, però ara no estic tan segur.
Després d'estar en l'oasi, penso que Anakin potser va comprendre quina equivocació
tan terrible havia comès. Suposo que va comprendre que havia fallat com a Jedi.
—Potser —va dir la Leia—. Seria bufó poder creure en això.
M'agradaria poder creure-ho.
—Pots creure-ho —va dir Kitster—. El noi que jo vaig
conèixer, s'hauria sentit penedit pel que va fer, i fins i tot el pas de deu
anys després d'això, no hauria pogut canviar allò. Ell encara era el fill de la
seva mare.
La veu de Chewbacca grunyí un advertiment a través de
l'intercomunicador.
Leia va mirar cap al sostre.
—Aquest és el nostre avís. Gràcies Kitster...
Ella va colpejar l’activador de llançament.
—Que la Força t'acompanyi.
—I a tu.
La comporta de la càpsula de salvament va quedar segellada,
i la Leia va retrocedir, amb una pedra en el cor, mentre sentia el delicat bump de separació de la càpsula. Per
descomptat, ella mai arribaria a saber com és que el seu pare s'havia sentit
pel que fa al que va ocórrer en l'oasi, o fins i tot si ell realment havia dit
el que Kitster assegurava. Però en veritat, semblava ser possible, i això era
suficient de moment.
Les llums d'advertiment per subjectar-se es van encendre, i
el Falcó va fotre semblant sacsejada,
que la Leia va acabar en el terra. Un so agut va omplir les seves oïdes, i li
va prendre un instant comprendre que aquell so no estava dins del seu cap, sinó
que era una reverberació que provenia de l'estructura de duracer del sostre de
la nau. Trontollant es va posar dempeus, i va córrer cap a la coberta de vol.
La cabina lluïa com sempre, amb Chewbacca rugint i Han
maleint, amb les alarmes de proximitat tronant a l'ambient, amb els altaveus de
la consola xiuxiuant per les descàrregues electromagnètiques, i amb C-3PO al
seu costat pronosticant una catàstrofe.
—Senyora Leia, aquesta vegada no podrem escapar!
L’androide va començar a agitar els braços de manera
salvatge, i gairebé va arribar a colpejar-la, la qual cosa hagués representat
que la Leia hagués acabat per desplomar-se.
—Tenim al capdavant tres Destructors Estel·lars en aquest
mateix moment, tres d'ells! Aquesta
vegada, amb seguretat, serem destruïts!
—Ximpleries.
Leia es va abraçar a l'esquena del seient d’en Han, i va
mirar cap a fora a través del finestral frontal. Quaranta graus a babord, va
poder veure als sols bessons cremant des del fons del pou de gravetat del
sistema de Tatoo.
—Com estan els sensors, Chewie?
Chewbacca va rugir disgustat.
—Bé.
Leia va assenyalar cap als dos sols.
—Cap allà.
—Cap a dins del sistema?
Han va girar-se per mirar-la, com si pensés que s'havia
casat amb una dona fora dels seus totals. Leia li va estrènyer l'espatlla.
—Confia en mi. Tinc un pressentiment sobre això.
Chewbacca grunyí en veu bastant alta.
—Ho sé, ho sé.
En Han va fer virar el Falcó
en direcció cap als sols, i va alliberar tota la potència dels seus motors
iònics.
—Jo també vaig estar allà!
Una altra barrera de foc va esclatar per fora del finestral
de la carlinga, aquesta vegada just en el lloc en el qual hauria estat el Falcó si és que no hagués canviat de
rumb. Leia es va deixar caure sobre el seient del navegant, i va activar la
pantalla tàctica. El Quimera, i les
seves dues naus bessones, el Cap de la
Mort, i el Justicier, estaven
arribant des de darrere de la curvatura de Tatooine, des de tres direccions
diferents, descarregant onades de TIEs, i sense deixar al Falcó cap lloc cap a on anar, excepte cap als dos sols.
On ningú seria capaç de veure res.
Leia va observar mentre la pantalla quedava a cegues
producte d'una tempesta de neu causada per l'estàtica, i llavors va aixecar la
mirada per trobar-se amb què els dos sols començaven a veure's cada vegada més
immensos a través del finestral davanter.
—Estic completament segur que els imperials no ens poden
veure en aquest moment, —va informar C-3PO—. Han deixat de disparar, i
nosaltres ens trobem accelerant cap al camp gravitacional d'un estel binari, a
una velocitat de vuitanta-quatre mil nou-cents setanta-quatre quilòmetres per...
—Quant ens falta per arribar fins al punt de no tornada? —li
va preguntar Han.
C-3PO va llançar un esclat d'estàtica en direcció cap a la
computadora de la nau, i després va dir:
—Quaranta segons.
—Aquest és el moment en què estaran esperant els imperials
que realitzem la nostra fugida.
Han es va tornar cap a Chewbacca.
—Sortirem als seixanta. Ells no s’ho esperaran.
—Seixanta! —va xisclar C-3PO—. Capità Solo, em temo que
vostè no ha entès...
La Leia es va acostar fins a ell i va engegar el circuit de
desactivació de l’androide, i Chewbacca va començar a treballar en els càlculs
per donar un salt d'emergència cap a l’hiperespai. Amb el wookiee embardissat
en el seu treball, Leia es va lliscar cap endavant, i es va reclinar sobre la
part posterior del seient d’en Han.
—Han, hi ha una cosa que he estat pensant a demanar-te.
—Cor meu, estem atrapats enmig de tres Destructors
Estel·lars i dos sols.
Els ulls d’en Han estaven fixos sobre el cronòmetre de la
consola.
—Estic una miqueta ocupat en aquest moment.
—Ho sé. Però això és important. És alguna cosa que vull que
sàpigues en cas que no... en cas que els nostres càlculs no siguin els més
correctes.
—Què no hagin estat els correctes?
Han fins i tot va deixar de mirar la consola dels
instruments.
—Vas dir que havies tingut un pressentiment!
—Ho vaig tenir.
Leia va observar el cronòmetre. Faltaven vuit segons.
—Però comprèn-me. Per què desitges d'una manera tan urgent l
tenir a uns petits nens Solo corrent per allà?
—Nens? —Han gairebé va cridar la pregunta—. Desitges parlar
sobre els nens en aquest moment?
—Per ventura no és el que acabo de dir? —li va preguntar.
Faltaven tres segons.
—Potser no tinguem una altra oportunitat.
Chewbacca grunyí, i va enviar els càlculs sobre el salt cap
a l’hiperespai, a la consola del pilot. Zero segons.
—Correcte, si ha de ser en aquest moment...
Han va fer que el nas de la nau es desviés, apuntant cap a
les profunditats de l'espai. No obstant això, el Falcó va continuar lliscant-se de costat cap als dos sols.
—Suposo que és la meva manera d'enfrontar el futur.
—D'enfrontar el futur? —li va preguntar la Leia.
—Ja saps...
Han va forçar l'accelerador més enllà dels sobrecarregats
nivells permissibles. El Falcó es va
sacsejar, va semblar vacil·lar... i finalment es va alliberar del camp
gravitatori. Va exhalar alleujat, i va activar l’hiperimpulsor.
—És la meva forma de creure en el que ens ofereix.
—Bona resposta.
Leia es va inclinar més cap a ell, i les estrelles van
començar a allargar-se, formant l'iridescent esborrall de l’hiperespai.
Delicadament, va besar a Han en el coll.
—Jo també crec en això.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada