CAPÍTOL XXIII
Chewbacca i els squibs havien pres alguns desviaments
estratègics en el seu camí fins a Mos Espa, primer, fent un passeig al voltant
de la part posterior del Mospic High Range[1]
per evitar una companyia de hoverscouts que estaven distribuïts en ventall a través
de les planícies al sud de Mos Espa, i després ocultant-se en el Canó de l'Arc
per perdre a una flotilla de caces TIEs que havien albirat mentre entraven a
Xelric Draw. En aquest moment C-3PO —qui havia estat emprant un parell
d’electrobinoculars per explorar el terreny durant tota la ruta—, els estava informant
el que semblava ser l'última barricada del camí, un caminant imperial AT-AT que
estava dirigint-se cap a una posició per bloquejar l'accés cap a la caverna
dels contrabandistes, on estava ocult el Falcó
enmig de la foscor.
Chewbacca va trepitjar a fons els acceleradors.
A diferència del voladís sota el qual havien trobat el reptador
de la sorra que havia estat emboscat, la caverna dels contrabandistes era una
veritable cova, amb una boca tan gran com la d'un llimac espacial, i dues
corbes tancades a través de les quals, Chewbacca podia volar a cegues. També
estava oculta en la part de darrere d'un atzucac enterrat, en la part inferior
de la Conca de Beeda, i només era visible des d'un únic lloc al llarg de la
vora superior, una característica que la feia un punt de reunió habitual per
als contrabandistes des de molt temps abans que els hutts controlessin
Tatooine.
—Has d'haver-me entès malament —va dir C-3PO—. Acabo de dir
que el caminant imperial es troba davant de nosaltres.
Chewbacca grunyí de manera impacient.
—Doncs haurà d'importar-te —va replicar C-3PO—. Ja hi ha dos
hoverscouts en posició.
Chewbacca es va tornar per ordenar a un dels squibs que es
pugés a la torreta del blàster, i va trobar que tots dos s’estaven pujant al
seient de tret: Grees lliscant-se sota els gallets, i Sligh agafant les granades
i els detonadors tèrmics dels cinturons utilitaris dels soldats d'assalt que
tenia col·locats sobre el seu pit.
Chewie grunyí de content.
—Això no serà divertit —va dir C-3PO—. De fet, insisteixo
que em permetin baixar d'aquest vehicle en aquest mateix moment.
El wookiee el va ignorar, i va continuar volant a través de
la superfície de la conca. Finalment, l'efecte del miratge es va esvair, i va
poder observar una brillant línia davant d'ells, on el terra queia cap a
l'entrada de l'enterrat atzucac. Grunyí un advertiment.
—No veig que podem guanyar seguint amb això. Anem a ser
vaporitzats en... Aarraghhg!
La queixa de l’androide va finalitzar en un gemec mentre el
hoverscout arribava a l'entrada de l'atzucac i es deixava caure per un escarpat
de cinc metres d'alt. Grees va xisclar producte del delit, i va deixar anar els
gallets del canó blàster. Chewbacca va reorientar el vehicle, i va veure que el
caminant estava aturat en la boca de la caverna, amb les seves immenses cames apuntalades
per disparar, i la seva carlinga girant cap a la direcció de la qual venien,
mentre que dos escamots de soldats d'assalt, descendien amb cordes de ràpel cap
al terra, en línies ordenades. Flanquejat pels dos hoverscouts que C-3PO havia
esmentat, el caminant estava bloquejant de manera efectiva, tota l'entrada cap
a la caverna.
Tant la carlinga del caminant, com les dels dos hoverscouts,
es van obrir, disparant els seus canons blàster, aixecant una paret de flors d'energia
que van deixar a Chewbacca pilotant de memòria. Va fer retrunyir una ordre.
C-3PO es va tornar cap a Grees.
—Chewbacca et demana que disparis en aquestes línies...
—Gotcha!
Grees va canviar l'orientació dels seus trets.
—És que no puc veure res!
Tampoc podia fer-ho Chewbacca, però tenia la sensació de què
la boca de la caverna estava fent-se més gran cap enllà endavant. Saltant i
ballotejant com un pilot de caça, es va dirigir just al centre de les ombres.
El hoverscout es va sacsejar un parell de vegades mentre la seva armadura
absorbia el parell d'impactes d'un canó lleuger.
La barrera de foc va acabar tan ràpid com havia començat, i
Chewbacca va aconseguir albirar el plomís arbre de la cama d'un AT-AT apareixent
just enfront d'ell. Virà bruscament per evitar-la, va rebotar sobre una pila de
soldats d'assalt que els seus grunyits van arribar a sentir, i sobtadament, no
hi havia res més que foscor en la caverna que tenien per davant.
Va desaccelerar i va prendre una corba tancada cap a
l'esquerra, i després va escoltar el cruixit dels ràpids llançaments de tres
detonadors tèrmics, i d'un parell de granades incendiàries que van fer explosió
per sota de l’AT-AT.
Els dits de metall de C-3PO van començar a esgarrapar de manera
cega la consola de controls.
—Amb seguretat, aquest vehicle ha de tenir llums!
Chewbacca li va donar una palmada a la mà de l’androide,
fent que l'apartés, i va prendre una corba gradual, darrere de la qual, van
trobar la part inferior del Falcó
il·luminada per la lluentor de dos llums portàtils. En la penombra, un esquadró
de soldats d'assalt, encara estaven lluitant per muntar el seu blàster de
repetició E-Web, sobre el seu trípode. Grees va fer girar la torreta del blàster,
i els va alleujar de la necessitat de fer-ho.
Després de llançar alguns trets per assegurar-se que no hi
hauria supervivents, van fer una volta per tot el contorn del Falcó, i van aparcar darrere de la comporta
principal de càrrega. Chewbacca va saltar del seient del pilot, i va córrer cap
a l’escotilla principal, rugint instruccions sobre la seva espatlla, en direcció
cap a C-3PO.
—Per què haig de quedar-me a esperar? —es va queixar l’androide—.
Sligh és bastant capaç com per mantenir la vigilància!
—Clar, si és que jo no estigués encarregant-me del canó de
la torreta...
Chewbacca no va escoltar la resta de la conversa. Ell ja
estava pujant per la rampa d'abordatge, prioritzant les tasques que hauria de
complir, abans que pogués anar a buscar a Han i la Leia: escalfar els circuits
de pilotatge, baixar els blàsters de repetició, activar el nucli d'energia. Tot
hauria d’estar a punt en els propers tres minuts. Encara haurien de travessar
la barrera representada per aquest caminant imperial, si és que els detonadors
tèrmics de l’Sligh haguessin fallat en abatre’l, però per ventura no era
veritat que el Falcó portava míssils
de concussió?
****
Leia continuava observant el casinyot amb la barra de
seguretat. No li havia tret la mirada de damunt des que va deixar caure els
electrobinoculars. La sensació de dolor i de desesperació, s'havia esvaït enmig
del no-res, però el seu record oprimia la seva ment de manera més ominosa que
mai. Aquest era el lloc en què la seva àvia havia estat presa captiva, on havia
estat torturada... i probablement, el lloc on havia estat morta. I havia estat
aquí el lloc on Anakin havia trobat a la seva mare. Havia de ser-ho.
—Em pregunto si ella encara estava amb vida.
Comprenent que fins aquest moment no li havia comunicat els
seus pensaments a Han, Leia va afegir:
—Aquest és el lloc en el qual Anakin va trobar a la meva
àvia.
—Com pots estar segura d'això?
Han va observar de manera longitudinal cap a la part
inferior de la costa, en direcció als electrobinoculars caiguts.
—Per ventura ell va deixar algun senyal?
—Pensa en això.
Leia li va explicar el que la germana de la Beru li havia
dit sobre el segrest d’Shmi de la granja dels Lars, i com era que Anakin havia
tornat a Tatooine, i va aconseguir recuperar els seus cos.
—Ell la va trobar en aquest campament; en aquest casinyot.
—Així que Anakin va haver de ser l’iracund fantasma? —li va
preguntar Han.
Leia va recordar el que Herat els havia dit sobre com aquest
lloc havia adquirit la seva denominació.
—Suposo que sí. Una tribu sencera, tallada en petits
trossos.
—Amb seguretat, ells van escollir a la dona equivocada per
segrestar...
La mirada d’en Han va vagabundejar pels límits de l'oasi, on
els banthes estaven reunint-se al voltant d'una femella que mugia delicadament.
—La mare d'un Jedi.
—No és veritat?
Leia no va sentir cap satisfacció en saber quant
salvatgement havia estat venjada la mort de la seva àvia, sinó tot el contrari.
Sobtadament, va començar en adonar-se realment de la resplendor dels sols
bessons, de la calor, del cel net de núvols, i de la lluentor que encegava els
ulls, i va començar a sentir-se buida i amb nàusees.
—Aquí és on tot va succeir —va dir—. On ell, per primera
vegada, va sucumbir a la seva ira.
—Ell?
El casc d’en Han es va tornar per mirar-la.
—Estàs parlant del teu pare.
Leia va assentir.
—Començo a entendre com podria haver ocorregut —va dir Han.
—Això no és una excusa per a ell —fins i tot el processador
de veu del casc de la Leia, no va poder dissimular el to tallant de la seva
veu—. Podia haver-ho assumit d'una manera diferent.
—Estàs parlant d'un worrt[2]
cridant en veu baixa a un gorg[3]
—va dir Han—. Pren-ho amb calma. Potser no va ser això el que va succeir. Està
posant massa fe és aquestes sensacions.
—Fins al moment, ens han servit força bé —contraatacà—. O
estàs oblidant el que ens hagués ocorregut si decidíem venir directament fins
aquí?
—No ho he oblidat —va dir Han.
Allà a baix, el ramat de banthes, estava encaminant-se cap
al campament dels tusken.
—I fins i tot si ell ho hagués fet, quina és la raó per
seguir sacrificant a més captius? Sembla com si això només aconseguís enfadar
més al fantasma.
—Per ventura em veig com una tusken? —li va preguntar ella—.
Com podria saber la raó per la qual ells fan els seus sacrificis? Ningú sap per
què la Gent de les Sorres fa les coses que fa. Això és el que els fa ser la
Gent de les Sorres.
La veu electrònica d'un soldat d'assalt es va escoltar
provinent del pujol que estava per darrere d'ells.
—Perdonin.
Tant Leia com Han van girar al mateix temps, colpejant entre
si, els seus cascos, només per trobar a un soldat d'assalt dempeus en el pujol
posterior, amb el cap inclinat com si no pogués creure en la incompetència que
acabava d'observar. Estava sostenint el seu rifle blàster en una mà, i un
parell d’electrobinoculars en l'altra.
—Nombre de servei? —li va exigir la Leia, prenent l'ofensiva
en un intent per fer que el soldat d'assalt perdés el seu aplom—. Què és el que
intentes fer, arribant sigil·losament d'aquesta manera a les nostres esquenes?
—ST-Dos-Nou-Set —va replicar el soldat d'assalt—. Li
presento les meves disculpes si és que m'he ficat en una conversa classificada.
Adonant-se que el comportament d’ST-297 era
tranquil·litzador, Leia va assumir un to de veu més civilitzat.
—Estàs disculpat. Què és el que vols?
—No vaig poder evitar notar que havia deixat caure els seus
electrobinoculars.
ST-297 va aixecar els que portava a la mà.
—Vaig pensar que li agradaria que jo li prestés els meus.
—Això és molt eficient de la seva part.
Leia va assentir cap a Han, fent que aquest mirés cap al
pujol.
—Prendré nota d'això.
—Gràcies. Sóc un gran admirador del Comandant Quenton.
—ST-297...
Leia que començava a sospitar que es tractava d'un oficial,
li va passar els electrobinoculars a Han, però aquell va mantenir la seva
mirada fixa sobre la Leia.
—Hi ha alguna cosa més que necessiti?
Leia va pretendre considerar la seva proposta per un moment,
i després va sacsejar el cap.
—Vostè ha estat de molta ajuda, capità.
El casc d’ST-297 va girar lleugerament cap a un dels
costats, i després va dir:
—Sóc S-T-Dos-Nou-Set. Quin va dir que era el seu nombre de
servei?
Leia es va maleir a si mateixa per haver despertat les seves
sospites de manera completament innecessària.
Ràpidament, Han va salvar la situació. Va fer un pas enfront
del soldat d'assalt.
—No necessites saber-ho. És una ordre del comando.
—Això és tot, tinent —va dir la Leia—. M'asseguraré que el
meu padr-uh... el comandant Quenton escolti de la seva eficiència.
ST-297 va semblar augmentar una polzada d'altitud.
—Molt bé, llavors. Els deixo amb les seves observacions.
Leia el va observar marxar, i després li va llevar els
electrobinoculars a Han.
—Amb sicofantes com aquest conduint els seus escamots, l'Imperi
està condemnat.
—Això és bo; necessitem tota l'ajuda que puguem aconseguir.
Han va mirar en direcció cap a Mos Espa, i després va
verificar el seu cronòmetre.
—Em pregunto per què s’estan demorant tant. Chewbacca ja
hauria d'haver-nos enviat un clic en aquests moments.
La mateixa pregunta havia estat donant voltes en el cap de
la Leia, però ella havia estat tractant de no fixar-se en les possibilitats en
contra. Hi havia moltes d'elles, i no els quedava cap més opció que confiar que
Chewbacca aconseguiria trobar un camí per solucionar qualsevol problema que
pogués trobar.
Es va encongir d'espatlles, i va dir:
—Potser es va trobar amb un tràfic que no esperava.
Leia va agafar els electrobinoculars, i va tornar a
enfocar-los sobre el casinyot. Ara que havia aconseguit sobreposar-se per sobre
de la commoció del que havia arribat a sentir per mitjà de la Força, va poder
veure que l'arc de costelles de bantha, estava esquitxat amb alguna cosa fosca.
Un parell de corretges de cuir sense repujar, penjaven dels ossos, gairebé a
l'altura dels braços estesos d'un ésser humà, buidant qualsevol dubte que
pogués quedar sobre el sinistre propòsit de l'arc.
Tres metres per darrere d'ell, jeia una pila de cranis i
ossos blanquejats pel sol. La majoria semblava ser restes humanes, i moltes de
les extremitats estaven estellades o truncades a les zones on el cadàver havia
estat esbocinat. Leia es va sentir alleujada després d'apreciar que cap dels
ossos portava carn fresca penjant d'ells. Potser, Banai encara romangués amb vida.
Leia no va poder suportar continuar mirant per més temps.
Tan horroritzada com se sentia per tot el que Shmi havia sofert —de la mateixa
manera en què la feria el fet de contemplar el que havia succeït en aquell
lloc—, ella encara se sentia molt més consternada per l'espantós cicle de
violència que el seu pare havia engegat. Allà havia d'haver-hi uns cent cranis
en la pila, potser dos-cents o tres-cents. En represàlia per la mort de la seva
mare, Anakin havia pres la vida de dotzenes de tusken; la Gent de les Sorres,
havia correspost amb majors matances de part seva. El llegat de mort que ell
havia sembrat aquest dia, havia continuat creixent, costant la vida de
centenars d'éssers, i Leia no arribava a veure com podia acabar tot això.
—Ell podria haver-ho assumit d'una manera diferent —Leia li
va retornar els electrobinoculars—. Ell era un Jedi.
—Ell era un noi amb la seva mare morta.
Han va aixecar els electrobinoculars, però semblava estar
mirant més als banthes que als ossos.
—Va esplaiar la seva ira amb els qui l'havien matat. Jo
hagués fet el mateix.
—Això no fa que sigui alguna cosa correcte —va dir la Leia.
—Ni tampoc fa de mi un monstre Sith —va replicar Han—. El
que ell va fer, no va ser alguna cosa demoníaca, va ser una cosa humana. Posteriorment,
es va convertir en Darth Vader, i va fer un munt de coses terribles, però no
t'oblidis que va ser ell qui va matar l'Emperador.
—Estàs dient que l’haig de perdonar? —va preguntar la Leia—.
Després que va fer que et congelessin en carbonita?
—L'única cosa que estic dient, és que sense ell, encara
Palpatine continuaria sent Emperador.
—Estàs dient que Darth Vader va salvar la galàxia?
Les espatlles d’en Han es van encongir.
—Bé, de fet, va ser Anakin Skywalker. Pensa en això. Si ell
hagués estat un tipus tan bo, creus que alguna vegada s'hagués tornat tan
proper a Palpatine?
Han continuava observant als banthes a través dels
electrobinoculars.
—Potser aquest era el destí del teu pare, després de tot;
salvar la galàxia, just com la seva mare pensava que aconseguiria fer-ho... bé,
tal vegada aquesta no era la forma en què ella s’ho imaginava. Però en veritat,
va acabar per salvar-la.
—Han...
Leia sentia com si el seu món comencés a posar-se potes
enlaire... una vegada més. Han tenia la forma d'aconseguir fer-li això.
—Han, de vegades, em sorprens.
Allò va fer que ell baixés els electrobinoculars.
—Tan sols de vegades? —els hi va entregar novament—. Però
encara no hem acabat amb el nostre treball. Fes una mirada darrere dels banthes,
i digues-me què és el que aconsegueixes veure.
Leia va ajustar el focus, i va veure una massa de colors
difuminats arrossegant-se al llarg del terra, uns deu metres darrere de l'últim
dels banthes.
—De què es tracta, d'una rata womp?
—Sí, d'una rata womp anomenada Emala.
Han va prendre els electrobinoculars i va començar a
descargolar el port pel qual es recarregava l'aparell.
—Però oblida't d'ella. Crec que ara tenim altres problemes.
Mira per sobre de la meva espatlla.
Leia va veure una línia de soldats d'assalt que començaven a
reptar per la superfície de la duna sobre la qual estaven ells.
—També darrere meu? —li va preguntar.
Han va assentir, i després va extreure un petit transistor
del port de recarrega. Leia no va necessitar preguntar-li sobre els dos prims
cables que penjaven de la seva part terminal. Havia vist suficients dispositius
d'escolta minúsculs com per saber reconèixer una antena.
—Aquest tinent va resultar ser una mica més llest del que
pensàvem.
Han va col·locar el minúscul dispositiu sobre la vora de la
duna, i després va preguntar:
—Què és el que vols fer: ens rendim, o intentem obrir-nos
camí amb els nostres blàsters?
Els soldats d'assalt que estaven darrere d’en Han van
aixecar els seus blàsters, i van trencar a córrer. Leia va mirar de costat cap
avall, cap a l'oasi, on els banthes estaven començant a seguir el seu camí
acuradament a través del campament dels tusken.
—Tinc un millor pla. Segueix-me.
Leia va col·locar el rifle blàster sota un dels seus braços,
va arrencar el comlink manual del seu cinturó utilitari, i va saltar per sobre
de la vora, començant a lliscar-se sobre l'altra cara de la duna.
—Chewie, necessitem un vehicle, i ràpid!
[1] Extensió d'afloraments
rocosos poc elevats, que delimitava la vora entre l'àrea de Mos Espa i el Mar
de les Dunes. La ciutat de Mos Entha també estava localitzada a l'altre costat.
(N. Del T.)
[2] Worrt: espècie no sensible
del desert de Tatooine, que xisclava a crits a les seves preses, per
atrapar-les amb la seva llarga llengua. Eren rodanxons, i amb boques grans, i
s'assentaven en les sorres, esperant a insectes o rosegadors que passaven per
allà. (N. Del T.)
[3] Gorg: també coneguts com
chubas, eren una espècie d'amfibis que eren engolits vius pels individus pertanyents
a l'espècie dels hutt. Estaven disponibles per set wupiupi als mercats de Mos
Espa. (N. Del T.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada