Les Tropes de la Mort (XIV)

Anterior

CAPÍTOL 14

BOMBOLLA

L'alarma es va disparar a la bombolla de quarantena just abans que ella entrés. En mirar va veure Sartoris dempeus al costat del llit d’en Vesek mentre aquest el mirava bocabadat. La cara del jove guàrdia estava tan pàl·lida que la Zahara podia veure-li les artèries que li recorrien la mandíbula i la barbeta i li pujaven per les galtes. Es va posar a córrer deixant que la porta es segellés darrere seu amb un so a penes perceptible.

- Què ha passat?

- Vostè és el metge -li va dir en Sartoris -. Digui-m'ho vostè.

- Semblava estable fa uns minuts. - Va comprovar els monitors. En Vesek no tenia pols i la saturació d'oxigen i la pressió sanguínia queien en picat -. Li ha fet alguna cosa?

En Sartoris la va mirar.

- Jo?

- Passi’m aquest paquet d'aquí... L'altre. - El va obrir, va treure un tub respiratori i el va untar amb lubricant -. Tiri-li el cap cap enrere.

En Sartoris es va moure amb fredor i va observar com ella introduïa el tub per la gola d’en Vesek a cegues. Va xocar contra una obstrucció en algun lloc i, quan va intentar sobrepassar-la, el pit d’en Vesek es va omplir d'aire i va emetre un so semblant a una arcada. Era un so amb el qual s'havia familiaritzat en les últimes hores.

- Vigili! -va advertir mentre un dens fluid vermell començava a brollar pel tub i li sortia per la boca. Va intentar succionar-lo, però no veia bé fins on arribava el tub per moure’l. Durant tota aquella estona va percebre la presència d’en Sartoris darrere de la seva espatlla, respirant-li, literalment, al clatell. Va haver de fer un esforç deliberat per ignorar-lo. Fent les coses pràcticament per intuïció, va recol·locar el tub i va sentir els primers sons entretallats que emetia en Vesek absorbint l'oxigen amb ànsia devoradora, després li va netejar la cara i va subjectar bé el tub per evitar que li rellisqués. Va donar un pas enrere i va procurar inspirar profundament diverses vegades, aguantant cincs segons cada glopada fins que va tornar a sentir-se segura altra vegada.

- Sobreviurà? -Va preguntar en Sartoris.

- No gaire més. Així no. - Es va girar cap a ell -. He de parlar amb vostè.

- Ja me n'anava.

- Perdoni? -La Zahara el va mirar amb cara de sorpresa.

- Vaig venir a parlar amb Vesek. -En Sartoris mirà el tub que sortia de la boca del guàrdia -. I ara no crec que pugui.

- No pot marxar.

- I qui va a evitar-ho? - Va arquejar una cella -. Vostè?

- Està en quarantena perquè és un dels primers portadors de la infecció -va dir la Zahara -. Ha de quedar-se aquí.

En Sartoris la va mirar de dalt a baix, com prenent-li les mesures. La freda indiferència que es reflectia en el seu rostre no s'assemblava a res que conegués, com si estigués permanentment gravada en les seves faccions, en tots i cadascun dels ossos de la cara.

- Vull deixar una cosa clara -li va advertir -. No té autoritat sobre mi. I no hi ha res que pugui fer per mi, pels meus homes o per qualsevol d'aquests presos. És inútil, doctora Cody, i ho sap. Si fos un dels meus guàrdies ja s'hauria anat... en el millor dels casos. En cas contrari estaria morta.

- Miri... -anava a replicar, però en Sartoris la va interrompre.

- Estalviï-s’ho per als seus estimats presos -va dir. Es va donar la volta i va començar a caminar cap a l’escotilla segellada -. Ja he sentit bastant.

- Jareth, esperi.

Sentint el seu nom es va aturar en sec, i quan es va girar i va veure l'expressió en el rostre de la doctora, un somriure retorçat com un filferro espinós va travessar les seves faccions.

-Està morta de por, oi?

-Això no té res a veure.

- Doncs hauria. La recordaran per això.

- Què?

-Potser cregui que ha acabat amb l'Imperi, però ells no han acabat amb vostè. – Mirà fora de la bombolla, on el 2-1B anava corrent de llit en llit segons anaven sonant les alarmes indicant una aturada respiratòria -. Tots els guàrdies i presos d'aquesta barcassa que s'hagin exposat al virus moriran en les pròximes hores mentre vostè està aquí amb el seu vestit d'aïllament, els seus aparells i els seus droides. Espero que gaudeixi responent preguntes perquè tindrà moltes esperant-la. - Va estirar el braç i li va posar el dit suaument sobre l'estèrnum -. Es passarà la resta de la seva vida recordant això.

- Què van veure en el destructor? -Va preguntar.

- Què vaig veure jo? -En Sartoris va negar amb el cap -. Res... Res de res.

Sospirant, la Zahara va mirar les pantalles dels monitors des de l'interior de la membrana de la bombolla.

- La seva anàlisi de sang diu que està net. Sembla que la infecció no li està afectant.

- Els beneficis de portar una vida sana -va dir, i la va empènyer a avançar -. Si creu que pot aturar-me, l’animo a intentar-ho. En cas contrari, estaré al despatx de l'alcaid. Estic segur que estarà interessat de saber com vostè i el seu equip estan fent front en aquesta crisi.

Abans que pogués fer un pas per aturar-lo ja havia sortit de la bombolla i avançava i s'obria camí per la infermeria. Hi havia alguna cosa en el seu raonament que la molestava. Era impossible que anés a perdre el temps parlant amb Kloth només per informar-lo de la seva ineficàcia. A més a més, podria suportar algun problema més en aquell moment?

La Zahara va començar a seguir-lo, però es va aturar sentint-se momentàniament marejada. Es va parar i va començar a analitzar-se en la recerca d'algun símptoma que hagués observat en els seus pacients. Respirava bé, no li feia mal res ni se sentia letàrgica. Potser només es ressentia de la tensió acumulada amb tota aquella situació?

- Escombraries?

- Sí, doctora Cody? -El droide no va aixecar la vista del pres al que estava atenent i al qual administrava algun tipus d'injecció intravenosa.

- Necessito que facis unes anàlisis i uns cultius.

- En quin pacient?

- En mi -va dir, i va estirar el braç.

El 2-1B la va mirar.

-Però això m'obligaria a trencar la barrera aïllant del vestit.

- Els vestits tampoc serveixen per a res -va dir -. Tu mateix ho vas dir.

- Estava especulant...

- Prou. - Es va treure la màscara i la va deixar a un costat juntament amb els guants. Es va aixecar la màniga i li va allargar el braç nu. Des dels llits propers, els presos la miraven amb ulls buits.

- Doctora Cody, si us plau...- la veu sintetitzada d'Escombraries fregava perillosament el pànic -. Les meves teories respecte a l'eficàcia dels equips d'aïllament de la barcassa no són ni de bon tros concloents i, en qualsevol cas, la primera directiva de la meva programació diu clarament que estic obligat a protegir la vida i a promoure el benestar en la mesura del possible.

- Fes-ho ja -va dir, i va mirar fixament els sensors visuals del droide esperant l'agulla.

Següent