Les Tropes de la Mort (VI)

Anterior

CAPÍTOL 6

HOMES MORTS

-Tu segueix mirant -va dir en Kale -, que abans o després veuràs una cosa que no t'agradarà.

- Ja ho he vist.

En Trig ocupava el seu lloc habitual a la cel·la i mirava a través dels barrots. A l'altra banda del passadís, davant seu, els dos presos rodians, que ja hi eren quan en Kale, el seu pare i ell havien arribat, li llançaven mirades amenaçadores. De vegades, murmuraven entre ells en una llengua que en Trig no reconeixia, assenyalaven als germans i emetien sons que semblaven rialles.

No obstant això, en aquell moment només el miraven.

Havien passat almenys dues hores des que s'havia decretat règim d'aïllament total al Purga. En Trig no estava segur de quan havia passat tot allò. Era una de les primeres coses que t’arrabassava l'Imperi quan et privava de llibertat: el sentit del pas del temps. Era informació que els presos no mereixien. En conseqüència, en Trig es fiava del seu cos, que li deia quan era l'hora de menjar, de dormir o de fer exercici.

I en aquell moment li deia que tingués por.

El soroll que provenia del passadís era més fort del que s'esperava. Posant-se molt a prop dels barrots, en Trig era capaç de diferenciar les veus, presoners bramant en bàsic i mil llengües més preguntant per què s'havia aturat la barcassa i quant faltava per reprendre la marxa. Aquell canvi en la rutina els havia deixat inquiets i atordits. Algú cridava demanant aigua, un altre volia menjar, una altra veu cridava i esbufegava barrejada amb un riure histèric i forfollant. També es va sentir un rugit sonor i profund, probablement un wookiee, va pensar en Trig, encara que la majoria dels que havia vist a bord no emetien cap so llevat que se sentissin amenaçats. Hi havia algú que no parava de donar cops contra la paret de la cel·la amb quelcom metàl·lic, un Clang Clang Clang metòdic i constant. En Trig va pensar que qualsevol podria tornar-se boig o perdre els nervis escoltant allò.

- Bé, ja està bé! -Va cridar un guàrdia -. El proper cuc que piuli acabarà al forat!

Es va fer el silenci durant un moment, algú va badallar... i després es va sentir una rialleta nerviosa i ofegada. Tot d'una es va sentir una altra, seguida per un crit ensordidor, i de cop tot el mòdul va rebentar en una allau de veus més fortes que mai. En Trig es va posar les mans sobre les orelles i li va donar l'esquena al passadís. I llavors algú el va sorprendre.

- Wembly -va dir -, m'has espantat.

- Dos homes morts -va dir l'OCI Wembly amb autèntica llàstima -. I això que m’agradàveu. Gent decent. Suposo que no serveix de molt en aquest cubell d'escombraries putrefacta, però...- El guàrdia va sospirar. Era un home gros que rondava els seixanta anys, de rostre afable, nas venós i profundes arrugues sota els ulls vidriosos, ulls fets per plorar, boca feta per riure, espatlles fetes per estrènyer: Wembly era un autèntic miracle de la autoexpressió compulsiva -. Si us sóc sincer, us trobaré a faltar.

- De què estàs parlant? -Va preguntar en Kale.

Es va sentir un clic i una veu sintetitzada va ressonar darrere del cap d’en Wembly.

- No us heu assabentat? Aur Myss ofereix una recompensa de deu mil crèdits pels vostres caps.

En Trig va mirar a la unitat BLX que romania darrere d’en Wembly. Per alguna raó, el droide de servei havia adoptat al guàrdia, i per raons igualment estranyes, en Wembly el consentia. Com era un dels oficials de presons més veterans del Purga li estava tècnicament permès tenir un droide com a ajudant, encara que en Trig no coneixia cap altre guàrdia, inclòs el mateix capità Sartoris, que en tolerés a cap.

- Deu mil? - Va murmurar en Kale des de la seva llitera -. Tant té?

- No em diguis que et sorprèn. -En Wembly semblava afligit i va entrellaçar les mans sobre la seva formidable panxa totalment incrèdul -. Si us plau, no em diguis això. Li has arrencat la meitat de la cara, què esperaves?

- La meitat lletja. -En Kale es va recolzar a la llitera emetent un grunyit sord -. Segur que gràcies a mi ara està més guapo.

- Ho dubto molt- va apuntar el BLX -. En la meva experiència...

En Wembly no va dubtar a fer callar el droide.

- Què ara està més guapo, eh? Doncs no t’oblidis d’explicar-los-hi quan els seus esbirros us degollin. – Mirà a l'altre costat del passadís, des d'on els presos rodians els observaven a través dels barrots i, de sobte, en Trig va comprendre la intensitat de les seves mirades. Va suposar que, amb tota probabilitat, ja s'estarien gastant els deu mil crèdits.

- Ei, Wembly, tu ets guàrdia -va dir -. No se suposa que has de protegir-nos?

-Aquesta sí que és bona, xaval, no t’oblidis d’escriure-la. Per si no te n'has adonat, evitar que els presos es matin entre ells és una cosa que no està precisament entre les nostres funcions. L'alcaid ho veu com una forma d'evitar-li problemes a l'Imperi. - Va assenyalar la resta del mòdul de reclusió amb una de les seves grosses mans -. Pel que sabem els meus col·legues i jo, quan finalitzi el confinament, la sirena del sopar sonarà sobre els vostres pobres colls.

- I no pots fer res? -Va preguntar en Trig.

- Ei, us estic avisant, no?

- Sí, exacte -va dir el droide -, a costa de posar en perill la nostra pròpia seguretat. Si el capità Sartoris sabés...

- Escolteu -el va tallar en Wembly, i el seu to va canviar subtilment, baixant la veu de tal manera que semblava disculpar-se -, ara mateix tinc preocupacions. Ens estem preparant per enviar una partida de reconeixement a un destructor estel·lar. L'alcaid no diu res, però...

- Espera un segon -el va interrompre en Kale -. Un destructor estel·lar?

- L'ordinador de navegació en va trobar un a la deriva, abandonat. Acabem d’acoblar-nos. En Kloth ha enviat un equip de reconeixement per buscar peces de recanvi. Si no troben res que serveixi per reparar els propulsors, qui sap quant de temps estarem aquí.

- Senyor, això em recorda -va dir el BLX - que, si no m'equivoco, he de donar-me un bany d'oli aquesta tarda, si pot prescindir de mi una hora o dues. Si no és possible, sempre puc...

- Pren-te el temps que necessitis -va replicar en Wembly secament, i es va tornar de nou cap a Kale i en Trig -. Escolteu, he de marxar. Feu-me un favor i no crideu l'atenció per ara, eh? Faré tot el que pugui per mantenir-vos amb vida fins que arribem on anem.

En Kale va assentir.

-Gràcies -va dir, aquella vegada la seva gratitud era sincera -. Sé que ja t'has arriscat només amb venir a veure'ns. I ho apreciem, oi, Trig?

- Què? -En Trig va alçar la vista -. Ah, sí. Cert.

El guàrdia va negar amb el cap i va tornar a mirar a Kale.

-No el perdis de vista, d'acord?

- Ni un moment.

En Wembly va fer una ganyota.

- Tornaré a passar-me la propera vegada que em vingui de gust que m’insultin. Si viviu tant, que ho dubto.

Es va donar mitja volta i es va allunyar murmurant alguna cosa entre dents. Era un home de malucs amples, la seva circumferència gaudia d'una relació única amb la major naturalesa giroscòpica de la galàxia. El BLX el seguia de prop obedientment. Quan el guàrdia i el droide van girar la cantonada i van desaparèixer, en Trig es va tornar per tornar a mirar la cel·la que tenia davant.

A l'altra banda del passadís els rodians seguien mirant-lo fixament.

Següent