CAPÍTOL 25
La Mara Jade va aparèixer a bord de
la seva nau Sort del Caçador per recollir-los molt poc temps després.
-Vaig sortir de l’hiperespai gairebé
davant d'aquesta Tikiar -els va explicar.
Ella i la Leia estaven ajudant al
Luke a recórrer la curta connexió temporal de tipus prènsil que anava des de
l’escotilla de la Llançadora Roja fins a la del Sort. Chewbacca estava darrere
d'ells, llançant furiosos grunyits als Jawes i gamorreans que intentaven
seguir-lo i fent tant soroll que se li podia sentir fins i tot en aquella
atmosfera tan tènue que gairebé fregava el buit. C3PO, que se les havia
arreglat per pilotar les dues llançadores allunyant-se de la cada vegada més
extens núvol de restes en què s'havia convertit l'Ull d’en Palpatine, s'havia
quedat amb el wookiee per traduir, explicant en un considerable nombre de llenguatges
que tot es trobava sota control i que s'ocuparien de tots.
-Avançava pel Corredor com si
tingués una manada de dimonis del buit a la cua -va seguir dient la Mara -. Si
hagués sabut qui eren probablement hauria disparat, però anaven tan de pressa que
el més probable és que no hagués aconseguit fer diana, Estàs bé, Skywalker?
Va teclejar la seqüència d'entrada a
l’escotilla principal del Sort, i va contemplar amb expressió preocupada al
Luke mentre el recinte s'anava omplint d'aire.
En Luke va assentir. Parlar li
semblava una mica mancat d'objecte. Va suposar que es curaria tant per dins com
en l'aspecte físic. Sabia que la gent ho feia.
El negre golf de buit que hi havia
al seu interior no sempre seria l'única cosa que pogués veure.
En aquells moments l'únic que
desitjava era dormir.
La Leia li va envoltar la cintura
amb el braç, i en Luke va sentir el frec de la seva ment a la seva. «Després
m'ho contaràs», li va dir.
En Luke va pensar que la seva
germana li hauria agradat la Callista.
I a la Mara, a la seva manera freda
i cautelosa, també li hauria agradat.
-Estic bé -va dir, sabent que era
una mentida.
-Hi ha un centre mèdic de les
corporacions força bo a Plawal -deia la Mara mentre ajudava al Luke a recórrer
el curt tram de passadís que portava fins a un de les petites cabines.
El Sort del Caçador era un iot de
nen ric que havia estat abordat per uns pirates feia diversos anys, però encara
conservava algunes de les seves comoditats, entre elles un llit auto-amoldable
en un buit amb una petita pantalla de monitor sintonitzada al pont. Després
d'haver dormit sobre munts de mantes a terra dels racons d'uns despatxos,
aquella suau comoditat resultava una mica estranya.
- Qui és aquest vell xaruc a qui has
confiat el ramat de la Llançadora Blava, xaval?
En Han, que estava en el pont, va
alçar la mirada cap al que estava clar era la seva pantalla.
Sentir el sobrenom amb el que
l’havia batejat el seu amic va fer somriure al Luke.
-Es diu en Triv Pothman -va dir -.
Fa molt temps era soldat de les tropes d'assalt.
Va recolzar el cap sobre el coixí, i
amb prou feines va sentir com la Leia obria el camal del seu vestit per
col·locar dos pegats de gilocal concentrat i administrar una dosi massiva
d'antibiòtics a la carn inflamada i plena de morats.
En Luke va sentir el jurament ofegat
que va llançar la Mara.
- Quant de temps porta així? -Va
preguntar després.
Fer una estimació del temps
transcorregut li va resultar inesperadament difícil.
-Cinc dies, sis...
La Mara va tallar l’encanyat amb què
la Matonak havia envoltat la cama. En Luke gairebé no es va assabentar que li
treia el tros de canonada i les voltes de cinta adhesiva.
- I la Força ha curat això? A jutjar
per l'aspecte d'aquestes ferides, hauries de tenir gangrena des dels teus
quàdriceps fins a les puntes dels dits del peu.
- R2!
En Luke va sentir la veu de C3PO al
passadís. Va girar el cap cap al buit de la porta i va veure com l'androide de
protocol estenia els seus braços plens de bonys cap al seu rabassut, i
contrafigura, astromecànic, que també estava abonyegat, ensutjat i recobert per
una crosta de fang i brutícia viscosa.
- Que extremadament gratificant
resulta veure't en condicions d'operar!
«Mai seré res més que un androide
-li va sentir dir a la veu d’en Nichos dins la seva ment -. Si no l'estimés...
»
-I S’Altesa -va seguir dient C3PO-.
Confio que la seva missió z Belsavis anés tal com esperava.
-Em temo que no puc dir que tot hagi
anat com esperava, C3PO-va respondre la Leia.
-Podries, si estiguessis disposada a
prendre’t unes quantes llibertats amb la veritat -va intervenir en Han des del
pont -. Vaja, què tenim aquí? Estem rebent un senyal procedent de les restes.
Sembla una càpsula d'emergència.
En Luke va obrir els ulls.
-La Cray.
«Així que ha decidit seguir vivint
després de tot...» Quelcom es va preguntar per
què al seu interior.
La Mara va anar al pont per
encarregar-se del raig tractor, i en Luke va insistir que la Leia tornés a
encanyar-li la cama per poder baixar a l’hangar on ficarien la càpsula.
-Necessitarà que..., que s'ocupin
d'ella -va dir.
Es va aixecar fins a quedar assegut
al llit mentre la seva germana ajustava l’encanyat. Movent-se es va veure
reflectit durant un moment en el mirall de l'altre costat de la cabina, que
estava col·locat darrere del que en temps havia estat un bar, i es va
sorprendre de veure quant s’havia aprimat el seu rostre i s'havia omplert
d'arrugues durant l'última setmana. Els ulls blaus semblaven molt clars en unes
conques descolorides per la fatiga i la falta de son, i els morats que ja
s'anaven difuminant marcaven les línies de la mandíbula i el pòmul sota dels
profunds talls que havia deixat la metralla. La barba marró que havia començat
a créixer li donava l'aspecte d'un vell ermità desgastat per la vida i les
penalitats recolzat en el seu bastó.
En Luke es va adonar que el seu
aspecte actual recordava una mica al del vell Ben.
La Leia va ajudar a aixecar-se. Ella
també semblava haver passat per una terrible prova.
- I tu? Estàs bé? -Va preguntar en
Luke.
La Leia va assentir, movent una mà
com si volgués esborrar les seves preocupacions.
- I què hi ha de la Cray? En Nichos
ha...?
En Luke va veure com la Leia
titubejava i no s'atrevia a pronunciar la paraula «mort», ja que acabava de
recordar que després del que la Cray havia fet per ell, i del que li havia fet,
en Nichos s'havia convertit en una criatura incapaç de morir.
-És una història molt llarga -va dir
en Luke, sentint-se terriblement cansat -. Em... Em sorprèn que la Cray pugés a
la càpsula d'emergència. Tenia la impressió que ja no sentia molts desitjos de
viure.
-La tinc -va sentir que deia la Mara
per l'intercomunicador -. L’estic introduint a través de l'escut.
La Leia va posar l'espatlla sota el
braç d’en Luke i el va ajudar a recórrer el passadís, amb els dos androides i
en Chewie seguint-los.
-Pel que sembla el soldat Pothman ha
aconseguit calmar els klaggs i els affitecans a la Llançadora Blava, amo Luke
-va informar C3PO-. El general Solo ja ha enviat un missatge subespacial a la
Divisió de Contactes del cos diplomàtic, i estan fent els preparatius per
enviar un grup que s'encarregarà de la reorientació dels presoners de l'Ull.
Diuen que els agradaria comptar amb la seva ajuda en aquesta tasca.
En Luke va assentir, encara que li
resultava molt difícil pensar en res que estigués a més d'uns minuts, o com a
molt unes hores, en el futur. Per fi comprenia per què la Cray havia fet tot
estava a les mans i havia forçat el seu cos i la seva ment al màxim per
conservar al Nichos al seu costat o, millor dit, per tractar d'aconseguir que
en Nichos seguís al seu costat.
La Cray no podia concebre el que
seria la vida sense que en Nichos formés part.
«Està a l'altre costat», havia dit.
Com la Callista, que també estava a
l'altre costat.
En Luke va pensar que fos quin fos
el motiu pel qual havia canviat de parer, necessitaria que ell estigués allà
quan sortís del seu somni gelat.
Les llums de l’hangar van passar al
verd i la porta es va obrir amb un xiuxiueig. La càpsula estava davant del
quadrat de les portes, directament sota l'ull entretancat del feix tractor, que
ja començava a refredar-per tornar a la modalitat de repòs. Tenia dos metres
escassos de llarg i uns vuitanta centímetres d'ample i era del típic color verd
fosc imperial, i en Luke va sentir el frec gelat del fred de l'espai que
l'havia impregnat quan la va tocar.
Va fer retrocedir el panell
protector. Sota ell, la Cray jeia sumida en el somni semblant al coma de
l’hibernació parcial. Els seus pits a penes es movien sota l'uniforme tacat
pels estrips i ple d’ells, i les seves llargues mans estaven creuades sobre la
sivella del seu cinturó. Malgrat els morats que seguien marcant-la, el seu
rostre estava tan tranquil i relaxat i semblava tan totalment diferent dels
trets tensos i esgotats de la dona en què s'havia convertit que en Luke gairebé
no la va reconèixer.
Es va preguntar si la Cray havia
tingut aquest aspecte aquell primer dia, feia més d'un any, quan en Nichos
l'havia portat a Yavin. «La programadora d'intel·ligències artificials més
brillant de tot l'Institut Magrody..., i també té una gran capacitat per emprar
la Força.»
L’altiva elegància en què s'havia
embolicat com si fos una capa protectora havia desaparegut.
Era una dona diferent.
Una dona diferent...
«No», va pensar en Luke.
Va moure el cap.
«No»
Aquell no era el rostre de la Cray.
Els trets, el nas recte i els ossos
delicats, la forma opulenta i gairebé quadrada dels seus llavis, eren idèntics
als de...
Però tot el seu ésser li estava
cridant que aquella dona no era la Cray.
«No», va tornar a pensar, no volent
creure-hi.
L'univers va romandre immòbil durant
molt de temps.
Després la dona va fer una profunda
inspiració d'aire i va obrir els ulls.
Eren grisos.
«No»
En Luke va allargar la mà i va veure
com la dona alçava ràpidament la seva, com si temés el contacte. Durant uns
moments es va limitar a contemplar les mans, fent-les girar en un sentit i en un
altre com si estigués meravellant-se davant la forma de les palmes i els dits,
com si estigués contemplant una nova i sorprenent escultura, acariciant el
dors, els dits i les protuberàncies òssies dels artells. Després els seus ulls
es van trobar amb els d’en Luke, i es van omplir de llàgrimes.
La va ajudar a
seure, a poc a poc i amb molta delicadesa i tement tocar-la, tement que
s'esvaís, que s'evaporés, que resultés ser només un somni. En Luke va sentir la
calor de les seves mans allà on li tocaven els braços. Durant uns moments es
van limitar a mirar-se l'un a l'altre.
«Això no pot ser
real...»
La dona va alçar les
mans i li va tocar la cara, i els seus dits van recórrer els morats i els talls
de la metralla i el començament de barba, i la boca que s'havia unit a la seva
en aquell somni que no havia estat un somni.
«Si només pogués
demanar una cosa, una sola cosa en tota la meva vida...»
En Luke la va
atreure delicadament cap a ell, abraçant els ossos llargs i esvelts, aquella
primesa tan àgil que a penes semblava tenir pes, i va apropar el seu rostre a
la rossa cabellera despentinada que sabia aniria tornant-se castanya amb el pas
del temps. La dona estava respirant. En Luke podia sentir-la en la seva galta,
sota les seves mans, amb el seu cor.
Després la va sentir
riure, un so que era una mica riallada i una mica sanglot i que estava ple de
preguntes, i en Luke va tirar el cap enrere i tot allò que hi havia dins d'ell
es va alçar i va esclatar en un salvatge alarit de triomf i alegria.
- Sí! -Va cridar.
Els dos estaven
rient i plorant, agafant-se l'un a l'altre, i ella estava repetint el seu nom
una vegada i una altra - «Luke, Luke, Luke» - com si encara no ho cregués, com
si fos incapaç de creure que el Destí permetés de tant en tant que passessin
aquelles coses.
Era la veu de la
Callista, i no s'assemblava en res a la de la Cray.
Les mans d’en Luke
van tremolar mentre s'alçaven per emmarcar el seu rostre. La Leia, la Mara, en
Han i els altres romanien immòbils en el llindar de l’hangar contemplant tot
allò en silenci, sabent que estava passant alguna cosa i no sabent molt bé què
era.
-Aquesta no..., no
és la Cray -va acabar dient la Leia amb veu vacil·lant passada una estona, i no
era una pregunta.
-Es va fer a un
costat -va dir en Luke, sabent amb absoluta i incommovible exactitud tot el que
havia ocorregut durant els últims moments a bord de l'Ull.
-Després que en
Nichos pugés pel pou... -Va dir la Callista en veu baixa i suau-. Va rebre molts
impactes, i gairebé tots els seus sistemes van quedar destruïts... No patia cap
dolor, però podia sentir com anava deixant de funcionar mentre provocava la
sobrecàrrega del nucli. La Cray em va dir que volia quedar-se amb ell. Volia
creuar a l'altre costat amb ell, estar amb ell... Ella també era una Jedi, ho
recordes? No havia acabat el seu ensinistrament, però hauria estat una de les
millors.
Les llàgrimes van
tornar a inundar els ulls grisos.
-Va dir que si ella
no podia estar amb la persona a qui estimava en aquest món, si més no hi havia
algú que sí que podria fer-ho. Em va demanar que t’agraís tot el que vas
intentar fer per ella, Luke, i tot el que vas fer.
En Luke la va besar,
sentint com si l'alè de la vida entrés en el seu cos després d'una eternitat de
fred, i va trontollar tractant -se recolzant el pes a la cama dolenta. Els dos
es van aixecar, abraçant-se l'un amb l'altre per no perdre l'equilibri mentre
deixaven escapar rialles tremoloses, i es van tornar cap al grup que seguia
immòbil al llindar.
-La Leia, en Han la
Mara... C3PO, R2... Us presento la Callista -va murmurar en Luke, reconeixent
aquella veritat que era tan innegable com la realitat de la seva carn i els
seus ossos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada